Regió7DIMECRES, 26 D’OCTUBRE DEL 201620

OPINIÓ

spanya capital París,diu en Germà Belper explicar l’obses-sió política per con-

vertir aquesta ciutat castellanaen la capital indiscutible de l’Es-tat i de la Península igual que Pa-rís ho és de la República France-sa i del nord-oest continental. Unprojecte que té com a metàforamoderna més evident l’estaciód’Atocha i la renglera de trensd’alta velocitat a punt per con-nectar Madrid amb tots els ra-cons del Regne. Si Espanya vol ser França (en ver-sió carca) i Madrid vol ser París,percebo darrerament una certaretirada entre Londres i Barcelo-na, entre Anglaterra i Catalunya.Dos països en els quals la capitals’ha convertit en un xucladord’inversions, projectes, visitants i

professionals, mentre la perifèria–el nord en el cas anglès i l’inte-rior més l’Ebre en el català– sem-bla condemnat a la subalternitat,l’envelliment, la desindustrialit-zació i l’empobriment. De fet, ales ciutats i pobles de l’interiordel país ja fa dies que rebem ex-iliats econòmics procedents del’àrea metropolitana. Persones ifamílies que, amb subsidis i pen-sions modestes, al Bages o al Ber-guedà poden sobreviure però aBarcelona no. Els lloguers deBarcelona (com els de Londres)no paren d’augmentar i aquestincrement s’encomana per lacosta i l’àrea metropolitana es-tricta però no supera la SerraladaPrelitoral perquè les deficientscomunicacions (sobretot entren) i les males perspectives la-borals dissuadeixen l’arribada de

demanda més o menys solvent.Així, el diferencial de lloguer en-tre un pis mitjà a Manresa i aBarcelona (o a l’Hospitalet, Giro-na o Vilanova) segueix incre-mentant-se igual que ho fa, enconseqüència, el de la renda fa-miliar. Com Londres, Barcelonano només atrau professionalsqualificats (quants bagencs oberguedans coneixeu que hananat a Barcelona a estudiar i jano han tornat?), també atrau tu-ristes –ja ho sabem– i inversió es-trangera que afegeix encara méstensió al mercat immobiliari decompra o lloguer. Mentrestant,ciutats de l’interior del país su-men a la mateixa depressió eco-nòmica, l’arribada de gent ambpocs recursos –i amb poca onul·la capacitat de despesa– peròque, lògicament, demanden uns

serveis públics que, en part, hand’afrontar uns ajuntaments depressupostos mal alimentats tantdes de l’estat com des d’una eco-nomia local molt deteriorada. Per sort, si Barcelona pot sem-blar Londres, Catalunya no ésAnglaterra ni en dimensions nien demografia. Aquí la situacióés molt més reconduïble i el re-equilibri territorial encara possi-

ble. La solució no passaria peraugmentar l’oposició entre Bar-celona i l’interior, sinó per am-pliar geogràficament el concepted’àrea metropolitana fusionant-lo amb la vella idea de la Catalu-nya-Ciutat. Caldria millorar lescomunicacions entre la costa il’interior alhora que aprofitemque aquest és un país petit perrepartir molt millor el centres depoder i activitat, si més no els detitularitat pública. Així, si l’aero-port de Barcelona és al Prat deLlobregat, el camp del RCDE deBarcelona a Cornellà, l’Escola dePolicia de Catalunya a Mollet i laUAB a Bellaterra, per què no espodria posar, per exemple, laconselleria d’Agricultura a Llei-da, la de Sanitat a Manresa o ladirecció general de Polítiques deMuntanya a Berga?

E

Adam Majó Garriga COMISSIONAT DEL CENTRE HISTÒRIC DE MANRESA

XUT A PALS

CATALUNYA CAPITAL LONDRES

l que els ciutadans paguemper IBI hauria de ser propor-cional al retorn d’allò que elmunicipi ens aporta. Qualitat

de serveis, espais urbans, comunicacions,equipaments, habitatge social i un llargetc. Un apunt: la mitjana per rebut d’IBI aBCN capital és de 582 euros, davant dels400 euros a Manresa. Amb aquestes xifresalgú es preguntarà on tenim les estacionsde metro i les fonts de Montjuïc.Veient l’estancament de posicions actual,caldrà canviar d’estratègia, mutar de posi-cions reactives a proactives, amb la tristaconstatació, que, per cansament, cal po-sar punt final als arguments tècnics, com-paratives, percentatges, gràfiques i altrematerial probatori aportat a un judiciamb la sentència dictada per endavant. Toca, doncs, buscar un nou argumentari,en un camp dialèctic i propositiu mésampli i conceptual, a escala de ciutat i ter-ritori.L’origen evident del problema es troba enun deficient finançament dels ens locals.No pot ser que quasi el 40 % dels ingressos

