19 D’ABRIL, DISSABTE SANT (hi intervindrà la Capella de Músi€¦ · Diem resurrecció de...
8
Transcript of 19 D’ABRIL, DISSABTE SANT (hi intervindrà la Capella de Músi€¦ · Diem resurrecció de...
Espai web del Piwww.basilicadelpi.com
AHIR, AVUI, DEMÀ on linehttp://basilicadelpi.com/publicaciones/boletin
Seguiu-nos a les xarxes socialsTwitter: @SantaMariadelPiFacebook: www.facebook.com/basilicasantamariadelpi
Horari de misses
DIES FEINERS19:00 a la Capella de la Sang
DISSABTES16:30 a la Capella de la Sang18:30 a la Basílica20:00 a la Capella de la Sang
DIUMENGES12:00 a la Basílica13:00 (castellà) a la Basílica20:00 a la Capella de la Sang
On som?
BASÍLICAPlaça del Pi, 7
SAGRISTIA I DESPATXPlaceta del Pi, 4
LOCALS PARROQUIALSCardenal Casañas, 16
08002, BarcelonaTel. 93 318 47 [email protected]
Despatx parroquial
El despatx parroquial ésl�indret d�acollida de laparròquia on podreu fer lesgestions administrativesrelacionades amb elssagraments. Entrada per laPlaceta del Pi.
HORARI: Dilluns i dimecresde 18:00 a 20:00.
HORARI DE VISITES AL MUSEUDe dilluns a divendres, de 10:00 a 19:00.Dissabtes: de 10:00 a 18:00Diumenges: de 17:00 a 20:00
HORARIS DE MISSES I ACTES LITÚRGICSDE LA SETMANA SANTA
17 D�ABRIL, DIJOUS SANT20:00, Missa de la Cena del Senyor
18 D�ABRIL, DIVENDRES SANT18:00, Celebració de la Passió del Senyor i després, Via Crucis
(hi intervindrà la Capella de Música)
19 D�ABRIL, DISSABTE SANT22:00, Vetlla Pasqual
20 D�ABRIL, DIUMENGE DE RESURRECCIÓMisses a les 12:00, 13:00 i 20:00
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
18
AHIR,AVUI,DEMÀ
20abril2014
692Núm.
EXTRA
PASQUA
Bona Pasqua !
i que Jesús ressuscitatens continuï guianten el nostre camí.
La Pasquaés el pas
de la mort a la vida
La
Res
urr
ecci
ó, d
e A
nd
rea
di B
art
olo
La resurrecció de LlàtzerGaietà de Casacuberta, rector
2 7
El Plat del PobreL�onze d�abril de 1380, el rei Pere III el Cerimoniós valorà i acceptà positivamentl�ajut que es donava als �pobres vergonyants� des de l�església del Pi. L�obra esnodria de les deixes testamentàries, d�almoines dels feligresos i de les recaptesque feien els �baciners� o administradors. Des de llavors i fins als nostres dies,aquesta obra benèfica ajuda a persones que, havent gaudit d�una posició estable,pateixen circumstancialment penúria econòmica.
Actualment, el Plat del Pobre, compta ambels recursos derivats d�unes minses iantigues rendes i de les almoines de lesdues caixetes de l�església. En la conjunturasocial actual en la qual, segons informaCàritas Diocesana de Barcelona, dues decada deu persones del nostre país estan ensituació de pobresa relativa, pren més sentitque mai l�existència d�aquesta obra que haestat actuant des del segle XIV fins alsnostres dies.
La Fundació del Plat del Pobre és conscientde l�increment de les dificultats de moltesfamílies i de persones d�edat avançada queviuen soles a l�entorn de la nostra parròquiade Santa Maria del Pi. És cert que els tempshan canviat i no per a bé en aspectes coml�índex de pobresa, però l�esperit del Platdel Pobre vol ser la versió moderna del
�Vell Plat del Pobre medieval�. Així doncs, es segueix ajudant discretament afamílies i gent gran.
