A T E N E U D E L A V A L L D E L L É M E N A ( 2 0 A N Y S )

El FESTIVAL DE LA CARBONERA

va néixer l’any passat amb la vocació

de ser el festival de primavera i de

referència que dins l’àmbit de la

dansa i la música tradicional

mancava. I ho va ser; per la gent, la

idea de festival i de trobada (única a

Catalunya) que es va crear, la cruïlla

de llengües i de sonoritats que van

conviure-hi i també per la bona

acollida i la implicació que va rebre

la proposta en el context en el que

es va desenvolupar: el poble, el

municipi, la vall…

Ara ja tot és diferent. Ens cal

consolidar una idea que fa un any

tot just anàvem descobrint i somiar

les possibilitats i els reptes que ens

esperen l’any vinent; inventar i

discutir, temptejar i convertir les

experiències en un debat en el que

cadascú hi aporti el millor de la seva

sensibilitat…a través de la dansa, del

tacte, del contingut i de la gosadia. Ja

hi som.

A Cartellà (aquest lloc i aquest

entorn que cada vegada ens

commouran més i més i ens

donaran nous objectius) la música i

la dansa tradicional tornaran a

revoltar-se amb tota la seva joventut

i aquests quatre dies de ballades,

tallers, concerts, descoberta i ...

... aprenentatge ens tornaran a

propulsar cap a endavant en la

recerca. Enguany novament

“LA FELICITAT NO ÉS CAP DESTÍ ON CAL ARRIBAR SINO UNA MANERA DE VIATJAR.”

LES DANSES UN CLÀSSIC ACAMPADA A CARTELLÀ

I I FESTIVAL DE LA C ARBONERA

Mallorca, Catalunya, Euskadi i

Occitània; nova-ment el ressò (del

boca a boca, la prem-sa, la ràdio,

Internet o la televisió) que vam

obtenir en un esdeveniment que ja

és conegut de Tolosa a Barcelona i

de Lleida fins a Manacor; novament

la im-pressió d’haver superat el

cercle dels entesos i els aficionats i

d’haver reeixit a moure’ns amb

naturalitat amb la so-cietat que fa

popular el que l’atreu i la captiva i el

que l’enriqueix; novament la

impressió de comptar amb un

recolza-ment segur i amb la il·lusió i

l’encorat-jament sincers de

moltíssima gent que s’espera el que

tot just anem a comen-çar.

I per acabar només recordar-vos la

consigna que l’any passat enviàvem a

tots el qui podíem temptar: us voleu

endinsar amb nosaltres a la Girona

profunda aquests quatre dies de

Organitza: L'Ateneu de la vall de Llémena

Amb la col·laboració de: ESCAMPILLEM de GironSA SARGANTANA Associació d’estudiants illencs al PrincipatAUCOC-UdG Associació Universitària de Cultura Occitana, GironaL’AUJAM MUSICAL Grup de joves músics de Perpinyà LAUBURU ELKARTEA Associació d’estudiants bascos a la UdGTOC DE XAREL·LO Cassà de la SelvaLLLIBRERIA CANADELL Sant Gregori LLIBRERIA LES VOLTES GironaLLIBRERIA CÒMIC-22 GironaLLIBRERIA CATALANA Perpinyà AGERMANAMENT SALTxQUILALÍ CARBONERS: Lluís Ribas, Niceto Padrosa, Florenci Teixidor i Narcís Canadell

Amb el suport de: GOVERN DE LES ILLES BALEARSGENERALITAT DE CATALUNYA Departament de Presidència. Secretaria General de JoventutGENERALITAT DE CATALUNYA Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i TradicionaDIPUTACIÓ DE GIRONACONSELL COMARCAL DEL GIRONÈSAJUNTAMENT DE SANT GREGORI Regidoria de CulturaCONSELL D'ESTUDIANTS DE LA UDGCAIXA DE GIRONAUnidiversitat Girona

Dissabte 28 d’abril

• A les 15 h. Benvinguda i acampada Tallers

• A les 15 h. Gralla amb Quim Boix i l’Aujam Musical Txalaparta amb Olatz Garde [-]

• A les 17 h. Danses occitanes amb Ives

Gras Acordió diatònic amb Maties Mazarico [-]

• A les 19 h. Ball de tarda: Els Ministrils

del Rosselló (Cat. Nord)

• A les 21 h. Sopar compartit

• A les 22 h. Ball acústic a les antigues

escoles. Escenari obert a tots els músics presents: mallorquins, occitans, bascos i catalans.