municipals vinguin de l’IBI. També és per-vers que en èpoques de bonança, s’hi afe-geixin els ICIOS (impostos sobre construc-cions i obres), taxes de llicències diverses,plusvàlues per requalificacions, etc. És adir, la capacitat de finançament d’un mu-nicipi es directament proporcional a laseva capacitat de generar una altra bom-bolla immobiliària. Cal reconèixer que elsistema és pervers. L’habitatge és un dretreconegut per llei i hauria d’estar al marged’especulacions econòmiques, ja siguinprivades o de les administracions.Fem una breu anàlisi històrica sobre elpassat recent i les expectatives futures deManresa i el territori que lidera.Manresa, al principi del segle XX, era, de-mogràficament, la cinquena ciutat mésimportant de Catalunya. Ara som la quin-zena. El cinc es manté però amb un u aldavant.En les primeres dècades del segle passat,Manresa es va convertir en una ciutat deprovíncies amb regust de capital. Es vangenerar i ampliar serveis (ferrocarril, bom-bers, hospital, cementiri, etc.). Era l’únicaciutat de tot l’Estat espanyol, no capital deprovíncia, amb un «Instituto de EducaciónSecundaria». La ciutat inaugurava Passeig,Casino dels Senyors, i la indústria tèxtil feiaun esclat al voltant dels nostres rius.A la segona meitat de segle, aquella Man-resa burgesa (en el bon sentit de la parau-la) va anar davallant, perdent posicions ipes al Principat, sense adonar-se’n. Mentreels petits municipis de l’àrea metropolita-na creixien amb els plans de desenvolupa-

ment franquistes dels anys 60, nosaltresens miràvem el melic pensant com n’é-rem, d’afortunats. Manresa s’havia quedatvídua del seu esperit emprenedor, i no vasaber reconèixer el canvi d’estatus econò-mic que el nou escenari li plantejava. Lavídua continuava vivint en un pis de 6 ha-bitacions, i passejava les seves grandesespel Passeig, mentre que la seva pensióanava minvant a la llibreta d’estalvi de Cai-xa Manresa. Cal capgirar la situació. Toca ser creatius imodificar el model de ciutat i territori quearrosseguem de segles. Per fer això cal vo-luntat política, ambició, i plantejar nousescenaris de futur, amb eines diferents deles actuals, que caldrà fabricar i esmolarentre tots.Els nostres municipis estan encotillats entermes municipals que han perdut totasignificació econòmica, estratègica o ra-cional. Són línies obsoletes que uneixencarenes marcades per creus de terme ro-màniques que no fan sinó evidenciar elseu origen medieval. Són un escull quecal superar. Per fer-ho, cal valentia, criteri,convicció i perseverança. També, moltahumilitat, generositat i empatia.Manresa ha de liderar el territori i reivin-dicar, de totes totes, la seva voluntat decapital de la Catalunya Central, la 7a Ve-gueria. Ha de posicionar-se amb fets i ini-ciatives que portin cap aquest escenariamb fermesa i decisió. Aquest objectiu noes pot assolir sense la complicitat del ter-ritori, i la complicitat cal guanyar-se-la.Cal caminar cap a una integració admi-

nistrativa dels tres municipis que configu-ren ja a hores d’ara la petita regió metro-politana de la Catalunya Central, SantJoan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bagesi Manresa. Aquesta integració administrativa ens do-naria una estabilitat demogràfica per sobredels 95.000 habitants, i unes possibilitatsde mancomunitat i gestió de serveis queels farien més sostenibles i eficients eco-nòmicament. Guanyem muscle i massacrítica. Cal recordar l’ensurt econòmic pa-tit enguany per quedar-nos per sota dels75.000 habitants?Tres municipis amb les seves arrels i per-sonalitat, un sol ens administratiu, unaciutat capital, un planejament comú. Si ens aturen d’entrada les dificultats d’a-quest procés, com som tan agosarats queens plantegem l’anhel de fer un nou país? Cal ambició. Aixecar la mirada a l’horitzóen lloc d’abaixar el cap pensant només enperíodes quadriennals de gestió. Visió defutur, motor de canvi. Voluntat de parlar-ne des del primer moment, per sobre deproblemes puntuals, conjuntures políti-ques, sentiments personals o estratègiesde partit. Tornant al símil de la vídua, a aquesta vellasenyora només li queden dos camins, obuscar-se un piset de lloguer, prescindirdel servei domèstic i el croissant de mitjatarda, o comprar-se un ordinador, apun-tar-se a una web de contactes, posar-seatractiva, quedar amb les amigues i sortirplegades a vendre els seus encants a nouspretendents. Jo vull apostar pel segon.