Resum dels moviments de l�exercici 2013
(el saldo negatiu final s�ha cobert amb el lleuger superavit de l�exercici anterior)
El Plat del Pobre és una Fundació Privada amb vuit patrons que componen laJunta d�acord amb uns Estatuts Canònics aprovats per l�Arquebisbe de la Dòceside Barcelona. Podeu ajudar al Plat del Pobre fent la vostra aportació al comptecorrent: 2100-3282-61-2100513304
Introducció
Diem resurrecció de Llàtzer, però de fet, la resurrecció és el pas definitiu: ja noes pot tornar a morir. La resurrecció la iniciarà Jesús després de la seva mort.El Pare també ens ressucitarà a Llàtzer i a nosaltres.
1. Hi ha en nosaltres un anhel inacabable de vida. Ens passem el temps i els dieslluitant per viure. Ens guanyem la vida per menjar el pa cada dia. Ens aferremals metges i a la ciència per allargar la nostra vida i esperem que la ciència avanci.Però la nostra vida biològica s�acaba quan ens arriba la malaltia que no es potcurar o tal volta un accident.La nostra societat s�esforça per fer possible que visquem més anys. Es parla queno trigarem gaire a arribar als cent-deu o més, però una societat envellida deixariamenys espais a les noves generacions que són les que ara van renovant la vida. Ésevident que volem tots no patir gaire en la vellesa i volem viure en una certa felicitat.2. De fet ens costa pensar en la mort. Ens protegim d�un sofriment que pot arribaren el futur, molt més tard. No és millor gastar les energies per millorar aquestmón? No és més important viure aquesta vida i deixar aquest misteri de la mortdel que en sabem molt poc? La mort ens revela la nostra debilitat. Quan apareix
ens fem preguntes: Per què a mi? Per què tanaviat? Per què hem de morir? Què és l�infinit?No ens podem rebel·lar ni enganyar-nos... potserens deprimim per la nostra impotència.3. Jesús diu de la malaltia de Llàtzer quan l�avisenque està greu: �Aquesta malaltia no portarà ala mort�. El missatge d�aquest relat de l�Evangelivol despertar la nostra fe. Jesús plora quan arribaa la casa de la família i mostra que estima moltals tres germans, Maria, Marta i Llàtzer. Martadiu a Jesús: �Ja fa quatre dies que és al sepulcre,si haguessis estat aquí el meu germà no hauriamort. Sé que Déu et concedirà tot el que lidemanis�. Jesús li respon: �El teu germàressuscitarà�- i afegeix -�Jo sóc la resurrecció ila vida�. I Maria fa llavors l�acte de fe: �Sí Senyor,jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu quehavia de venir al món�. Aquesta és també lanostra fe.4. Per a Jesús i per als creients, morir no ésperdre�s en el buit lluny del Pare. És precisamententrar en la Salvació del Pare per compartir ambEll la vida definitiva. Els nostres difunts no estan
La resurreció de Llàtzer, delmanuscrit del Llibre d�Horesdel duc de Berry, c. 1414
A dalt, l�interior de l�església de Sant Pere de Rodesi a sota el claustre de la Canònica de Vilabertran
Us convoquem de nou a una sortida de la nostra comunitat: matí cultural, dinarde germanor i celebració de l�Eucaristia. En aquesta ocasió, l�objectiu és el conjuntmonumental de Sant Pere de Rodes, al municipi empordanès del Port de la Selva.L�element més destacable del conjunt és l�església del monestir, peça excepcional
del romànic català, construïda entre els seglesX i XI per acollir els pelegrins. Destaca per lagran alçada que li proporciona el seu originalsistema de construcció i per la riquesaornamental presenten els capitells. Per la tarda,visitarem també la Canònica de Vilabertran.Us podeu inscriure per telèfon, trucant al933 184 743, enviant un missatge de correuelectrònic a [email protected], apuntant-vos al llistat del personal de recepció del cancelld�entrada de la Basílica o bé apuntant-vos al llistatdels sagristans. Disposem de només 60 places itancarem la inscripció el dimarts, 6 de maig.Més detalls a la sagristia i a la nostra web:basilicadelpi.com/sant-pere-de-rodes
Setmana Santa
Gaietà de Casacuberta, rector
36
11 de maig, excursió a Sant Pere de Rodes