Diumenge 29 d’abril

Tallers

• A les 10 h. Euskal dantza tailerra.

Taller de danses basques (iniciació) amb Iratzarri, Aitana Lertxundi i Oihane Cabezas.

• Cançons de ximbomba i de treball (Mallorca) amb Catalina Canyelles [-]

• Danses de l’Empordà amb Cristina Barceló [-]

• A les 10.30 h. Boleros de Mallorca amb Sa Sargantana

• A les 11 h. i 16 h. Sardanes amb Mon

Cardona [-]

• A les 16 h. Euskal dantza tailerra - Taller de danses basques (avançat) [-]

• A les 17 h. Jotes de Mallorca amb Sa

Sargantana

• A les 19 h. Exhibició de balls d’Euskal Herria amb el grup Iratzarri

Concert

• A les 22 h. Nou Romancer (Mallorca)

Ball

• A les 23 h. Bitayna (Osona) i Iratzarri (País Basc)

Dilluns 30 d’abril

Tallers

• A les 10 h. Danses per a la mainada

amb Eva Ribas i David Ripoll

• A les 18 h. Ball de bot amb Sa Sargantana

• Mateixes de Llevant amb Miquel

Àngel Muñiz [-]

• Mixers amb Mon Cardona [-]

Nit de la Dansa

• A les 22 h. Cobla els Rossinyolets (Castellò d’Emp)

• Els Groullers (Sarrià de Ter)

• Al-Mayurqa (Mallorca)

Durant tot el dia visites d’escoles i

xerrades sobre la carbonera

Dimarts 1 de maig

Aplec de la carbonera

Sardanes

• A les 11.30 h. Audició de sardanes a

càrrec de la cobla Foment de la Sardana

• Presentació del llibre “Rocacorba” de

Lluís Wilaert

Dinar popular

• A les 14 h. Arrossada popular (1500 PTA)A les 16 h. Jocs de cucanya per a la mainada

Ball de comiat

• A les 16.30 h. Espigasons (La Cellera

de Ter)

2n Festival de la Carbonera Cartellà, 28, 29 i 30 d'abril i 1 de maig de 2001

NOTES: Els tallers i l’entrada als balls són gratuïts[-] Aquests tallers tenen places limitades.

Cal apuntar-se abans del dia 27 als telèfons de contacte.Durant tots els dies hi haurà una zona destinada a l’acampada, servei de bar i entrepans. Els que ho desitgin podran disposar d’allotjament a la casa de colònies de Can Bellvitge de Sant Medir tel. 972 21 66 03 (uns 20 minuts a peu) amb servei de esmorzar, dinar i sopar. Per inscriure’s als tallers i als àpats, cal apuntar-se prèviament als telèfons de

contacte. Cal inscriure’s pel dinar popular (1500 PTA) a la Llibreria Canadell (Sant Gregori) o a Còmic-22 i Les Voltes

Super resum del que va dir transcrit per la poca memoria d'en Pep (si de

cas que ell mateix ho amplii):

• La programació era una copia del primer festival només canviant noms

• Cap aportació original i innovadora.

• Poc aprofitament dels recursos pressupostaris (pels mateixos diners

podriem haver fet un festival de més alt nivell)

• Desfase d’horaris i llocs (en algun moment hi havia 5 tallers alhora)

• Poca presencia mediàtica

Avaluació del 2on festival de la Carbonera

Da mi basia mille, deinde centum,Dein mille altera, dein secunda centum,Dein usque altera mille, deine centum.Dein cum milia multa fecerimus,conturbabimus illa ne sciamus,

Feta per en David mentres beviem pomada davant l’Ateneu (1 de maig)

(Catul. Poemes: Viuamus mea Lesbia atque amemus…)

Ai las, que poc que sé d’amar,/Tant que me’n creia sabedor!/Perquè d’amar no em puc estar/la qui no sap raó d’amor./Roba el meu cor, que és furt malvat,/i el cor del món i el seu, tots dos,/ i fuig, deixant-me, en soledat,/desigs ardents, cor anhelós.

S’hi van sentir molt ben acollits. Els van entusiasmar el Festival tant pel que fa la gent com per l’organització. Politicament han valorat molt positivament la gran entesa entre les dues entitats (SaltxQuilalí i l’Ateneu). Ens feliciten.