E

IBI, FINANÇAMENT LOCAL I ENTITAT METROPOLITANA

DELEGAT DEL BAGES - BERGUEDÀCOL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

Enric Masana Botella

TRIBUNA

«Per sort, si Barcelona potsemblar Londres, Catalunya noés Anglaterra ni en dimensionsni en demografia»

«Per què no es podria posar,per exemple, la conselleriad’Agricultura a Lleida o la deSanitat a Manresa?»

Disposem d'entrades per visitar el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Hi podreu veure les col·lecions residents del museu, d'art romànic, gòtic, renaixement i barroc, el llegat Cambó, art modern, la col·leció Thyssen-Bornemisza, la de dibuixos, fotografia, numismàtica, gravats i cartells.

LLOC: Palau Nacional -Parc de Montjuïc

Visita el amb

Passeu per les nostres o�cines i obtindreu

DUES ENTRADES GRATUÏTES

per subscriptor.

(Oferta limitada)

comunicacio@catpress.cat - 26/10/2016 07:56 - 178.23.208.155

Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 26/10/2016 a les 11:28

La Cambra programa tres tallersgratuïts per al sector del comerç L'objectiu de la proposta és oferir als comerciants noves idees per dinamitzar elsseus comerços

La Cambra de Comerç de Manresa ha programat per al proper mes de novembre tres tallersgratuïts adreçats al sector del comerç. Es tracta d'una proposta que vol oferir als comerciants de laciutat i la comarca diferents eines i idees per poder dinamitzar el seu negoci, sempre a partird'una formació pràctica i de curta durada en la qual es parlarà d'aspectes senzills d'aplicar a unabotiga real.

El primer taller es farà el dia 15 de novembre de dos quarts de tres a dos quarts de cinc de latarda i serà sobre accions de promoció comercial per a la temporada nadalenca. Es parlarà sobrediferents modalitats de promoció, com les campanyes de màrqueting, la publicitat o les accions decomunicació, presentant casos reals que puguin servir com a exemple per als comerçosparticipants. El taller anirà a càrrec de Neus Artigas, de l'empresa CatPress.

El segon taller porta per títol "Vull vendre per internet però, per on començo?" i tindrà lloc el dia 22 denovembre de nou del matí a dotze del migdia. L'objectiu del taller és oferir als comerciants elsconceptes bàsics que cal tenir per poder disposar d'una botiga online d'èxit, especialment des delpunt de vista estratègic i de màrqueting. La proposta s'adreça tant a comerciants que no tinguinbotiga online i vulguin obrir-la com a aquells que ja en tinguin i vulguin optimitzar-la i millorar elsseus resultats. Aquest taller serà impartit pel consultor Josep Alberti.

L'últim taller se centrarà en el projecte Manresa 2022 i en com el comerç pot aprofitar aquestaoportunitat turística per a la ciutat. Aquest taller s'impartirà els dies 23 i 24 de novembre, de dosquarts de tres a dos quarts de cinc de la tarda. S'oferirà als comerciants informació bàsica per alconeixement dels recursos i els projectes turístics de la ciutat, especialment tots aquells vinculatsal projecte Manresa 2022 i al Camí Ignasià, i es donaran idees per aprofitar els atractius iproductes turístics de la ciutat des del punt de vista del comerç urbà.

Tots tres tallers són gratuïts i oberts a tothom, i poden fer-se de manera separada. Per a mésinformació i inscripcions, cal adreçar-se a la Cambra, al telèfon 93 872 42 22 o al correu electrònicjmonge@cambramanresa.org (Josep M. Monge).

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/62955/cambra/programa/tres/tallers/gratuits/al/sector/comerc

ECONOMIARegió7 DIVENDRES, 28 D’OCTUBRE DEL 2016 25

El nombre d’hipotequessobre habitatges va créixer el32,7% en termes interanualsdurant el mes d’agost i vaassolir les 3.496, segons vapublicar ahir l’Institut Nacionald’Estadística (INE).