morts, viuen en la plenitud de Déu. Perdem la seva presència aquí però el fet deviure amb Déu penetra més a fons la nostra vida. No veiem la seva rialla peròpodem viure sabent que ens estimen més que mai i podem tenir-los ben presents.Per a Jesús la mort és com un somni, és un canvi de lloc, com quan naixem quepassem del ventre de la mare a la vida terrenal.5. Jesús no ha vingut a perllongar la vida biològica com ho fa un metge. Jesúsve a comunicar vida, la que Ell té. �Perquè així com el Pare té vida en si mateix,així també ha donat al seu Fill tenir vida en si mateix� (Jo. 5,26).Per a Joan la mort de l�home és el seu pecat. Jesús ve a vèncer aquest mal i pertant la mort. Diu Joan �Qui escolta la meva Paraula i creu en qui m�ha enviatté vida eterna i en el judici no serà condemnat perquè ja ha passat (en vida) dela mort a la vida� (Jo. 5, 24).6. Perquè Jesús ens dóna vida, ens alimenta per la Paraula, l�Eucaristia i elspobres i malalts, ens va transformant ja aquí quan ens ofereix qualitat de vida,que ens fa forts. Encara que la mort sigui la nostra feblesa perquè som pecadors,aquí podem viure donant vida rebuda de Jesucrist, quan estem pendents delsaltres, quan no som el centre del món, quan estimem com Jesús ens ha ensenyat.Aquesta qualitat de vida la vivim quan vivim com ressuscitats i ressuscitadors.Diu Joan: �Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimemals germans� (1a. Jo.3,14)
Que així sigui.
Aquesta Setmana s�inicia amb l�entrada de Jesús a Jerusalem. No entra ambcavalls com faria un exèrcit, entra sobre un pollí jove, símbol de la humilitat,senzillesa i pau. D�aquesta manera ens revela qui és Jesús, quin Messies viu. Ésel nostre Rei i dels anawins o els pobres de Jahvé que esperen la salvació. Entraper estimar, com veurem el Dijous Sant, i estima amb fets, amb el rentamentdels peus als seus deixebles, cosa que feien els esclaus. Aquest dia veiem Jesúsunit al poble de Déu per sempre quan ens deixa el Pa i el Vi.
Acompanyarem a Jesús, i Ell ens acompanyarà a nosaltres en els nostres patimentsi dols. Divendres Sant veurem com ja a la Creu a punt de morir es burlen deJesús. Jesús no demana que el Pare el baixi de la Creu, només que no l�abandonien el sofriment i la mort, per això diu: �Déu meu, Déu meu, per què m�heuabandonat?�. El Pare resta silenciós, cal escoltar el seu silenci. Déu ens ha fetlliures i responsables. Però molts no poden creure en un Déu que permet elsofriment de tants innocents. El nostre Déu resta silenciós perquè ens ha fetlliures, Ell és i ens dóna l�amor i amb l�amor el lliure albir, és l�home qui és pecadori no tria bé. Déu és amor, aquesta és la seva força i alhora la seva debilitat, amorpur amb tota la força d�estimar.
També és la font de l�Esperança, com diu la Passió de Lluc amb aquestes paraules:�Pare encomano el meu esperit�, que és el que voldríem dir en el moment de lanostra mort molts cristians.Déu Pare no és un Déu triomfant i poderós que es desentén del sofriment deJesús i el nostre: Jesús pateix a la Creu i el Pare pateix en el seu cor, en el mésprofund del seu ésser.Contemplem el Crucificat perquè no ens deixi sols: Què podrien esperar elstorturats en les presons secretes? Quina esperança tindrien les dones violades?A qui s�aferrarien els malalts terminals i moribunds? Quin consol pels condemnatsa mort injustament?Si tu hi ets, no ens sentim aïllats en els fracassos i la vida dura de cada dia.Els cristians hem de seguir a Jesús i això, a vegades, ens portarà a la Creu: és elcamí per a eradicar el mal personal i col·lectiu de la nostra societat.
Dissabte Sant és un dia que l�Església no se separa del sepulcre de Jesús,meditant la Passió i la seva mort. Val la pena de llegir i rellegir aquest relat pertal de conèixer millor com n�arribem a ser d�estimats.
La nit de Pasqua i tot el temps de Pasqua celebrarem el triomf definitiu deJesús. La vida té sentit i futur. Per on Ell ha passat hi passarem tots.
FELIÇ PASQUA DE RESURRECCIÓ!!!
