L’IMPRESSIONISME.

Inst. Montsacopa. Olot

IMPRESSIONISME

Els pintors impressionistes tenien algunes característiquesen comú :

1. Una biografia similar i una actitud comuna davant el fet artístic. –La majoria pertanyien a la mateixa generació ja que havien nascut entre els anys 30 i 40 del segle XIX.–Alguns d'ells -Sisley, Monet, Renoir i Bazille- havien anat a formar-se al taller de Gleyre, on havien rebut ensenyaments similars. A aquest grup inicial, aviat s'hi incorporaren Degas, Berthe Morisot, Pissarro i Cézanne (Escola Suïssa) . Van constituir-se en un grup i s'enfrontaren a l'academicisme, als salons i al sistema organitzatiu de la pintura de la seva època. La primera acció del grup fou exposar les seves obres al marge del Saló de París, en l'estudi d'un fotògraf anomenat Nadar. Van intentar arribar al públic sense el reconeixement dels crítics oficials del Saló. A tall de provocació, van adoptar el nom d'«impressionistes» amb què un crític els havia designat despectivament. –Amb la seva actitud van col·laborar d'una manera decisiva a canviar el mercat de la pintura: les acadèmies i els salons aniran perdent influència i apareixeran les galeries privades i els marxants.

2. Unes influències similars.– La despreocupació pels «grans temes» i la incorporació de les classes populars com a

nous protagonistes de la pintura són aportacions que reben de Courbet i dels pintors realistes.

– L'admiració per Manet i les seves innovacions.

3. Una temàtica similar. – Temes urbans protagonitzats per la classe mitjana o obrera.– La naturalesa com a font de plaer visual i motiu per a les seves especulacions. No

pretenien, com els pintors de l'escola de Barbizon, integrar-s'hi. – La captació dels elements naturals o humans que canvien constantment, com els

núvols, el curs de l'aigua, les variacions atmosfèriques, els instants concrets de les reunions socials que no es tornaran a repetir.

4. Un repte comú: la fotografia. La fotografia s'havia inventat el 1839, però fins a les darreres dècades del segle el

sistema de revelatge era molt lent, per la qual cosa la pintura continuava complint la funció social de retratar la gent. Solucionat aquest problema, els impressionistes van ser conscients que la pintura havia de renovar els objectius: la investigació del color, enfront d'una fotografia encara en blanc i negre, i la investigació de noves formes plàstiques.

5. Uns pressupòsits tècnics similars.

Basant-se en la teoria del color, de Chevreul (1839), van practicar:– La barreja òptica: no barrejaven els colors en la paleta, sinó que era l'ull de

l'espectador el que ho havia de fer. – La llei dels contrastos simultanis: el color local no existeix, sinó que és en funció dels

colors que l'envolten i tots, finalment, són en funció de la llum. – La coloració de les ombres amb el color complementari. Oposició, doncs, a la tècnica

del clarobscur. – El plein air: la realitat canvia amb la llum i està en moviment continu. No té sentit,

doncs, pintar en un estudi situacions que ja han canviat. S'hauran de captar en la seva breu existència i davant d'elles.

– El rebuig del dibuix que se substitueix per pinzellades soltes i pròximes, que crearan en l'ull de l'espectador -no pas en el quadre- els efectes de volum i de color. L'actitud d'investigació per trobar nous camins d'expressió, a partir dels quals el quadre només podrà ser vist i analitzat des de les seves qualitats estrictament plàstiques, i no pel tema literari o històric que expliqui, que serà irrellevant.

6. Evolució del grup. Monet, Pissarro i Sisley es van mantenir pròxims als postulats impressionistes al llarg de tota la seva carrera. Renoir, Degas, Cézanne, Bazille i Berthe Morisot, se n'allunyaren per treballar en una línia diferent i amb inquietuds individuals distintes.

Claude Monet Auguste Renoir Camile Pissarro

Paul Cézanne

Edgar Degas

Berthe Morisot

La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines.

Alfred Sisley

Societé Anonyme des artistes

En realitat, Manet no va ser un impressionista en el sentit estricte de la paraula. Mai no va exposar amb el grup i mai va deixar d'acudir als Salons oficials, encara que el rebutgessin. Els seus objectius no eren compatibles amb els dels impressionistes, per molt que es respectessin mútuament.L’obra de Manet no és la d'un pintor radical, únicament preocupat pel món visual. Ell és un cavaller, un senyor molt educat, que s'ajusta al concepte vuitcentista de voyeur: un observador distant, refinat, que contempla des d'una elegant distància l'espectacle que l'envolta.

Manet, mestre i precursor.

Éduard Manet (1832-1883)

DEJEUNER SUR L’HERBE (1863). E. Manet

Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.

