1

EDITORIAL

Uns mesos després del darrer número, tornem amb il·lusió a posar en marxa la

revista de l’AMPA, amb la intenció de fer-la servir com a vehicle de comunicació i

expressió de la creativitat de xiquets, mestres, pares i mares.

En primer lloc, un agraïment especial a la gent que es va carregar a l’esquena la

responsabilitat de la primera etapa de la revista i que tan bé va fer la seua feina. Des

d’ací moltes gràcies. És clar que seguim comptant amb vosaltres.

Ens ha paregut interessant començar aquesta nova etapa parlant del nostre

col·legi, el vincle d’unió entre tots nosaltres. Volem saber quines coses ens agraden

d’ell, quines valorem positivament i ens fan, fins i tot, sentir-nos-en orgullosos i quines

es podrien millorar, partint sempre de la base de la importància de la crítica

constructiva. Hem intentat també incloure elements pràctics que ens ajuden a conèixer

millor el col·legi.

Si tot va bé, i comptem amb tots vosaltres perquè així siga, intentarem traure un

segon número abans de final de curs, amb un tema més específic: L’ASTRONOMIA, ja

que 2009 serà l’any dedicat a eixa matèria, i volem aprofitar-nos dels coneixements que

tots tenim relacionats amb els astres i els que adquiriran els nostres fills en cadascuna

de les activitats que el «col·le» organitza aprofitant l’ocasió. Així que: tots alerta per a

aprendre i inspirar-se de cara a pròximes col·laboracions.

Agraint-vos a tots la participació present i futura, vos presentem el fruit de tantes

il·lusions.

Gaudiu tots de la nostra revista!

AMPA CP El Barranquet

http://elbarranquet.blogspot.com/

elbarranquet@hotmail.com

Darrere de la portada trobareu els guanyadors de cada curs del C. P. El Barranquet del concurs de cartells de la «XXII TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ» de 2009 que se celebrarà a La Pobla de Farnals el 5 d’abril de 2009. La contraportada correspon al cartell guanyador de la comarca de l’Horta Nord i anunciarà la trobada.

2

Comissions de Treball de l'AMPA CP El Barranquet

Relacions institucionals

Relacions amb la Direcció del Centre. Relacions amb els Ajuntaments amb alumnat al

centre (especialment Godella i Rocafort). Relacions amb la Conselleria d’Educació i

altres institucions.

- Daniel Vanaclocha, pare de Verònica 3r primària - Luis Miguel Ortolà, pare d'Alba 1r primària

Instal·lacions i equipament del Centre

Supervisar l’estat satisfactori de les instal·lacions de l’escola (pistes, jocs, equipament esportiu, etc).

Proposar nous equipaments per a millorar l’oferta existent.

- Luis Miguel Ortolà, pare d'Alba 1r primària - Salva Castillo, pare de Sol 2n primària

Organització de les Trobades d’Escoles en Valencià

Participar en les reunions organitzatives comarcals.

Coordinar la comanda i repartiment de paperetes i samarretes.

Dissenyar la participació de l’Escola en el cercavila i tallers de les Trobades.

- Mariló López, mare de Zaira 6è primària i Izan 1r primària - Alma Bracho, mare de Guillem 3r primària i Martí 1r infantil

Activitats extraescolars

Organització d’activitats extraescolars durant les vesprades lliures, vesprades de juny i setembre, etc.

Seguiment del nivell de les activitats programades.

Avaluació de les mateixes.

- Amparo Porras, mare d'Alba 1r primària - Paco Aràndiga, pare de Toni 5è primària

Logística Organitzar la comanda i repartiment de les

agendes. Organitzar la comanda i repartiment de

xandalls i roba esportiva.

- Amparo Porras, mare d'Alba 1r primària - Toni Benlloch, pare de Toni 5è primària, Pepe 1r primària i Miquel 3r infantil

Comunicació Coordinar la publicació de la revista de

l’Associació. Estudiar la possibilitat d’incorporar nous

mitjans: blogs, foro, plana web, etc.

- Irene Raussell, mare de Quim 5è primària i Andreu 3r primària - Conxa Benet, mare d'Alfredo 5è primària, Mariola 3r primària i Nicolau 3r infantil

Activitats formatives

Detectar les necessitats formatives dels membres de l’associació.

Organitzar xerrades, jornades formatives o una Escola de Mares i Pares.

- Daniel Vanaclocha, pare de Verònica 3r primària - Alma Bracho, mare de Guillem 3r primària i Martí 1r infantil

Economia

Col·laborar en la tresoreria de l'Associació. Organitzar l’elaboració i distribució de la loteria

de Nadal. Buscar fonts de finançament alternatives:

subvencions, espònsors, etc.

- Mariló López, mare de Zaira 6è primària i Izan 1r primària - Toni Benlloch, pare de Toni 5è primària, Pepe 1r primària i Miquel 3r infantil

3

El meu col·legi: nostàlgies i reflexions

Irene Rausell Segarra, mare de Quim (5è de primària) i Andreu (3r de primària)

Si tanque els ulls i rebusque en la memòria, encara puc reviure sensacions de la

meua etapa escolar. Era un altre col·legi, un altre poble, un altre temps, però moltes

coses guarden grans semblances amb les que cada dia veig a «El Barranquet».

Una d’elles és el soroll a les hores de pati, d’entrada o d’eixida: en eixos

moments tots el col·legis són iguals, una barreja de crits, cançons, rialles i algun plor.

Veus de xiquets amb eixe to especial, amb tot el potencial de futur reflexat en forma

d’energia sonora.

Recorde també olors molt concrets: la del menjador escolar, la de suor en les

hores d’estiu, en pujar a l’aula després de la classe d’educació física, la de la motxilla

quan portava entrepà de tonyina, i m’envaïa les fosses nasals només l’obria a primera

hora del matí…

Encara puc notar la sensació de terra i pedres dins les sabates i entre els

cabells. Si em passava les mans pel cap i em fregava suament les arrels del monyo,

queien partícules de diferents grandàries i colors, com una pluja còsmica bonica de

veure i enutjosa de netejar.

M’agrada molt reviure la il·lusió de buscar entre totes les cares dels adults que

esperaven a la porta del «col·le», la de ma mare o mon pare. I, quan per fi la trobava,

córrer a buscar un bes, una abraçada i un bon berenar. Després venien les preguntes

de rigor a la meua germana i a mi: cóm vos ha anat?, què heu dinat?, porteu molts

deures?... Les mateixes preguntes que ara faig als meus fills i que crec que ells faran

als seus, que moltes vegades es queden en l’aire, sense respondre, perquè l’assumpte

prioritari és «atacar» el berenar i protestar si cal, perquè «hui açò no em ve de gust» o

«sempre ens portes el mateix».