El dimecres de cendra vam començar la Quaresma i el Diumenge de Ramsla vam cloure. Han estat uns dies de preparació per a la Setmana Santa,el temps més fort del calendari cristià.Vegem quins son els moments clau d�aquesta commemoració de la Passió,Mort i Resurrecció de Jesús.
La Setmana Santa
El Dijous Sant obre elTríduum Pasqual icommemorem lainstitució de l�Eucaristiaen el Sant Sopar de Jesúsamb els deixebles.Aquest dia tambérecordem el mal tràngulde Jesús a l�hort deGetsemaní, la traició deJudes i l�empresonamentde Jesús.
Dijous Sant
Entrada a Jerusalem, Giotto (1266�1337)
Diumenge de RamsEl Diumenge de Rams és undia alegre i trist alhora. Sid�una banda celebreml�entrada de Jesús aJerusalem amb la processói la benedicció dels rams i lesbranques d�olivera, de l�altrahi tenim l�anunci de la sevacolpidora Passió.
Crist crucificat, Velázquez (1599�1660)
Divendres SantEl Divendres Sant commemorem la mortde Jesucrist a la creu.Aquest dia el temple roman a mitja llum ien comptes de l�Eucaristia, celebrem lalitúrgia de la Passió del Senyor, amb lalectura de la Passió segons Sant Joan.Després, en el Via Crucis, fem memòria decatorze moments de la vida Jesús des queva ser fet presoner fins la seva crucifixió isepultura.
El Sant Sopar, Joan de Joanes (1510�1579)
4 5
La Pietat, de Miquel Àngel (1475-1564)
Dissabte SantEl Dissabte Sant és un dia de dol id�espera expectant del gran i properesdeveniment. Ja ben entrada la nit, enla Vetlla Pasqual celebrem la nit Santade la Resurrecció del Senyor.És una celebració rica en símbols, ambla cerimònia de renovació de l�aigua iel foc.
Diumenge de ResurreccióEl Diumenge de Pasqua o Diumenge deResurrecció, és la festa més important delcristianisme i és l�element fonamental de lanostra fe, un fet completament nou i diferentde tot el que ha passat, un fet que trenca elsobstacles del nostre ésser per entrar en la vidadel més enllà de la mort i que esdevé l�elementclau de la nostra fe.
La Resurrecció de Crist, Piero della Francesca (1420�1492)
El dimecres de cendra vam començar la Quaresma i el Diumenge de Ramsla vam cloure. Han estat uns dies de preparació per a la Setmana Santa,el temps més fort del calendari cristià.Vegem quins son els moments clau d�aquesta commemoració de la Passió,Mort i Resurrecció de Jesús.
La Setmana Santa
El Dijous Sant obre elTríduum Pasqual icommemorem lainstitució de l�Eucaristiaen el Sant Sopar de Jesúsamb els deixebles.Aquest dia tambérecordem el mal tràngulde Jesús a l�hort deGetsemaní, la traició deJudes i l�empresonamentde Jesús.
Dijous Sant
Entrada a Jerusalem, Giotto (1266�1337)
Diumenge de RamsEl Diumenge de Rams és undia alegre i trist alhora. Sid�una banda celebreml�entrada de Jesús aJerusalem amb la processói la benedicció dels rams i lesbranques d�olivera, de l�altrahi tenim l�anunci de la sevacolpidora Passió.
Crist crucificat, Velázquez (1599�1660)
Divendres SantEl Divendres Sant commemorem la mortde Jesucrist a la creu.Aquest dia el temple roman a mitja llum ien comptes de l�Eucaristia, celebrem lalitúrgia de la Passió del Senyor, amb lalectura de la Passió segons Sant Joan.Després, en el Via Crucis, fem memòria decatorze moments de la vida Jesús des queva ser fet presoner fins la seva crucifixió isepultura.
El Sant Sopar, Joan de Joanes (1510�1579)
4 5
La Pietat, de Miquel Àngel (1475-1564)
Dissabte SantEl Dissabte Sant és un dia de dol id�espera expectant del gran i properesdeveniment. Ja ben entrada la nit, enla Vetlla Pasqual celebrem la nit Santade la Resurrecció del Senyor.És una celebració rica en símbols, ambla cerimònia de renovació de l�aigua iel foc.
