1

Llei d’acollida de les persones immigrades i

retornades a Catalunya

Generalitat de CatalunyaAbril de 2010

2

Què fa la Llei

• Defineix els instruments per a l’acollida de les persones nouvingudes.

• Defineix els continguts formatius del servei d’acollida i estableix el paper del català com a llengua

comuna en un context de multilingüisme present i futur.

• Estableix el marc competencial dels ens locals i de la Generalitat de Catalunya i dóna forma a la

col·laboració institucional en polítiques d’immigració:

– Generalitat / societat = Taula de Ciutadania i Immigració

– Generalitat / ens locals = Comissió Mixta Paritària Generalitat – ens locals

– Diferents departaments de la Generalitat = Comissió Interdepartamental d’Immigració

– Generalitat / Estat = Subcomissió bilateral Estat – Generalitat

• Crea l’Agència de les Migracions de Catalunya.

3

Evolució dels estrangers extracomunitaris empadronats a Catalunya. 2001-2010

Amb autorització Estimació

Empadronats

(a)

Residents

(b)

Estudiants

(c)

del nombre

d’irregulars

(a) – (b) – (c)

2001 201.085 167.153 6.859 27.073

2002 308.308 226.986 7.045 74.277

2003 439.229 269.075 7.363 162.791

2004 520.981 319.402 11.926 189.653

2005 639.212 390.211 11.398 237.603

2006 717.262 526.150 10.023 181.089

2007 737.928 558.564 10.641 168.723

2008 817.528 656.520 12.541 148.467

2009 873.101 725.843 13.237 134.021

2010* 875.912 787.043 12.752 76.117

(a) Empadronats no comunitaris ni nacionals de Noruega, Islàndia, Liechtenstein o Suïssa

(b) Amb certificat de registre o autorització de residència en vigor

(c) Amb autorització d'estada per estudis en vigor

Font Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i (*) Secretaria per a la Immigració, xifres provisionals a 1 de gener de 2010

MTIN. Xifres a 31 de desembre de l’any anterior

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

4

Evolució del estrangers empadronats a Catalunya. 2001-2010

Total estrangers empadronats

Estimació del % d’estrangers en situació administrativa irregular

257.354

382.067

543.008

642.846

798.904

913.757972.507

1.103.790

1.184.192 1.189.279

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010*

10,5%19,4%

30,0%29,5%

29,7%19,8% 17,3% 13,5% 11,3%

6,4%

Font Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i (*) Secretaria per a la Immigració, xifres provisionals a 1 de gener de 2010

MTIN. Xifres a 31 de desembre de l’any anterior

5

Antecedents

• La Llei desenvolupa les noves competències de l’article 138.1. de l’Estatut d’Autonomia i fa de

Catalunya la primera comunitat de l’Estat espanyol en establir un marc de referència legal per a

l’acollida de la immigració.

• Dóna resposta a la mesura nova 24 del Pacte Nacional per a la Immigració que insta a la Generalitat

a “desenvolupar un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni a tot el territori, i en els països

d’origen si escau, adreçat a la normalització i l’autonomia de les persones immigrades, que redueix la

incertesa, informi sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures existents, l’accés als serveis bàsics

i contribueixi a millorar el nivell de formació de les persones que arriben a Catalunya”.

• Desenvolupa la competència reconeguda a les CCAA d’emetre informes d’integració en la darrera

reforma de la Llei d’estrangeria per als tràmits d’arrelament, renovació de les autoritzacions de

residència temporal i accés a la nacionalitat.

6

Justificació

• Les persones immigrades que coneixen la llengua catalana, el mercat laboral i la societat d’acollida

guanyen autonomia personal, milloren les rendes i són menys dependents de l’assistència pública(veure estudi de Guillem López Casasnovas Efectes econòmics de les polítiques d’integració dels immigrants publicat a la revista

Paradigmes de juny de 2009)

• El canvi demogràfic viscut té un fort impacte en el conjunt de la societat. És necessària una gran

actuació per a l’apropament entre les persones nouvingudes i la societat catalana.

• L’arribada és un dels moments clau: la primera imatge, el primer contacte, les primeres relacions que

una persona rep de la societat que l’acull la condicionen en la visió que pren del lloc on ha arribat i en

la plena incorporació social d’aquesta persona al país. Moltes persones arribades en els darrers 10

anys encara no han passat per un servei d’acollida i necessiten aquesta formació.

