15 baixa
-
Upload
viu-a-fons -
Category
Documents
-
view
241 -
download
13
description
Transcript of 15 baixa
arragonaVIU TVIU Tarragona
Una ciutatpolifecètica
Exemplar gratuït
Núm
. 15
| M
arç-
Abr
il 20
15 |
ww
w.v
iuta
rrag
ona.
cat
Exemplar gratuït
arra
go
na
VIU
TV
IU T
arra
go
na
Núm. 15 | Març-Abril 2015 | www.viutarragona.cat
A les portes de laSetmana Santa,nombrosesconfessions religioses conviuen a Tarragona
Núm. 15 | Març-Abril 2015 | www.viutarragona.cat
NOU DISCOVERY SPORT
L'AVENTURAÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.
Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.Línia Land Rover 902 440 550
Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona(Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou,al costat del Lidl).977 55 41 [email protected]
Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat:des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.
APROPA'T A CONÈIXER L'ADN
DEL NOU DISCOVERY SPORT, I
EMPORTA'T UN SIMPÀTIC DETALL!
Ctra. de València
a Reu
s
a Tor
refo
rta
AV a Salou
Tarragona
Francolí
FULL TRACTIONA TARRAGONA
NOU DISCOVERY SPORT
L'AVENTURAÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.
Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP.Línia Land Rover 902 440 550
Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona(Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou,al costat del Lidl).977 55 41 [email protected]
Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat:des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.
APROPA'T A CONÈIXER L'ADN
DEL NOU DISCOVERY SPORT, I
EMPORTA'T UN SIMPÀTIC DETALL!
Ctra. de València
a Reu
s
a Tor
refo
rta
AV a Salou
Tarragona
Francolí
FULL TRACTIONA TARRAGONA
SumariCIUTAT8
ESPECIAL INTERIORISME82
EMPRESA58
SALUT110
A fe de DéuCop d'ull a la diversitatreligiosa de la ciutat
A la recerca de l'espaiDescobreix com aprofitar millor els metres quadrats
Josep SallaConversa amb el Director General d'Yzaguirre
El càncer de mamaUn tabú per desterrar.Solucions i esperances
7 Editorial
8 Ciutat
42 Cultura
60 Empresa
72 Motor
82 Especial Interiorisme
110 Salut
124 Oci i gatronomia
134 Restaurants
VIU TarragonaEdició CIUTAT DE TARRAGONA
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLPort Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M43004, TarragonaTel. 877 021 702
Direcció: Albert Vidaller, Antoni CorralesRedacció: Rafa Marrasé i Ramon Ortiz (Motor)Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corralesi Josep BarberoCol·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell i David Solé Disseny i maquetació: Marc PascualFotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.comFoto portada: Pierre GrubiusImpressió: RotimpresDistribució: Unimail
Dipòsit legal: T-1220-2014
VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signa-des. Només els seus autors en són responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]
Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon al 877 021 702
Revista associada
Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la através d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphoneel codi QR
Editorial
Els altres creientsEn una època en què ser modern podria ser sinònim de renegar
de la religió, els carrers de Tarragona estaran plens per veure els
diferents actes de Setmana Santa, especialment la processó. Es-
pectacle magnífic per a l’espectador, per molta gent suposa quel-
com més que una posada en escena corprenedora. La mística, la
història que envolta la comitiva i un ambient digne de les millors
representacions, fan que la Setmana Santa estigui marcada a sang
i foc en el calendari de molts tarragonins. Per a molts d’ells és, i per-
dó pel simple joc de paraules, més que una religió. Amb tot, molts
dels que hi assisteixen o, fins i tot participen, no són practicants
habituals. No van a missa cada setmana.
Més enllà de la religió catòlica, de les exhibicions de fe multitu-
dinàries d’aquesta festa declarada d’interès turístic nacional, a
la ciutat conviuen altres confessions religioses. A la Part Baixa de
Tarragona, en un radi d’uns 500 metres, hi ha 5 centres diferents.
L’església catòlica de Sant Joan conviu amb l’església evangèlica
del carrer Caputxins, l’evangèlica xinesa del carrer Smith, el Saló
del Regne dels Testimonis de Jehovà del carrer Sant Miquel canto-
nada amb Castaños (pendent d’inauguració) i la mesquita del ca-
rrer Cartagena. És una mostra de la riquesa cultural de la ciutat tot
i que, potser, més desconeguda.
Conèixer una ciutat és comprendre també com pensen els seus
habitants, com estimen, com creuen. En aquest reportatge sobre
les diferents confessions religioses de Tarragona s’ha volgut mos-
trar gran part de la diversitat religiosa que existeix, els centres de
culte. S’hi trobarà a faltar alguna religió tan important com la jueva,
que no té sinagoga a Tarragona i, tot i que des d’aquesta revista es
va contactar amb l’associació Tarbut Sefarad per fer un reportatge
de caràcter més personal, finalment no es va facilitar cap contacte.
Algunes confessions religioses, tot i fer anys i panys que són a Ta-
rragona, han passat desapercebudes, malgrat que porten una pila
de temps desenvolupant una tasca generosa i altruista dirigida a la
seva comunitat i a la societat en general. Una manera d’entendre la
fe des de la perspectiva d’unes comunitats que ens han obert les
portes de casa seva -en alguns casos literalment- i del seu esperit.
Rafa Marrasé
Març-Abril 2015VIU Tarragona |8
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
A fede DéuA Tarragona conviuen en pau i harmoniadiverses confessions religioses. Tanmateixmanca força coneixement entre unesreligions i les altres. VIU Tarragona us acosta a les diverses maneres quehi ha a la ciutat d'entendre la fe.
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 9
RELIGIONS CIUTAT
RELIGIONS CIUTAT
VIU Tarragona | 10 Març-Abril 2015
Rafa Marrasé
Melodia de religióL’església evangèlica professa el seu amor per Déu a través de la música; la comunitat xinesa ha obert el seu propi temple fa un parell de mesos a la Part Baixa
Una bateria, una guitarra i un
teclat electrònic. No es tracta
de cap local d’assaig ni dels
preparatoris previs a un con-
cert convencional, sinó d’una
part imprescindible del culte de
l’església evangèlica que pretén
acostar-se a Déu mitjançant la
música. “Venim de la litúrgia jue-
va en què es canta. Molts dels
nostres himnes van ser fets per
Bach, un protestant i, també, pel
que fa algunes lletres, de Luter”,
explica Salvador Villar, pastor de
l’Església Baptista de Tarrago-
na, situada al carrer Caputxins.
Villar va començar a formar
part de l’església evangèlica de
ben petit per influència del seu
pare, un treballador de l’ajunta-
ment de Marbella que va decidir
abandonar la família i emigrar a
França però que a Tarragona va
veure la llum. “En el seu viatge
va aturar-se aquí per guanyar
diners i continuar. Treballava
en una planta de sofre i ales-
hores, mitjançant un company
de feina, va conèixer el protes-
tantisme. Aleshores va decidir
recuperar la família. Vaig arribar
a Tarragona quan tenia quatre
anys”, recorda. La seva relació
amb l’església evangèlica ja no
es va trencar mai. El 1992 va
deixar la seva feina de comer-
cial per fer de Pastor després
d’haver-se llicenciat en teologia
i haver ampliat els seus estudis
a Guatemala, on va passar dos
anys. “Ser Pastor és una voca-
ció personal i un reconeixement
per part de l’església”, assegura
Salvador Villar. Quan una comu-
nitat no en té, es forma una Co-
missió Propastor per tal de triar-
ne un. Tres quartes parts de la
comunitat hi ha de votar a favor.
El diumenge és el dia de culte
per la comunitat evangèlica. A les
onze, és el moment de l’escola
dominical, on els monitors ensen-
yen l’antic testament en grups
que van des dels nens de 5 anys
fins adults. Els més petits apre-
nen en sales annexes mitjançant
jocs i treballs manuals i després,
tot just abans del culte, expliquen
què han fet als assistents. ”No-
saltres fem el baptisme quan la
persona és adulta, creiem que
primer s’ha de creure i després
fer el baptisme”, diu Villar.
Són les dotze del migdia i la pe-
tita església es comença a om-
plir. És un local auster, sense
pintures ni escultures, només
la paret blanca, algunes ban-
deroles i una taula i un faristol
a l’escenari. “El temple de Déu
és un mateix, no quatre parets.
No tenim sants ni imatges. Déu
va fer una sola imatge: l’home”,
explica Villar. Unes quaranta
persones de diferents nacio-
nalitats s’asseuen als bancs
de fusta. La música comença a
sonar. Una projecció a la paret
mostra la lletra de les cançons.
Tothom canta. L’ambient és
alegre, distés. La música en-
ganxa. Alguns fidels aixequen
les mans.
Les dones porten la veu can-
tant, les que dirigeixen el cul-
te. “La direcció va a càrrec
d’aquelles persones segons la
seva maduresa i els seus co-
neixements”, diu Villar, que està
casat. Rere la música, el sermó
a través de les escriptures per-
què “elles són el reflex de la vo-
luntat de Déu”, en una confes-
sió religiosa que es fonamenta
estrictament en els evangelis.
«Nosaltres fem elbaptisme quan la per-sona és adulta, creiem
que primer s’ha de creure i després fer el
baptisme»
500x. f ia t500.com
NUEVO FIAT 500X. EL NUEVO CROSSOVER DE FIAT. MÁS GRANDE, MÁS POTENTE Y SIEMPRE PREPARADO PARA LA ACCIÓN.
CON 4 AÑOS DE GARANTÍA Y 2 AÑOS DE SEGURO A TODO RIESGO GRATUITO*
EL 500X HA LLEGADO.
Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.*Para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., incluye garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial y 2 años de seguro a todo riesgo gratuito con franquicia de 600€ con Mapfre (válido para concesionarios adheridos) con un plazo mínimo a financiar de 48 meses, permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€. Oferta válida para 500X (excepto Opening Edition) y solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2015. La versión mostrada corresponde al vehículo Fiat 500X Cross Plus.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 12
RELIGIONS CIUTAT
Rafa Marrasé
Versió XinesaEls evangèlics de l'Orient
Entre les diverses nacionalitats
que conformen la comunitat
evangèlica n'hi ha una de molt
nombrosa i que, en certa mane-
ra, sobta una mica. Allunyant-se
del concepte preconcebut en
què l’orient és budista, una
gran quantitat de xinesos són
cristians. A Tarragona, aquesta
comunitat freqüentava les sa-
les com la del carrer Caputxins
però de fa un parell de mesos
tenen el seu propi espai al carrer
Smith. Una església evangèlica
xinesa. “A la Xina es calcula que
un 10% de la població és evan-
gèlica”, explica XengDe Quin,
responsable i que fa les feines
de pastor. A la Xina la religió pre-
dominant és el budisme, però
també impera el confucianisme.
De fet, les primeres esglésies
cristianes es van començar a
erigir al segle XIX.
XengDe Quin va arribar a Tarra-
gona el 1993 procedent de la
ciutat de Qingtian, la ciutat d’on
provenen, segons ell, la majoria
de xinesos que s’han establert a
Espanya. “El meu avi ja era evan-
gèlic; nosaltres disposem de
fins a cinc traduccions diferents
del xinès de la Bíblia”, admet.
Els xinesos no fan el seu culte a
les dotze del migdia, sinó en un
horari poc convencional, de 5 a
7 de la tarda del diumenge. “És
el millor moment per a nosaltres
perquè és quan hem acabat de
donar el servei del dinar i abans
del sopar en els nostres restau-
rants”, explica.
El local del carrer Smith és molt
gran. Una gran sala tota pinta-
da de blanc reuneix cadires per
més d’un centenar de persones
que provenen d’altres pobla-
cions també com Vila-seca o
Salou i que s’asseuen davant
un escenari amb l’única presèn-
cia d’un faristol i un micròfon. A
l’esquerra, un piano i rere seu,
un ordinador que controlarà
les projeccions de les diverses
cançons. A la mateixa sala hi
ha una habitació amb grans fi-
nestres on alguns pares o avis
cuiden dels nens més petits. Els
altres, com en el cas del carrer
Caputxins, fan tallers en altres
habitacions. Tot és nou i molt
lluminós. Comença la música.
A diferència de l’església evan-
gèlica occidental, els xinesos
utilitzen una música molt més
melòdica, sense guitarres o ba-
teria. Les cançons són llargues,
amb ritmes repetitius. Ningú
aixeca les mans. El cant et trans-
porta a una altra època, gairebé
medieval. “Cantem els himnes
clàssics, la nostra música és
com una balada”.
«A la Xina es calcula que un 10% de la po-blació és evangèlica»
VIU Tarragona | 14 Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
Mantenir l'statu quo
Set anys d’estalvis i gairebé dos
d’obres han fet que la parròquia
de Sant Joan, situada a la plaça
Corsini (de la Mitja Lluna) de
Tarragona, tingui un aspecte
imponent. El seu capellà, mos-
sén Jordi Figueras, feia anys que
acumulava idees extretes dels
seus viatges per Europa de com
restaurar un temple que, amb el
pas dels anys necessitava una
intervenció urgent. No va ser fà-
cil. L’obra va tenir un cost de 2,6
milions d’euros, 1,1 dels quals,
van ser pagats gràcies a les
aportacions dels feligresos, una
dada que mostra que, lluny del
que es pot pensar, la fe catòlica
és encara forta, potent, i comp-
ta amb uns parroquians devots
i entregats en cos i ànima. “Pot-
ser ara som menys que abans,
però això és, en certa manera
positiu, perquè ens coneixem
millor i treballarem millor junts”,
explica mossèn Figueras, que es
troba al capdavant de Sant Joan
des de fa nou anys.
Jordi Figueras (56 anys) va
néixer a Alcover, en una família
profundament religiosa i en la
que, a banda d’ell, hi ha un al-
tre capellà, el seu germà, que
actualment es troba a la Palma
de Cervelló. “Sempre vaig tenir
R.M.clar que volia ser mossèn, tenir
una vida dedicada a l’església, a
la parròquia i a la gent”, diu men-
tre assegura que, després de 30
anys com a capellà, encara gau-
deix fent missa cada dia. Abans
d’arribar a exercir a Tarragona,
va ser rector a Albinyana, Les
Peces i Bonastre en una etapa
en la qual admet que “és més
fàcil conèixer la gent de poble
que la de ciutat perquè sovint,
en una parròquia, hi ha línies
paral·leles, és a dir, gent que no
coneix els altres feligresos tot i
fer anys que a missa perquè ho
fan en horaris diferents”.
El capellà de Sant Joan treu
ferro a l’anomenada “crisi ecle-
siàstica” perquè, segons ell,
quan era al seminari ja se’n par-
Tot i l’aparent falta d’interès per la religió de les noves generacions, l’Església catòlica continua sent la preponderant tot i que admet que hi ha una disminució en el nombre de feli-gresos per culpa de la crisi de valors de la societat
RELIGIONS CIUTAT
VIU Tarragona | 16 Març-Abril 2015
lava. “Fa molt temps que es diu
que l’Església està en crisi, jo ho
sento de fa 35 anys, però el fet
és que les parròquies continuen
funcionant”. Amb tot, admet que
hi ha hagut una davallada en els
últims anys, sobretot de gent
jove: “La vida té uns ritmes. Si
ets una parella i has tingut fills,
no els deixaràs sols a casa quan
són petits per venir a l’església.
És cert que hi ha menys gent,
però el gruix d’assistents és
acceptable i, és veritat que un
percentatge molt gran el forma
la gent gran”. La falta d’assistèn-
cia de les noves generacions als
temples cal buscar-lo, segons
Figueras, en la crisi de valors
de la societat actual: “Hem per-
dut la referència de les coses
importants com el matrimoni,
la pàtria. Els valorem? Tractem
a Déu com el matrimoni: si em
va bé vaig a la processó de Set-
mana Santa i la resta de l’any ni
me’n recordo. No és una crisi de
la institució, sinó de viure més
enllà, de viure d’acord amb els
evangelis”.
Mossèn Figueras també apun-
ta cap a l’educació per tal de
respondre perquè el jovent s’ha
allunyat de la fe catòlica. “No
s’ensenya prou religió a les es-
coles. Hi ha un munt de centres
educatius religiosos a la ciutat
i, en canvi, on són aquests jo-
ves que haurien de venir a la
parròquia? Molts pares porten
els seus fills a aquestes escoles
perquè hi ha una bona educa-
ció però la part religiosa no els
importa tant. Moltes vegades
la família i l’escola no fan el que
han de fer en aquest aspecte”,
assegura.
És vora el migdia i un noi negre
espera a les portes de la sa-
gristia. Mossèn Figueras surt a
rebre’l. El noi li diu, gairebé xiu-
xiuejant, que necessita menjar.
El capellà desapareix uns se-
gons i torna amb una bossa ple-
na d’aliments. “Cada dia venen
passavolants com aquest noi i
sempre tenim menjar preparat.
La caritat és una de les tres fun-
cions primordials de l’Església
a banda de les celebracions i la
catequesi”, explica. Així, a Sant
Joan s’ajuda mensualment a
150 famílies que estan regis-
trades i reben una aportació
econòmica o aliments en rela-
ció al seu índex de pobresa. “És
vergonyós que en una societat
occidental com la que vivim hi
hagi gent dormint al carrer. Amb
tot, jo no puc acabar amb la po-
bresa, no puc ajudar tothom,
aquesta és una responsabilitat
dels governs, no de l’Església”,
diu Jordi Figueras. Els aliments
provenen de moltes escoles i de
campanyes com la del passat
Nadal en què es van recaptar
uns 7.000 euros per ajudar els
que més ho necessiten.
La conversa torna al punt de
desafecció en la fe catòlica. Pel
mossèn, una part important cal
trobar-la en l’apartat polític, tant
en l’actual com en el de la his-
tòria contemporània d’Espanya.
“La dictadura va fer molt mal. El
fet que s’associés Església i Es-
tat en aquells anys va provocar
que en democràcia molta gent
no volgués saber-ne res de reli-
gió. Actualment, a més, els po-
lítics no estan a l'altura. Si són
cristians, haurien de lluitar més
pels valors del cristianisme i
m’estic referint, per exemple, en
el cas de l’avortament”, afirma.
Jordi Figueras també explica
que hi ha hagut una fugida de
gent envers les doctrines orien-
tals, un fet que explica perquè,
segons ell, aquestes doctrines
“no comporten un compromís”,
tal com passa amb la fe catòli-
ca. En aquesta situació, mossèn
Figueres assegura que el futur
de l’Església catòlica passa per
“mantenir el que tenim”, en rela-
ció al nombre de feligresos i pes
dins la societat.
«Hem perdut lareferència de les coses
importants com el matrimoni, la pàtria.
Els valorem?»
Nou Toyota Aygo 70 x-cite 5p. Consum mitjà (l/100 km): 4,1. Emissions CO2 (g/km): 95.