En qualsevol cas, trobe que és meravellós eixe sentiment de seguretat en eixir

de l’escola: algú estarà esperant-te, algú que t’estima, que segur et somriurà quan et

reconega entre tots els altres, algú a qui li importa quines coses has fet, quines t’han

preocupat, quines tens pendents pròximament…

En rellegir el que he escrit, sembla que tot és de color rosa en l’època escolar,

meravellós i fàcil. I me n’adone que no és així. També recorde que vaig haver

d’aprendre a superar coses: que les relacions amb els companys no sempre eren fàcils,

que tenia dies roïns igual que els tinc ara, que em posava nerviosa quan tenia

exàmens… En fi, que les preocupacions i les satisfaccions les vivia de forma

4

proporcional a l’edat que tenia en aquell moment, però amb la mateixa intensitat que

ara. Crec que els adults tenim tendència a minimitzar els problemes i les preocupacions

dels xiquets, sense tindre en compte que ells no tenen la nostra capacitat de

relativitzar, ni la perspectiva que donen els anys en mirar enrere.

L’ aprenentatge més important que es fa a l’escola no és, des del meu punt de

vista, l’acadèmic. Aprendre a conviure és més difícil i més útil per a integrar-se en una

societat de la qual els nostres fills ja formen part, i que serà responsabilitat seua el dia

de demà, igual que ara és responsabilitat nostra.

Per això m’agrada el nostre col·le, «El Barranquet». Perquè és un reflex real,

d’una societat real: variada, plural, diversa…

Des d’ací done les gràcies a tots els que formen part de «El Barranquet»: les

professores i professors, el personal no docent, les famílies, els xiquets… perquè entre

tots estem creant un espai de creixement per al nostres fills on convivència, respecte,

responsabilitat, esforç, creativitat…són tan importants com la formació acadèmica.

I per això reivindique també des d’ací el dret de tots els xiquets a una educació

pública de qualitat, que és el que jo he volgut per als meus fills. Pense que eixa és la

base sobre la qual construirem el millor futur.

5

La revista de l’AMPA

Daniel Vanaclocha, pare de Verònica (3r de primària)

Encara hui recorde el primer contacte que tinguérem a casa amb la revista de

l'AMPA, i que per a mi, va ser gairebé màgic. Verònica començà la seua trajectòria a

«El Barranquet» el gener de 2005, només acabar les festes de Nadal. No coneixíem

ningú al col·le, i ni tan sols a la nostra filla que acabava d'arribar a casa.

Tot era nou per a tots tres. Verònica acabava d'estrenar nous pares i ara

estrenava nova escola, nova mestra, noves companyes i companys. I nosaltres

debutaven també, entre altres coses, com a membres de la comunitat educativa de «El

Barranquet».

I abans d'acabar la primera setmana, es produeix el fet màgic que esmentava.

En revisar la coixinera de la nostra filla per a vore si s'ho havia menjat tot, ens trobem

amb una revista que ens informa de qui és qui en l'AMPA, de qui s'encarrega de les

activitats extraescolars, i a més a més amb articles d'altres mares i pares opinant sobre

temes relacionats amb l'escola.

A hores d'ara, quatre anys després de la nostra arribada a «El Barranquet»,

s'han succeït altres números de la revista en els quals hem pogut participar d'una o

altra forma i un parèntesi que hui finalitza, d'un curs sense que aquesta publicació haja

vist la llum.

Una vegada tancat el parèntesi i recuperada l'edició d'aquest mitjà de

comunicació, m'agradaria que aquesta revista continués sent útil a totes les persones

que formem part de la comunitat educativa de «El Barranquet» per a conèixer-nos, per

a expressar les nostres idees, per a compartir les diferents formes de vore l'escola i tot

el que l'envolta, i en definitiva per fer escola, enfortint els nostres lligams amb la

institució on les nostres xiquetes i xiquets han de passar una bona part de la seua

infantesa.

I perquè tot siga així, és necessari que quantes més persones participem

aportant articles o qualsevol mena de col·laboracions, millor, ja que així ens enriquirem

amb les experiències d’altres persones i farem d'aquesta revista una eina de

participació en la vida del centre escolar.

Per la meua part, ja estic pensant com participar en el proper número que serà

monogràfic al voltant de l'astronomia.

6

Dissabte verd

Conxa Benet i Ximo Damià, pares d’Alfredo, Mariola i Nicolás.

— Avui és dissabte, no toca col·le! — diu Nicolás no més alçar-se del llit.

— Sí carinyo, avui hem d’anar al col·le tota la família, hem quedat ben de matí per a

pintar la tanca.

— Quina tanca?

— La de la sanefa dels ninotets de la carretera.

— Anem a esborrar els ninotets?

— No, anem a pintar-los nous, que ja estan vellets.

Agafem les eines i l’esmorzar i anem al «col·legi». Quan arribem hi trobem

l’equip de bàsquet jugant un partit. Quin ambient! Molta gent va arribant amb pinzells,

rodets, poals… tots volen col·laborar. Alguns s’han recordat de portar un davantal,

quina bona idea! No vull ni pensar com poden acabar de pintura els xiquets.

— Primer una maneta de blanc!

Intentem organitzar totes les mans (moltes per sort) i, a poc a poc, va tapant-se

la pintura vella. Una blancor immaculada cobreix la nova tanca, per sota claregen els

ninos, açò ens ajudarà a pintar-los desprès.

7

— Ara, a esmorzar, hem de recuperar forces i guanyar calories perquè fa un fred

que pela!

Ve el més difícil, cada xiquet, xiqueta, pare i mare, (també algun iaio i alguna tia)

dibuixa un nino. Cadascú ha triat el seu color preferit, tots iguals però diferents. El

resultat: la nostra sanefa multicolor, multiètnica, plural, feta per tots i per a tots, amb la

millor voluntat, la de sempre però de ara.

El nom correcte seria dissabte de colors, de tots colors, i és que els nostres fills

amb els seus majors varen repintar la tanca de l’escola amb els seus alegres ninos,

eixos que li donen un aspecte característic i que han esdevingut com un senyal

d’identitat.

Reflexionant un poc, a propòsit del que varen fer els nostres fills i filles l’altre dia,

és senzill adonar-se’n que, de la mateixa manera que anem encarregant-los feines

domèstiques a casa, com ara fer-se el llit, parar taula, deixar la roba bruta al lloc... hem

de portar-ho més enllà, perquè puguen comprendre que ―allò que és de tots, també és

seu‖, d’aquesta manera aprendran molt millor a respectar no només el col·legi, sinó

també qualsevol altre element de la nostra societat.

