2 OFERTA COMERCIAL...Programa d’Orientació per als Equipaments comercials (POEC) 8 2 OFERTA...

Programa d’Orientació per als Equipaments comercials (POEC) 8

2 OFERTA COMERCIAL

2.1 Introducció L’anàlisi de l’oferta comercial de Sant Cugat del Vallès ens permetrà representar, des d’un punt de vista quantitatiu, les característiques principals de l’actual model comercial del municipi i establir quina és la demanda que és capaç de satisfer. Amb caràcter previ, com a apunt metodològic, cal assenyalar que l’anàlisi de l’oferta comercial s’ha realitzat:

�� Per sectors d’activitat. �� I per districtes.

Val a dir que els sectors d’activitat contemplats pel POEC s’agrupen, d’acord amb els criteris establerts per a l’elaboració del PTSEC 2001-2004, en els sectors següents: - Sector Quotidià Alimentari. Epígrafs 64 i 6524: fruita, verdures, hortalisses; carn i derivats, aus, ous, conills, cacera i derivats; peix, pesca salada i altres; pa, pastisseria, confiteria, llet i productes làctics; vins i begudes de tot tipus; tabac i articles de fumador; comerç al detall de productes d’alimentació i begudes en general; autoserveis; superserveis i supermercats; plantes i herbes en herbolaris. - Sector Quotidià no Alimentari. Epígrafs 6521, 6522 i 6523: medicaments, productes sanitaris i d’higiene personal (farmàcies); productes de drogueria, perfumeria i cosmètica, neteja, pintures, papers i altres productes per a la decoració i productes químics; articles per a la higiene i neteja personal. - Equipament de la Llar. Epígrafs 6511, 653 i 6597: productes tèxtils, confeccions per a la llar; catifes, tapisseria; mobles (excepte els d’oficina); material i aparells elèctrics, electrodomèstics i altres aparells d’ús domèstic amb energia diferent de l'elèctrica i mobles de cuina; parament de la llar, ferreteria, adornament, regals; materials de construcció i articles i mobiliari de sanejament; portes, finestres i persianes, motllures i marcs, tarimes i parquet-mosaic, cistells i articles de cautxú; articles de bricolatge; altres articles per a l’Equipament de la Llar no classificats en altres llocs; llavors, flors, plantes i animals petits. - Equipament de la Persona. Epígrafs 6512, 6513, 6514, 6515, 6516, 6517, 6595 i 656: tot tipus de peces de vestir i lligadures; llenceria i cotilleria; merceria; peces especials; calçat, articles de pell i d’imitació; confeccions de pelleteria; joieria, rellotgeria i bijuteria; béns usats. - Automoció i Carburants. Epígrafs 6541, 6542 i 655: vehicles terrestres, els seus accessoris i les seves peces de recanvi; combustibles, carburants i lubrificants.


- Lleure i Cultura. Epígrafs 657, 6591, 6593, 6594, 6596, 6598, 6543 i 6544: instruments musicals i accessoris; segells, monedes, medalles, obres d’art; aparells mèdics, ortopèdics, òptics i fotogràfics; llibres, diaris, papereria i belles arts; joguines, articles i roba d’esport, armes i pirotècnia, vehicles aeris, marítims i fluvials. - Comerç Mixt. Epígrafs 6611, 6612, 6613, 6621 i 6622: grans magatzems; hipermercats; magatzems populars; economats i cooperatives de consum; comerç al detall de tota classe d’articles, inclosa l’alimentació i les begudes, en establiments no inclosos en els altres epígrafs d’aquest apartat. - Altres. Epígrafs 6599, 6545, 6546 i 6592: altres productes al detall no especificats a excepció dels articles per a l’Equipament de la Llar no classificats en altres llocs; tota classe de maquinària; mobles d’oficina, comerç menor de rodes. No s’hi inclou: el Comerç ambulant (Epígraf 663), les màquines expenedores (664), el comerç al detall de productes diversos per correu o catàleg (665). També queda exclòs d’aquest estudi els restaurants, discoteques, màquines vending i altres serveis. Finalment, cal posar de manifest que les dades obtingudes en els anàlisis de l’oferta comercial de Sant Cugat son a nivell de districte, donat que no es disposen de dades desagregades a nivell de barri.

2.2 Estudi quantitatiu de l’oferta comercial L’estudi quantitatiu té com finalitat copsar el dimensionament de l’oferta comercial del municipi de Sant Cugat. Es a dir, que el seu objectiu és conèixer i avaluar l’oferta comercial del municipi per les diferents categories de producte i format comercial per, posteriorment, avaluar el seu encaix amb la demanda i les necessitats dels consumidors. L’oferta comercial es defineix a partir de paràmetres de dotació comercial com són: nombre d’establiments, superfície comercial (en m2), formats comercials i tipologia d’establiments. La investigació sobre la dotació comercial de Sant Cugat té com a font principal la base de dades municipal de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), actualitzat a l’any 2002 i facilitat pel propi Ajuntament de Sant Cugat, i altres fonts secundàries. Com a primer pas per analitzar l’oferta comercial al municipi s’ha creat un registre d’establiments de Sant Cugat. Aquest s’ha elaborat mitjançant una acurada depuració de la base de dades de la declaració d’impostos de l’IAE del 2002, que inclou informació relativa als camps que es detallen a continuació: - Identificatiu subjecte: codi de sis dígits que identifica al subjecte de l'activitat

(substitueix al DNI/NIF)


- Estat: A (Alta), B (Baixa), M (Modificació) estat en que es troba l'activitat dins l'exercici del padró.

- Domicili d'activitat: Ubicació de l’establiment - Secció epígraf / Descripció epígraf: Activitat de l’establiment comercial - Exercici padró: Any del padró al que correspon l'activitat. (estan informats els

padrons dels exercicis 2000, 2001, 2002 i 2003 -d'aquests últim només la matrícula del padró-.

- Data inici: Data d'inici de l'activitat. - Data de variació o baixa: ídem anterior. Cal tenir en compte que si l'estat és alta i té

data aquesta pot correspondre a una modificació de les dades. - Superfície declarada / rectificada (m2). Aquest llistat ha estat tractat estadísticament amb la finalitat de depurar les possibles irregularitats en la base de dades. Així mateix s’ha realitzat els següents passos: - Depuració de duplicitats d’un mateix establiment, eliminant aquell registre amb una

menor superfície. En cas d’igualtat s’elimina aquell registre amb un import de l’impost inferior.

- Anul·lació d’activitats sense assignació d’establiment. - Per aquells registres sense superfície declarada, sel’s ha assignat el càlcul de la

superfície mitjana per sector. - Incorporació dels registres de baixes del 2003. Així mateix, s’han incorporat al Registre aquelles sol.licituds de llicències per a l’obertura de nous establiments comercials que s’han concedit a partir de gener de 2003 i aquelles que es troben en tràmit en el moment d’elaboració d’aquest POEC, amb l’objectiu de treballar amb un banc de dades el més actualitzat possible. En el balanç comercial, analitzat a l’apartat 4.2, es determinarà la oferta comercialitzable del municipi o aquella demanda que l’actual oferta és capaç de satisfer. Aquesta oferta comercialitzable o rendiments de l’oferta total es quantifica a partir de les facturacions mitjanes per m2 específiques per a cada tipologia comercial i multiplicant-se pel nombre total de m2 d’establiments de cada un dels sectors d’activitat. Les dades de facturació mitjana per m2 i sector d’activitat s’han extret de l’informe del Ministeri de l’Interior de l’any 1999, actualitzat per l’índex de Vendes del Comerç Minorista (Font: INE per a Catalunya).


2.2.1 Dimensionament de l’equipament comercial L’estudi del POEC de Sant Cugat ha seguit la metodologia emprada del PTSEC 2001-2004 per tal de dimensionar els establiments comercials La variable que determina la dimensió de l’estructura comercial és la superfície de venda. Els expedients de l'IAE contenen tres camps: superfície total, superfície rectificada i superfície computable. La normativa de l'impost marca les relacions que hi ha entre les tres dades de superfície i, d'acord amb aquestes relacions, s'ha arribat a una fórmula per calcular la superfície de venda. V = (R - 0,55 T) / 0,45 V: superfície de venda. T: Superfície total. Està integrada per la superfície de venda, els magatzems i els aparcaments de l'establiment comercial. R: Superfície rectificada. Està integrada per la superfície de venda més el 55 % dels magatzems i els aparcaments de l'establiment comercial. C: Superfície computable. Correspon al 95 % de la superfície rectificada i és la superfície que determina el deute tributari pel concepte superfície.