TOYOTA AUTOFORUM
C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada43006 - Tarragona 977 252 509
Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 243500 - Tortosa 977 446 105
Ctra. Alcolea del Pinar, 13643206 - Reus 977 326 487
Ctra. Pla Santa Maria, 17443800 - Valls 977 604 996
CÀMERA POSTERIOR
I MOLTMÉS
I MOLTMÉS
LLANTESD’ALIATGE 15”
SISTEMA MULTIMÈDIAX-TOUCH 7”
BLUETOOTH®I PORT USB
LIMITADOR DE VELOCITAT
TAPISSERIADE CUIR
Nou Toyota Aygo amb aquest equipament
La diversió continua a toyota.es/aygo
www.autoforum.toyota.es
SIEMPREMEJOR
AF_S&S_TOYOTA_210x295+5_AYGO_ENERO2015_AUTOFORUM_M_CAT.indd 1 28/01/15 18:35
RELIGIONS CIUTAT
VIU Tarragona | 18 Març-Abril 2015
Rafa Marrasé
Militància activaTot predicant la feEls Testimonis de Jevohà tenen com a condició sine qua non predicar la fe; d’aquestamanera, el seu nombre ha crescut exponencialment en les últimes dècades
“Aquest missatge joiós del Reg-
ne serà proclamat per tota la
Terra”. Aquesta frase, extreta
de l’evangeli de Mateu (24:14),
i que apareix en la pàgina web
oficial dels Testimonis de Jeho-
và (www.jw.org), és tota una de-
claració d’intencions d’aquesta
comunitat religiosa, una de les
més extenses del món amb
més de 8 milions de fidels. “La
Bíblia diu: aneu i feu deixebles”,
assegura Camil Santacreu,
membre dels Testimonis de Je-
hovà des del 1963.
Santacreu va néixer i créixer a
Barcelona en una família on el
seu pare era “ateu i comunis-
ta” i, segons explica, ni tan sols
havia fet la comunió. Un bon
dia, però, tot va canviar. Un Tes-
timoni de Jehovà va trucar a la
porta i, després de la primera
xerrada, el seu pare va mostrar
interès per allò que li explicava
aquell home. Va haver-hi més
reunions durant setmanes i, tres
anys després, el pare del Camil
es batejava com a nou mem-
bre dels Testimonis de Jehovà.
Era el 1960 i, en aquella època,
només hi havia 1.688 membres
a tota Espanya repartits en 90
congregacions. Actualment hi
ha més de 112.000 a tot l’estat,
2.300 a la demarcació de Tarra-
gona en 14 congregacions, una
de les quals està a punt d’inau-
gurar-se al carrer Castaños, a la
Part Baixa de la ciutat. “Per què
hem crescut tant? Perquè no
ens quedem callats”, diu rient
Santacreu. La militància activa
és la raó de ser d’aquesta con-
fessió religiosa. No es pot ser
un membre passiu, predicar és
l’ADN de les congregacions. “Si
Actualment n'hi ha més de 112.000 a tot l’estat, 2.300 a la de-marcació de Tarragona en 14 congregacions
Militància activa
premsa_viu_tarragona_manu_tenorio_tarrgona.indd 2 03/03/15 18:16
premsa_viu_tarragona_manu_tenorio_tarrgona.indd 2 03/03/15 18:16
RELIGIONS CIUTAT
VIU Tarragona | 20 Març-Abril 2015
algú porta un temps sense sor-
tir a explicar la fe, es manté una
reunió amb ell per saber si té al-
gun problema. Si la persona en
qüestió continua sense sortir a
predicar, li fem veure que aquest
no és el seu lloc”, diu.
Camil Santacreu va iniciar el
camí de la predicació amb
només 21 anys. Va anar fins a
Igualada, Menorca -on es va
casar- i finalment, al Vendrell,
el 1973, on ha estat moltíssims
anys. “Sempre he intentat fer
una feina que em permetés tenir
les tardes lliures i així poder anar
a predicar”, assegura mentre
admet que el seu somni de petit
era ser músic com els Beatles o
els Rolling Stones. Dels 21 als 24
anys, Santacreu va ser un pio-
ner, és a dir, un membre que de-
dica 70 hores mensuals a la pre-
dicació. Una altra categoria són
els missioners, membres que
poden ser destinats a qualsevol
part del món i que prèviament
han rebut formació durant 6
mesos a la localitat de Patterson
(Nova York). I és que la seu cen-
tral es troba als Estats Units, a
Brooklin (Nova York). Des d’allí,
mitjançant el Consell Rector es
dirigeix tot: els temes dels quals
es parlarà a les congregacions
aquella setmana a qualsevol
part del món, la publicació de
Torre de Guaita, la revista dels
Testimonis de Jehovà, amb una
tirada de més de 50 milions per
número, la més gran del planeta,
etc. Aquesta confessió religiosa
no celebra ritus ni cerimònies
religioses, no té imatges i les re-
unions de les diverses congrega-
cions estan destinades a l’estudi
de la Bíblia. “Aquí cadascú no fa
les coses com vol, sinó que hi ha
un ensenyament unificat a tot el
món. Tothom estudia el mateix
els mateixos dies, tant se val en
quin país estiguis”, explica.
Les congregacions es reuneixen
un parell de vegades a la set-
mana. És dimarts al vespre a La
Canonja i la Sala del Regne dels
Testimonis de Jehovà comença
a rebre els primers assistents.
La sala, amb un petit escenari al
fons on hi ha un faristol, disposa
de més d’un centenar de seients
col·locats en semicercle. La mo-
queta i les butaques, fins i tot la
llum ambient, donen al recinte
una certa calidesa, com de ben-
vinguda. Hi ha gent de totes les
edats i procedències. Tothom
vesteix molt elegantment. Els
homes amb vestit i corbata. “No
és obligatori, però ho fem per
respecte a Déu. Qualsevol, però,
pot venir vestit com vulgui” diu
Ginés, el nostre amfitrió men-
tre explica que hi ha congrega-
cions on es fan reunions en rus
(El Vendrell), Alemany (Miami
Platja), anglès, xinès i romanès.
Tothom ens saluda afectuosa-
ment, a nosaltres, que estem
presents per fer el reportatge,
també. Alguns dels assistents,
però, deixaran aquesta Sala i
aniran a les reunions de Tarra-
gona quan s’inauguri el nou cen-
tre de la Part Baixa, i és que les
congregacions estan formades
pels Testimonis de Jehovà que
hi viuen més a la vora.
Cada congregació té el seu dia
i hora de reunió i, una vegada
cada sis mesos, les congrega-
cions de Tarragona es reuneixen
a la seu central de Catalunya,
que es troba a Sant Quirze del
Vallès, on hi ha una sala e3nor-
me. “Cada demarcació té uns
dies per reunir-se allà. En l'àmbit
català, fem un congrés anual
que reuneix 30.000 persones
al camp de futbol de l’Espanyol
i que enguany es farà del 26 al
28 de juny”, explica Santacreu,
membre del Consell d’Ancians
des del 1973. “El Consell el for-
men persones que es considera
que espiritualment, intel·lectual-
ment i moralment estan capaci-
tades per dirigir les reunions”, diu
mentre obre la Bíblia i m’assen-
yala una frase: “Aquell que presi-
deixi una comunitat ha de ser un
home irreprotxable, que s’hagi
casat una sola vegada, sobri,
equilibrat, ordenat, hospitalari
i apte per a l’ensenyament” (1a
Carta de Timoteu, capítol 3). Les
dones, per tant, no poden formar
part del consell d’ancians però
Santacreu destaca que són “el
complement de l’home”.
La reunió s’inicia proposant un
tema arran d’una lectura. Els as-
sistents poden aportar, micrò-
fon en mà, la seva versió llegint
un paràgraf de la Bíblia i fer-ne
una interpretació. Un parell de
dones pugen a l’escenari i s’as-
seuen en una taula per fer una
petita actuació on, mitjançant
una conversa informal, s’expo-
sa una problemàtica quotidiana
que es resol gràcies al text bíblic.
Tothom el segueix amb respec-
te. “Nosaltres no celebrem Na-
dal, ni els nostres aniversaris ni
sants. Només recordem la mort
de Crist”, explica Santacreu. Els
seus fills van ser batejats amb
17 i 16 anys, quan van decidir fer-
se membres dels Testimonis de
Jehovà. “Normalment, un Testi-
moni de Jehovà es casa amb un
altre Testimoni de Jehovà. El fet
que nosaltres visquem la nostra
fe tan activament, fa difícil la
convivència amb algú altre que
no ho sigui”, diu i recorda que
ells han estat perseguits per
diferents governs: “Nosaltres
no agafem armes i, per tant, no
podíem fer el servei militar. Jo
em vaig deslliurar de la mili per
un problema al genoll, però tinc
un amic que va estar 14 anys a la
presó. A Corea del Sud hi ha més
de 700 empresonats i en l’Ale-
manya nazi molts van ser desti-
nats a camps de concentració”.
Francisco Orozco fa un any i
mig que viu a Tarragona. És
membre dels Testimonis de
Jehovà des del 1986 després
de 6 anys de converses i visites
a diferents congregacions. “Jo
era catòlic i practicant, però
hi va haver un moment que el
catolicisme no m’aportava les
respostes convincents que les
meves inquietuds necessita-
ven. Era molt escèptic però un
company de feina em va co-
mençar a parlar de la seva fe i
em vaig adonar que allò era el
que estava buscant”, diu.
Les congregacions s’autofinan-
cen, expliquen, mitjançant do-
nacions dels propis membres.
“Nosaltres no fem col·lectes,
ni passem rebuts ni res. Les
donacions són anònimes i en
metàl·lic”.
Les dones no poden formar part del consell
d’ancians però Santacreu destaca que són “el
complement de l’home”Nou i únic centre dels Testimonis de Jehovà a Tarragona ciutat, a la cantonada del
Carrer Sant Miquel amb Carrer Castaños.
Un silenci respectuós precedeix
l’oració del vespre. Els homes
van arribant d'un en un, salu-
den, es treuen les sabates en
el petit replà previ a la zona de
pregària (alguns fins i tot els mi-
tjons, rentant-se els peus abans
d’anar a resar) i s’incorporen a
la fila. L’imam ja està preparat,
es col·loca el micròfon. Tots de
cara a la paret. Només se sent
la veu d’aquest jove encarregat
de dirigir la pregària. Els fidels
estan dempeus, s’inclinen i
s’agenollen quan aquest ho fa.