El guitarrista espanyol. “Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861

El bevedor d’absenta, 1858. Desestimat en el Saló de 1859

Manet i la pintura europea

Pablillos de Valladolid 1634

Velázquez El pifrè, 1866

El balcó, 1869 Majas en el balcó 1810 -1812

Goya

Goya; Afusellaments de la Moncloa 2’66 x 3’45; 1814

P. Picasso; Massacre a Corea, 1951.

Manet; Afusellamanet de l’emperador Maximilià de Mèxic2’52 x 3’05. 1867

Picasso i “El déjeuner sur l’herbe”

Picasso i Manet

Altres obres

Argenteuil 1874 Parella en barca

Retrat de Emile Zola, 1868

El bar del Folies-Bergère. 1882

"Impression, soleil levant" , 1874. Claude MonetMuseu Marmottan. París Impressionisme

Claude Monet (1840-1926)

Oli sobre llenç 48x 63 cm

Claude Monet amb la seva esposa en el seu estudi flotant, 1874. Édouard Manet

Barca-taller, 1876

A “plain air”Altres obres

Estació de Saint-Lazare (1877)

Sèrie de la Catedral de Rouen

Sèrie de les Nimfees (1914-1918)

El gronxador 1876

Le Moulin de la Galette 1876

Auguste Renoir

El dinar dels canotiers, 1881; 1’295 x 1’727 cm

La llotja, 1874; 0’80 x 0’635 m

Banyistes, 1918 (80 x 65 cm)

Les grans bayistes, 1884-87, 115x170 cm

Edgar Degas

La clase de dansa 1873 -1876

L’estrella 1878

L’assaig 1873-1878

L’absenta 1876

L’orquestra de l’òpera 1870

Classe de dansa, 873-75 Ballarina a escena, 1878 Dona pentinant-se, 1887-90

Planxadores, 1884 Curses, 1885-1888

Berthe Morisot

Retrat de Eduard Manet a Berthe Morisot. N’era cunyada i alumna de Manet.

El bressol. 1872

Camille Pissarro

Sol de Primavera al prat d’Eragny Teulats Vermells 18871877. 54 x 65 cm. 1888

L’Illa Lacroix amb boira 1888. 44 x 55 cm

Primavera, 65 x 81 cm

Mati d'Hivern, 65 x 81 cm

De nit, 53,5 x 65 cm

Boulevard Montmartre (1897)

AlfredSisley

Inundació a Port-Marly1876

El Canal del Loing a Moret 1892, 50 x 61 cm

Nevant a Louveciennes 1874, 55.9 x 45.7 cm

Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet

Museu d’Orsay. París Realisme Origen de l’impressionisme

Oli sobre tela 208x 264 cm

Identificació de l’obra

Obres PAUObres PAU

Des del segle XVIII, es van celebrar a França els anomenats Salons de Pintors, certàmens oficials en que els artistes exposaven les seves obres. Durant la Revolució Francesa es van deixar de convocar, però l’emperador Napoleó III, a partir de 1850, els va tornar a impulsar novament.

Per a poder exposar en aquests salons oficials, calia que les obres fossin acceptades per

un jurat compost per membres de l’Acadèmia. El gust estètic majoritari s'inclinava per

obres de caire academicista, tant en la temàtica com en la tècnica, que eren les úniques

acceptades pel públic, rebutjant qualsevol obra que volgués introduir aspectes de

modernitat.

En el Saló de Pintura de 1863 es van rebutjar molts pintors, la qual cosa va produir un

gran escàndol i el conseqüent pas per a obrir un saló paral·lel a l’oficial on poder exposar

les obres de tots aquests artistes, el Salon des Réfusés.

Context artístic

DEJEUNER SUR L’HERBE (*)(1863). E. Manet

Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.

Anàlisi de l’obra

Pícnic a l’aire lliure = pastoral

Ferdinand Leenhoff (escultor holandès)

dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet)

Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet)

Eugène Manet, germà Manet

natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)

la mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i partícip de l’escena

d’aspecte distret, no mira a l’espectador

retratat amb el braç dret atansat. El seu gest de la mà indica que ha pres la paraula

noia rentant-se en el rierol

Tècnica pictòrica revolucionaria

pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme -

zones planes de color Sense ombres

- influència del món japonès -

Trencament amb la perspectiva tradicional

crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics

diverses tonalitats de verd en el paisatge

clariana de tonalitats blavoses

violents contrastos cromàtics

Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació.

“La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa”

Emile Zola

“Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863

El jurat considerarà guanyadora “Naixement de Venus” d’Alexandre

Cabanel.

En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la «seva poca qualitat pictòrica».

“El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”

Relació amb els precedents

El concert campestre. Ticià / Giorgione. 1508

Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda

L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865

Maja nua, Goya

Venus d'Urbino de Ticià

Manet i la pintura europea

Impression, soleil levant(*), 1874. Claude MonetMuseu Marmottan. París Impressionisme

Claude Monet (1840-1926)

Oli sobre tela 48x 63 cm

boira matinal

insta·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants

tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les

paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872

sol entre la broma de l’albada

reflexos del sol a l’aigua

els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç

negació del dibuix pinzellada solta

efecte d'esbós

paisatge de Le Havre pintat l’any 1872

El impressionistes coneixen les teories de Newton sobre la descomposició de la llum

llum color

La teoria del color de Chevreul

P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris

Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari

Teoria del color

Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta.

Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil”.

Pinzellades soltes i lliures

“He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns màstils erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre, els vaig dir : poseu-hi “Impressions”. D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va estendre la broma.”Monet

“ -Què representa aquesta tela? - Vaig a mirar el catàleg. - Impressió, sol naixent. - Impressió, estava segur d’això. - Em deia també, perquè estic impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió... Quina llibertat, quina factura més solta ! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina.” Louis Leroy en el Cherivari.

L’obra i el seu temps

La regata d’Argenteuil (1872)

Les roselles (1873)

La rue de Saint Denis en la festa del 30 de juny (1878)