2.2.2 La dotació comercial La dotació comercial d’un municipi es pot definir a partir de dues variables quantitatives: el nombre d’establiments i la superfície comercial (en m2). 2.2.2.1 Nombre d’establiments El nombre d’establiments és un indicador de la importància del teixit comercial i econòmic local i del grau de fortalesa del sector. En aquest sentit, una adequada dotació comercial garanteix la capacitat d’elecció dels consumidors en les seves compres. El cens total d’establiments a Sant Cugat és de 925. El sector Quotidià Alimentari i el de parament de la persona destaquen pel seu elevat pes en el teixit comercial de Sant Cugat, representant en els dos casos el 24% del total d’establiments. Amb un 21% els segueix el sector d’Equipament de la Llar i amb menor pes, un 13%, els establiments dedicats al lleure i la cultura.


L’estructura comercial (percentatges de pes de cada sector sobre el total d’establiments) difereix de la mitjana a Catalunya, tal com indica el quadre següent:

Taula: Comparació de la distribució del total d’establiments per sector Font: IAE i PTSEC 2001-2004 Si fem una comparació de l’estructura comercial de Sant Cugat vers la mitjana catalana, podem destacar un baix pes del sector quotidià alimentari, un 12,87% inferior, en nombre d’establiments comercials.

Gràfic: Nombre d’establiments per sector (%) Font: Base de Dades Municipal de l’IAE 2.2.2.2 Les superfícies comercials La superfície comercial, com a principal indicador del nivell d’equipament comercial, es correspon amb la superfície neta de venda . La superfície comercial, entesa com a indicador de les possibilitats de gamma, assortiment i varietat de productes, defineix, a la seva vegada, la capacitat d’elecció i servei del consumidor. La superfície comercial total a Sant Cugat és de 99.311 m2.

Lleure i cultura12,54%

Comerç Mixt1,51%

Altres5,95%

Sector Quotidià no Alimentari

5,41%

Equipament de la llar21,62%

Sector Quotidià Alimentari

23,68%

Automoció i Carburants

5,62%

Equipament de la persona23,68%

# %Sector Quotidià Alimentari 219 23,68% 36,46% -12,78%Sector Quotidià no Alimentari 50 5,41% 5,92% -0,51%Equipament de la llar 200 21,62% 17,68% 3,94%Equipament de la persona 219 23,68% 18,90% 4,78%Automoció i Carburants 52 5,62% 4,34% 1,28%Lleure i cultura 116 12,54% 8,92% 3,62%Comerç Mixt 14 1,51% 3,96% -2,45%Altres 55 5,95% 3,81% 2,14%Total general 925 100% 100% 0,00

Sant Cugat Nombre d'establiments per Sector Catalunya % Diferència (%)


En la distribució dels m2 per sector cal destacar el pes de l’Equipament de la Llar, que amb un total de 28.200 m2, acapara el 28,4% de la superfície total. Per altra banda el Quotidià Alimentari, amb 17,000 m2 és responsable del 17% de la superfície total. Un sector d’activitat a destacar és el del Comerç Mixt, que amb tan sols 14 establiments (l’1,5% de la totalitat), té una superfície que representa el 18,7% de la dotació comercial del municipi en m2. Aquest efecte es causat per la presència de l’hipermercat EROSKI. Per aquesta raó, com podem comprovar a la taula següent, hem fet el mateix anàlisi de dotació comercial sense tenir en compte els sectors de Comerç Mixt i d’Automoció i Carburants, que són els 2 sectors d’activitats que donat el seu format de gran superfície desvirtuen la mitjana. Sota aquest anàlisi, el 92,8% dels establiments a Sant Cugat ocupen tan sols un 72% de la superfície comercial, i la superfície mitjana dels establiments a Sant Cugat és de 83,31 m2.

Taula: Dotació comercial per sector Font: Base de Dades Municipal de l’IAE Fent un exercici comparatiu pel que fa a la superfície per establiment a nivell territorial, i incloent de nou a l’anàlisi les tipologies de Comerç Mixt i Automoció –presents en les dades territorials- , podem observar que els establiments de Sant Cugat, amb 107,36 m2/est., ofereixen una superfície superior als de la comarca del Vallès Occidental i als de Catalunya, amb una mitjana de 92m2 i 80 m2 respectivament.

Taula: Comparació de dotació comercial (m2 mitjans per establiment) Font: PTSEC 2001-2004 i IAE Portant a terme un anàlisi sectorial, entre sectors d’activitat observem que els establiments de venda de productes quotidians alimentaris tenen una superfície inferior a la mitjana (77 m2), mentre que els dedicats al parament de la llar gaudeixen de 140,9m2, una superfície força superior a la mitjana.

Indicador de dotació comercial Sant Cugat Vallès Occidental CatalunyaSuperfície mitjana per establiment 107,36 92 80

Dotació Comercial per sectors

Nombre d'establiments % Superfície (m2) %

Superfície Mitjana

Sector Quotidià Alimentari 219 23,68% 16.939 17,06% 77,35Sector Quotidià no Alimentari 50 5,41% 3.142 3,16% 62,85Equipament de la llar 200 21,62% 28.181 28,38% 140,90Equipament de la persona 219 23,68% 13.206 13,30% 60,30Automoció i Carburants 52 5,62% 9.174 9,24% 176,42Lleure i cultura 116 12,54% 5.721 5,76% 49,32Comerç Mixt 14 1,51% 18.574 18,70% 1326,71Altres 55 5,95% 4.374 4,40% 79,53Total general 925 100% 99.311 100% 107,36

Total menys Comerç Mixt i Automoció 859 92,86% 71.563 72,06% 83,31


Aquest fet explicaria per què el sector amb major número d’establiments –Quotidià Alimentari- no té la major dotació comercial en m2.

Gràfic: Superfície mitjana per sector (m2) Font: Base de Dades Municipal de l’IAE Cal dir que, en termes percentuals, les dades obtingudes de l’anàlisi són bastant similars a les obtingudes a tot Catalunya, en relació a la distribució dels m2. Tan sols a destacar un major pes del Comerç Mixt, en termes de superfície, un 6,8% superior al de l’estructura comercial d’aquest sector d’activitat a Catalunya i una menor representació del Quotidià Alimentari, un 8,5% inferior a les dades catalanes.

Taula: Comparació de la distribució total de la superfície comercial per sector (m2) Font: PTSEC 2001-2004 La superfície de venda a Sant Cugat no està distribuïda uniformement entre districtes, sinó que, com veiem a la taula següent, el nucli ofereix un 70% de l’oferta comercial al municipi.

79,53

1326,71

49,32

176,42

60,30

140,90

62,85

77,35

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Altres

Comerç Mixt

Lleure i cultura

Automoció i Carburants

Equipament de la persona

Equipament de la llar



m2 %Sector Quotidià Alimentari 16.939 17,06% 25,52% -8,46%Sector Quotidià no Alimentari 3.142 3,16% 3,97% -0,81%Equipament de la llar 28.181 28,38% 24,68% 3,70%Equipament de la persona 13.206 13,30% 12,59% 0,71%Automoció i Carburants 9.174 9,24% 11,57% -2,33%Lleure i cultura 5.721 5,76% 5,98% -0,22%Comerç Mixt 18.574 18,70% 11,88% 6,82%Altres 4.374 4,40% 3,81% 0,59%Total general 99.311 100% 100% 0,00

Sant Cugat Superfície Comercial per Sector Catalunya % Diferència (%)


Taula: Superfície de venda total per districte i per sector (m2) Font: Base de Dades Municipal de l’IAE En aquest anàlisi, el Centre Comercial de Sant Cugat s‘ha tractat com si fos un districte més, degut a l’important paper que juga en l’oferta comercial del municipi. Cal tenir present que el CCSC1 és responsable del 22% de la superfície de venda total a Sant Cugat.