Són deu minuts, després alguns
marxen i d’altres es queden per
continuar pregant. “Qualsevol
que sigui capaç d’haver memo-
ritzat parts de l'Alcorà i sàpi-
ga resar correctament pot fer
d’imam, al final, qui et tria, és la
mateixa comunitat”, diu Ayoub
RELIGIONS CIUTAT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 22
R.M.
Al·là usrecompensaràLa religió islàmica només compta amb un centrede culte al centre de Tarragona, la mesquita de lacomunitat Ar-Risala, al carrer Cartagena
El Alaqui, imam de la mesqui-
ta de la comunitat Ar-Risala
(El missatge), que només té 21
anys. “Vaig arribar des de Ma-
rroc primer a Girona i després
aquí”, explica El Alaqui que, de
seguida i sense haver-li pregun-
tat pel tema, vol deixar clar que
els esdeveniments succeïts a
París, a la redacció del setma-
nari humorístic Charlie Hebdo,
no representen els musulmans:
“A l'Alcorà no es diu enlloc que
s’hagi de matar. La gent que ho
fa no coneix el nostre llibre sa-
grat o li donen la interpretació
que ells volen i aprofiten que
molts joves no se l’han llegit per
convence'ls de fer allò que els
interessa”. En la mateixa línia es
manifesta Abdellatif Emajdoub,
president d’Ar-Risala. “Utilitzen
joves desesperats. Matar està
prohibit i el que va passar a
França és dolent per a tots. Em
van ofendre els dibuixos? Sí,
però això no vol dir que s’hagi
de matar ningú. A més, com
poden dibuixar els humoristes
Mahoma si no saben com era?
(l’Islam no permet imatge d’Alà
ni del profeta)”, afirma.
Emajdoub és un venedor de
roba ambulant que viu a Tarra-
gona de fa 8 anys. Va marxar
de Marroc per trobar una vida
millor i així va arribar a Bigastro
(sud d’Alcant) on té un cosí i on
va treballar al camp. “Era molt
«Qualsevol que sigui capaç d’haver memo-ritzat parts de l'Alcorà i sàpiga resar correcta-ment pot fer d’imam»
dur. Tot i que quan hi vaig ser
les condicions econòmiques no
eren tan dolentes, la feina era
duríssima”, diu. Va decidir tras-
lladar-se per trobar un treball
més bo i es va instal·lar a casa
del seu germà a Tarragona. “La
primera feina va ser a la cons-
trucció però ara he tornat als
meus orígens i faig de comer-
ciant”, explica. Abdellatif Ema-
jdoub buscava una mesquita
per resar al centre de la ciutat
i així no haver de traslladar-se
a Torreforta. Quan va trobar la
del carrer Cartagena (fundada
l’hivern de 2007), es va fer vo-
luntari per ajudar en qualsevol
cosa i, poc després i gairebé
sense voler-ho, es va veure de
president. “Cada dos o quatre
anys s’han de fer eleccions per
triar la junta. Al Marroc això no
és així perquè les mesquites són
del govern però a Catalunya,
Ara pots trobar el teu exemplar de VIU Tarragona en els nous expositors que hem repartit arreu de la ciutat.
Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.
VIU Tarragona. Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona. Tel 877 021 702
www.viutarragona.cat
VIU Tarragona
Establiment AdreçaSantiveri Governador Gonzàlez, 24 bxosStetic Unió Unió,33Mundog Av. M. Cristina,34 bisTOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5Farmàcia Pujol Eivissa, 7Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7Fruiteria La Vall Joan Fuster i Ortells, 15Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i SpAutoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42Roba de Casa Sant Francesc, 12Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22Llibreria TRT Pere Martell, 21Decora't Av. Prat de la Riba, 11Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3Orthoclinic Av. Catalunya, 22 DCasa Figueras St. Agustí, 7Vives Sabateria Carrer August, 16Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira VirgiliTradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la RibaBar Can Joan Pol. FrancolíBar K és Bo Pol. Riu ClarCentre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.CEPTA Rambla Nova, 95Chas Chas Tea Rambla Nova, 67Pintxo Rambla Nova, 3 bisTennis Park Cala RomanaLa Botiga del Bon Gust C/Major, 17Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18Tennis Tarragona Cala romana
I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...
RELIGIONS CIUTAT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 24
com que cal que siguis una as-
sociació, has de tenir una junta
amb president i vocals”, diu. El
van triar el 2010 i fa uns mesos
el van reelegir d’una comunitat
que té més de 60 membres i on
es fan classes d’àrab pels més
petits. “És important que els
nens coneguin la seva llengua
materna”.
Divendres és el dia amb més
afluència d’homes a la mesqui-
ta. Habitualment, en les cinc
oracions diàries que s’hi fan, es
reuneixen unes 25 persones,
però molts altres ho fan des de
casa, tot i que això comporta,
segons Emajdoub, tenir menys
hasanat, una mena de mèrits
que s’acumulen durant tota la
vida i que serveixen per valorar
la trajectòria d’un bon musulmà
el dia del Judici Final. “La meva
vida religiosa aquí és igual que la
que tenia al Marroc. No hi trobo
cap diferència. També he de dir
que els meus patrons sempre
han estat musulmans i, per tant,
si volia resar durant el meu ho-
rari laboral, no tenia cap proble-
ma. Si treballes per a un empre-
sari d’aquí, quan et contracta, li
demanes si et pot deixar resar,
si no ho permet, no passa res”,
explica. Sobre el Ramadà, o el
mes en què els musulmans fan
el dejuni, és a dir, no mengen ni
beuen res des de l’alba fins al
crepuscle, el president d’Ar-Ri-
sala assegura que no suposa un
inconvenient viure a Tarragona o
qualsevol altre lloc del món per-
què hi està acostumat: “No im-
porta on visquis, perquè has de
fer el mateix. Des que som petits
ho fem i, per tant, per nosaltres
no és cap problema”.
Abdallah Anja és un dels vo-
cals de la junta. Ell és un dels
veterans, no per la seva edat
(53 anys), sinó pel temps que
fa que viu a Espanya, des del
1982. “Mai m’he sentit estrany
aquí i, durant molts anys, els
meus amics i el meu entorn eren
només espanyols, no tenia con-
tacte amb els musulmans”, diu.
D’aquesta manera va conèixer
la seva dona, que era de Miami
Platja i que va morir fa menys
de 6 mesos. “Vaig deixar el Ma-
rroc buscant feina. En aquella
època venir a Europa era com
una mena de febre de l’or. Quan
em van dir que a Miami Platja hi
havia feina, pensava que es trac-
tava de Miami Beach, la de les
pel·lícules”, diu tot rient. Malgrat
el seu aspecte, amb un rostre
clivellat per les arrugues i amb
un vestit tradicional que fan
que sigui la viva imatge del que
a Occident considerem el típic
musulmà, Anja és practicant de
fa molt poc temps. “Jo he estat
molts anys fora del camí. Bevia
alcohol, anava a les discoteques,
al casino, fumava, però tot això
va canviar. Em vaig salvar de la
mort dues vegades i aleshores
em vaig adonar del que estava
fent”, diu seriosament. Primer,
va estar a punt de morir cremat,
un episodi que Anja no vol recor-
dar perquè “va patir moltíssim”
i després, treballant a la cons-
trucció, va caure des d’un quart
pis i només es va fer mal en una
cama. “Quan vaig començar a
venir a la mesquita i m’adona-
va que jo feia pudor de tabac,
em sentia malament. Ara m’he
allunyat de tots els vicis. Has de
tornar el cos al creador tal com
ell te l’ha donat, sa”, afirma.
Anja assegura que ara hi ha
moltes més mesquites que fa
33 anys, i que cada vegada hi
ha més musulmans en aquests
centres d’oració. “Abans, si
volies trobar un paisà, havies
d’anar al consolat. Ara en som
molts. Estic content d’haver em-
près aquest camí perquè havia
estat allunyat de la meva gent
durant massa temps, tant de bo
ho hagués fet abans”, diu men-
tre intenta comportar-se com
un “bon musulmà”: “Al món
àrab no tothom és practicant,
passa com vosaltres aquí. Però
l’autèntic musulmà és aquell
que té por d’Al·là. Jo no men-
teixo, no enganyo, tinc por d’ell.
Si et comportes com un bon
musulmà, Al·là et recompensa”.
La discreta mesquita d’Ar-Risa-
la, al carrer Cartagena s’ha que-
dat petita. Els seus integrants
han demanat obrir una nova,
amb millors condicions per fer
la seva activitat diària, però
l’Ajuntament només els ofereix
la possibilitat d’anar a les Gava-
rres, una ubicació que ells des-
carten completament. “La gent
que ve aquí és de la zona, viu a la
vora. No volem anar a les Gava-
rres. Estem mirant de trobar un
local nou a la Part Baixa i volem
i esperem que l’Ajuntament ens
doni els permisos pertinents”,
explica Anja que assegura que
no han tingut problemes de
convivència amb ningú. De fet,
molts veïns d’aquesta zona de
Tarragona encara desconeixen
que hi ha una mesquita a la
vora. Els musulmans passen
desapercebuts.