Avaluació de la gent de l’Assemblea Salt x Quilalí

APUNTS PER A UNA AVALUACIÓ PROVISIONALCARLES

El perquè de tot plegat

La gent de l'Ateneu i l'espai de l'Eco-museu han acollit en el decurs dels anys 2000 i 2001 les propostes d'organització del Festival a redós del que durant anys havia estat l'Aplec de la Carbonera. El Festival comença a ser conegut i és una cita singular en el calendari de la Vall i les terres de Girona. L'experiència assolida en aquestes dues convocatòries ens han de portar a fer balanç: on som i on volem anar. També revisar com ho hem fet i com ho podem fer millor en tots els aspectes.

La proposta artística està definida. Els ateneistes hi són compromesos en la mesura que lliurement cadascú vol. El què potser no està prou clar es con-tinuar nomès a cops d'impulsos gene-rosos i ben intencionats però mancats d'estructura amb risc de fallida, quel-com que es fa necessari analitzar.

D'altra banda s'imposa discernir si l'impacte del Festival de la Carbonera repercuteix de manera prou clara en el projecte d'Ecomuseu i en quina mesura es comunica clarament als participants i assistents, si ho perceben i recepcionen.

Dit d'una altra manera si sobretot per a la gent de la Vall es tracta d'un foc d'encenalls aïllat o bé una acció con-textualitzada: una festa que mena a redescobrir un Cartellà artístic i popu-lar, i crear un estat d'opinió favorable a la recuperació de l'espai.

El Festival, el Casal d'Estiu i les expo-sicions han de ser oportunitats per a que el veïnatge comprovi in situ i sense mediatitzacions de cap mena el tarannà de l'Ateneu, i que permeti en darrer terme guanyar adhesions i recolzaments múltiples en l'empeny per a rehabilitar la rectoria per tal que pugui esdevenir -a mitjà termini- un

LLUÍS

ostia, l'any que ve, en comptes de

muntar un festival podriem escriure

un llibre!

PACO

Llegint les vostres reflexions algunes em semblen molt profundes i deixen boca-badat a qualsevol. Jo no aspiro a filosofar

tant. Les reflexions que em volten pel cap o pensaments no se com explicar-les. Voldria dir moltes coses però l’únic que em ve al cap es que som tots plegats una

colla de romàntics i busquem formes de treure el romanticisme a l’exterior i que la gent en pugui gaudir. El que acabo

d’escriure m’ha deixat més ample que llarg

JOAN VICENS TARRÉ

Benvolguts/des Senyors/es,Malgrat no haver-hi participat activa-ment, he seguit les notícies aparegudes,

i em sembla una iniciativa, la de vostès, molt interessant. Crec que s'ha de recolzar al cent per cent. Per això vull encoratjar-los perquè es segueixi por-

tant a terme aquesta gran tasca cultural i de germanor. Enhorabona i felicitats de tot cor.

equipament sociocultural amb capa-citat d'acollida i desenvolupament de propostes enriquidores en el domini cívic, cultural i del lleure.

La motivació del Festival cal expres-sar-la nítidament i fer-la visible. D'altra banda perderia significació.

Quadre d'anàlisi

PUNTS FORTS:

• Entorn

• Oferta

• Públic

PUNTS FEBLES:

• Equipament (precarietat de la rectoria).

• Atenció al públic (Manca d'informació als assistents).

• Organització (manca de sistemàtica i de planificació prèvia d'operacions - improvitsació).

• Horaris (puntualitat).

OPORTUNITATS:

• Serveis populars de qualitat

• Contribució al projecte d'Ecomuseu

• Festa de la Vall (obrir el dia de l'Aplec a una fira de l'associacionis-me i les entitats socials del terri-tori).

AMENACES:

• Indefinició de l'objectiu del Festival (aprenentatge artístic i gaudi cívic)

• Selecció de públics (aclarir l'estil i la naturalesa del Festival. Eliminar connotacions de farra i similars)

• Intents de comercialització paral.lela

• Molèsties als veïns (respectar l'horari de cloenda de les activitats de la jornada)

• Molèsties als campistes (garantir el dret al descans nocturn)

Propostes de futur

Àmbit de serveis

• Equipament: Redacció d'un projecte director de la rehabilitació de la rectoria per a usos socIocultu-rals. Fases d'execució. Finançament.