Hauríem de tenir tots els anys activitats com aquesta, i com més a prop del

començament del curs millor, perquè puguen sentir el col·legi com seu, un lloc on han

de passar una bona part de la seua infantesa.

8

9

10

11

Quina sort

Família Vinyals-Argente, pares de Claudia (5è de primària)

Reflexionar sobre la sort i de si aquesta ens ha acompanyat al llarg de la vida és

un exercici que recomane i que hauríem de fer de tant en tant. Si, a més a més,

aquesta reflexió la fem en grup i la compartim ens ajudarà molt a saber dels altres.

L’optimista trau bones conclusions dels pitjors moments, el pessimista fins i tot

en els millors moments troba un mal record, el cretí confondrà la sort amb els diners, el

somiador et dirà que la sort és anar a pescar i pescar.

La sort com veieu té molt d’actitud davant la vida. Però la sort, la bona sort,

sempre la volem al nostre costat en els moments importants i un d’aquest moments va

ser el dia que varen aterrar en la Comunitat escolar del CP El Barranquet.

El CP El Barranquet, és un col·legi públic xicotet, construït com el seu nom indica

en un antic barranc, un centre que quan plou, com només ací sap fer-ho, ens fa patir de

valent; un centre amb el seu barracó amb teulada d’uralita; un centre inacabat i en

permanent fase de construcció i on pintar unes ratlles a terra o col·locar unes cistelles

pot ser un autèntic problema quasi irresoluble. En això és com la majoria dels col·legis

públics, però malgrat tot tenim sort i al CP El Barranquet hi ha molts bons mestres i

molts pares i mares compromesos amb l’educació dels seus fills i filles i amb el col·legi.

A mi el que m’agrada és que pares i mares es fiquen dins les aules i col·laboren

amb els i les mestres. També m’agrada que sempre hi ha voluntaris per ajudar a les

excursions.

I m’agraden els llibres d’aula, les disfresses de carnaval, les obretes de teatre, i

l’única falla de veritat que es planta a Godella, feta de deixalles i sempre amb un fi

sentit de l’humor.

I m’agraden els pastissets que preparen els xiquets per a carnestoltes, i

m’agrada la festa de fi de curs, i la del 9 d’octubre, les trobades, i les colònies per als

xiquets a l’estiu, i m’agraden els partits de bàsquet del dissabte al matí, i els esmorzars,

dinars i sopars que faig amb els amics i amigues que he fet a «El Barranquet». Per tot

això m’agrada «El Barranquet» i pense que tinc sort, molta sort.

12

Al voltant del bàsquet

Vicente Sanjuán, pare de Camila (5è de primària)

Una de les coses que més m'agraden en aquest col·legi és l'afició pel bàsquet.

Sempre he tingut clar que els xiquets, en el meu cas, xiquetes, haurien de practicar

algun tipus d'esport per a cremar el torrent d'energia que desborden. El bàsquet és un

esport molt complet que desenvolupa la mobilitat, la velocitat, l'astúcia, la coordinació i

l'habilitat, no en va, fou dissenyat per un professor d'educació física als Estats Units

d’Amèrica, com a alternativa al futbol americà i al beisbol per a jugar-ho en el gimnàs

de l’institut durant els gelats dies d'hivern. Al principi es jugava amb una pilota de futbol

i cistelles per a arreplegar fruita, la pilota s’havia de recuperar de la cistella amb una

escala cada vegada que s'encistellava fins que a algun llumeneres se li va ocórrer

desfonar la cistella. A més de les característiques mencionades, aquest esport evita la

rudesa d'altres esports i motiva la participació de tot l'equip: tots juguen, tots defenen,

tots ataquen i llança el millor posicionat, o el que s’atreveix a fer la seua jugada

individual (que també hi ha canxa per als «figures»). Qui anava a dir-li a este professor

que el seu invent arribaria tan lluny!

En el nostre col·legi el bàsquet adquireix una rellevància inusual per a un col·legi

tan xicotet. Dos equips, 30 xiquets i xiquetes, entrenen en el pati i juguen els dissabtes

en dos lligues comarcals. Aquest col·legi d'humil nom, «El Barranquet», destaca al

costat de col·legis amb noms altisonants i en l'OAM de Godella figura amb nom propi,

per a orgull de la nostra comunitat escolar. Quina millor promoció! Dels innumerables

uuiii!!! quan amb prou feines tenen força per a arribar a la cistella, els progressos

esportius acompanyen al seu creixement any rere any, mèrit que en bona part hem

d'agrair als seus pacients entrenadors de l'OAM.

Poc importa si guanyen o perden, sempre els he vist amb ganes, satisfets,

contents, a vegades eufòrics, als pares em referisc, que som els seus incondicionals

fans. Passem fred a l'hivern i calor a l'estiu, matinem algun dissabte, reajustem els

nostres plans de cap de setmana, però ací estem, infatigables al desànim, aplaudint,

cridant, vivint el joc i quan hi ha rivalitat, aplaudint més fort i corejant més fort el nom del

col·legi. L'important és participar !

Què és podria millorar en el nostre col·legi? Dos aspectes em pareixen

essencials. Primer, arreglar el pati, començant pel tosc sòl de ciment que més d'una

rascada, i toque fusta, ha proporcionat als nostres fills. Del sòl a les instal·lacions de

High School Musical caben totes les millores que els nostres representants electes

13

estiguen disposats a realitzar. Quan tinguem el sòl demanarem un modest sostre.

Segon, un esforç per part de tots, pares, professors, monitors, per a promocionar el

bàsquet com a joc mixt, de xiquetes i xiquets, donat el dèficit de xiquetes que el

practiquen, incomprensible per als temps que corren. El bàsquet és un esport ideal per

a la integració i cooperació entre xiquetes i xiquets, no obstant això, la tendència

tradicional porta al xiquet cap al futbol i a la xiqueta cap a la gimnàstica rítmica, que per

un altre costat no són excloents, ja que molts practiquen tots dos esports al mateix

temps.

I què podem fer els pares, l'AMPA? El bàsquet ens proporciona les claus:

mobilitat, velocitat, astúcia i treball en equip.

Endevinalles

Guillem Martínez Bracho (3r de primària) 1. Sóc l’enemic del pastor

i li robe el bo i millor.

2. Sóc tan xicotet, xicotet,

que no se’m veu la figura

porte grans malalties

i mate... aquell qui no es cura.

3. Sóc l’únic animal que posa els peus al cap. Qui sóc?

4. El qui no té, és mala gent;

el qui el té bo, és com un sant.