«L’autèntic musulmàés aquell que té
por d’Al·là»
PCL_FORESTER_MASTER_WINTER_210x297_QR+APP_VIU_TARRAGONA_trz.indd 1 30/12/14 10:16
És una fe relativament jove,
amb poc més de 150 anys
d’història, però s’ha estès
ràpidament arreu del món. La
religió Bahai és la segona més
estesa de la terra perquè té
presència en 247 països. Amb
tot, els seus seguidors poden
semblar invisibles. Només hi
ha set temples en tot el món
anomenats Cases d’Adoració,
i la seu mundial és Haifa (Is-
rael). La peregrinació a aquesta
ciutat no és obligatòria, com
gairebé res en aquesta fe, però
són milers els que van almen-
ys un cop a la vida, tal com va
fer Remei Pérez, que forma
part d’aquesta comunitat des
dels 27 anys. “Em van agradar
molt els seus principis com
que la religió i la ciència han
d’anar de la mà. Era una cosa
completament nova per a mi
i que no negava res del que jo
creia fins aquell moment i no
m’imposava res”, diu aquesta
RELIGIONS CIUTAT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 26
Rafa Marrasé
La bona gentDesconeguts per gran part de la societat, els seguidors de la fe Bahai es reuneixen periòdicament en cases particulars per pregar que arribi el dia la pau mundial
flixenca establerta a Tarragona.
El seu marit, Joan, va ser el pri-
mer que li va parlar d’aquesta
religió. Ell ja era bahai quan es
van conèixer a la universitat i
ara el seu fill també ho és, i la
seva xicota. “Et declares bahai
a partir dels quinze anys. No pel
fet d’haver nascut ho has de ser
i la tria és personal. La fe deixa
que la persona faci el que ha de
fer, ningú et controla. Tot queda
entre Déu i tu”, afirma.
Els bahai estan organitzats en
assemblees. A Tarragona són
uns 60 segons Pérez i la majoria
dels membres de tot l’estat es
troben a Catalunya. Tot i que per
a molta gent són desconeguts,
organitzen actes i xerrades i per
Sant Jordi tenen una parada de
llibres que parla de la seva fe.
“Nosaltres no anem resant tot
el dia, ni fem proselitisme, sim-
plement intentem portar a la
pràctica les ensenyances bahai”.
Unes ensenyances que tenen
com a finalitat,la pau mundial.
“La pau mundial s’aconseguirà
amb el canvi moral de les per-
sones, per tant, ens hem de cal-
mar tots. La gent actua segons
l’educació que ha rebut i hi ha
una manca de valors impor-
tant”, afirma mentre puntualitza
que el camí serà llarg, doncs la
religió bahai no ha fet més que
començar.
El camí es va iniciar a Tarra-
gona fa molts anys amb una
família persa -la religió bahai
és originària d’Iran, lloc, on per
cert, està perseguida, com a
Iraq- que va marxar de la ciu-
tat després d’una breu estada.
Posteriorment, el 1975, va arri-
bar la família de la Nilofar Mo-
habbat que aleshores tenia 11
La religió bahai és originària d’Iran, lloc,
on per cert, estàperseguida, com a Iraq
anys. Originaris de la província
de Yazd, els pares de la Nilofar
(nenúfar) eren la tercera ge-
neració de bahais i van decidir
deixar la seva terra per donar a
conèixer la seva fe. A Tarrago-
na van tenir un parell de nego-
cis.“La integració ha estat total.
La gent d’aquí és la millor del
món, molt hospitalària i hi tinc
grans amics. Tothom s’interes-
sa en la meva religió quan els
dic que no sóc musulmana sinó
bahai”, assegura.
El fundador de la religió ba-
hai és Bahá’u’lláh que, segons
aquesta fe, és l’últim dels grans
missatgers, com Abraham,
Krishna, Zoroastre, Moisès,
Buda, Crist i Mahoma. Aquest
profeta, que va escriure milers
de textos, va ser empresonat a
l’actual Iran per les seves en-
senyances religioses. Els bahai
resen com a mínim una vegada
al dia, refusen el consum d’al-
cohol o drogues i s’oposen a
què els seus membres formin
part d’algun partit polític. “Si
vols la pau mundial no pots for-
mar part de cap bàndol”, explica
Remei Pérez.
Rafa Marrasé
L’Església de Jesucrist dels Sants Dies, és a dir, els mormons, porta més de 35 anysa Tarragona i és l’única a la demarcació d’un total de 140 a tota Espanya
Se’ls ha quedat petit. El local
que l’Església de Jesucrist
dels Sants Dies té al carrer
Marqués de Montoliu, gairebé
cantonada amb Avinguda Ca-
talunya, no és suficient per do-
nar el servei necessari als 590
membres d’aquest “barri”, és a
dir, congregació, de Tarragona,
l’única de tota la demarcació.
Els mormons tenien a punt
un emplaçament a Sant Pere
i Sant Pau però l’ajuntament
va denegar la seva arribada
perquè els terrenys ocupaven
un espai qualificat de zona
verda. Ara tenen unes quantes
propostes sobre la taula, però
admeten que el fet que les
eleccions municipals siguin a
tocar, pot retardar tot el pro-
cés. “Nosaltres no portem el
tema directament, sinó des de
Madrid, on hi ha una comissió
encarregada d’aquests projec-
tes. El finançament? Arribarà
procedent de la seu mundial,
a Salt Lake City”, explica Fran
Martínez, bisbe del barri de Ta-
rragona.
Martínez va tenir el seu primer
contacte amb l’Església -en re-
ferència a la seva fe actual, la
de Jesucrist dels Sants Dies-
quan tenia 19 anys. Aleshores
va entrar a treballar com enca-
rregat d’un gran supermercat
i va conèixer una dependenta
que era mormona i que, anys
després, es va convertir en la
seva muller. Els seus caps tam-
bé ho eren. “Jo sempre havia
tingut inquietuds espirituals.
TreballadorsinfatigablesMormons, els empleats de Déu
Estudiava a La Salle i cada
dissabte em llevava a les set
del matí per anar a missa. Allò,
però, em va interessar més.
M’havia convertit en un catòlic
de bodes, batejos i comunions
perquè no trobava allò que
buscava”, afirma. Els missio-
ners, un de nord-americà i un
altre de Cadis, li van aportar
la informació necessària i un
any després es batejava com
a membre de la fe mormona.
“Em va canviar la vida total-
ment. Ara tinc la certesa que
Déu existeix”.
Els mormons creuen en la Bí-
blia i el seu principal llibre sa-
grat és l’anomenat “Llibre del
Mormó” que, segons ells, apor-
ta allò que li falta al Vell i l’Antic
Testament, és a dir, la història
dels profetes que hi va haver al
continent americà.
Malgrat la seva joventut, 43
anys, Fran Martínez ja és el
màxim responsable de la con-
gregació de Tarragona. Ell va
ser triat pel President d’Estaca corresponent, que, en aquest
cas, es troba a L’Hospitalet de
Llobregat, per ser-ne el bisbe.
“Cada estaca té uns 6 o 7 ba-
rris a càrrec seu, per sobre hi
ha la Missió, l’Àrea (Europa) i
la central de Salt Lake City”, ex-
plica. Així, a Catalunya es cal-
cula que hi ha uns 10.000 mor-
A Catalunya es calcula que hi ha uns 10.000
mormons
RELIGIONS CIUTAT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 28
Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats �nançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a �nançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou assegurança de vida, incapacitat permanent, incapacitat temporal i/o desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, S.A., Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’assegurança de responsabilitat civil professional i satisfà el requisit de capacitat �nancera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 d’abril de 2015. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.
DISELAUTO TARRACOCtra. de València
a Reu
s
a Tor
refo
rta
AV a Salou
Tarragona
Francolí
Autovía de Salou, 6. Tarragona977 55 42 14 · diselauto.comA TARRAGONA
VINE I TROBA L’EMOCIÓ
DEL VOLVO XC60.
Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats �nançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a �nançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou assegurança de vida, incapacitat permanent, incapacitat temporal i/o desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, S.A., Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’assegurança de responsabilitat civil professional i satisfà el requisit de capacitat �nancera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 d’abril de 2015. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.
DISELAUTO TARRACOCtra. de València
a Reu
s
a Tor
refo
rta
AV a Salou
Tarragona
Francolí
Autovía de Salou, 6. Tarragona977 55 42 14 · diselauto.comA TARRAGONA
VINE I TROBA L’EMOCIÓ
DEL VOLVO XC60.
RELIGIONS CIUTAT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 30
mons, i 51.192 a tot l’estat que
formen part dels gairebé 13 mi-
lions de tot el món. “A Salt Lake
City la meitat de la població és
membre de l’Església. Abans el
percentatge era més gran, però
el fet que sigui un lloc fantàstic
per a viure ha fet que arribés
gent de diferents confessions
religioses”, explica Marta Fer-
nández, una madrilenya que
viu a Tarragona de fa 17 anys.
Ella va néixer en una família que
ja era mormona. La seva mare
va conèixer aquesta confessió
religiosa arran del seu germà,
que havia entrat en contacte
amb militars nord-americans
mormons que estaven desti-
nats a la base de Torrejón de
Ardoz. “El meu oncle va ser dels
primers a formar part de l’Es-
glésia, reconeguda a Espanya
el 1968. Els meus pares es van
conèixer en un centre i es van
casar”, recorda. Així, el seu pare,
un asturià que va anar a Madrid
a treballar, es va batejar com a
mormó després d’haver viscut
en una pensió on hi havia dos
missioners i Faustino López,
un espanyol que, anys després,
va ser durant molt temps una
de les autoritats d’àrea .o si-
gui d’Europa-. Fernández, que
assegura que en temps fran-
quistes alguns mormons van
acabar al calabós per fer prose-
litisme, és periodista i va venir
a Tarragona per la feina del seu
marit, i el primer que ambdós
van fer és buscar a les pàgines
grogues on era el local de la
congregació. Ella s’encarrega
de fer la secció local de la revis-
ta Liahona, que es confecciona
a Salt Lake City i que es repar-
teix arreu del món mitjançant
una subscripció anual de 5 eu-
ros. El paper d’aquesta ciutat,
capital de l’estat de Utah, és
bategen fins els 8 anys perquè
es considera, segons explica el
bisbe, que és en aquesta edat
on un nen és capaç de saber
què és el bé i que és el mal. El
paper de les dones no és el ma-
teix que el dels homes. Elles no
poden accedir al bisbat ni reben
el sacerdoci però en canvi són
les encarregades de les Socie-
tats de Socors, que es dedi-
quen a tenir cura de les dones
de cada congregació o barri,
vetllar pels pobres i col·laborar
amb entitats com Creu Roja o
Càritas, per exemple.