7

Una iniciativa pionera al sud d’Europa

• La Llei d’acollida ens ubica entre els països més desenvolupats pel que fa als sistemes de recepció i

integració de la immigració. Països com Quebec (reconegut arreu del món per la seva gestió del fet

migratori i pels resultats obtinguts), Flandes, Suècia o Alemanya. Països que entenen els recursos

destinats a l’acollida com una inversió de futur.

• Catalunya es reconeix a si mateixa com una societat diversa en la que el flux migratori ha tingut un

caràcter estructural en el temps. Un fet que s’ha de gestionar a partir de la regularitat i oferint

oportunitats per a la integració de forma sistematitzada.

8

Objectius

• Facilitar la integració de les persones immigrades

• Estendre un servei de primera acollida homogeni al conjunt de Catalunya

• Fomentar el desenvolupament personal

• Reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió

• Fer del català la llengua comuna d’acollida arreu del territori. És el primer text jurídic que defineix el

català com a llengua comuna

9

Què comportarà la Llei

• Major formació de les persones immigrades

• Millora del capital humà i del capital social

• Reducció de la precarietat i la vulnerabilitat

10

Instruments per a l’acollida de les persones nouvingudes

• El servei de primera acollida

• L’acollida especialitzada

11

El servei de primera acollida

La normativa estableix com a eix principal del procés de rebuda i suport a les persones nouvingudes el

servei de primera acollida, que serà una caixa d’eines per a l’autonomia personal d’aquestes

persones i que inclourà l’atenció personalitzada i accions de formació:

• societat catalana i marc jurídic

• formació lingüística

• coneixements laborals

12

Itinerari dels serveis de primera acollida

Agent d’acollida

Coneixements de la societat

catalana i el marc jurídic

(20 hores)

Coneixements de llengua

catalana

(135 hores)

Coneixements laborals

(10 hores)

Obtenció de l’Informe per a

l’autorització per arrelament

Renovació de l’autorització

de residència temporal

Adquisició de la nacionalitat

per residència

20.400 informes anuals 23.500 autoritzacions anuals 18.000 nacionalitzacions anuals

Formació

que facilita…

Certificació Servei d’Acollida

(informe d’integració)

Accés al mercat

de treball

13

1. Formació sobre la societat catalana i el marc jurídic (20 hores)

• Trets fonamentals de Catalunya i del municipi

• Drets i deures fonamentals

• Els serveis públics

• Participació en el teixit associatiu de Catalunya

• Funcionament del sistema polític i administratiu

• Marc jurídic d’estrangeria

2. Formació lingüística (135 hores)

• Assolir competències lingüístiques bàsiques segons el Marc Europeu Comú de

Referència per a les Llengües

• El català com a llengua comuna en la gestió de l’acollida i la integració

• Facilita programes d’alfabetització per a qui ho requereixi

• Un cop assolides les competències lingüístiques bàsiques en llengua catalana, es pot

seguir la formació en llengua castellana

3. Coneixements laborals (10 hores)

• Drets i deures laborals

• Règim jurídic laboral

• Serveis ocupacionals

• Com buscar feina

• Com autoocupar-se

Formació impartida pels serveis de primera acollida

14

On es prestarà el servei de primera acollida?

• El servei de primera acollida es prestarà en primer lloc a l’exterior, vinculat ara bàsicament al

reagrupament familiar i quan la conjuntura econòmica ho requereixi a la contractació en origen.

• A Catalunya es prestarà en l’àmbit local, a través dels ens locals, i per mitjà dels corresponents

acords amb els agents econòmics i socials en els centres de treball.

15

Impuls a l’alfabetització d’adultes i adults

• El servei de primera acollida també facilitarà l’alfabetització de les persones que ho requereixin.

Aquest problema, que afecta tant persones autòctones com nouvingudes, s’ha incrementat els

darrers anys amb la immigració estrangera i ha de ser eradicat d’una societat que vol dir-se del

coneixement.

• L’objectiu és millorar la formació de les persones usuàries, especialment de les famílies amb fills i

filles matriculats als centres educatius per tal de contribuir també al seu èxit escolar. L’oferta

s’afegeix a les escoles d’adults i a iniciatives similars que duen a terme entitats i alguns ajuntaments.

16

L’acollida especialitzada

L’acollida especialitzada contempla diversos àmbits d’actuació. Entre d’altres:

Àmbit de salut

Àmbit escolar

Àmbit universitari

Àmbit de menors

Àmbit de justícia

Implica l’obligació dels departaments a establir Programes d’acollida especialitzada dins dels serveis

normalitzats per al conjunt de la població.