Mai és veu. Tothom el sent.

Qui fa versos en fa esment,

i gràcies a ell anem tirant.

5. Sóc l’única planta que no cal regar. Qui sóc?

1. El llop. 2. El microbi. 3. El poll. 4. El cor. 5. La planta del peu.

14

Tasca ambiental a l’escola

Daniel Benajes Callaghan (5è de primària), son pare i sa mare.

L’educació forma ciutadans i ciutadanes capaços de comprendre el món en què

vivim i ens prepara també en la presa de responsabilitat de les nostres actituds

respecte a l’entorn adquirint comportaments compromesos amb la millora del medi

ambient.

A «El Barranquet» es treballen a l’aula els continguts ambientals, no d’una

manera puntual i aïllada, sinó com una pràctica quotidiana. Des de l’etapa infantil, quan

els nostres fills tenien 3 anys, ja Vicenta en la primera reunió del curs va insistir a

embolicar els esmorzars i berenars amb una bossa de tela o a posar-lo en un

portaviandes, evitant plàstics o papers innecessaris, també en cinquè Mª Antònia ens

recorda aquesta saludable pràctica.

Any darrere any, en primer, segon, tercer curs, amb diferents excursions

treballarem la descoberta dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana. Professorat i

alumnat varen afavorir que pares i mares participàrem amb diferents tallers de natura,

amb plantació de llavors, reducció, reutilització i reciclatge de residus, etc., tot

consolidant aquesta motivació als seus nuclis de socialització (escola, família, barri).

És veritat que les instal·lacions del col·legi no són exemplars però per altra

banda només ens queda agrair a pares i mares, direcció del centre, professorat i

alumnat per intentar que els temes ambientals siguen punts dinamitzadors de l’escola i

per proposar activitats que promoguen valors ambientals, el treball en equip i la

cooperació en la defensa del nostre entorn, sense oblidar la diversió i el respecte amb

la diversitat. Moltes gràcies.

15

Al «col·le» peladejant

Anna Pons (mare de Ferran, 5è de primària)

Al meu fill Ferran li agrada anar al col·legi en bicicleta. A mi també m'agrada que

ho faça. A ell li agrada la bicicleta perquè pot anar tot sol, s'ho passa bé, va més ràpid

que a peu i el fa sentir-se fort. A mi m'agrada veure'l gaudir i, amb el casc posat,

comprovar que practica les normes de seguretat vial. A més, pense que la bicicleta és

un bon mitjà de transport, és saludable, respectuós amb el medi ambient i silenciós.

El trajecte des de la nostra casa fins al col·legi no és llarg, un parell de

quilòmetres pels carrers del poble, per on circulen i aparquen els cotxes i on les voreres

solen ser molt estretes. Hem triat el recorregut que ens sembla menys perillós. Però

m'agradaria que fóra més segur circular en bicicleta pels carrers del poble i que tots els

veïns, especialment els xiquets, pogueren desplaçar-se tranquil·lament sense estar

patint pels cotxes.

Pensem en el nostre col·legi. Començaren dos o tres amiguets a acudir en les

seus bicis. Ara ja en són sis o huit els xiquets que solen anar-hi, a pesar del fred. Al C.

P. El Barranquet van escolars procedents de Godella, de Rocafort i de Burjassot,

pobles on veiem que la xarxa viària està, hui per hui, concebuda principalment per als

cotxes i la resta de vehicles motoritzats: carreteres que creuen les poblacions, carrers

estrets amb cotxes aparcats a les dues bandes, voreres estretes i quasi bé cap carril

bicicleta.

16

Els centres escolars, com també les

associacions de mares i pares, hauríem de demanar

els ajuntaments dels tres pobles que compartim

col·legis, instituts, comerços i molts serveis públics,

que les vies de circulació foren més segures per als

vianants i per a les bicicletes. Els nostres fills

podrien anar assolint autonomia sense perill

d'accidents i els residents guanyaríem en

tranquil·litat, qualitat ambiental i benestar.

A més, en reduir la utilització del vehicle motoritzat

per a desplaçar-nos en les distàncies curtes,

contribuiríem a la disminució de les emissions de

CO2 a l'atmosfera, un dels gasos de l'efecte hivernacle i del canvi climàtic.

Us recomane una pàgina web molt interessant sobre aquest tema

(www.conbicialcole.com) que també tracta el tema més ampli de la mobilitat sostenible.

17

Activitats extraescolars 2008-2009

Amparo Porras, mare d’Alba (1r de primària)

Un any més l'AMPA ha confiat en l'empresa Docendo/Valesport per a la gestió i

desenvolupament de les activitats extraescolars del curs escolar 2008-2009.

Des de fa ja dos anys, us hem passat unes enquestes per a poder conèixer les

vostres inquietuds i preferències respecte al tipus d’activitats que us agradaria

desenvolupar i així poder anar millorant-les en la mesura que siga possible. Després

d’estudiar els resultats i amb la intenció d’oferir-vos unes activitats més interessants i

atractives, vàrem decidir canviar-ne algunes.

En este nou curs escolar 2008-2009 participen un total de 46 xiquets/es. Les

activitats extraescolars per a la vesprada dels divendres són:

1. Grup d’infantil (format per 16 xiquets/es )

* Hort ecològic de 15 a 16 h i * Cultura Anglesa de 16 a 17h.

2. Grup de primària (format per 16 xiquets/es)

* Dibuix i Pintura de 15 a 16h i * Patinatge de 16 a 17h.

* Escacs de 12 a 13h, amb un grup de 14 xiquets.

L’activitat del Bàsquet la continua gestionant l’OAM (Organisme Autònom

Municipal de Godella), s’imparteix els dimecres de 12.30 a 13.30h i els divendres de 15

a 17h. Enguany està formada per un total de 30 xiquet/es en les categories d’alevins i

benjamins.

Volem des d’ací, agrair a l'equip directiu del centre, que enguany ens haja deixat

fer ús de l'aula de 3 anys (també l’aula multiusos) per a l’activitat de cultura anglesa i

del pàrquing interior per a l’activitat de patinatge, ja que sense estes instal·lacions

haguera estat molt complicat poder desenvolupar-les, sobretot en dies de mal oratge.

De la mateixa manera, els nostres xiquets/es de Bàsquet podran comptar de manera

excepcional en dies de pluja, amb un aula que ens cedirà l’escola sota la supervisió

d’una persona responsable de la junta directiva. Des de l'AMPA us donem novament

les gràcies i esperem que a poc a poc i amb la col·laboració de tots, puguem millorar

les activitats i el benestar de tots els xiquets i xiquetes que formen la nostra gran escola

de «El Barranquet».