El delme
Tots els membres cedeixen
una desena part dels seus in-
gressos a l’Església. Segons
Martínez, això no es fa per re-
captar diners, sinó que es trac-
ta d’una “qüestió de fe”. “Està
escrit a la Bíblia. El Senyor pro-
met que si cada família dóna
el 10% del que té li obrirà les
portes del cel, i sempre et re-
compensa”, diu. És amb el del-
me dels gairebé 13 milions de
membres d’aquesta confessió
religiosa com es gestiona tota
la seva estructura, tot i que
Martínez matisa que el delme
no és obligatori.
La poligàmia
Contràriament a la creença
general, els mormons no tenen
més d’una dona. De fet, la po-
ligàmia o matrimoni plural tal
com ells prefereixen anome-
nar-lo, no està permès en la
seva Església, tant és així que
si algun membre ho fa, és ex-
pulsat immediatament. “Això
és una cosa que va succeir als
inicis i durant un període de
temps molt concret. Alesho-
res, a mitjans del segle XIX, els
mormons estaven perseguits
als Estats Units. Moltes dones
es van quedar sense marits i
es va permetre als homes que
quedaven, cuidar d’aquestes
dones. En molts casos, van te-
nir fills amb elles perquè calia,
també, fer la comunitat més
gran però tot això es va prohi-
bir el 1889 amb una declaració
oficial”, afirma Fran Martínez.
cabdal perquè és el centre ad-
ministratiu de tota l’Església.
“Allí es troba la Volta de Granit,
on hi ha tots els microfilms i
arxius digitals dels registres
parroquials de tot el món”, diu
Martínez en referència a la feina
titànica que de fa un segle rea-
litza l’Església de Jesucrist dels
Sants dels Últims Dies, que s’ha
dedicat a anar a totes les parrò-
quies d’Espanya -en el cas es-
tatal- a microfilmar i digitalitzar
tots els registres familiars que
poden permetre a qualsevol
ciutadà, doncs, realitzar el seu
arbre genealògic. “La finalitat
és poder batejar en la nostra
doctrina als nostres difunts. Si
tenim familiars que han mort i
no han conegut la nostra Esglé-
sia, sabent qui eren, els podem
batejar en la seva absència i fer
els convenis (passos) necessa-
ris perquè, una vegada siguin a
l’altre món, ens puguem reunir
tots en la mateixa fe (sempre
que els difunts vulguin)”, expli-
ca Martínez. Aquests arxius im-
mensos en l'àmbit mundial es
poden consultar lliurement via
web a Family Search.
Els fills dels mormons no es
«El Senyor prometque si cada família
dóna el 10% del que té li obrirà les portes
del cel»
Rafa Marrasé
La felicitat és a l'interior
Xavier Montserrat va començar a ensenyar ioga fa 30 anys a Tarragona i en fa 10 que també imparteix coneixements de la religió budista en un petit local al centre de la ciutat
Xavier Montserrat (53 anys)
és un dels pioners del ioga a
la ciutat de Tarragona. L’any
1982, amb 21 anys, va decidir
vendre el seu equip de música
i treballar un temps a Correus
per tal d’estalviar diners i poder
viatjar a la ciutat canadenca
de Val-morin (Quebec) i estu-
diar, d’aquesta manera, a l’es-
cola Sivananda Ashram Yoga Camp. Aquesta escola, fundada
per Swami Vishnudevananda,
deixeble de Swami Sivananda,
el 1962, era la primera de tot
occident i Montserrat va pas-
sar-hi un mes després d’ha-
ver-se preparat durant un any i
mig a Barcelona. El seu objectiu
era tornar a Tarragona i poder
establir-s’hi com a mestre de
ioga, i ho va fer el 1984 amb la
seva escola situada al carrer
de la Unió. “Va ser una gran
decepció. Els tarragonins, que
tot just sortien de la transició,
venien d’una època de polítics,
capellans i militars i la societat
no va respondre. En canvi, va
venir molta gent de fora que es-
tava treballant a la ciutat. Amb
tot, em vaig adonar que el meu
somni de poder dedicar-me ex-
clusivament al ioga seria impos-
sible”, diu amb certa nostàlgia.
L’escola (aleshores Yogananda),
Sadhana Dharma, va continuar
funcionant fins que va haver de
canviar de local i situar-se a Mar-
tí d’Ardenya, on és de fa 7 anys.
Montserrat ensenyava el ioga
laïc seguint el Vedanta Advai-ta, una branca de l'hinduïsme,
fins que el 2005 va conèixer el
Geshe (catedràtic en budisme)
Michael Roach, un nord-ameri-
cà que va passar 20 anys de la
seva vida al nord de l’Índia apre-
nent budisme. “Vaig veure que
les tècniques budistes eren tot
allò que em calia i que l’hinduis-
me no em podia aportar. Podia,
d’aquesta manera, prosperar en
el meu camí personal”, explica. I
és que la finalitat del budisme és
arribar a la felicitat plena, ser fe-
liç sempre a través d’un procés
de meditació que permeti allibe-
rar-se de qualsevol obstacle que
impedeixi assolir aquesta feli-
citat. “L’alliberament l’ha de fer
un mateix. No hi ha ningú om-
nipotent que pugui alliberar-te,
ho has de fer tu. No hi ha cap
Déu que existeixi per ell mateix”,
raona Montserrat. La meditació
és un procés d’interiorització
d’una sèrie d’ensenyaments en
el qual es pretén abstreure’s de
tot i poder veure “el món tal com
és”, sense estar condicionat per
emocions, records o pors.
“Amb una sola vida és difícil
arribar a la felicitat plena. Les
persones que ho han aconse-
guit és perquè s’ho han treballat
molt en altres vides anteriors. El
budisme és una religió que creu
amb la reencarnació més que
qualsevol altra”, explica. Així,
aquelles persones que arriben
a la felicitat plena s’anomenen
“persones realitzades” o “il·lu-
minades”. Xavier Montserrat és
considerat un “Amic del Dhar-ma”, una de les categories ini-
cials dins la saviesa del budisme
en la que ell pot dirigir medita-
cions i xerrar de temes menors.
“No és ètic parlar d’una cosa
que no saps. De fet, els diferents
nivells del budisme comencen
a partir del Geshe, o sigui que
has de ser un gran savi. S’ha de
tenir en compte que el budisme
tibetà explicita que tot ensen-
yament s’han d’haver rebut un
mínim de tres vegades i això
implica escoltar, contemplar, és
a dir, reflexionar sobre què ha dit
el mestre, i meditar”, diu.
Tot i que hi ha gent que arriba al
Budisme sense passar pel ioga,
són casos excepcionals perquè,
segons Montserrat, a Occident
el pas lògic és començar amb el
ioga i acabar sent budista. “Mol-
ta gent s’inicia en el ioga per una
qüestió física, però, allò essen-
cial és la vessant espiritual”.
VIU Tarragona | 32 Gener-Febrer Març-Abril 2015
RELIGIONS CIUTAT
Servei de guarda infantil amb amplis horaris(de 4 mesos a 8 anys)
*Servei de recollida escolar
*Casals de Nadal / Setmana Santa / Estiu
centre infantil de suport familiar
c/ Macià Mallol i Bosch, 2-4 | Tel. 647 323 964 | Tarragonac/ Llevant, 6 baixos | Tel. 977 787 494 | Vila-seca
c/ Macià Mallol i Bosch, 2-4 | Tel. 647 323 964 | Tarragonac/ Llevant, 6 baixos | Tel. 977 787 494 | Vila-seca
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 34
RELIGIONS CIUTAT
Sacerdotbusca feinaL'església ortodoxa romanesade Tarragona
Vasile Baltaretu, que va fundar fa 10 anys la parròquia ortodoxa romanesa a Tarragona, ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes mentre rep l’ajuda dels feligresos i es manté amb el sou de la seva dona, una doble llicenciada que viu de netejar cases
En un monestir perdut entre
les muntanyes que separen
Romania de Bulgària hi ha un
petit convent amb 15 monges
de clausura que té, en un dels
seus murs, la imatge de Sant
Rafa MarraséFructuós. És l’especial home-
natge que Vasile Baltaretu ha
rendit a Tarragona, ciutat on
va arribar el 2004 amb una mà
davant i l’altra darrere i sense
parlar un mot d’espanyol ni ca-
talà. Baltaretu, fill d’una família
molt religiosa -cada diumenge
anaven a missa- va voler ser
sacerdot des de ben petit i,
d’aquesta manera va iniciar
el seu camí de servei a Déu i
la comunitat. “A Romania, du-
rant la dictadura de Ceacescu,
els sacerdots eren mal vistos
pel govern però molt estimats
per la gent. Tothom em deia
que estava boig”, explica. Des-
prés de 5 anys de seminari, 4
d’universitat (teologia), 2 de
màster en literatura romanesa,
2 més de teologia romanesa, 2
de teologia catòlica a l’Institut
de Sant Fructuós de Tarrago-
CELEBRA ELS TEUS ESDEVENIMENTS AL COSTAT DEL MAR
Un marc incomparable per a les teves celebracions. En un indret exclusiu a tocar de la Mediterrània. T’imagines res millor?