• Atenció al públic: Punt d'acollida. Informació perma-nent als participants i assistents. Centre de coordinació general. Megafonia. Missatges continuats de benvinguda, organització, ser-veis i programació. Objectes per-duts. Control terreny d'acampa-da: acreditació exclusiva per als inscrits als tallers. Difusió dels grups participants (publicitat, cartells, discografia). Fulls especí-fics dels tallers (contingut i curri-culum monitor/a). Seguretat. Boti-quí. Horaris. Marxandatge del Fes-tival i de l'Ateneu (gorres, sama-rretes, cartells, bosses de carbó, etc).

• Fira de l'associacionisme llemenenc: oberta a les entitats de la Vall (Dones de la Vall, Sardanistes llemenencs, APA, etc.).

Definició: plafó carbonera explica-tiu del procès. Plafó informació gene-ral del Festival (leit motiv). Normativa terreny d'acampada i horari del recinte del Festival. Crides a la col.laboració.

Bases organitzatives: Bar i neteja del recinte (acord ple a subscriure a,b una entitat socio-cultural). Producció general i ope-rativa a càrrec de l'Ateneu (equipa-ment, logística, informació, etc.). Grups i tallers: programadors.

Nous serveis: aparcament, lava-bos, recollida diària d'escombraries.

PLANIFICACIÓ

Àmbits

• Programa

• Comunicació gràfica

• Premsa

• Fusteria

• Electricitat i aigua

• Proveïments i bar

• Transports

• Espais

• Prats

• Carbonera

• Exposició: no comercial: (col.lectiva d'artistes llemenencs, fotografia, pla director, ...)

• Allotjaments: Mas Suro, Can Bellvitge.

• Relacions institucionals

• Material

• Compres i Tresoreria

Operativa diària del Festival

• Punt d'acollida: torns

• Neteja: torns

• Tallers

• Espectacles

• Brigada de serveis: torns

• Manteniment

• Exposició: comissariat

• Bar: torns entitat col.laboradora i torn ateneistes.

Calendari de producció (tercera edició)

• Darrer trimestre 2001: Programa i calendari d'execució

• 1r trimestre 2002: Finançament i difusió

• Abril-maig 2002: Operativa executiva

“La felicitat no és cap destí on cal arribar sino una manera de viatjar.”

El festival va neixer a partir d’un petit somni: acollir d’alguna manera uns balladors del nord enllà muntant un petita i familiar trobada de musica i dansa. I per això es van ajuntar joves de vint i alguns anys amb joves de quaranta i més anys perquè com diu Paulo Freire “los criterios de evaluación de la edat, de la juventud o de la vejez no pueden ser los del calendario. Nadie es viejo porque nació hace mucho tiempo o joven porquè nació hace poco. Somos viejos o jovenes mucho mas en funcion de como entendemos el mundo, de la vivacidad, de la esperanza con la que estamos siempre dispuestos a comezar todo de nuevo. Somos jovenes en la medida de que luchando vamos superando nuestros prejuicios. El mejor tiempo para el joven de 22 o de 70 años es el tiempo que se vive. Se trata de transformar las dificultades en posibilidades”.

Doncs, transformant les dificultats en possibilitats vam crear el festival. Poc a poc, divendres a divendres. Cadascu aportant segons les seves possibilitats i els seus coneixements.

Per què tothom es importrant i no hi ha ningu imprescindible. I no tenim receptes. Hi ha qui aporta coneixe-ments, hi ha qui aporta treball, hi ha qui aporta afecta, hi ha qui aporta organització, hi ha qui aporta solida-ritat i companyonia, hi ha qui aporta cordialitat, hi ha qui no pot venir i et truca i et dona ànims, hi ha qui no fot res però mira, hi ha qui t’ho dóna tot. Junts. Plegats.

I com diu el vell eslogan anarquista:“Exigir a cadascu el que sap fer i donar-

li el que necessita”Llegim a Miquel Martí i Pol a Solstici:

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sinó pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences;humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesaque cap esforç no cau en terra eixorca.Dia vindrà que algú beurà a mans plenesl'aigua de llum que brolli de les pedres

N’estic fart de les grans coses i dels plans grandiosos, de les grans institu-cions i dels exits enormes. M’inclino més per les forces humanes, minús-cules i invisibles, que juntes seran com un capilar d’aigua en una esquerda, amb el temps suficient fera caure el més sòlids monumntes de l’orgull.