Diumenge de ResurreccióEl Diumenge de Pasqua o Diumenge deResurrecció, és la festa més important delcristianisme i és l�element fonamental de lanostra fe, un fet completament nou i diferentde tot el que ha passat, un fet que trenca elsobstacles del nostre ésser per entrar en la vidadel més enllà de la mort i que esdevé l�elementclau de la nostra fe.
La Resurrecció de Crist, Piero della Francesca (1420�1492)
A dalt, l�interior de l�església de Sant Pere de Rodesi a sota el claustre de la Canònica de Vilabertran
Us convoquem de nou a una sortida de la nostra comunitat: matí cultural, dinarde germanor i celebració de l�Eucaristia. En aquesta ocasió, l�objectiu és el conjuntmonumental de Sant Pere de Rodes, al municipi empordanès del Port de la Selva.L�element més destacable del conjunt és l�església del monestir, peça excepcional
del romànic català, construïda entre els seglesX i XI per acollir els pelegrins. Destaca per lagran alçada que li proporciona el seu originalsistema de construcció i per la riquesaornamental presenten els capitells. Per la tarda,visitarem també la Canònica de Vilabertran.Us podeu inscriure per telèfon, trucant al933 184 743, enviant un missatge de correuelectrònic a [email protected], apuntant-vos al llistat del personal de recepció del cancelld�entrada de la Basílica o bé apuntant-vos al llistatdels sagristans. Disposem de només 60 places itancarem la inscripció el dimarts, 6 de maig.Més detalls a la sagristia i a la nostra web:basilicadelpi.com/sant-pere-de-rodes
Setmana Santa
Gaietà de Casacuberta, rector
36
11 de maig, excursió a Sant Pere de Rodes
morts, viuen en la plenitud de Déu. Perdem la seva presència aquí però el fet deviure amb Déu penetra més a fons la nostra vida. No veiem la seva rialla peròpodem viure sabent que ens estimen més que mai i podem tenir-los ben presents.Per a Jesús la mort és com un somni, és un canvi de lloc, com quan naixem quepassem del ventre de la mare a la vida terrenal.5. Jesús no ha vingut a perllongar la vida biològica com ho fa un metge. Jesúsve a comunicar vida, la que Ell té. �Perquè així com el Pare té vida en si mateix,així també ha donat al seu Fill tenir vida en si mateix� (Jo. 5,26).Per a Joan la mort de l�home és el seu pecat. Jesús ve a vèncer aquest mal i pertant la mort. Diu Joan �Qui escolta la meva Paraula i creu en qui m�ha enviatté vida eterna i en el judici no serà condemnat perquè ja ha passat (en vida) dela mort a la vida� (Jo. 5, 24).6. Perquè Jesús ens dóna vida, ens alimenta per la Paraula, l�Eucaristia i elspobres i malalts, ens va transformant ja aquí quan ens ofereix qualitat de vida,que ens fa forts. Encara que la mort sigui la nostra feblesa perquè som pecadors,aquí podem viure donant vida rebuda de Jesucrist, quan estem pendents delsaltres, quan no som el centre del món, quan estimem com Jesús ens ha ensenyat.Aquesta qualitat de vida la vivim quan vivim com ressuscitats i ressuscitadors.Diu Joan: �Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimemals germans� (1a. Jo.3,14)
Que així sigui.
Aquesta Setmana s�inicia amb l�entrada de Jesús a Jerusalem. No entra ambcavalls com faria un exèrcit, entra sobre un pollí jove, símbol de la humilitat,senzillesa i pau. D�aquesta manera ens revela qui és Jesús, quin Messies viu. Ésel nostre Rei i dels anawins o els pobres de Jahvé que esperen la salvació. Entraper estimar, com veurem el Dijous Sant, i estima amb fets, amb el rentamentdels peus als seus deixebles, cosa que feien els esclaus. Aquest dia veiem Jesúsunit al poble de Déu per sempre quan ens deixa el Pa i el Vi.