17

Primera acollida

Competències multinivell

• Centres penitenciaris• Departament de Justícia• Àmbit justícia

• Centres d’acollida• Departament d’Acció Social i Ciutadania• Àmbit menors

• Universitats públiques• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Àmbit universitari

• Centres educatius• Departament d’Educació• Àmbit escolar

• CAP i Hospitals• Departament de Salut• Àmbit salut

Acollida especialitzada

GestióResponsable de la implementacióFase de l’acollida

• SOC• Coneixements laborals

• CPNL i altres• Formació lingüística

• Ens locals• Societat catalana• Ens locals, entitats i

associacions

18

Utilitat

• La Generalitat participarà per primera vegada en els processos d’estrangeria gràcies a l’acreditació

de la integració prevista en la darrera reforma de la Llei orgànica d’estrangeria i que recull el text de

la Llei d’acollida. Es dóna resposta així a la mesura 41 del Pacte que insta a treballar amb l’Estat per

a què la Generalitat participi en la determinació dels fets relatius a la integració i la seva acreditació.

• Els certificats oficials del servei de primera acollida tenen eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de

la Generalitat i dels ens locals, i també eficàcia “en procediments d’estrangeria, adquisició de la

nacionalitat i d’altres segons determini l’ordenament jurídic vigent”.

• Catalunya, és doncs, la primera en regular les competències que atorga la Llei d’estrangeria

(reformada el passat mes de desembre) a les Comunitats Autònomes sobre l’acreditació de la

integració per als tràmits d’arrelament, de renovació de les autoritzacions de residència

temporal i d’accés a la nacionalitat per residència.

19

Agència Catalana de les Migracions

• La Llei crea la nova Agència de Migracions de Catalunya i dota el Govern d'un ens més àgil i efectiu

per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa format per un mínim de 101 ens locals,

agents socials, entitats col·laboradores del servei, prestadors del servei a l’exterior i empreses

concertades.

• El text legislatiu atorga un termini de nou mesos per a la posada en funcionament d’aquest nou

organisme vinculat a la Secretaria per a la Immigració i que permetrà guanyar en operativitat i agilitat

a l’hora de teixir la col·laboració entre els diversos actors implicats.

20

Calendari d’implementació i estimació d’usuaris

• El Govern preveu un desplegament progressiu dels serveis d’ara i fins el 2016. Inicialment,

s’implementarà a través de quatre ens locals fins arribar a tots els municipis de més de 20.000

habitants i les comarques catalanes.

• Pel que fa a l’estimació d’usuaris, i en funció de les projeccions de creixement de població de

l’Idescat, es calcula que el 40% de les persones nouvingudes d’ara i fins el 2016 seran usuàries del

servei, a les que s’afegiran les persones que han arribat en els darrers anys.

21

Pressupost 2011-2016

• L’aplicació d’aquesta Llei de 2011 a 2016 representarà una inversió global de 306 milions d’euros,

que inclouen la creació de la futura Agència de Migracions de Catalunya, els nous serveis que

preveu la Llei i la continuïtat dels que s’estan oferint actualment. Les fons de finançament provindran

principalment de la Generalitat i de traspassos de l’Administració de l’Estat.

Evolució pressupostària prevista • Les principals partides es destinaran a:

Promoció del coneixement de l’entorn

Formació lingüística

Orientació laboral

Contractació de professionals (agents

d’acollida, traductors/es i intèrprets)

Elaboració de materials informatius

2011 2012 2013 2014 2015 2016

22.2

84.9

07 € 42

.750

.797

€

57.5

44.1

14 €

59.2

70.4

37 €

61.0

48.5

51 €

62.8

80.0

07 €

22

• El servei de primera acollida és una inversió de futur que dóna a les persones immigrades una

primera oportunitat d’adquirir unes habilitats bàsiques per poder ser autosuficients.

• El retorn de la inversió per a la societat és que les persones immigrades es converteixen en persones

més preparades i capaces de contribuir a la millora de la pròpia societat.

• La Llei crea el servei de primera acollida, que donarà cobertura a tot el territori, una garantia

d’accés universal i de continuïtat plurianual.

• La Llei dóna garantia legal a les polítiques d’acollida i integració de persones immigrades. Aquestes

polítiques, actualment, es financen en gran mesura gràcies a la transferència d'un fons estatal, creat

en una determinada conjuntura parlamentària i, per tant, sense un marc legal que les garanteixi.

En conclusió

23

Llei d’acollida de les persones immigrades i

retornades a Catalunya

Generalitat de CatalunyaAbril de 2010