Informa-te’n sense compromís als telèfons 977 225 824 i 619 05 25 60, o a l nostre webwww.nauticrestaurant.com
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 36
RELIGIONS CIUTAT
na i 3 d’estudis de doctorat -té
pendent la tesi-, aquest enèr-
gic i vital sacerdot admet que
busca feina per arribar a final
de mes. “No tinc cap sou. Els
diners que rebo són els que
em donen els feligresos. Pas-
sem amb els diners de la meva
dona, que, tot i ser llicenciada
en literatura romanesa i psi-
copedagogia infantil, ha de fer
de monitora de menjador i ne-
tejar cases”, diu. Baltaretu es
va casar abans de ser ordenat
sacerdot el 1993. En l’església
ortodoxa els futurs servidors
de Déu poden triar abans de
l’ordenació -irreversible- en-
tre sacerdot casat, cèlibe o
bé monjo de clausura. “Gaire-
bé no hi ha cèlibes, es poden
comptar amb quatre mans”,
explica tot rient.
Va triar Tarragona perquè un
antic company de classe al se-
minari és ara sacerdot a Barce-
lona i va ser ell qui li va dir que
la comunitat romanesa havia
crescut molt i calia un capellà.
Va arribar el dia de Santa Tecla
i, de seguida, va decidir crear
una parròquia nova. “La meva
dona i jo vam anar enganxant
anuncis a tots els locutoris i
cibercafès que trobàvem, per
tal de donar a conèixer als ro-
manesos que ja disposaven
d’un sacerdot”, recorda. A la
primera missa, que es va ce-
lebrar a la Capella de les Obla-
tes, hi van assistir 15 persones.
Avui en són més de 250 d’una
parròquia que compta amb
més de 4.000 persones des de
Torredembarra fins a l’Hospi-
talet de l’Infant. “No haguérem
pogut fer res del que fem sense
l’ajuda de l’arquebisbe Jaume
Pujol, del vicari Miquel Barberà
i de molta altra gent”, assegura.
Les misses ara se celebren a
la capella del col·legi de Sant
Pau els diumenges al migdia
on no hi cap una agulla. La
seva tasca, però, no se centra
exclusivament a fer la missa
dominical. Baltaretu ha visitat
la presó diverses vegades per
visitar-hi els presos romanesos
i assegura que ha estat capaç
de fer sortir de la prostitució
moltes de les seves compatri-
otes. “Quan un romanès arriba
aquí no coneix ningú, ens bus-
ca. Les noies em demanaven
ajuda i, després de llargues xer-
rades i consells, moltes d’elles
van deixar el carrer i ara estan
casades i tenen fills”, explica. La
missa és el punt de trobada per
a tota la comunitat. Allí es re-
troben els vells amics, els com-
patriotes expatriats. “Gràcies a
l’església estem més units. Des-
prés de cada missa, per exem-
ple, una família ofereix cafè a la
resta dels assistents i així poder
parlar de les seves coses, socia-
litzar-se”, diu.
Baltaretu afirma sentir-se pro-
fundament agraït a Tarragona.
De fet, segons ell, la parròquia
que dirigeix és “l’única del món
ortodox que té com a patró a
Sant Fructuós”. La seva dona,
Elena (44 anys), també s’impli-
ca molt en la comunitat roma-
nesa. Cada dissabte fa classes
de geografia, història, llengua
i literatura romanesa a uns 25
nens a Reus. “És important
que coneguin la seva cultura
vivint tan lluny del seu país”.
La tasca de Baltaretu sembla
que tindrà continuïtat en el
seu fill petit, David, que estu-
dia simultàniament Història a
la URV, Teologia a l’Institut de
Sant Fructuós i Teologia Orto-
doxa a Romania a distància.
“La meva germana està casa-
da amb un sacerdot també”,
puntualitza rient. I això sense
comptar que la seva mare és la
Mare Superiora i fundadora del
Convent amb les pintures de
Sant Fructuós.
En l’església ortodoxa els futurs servidors de Déu poden triar abans de l’ordenació -irrever-sible- entre sacerdot
casat, cèlibe o bé monjode clausura
PUBLIREPORTATGE CIUTAT
Toca Peron!!!Aires de festa i plats mediterranis
La ubicació, al carrer Portalet,
tocant a la plaça de la Font, és
l’escenari principal de les fes-
tes locals. La filosofia del Toca
Perón és innovar i buscar que
els seus clients estiguin com
a casa, gràcies a una especial
cura del servei.
El restaurant aposta per una
cuina mediterrània tradicional
a la que dóna un toc innovador,
per la qual cosa hi descobrim
plats de sempre amb aires
d’actualitat. El 80% dels pro-
ductes de la seva carta, tenen
els seus orígens a les comar-
ques de Tarragona.
L’assortiment és molt extens
i compta amb amanides, en-
trants, tapes, carns, peixos
i també, com a novetat, una
gran varietat de llesques. Tot
això acompanyat d’una àmplia
El nom de l’establiment prové d’una coneguda expressió de les festes de Santa Tecla. Aquest restaurant va néixer amb la intenció que la gent, a l’hora d’anar-hi a menjar, se sentís identificada amb Tarragona i les seves celebracions
Redacció gamma de vins de la terra.
Pel que fa als menús, disposa
de diferents tipus en funció dels
dies de la setmana i de la franja
horària :
· De dilluns a divendres mig-
dia, per un ajustat preu de
10,50€, el comensal pot gau-
dir de quatre primers plats
(amanides, llesques, verdu-
ra…) i quatre segons, beguda
i postres.
· Com a novetat disponible
als migdies, de dilluns a di-
El restaurant aposta per una cuinamediterrània
tradicional a la que dóna un toc innovador
vendres, ofereixen el menú
Exprés, que inclou amanida
o pasta acompanyat d’un se-
gon, beguda i postres, per un
preu total aproximat de 7€.
· També trobem diferents me-
nús per caps de setmana a un
preu de 12,95€ i els sopars a
16,95€.
També preparen menús aptes
per a celíacs i adaptats a qual-
sevol altra al·lèrgia alimentària.
Treballen a mida per esdeveni-
ments d’empresa i aniversaris,
amb la possibilitat d’ajustar el
menú al pressupost disponible.
Toca Perón compta amb un
menjador a la planta superior,
que es posa a disposició dels
grups per gaudir de la màxima
tranquilitat i privacitat. Els res-
ponsables del restaurant, us
conviden a visitar l’establiment,
gaudir dels seus àpats i instal·la-
cions i demanar-los pressupost.
VIU Tarragona | 38 Març-Abril 2015
PUBLIREPORTATGE CIUTAT
Restaurant Toca Peron!!!
C/ Trinquet nou, 7 baixos
(cantonada c/ Portalet)
Tarragona
Tel. 977 232 074
www.restauranttocaperon.com
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 39
RACONS CIUTAT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 40
«Em transportavaa un altre temps,
molt llunyà »
nument romà era accessible
completament i, tot s’ha de dir,
estava brut com una cort de
porcs-, em feien pensar que es
tractava d’una peça construïda
milers d’anys enrere, un extrem
que el meu pare s’encarregava
de desmentir. Amb tot, sempre
vaig considerar que el rellotge
de sol era un lloc històric, pel
qual havien passat moltes ge-
neracions i que havia vist esde-
Quan era petit acostumava
a anar al rellotge de sol amb
el meu pare. Era un lloc que
m’agradava molt perquè no
entenia com s’ho feia la gent
per saber l’hora només amb
l’ombra d’una peça metàl·lica
sobre una superfície de pedra.
Era enigmàtic, misteriós. Aquell
gran bloc de pedra amb l’agu-
lla en forma d’aleta de tauró
en el centre em transportava a
un altre temps, molt llunyà. La
seva construcció, sòlida, i el fet
que l’amfiteatre romà estigués
just a sota -quan aquest mo-
R.M.
El rellotge de solveniments importants.
El fet d’estar amagat sota el
passeig de les palmeres en
unes escales que a la nit són
fosques com una gola del llop,
li donava un aire més solemne.
M’agradava -i encara m’agra-
Secció oberta al lectorAquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant es-pecial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: [email protected] i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )
da- tocar la seva superfície
imaginant romans al seu vol-
tant mentre consultaven l’ho-
ra. Després, em podia quedar
assegut durant hores en els
bancs de pedra de l’espai cir-
cular que hi ha al seu voltant.
Només mirant.
R A C O N S D E T A R R A G O N A
www.tarragona.cat
Descarrega’t Epp! i crea un avís
Has vist alguna incidència a la via pública?
T’informarem quan el problema estigui resolt
1
2
3 Avisa’nsper tenir la ciutat com t’agrada
R A C O N S D E T A R R A G O N A
CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Cal·ligrafia de sentimentsDos escriptors tarragonins expliquen les seves experiències i sensacions a l’hora de crear les seves obres que, en ambdós casos, se centren en la poesia
Adrià Targa i Conxita Jiménez
tenen moltes coses en comú.
Els dos són escriptors, fan po-
esia, han guanyat algun pre-
mi literari i són, o han estat,
alumnes de l’Escola de Lletres.
Ambdós van sentir, de ben jo-
venets, la crida de la literatura,
de la poesia especialment, un
art que els ha marcat profun-
dament i que viuen amb passió.
Targa (27 anys) és, malgrat la
seva joventut, un autor con-
solidat. El 2010 va guanyar el
Premi de Poesia Sant Cugat a
Rafa Marrasé la memòria de Gabriel Ferrater
gràcies a la seva obra Boques en calma, un llibre que arribava
després de L’exili de Constança i de l’obra col·lectiva El nom del complement.
“He d’admetre que he tingut i
tinc molta sort perquè, tot i no
escriure massa, allò que consi-
dero vàlid, m’ho publiquen”, diu.
Adrià Targa és autodidacta. Va
començar a interessar-se per la
literatura quan era un nen i a 15
anys ja llegia poesia. ”Recordo
que, quan era més petit, ja tenia
clar que volia ser un gran poeta
universal. Vaig començar lle-
gint a Verdaguer, Goethe…”. Els
seus primers versos els va fer
quan tenia 16 anys i, una vega-
da va ser a l’Escola de Lletres,
amb només 19 anys, La Gent del Llamp ja es va interessar
pels seus poemes. “M’agradava
la cultura clàssica, la mitologia.