Gràfic: Repartiment de la superfície total dels sectors per districte Font: Base de Dades Municipal de l’IAE. 2.2.2.3 Formats comercials Paral·lelament a l’estudi per sectors, l’anàlisi de l’oferta comercial s’ha d’efectuar per formats comercials o tipologia d’establiment. Segons la Llei 17/2000 d’equipaments comercials els establiments comercials es poden classificar tenint en compte la seva superfície:

1 Centre Comercial de Sant Cugat

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Sector QuotidiàAlimentari

Sector Quotidià noAlimentari

Equipament de lallar

Equipament de lapersona

Automoció iCarburants

Lleure i cultura Comerç Mixt Altres

Repartiment de la superfície comercial per sector als districtes

CCSantCugatLes Planes

La Floresta

Valldoreix

Mirasol

Nucli Mirasol Valldoreix La Floresta Les Planes CCSant Cugat Total generalSector Quotidià Alimentari 14.916 324 640 410 252 397 16.939Sector Quotidià no Alimentari 2.619 62 79 41 34 307 3.142Equipament de la llar 23.728 2.053 645 12 35 1.708 28.181Equipament de la persona 8.217 1.047 29 0 0 3.913 13.206Automoció i Carburants 6.497 1.053 982 0 0 642 9.174Lleure i cultura 4.884 79 43 25 0 690 5.721Comerç Mixt 4.564 76 0 0 0 13.934 18.574Altres 4.114 153 64 43 0 0 4.374

Total general 69.538 4.847 2.482 531 321 21.591 99.311% 70,02% 4,88% 2,50% 0,53% 0,32% 21,74% 100,00%


“Article 3: Tipus d’establiments comercials

1. Són establiments comercials petits els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda inferior als 700 m2, en municipis amb una població de 25.000 a 240.000 habitants.

2. Són establiments comercials mitjans (MEC) els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 700 m2, en municipis amb una població de 25.000 a 240.000 habitants.

3. Són grans establiments comercials els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 2.000 m2, en municipis amb una població de 25.000 a 240.000 habitants.

Taula: Formats comercials a Sant Cugat Font: Elaboració pròpia a partir de dades del IAE Segons aquesta classificació, el comerç de Sant Cugat, el 98% dels establiments comercials tenen una superfície petita o inferior als 700 m2, un 1% són establiments de mitjana dimensió i un 0,5% són grans establiments comercials. El Comerç Mixt és el sector d’activitat que té una major superfície i es concentra majoritàriament al Centre Comercial de Sant Cugat. Per altra banda, l’Equipament de la Llar és el sector amb un major percentatge d’equipaments comercials mitjans, i aquests es concentren, en la seva majoria, en el nucli.

Nucli Mirasol Valldoreix La Floresta Les Planes CCSC Total Petita superfície 98,45% 94,29% 100,00% 100,00% 100,00% 0,00% 98,38% Mitjana superfície 0,91% 5,71% 0,00% 0,00% 0,00% 1,69% 1,08% Gran superfície 0,65% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 98,3%

1% 0,54%

Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%


Taula: Formats comercials a Sant Cugat per sector i districte, en % Font: Elaboració pròpia a partir de dades del IAE Com es pot observar en aquesta taula, el comerç de Sant Cugat, qualsevulga que sigui la categoria de productes que comercialitza, es presenta majoritàriament en format de petit comerç (-700 m² de sala de venda). No trobem, per tant, grans locomotores repartides en el traçat urbà. L’única presència de gran establiment comercial la trobem a la perifèria, en el Centre Comercial de Sant Cugat; el qual ha de ser classificat, necessàriament, com a equipament d’àmbit supramunicipal, en la mesura en que per la seva ubicació, tipologia d’establiments i dimensió, està clarament dirigit a satisfer la demanda d’un àmbit territorial superior al municipal. 2.2.2.4 Equipaments singulars Els “Equipaments Singulars” són edificis, centres o espais que tenen un caràcter locomotor per la seva capacitat d’atraure gent d’altres indrets i que tenen un paper singular en l’aparell de l’oferta. En aquest sentit, el POEC assigna un paper rellevant a aquests equipaments com a elements motors del comerç urbà establert a partir de les petites i mitjanes empreses o negocis comercials. En aquest apartat parlarem en concret de tres Equipaments Singulars presents al municipi de Sant Cugat: els Mercats Municipals, els mercadals o mercadets i el Centre Comercial de Sant Cugat.

Nucli Mirasol Valldoreix La Floresta Les Planes CCSC Total Quotidià Alimentari Petita superfície 99,44% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 77,78% 98,63%

Mitjana superfície 0,56% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,46% Gran superfície 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 22,22% 0,91%

23,31% 20,00% 26,47% 57,89% 66,67% 14,29% 23,68% Quotidià no Alimentari Petita superfície 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

5,21% 5,71% 5,88% 10,53% 16,67% 4,76% 5,41% Equipament de la llar Petita superfície 96,49% 83,33% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 96,50%

Mitjana superfície 2,92% 16,67% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 3,00% Gran superfície 0,58% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,50%

22,27% 17,14% 26,47% 10,53% 16,67% 17,46% 21,62% Petita superfície 100,00% 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 96,15% 99,54% Mitjana superfície 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 3,85% 0,46%

23,83% 22,86% 5,88% 0,00% 0,00% 41,27% 23,68% Automoció i Carburants Petita superfície 100,00% 66,67% 100,00% 0,00% 0,00% 100,00% 98,08%

Mitjana superfície 0,00% 33,33% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 1,92% 5,47% 8,57% 11,76% 0,00% 0,00% 4,76% 5,62%

Lleure i cultura Petita superfície 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 12,63% 14,29% 14,71% 10,53% 0,00% 11,11% 12,54%

Comerç Mixt Petita superfície 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 0,00% 00,00% 85,71% Mitjana superfície 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 50,00% 0,00% Gran superfície 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 50,00% 14,29%

1,17% 2,86% 0,00% 0,00% 0,00% 6,35% 1,51% Altres Petita superfície 97,87% 100,00% 100,00% 100,00% 0,00% 0,00% 98,18%

Mitjana superfície 2,13% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 1,82% 6,12% 8,57% 8,82% 10,53% 0,00% 0,00% 5,95%

100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Total Comerç Mixt

Total Altres

Equipament de la persona

Total Sectors

Total Quotidià Alimentari

Total Quotidià no Alimentari

Total Equipament de la Llar

Total Equipament de la Persona

Total Automoció i Carburants

Total Lleure i Cultura


2.2.2.4.1 Mercats Municipals Els Mercats Municipals han tingut, des de sempre, un paper històric com a polaritat o focus de comerç urbà. Sant Cugat compta a l’actualitat amb dos mercats municipals: el Mercat de Pere San i el Mercat de la Torre Blanca Mercat de Pere San Construït l'any 1906 per l'arquitecte municipal Ferran Cels, el Mercat de Pere San està situat a la plaça Major, avui plaça Pere San. L'edifici, d'una sola nau i amb obra vista de maó, té forma rectangular, amb encavalcades de ferro i obertures només tancades amb gelosies. L'exterior està decorat amb plafons de rajoles d'elements florals blaus que dominen i que destaquen com a característica singular. L'any 1927, es van encarregar les obres d'ampliació de la segona nau a l’arquitecte municipal Enric Móra i Gosc, que va respectar totes les característiques de l'edifici original El mercat de Pere San compta a l’actualitat amb un total de 41 parades i 424,72 m2, amb una superfície mitjana per parada de 10,36 m2 Foto: Mercat de Pere San Font: L'Art del s.XX a Sant Cugat, http://www.canals-art.com/100anyscat.html Pel que fa a la tipologia de productes, els càrnics són els més presents en el mercat de Pere San, representant el 37% de la superfície comercial, i ofertat en el 39% de les parades. La fruita i la verdura, tot i que en menor mesura, són també unes tipologies de productes que estan força representades en l’oferta del mercat, representant el 16% dels m2 de venda total i el 15% en termes d’establiments.


Gràfic: Distribució de la superfície per tipologia de productes al mercat de Pere San Font: Departament de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat

Gràfic: Distribució del # d’establiments per tipologia de productes al mercat de Pere San Font: Departament de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat Mercat de Torre Blanca El mercat de Torre Blanca va ser inaugurat al 1987 i compta a l’actualitat amb un total de 72 parades i 1.183 m2, amb una superfície mitjana per parada de 16,43 m2. Pel que fa a la tipologia de productes de venda, a diferència del mercat de Pere San, el de la Torre Blanca té un alt percentatge de productes no alimentaris, tant en superfície com en nombre d’establiments, representant el 43% i el 18% de l’oferta comercial respectivament. Això és degut a la presència d’un supermercat en el seu interior amb una superfície de 400 m² (CONDIS). Els càrnics són la tipologia de productes alimentaris que compta amb una major oferta, representant el 20,5% de la superfície i gairebé el 28% en nombre d’establiments.