32,7%LA XIFRAEL RESULTATLA TENDÈNCIA

MarcadorsEL CREIXEMENT

DEL NOMBRED’HIPOTEQUES

DURANT L’AGOST

El BBVA va obtenir unbenefici net atribuït de 2.797milions d'euros fins al setembre,el 64,3% més que el 2015, acausa de l’impacte d’operacionscorporatives i l'efecte de lafluctuació de les divises

2.797ELS MILIONS DE

BENEFICI NETATRIBUÏT DEL BBVAFINS AL SETEMBRE

El nombre de permisos dematernitat a Catalunya s'hamantingut estable entre elgener i el setembre. Segonsl'INSS, se n'han concedit37.130, el 0,07% menys que enel mateix període del 2015

37.130ELS PERMISOS DE

MATERNITATCONCEDITS A

CATALUNYA

Més de dos-cents alumnes delscentres educatius de Manresa esvan aplegar ahir al teatre Conser-vatori en la jornada inicial de latretzena edició del programa IdeesJoves que organitza l’Ajuntamentde Manresa. La part central de l’esdeveniment,que va obrir la regidora de Dina-

mització Econòmica, Mireia Este-fanell, i que va conduir l’Associa-ció de Joves Empresaris de la Ca-talunya Central (AIJEC), va con-sistir en entrevistes a tres joves em-prenedors que van explicar la sevaexperiència. Es tracta de ClaraPuigventós (Cooperativa BaulaProjectes SCCL), Josep Porras (Bo-nus Marketing Productions SL),

que va fer la seva intervenció perSkype, i Josep Mas (La Clau RoomEscape). Des d’ara fins al proper 28d’abril els alumnes que ho desitginpodran presentar la seva idea em-prenedora o pla d’empresa a l’A-juntament de Manresa o al Centrede Desenvolupament Empresarial-CEDEM-, al Palau Firal de Man-resa.

REDACCIÓ | MANRESA

Dos-cents estudiants assisteixen a lapresentació del concurs Idees Joves

La Cambra programa trestallers gratuïts sobre comerç

La Cambra de Comerç de Man-resa ha programat aquest novem-bre tres tallers gratuïts per oferir alscomerciants eines i idees per po-der dinamitzar el seu negoci. Elprimer taller es farà el dia 15 de no-vembre de 14.30 h a 16.30 h i seràsobre accions de promoció co-mercial per a la temporada nada-lenca. El segon taller porta per tí-

tol «Vull vendre per Internet però,per on començo?», i tindrà lloc eldia 22 de novembre de 9 h a 12 h.El taller serà impartit pel consul-tor Josep Alberti. L’últim tallerabordarà com el comerç pot apro-fitar l’oportunitat del projecte Man-resa 2022 i es farà els dies 23 i 24 denovembre, de 14.30 h a 16.30 h. Elstres tallers són gratuïts i són obertsa tothom.

REDACCIÓ | MANRESA

El tèxtil al Berguedà encara ésviu. En concret suposa el 20% delPIB del sector industrial. Per po-tenciar un sector que havia estat undels pilars del sistema de mono-cultiu econòmic de la comarca,l’Associació del Tèxtil Mèdic Sani-tari del Berguedà (Mesab) impul-sa projectes que donin valor afegitals seus productes i els faci ser méscompetitius. Aquest clúster, que esva crear el 2014 tal com ja havia in-format aquest diari al seu dia, vanéixer amb 7 socis de la comarca,i ara ja n'aplega 14, i no només delBerguedà, sinó també del Bages, elVallès Oriental i el Gironès. Tre-ballen amb l’Innotex Center, elCentre d'Innovació Tecnològicade la Universitat Politècnica deCatalunya en projectes de recercai la seva aplicació industrial.

A hores d’ara, el Mesab té 14 em-preses associades Planafil SA, Fi-lats Gonfaus, Texber, Textil Ta-pias, Technitiger, Cotton HighTech, Regner & Asociados, Sutran,Axioma, Textil Olius, Fytisa, Fun-dació Mútua de Terrassa, Innotex

Center-UPC Terrassa / Agènciade Desenvolupament del Bergue-dà. Donen feina a 360 treballadorsi estan desenvolupant 19 projec-tes de recerca.