18

ELS XIQUETS I XIQUETES QUE PARTICIPEN EN LES ACTIVITATS

EXTRAESCOLARS 2008-2009

HORT ECOLÒGIC

En esta activitat estan els xicotius del col·legi. S’ho passen d’allò més bé tocant

la terra, fent fang, regant les plantetes… El monitor és Javi i intentarà donar-los a

conèixer el cicle vital d’una planta; la seua plantació, creixement, poda, floració i

creixement dels fruits, i fomentar la importància del treball en equip.

Què plantaran? encisams, alls porros, cols, faves, alls, cebes… Ja anirem veient

si al final ens mengem alguna amanida. Volem animar sobretot als xiquets/es de

primària què s’apunten a esta activitat per al pròxim curs, ja que podria millorar-se

moltíssim l’hort dels més xicotets amb les seues aportacions i treball.

19

CULTURA ANGLESA

Alicia és la monitora que a través de jocs, poesies, dibuixos, activitats plàstiques,

cançons i d’una manera entretinguda i divertida, intentarà que els 16 xiquets que

participen en esta activitat, mostren una actitud positiva cap a l’anglès, comprenguen i

distingisquen formes bàsiques (salutació, acomiadament, fórmules de cortesia), els

colors, els números, etc.

20

DIBUIX I PINTURA

Eva tractarà de potenciar la creativitat i l’expressivitat artística de cada xiquet/a a

través de la pintura i el dibuix. Utilitzaran diferents tècniques artístiques com

l’aquarel·la, pintura de dits, collage, etc i en les últimes sessions del taller, els

xiquets/es realitzaran el seu primer llenç, que tots esperem poder veure, en una futura

―exposició de final de curs‖.

Treballant amb les aquarel·les

21

PATINATGE

Es pretén que els xiquets/es adquirisquen destresa amb els patins, frenar i que

desenvolupen l’equilibri i la coordinació del cos, però sobretot que s’ho passen molt bé i

es divertisquen amb esta activitat, fomentant el sentiment de respecte i camaraderia

cap els altres companys. Esta tasca gens fàcil, la té Carlos, el monitor que intentarà

que els xiquets/es ens facen cap al final de curs una xicoteta exhibició de tot el que han

aprés.

Practicant un poquet...

22

ESCACS

Els xiquets/es que formen este grup estan encantats amb l’activitat i la seua

monitora; Teresa. És un joc de taula que fomenta el raonament lògic i matemàtic,

contribueix a educar en l’acceptació de regles, fomenta la capacitat d’organització i

l’autoestima. S’atreviran amb un campionat d’escacs?

Estudiant les jugades

23

BÀSQUET

Enric i Fran són els entrenadors dels nostres alevins i benjamins. Estem segurs

que amb ells, el nostre equip del CP El Barranquet aconseguirà moltes victòries.

Enric i el grup d’alevins

Fran i el grup de benjamins

24

Xifres i lletres de l’alumnat del col·legi públic El Barranquet

Alma Bracho, mare de Martí (1r d’infantil) i Guillem (3r de primària)

La inestimable col·laboració de la direcció i l’AMPA del centre han permès

l’elaboració de les següents taules que intentaran dibuixar, tant com les dades ho

permeten, l’alumnat de la nostra escola. És possible que durant el període comprés

entre la recopilació de les dades i l’aparició de la revista balle algun alumne amunt o

avall, però aquest és un fet difícil de salvar.

El context educatiu municipal en el qual es troba el nostre col·legi és peculiar. A

través de la pàgina web de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

(http://www.edu.gva.es) es pot consultar la guia de centres docents. Segons la

informació recopilada, al municipi de Godella 12 centres educatius ofereixen places en

un o més dels nivells següents: infantil (0 a 3 anys), infantil (3 a 6 anys), primària, ESO i

educació especial. La suma d’aquesta oferta per al curs 2008-2009 és de 5.679 places

en 11 centres (excloent les places en un centre amb sistema educatiu estranger), que

no recull les places educatives de batxillerat, cicles formatius i universitàries del

municipi. Hem de tenir present que a Godella es troben censats 12.581 habitants

(padró de l’any 2005).

La nostra escola compta amb

188 alumnes, dels quals 68

corresponen als tres cursos de l’etapa

infantil i 120 als 6 cursos de l’etapa de

primària. El nombre d’alumnes per curs

oscil·la entre 15 i 25. A la distribució per

etapes i cursos de la taula annexa, s’ha

afegit el nombre de xiquets i xiquetes

dins de cada curs. Atenent els

respectius totals observem que,

aproximadament, el 62% dels alumnes

de l’escola són xics i el 38% xiques.

L’únic curs on el nombre de donetes

supera el d’homenets és 1r de primària,

i el cas més extrem de desequilibri el

trobem en el curs de 2n d’infantil on

vora el 77% dels alumnes són xiquets.

Curs Nombre

d’alumnes Xics Xiques

1r infantil 22 16 6

2n infantil 22 17 5

3r infantil 24 14 10

1r primària 25 11 14

2n primària 19 10 9

3r primària 15 8 7

4t primària 18 12 6

5è primària 22 12 10

6è primària 21 16 5

Total 188 116 72

25

Una altra dada que hem

considerat d’interès és la localitat de

procedència de l’alumne. El municipi de

Godella limita amb els de Bétera,

Burjassot, Paterna, Rocafort i València.

Com sabeu la nostra escola es troba

ubicada prop del límit amb el municipi

de Rocafort i aquest fet es veu reflectit

en el nombre d’alumnes procedents

d’aquest poble veí.

Localitat Nombre d’alumnes

Godella 74

Rocafort 69

Burjassot 31

Paterna 6

Bètera 3

Massarrojos 2

Vilamarxant 2

Montcada 1

Total 188

Respecte al nom dels alumnes, aquesta és la llista dels preferits: agrupació

Pau/Paula, 9 alumnes; Maria/María (comptant els noms compostos), 7 alumnes;

Alejandro/Alexandre, Carla/Carles/Carlos, Josep/José, Daniel, David i Lucia es troben

empatats a 6 alumnes; Julio/Julia/Giulia, Marina i Sara, 5 alumnes; Andrea/Andreu,

Enrique, Joan/Juan, Jordi/Jorge, Manuel/Manuela, Marc, Mario, Miquel/Micaela tots

amb 4 alumnes. El nom més llarg és María de los Desamparados amb 25 caràcters

(comptant els espais) i, entre els més curts, amb 3 caràcters empaten Pau, Rio, Sol i

Teo.