Acompanyarem a Jesús, i Ell ens acompanyarà a nosaltres en els nostres patimentsi dols. Divendres Sant veurem com ja a la Creu a punt de morir es burlen deJesús. Jesús no demana que el Pare el baixi de la Creu, només que no l�abandonien el sofriment i la mort, per això diu: �Déu meu, Déu meu, per què m�heuabandonat?�. El Pare resta silenciós, cal escoltar el seu silenci. Déu ens ha fetlliures i responsables. Però molts no poden creure en un Déu que permet elsofriment de tants innocents. El nostre Déu resta silenciós perquè ens ha fetlliures, Ell és i ens dóna l�amor i amb l�amor el lliure albir, és l�home qui és pecadori no tria bé. Déu és amor, aquesta és la seva força i alhora la seva debilitat, amorpur amb tota la força d�estimar.
També és la font de l�Esperança, com diu la Passió de Lluc amb aquestes paraules:�Pare encomano el meu esperit�, que és el que voldríem dir en el moment de lanostra mort molts cristians.Déu Pare no és un Déu triomfant i poderós que es desentén del sofriment deJesús i el nostre: Jesús pateix a la Creu i el Pare pateix en el seu cor, en el mésprofund del seu ésser.Contemplem el Crucificat perquè no ens deixi sols: Què podrien esperar elstorturats en les presons secretes? Quina esperança tindrien les dones violades?A qui s�aferrarien els malalts terminals i moribunds? Quin consol pels condemnatsa mort injustament?Si tu hi ets, no ens sentim aïllats en els fracassos i la vida dura de cada dia.Els cristians hem de seguir a Jesús i això, a vegades, ens portarà a la Creu: és elcamí per a eradicar el mal personal i col·lectiu de la nostra societat.
Dissabte Sant és un dia que l�Església no se separa del sepulcre de Jesús,meditant la Passió i la seva mort. Val la pena de llegir i rellegir aquest relat pertal de conèixer millor com n�arribem a ser d�estimats.
La nit de Pasqua i tot el temps de Pasqua celebrarem el triomf definitiu deJesús. La vida té sentit i futur. Per on Ell ha passat hi passarem tots.
FELIÇ PASQUA DE RESURRECCIÓ!!!
La resurrecció de LlàtzerGaietà de Casacuberta, rector
2 7
El Plat del PobreL�onze d�abril de 1380, el rei Pere III el Cerimoniós valorà i acceptà positivamentl�ajut que es donava als �pobres vergonyants� des de l�església del Pi. L�obra esnodria de les deixes testamentàries, d�almoines dels feligresos i de les recaptesque feien els �baciners� o administradors. Des de llavors i fins als nostres dies,aquesta obra benèfica ajuda a persones que, havent gaudit d�una posició estable,pateixen circumstancialment penúria econòmica.
Actualment, el Plat del Pobre, compta ambels recursos derivats d�unes minses iantigues rendes i de les almoines de lesdues caixetes de l�església. En la conjunturasocial actual en la qual, segons informaCàritas Diocesana de Barcelona, dues decada deu persones del nostre país estan ensituació de pobresa relativa, pren més sentitque mai l�existència d�aquesta obra que haestat actuant des del segle XIV fins alsnostres dies.
La Fundació del Plat del Pobre és conscientde l�increment de les dificultats de moltesfamílies i de persones d�edat avançada queviuen soles a l�entorn de la nostra parròquiade Santa Maria del Pi. És cert que els tempshan canviat i no per a bé en aspectes coml�índex de pobresa, però l�esperit del Platdel Pobre vol ser la versió moderna del
�Vell Plat del Pobre medieval�. Així doncs, es segueix ajudant discretament afamílies i gent gran.
Resum dels moviments de l�exercici 2013
(el saldo negatiu final s�ha cobert amb el lleuger superavit de l�exercici anterior)
El Plat del Pobre és una Fundació Privada amb vuit patrons que componen laJunta d�acord amb uns Estatuts Canònics aprovats per l�Arquebisbe de la Dòceside Barcelona. Podeu ajudar al Plat del Pobre fent la vostra aportació al comptecorrent: 2100-3282-61-2100513304
Introducció
Diem resurrecció de Llàtzer, però de fet, la resurrecció és el pas definitiu: ja noes pot tornar a morir. La resurrecció la iniciarà Jesús després de la seva mort.El Pare també ens ressucitarà a Llàtzer i a nosaltres.