Mercat Pere San: % establiments

Fruites i Verdures19,50%

Càrnics39,00%

Peix i marisc17,00%

No alimentaris12,20%

Altres d'alimentaris12,30%

Mercat Pere San: % Superf.Fruites i Verdures

16,05%

Càrnics37,90%

Peix i marisc19,76%




Gràfic: Distribució de la superfície per producte al mercat de la Torre Blanca Font: Departament de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat

Gràfic: Distribució dels establiments per tipologia al mercat de la Torre Blanca Font: Departament de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat 2.2.2.4.2 Mercadals En el marc de la venda no sedentària cal destacar els mercadals com a un component important en l’oferta comercial. En l’anàlisi de l’oferta comercial del municipi, l’estudi abarca no tan sols els establiments comercials fixos o sedentaris assentats al municipi, sinó també modalitats de venda itinerants -com ara, els mercadals o mercadets-.

Mercat Torre Blanca: %Superf.

Fruites i Verdures8,39%

Peix i marisc9,04%


No alimentaris19,48% Càrnics

20,51%

Mercat Torre Blanca: % establimentsFruites i Verdures

13,89%

Peix i marisc13,89%



Càrnics27,78%


Sant Cugat acull dos mercadals que s’ubiquen a la plaça Pere San i al barri de Torreblanca. La localització d’ambdós mercadals permeten reforçar l’atractivitat de la zona i localitzar el flux de compradors. Tal com s’ha indicat a l’apartat anterior, tant la Pl. Pere San com el Passeig de la Torreblanca també disposen de llurs mercats municipals. Els mercadals, en aquest cas, permeten complementar l’oferta sedentària ja existent. El mercadet de Pere San, comparat amb el de la Torreblanca, és de major dimensions, té un total de 138 parades i ocupa una superfície de 6.905 m2. Dades relatives al percentatge de distribució de parades per tipologia de producte:

Alimentació: 5% Equipament de la llar: 17% Equipament de la persona: 27% Lleure i Cultura: 1% Tèxtil moda: 46% Salut i cosmética: 2%

El mercadal de Pere San es celebra els dijous de cada setmana. Els paradistes provenen en la seva majoria d’altres municipis de la comarca del Vallès Occidental, com ara Sabadell, Terrassa i Rubí en un 27%, 11% i 8,5% respectivament. Tan sols un 3,34% dels paradistes són de Sant Cugat del Vallès. El mercadet de Torreblanca, amb un total de 25 parades, ocupa 255,75 m2. Dades relatives al percentatge de distribució de parades per tipologia de producte:

Alimentació: 1% Equipament de la llar: 7% Equipament de la persona: 6% Lleure i Cultura: 0% Tèxtil moda. 11% Salut i cosmètica: 0%

El mercadal de Torreblanca es celebra els dimecres de cada setmana. Els paradistes provenen, en un 5% del propi municipi de Sant Cugat, en un 45% d’altres municipis del Vallès Occidental i el 55% restant d’altres comarques de Catalunya. Taula: Característiques dels mercadets de Sant Cugat Font: Departament de Comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat

Mercadal Pere San TorreblancaNombre de Parades 138 25

M2 totals 6.905 255,75metres per parada 5,27 5,65

% Sant Cugat 3,34% 5%% Altres Vallès Occidental 61,80% 55%

% Altres Comarques 34,86% 40%


2.2.2.4.3 Centre Comercial de Sant Cugat El Centre Comercial de Sant Cugat compta amb un total de 60 establiments, i una superfície comercial de 21.591 m2, representant un 6% i un 22% respectivament de la dotació comercial total a Sant Cugat. El desequilibri existent entre el pes del CCSC pel que fa a nombre d’establiments i a superfície comercial es fa més evident si comparem la superfície mitjana d’un establiment pertanyent al Centre Comercial, de 360 m2 de mitjana (134,3 m2, si no tenim en compte la superfície de l’Eroski, de 13.511 m2) amb els poc més de 100 m2 mitjants en el cas d’establiments al municipi. Fent un anàlisi sectorial de la distribució del nombre d’establiments comercials, destaca l’Equipament de la Persona, seguit de les botigues especialitzades en articles de la llar, concentrant el 43% i 18% respectivament de la totalitat d’establiments del Centre Comercial. Gràfic: Distribució del nombre d’establiments del CCSC per tipologies Font: Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) de l’IDESCAT En relació als m2 la situació és inversa. Com veiem en el gràfic següent el Comerç Mixt, que representa tan sols un 5% en nombre d’establiments, concentra el 64,5% de la superfície comercial del CCSC. Aquest fet es pot explicar si tenim en compte que l’hipermercat Eroski, catalogat amb la categoria de Comerç Mixt, compta amb un total de 13,500 m2 de superfície. Per altra banda, l’Equipament de la Persona, que destacava per l’alt nombre d’establiments, acapara només el 18% dels m2.

Automoció i Carburants5,00%

Comerç Mixt5,00%




5,00%



11,67%


Automoció i Carburants2,97%Comerç Mixt

64,54%



Sector Quotidià no Alimentari1,42%


Sector Quotidià Alimentari1,84%

Gràfic: Distribució de la superfície comercial del CCSC per tipologies Font: Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) de l’IDESCAT

2.2.3 Indicadors de dotació comercial Per tal de determinar la dotació comercial d’un municipi o ciutat es fa ús dels següents indicadors:

- Establiments per cada 10.000 habitants - Número d’habitants per establiment - m2 de superfície de venda per cada 1.000 habitants

2.2.3.1 Establiments per cada 10.000 habitants Aquest indicador s’utilitza normalment per comparar la dotació comercial entre districtes. Sant Cugat té una dotació de 131 establiments per cada 10,000 habitants. Si fem un exercici comparatiu amb la mitjana catalana i del Vallès Occidental, de 183 i 155 establiments per cada 10,000 habitants, respectivament, queda patent un cert dèficit en l’oferta comercial de Sant Cugat pel que fa al nombre d’establiments, un 28% inferior a la dada catalana.

Taula: Comparació Dotació comercial (# establiments/10,000 habitants) Font: PTSEC 2001-2004

Indicador de dotació comercial Sant Cugat Vallès Occidental CatalunyaEstabliments per cada 10.000 habitants 131 155 183


Si comparem l’indicador amb la mitjana a Catalunya per sector d’activitat, observem que el sector Quotidià Alimentari és responsable quasi bé del 70% del dèficit d’establiments en relació a la dada catalana per aquest mateix tipus d’activitat.

Gràfic: Dotació: # establiments/10,000 habitants Font: Elaboració pròpia en base a dades del PTSEC 2001-2004 i de l’IAE Fent un anàlisi sectorial d’aquest indicador de dotació comercial podem observar que el nucli és el districte que més s’aproxima, amb 160 establiments, a la mitjana catalana, degut a la seva polaritat i referent de capitalitat, no tan sols a nivell municipal, sinó també a nivell comarcal. Amb tot, el nucli de Sant Cugat té el 83,3% de la totalitat d’establiments comercials al municipi.

Taula: Establiments per cada 10.000 hab. per sector i districte Font: Elaboració pròpia en base a dades de l’IAE Aquest indicador és molt reduït en els districtes de Mirasol, Valldoreix, La Floresta i Les Planes, on hi ha una mancança de comerç de totes les tipologies de producte. 2.2.3.2 Habitants per establiment Aquest indicador ens dóna una idea aproximada de la demanda canalitzada cap a un establiment. En relació amb la ràtio “Habitants per establiment”, Sant Cugat compta amb una dotació comercial més aviat baixa, 76 habitants/establiment, si la comparem tant amb la mitjana comarcal, amb 64 h /est., com de Catalunya, amb 55 h/est.