En un altre capítol de les

curiositats que es poden extraure de les

dades personals dels nostres alumnes

és el mes de naixement. Sabíeu que el

mes de maig concentra el major nombre

d’aniversaris i juny el que menys? La

taula adjunta recull el resum del mes de

naixement dels nostres alumnes.

Mes de naixement Nombre d’alumnes

GENER 14

FEBRER 17

MARÇ 17

ABRIL 15

MAIG 20

JUNY 12

JULIOL 15

AGOST 13

SETEMBRE 17

OCTUBRE 17

NOVEMBRE 13

DESEMBRE 18

I per acabar, vull agrair la confiança dipositada de les mares i pares de 155 dels

188 alumnes matriculats associats a l’AMPA. És a dir, aproximadament el 83% dels

progenitors recolzen les nostres iniciatives. Gràcies als socis i animeu-vos a als qui

encara no hi pertanyeu.

26

El Bàsquet al C. P. El Barranquet

Paco Aràndiga, pare de Toni (5è de primària)

http://arandiga.wordpress.com/

Ja fa molts anys (almenys 9) que va començar la pràctica del bàsquet com a

activitat extraescolar a «El Barranquet». És sense dubtes l’activitat que ha tingut més

continuïtat. Han passat grans entrenadors pel col·legi (Gloria, Laura, Fran, Enric i

altres). Menció a part mereix Jose, que és el responsable de coordinar el bàsquet a

l’OAM de Godella. Jose sempre ha donat tot tipus de facilitats relacionades amb

l’organització d’aquesta activitat. Moltes gràcies.

Actualment, hi ha xiquets i xiquetes que van començar a jugar a bàsquet a «El

Barranquet» i que continuen jugant a gran nivell a Godella: Josep, Paula, Andreu,

Andrea, Sofia, Oscar, Juanjo, Paco (...que perdonen si em deixe algú).

Durant els primers anys l’activitat consistia a entrenar dos dies per setmana i, de

tant en tant, s’organitzava algun partit amistós. Des de fa uns anys «El Barranquet»

participa en els Jocs Esportius que organitza l’OAM de Godella. Aquestos Jocs són una

sèrie de competicions on participen col·legis i clubs esportius de les comarques de

l’Horta Nord i del Camp del Túria. En particular, de Godella participen Sagrado

Corazón, EPLA, OAM i Barranquet.

Aquestes lligues estan dividides en categories per edats: prebenjamí (que

correspon als xiquets de primer i segon d’infantil), benjamí (tercer i quart) i aleví

(cinqué i sisé). Enguany a «El Barranquet» hi ha 30 xiquets i xiquetes apuntats al

bàsquet. Que hi siguen 30 és una quantitat molt elevada si pensem que a «El

Barranquet» hi ha un grup per curs. La proporció dels que juguen bàsquet al nostre

centre és molt més elevada que, per exemple, als altres col·legis de Godella. D’aquests

30 jugadors, 16 són de cinquè i sisè, 7 són de tercer i quart i 7 són de primer i segon.

En són suficients per formar un equip d’aleví però no per completar un equip de

benjamí i un altre de prebenjamí. La solució va ser ajuntar-los i fer un altre equip, de

14, de benjamí. Amb açò el que passa és que alguns xiquets estan en una lliga on hi

ha gent fins a tres anys més grans que ells i açò és nota, i molt. Aquest problema ja el

patiren anys anteriors els que ara són alevins. Ara estan en un grup on els contrincants

tenen una edat semblant i el resultat de la llavor que s’ha sembrant es veu. Recorde un

partit de l’any passat on estaven jugant amb les xiquetes de l’OAM que els treien dos

pams. Alguna va quedar desesperada per la lluita d’algun jugador de «El Barranquet».

27

La classificació actual del benjamí és la següent. Com ja hem comentat abans,

estan jugant contra gent de tercer i quart i els resultats no són bons. El seu objectiu és

gaudir entrenant i aprendre, els fruits ja vindran.

28

Classificació benjamí

Equip Jugats Guanyats Perduts Punts

favor/contra +/- Punts

1 L’ELIANA 3 3 0 180:40 140 6

2 CAMP DE TURIA A 4 2 2 89:108 -19 6

3 LA POBLA A 2 1 1 62:81 -19 3

4 BARRANQUET 1 0 3 16:118 -102 3

La classificació dels alevins és prou millor. Han guanyat tots els partits tret del

disputat contra l’OAM (tots de sisè) els quals són molt superiors a nosaltres. Han

guanyat al Llíria amb claredat (66-15 i 24-75), al Bétera els vam guanyar en un partit

més disputat (50-31) i vam perdre clarament contra l’OAM (14-64).

Classificació aleví

Equip Jugats Guanyats Perduts Punts

favor/contra +/- Punts

1 OAM A 4 4 0 219:18 201 8

2 BARRANQUET 4 3 1 205:134 71 7

3 BÉTERA 4 1 3 106:187 -30 4

4 LLIRIA B 4 0 4 44:235 -191 4

29

Contes d’escola

Antonia Tárraga, mamà de Verònica (3r de primària), bibliotecària

Estimats amics i estimades amigues del Barranquet, per deformació

professional, us he fet una breu selecció de Contes d’Escola: una xicoteta llista de

recomanacions de lectura per a gaudir i aprendre amb els nostres xiquets i xiquetes. En

lloc de respondre jo mateixa a la pregunta plantejada i que és el tema de la revista, he

deixat que foren Klaus, Pol, Mila, Carles, Teo, Lila, Totó, Gabriela o Claudine els qui

contestaren a aquesta qüestió. Són contes d’escola per compartir, amb històries

curioses que comencen un cop acaben les vacances, just la mateixa jornada que al sol

li dóna per començar el dia a les 8h. del matí. Espere que aquestes lectures us siguen

profitoses i que nosaltres puguem aconseguir el que diu Montserrat Viza en el seu

llibre: «… els pares van remoure la ciutat buscant l’escola que pogués tornar l’alegria al

seu fill. Aquella on s’ensenya sense presses, que dóna el temps que falta per entendre

les coses i permet gaudir-ne. Aquella que tornés a fer creure a en Carles que ell és un

nen com els altres, però que necessita més temps». (Alguns d’aquests llibres podeu

trobar-los a la Biblioteca Pública Municipal de Godella)

PRIMERS LECTORS

Rosegó arriba a l’escola / Vicen Córcoles – Ed. Tàndem

(arriba una mascota a la classe de Quico: el conill Rosegó)

Klaus va a la escuela / Dagmar Geisler – Ed. Timun Mas

(a Klaus li agrada anar a l’escola, però hui tot li ix malament)

Sara no quiere ir al colegio / Christian Lamblin – Ed. Edelvives

(Sara opina que el col·legi és avorrit i per això no vol anar,… o sí?)