A banda de tirar endavant elsprojectes de formació engegats el2015, enguany el Mesab ha rebut

una ajuda de 70.700 euros a travésdel programa Catalunya Emprènde la Generalitat per promourel’emprenedoria. El projecte pre-sentat ha estat el sisè millor valo-rat dels 22 projectes presentats aCatalunya. En els propers mesos esduran a terme accions de forma-

ció i tutorització de persones iequips emprenedors en el tèxtilmèdic sanitari, es fomentarà eldesenvolupament tecnològic i lainnovació de productes tèxtils, is’impulsarà start-ups que desen-volupin models de negoci.Ahir, el president del Mesab, Joan

Miquel Canal de Texber i un delssocis Josep Font, de Planafil, queelabora fil a Casserres, van pre-sentar l’associació, juntament ambDavid Font, president de l'Agènciade Desenvolupament del Bergue-dà, que dóna suport a la iniciativai forma part del clúster. L’indrettriat no és casualitat. En primer llocperquè Planafil és una empresaberguedana creada el 1985 que harenascut de les seves cendres doscops. El primer incendi, l’any 1999,els va fer traslladar la fàbrica de laPlana a Casserres. El juliol del2013 van tenir un segon incendi ivan ressorgir de nou. La seva llui-ta els va valdre el premi PresidentMacià el 2014. Té 16 treballadors iexporta el 98% dels més de 2 mi-lions de quilos de fil que produeixanualment. Gràcies a la feina ambel Mesab, han aconseguit crearun fil antibacterià que serveix perfer mitjons més resistents als fongsfins a 30 rentades i han iniciat unacol·laboració amb la Mútua deTerrassa per reciclar i convertiren fil tovalloles i draps vells un coptractats.

D.C. | CASSERRES

El Berguedà aposta per la innovacióper potenciar el tèxtil mèdic sanitari

D.C.

Una associació d’empreses del sector nascuda a la comarca promou projectes de desenvolupament industrial

APROFITAR EL CONEIXEMENT El tèxtil havia estat un sector capdavanter en l’economia berguedana i va viure les seves èpoques demàxima esplendor a redós dels nuclis fabrils de les colònies industrials. Ara, una entitat nascuda al Berguedà que aplega 14 empresescatalanes de l’àmbit tèxtil mèdic sanitari treballa per desenvolupar nous projectes innovadors que els facin ser més competitius

4

Una operària treballant en la filatura de Planafil, una de les empreses que formen part del Mesab, ahir

comunicacio@catpress.cat - 28/10/2016 07:52 - 178.23.208.155

28/10/2016 La Cambra programa tres tallers gratuïts sobre comerç - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central

http://www.regio7.cat/economia/2016/10/28/cambra-programa-tres-tallers-gratuits/385786.html 1/3

Hemeroteca Divendres, 28 octubre 2016 Identifica't o TrànsitTVCartellera

Manresa22 / 14º

Berga19 / 9º

Igualada21 / 13º

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

Regió 7 »

La Cambra programa tres tallers gratuïts sobrecomerçREDACCIÓMANRESA 28.10.2016 | 00:00

La Cambra de Comerç de Manresa ha programat aquest novembre tres tallers gratuïts per oferir alscomerciants eines i idees per poder dinamitzar el seu negoci. El primer taller es farà el dia 15 denovembre de 14.30 h a 16.30 h i serà sobre accions de promoció comercial per a la temporadanadalenca. El segon taller porta per títol "Vull vendre per Internet però, per on començo?", i tindrà llocel dia 22 de novembre de 9 h a 12 h. El taller serà impartit pel consultor Josep Alberti. L'últim tallerabordarà com el comerç pot aprofitar l'oportunitat del projecte Manresa 2022 i es farà els dies 23 i 24de novembre, de 14.30 h a 16.30 h. Els tres tallers són gratuïts i són oberts a tothom.

Publicidad

El Berguedà aposta per la innovacióper potenciar el tèxtil mèdic sanitari

Totes les notícies d'Economia

Economia

Comentar

Una associació d'empreses del sector nascuda a lacomarca promou projectes de desenvolupament...

El centre privat barceloní és el segonany consecutiu que rep el prestigiósguardó estatal

Els beneficis que generi la venda del'ampolla aniran destinats a l'ajuda alsrefugiats

El secretari general del sindicatrenuncia a exercir un tercer mandat itornarà a l'ensenyament

Menú principal Empreses locals Constitucions Nomenaments Licitacions Subvencions Envia la teva notícia Menú principal

Menú

Subscriu-te Classificats

Una operària treballant en la filatura de Planafil, una de les

X

La propera matinada tocarà en-darrerir els rellotges una hora perajustar-los a l'horari d'hivern ambla premissa que això comportaràfins al 5 % d'estalvi en il·luminació,equivalent a uns 300 milions d'eu-ros, segons estimacions del mi-nisteri d'Indústria i Energia.