M’interessa més el camí. M’interessa més el procès de construcció de la carbonera que el carbó. Els esforços de cadascú. El dia a dia. Que el carbó sigui finalment bo o dolent es indife-rent (igualment no el venem...). Però es que resulta que si em fet una bona carbonera en surtira un bon carbó...

D’acord: és important que el festival surti bé, d’acrod: s’ha de programar, equipar, organitzar, definir correcta-ment.

El que en Carles en diu Quadre d’anàlisi (punts forts, punts febles, oportunitats, amenaces) a Nicaragua

en diuen Analisis FODA (Fortalezas, Oportunidades, Debilidades y Amenazas).

Fortalezas:Les complicitats d’uns bojos que som-niem i que es posen a treballar i a gaudir plegats.Oportunidades:Millorar el compromís amb la realitat i analitzar les exaustives avaluacions David-Carles per millorar el resultat final donant-li la importancia que cre-iem que ha de tenir.Debilidades:Hi ha qui pot donar molt, hi ha qui pot donar menys. no per això és millor un que l’altre: els boscos serien massa silenciosos si només cantessin els ocells que ho fan bé. Cadascú ha de poder decidiir com, quan i perquè s’implica. Criticar el que un company ha fet o ha deixat de fer es signe d’immaduresa.Amenazas:Pensar que una bona programació, uns bons musics, molts diners i molta tecnologia ho resoldrà tot. Per això ja hi ha promotors privats que ho fan de puta mare.

EPILEG“Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las tierras de Alí Babá. Pero quiza desencadenen la alegria de hacer y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable”

Eduardo Galeano

Una abraçada tendra i fraterna.

Avaluació d’en Pep del 2on festival de la Carbonera

BALLS I DANCES

ELS MÚSICS

LA NIT. LA FESTA

Bo, no estic del tot d’acord amb l’avaluació d’en Pep.

Quan Abram/Abraham sortí de la terra civilitzada de Sumèria per deambular sense pretext cap al país de Canaan va trencar el cercle i el cicle i la humanitat va començar a tenir una Història i els individus un paper, perquè hi va haver una tribu de nòmades que varen rebre una inspiració gens lògica ni pràctica ni ben vista ni raonable, però que els va unir generació rera generació…fins a avui mateix. I el camí és una excusa i la manera de viatjar un assaig. La felicitat és la inspiració que ens crea una nova Història que ens captiva fins al moll de l’os i ens hi implica i ens fa individus lliures perquè ens sentim realitzats amb el que fem (i així creem el món amb els nostres fets i amb els nostres pensaments i deixem de ser coses i les coses deixen de ser el món). Sense això no tenim Història, només el parany d’un grapat de déus amb minúscula que s’atemoreixen a cada acció de la nostra llibertat, que per a ells és una plaga. D’altra banda, Pep, és l’única manera de transformar el món i això és el ja vam fer quan vam crear el 1r Festival de la Carbonera i aquí és on hem de tornar.…fes que el meu poble (…) surti d’Egipte. (Torah: Chemot/Èxode,3-11)

Penso que l’important, perquè ens creiem el que fem, és ser capaços de reinventar la nostra Història a cada pas i que el carbó de cada any ens surti a recer d’un horitzó nou o si més no jove i altiu. Però l’horitzó que ha de veure néixer el nostre carbó és

l’objectiu que ens farà esperar la carbonera i és aquest carbó, no per ell sinó pel món que haurà de veure al seu voltant i que li donarà un sentit, el que ens farà sortir a nosaltres i ens donarà un alè per tot el que fem, pel temps que invertim (en…en realitat en nosaltres mateixos que ens anem construint), pel treball i perquè sense voler o sense adonar-nos anem imprimint una direcció a les nostres biografies i a les nostres il·lusions. La carbonera ja l’hem vista un cop i dos…i un reguitzer. Però sola no és res: ha de ser fresca com un bes…

Da mi basia mille, deinde centum,Dein mille altera, dein secunda centum,Dein usque altera mille, deine centum.Dein cum milia multa fecerimus,conturbabimus illa ne sciamus,

(Catul. Poemes: Viuamus mea Lesbia atque amemus…)

(Fes-me mil petons i cent més després,/després mil més, després els cent segons,/després fins a mil més i després cent./Després, quan molts milers ens n’haurem fet,/els embolcallarem per no saber-los,)

I nosaltres descobrir-nos amants inexperts a cada abraçada; com el trobador…

Ai las! Tan cuidava saberd’amor, e tan petit en sai!car eu d’amar no’m posc tenerceleis don ja pro non aurai.tout m’a mo cor, e tot lo mon;e se mezeis’e tot lo mon;e can se’m tolc, no’m laisset remas dezirer e cor volon.