En Pol va a l’escola / Liesbet Slegers – Ed. Baula

(aventures i desventures a l’escola. Amb lletra majúscula)

La escuela de Barbapapá / Annete Tison – Ed. Beascoa

(Barbapapà acaba d’inaugurar una escola)

No tinc por de l’escola / Jack Delaroche – Ed. Fleurus

(com superar situacions de por pels xiquets i xiquetes i poder-les resoldre. Amb

finestretes que donen les respostes)

En Teo va a l’escola / Violeta Denou – Ed. Timun Mas

(acompanya a Teo en un dia d’escola: classes, jocs, esmorzar, revisió mèdica,

excursió al parc natural)

No vull anar a l’escola / Stephanie Blake – Ed. Corimbo

(hi havia una vegada un conillet que quan sa mare li digué: «Demà és el teu

primer dia d’escola, estimat!», ell respongué: «Ni parlar-ne!»)

Volem una escola més gran / Mercè Company – Ed. Planeta

30

(aventures dels 12 xiquets de «La colla petita i el cangur»)

A PARTIR DE 6 ANYS

Lila va a l’escola / Eduard Estivill – Ed. Beascoa

(vida quotidiana de Lila, una xiqueta de 5 anys, que com tots els xiquets i

xiquetes ha d’alçar-se i rentar-se per anar a escola)

El fantasma de la escuela / Hazle Townson – Ed. Edebé

(Basil Nibbs planeja fer malbé el despatx del director, però s’enfronta amb el

fantasma d’un antic professor)

Mila va a l’escola / Teresa Durán – Editors Associats

(de vegades, amb una sola paraula n’hi ha prou per a ser amics. I Mila, a

l’escola, ho descobrirà ben prompte)

Si això és una escola, jo sóc un tigre / Montserrat Viza – Ed. La Galera

(en Carles esperava amb il·lusió el dia que començaria a anar a l’escola, però les

coses no serien com ell havia pensat…)

No corregueu dins l’escola / M. Dolors Pellicer – Fundació Bromera

(«No corregueu, que la classe no se’n va!», repetia sempre la mestra als

alumnes)

Los niños que no tenían escuelas / J. L. García Sánchez i M. A. Pacheco - Ed.

Altea

(aquesta és la història de dos que es feren alcaldes i eren molt bèsties i

sempre manaven. Un dia els xiquets es cansaren i els digueren de fer una

escola nova)

Días sin cole / Julie Pomés – Ed. Tusquets

(s’acaba l’escola i arriben les vacances, Simón salta d’alegria perquè podrà

tenir tot el temps per a jugar i fer el que vullga)

A PARTIR DE 10 ANYS

Una escola blanca que s’obri i mai es tanca / Vicent Pardo – Ed. Bromera

(alumnes i mestres omplen els vint-i-sis contes d’aquest abecedari màgic)

L’escola estrambota / Imma Monsó – Ed. RBA

(la Maria Camescames i en Brutus Castanyer s’assabenten de l’existència d’una

escola molt especial que és tot el contrari d’una escola i…)

Una escuela como la mía / UNICEF – Ed. Blume

(coneix xiquets i xiquetes del món sencer i descobreix com és la seua vida

escolar)

Una escuela superdivertida / Thierry Coppée – Ed. Rossell Fantasy Works

(«-T’agrada anar a l’escola, Totó? –Oh, sí, però també m’agrada tornar. El que

m’avorreix és el temps que passa entre anar i tornar»)

31

ADULTS

Claudine en la escuela / Colette – Ed. Anagrama

(relat en primera persona d’un curs de la vida escolar d’una adolescent

singularment desperta pels voltants del 1900)

La vella escola / Tobias Wolf – Ed. La Magrana

(Nova Anglaterra, 1960. En una prestigiosa escola pública per a xics, on el punt

fort és la literatura, corre el rumor que Hemingway en persona visitarà l’escola

i…)

Historia de una maestra / Josefina R. Aldecoa – Ed. Anagrama

(en 1923 Gabriela arreplega el seu títol de mestra. És el començament d’un

somni que la portarà a treballar en diverses escoles rurals

d’Espanya i Guinea Equatorial)

Mal de escuela / Daniel Pennac – Ed. Mondadori

(aborda la qüestió de l’escola i l’educació des d’un punt de vista insòlit: el dels

alumnes que sempre han estat els últims de la classe)

Escuela de la fantasía / Gianni Rodari – Ed. Popular

(recopilació d’escrits anteriors a 1980, plens de suggeriments per a la nostra

època i de gran valor per a pares, mares i educadors i educadores)

Bullying: quan els joves són víctimes i agressors / Aidan Macfarlane i Ann

Mcpherson – Ed. Bromera

(els autors han recollit les preguntes més freqüents que els han fet arribar milers

d'internautes. Amb humor, però amb informació útil i rigorosa alhora, tracten de

donar resposta a un fenomen desgraciadament de molta actualitat)

Un toc d’humor

Guillem Martínez Bracho (3r de primària) - Papà, el termòmetre ha baixat. - Molt? - Doncs sí, uns 10 metres des de la finestra fins al carrer. - Escolte Doctor, em puc banyar amb diarrea? - Home, si en té prou. RING RING!!! - És el 49614369? - No. És el 96341694 - Perdó, és que sóc esquerrà. Puja un senyor a l’autobús i pregunta al conductor: - Quant val? - Un euro. - Doncs que baixen tots, que me’l quede.

32

Uns convidats no desitjats a l’escola: els polls

Conxa Benet, mare d’Alfredo, Mariola (5è i 3r de primària) i Nicolás (3r d’infantil)

Com és habitual últimament hem rebut, altra vegada, la carteta dels polls. Ací

tenim una sèrie de consells que creguem útils per a tots.

Els polls són uns insectes que viuen exclusivament en l’ésser humà. Fan uns 2 a

4 mm de longitud, no tenen ales i, a l’igual que els mosquits, s’alimenten de sang que

xuclen de la pell del cap. Es reprodueixen molt ràpidament ja que cada femella pon

entre cent i tres-centes llémenes (ous), que enganxa a la base del cabell. El contagi és

de persona a persona, més freqüent entre escolars de 4 a 6 anys, independentment del

seu nivell social. El símptoma principal i el més molest és la picor del cuir cabellut.

MESURES HIGIÈNIQUES

- Desprès de rentar els cabells dels xiquets i xiquetes, convé posar-los crema

suavitzant i revisar el cap, sobretot darrere de les orelles.