Establiments per cada 10,000 Nucli Mirasol Valldoreix La Floresta Les Planes Total Sector Quotidià Alimentari 37 10 14 30 37 31Sector Quotidià no Alimentari 8 3 3 6 9 7Equipament de la llar 35 9 15 7 11 28Equipament de la persona 40 14 7 4 4 31Automoció i Carburants 9 4 6 0 0 7Lleure i cultura 20 7 8 6 1 16Comerç Mixt 2 2 0 0 0 2Altres 9 4 4 5 0 8Total general 160 52 58 58 62 131

31

7

28

31

7

16

2

8

-35

0

-5

1

-1-3-4-4

-35

-25

-15

-5

5

15

25

35

Sector Q uotidiàAlimentari

Sector Q uotidiàno Alimentari

Equipament de lallar

Equipam ent de lapersona

Automoció iCarburants

Lleu re i cultura Com erç M ixt Altres

Total generalDif. am b C atalunya


Taula: Comparació de dotació comercial (Habitants per establiment) Font: PTSEC 2001-2004 L’indicador varia substancialment entre districtes. El nucli gaudeix de la dotació comercial, més elevada del municipi, mesurada amb “habitants per establiment”, amb un rati de 62. Aquesta dotació s’aproxima molt a la dotació mitjana de la comarca del Vallès Occidental, però segueix essent inferior a la mitjana catalana de 55 establiments per habitant. La resta de districtes tenen una dotació comercial substancialment inferior a la mitjana comarcal i de Catalunya, majoritàriament conseqüència de la tipologia de l’assentament residencial en barris al nucli –habitatges aïllats o unifamiliars; així com del fort creixement poblacional que han anat experimentant els barris perifèrics.

Taula: Habitants per Establiment. Per sector i per districte Font: Elaboració pròpia en base a dades de l’IAE 2.2.3.3 Superfície comercial per habitant Aquest és un indicador de capacitat de l’oferta comercial, permetent qualificar si el grau d’atomització d’un sector, pel que fa a punts de venda, té la seva correspondència amb la variable de superfície de venda. Si comparem l’indicador de superfície comercial a Sant Cugat entès com el número de m2 per cada 1.000 habitants, en relació amb l’índex a nivell comarcal, amb 1.405 m2/1.000 h., i de Catalunya, amb 1.471 m2/1.000 h.; podem observar una dotació comercial inferior, i per tant una menor capacitat d’elecció del consumidor.

Taula: Comparació de dotació comercial (m2 per cada 1,000 habitants) Font: PTSEC 2001-2004

Nucli Mirasol Valldoreix La Floresta Les Planes Total Sector Quotidià Alimentari 273 1.027 714 334 270 323Sector Quotidià no Alimentari 1.206 3.419 3.015 1.759 1.061 1.413Equipament de la llar 284 1.104 686 1.467 947 353Equipament de la persona 252 731 1.522 2.718 2.718 323Automoció i Carburants 1.151 2.395 1.610 23.555 23.555 1.359Lleure i cultura 498 1.381 1.216 1.599 10.095 609Comerç Mixt 4.181 5.971 23.555 23.555 23.555 5.047Altres 1.082 2.666 2.305 1.901 1.111 1.285Total general 62 191 173 171 160 76

Indicador de dotació comercial Sant Cugat Vallès Occidental CatalunyaHabitants per establiment 76 64 55

Indicador de dotació comercial Sant Cugat Vallès Occidental Catalunyam2 per cada 1.000 habitants 1.405 1.432 1.471


Un anàlisi a nivell de districte detecta una alta variabilitat entre districtes pel que fa a la superfície per cada 1,000 habitants. Així, per exemple, el nucli gaudeix d’una dotació de 1.673 m2, considerablement superior a la mitjana catalana de 1.471. Novament, l’Equipament de la Llar, seguit des de lluny pel sector Quotidià Alimentari i el Comerç Mixt, són les tipologies que gaudeixen d’una major dotació comercial. Els districtes de Valldoreix, La Floresta i Les Planes destaquen per la seva baixa dotació comercial amb un rati de 665, 445 i 594 m2 respectivament.

Taula: Superfície Comercial per cada 1,000 habitant. Per sector i per districte Font: Elaboració pròpia en base a dades de l’IAE

2.2.4 Conclusions De l’estudi quantitatiu de l’oferta comercial es poden despendre la conclusió següent; que a Sant Cugat coexisteixen dues realitats diferents, la del nucli i la dels districtes. Aquest últims tenen una dotació molt pobre que posa de manifest no només que hi ha poc nombre d’establiments comercials i, en conseqüència, poques alternatives d’elecció pels consumidors; sinó que els comerços existents són insuficients per atendre la demanda potencial i disposen d’una superfície de venda petita que no permet oferir una gamma de productes en les condicions de mercat normals o habituals. Si bé aquesta mancança no constitueix un problema pel que fa a l’oferta de productes no quotidians, en la mesura en la que aquests són productes que s’adquireixen ocasionalment, en els que està implícit un cert desplaçament per realitzar l’acte de compra; té una gran rellevància quan parlem de l’oferta de productes quotidians. Cal tenir present que l’escassetat comercial actualment imperant en la pràctica totalitat de districtes, a excepció del nucli, provoca un desplaçament obligat d’una part important de la població, per una compra que hauria de poder resoldre’s en l’entorn físic més immediat. Front a la realitat dels districtes en el nucli detectem una forta concentració de l’oferta que, això no obstant, no fa més que aproximar les magnituds comercials d’aquesta zona a la mitjana de Catalunya, tot i que aquestes es mantenen en una

Nucli Mirasol Valldoreix La Floresta Les Planes TotalSector Quotidià Alimentari 299 46 98 113 232 240Sector Quotidià no Alimentari 56 12 16 15 35 44Equipament de la llar 491 281 117 27 56 399Equipament de la persona 217 186 60 55 55 187Automoció i Carburants 137 141 151 9 9 130Lleure i cultura 106 20 16 16 10 81Comerç Mixt 287 207 197 197 197 263Altres 81 19 9 11 0 62Total general 1.673 912 665 445 594 1.405


posició inferior. Així, hi ha menys nombre d’establiments per habitant, i menys superfície de venda.

2.3 Estudi de Satisfacció dels Comerciants

2.3.1 Objectius i característiques de l’estudi Tal com comentàvem a la introducció, s’ha volgut completar l’estudi de l’oferta comercial amb informació estreta d’entrevistes efectuades al sector comercial implantat a la ciutat. Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és integrar les percepcions i preocupacions dels comerciants pel que fa a tres àmbits d’actuació:

• Equipaments de la seva zona comercial i el comerç de Sant Cugat • L’evolució dels negocis • Característiques de l’establiment (grau d’associacionisme, despeses i inversions

realitzades, indicadors del grau d’atomització del comerç, característiques associades a l’establiment,..)

Aquest anàlisi permetrà copsar les mancances de l’entorn comercial, les expectatives futures i les preocupacions dels comerciants, tot recollint-ne les propostes individuals per potenciar el comerç a cada un dels districtes. L’univers objecte d’estudi són comerciants de Sant Cugat, propietaris, gerents o familiars dels mateixos i majors de 18 anys. La mostra ha estat de 150 comerços, fixada aproporcionalmet per zona i activitat comercial.

2.3.2 Valoració del comerç a Sant Cugat En termes generals, de l’Estudi de Satisfacció dels Comerciants es desprèn que el 43% dels comerciants es declara satisfet amb el nivell d’equipaments públics davant d’un 10 % d’insatisfets. Entenem equipaments públics tots aquells elements de l’entorn de les àrees comercials que influeixen decisivament en la comoditat i atractivitat del seu comerç:

- Existència de zones verdes i parcs infantils - Zones i carrers peatonals - Dotació d’aparcament - Accessibilitat amb transport públic - Enllumenat públic - Elements de promoció del comerç (punts d’informació, senyalització,...) - Oferta cultural i lúdica del barri


- Oferta d’altres serveis (bancs, restaurants, agències de viatges, assegurances,..)

La valoració global dels equipaments de Sant Cugat entre els comerciants és satisfactòria. El comerciant mitjà de Sant Cugat puntua els equipaments del municipi amb un 5,8. L’oferta de serveis i les zones peatonals, amb una puntuació de 7 i 6,2 respectivament, són els equipaments més valorats mentre que l’aparcament, puntuat amb un 3,3 és l’aspecte amb menor valoració.

Gràfic: Valoració dels Equipaments de Sant Cugat Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 Pel que fa a la satisfacció entre districtes cal destacar els comerciants de Mirasol com els més satisfets pel que fa als equipaments, donant una valoració de 6,9, seguit dels comerciants del Nucli, que puntuen els equipaments del barri amb un 6. Els equipaments de Valldoreix són els pitjors valorats pels seus comerciants, amb una puntuació de 5. Un cop valorat els equipaments comercials al municipi sel’s ha demanat d’avaluar el grau de satisfacció amb la dotació i qualitat del comerç al municipi. Els comerciants es mostren també majoritàriament satisfets amb el comerç a Sant Cugat en un 60% davant un 3,4% d’insatisfets. Els comerciants del Nucli són els que mostren un major grau de satisfacció vers el comerç del seu districte, amb una puntuació global de 6,8.