(Bernart de Ventadorn. Can vei la lauzeta mover-70,43)

[Ai las, que poc que sé d’amar,/tant que me’n creia sabedor!/Perquè d’amar no em puc estar/la qui no sap raó d’amor./Roba el meu cor, que és furt malvat,/i el cor del món i el seu, tots dos,/ i fuig, deixant-me, en soledat,/desigs ardents, cor anhelós.]

I a cada nova Història que inventem, un clam que ens cridi cap a ella… (Safo.Epitalamis)

[És que desitjo encara d’ésser verge?]

I que, com Kithou, ens embriagui amb la seva frescor…

Corria com folla, dansava molt béHeroica i bonica al mig del carrerRodava i voltava, s’omplia de ventI reia i callava i seguia correntS’inflava i girava, els braços en creuTocava la sorra amb les puntes dels peusI veia la lluna al bell mig de la nitNosaltres miràvem sense fer brogitEra com un somni d’una nit d’estiu

M’invitava a córrer i a dansarAquesta petita dansadoraRetornava a riure i a cantarCantant amb sa veu encisadora

estava contenta i era molt feliçtots dos caminàvem fins al seu pedrísde la casa blanca quan tothom dormiaquan tothom callava ella s’entristiam’acomiadava fins a l’endemàllavors em mirava i em dava la mà. (Pau Riba.Dioptria:Kithou)

Per això no estic d’acord amb dir que el que jo plantejava l’u de maig a les set de la tarda, tot bevent pomada, tingués com a interès únicament dins el caire de millorar el compromís amb la realitat i analitzar les exhaustives i magnifiques avaluacions David-Carles per millorar el resultat final donant-li la importància que creiem que ha de tenir,

Resposta d’en David a l’avaluació d’en Pep1 El món és tot el que s’escau.1.1 El món és la totalitat dels fets, no de les coses.1.11 El món està determinat pels fets i perquè aquests són tots els fets.1.12 Perquè la totalitat dels fets determina el que s’escau i també tot el que no s’escau.1.13 Els fets en l’espai lògic són el món.1.2 El món es desfà en fets.1.21 Quelcom es pot escaure o no, i tota la resta romandre igual. (Ludwig Wittgenstein. Tractatus Logico-Philosophicus)

Jo dormo, però el meu cor està despert: és la veu del meu estimat! Chir Hachirim/el Càntic dels Càntics,5-2

I Abram sortí(...)

com deies. Penso que sense la idea de sentir-se amants generosos no podem i ni tan sols hem de treure les forces per bellugar ni un dit. I a més és molt poc probable que ho fem, perquè de feina tots en tenim molta, massa, tanta que fa basarda, i les nostres actuacions a l’Ateneu no han de ser una teràpia passiva, un fer per fer, sinó una realització de debò, una Història que a cadascú li permeti, com deia en el text del díptic d’enguany, aportar-hi el millor de la seva sensibilitat. En realitat era una manera de reafirmar el que tu dius en la teva valoració: que cal apreciar la singularitat de cadascú, la particularitat de la seva aportació. I tant! Però des de la individualitat i la llibertat que ens dóna l’amor cap a una Idea i que ens fa sentir importants, no només peces d’un engranatge i per a això cal que cadascú sàpiga què carai fa i que se senti ple i únic fent el que fa.

e si fallesc, vera amor fallirà.Mellor de tots[los amadors] hauré nom, s i&Mac215;m conferme.

(Ausias March. XXXIII. Sens lo

desig…)

[i, si defalleixo, defallirà l’amor autèntic./Si m’hi refermo, seré anomenat el millor de tots -els amants-.]

I se senti de cop i volta amant i creador.

Poet is Priest[Allen Ginsberg. Kaddish i altres poemes: Death to van Gogh’s ear!)