- Pentinar diàriament els cabells. Millor utilitzant la peineta o llemenera que tots

hauríem de tenir a casa. Rentar les pintes i els raspalls sovint.

- Evitar compartir pintes i la resta d’objectes en contacte amb els cabells.

- No s’han d’utilitzar locions i xampús antiparasitaris com a mesura de prevenció ja

que no tenen efecte i les aplicacions inadequades poden afavorir la creació de

resistències.

33

EL TRACTAMENT

El tractament s’ha d’aplicar una vegada hi ha infestació. Mai com a mesura

preventiva. Una vegada produïda la infestació, cal:

- Adquirir loció antiparasitària i seguir estrictament les instruccions dels diferents

productes comercialitzats.

- Millor no cobrir el cap, però si es fa, fer-ho amb una gorra de plàstic.

- Després del temps indicat en les instruccions del producte, rentar el cap amb xampú,

posar crema suavitzant que farà més fàcil la feina de després.

- Traure les llémenes (ous) amb la mà o amb l'ajuda de la llemenera.

- El tractament s'ha de repetir a la setmana si continua la infestació.

- Rentar amb la loció els objectes relacionats amb els cabells (pintes, raspalls,

passadors, gometes, etc.).

- Canviar tota la roba de llit i pijames.

És molta feina, però crec que entre tots podrem desfer-nos-en!

34

Juga i aprèn anglès

Maria Carrasco, mare de Camila (5è de primària)

WORD SEARCH (SOPA DE LLETRES)

A C M O S L B I N D E R

E R A S E R O C A Q S S

E B M L U W O B P I N U

P Y E B A C K P A C K B

E H T A X Z S F P L B J

N A E S N A C K E J L E

C H A L K B O A R D G C

I F C T E U C H E R T T

L A H P I S T U D E N T

E R E R A S E R D P A S

S P R I N C I P A L C H

1) Has de trobar 10 paraules de vocabulari escolar.

1. I organize my homework in a three ring ________________

2. I carry my books to school in one of these _______________

3. Another word for pupil ________________

4. Where the teacher writes with chalk ________________

5. This person is responsible for the whole school _______________________

6. I use to remove pencil marks from papers ______________________

7. I study: English, Maths, Music. These are called ______________________

8. I check out _______________________ from the library.

9. This is the stuff my homework is printed on. _____________

10. Every day, I sharpen this for writing. __________________________

11. The person who leads the class. _____________________________

12. Every school day, I ride to school on the _________________

13. I eat at brake time _________________

2) Endevinalles

1. What building has the most stories? (two words)

ehtrbylair ____________________

2. What vehicle is spelled the same backwards and forward?

ecarcar______________________

3. What do you call a kitten drinking lemonade? (two words)

asupsuros ____________________

4. What starts with ―t‖, ends with ―t‖ and is full of ―t‖? (two words)

apetaot _______________________

5. What goes up but never goes down? (two words)

royugea ______________________

6. What is in the middle of Paris? (three words)

hterlretet _______________________ Busqueu les solucions en el butlletí

35

Taller de cuina

Marián Brizuela, mare de Violeta (1r d’infantil)

A la classe d’infantil de tres anys, les mares de Pau Brocal, Ximo Ortíz, Marc Pons i Violeta Brizuela vam fer un taller per tal de preparar el berenar de la tardor. Són receptes molt fàcils que es poden fer en els dies de Nadal. BOLETES DE COCO 500 g de carlotes 150 g de coco ratllat 300 g de sucre

Es posen a bullir les carlotes, s’eixuguen bé i es xafen amb una forqueta. S’afegeix el sucre i el coco (deixant un poc per després) i se’n fa una pasta, que es deixa refredar a la nevera. Quan la massa està ben dura, es fan boletes i s’arrebossen en el coco que hem reservat. Les boletes es posen en paperets dels de trufa.

OSSETS DE SANT 250 g d’ametlla molta 170 g de sucre 1 creïlla bullida (uns 100 g) crema de cacau (tipus nocilla) sucre glacé

Es fa una massa amb els ingredients aconseguint una pasta que no s’enganxe als dits. S’estira amb un rodet i es tallen quadrets d’uns 4 cm de costat. Es posa dins un poc de crema de cacau i es roda el quadret fent un cilindre, que es passa pel sucre glacé.

BOLETES DE XOCOLATA 250 g de mató 250 g de sucre 250 g de nous moltes o a trossets 150 g de xocolata en pols fideus de xocolata de colors

Es fa una pasta amb tots els ingredients i es deixa al congelador per tal de tindre-la dura a l’hora de fer boletes. S’arrebossen pels fideus de colors i es posen en els paperets. Sempre es mantenen en nevera o congelador.

SANDVITX DE CREMA DE CACAU pa de motlle crema de cacau (tipus nocilla) cacaus o ametlles cobertes de xocolata de colors (tipus conguito, lacasito grans o m&m) motlles de formes

Es fan els sandvitxs i es xafen amb un rodet. Es tallen amb els motlles de formes i es posa damunt el conguito per adornar.

36

Voleu pintar aquest mandala?

Els mandales són diagrames o representacions esquemàtiques i simbòliques del

macrocosmos i el microcosmos, utilitzats tant en el budisme com en l’hinduisme. Dins

de les múltiples tècniques de relaxació orientals, es troba la de pintar mandales, els

quals són publicats en llibres semblats als d'acolorir dels xiquets, on ve el mandala

dibuixat amb línies i la resta en blanc, tot llest per a acolorir. Aquesta tècnica de

relaxació no requereix cap disciplina expressa, com puga ser-ho en unes altres, ja que

l’individu l’acoloreix segons els seus gustos estètics i imaginatius. La poden realitzar

persones de qualsevol edat, afavorint la creativitat.

Solutions Word Search (Sopa de lletres) 1. Binder (carpeta) 2. Backpack (motxilla) 3. Student (estudiant) 4. Chalkoard (pissarra) 5. Principal (director/a) 6. Eraser (goma d’esborrar), 7. Subjects (asignatura) 8. Books (llibres) 9. Paper (paper) 10. Pencil (llapis) 11. Teacher (professor/a) 12. Bus (autobús) 13. Snack (esmorzar) Riddles (Endevinalles) 1. The library (la biblioteca) 2. Racecar (cotxe de carreras) 3. A sourpuss (un gatet àcid) 4. A teapot (una tetera) 5. Your age (la teua edat) 6. The letter r (la lletra r)

Mandala de pati d’escola

Verònica Vanaclocha Tàrrega (3r de primària)