5,6

6,2

3,3

5,4

5,4

5,4

4,4

5,1

7

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Zones verdes/Parcs infantils

Zones peatonals

Aparcament

Transport públic

Acceso al municipio

Il.luminació pública

Promoció del comerç (Puntsd'informació)

Oferta cultural i lúdica del barri

Oferta d'altres serveis (bancs,restaurants, agencies de viatges)


El comerç de Valldoreix és, per altra banda, el menys valorat, mesurant la satisfacció, per part dels seus comerciants, amb un 4,7.

Per altra banda, l’estudi de Satisfacció dels Comerciants ha volgut saber l’opinió dels mateixos pel que fa a l’existència de fuites de compra al municipi i els factors o les causes, que segons el seu parer, les originaven. Cal dir que ha estat una pregunta suggerida i multiresposta. Entenem fuita de compra com l’evasió de compra o despesa, per part dels santcugatencs, a altres municipis. Com es mostra en el gràfic següent, la preocupació vers les fuites de consumidors tenen el seu origen en els accessos i equipaments del municipi, en el 50% del total de respostes; la baixa competitivitat dels preus, en el 37%; i la mobilitat obligada pel treball, en un 33%.

Gràfic: Causes de les fuites de compra Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 A l’Estudi s’ha demanat als comerciants que triessin quina de les següents propostes portarien a terme per tal de potenciar el comerç a Sant Cugat:

- Creació/Potenciació d’eixos comercials - Regulació de les zones de càrrega i descàrrega - Creació d’una targeta de fidelització - Oferir una millor i àmplia oferta de serveis complementaris - Millorar els accessos - Millorar el transport públic - Augmentar la dotació de places d’aparcament - Implementar campanyes de promoció dels barris - Incentivar la modernització i l’adaptació de noves tecnologies

8,2%

10,3%

11,6%

16,4%

23,3%

32,9%

37,0%

49,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Comerç poc especialitzat

L'existència de centres comercials

Poques possibilitats d'oci i entreteniment

Manca d'oferta/varietat

L'oferta comercial dels municipis delvoltant

El gruix de la població que es desplaça pertreballar

Preus poc competitius

Mals accessos i equipaments


L’augment de les places d’aparcament, ha estat la proposta més votada, pel 27,4% dels comerciants. Per altra banda, 1 de cada 4 comerciants ha proposat la creació d’eixos comercials com a principal mesura per potenciar el comerç a Sant Cugat. La millora dels accessos és, en 3ª. opció, la proposta per a la dinamització del dinamització del comerç més esmentada entre els comerciants de Sant Cugat. En funció del nombre de vots rebuts per cada una de les propostes s’ha assignat una valoració per a cada una d’elles, com veiem al gràfic següent:

Gràfic: Valoració de les propostes per potenciar el comerç a Sant Cugat Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004

2.3.3 Valoració d’expectatives Per tal de fer una valoració de les expectatives dels comerciants, s’ha preguntat sobre l’evolució esperada pels propers anys de quatre variables:

- La competència - El nivell d’inversions - El nombre de persones ocupades - Les vendes

Aquestes variables són explicatives del grau d’estabilitat del comerç, així com de la rendibilitat present dels establiments comercials a Sant Cugat i de les seves expectatives sobre els canvis que Sant Cugat encara ha de viure. Les perspectives futures en general són optimistes si comparem les expectatives d’increment d’inversions, ocupació i vendes en relació al percentatge de decrements:

2,35

3,29

4,36

5,62

6,99

9,65

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Millorar el transport públic

Oferir una millor i àmplia oferta deserveis complementaris

Implementar campanyes de promociódels barris

Millorar els accessos

Crear o potenciar els eixos comercials

Augmentar el número de placesd'aparcament


• Gairebé el 33% dels comerciants espera poder incrementar el nivell

d’inversions en el negoci en els propers anys, vers un 14% que tenen previst reduir el ritme d’inversions al seu establiment.

• El 20% dels comerciants espera que el grau d’ocupació en el sector comerç

augmenti en els propers anys, davant un 15% que creu possible una disminució de les persones ocupades.

• El 45% dels comerciants té expectatives d’increment pel que fa a les vendes,

mentre que el 25% no és gaire optimista i creu que les seves vendes es reduiran en els propers anys.

Per altra banda, els comerciants de Sant Cugat consideren que augmentarà la seva competència amb la introducció de tercers agents en el mercat de Sant Cugat , que constituiran motius de preocupació per la bona marxa del seus negocis

• Més del 46% dels comerciants espera haver d’afrontar un increment en la

competència en els propers anys davant un 7% que en preveu una disminució.

Gràfic: Perspectives futures del negoci Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 Segmentant les respostes en funció dels anys d’antiguitat de l’establiment es pot despendre un major grau d’optimisme, pel que fa a les vendes, al grau d’inversió i a la competència, d’aquells comerciants que fa menys temps que tenen l’establiment. Aquest segment de comerciants, però, no és gaire optimista pel que fa al “grau d’ocupació”.

8,20%

6,20%

2,70%

2,10%

16,40%

8,90%

11,00%

3,40%

30,10% 38,40%

29,50%

6,80%

0,70%

2,10%

11,60%

63,70%

46,60%

54,80%

34,90%

19,90%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Vendes

Persones Ocupades

Nivell d'Inversions

Competència

Fort Decr. Lleuger Decr. Es manté Lleuger Incr. Fort Incr.


Taula: Perspectives futures del negoci en funció dels anys d’antiguitat Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 L’estudi, amb l’afany de ser un reflex de la situació del comerç a Sant Cugat i les preocupacions dels seus comerciants, suggereix un seguit de factors que poden limitar la marxa dels negocis:

- Manca de personal qualificat - Insuficiència del local - Dificultats de finançament o tresoreria - Debilitat de la demanda - Augment dels costos d’explotació - Augment de la competència - Altres - Cap

La debilitat de la demanda, en un 27%, seguit de l’augment de la competència, en un 21%, i l’increment dels costos d’explotació, en un 14,5% es consoliden com els principals factors de risc o limitadors de la marxa dels negocis.

Gràfic: Factors limitadors de la marxa dels negocis Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 Un cop més, l’enquesta proposa sis possibles escenaris futurs pel que fa als negocis, amb els quals els comerciants s’identifiquen:

- Obrir nous establiments - Ampliar el local

VendesNúmero de

personal Inversió Competència VendesNúmero de

personal Inversió Competència VendesNúmero de

personal Inversió CompetènciaLleuger Increment 50,00% 2,27% 31,82% 31,82% 35,85% 9,43% 35,85% 33,96% 30,61% 14,29% 20,41% 38,78%

Fort Increment 13,64% 4,55% 2,27% 4,55% 5,66% 1,89% 1,89% 15,09% 2,04% 12,24% 2,04% 14,29%Es mantindrà 22,73% 56,82% 56,82% 54,55% 32,08% 71,70% 50,94% 43,40% 34,69% 61,22% 57,14% 42,86%

Lleuger Decrement 9,09% 36,36% 6,82% 9,09% 18,87% 15,09% 9,43% 0,00% 20,41% 10,20% 16,33% 2,04%Fort Decrement 4,55% 0,00% 2,27% 0,00% 7,55% 1,89% 1,89% 5,66% 12,24% 0,00% 4,08% 0,00%

NS/NR 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 1,89% 0,00% 2,04% 0,00% 2,04%

Menys de 3 anys d'antiguitat Entre 4 i 14 anys d'antiguitat Més de 15 anys d'antiguitat

Insuficiència del local10,30%

Dificultat de financiació o tresoreria

11,00%

Debilitat de la demanda26,90%

Factors estructurals4,10%

Ns/Nc2,10%

Augment dels costos d'explotació

14,50%

Manca de personal qualificat9,70%

Augment de la competència21,40%


- Continuar com fins ara - Un familiar es farà càrrec del negoci - Venda/traspàs del negoci o tancar - Altres

D’aquest punt es pot concloure un cert optimisme pel que fa a la expectatives d’escenaris futurs. El 21% de les expectatives de creixement (ampliació i obertura de nous establiments) es mostra substancialment superior al 4% d’escenaris de tancament. En aquest punt cal destacar també l’elevat percentatge, gairebé assolint el 50%, de comerciants que no tenen previst fer cap canvi en relació al seu negoci. Aquest fet denota un cert estancament del comerç de Sant Cugat. Gràfic: Expectatives d’escenaris futurs Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004

2.3.4 Dades de l’establiment A continuació es fa una descripció de la tipologia d’establiments, detallant un seguit de característiques (jurídiques i societàries, relatives al grau de modernitat del negoci i altres activitats associades a l’activitat) que els defineixen. 2.3.4.1 Característiques jurídiques i societàries. El 78% dels establiments comercials enquestats són independents, en el sentit que no estan associats ni integrats sota cap fórmula empresarial. El grau d’integració a Sant Cugat és bastant baix. Tan sols el 22% dels comerços pertany a algún tipus d’integració empresarial.