[El Poeta és Sacerdot]

I tots plegats un poble de Sacerdots i de Poetes que ens meravellem junts del que parim.

Finalment aquí hi ha la diferència entre gestionar o fer funcionar o…i crear o pensar. Una distinció que ens caldrà tenir claríssima a partir d’ara. Pensar és pensar de nou, sense tenir ja les respostes per a les preguntes, sense camins, sense programes ni dogmes, ni mandra, ni ideologies avant la lettre, ni massa coses preconcebudes. Pensar és recerca.

Pensar de debò només es pot fer ‘a pit descobert’, davant un full en blanc o un dia en blanc; un diumenge a primera hora, per exemple, quan hi ha tota la llum del sol i de la nit per omplir, com el full en blanc. Com el desert. És sortir. Viatjar de debò.

M’agrada imaginar que aquest és el nostre paper aquí, en tot el que tots tenim ara mateix entre mans i ens fa debatre: realment aquests quatre dies ens han tornat a propulsar cap a endavant amb la recerca. I el que és meravellós és que tot el que he intentat esbossar fins aquí és també el que ens pot fer gaudir de les màximes dignitats que pot tenir l’espècie humana i que ens acaben de desfilar l’una darrera l’altra:

pensar i estimar[Gerard Vassalls. La ciència no pensa]

El que hem de fer de bon de veres. I ja està; així de senzill.

Un petó a cadascuna de les vostres galtes.

I l’emperador tornà a preguntar: “Quina és la veritat més profunda de les ensenyances sagrades?”I Bodhidharma li respongué: “Buit, res de sagrat”

Tan bon punt vaig acabar de llegir les avaluacions d’en Pep i d’en David vaig començar a concebre tot un cos metafísic capaç de respondre als conflictes ontològics que sacsegen el Festival de la Carbonera. Però l’aventura es va desbordar i 100 anys després d’en Nietzsche i 50 anys des de la mort d’en Wittgenstein el meu editor està a punt de donar a conèixer una nova ruptura en el pensament occidental.

Si fos estoic diria allò de: “el passeig existeix per mi quan jo passejo, quan estic ajagut o assegut no existeix”. Idò crec que mos hauriem d’asseure i passar els comptes monetaris (urgents) i acotar el present de manera que sobrevisquem a aquesta segona edició. Car el problema el tenim ara mateix i veig que la coordinació que tant ens urgeix en aquests instants només és efectiva a l’hora d’especular per e-mail sobre el sexe dels àngels.De totes maneres , David, rebatré la teva conjura aristotèlica properament...

Avaluació no-psicotròpica d’en Guillem “Qui tot ho vol, res té.Qui res vol, tot ho té.Qui tot ho vol,en vera, no ha obtingut ni una tija.”

Angelus Silesius

AVALUACIÓ DEL FESTIVAL

• TÉ CURA EN LA PRESENTACIÓ DELS TREBALLS

• ES RELACIONA AMB UN REDUÏT CERCLE D'AMICS

• RESPECTA L'ENTORN

• TÉ PREDISPOSICIÓ A DESENVOLUPAR PROJECTES NOUS, PERÒ LI MANQUEN RECURSOS

• ES MOSTRA RESERVAT A L'HORA DE PARTICIPAR EN LES PROPOSTES D'ALTRES GRUPS

• PROGRESSA ADEQUADAMENT

REFLEXIONS:Si volem més participació de la gent de la vall, perquè no propiciem actuacions de grups de música tradicional a la programació de les festes majors i aplecs de la vall. Hauriem de relacionar-nos amb les comissions de festes i proposar-ho. Així el festival seria la culminació apoteòsica d'un reguitzell d'actuacions ...Hauríem de començar a preparar la infraestructura del proper festival: dissenyar una exposició sobre el món dels carboners (amb J i NN), preparar ambientació externa, repintar l'interior de l'ateneu, ...Per a les activitats d'informació i suport durant el festival, hauriem de començar a engrescar el jovent més proper (començant pels de casa).En un altre ordre de coses, hauriem de considerar la proposta que va fer l'Antonio el dia de l'Assemblea, i integrar-ho en el conjunt de l'ecomuseu.... Bé, plego, que he de plegar.