1. Hi ha en nosaltres un anhel inacabable de vida. Ens passem el temps i els dieslluitant per viure. Ens guanyem la vida per menjar el pa cada dia. Ens aferremals metges i a la ciència per allargar la nostra vida i esperem que la ciència avanci.Però la nostra vida biològica s�acaba quan ens arriba la malaltia que no es potcurar o tal volta un accident.La nostra societat s�esforça per fer possible que visquem més anys. Es parla queno trigarem gaire a arribar als cent-deu o més, però una societat envellida deixariamenys espais a les noves generacions que són les que ara van renovant la vida. Ésevident que volem tots no patir gaire en la vellesa i volem viure en una certa felicitat.2. De fet ens costa pensar en la mort. Ens protegim d�un sofriment que pot arribaren el futur, molt més tard. No és millor gastar les energies per millorar aquestmón? No és més important viure aquesta vida i deixar aquest misteri de la mortdel que en sabem molt poc? La mort ens revela la nostra debilitat. Quan apareix
ens fem preguntes: Per què a mi? Per què tanaviat? Per què hem de morir? Què és l�infinit?No ens podem rebel·lar ni enganyar-nos... potserens deprimim per la nostra impotència.3. Jesús diu de la malaltia de Llàtzer quan l�avisenque està greu: �Aquesta malaltia no portarà ala mort�. El missatge d�aquest relat de l�Evangelivol despertar la nostra fe. Jesús plora quan arribaa la casa de la família i mostra que estima moltals tres germans, Maria, Marta i Llàtzer. Martadiu a Jesús: �Ja fa quatre dies que és al sepulcre,si haguessis estat aquí el meu germà no hauriamort. Sé que Déu et concedirà tot el que lidemanis�. Jesús li respon: �El teu germàressuscitarà�- i afegeix -�Jo sóc la resurrecció ila vida�. I Maria fa llavors l�acte de fe: �Sí Senyor,jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu quehavia de venir al món�. Aquesta és també lanostra fe.4. Per a Jesús i per als creients, morir no ésperdre�s en el buit lluny del Pare. És precisamententrar en la Salvació del Pare per compartir ambEll la vida definitiva. Els nostres difunts no estan
La resurreció de Llàtzer, delmanuscrit del Llibre d�Horesdel duc de Berry, c. 1414
Espai web del Piwww.basilicadelpi.com
AHIR, AVUI, DEMÀ on linehttp://basilicadelpi.com/publicaciones/boletin
Seguiu-nos a les xarxes socialsTwitter: @SantaMariadelPiFacebook: www.facebook.com/basilicasantamariadelpi
Horari de misses
DIES FEINERS19:00 a la Capella de la Sang
DISSABTES16:30 a la Capella de la Sang18:30 a la Basílica20:00 a la Capella de la Sang
DIUMENGES12:00 a la Basílica13:00 (castellà) a la Basílica20:00 a la Capella de la Sang
On som?
BASÍLICAPlaça del Pi, 7
SAGRISTIA I DESPATXPlaceta del Pi, 4
LOCALS PARROQUIALSCardenal Casañas, 16
08002, BarcelonaTel. 93 318 47 [email protected]
Despatx parroquial
El despatx parroquial ésl�indret d�acollida de laparròquia on podreu fer lesgestions administrativesrelacionades amb elssagraments. Entrada per laPlaceta del Pi.
HORARI: Dilluns i dimecresde 18:00 a 20:00.
HORARI DE VISITES AL MUSEUDe dilluns a divendres, de 10:00 a 19:00.Dissabtes: de 10:00 a 18:00Diumenges: de 17:00 a 20:00
HORARIS DE MISSES I ACTES LITÚRGICSDE LA SETMANA SANTA
17 D�ABRIL, DIJOUS SANT20:00, Missa de la Cena del Senyor
18 D�ABRIL, DIVENDRES SANT18:00, Celebració de la Passió del Senyor i després, Via Crucis
(hi intervindrà la Capella de Música)
19 D�ABRIL, DISSABTE SANT22:00, Vetlla Pasqual
20 D�ABRIL, DIUMENGE DE RESURRECCIÓMisses a les 12:00, 13:00 i 20:00
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
18
AHIR,AVUI,DEMÀ
20abril2014
692Núm.
EXTRA
PASQUA
Bona Pasqua !
i que Jesús ressuscitatens continuï guianten el nostre camí.
La Pasquaés el pas
de la mort a la vida
La
Res
urr
ecci
ó, d
e A
nd
rea
di B
art
olo
