El Coverol 1995-96

E Q U U S

PETER SHAFFER

Liverpool (Anglaterra) 15-05-1926

Dramaturg i guionista de cinema i de la televisió anglesa.

Amb l’obra “Exercici per a cinc dits” obtingué el Premi Evening 1958 i el 1959 el premi a la millor obra estrangera otorgat per New York Drama Critics‘ Circle

Martyn Dysart Josep SobreviaAlan Stang Albert VilarFrank Strang Pasqual EscosaInfermer Josep Mª CruellsHesther Salomon Mònica PuigDora Strang Carmina MonfortJill Manson Sandra RotllantDiamant Montse EnrichEsperit d’Alan Susana GimènezCor Mª Rosa Gil

Montse PalaciosSandra RotllantSònia UseroLourdes Zafra

REPARTIMENT

FITXA TÈCNICA

Disseny escenografia Pasqual EscosaRealització escenografia El CoverolTècnic de so Xavier GarrigaTècnic il.luminació Jordi Garriga

Marta PuigVestuari Pasqual Escosa

El CoverolMaquillatge Neus RofEfectes sonors Marta PuigCoreografies Susana Gimènez

Montse EnrichBernat EscosaBeli Barreno

Regidors Antonieta LacorteJoan Arredondo

Ajudant de direcció Marta Puig

Adaptació escènicai

direcció

PASQUAL ESCOSA i CASTANY

Josep SobreviaMartin Dysart

Albert VilarAlan Strang

Mònica PuigHesther Salomon

Pasqual EscosaFrank Strang

Carmina MonfortDora Strang

Sandra Rotllant Jill Manson

Mª Rosa Gil – Sònia Usero Montse Palacios – Lourdes Zafra

Montse Enrich

Susana GiménezEsperit d’Alan Strang

Josep Mª CruellsInfermer

Lourdes Zafra – Sònia Usero – Montse Palacios – Sandra Rotllant – Mª Rosa GilPasqual Escosa – Susana Giménez – Montse Enrich – Mònica Puig – Carmina Monfort – Josep Mª Cruells

Josep Sobrevia – Albert Vilar

23 de gener de 1996

XIIè CONCURS DE TEATRE CIUTAT DE BADALONASolució eficaç per a una obra difícil

… l’obra de Peter Shaffer és una d’aquelles obres de tesi que, durant els anys setanta, van remoure les conciències d’un gran nombre d’espectadors i van imposar, a la llarga, una moda i una manera de fer teatre molt concretes. Per tant, era un teatre amb molts diàlegs, pocs personatges, molts salts en el temps i poca acció a dalt de l’escena.

… és per tots aquest motius que semblava gairabé impossible que es pogués aconseguir un espectacle visual com el que es va oferir abans d’ahir al Círcol Catòlic. En realitat, el director Pasqual Escosa ja havia demostrat la seva imaginació amb “Bodes de sang·” i “Marat-Sade”, tot i que era molt difícil saber com sorprendria el públic en aquesta ocasió. A més, no va optar pels recursos que ja s’havien utilitzat en alguna versió barcelonina, sinó que va inventar-se un univers propi, un univers en el qual els personatges es movien amb una càrrega simbòlica que s’explicitava just al darrera d’ells.

…el que més sorprenia del muntage eren les cinc noies que simbolitzaven els esperits dels cavalls que el protagonista deixa cecs poc abans de començar l’acció de l’obra. Eren personatges eminentment estàtics que, quan corresponia, renillaven, emetien sons diversos o bé feien una coreografia molt especial i enigmàtica. Eren, sense cap mena de dubte, el motor de l’obra marcada per un fil subterrani, inconcient.

… per altra banda, la interpretació també va ser un punt clau en el desenvolupament de tot l’espectacle. En aquest sentit, l’actor Albert Vilar (Alan) va ajudar a reforçar moltes escenes i a donar sentit al seu torturat i complicadíssim personatge. Carles Armengol

23 de gener de 1996

Núm. 641 dilluns 1 d’abril de 1996

Núm. 645 dilluns 19 d’abril de 1996

Núm. 653 dijous 16 de maig de 1996

Núm. 657 divendres 31 de maig de 1996