Gràfic: Grau d’Integració del comerç Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 Una escassa implantació de la gestió integrada en el comerç suposa un desavantatge pel que fa a la competitivitat i suposa un fre a les possibles accions modernitzadores, com poden ser la renovació dels locals, la introducció de noves tecnologies, etc.. Pel que fa al número de locals independents, el 30% dels propietaris dels comerços independents consultats tenen altres tendes o sucursals. El nivell d’associacionisme dels establiments consultats és gairebé del 40%, un percentatge baix donada la importància de l’associacionisme en la potenciació i dinamització del comerç.

Gràfic: Grau d’Associacionisme del Comerç Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 El percentatge d’establiments gestionats per una persona jurídica equival al 37%, és substancialment superior al 26% de la mitjana espanyola. Aquest fet ens allunya de l’anomenat “minifundisme empresarial” del comerç, que evidencia una certa resistència a la integració empresarial i a l’adopció de fórmules legals de major contingut i projecció empresarial.

Franquícia9,60%Agrupació de compres

6,80%

Cadena voluntària4,80%

És independent78,10%

Cooperativa0,70%

No Associat61,19%

Associat38,81%


Gràfic: Titularitat de l’establiment Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 2.3.4.2 Característiques relatives al grau de modernitat del negoci El grau d’informatització i penetració de les TIC (tecnologies de la informació i Comunicació) és força elevat. Ens referim a elements com la caixa enregistradora, el datàfon, sistemes de seguretat, ordinadors, TPV, connexió a Internet, adreça electrònica de l’establiment, paquets informàtics o balança electrònica, entre d’altres. Els elements d’informatització més utilitzats pels comerciants de Sant Cugat són les caixes registradores i els datàfons. Tan sols el 2,10% dels enquestats no compta amb cap dels dos elements esmentats.

Gràfic: Grau d’informatització dels establiments Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 En el darrer any, un 46% dels comerciants ha assistit a cursos de formació, majoritàriament d’informàtica i de tècniques de venda.

Ns/Nc5,50%

Persona física57,50%

Persona jurídica37,00%

2,10%

15,10%

26,70%

34,90%

41,10%

43,20%

46,60%

63,70%

67,10%

73,30%

75,30%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Cap

Balança electrònica

Pàgina web de l'empresa

Paquets informàtics

Direcció electrònica de l'empresa

Conexió a Internet

TPV

Ordinadors

Sistemas de seguretat/Alarmes

Datàfon

Caixa registradora


El 55% dels establiments tenen contractats serveis externs, el 73% dels quals són serveis de gestoria. I el 65% dels establiments declaren haver realitzat accions de marketing en els darrers 2 anys. Gairebé 1 de cada 2 establiments (46%) ha realitzat inversions destinades a la reforma i modernització del local en els darrers tres anys.

Gràfic: Any de la darrera reforma al local Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 Amb tot, podem dir que el teixit comercial de Sant Cugat és relativament modern en comparació a la mitjana catalana i espanyola. 2.3.4.3 Altres característiques associades al negoci i al comerciant La mitjana d’edat del comerciant a Sant Cugat és de 45 anys, coincidint amb la mitjana espanyola. La mitjana d’antiguitat de l’establiment és de 12,1 anys, lleugerament inferior a la catalana de 13,8 anys. Com ja hem vist a l’apartat anterior, l’antiguitat de l’establiment influeix en la valoració de les expectatives dels comerciants. El 60% dels establiments estan acollits a un règim de lloguer actualitzat, fet que elimina la miopia d’una alta rendibilitat en cas de tinença d’un local o pagament d’una renda antiga.

Lloguer68,47%

Propietat24,49%

Concessió6,33%

Cessió0,71%

Lloguer actualitzat87,80%

Ns/Nr7,10%

Renta antiga5,10%

18,50%

26,70%

19,20%

16,40%

19,20%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

No ho ha reformat

En el 2003

Del 2001 al 2003

Del 98 al 2000

Abans del 98


Gràfic: Règim de tinença del local Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004 Gairebé el 70% no fa ús de recursos financers al.liens per tal de fer front a les inversions, percentatge similar al grau d’autofinançament a Catalunya.

Gràfic: Font de finançament del negoci Font: Estudi de Satisfacció dels comerciants 2004

2.3.5 Conclusions De l’estudi es dedueix que el comerç a Sant Cugat és un sector econòmic sanejat econòmicament, que està satisfet amb el nivell d’equipaments públics que ofereix la ciutat, a excepció de la dotació d’aparcament i dels accessos al nucli poblacional. Es tracta d’un sector econòmic de procedència autòctona, majoritàriament independent, que situa els principals factors de risc per a l’exercici de la seva activitat econòmica en la debilitat de la demanda, l’augment de la competència i dels costos d’explotació; sense disposar, en la major part dels casos, de plans d’acció destinats a contrarestar aquestes amenaces. Si bé els comerços gaudeixen dels serveis habituals, molts d’ells no ofereixen els serveis propis del comerç modern, com aparcament gratuït pels seus clients, pàgina web, compres a distància, entrega dels productes a domicili, etc. Moltes vegades a conseqüència de la incapacitat econòmica típica del comerç fortament atomitzat, que no disposa d’un grau d’associacionisme suficient que li permeti donar una resposta conjunta a aquests serveis pels clients.

Prèstec13,63%

Compte o pòlisa de crèdit

6,14%

Ns/Nc6,14%

Autofinançament68,59%

Renting2,44%

Leasing3,07%


2.4 Estudi del Grau d’atractiu comercial

2.4.1 Objectius i característiques de l’estudi L’objectiu de l’estudi és avaluar qualitativament l’atractiu de l’oferta comercial tot centrant-nos en els següents aspectes de l’establiment:

- El rètol - L’aparador - L’estructura externa - L’estructura interna

La finalitat d’aquest anàlisi és proposar millores en relació a la imatge del comerç per districte, tot potenciant la modernització de les seves estructures comercials. La informació s’ha obtingut en base a l’observació directa dels comerços de Sant Cugat amb una mostra de 300 comerços, fixada aproporcionalment per zona i activitat comercial i amb un marge d’error del +/- 5,7 punts percentuals.

2.4.2 Criteris a analitzar

• Del rètol s’analitza el seu estat de conservació, pel que fa a les lletres, estructura i neteja; la visibilitat i legibilitat, és a dir, és el rètol visible i llegible des d’una distancia prudencial; i el contingut informatiu del mateix.

• De l’aparador s’avalua la presentació dels productes (si indica o no sobre preus, ordenació dels productes i visibilitat), atractivitat de l’aparador i la il·luminació, amplitud i neteja del mateix.

• L’estat de la façana (conservació del local, neteja i pintura), l’estat de la finca i la facilitat d’accés a l’establiment són aspectes a analitzar pel que fa a l’estructura externa de l’establiment.

• De l’estructura interna s’analitza la presentació dels productes (informació sobre preus, ordenació o classificació per tipologies de producte), la comoditat i amplitud de l’establiment, i la il·luminació, conservació del mobiliari i neteja.

La puntuació del Grau d’Atractiu Comercial dels aspectes o criteris abans esmentats es ponderen segons el quadre següent:


2.4.3 Dades dels establiments A continuació es detalla la tipologia d’establiments estudiats pel que fa la microlocalització, l’ús del català i el sistema de venda utilitzat. El 65% dels establiments comercials estudiats es troben en ubicacions aïllades, és a dir, són establiments convencionals de carrer. El 33% dels establiments comercials no fa ús del català ni en el rètol, ni en l’aparador, ni a l’interior del local.