Avaluació i reflexions d’en Miquel- Kiel vi fartas samideanoj? Un esperantista quan es troba amb altres

FOTOS I MÉS FOTOS

A l'avaluació de l'any passat

(Revista 7 en 1 de Sant Gregori,

juliol del 2000 pàg 25) algú dels

nostres va dir:

"...il.lusió, ganes de ballar, de

cantar, d'aprendre, de conèixer gent

d'arreu i de més enllà, ...balls de

parella, amb cercle, efervescència de

rialles, sons,converses...

...a cada racó hi trobàrem una

música, un grup de gent diversa i

desconeguda però amb una afició

comuna: músiques i danses tradi-

cionals, populars, alguns balls amb

més tradició que els altres, improvisats

o coreografiats, el que enriquia

era la diversitat, les diferents

gammes de colors i textures de

oviment..." (Magdalena i David)

Les imatges que ens

acompanyen ho tornen a

confirmar. Entre tots hem

construit tot això.

Enhorabona!!!

Una abraçada tendra i

dolça

Avaluació visual d’en Pep(pels descreguts i cremats que no van poder veure i viure el que va passar)

IRATZARRI

Soy Xabier, aquel chico alto

con gafas, que bailó y luego

actuó de cantante con los

músicos en la romeria del

domingo.

Una vez que han pasado ya

varios dias desde que

terminó el Festival de la

Carbonera, quiero

mostrarte mi sincero

agradecimiento por tener

la oportunidad de participar en tan

original evento.

Hace que tiempo que no

participábamos en un festival

semejante, un festival que a mi

entender supo combinar con

acierto la improvisación y la

participación popular por un lado y

la programación de actuaciones

diversas por otro.

Los comentarios de los partipantes

de nuestro grupo han sido todos

positivos. No hay ni uno que no

haya deseado volver el año que

viene.

Hace poco hemos recibido las

fotografias del Festival. Gracias por

todo.

Agraïment d’en Xabier, del grup Iratzarri

Danses d’Euskal Herria

Bones, som en Sebastià, i com em va

demanar en David, escriuré, amb un

poc de retard, perdonau, quatre

paraules sobre el Festival de la

Carbonera.

Primer dir que enguany, al no haver-

hi pogut assistir ja que estic

estudiant a Coimbra (Portugal), ho

he viscut de manera més distant

que l'any passat.

De totes maneres, de les

valoracions, concord amb moltes de

les coses de caire no-metafísic (que

també) com per exemple que és

importatíssim un poc de puntualitat

en les activitats, que un punt

d'informació i un equip de

megafonia per anar informant sobre

els tallers és necessari i que és una

llàstima que un festival d'aquestes

característiques no tengui més

ressò mediàtic. Crec que la

proposta ja està ben apuntada i que

ara cal reafirmar-la i a la vegada

innovar-la perqué les pròximes

edicions no siguin una còpia de les

anteriors.

Potser sí que amb els mateixos

recursos es podria

haver fet un festival de més alt

nivell, però estic d'acord amb en

Pep que el que importa és la

col.laboració de cadascú segons el

que pot, vol i té temps d'aportar.

Això és el que li dóna l'esséncia i la

màgia que ara té. De totes formes

potser que amb un poc més

d'organització el festival rodàs

encara millor. Per altra banda hi

trob a faltar algun concert, algun

taller, o alguna altra cosa del País

Valencià, ja que és un país germà on

la gent que està fent feina amb la

música tradicional té molts de

problemes per expressar-se amb

normalitat i per exterioritzar la

feina que allà s'està fent, perqué tot i

les dificultats n'hi ha que lluiten

perqué la música i les dances

tradicionals no quedin reduits al

més pur folcrorisme.

Per acabar dir que la pitjor

mancança que podria tenir el

Festival de la Carbonera seria que

no existís per tot el que significa i

ofereix, per tant tota la resta potser

queda en poca cosa.

Avaluació d'en Sebastià SansóCoimbra (Portugal), 30 de maig de 2001

AQUEST DOSSIER S’HA FET A PARTIR DE LES FOTOS I LES OPINIONS SOBRE EL SEGON FESTIVAL DE LA CARBONERA DE L’ANY 2001, QUE S’HAVIEN RECOLLIT A LA PÀGINA WEB DE L’ATENEU, AVUI DESAPAREGUDA.

HO RECOPEREM AMB MOTIU DE CELEBRAR ELS 20 ANYS DE L’ATENEU.

AGOST 2011

Lluís Ribas, carboner