La mesura es va generalitzar el1974 quan, amb la crisi del petro-li, alguns països van avançar l’ho-ra per aprofitar més la llum solar ino consumir tanta electricitat, i a laUnió Europea es va convertir enuna directiva d’obligat complimentel 2001. Tanmateix, avui dia la me-sura és qüestionada i aquesta set-mana els parlaments balear i va-lencià han demanat poder-se man-tenir en l’horari d’estiu, tot i que elgovern espanyol ho ha desestimat(vegeu Regió7 de dimarts i ahir).Per la seva banda, professionalsdels àmbits econòmic, educatiu i dela salut de les comarques centralsconsultats per aquest diari asse-guren que els efectes del canvi sóngairebé inapreciables, i en generalcoincideixen que seria millor man-tenir la mateixa hora tot l'any.

El sector empresarial és un delsque més haurien de notar els su-posats beneficis de canviar l'hora,però en realitat «s'aprecia poc, i elque guanyes per un cantó ho perdsper l’altre», explica el president dela Cambra de Comerç de Manresa,Pere Casals. Malgrat el canvi d'ho-ra, «els comerços allarguen igual-ment l'activitat», i fins i tot faràmés estona que és fosc, mentre quela majoria d'indústries del territo-ri consten de naus molt tancades ique aprofiten poc la llum naturalper evitar la calor de l'estiu, de

manera que el fus horari els afec-ta poc. Qui més ho pot notar són lesempreses que treballen al mercatinternacional, i no per una qüestióenergètica, sinó pel contacte ambclients o proveïdors d'altres conti-nents: «el canvi a l’horari d'hivernempitjora el tracte amb el mercatasiàtic perquè tindrem menys ho-res de coincidència, i en canvi, ensel millora amb l'americà», mentreque quan a la primavera s'avançal'hora, la situació és a la inversa.

Amb tot, són uns efectes «tanneutres que no ens aporten bene-ficis», sosté Casals, de manera queel canvi d'hora «més aviat és un des-gavell que ens podríem estalviar».Insisteix que si es deixés igual totl'any «simplificaria la vida de tot-hom», però davant l'opció de triar,per a l'empresari català seria pocprudent passar de forma perma-nent a l'horari d'hivern, «perquè elnostre mercat no és tant amb Por-tugal o les Illes Britàniques comamb la resta del continent».

Poca incidència en la salutLa salut tampoc no ha de notar es-pecialment el canvi d’hora mésenllà «que es pugui agreujar un pèlla situació a qui ja tingui problemesd’insomni», apunta el director de ladivisió de Salut Mental de la Fun-dació Althaia de Manresa, PereBonet, i en aquests casos proposaanar adaptant al voltant d’uns 15minuts l’hora d’anar a dormir finsa completar l’hora (que es perd a laprimavera i es guanya a la tardor).

Gent gran o malalta tampoc nohaurien de patir les conseqüènciesdel canvi d’hora, diu Bonet, i l’úniccol·lectiu vulnerable són els nadonsamb l’alletament, si bé «som una

espècie molt adaptable, i en pocsdies es recupera la normalitat».

Malgrat els pocs efectes del can-vi d’hora, Bonet és més aviat par-tidari de no moure-la, però ad-met que des del punt de vista de lamedicina i la salut l’ideal seriamantenir-la sempre coincidentamb l’horari solar (i no una horaavançada a l’hivern i dues a l’estiu).D’aquesta manera «ens ajustaríemals ritmes circadiaris» que regulen

l’ésser humà al llarg del dia enfunció de la llum natural, des de lasegregació de l’hormona del corti-sol, fins a la temperatura corporalo el ritme del son: «quan es fa foscla nostra retina avisa l’hipotàlem isegreguem serotonina, que ensajuda a dormir». Amb horaris des-fasats es pot produir un desajusta-ment, «però la incidència és tan mí-nima que no passa res, i ens hiadaptem de seguida».

Entre els alumnes tampoc no esnota «més cansament ni descon-centració», diu el director de l’escolaMonsenyor Gibert de Sant Fruitós,Joan Pinella, partidari de mantenirles modificacions horàries peraprofitar la llum solar. En canvi, lesincidències són més notòries entreels més petits: «estan una micamés irritables i cansats», explica ladirectora de la llar d’infants El Xiu-let de Sant Joan, Encarna Pardo.