Gràfics: Microlocalització, ús del català i sistema de venda Font: Estudi del Grau d’Atractiu Comercial 2004 El sistema de venda més habitual en els establiments estudiats és el de venda assistida, en un 73%, davant un 5,7% que són d’autoservei.

MICROLOCALITZACIÓ Mercat Municipal Minorista

Galeria comercial Eix Comercial (Centre

Centre Comercial Tancat

Aïllat (comerç convencional

65,0%

SISTEMA DE VENDA Venda personalitzada

21,0%

Venda Assistida 73,2%

Autoservei 5,7%

ÚS DEL CATALÀ Aparador

13,1% Senyalització interna

16,8%

No s'utilitza el català en cap cas 30,4%

Rètol/Cartell 39,7%

6,1%

12,7%

10,5%

de carrer )

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��

��

��

��

��

"�!��!��

"��

��!��

�� #$��!��!��

%�� &��

#�'�'�(�� )��!��*+��

,�'�� !��-��+�� !��

�� !��+��

%��+��.��

%��+��.��

#�!��)��-�$� ��

/0�

/0�

10�

2�&��

2��#�+��'��

2�� $�

�0�

�0�

�0�

�0�

��

2��

"��

�� +��

#$��!��!��

3��-��!��

#�'�'�(�� )��!��*+��

�� !��-�� 4

5 ��$�6!��!��+��

2��'��-�� !��!��

��-��$�� -��!��!��

5 ��!��6�$��0�

�� (��6��-��!��!�� !��-��4

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��

��

��

��

��

"�!��!��

"��

��!��

�� #$��!��!��

%�� &��

#�'�'�(�� )��!��*+��

,�'�� !��-��+�� !��

�� !�� +��

%��+��.��

%��+��.��

#�!��)��-�$� ��

/0�

/0�

10�

2�&��

2��#�+��'��

2�� $�

�0�

�0�

�0�

�0�

��

2��

"��

�� +��

#$��!��!��

3��-��!��

#�'�'�(�� )��!��*+��

�� !��-�� 4

5 ��$�6!��!��+��

2��'��-�� !��!��

��-��$�� -��!��!��

5 ��!��6�$��0�

�� (��6��-��!��!�� !��-��4

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��

��

��

��

��

"�!��!��

"��

��!��

�� #$��!��!��

%�� &��

#�'�'�(�� )��!��*+��

,�'�� !��-��+�� !��

�� !��+��

%��+��.��

%��+��.��

#�!��)��-�$� ��

/0�

/0�

10�

2�&��

2��#�+��'��

2�� $�

�0�

�0�

�0�

�0�

��

2��

"��

�� +��

#$��!��!��

3��-��!��

#�'�'�(�� )��!��*+��

�� !��-�� 4

5 ��$�6!��!��+��

2��'��-�� !��!��

��-��$�� -��!��!��

5 ��!��6�$��0�

�� (��6��-��!��!�� !��-��4

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��

��

��

��

��

"�!��!��

"��

��!��

�� #$��!��!��

%�� &��

#�'�'�(�� )��!��*+��

,�'�� !��-��+�� !��

�� !�� +��

%��+��.��

%��+��.��

#�!��)��-�$� ��

/0�

/0�

10�

2�&��

2��#�+��'��

2�� $�

�0�

�0�

�0�

�0�

��

2��

"��

�� +��

#$��!��!��

3��-��!��

#�'�'�(�� )��!��*+��

�� !��-�� 4

5 ��$�6!��!��+��

2��'��-�� !��!��

��-��$�� -��!��!��

5 ��!��6�$��0�

�� (��6��-��!��!�� !��-��4


2.4.4 Valoració Als establiments objecte d’estudi ubicats al districte del Nucli els aspectes millor valorats fan referència a l’estructura interna i al rètol.

- L’estructura interna es valora molt positivament en tots els seus aspectes, destacant la facilitat d’orientació dins l’establiment i el bon estat de manteniment i neteja dels mateixos. Potser el tret que caldria vigilar més seria la presentació dels seus productes a l’interior de l’establiment.

- Pel que fa al rètol, sis de cada set establiments tenen el rètol en bon estat

de conservació i aquests són, majoritàriament, fàcilment llegibles i visibles pel vianant. Com a tret negatiu, tan sols destacar que el contingut informatiu del rètol sobre els productes i serveis que s’ofereixen esdevé en alguns casos insuficient.

- L’estructura externa. Les façanes, o bé noves o rehabilitades, es troben

en bon estat estructural en més del 80% dels establiments estudiats.Tan sols cal destacar l’escasa amplitut de l’entrada a l’establiment com un dels trets pitjors valorats.

- Els aparadors, com a element més visible de l’establiment, són valorats

positivament, tant pel que fa a l’estat de manteniment i netedat com per la bona col.locació dels productes a l’aparador, que permet visualitzar-los amb claretat. Com a punt feble dels aparadors, tan sols destacar l’escasa amplitut dels mateixos, un tret característic del 65% dels establiments observats i comprensible per la reduïda superficie comercial a disposició dels establiments del Nucli.

Gràfic: Valoració global de l’atractiu comercial del Nucli Font: Estudi del Grau d’Atractiu Comercial 2004

Districte del Nucli

86%85%

84%59%

52%78%

63%92%

81%89%

35%62%

94%83%

91%95%

Rètol en bon estat

Rètol visible

Rètol llegible

Rètol Informa productes i serveis que venen

Aparador comercialment atractiu

Els productes es veuen amb claretat

Bona amplitud de l'aparador

Aparador net i en bon estat de manteniment

Façana en bon estat

Nova o antiga rehabilitada

Entrada àmplia en via principal

Bona presentació dels productes

Facilitat d'orientació dins l'establiment


Interior ben conservat

L'establiment està nét

Rètol Aparador Estructura externa Estructura Interna

7,9

7,1

6,6

8,5


Als establiments del Centre Comercial de Sant Cugat, l’estructura interna i externa són els aspectes millor valorats.

- L’estructura interna rep la millor puntuació en relació a l’orientació i fàcil ubicació dels productes a l’interior de l’establiment.

- L’estructura externa i en concret l’estat de les façanes són valorades molt

positivament en els comerços del Centre Comercial de Sant Cugat.

- L’amplitut dels aparadors és, en un 46%, considerada insuficient. Pel que fa a l’atractivitat de l’aparador, la valoració és positiva en el 74% dels casos.

- L’estat dels rètols és òptima en tots els establiments estudiats. El contingut

informatiu del mateix, però, és deficient en gairebé el 88% dels locals comercials.

Gràfic: Valoració global de l’atractiu comercial del Centre Comercial de Sant Cugat Font: Estudi del Grau d’Atractiu Comercial 2004

Centre Comercial de Sant Cugat

100%85%

78%22,20%

74%96,20%

54%88,50%

100,00%85,20%85,20%

88,90%100,00%100,00%

96,30%92,60%

Rètol en bon estat

Rètol visible

Rètol llegible

Rètol Informa productes i serveis que venen




Aparador net i en bon estat de manteniment


Nova o antiga rehabilitada


Bona presentació dels productes




L'establiment està nét


7,1

7,8

9,0

9,6


2.4.5 Conclusions La puntuació global de l’atractiu del comerç a Sant Cugat és elevada, 7,4. L’estructura interna i el rètol, amb un 8,4 i 7,7 respectivament, són els aspectes millor valorats. El Nucli gaudeix d’un bon grau d’atractivitat. Cal destacar, però, la necessitat de millorar l’atractivitat dels aparadors i l’exposició interna dels productes. El Centre Comercial de Sant Cugat, per la seva banda gaudeix també d’un alt grau d’atractiu, però és necessari millorar la informació oferida al consumidor sobre els preus dels productes.

Gràfic: Valoració global de l’atractiu comercial de Sant Cugat Font: Estudi del Grau d’Atractiu Comercial 2004

84%85%

81%57,30%

53%77,70%

61%89,40%

80,60%88,80%

38,10%64,20%

92,70%82,50%

89,20%93,00%

Rètol en bon estat

Rètol llegible








7,7

7,0

6,6

8,4

Rètol

Aparador

Estructura externa

Estructura Interna

7,4

2 OFERTA COMERCIAL...Programa d’Orientació per als Equipaments comercials (POEC) 8 2 OFERTA...

Documents

Transcript of 2 OFERTA COMERCIAL...Programa d’Orientació per als Equipaments comercials (POEC) 8 2 OFERTA...