JORDI ESCUDÉ | MANRESA

«Per als empresaris, el canvi d’hora més aviatés un desgavell que ens podríem estalviar»

Professionals de l’economia, la salut i l’educació de la regió central posen en dubte els suposats beneficis de la mesura

DdG

DES DE FRANCO FINS A LA CRISI DEL PETROLILa «situació» horària que té Espanya és peculiar, ja que acumula un desfasament de dues hores. D'una banda, Franco

va decidir el 1942 sincronitzar-se amb l'Alemanya de Hitler i va ordenar endarrerir el rellotge una hora. A diferència delque van fer França o Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial, Espanya fins ara no ha recuperat aquests 60minuts que van moure l’Estat del fus en el qual li correspon estar (el del meridià de Greenwich). A aquesta hora, calsumar-n’hi una altra que alguns països europeus van retardar el 1974 per estalviar energia durant la a crisi del petroli.

Regió7DISSABTE, 29 D’OCTUBRE DEL 201618

SOCIETATINTERCOMARCAL

L’HORARIAVUI: COM ÉS ICOM HAURIAELS COLORS DEL MAPA MARQUENL’HORA PER PAÏSOS QUE HI HAURÀRESPECTE AL MERIDIÀ DE GREEN-WICH AMB EL CANVI D’AQUESTAMATINADA. LES LÍNIES PUNTEJADESI ELS COLORS DE LA BARRA INFE-RIOR, INDIQUEN L’HORA QUE COR-RESPONDRIA A CADA TRAM PER LASEVA SITUACIÓ GEOGRÀFICA

MERIDIÀ DEGREENWICH

AMB L’HORARI D’HIVERN

g EL DIA MÉS CURT DE L’ANY (20/12/16)

Sortirà:8.14 h

Es pondrà:17.25 h

MANRESA

Sortirà:8.34 h

Es pondrà:17.51 h

MADRID

Sortirà:09.02 hEs pondrà:18.00 h

LA CORUNYA

Sortiria:9.34 h

Es pondria:18.51 h

MADRID

Sortiria:10.02 hEs pondria:19.00 h

LA CORUNYA

Sortiria:9.14 h

Es pondria:18.25 h

MANRESA

SI MANTINGUÉSSIM L’HORARI D’ESTIU

A Manresa el sol es pon cada diamés d’hora des del 2 de juliol pas-sat, i arribarà al màxim entre el 2 iel 14 de desembre, que s’amagaràa les 17.22 h (segons dades del mi-nisteri de Foment, que les agrupaper demarcacions). Tanmateix,l’albada es continuarà endarre-rint de forma més accentuada iprogressiva fins al 5 de gener, demanera que la combinació entresortida i posta farà que els dies méscurts de l’any es concentrin entreel 17 i el 25 de desembre (al gràficdel costat s’ha pres el 20 de de-sembre com a referència), en quèhi haurà 9 hores i 11 minuts de sol.Ciutats com Madrid o la Corunya,més a l’oest, veuran com el sol surti s’amaga més tard.

J.E. | MANRESA

Manresa tindrà poc més de 9 horesde sol els dies més curts de l’any

comunicacio@catpress.cat - 31/10/2016 07:39 - 178.23.208.155

2/11/2016 El canvi d'hora vist des de la regió central: "ens el podríem estalviar" - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central

http://www.regio7.cat/bages/2016/10/29/als-empresaris-canvi-dhora-mes/385938.html 1/3

Hemeroteca Dissabte, 29 octubre 2016 Identifica't o TrànsitTVCartellera

Manresa21 / 9º

Berga21 / 3º

Igualada21 / 9º

Regió 7 »

El canvi d'hora vist des de la regió central: "ensel podríem estalviar"

JORDI ESCUDÉMANRESA 29.10.2016 | 10:54

La propera matinada tocarà endarrerir els rellotges una hora per ajustar-los a l'horari d'hivern amb lapremissa que això comportarà fins al 5 % d'estalvi en il·luminació, equivalent a uns 300 milionsd'euros, segons estimacions del ministeri d'Indústria i Energia.La mesura es va generalitzar el 1974 quan, amb la crisi del petroli, alguns països van avançar l'horaper aprofitar més la llum solar i no consumir tanta electricitat, i a la Unió Europea es va convertir enuna directiva d'obligat compliment el 2001. Tanmateix, avui dia la mesura és qüestionada i aquestasetmana els parlaments balear i valencià han demanat poder-se mantenir en l'horari d'estiu, tot i que elgovern espanyol ho ha desestimat (vegeu Regió7 de dimarts i ahir). Per la seva banda, professionalsdels àmbits econòmic, educatiu i de la salut de les comarques centrals consultats per aquest diariasseguren que els efectes del canvi són gairebé inapreciables, i en general coincideixen que seriamillor mantenir la mateixa hora tot l'any.El sector empresarial és un dels que més haurien de notar els suposats beneficis de canviar l'hora,però en realitat "s'aprecia poc, i el que guanyes per un cantó ho perds per l'altre", explica el presidentde la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals. Malgrat el canvi d'hora, "els comerços allarguenigualment l'activitat", i fins i tot farà més estona que és fosc, mentre que la majoria d'indústries delterritori consten de naus molt tancades i que aprofiten poc la llum natural per evitar la calor de l'estiu,de manera que el fus horari els afecta poc. Qui més ho pot notar són les empreses que treballen almercat internacional, i no per una qüestió energètica, sinó pel contacte amb clients o proveïdorsd'altres continents: "el canvi a l'horari d'hivern empitjora el tracte amb el mercat asiàtic perquè tindremmenys hores de coincidència, i en canvi, ens el millora amb l'americà", mentre que quan a la primaveras'avança l'hora, la situació és a la inversa.Amb tot, són uns efectes "tan neutres que no ens aporten beneficis", sosté Casals, de manera que elcanvi d'hora "més aviat és un desgavell que ens podríem estalviar". Insisteix que si es deixés igual totl'any "simplificaria la vida de tothom", però davant l'opció de triar, per a l'empresari català seria pocprudent passar de forma permanent a l'horari d'hivern, "perquè el nostre mercat no és tant ambPortugal o les Illes Britàniques com amb la resta del continent".

Poca incidència en la salutLa salut tampoc no ha de notar especialment el canvi d'hora més enllà "que es pugui agreujar un pèl lasituació a qui ja tingui problemes d'insomni", apunta el director de la divisió de Salut Mental de laFundació Althaia de Manresa, Pere Bonet, i en aquests casos proposa anar adaptant al voltant d'uns15 minuts l'hora d'anar a dormir fins a completar l'hora (que es perd a la primavera i es guanya a latardor).Gent gran o malalta tampoc no haurien de patir les conseqüències del canvi d'hora, diu Bonet, i l'úniccol·lectiu vulnerable són els nadons amb l'alletament, si bé "som una espècie molt adaptable, i en pocsdies es recupera la normalitat". Malgrat els pocs efectes del canvi d'hora, Bonet és més aviat partidari de no moure-la, però admet quedes del punt de vista de la medicina i la salut l'ideal seria mantenir-la sempre coincident amb l'horarisolar (i no una hora avançada a l'hivern i dues a l'estiu). D'aquesta manera "ens ajustaríem als ritmescircadiaris" que regulen l'ésser humà al llarg del dia en funció de la llum natural, des de la segregacióde l'hormona del cortisol, fins a la temperatura corporal o el ritme del son: "quan es fa fosc la nostraretina avisa l'hipotàlem i segreguem serotonina, que ens ajuda a dormir". Amb horaris desfasats es potproduir un desajustament, "però la incidència és tan mínima que no passa res, i ens hi adaptem deseguida".Entre els alumnes tampoc no es nota "més cansament ni desconcentració", diu el director de l'escolaMonsenyor Gibert de Sant Fruitós, Joan Pinella, partidari de mantenir les modificacions horàries per

La Comissió d´Urbanisme autoritzafer el CAP de Navarcles al nouterreny

Totes les notícies de Bages

Bages

Comentar

El terreny situat a tocar de la llar d'infants ja té laqualificació per acollir un equipament...

S'ha substituït un cable de 810 metres de llargada

El municipi aposta per la combinació dela tradició de la castanyada amb larecent moda del...

Coincidint amb Tots Sants, el municipi ha recordat les dones quevan ser jutjades i acusades de...

Menú principal Manresa Berguedà Solsonès Anoia/Baix Llobregat Moianès Alt Urgell/Cerdanya Agenda Bàsquet Manresa Guia comercial

Menú principal

Menú

Caldera Endesa ŋ Soluciones Integrales ŋ El ti...

Subscriu-te Classificats

Terrenys escollits per l'actual govern navarclí per ubicar-hi el

2/11/2016 El canvi d'hora vist des de la regió central: "ens el podríem estalviar" - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central

http://www.regio7.cat/bages/2016/10/29/als-empresaris-canvi-dhora-mes/385938.html 2/3

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

aprofitar la llum solar. En canvi, les incidències són més notòries entre els més petits: "estan una micamés irritables i cansats", explica la directora de la llar d'infants El Xiulet de Sant Joan, Encarna Pardo.

Publicidad

Restaurant de la Setmana

Els Molins de la Font Trobada és un establiment quedisposa d'un servei de restauració -berenador amb menústotalment [..]

X