Viure a Tarragona hi va ajudar.
De fet, vaig acabar estudiant
filologia clàssica”.
A l’hora d’escriure, no té un mè-
tode ni unes pautes en concret,
es deixa portar per la inspiració.
“El procés creatiu va a tempo-
rades. De vegades tinc el cap
ple de poesies i m’he d’aturar
a qualsevol lloc a escriure, d’al-
tres, en canvi, passo molt temps
sense fer-ho”, diu. Assegura que
pot fer un poema en un sol dia
però que actualment treballa
en un de llarg que podria veure
la llum aquest mes. Un poema
en què ha treballat sis mesos.
“És un poema que evoluciona.
Parla sobre un skater”, diu rient.
Targa assegura que l’educació
actual no dóna eines per acce-
dir a la poesia i considera que,
a d'altres països com Itàlia, les
Humanitats reben un tracte
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 42
Cal·ligrafia de sentiments És cabdal mantenir lail·lusió per fer algun tipus d’activitat artísticamillor. “La poesia juga amb el
llenguatge i ara l’estem simplifi-
cant cada vegada més. És més
fàcil enviar una emoticona que
expressar allò que sentim amb
paraules. Jo vaig arribar a la po-
esia gairebé per casualitat, aquí
queda molt camí per fer. A Ità-
lia, per exemple, els nens poden
recitar de memòria els versos
de la Divina Comèdia de Dant”.
La tortosina Conxita Jimé-
nez va arribar a Tarragona fa
14 anys i s’ha passat molt de
temps en silenci, és a dir, sense
escriure. Els anys universitaris
i la posterior incorporació al
mercat laboral la van sumir en
un procés d’allunyament de la
poesia, considerant que allò
que havia començat a fer a la
infantesa i l’adolescència eren
somnis de nena que mai arri-
barien a ser realitat. “Sempre
m’havia agradat llegir. Recordo
que quan anava a l’escola tení-
em uns llibres de text de lectura
fantàstics, amb molta diversitat
d’estils (els Senda, llibres de
literatura espanyola)”, expli-
ca. Va ser llavors quan la seva
mestra es va adonar que tenia
talent. “De vegades, havíem de
fer redaccions com a deures.
La meva professora va dir que
els meus textos tenien un estil
líric”, recorda. Va començar a
escriure desitjant que algun dia
algú, quan llegís els seus poe-
mes, sentís “el mateix que ella
havia sentit quan llegia a grans
poetes”. “Mai vaig pensar a es-
criure per a mi sola, tenir en un
calaix els meus poemes, no. La
meva aspiració era que allò que
feia sortís a la llum”, diu.
L’institut va ser una època
d’aflorament cultural irrefre-
nable perquè la va posar en
contacte amb professors molt
lliberals, en contraposició a
l’escola de monges on havia
fet l’EGB (Educació General
Bàsica). El pas a la universitat
va ser traumàtic. Ella volia ser
escriptora però li van aconse-
llar que “busqués una carrera
per guanyar-se la vida” i va tri-
ar dret a la UNED. Va estar deu
anys sense escriure. Un dia, ja
a Tarragona, va veure un car-
tell on s’anunciava un concurs
anomenat “La nit de la poesia”,
els 7 guanyadors recitarien els
seus versos a La Vaqueria i es
faria un llibre. “Em va desper-
tar allò que tenia latent en el
meu interior. Només es trac-
tava de fer 3 o 4 poemes. Vaig
veure que no havia perdut la
pràctica i em van seleccionar.
Allò va ser una empenta per
recuperar la il·lusió que tenia
per la poesia”, diu. El 2008 va
treure el seu primer llibre en
solitari, La cruïlla, i després en
van venir molts més, entre ells,
Terres i Vents, que va acon-
seguir el premi de la llibreria
Serret de Vall-de-roures. “Era
de temàtica rural i s’havia de
parlar dels paisatges del Ma-
tarranya i els Ports. Sempre he
tingut inclinació cap a la meva
terra i la meva parla”.
Conxita espera poder publicar
enguany una altra obra sobre
les oliveres mil·lenàries d’Ull-
decona, una obra acabada pen-
dent d’edició. “A l’hora d’escriu-
re no sempre és igual. El procés
creatiu és llarg perquè els mo-
ments en què no escrius estàs
acumulant un pòsit, estàs fent
germinar una llavor d’experièn-
cies que després apareixeran
en l’obra. Això, sí, s’ha de tenir
la voluntat d’asseure’t i comen-
çar a escriure. Un bon moment
per a mi és quan viatjo en tren”,
explica. Segons aquesta tor-
tosina que viu a Tarragona, és
cabdal mantenir la il·lusió per
fer algun tipus d’activitat artís-
tica: “La majoria d’artistes han
de ser com nens, és això el que
els fa creatius. Jo vaig estar deu
anys sense escriure perquè ha-
via perdut la il·lusió.”
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 43
SANT JORDI CULTURA
SANT JORDI CULTURA
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 44
El llibreglobal
Separat dels convencionalismes del món literari, un tarragoní que treballa i viu a Reus presenta un format diferent per a la seva obra
L’òpera prima de Marc Griso
(35 anys), Si de verdad pudie-ra, és com una pel·lícula feta lli-
bre. La història, que transcorre
a Madrid i Barcelona, compta
amb una banda sonora pròpia
composta pel mateix Griso,
que és productor musical, i,
d’aquesta manera, el lector
viu una experiència total. “No
volia, ni vull, fer res de litera-
tura convencional, seria molt
avorrit. Crec que hem d’evolu-
cionar i oferir projectes nous”,
explica. Així, diferents parts del
llibre compten amb codis QR
amb els quals el lector, a través
d’un smartphone, pot escol-
tar la cançó que correspon a
cada part del text. “En el pro-
jecte musical hi ha participat
més de quinze persones entre
músics, cantants, assessors i
tècnics”, admet. El llibre s’edi-
ta en format digital mitjançant
l’empresa Seebook. Es tracta
d’una targeta gran que comp-
R.M. ta en el seu interior amb dos
codis QR, un pel llibre i l’altre
per la banda sonora. “La músi-
ca, per si sola, es pot escoltar
perfectament, evidentment. El
llibre sense la banda sonora es
pot llegir, però no és el mateix
sense música. Quan ho juntes
tot, sumes”, afirma.
Marc Griso té una sòlida for-
mació musical. En veure com
el seu germà estudiava músi-
ca ell també va decidir anar al
conservatori on hi va ser, des-
prés d’alguna pausa, fins als 22
anys, aprenent a tocar el saxo
i la guitarra. A 17 anys tocava
pasdobles a la Plaça de Braus
de Tarragona, un estil molt allu-
nyat del que el faria posterior-
ment més conegut. “Volia ser
músic i crear les meves pròpies
melodies, fer alguna cosa que
connectés amb la societat”, diu.
Va ser aleshores quan es va en-
dinsar en el món dels DJ’s. Va
començar el 1999 i fins a l’estiu
passat. Del seu CD, Marsika, the electronic album (2012), en va
vendre 450 còpies i va ser ales-
hores quan va decidir anar més
enllà. “La música em seguia i
em segueix omplint, però em
vaig adonar que volia fer alguna
cosa més”, admet. Llicenciat en
comunicació i psicologia, Griso
assegura que “transmetre a
través de paraules és senzill” i
que tot el que havia escrit fins
al moment -petits relats- havia
agradat molt al seu cercle més
proper. “Mai m’havia plante-
jat escriure una novel·la, i molt
menys que tingués 300 pà-
gines”, diu, però el cert és que
el setembre de 2013 va posar
fil a l’agulla a una feina que va
finalitzar el juny de 2014. “Vaig
estar un mes amb la novel·la al
calaix, sense llegir-la, per va-
lorar-la amb el cap fred”. Amb
el text finalitzat, va començar
amb la música, una banda so-
nora que compta amb 11 temes.
“La novel·la et convida a reflexi-
onar sobre coses que el nostre
dia a dia no ens permet, a va-
lorar el que és realment impor-
tant. Parla de situacions que a
tots ens han passat perquè, és
veritat, no sé escriure sobre allò
que no conec”, explica.
Griso va enviar la seva proposta
a les principals empreses edi-
torials de Catalunya i Espanya
i assegura que Planeta hi va
mostrar interès. “Em van dema-
nar tot el llibre sencer perquè
els hi havia agradat els primers
capítols”, diu. Si de verdad pu-
diera és tot un secret, una obra
en què l’autor ha dedicat més
d’un any i mig de la seva vida i
que, fins al seu llançament, nin-
gú l’ha llegit i escoltat en la seva
totalitat, només ell.
«Parla de situacionsque a tots ens han pas-sat perquè, és veritat,
no sé escriure sobre allò que no conec»
FORMACIÓ CULTURA
VIU Tarragona | 45Març-Abril 2015
Estudis sobre Gràfica Interactiva, Animació i Infografia 3D, que es poden fer per primer cop a la demarcació de Tarragona, completen i actualitzen l'oferta formativa actual
Nous cicles formatius de grausuperior a les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Reus
A partir del proper mes de se-
tembre, les Escoles d'Art i Dis-
seny de la Diputació a Tarrago-
na i Reus ofereixen tres nous
cicles formatius de grau supe-
rior sobre Gràfica Interactiva,
Animació i Gràfica Audiovisual:
Infografia 3D. Aquestes noves
titulacions, que es poden cursar
per primera vegada a la demar-
cació, són el resultat de l'aposta
ferma de la Diputació de Tarra-
gona per mantenir actualitzada
l'oferta formativa dels centres
educatius que gestiona amb
l'objectiu de garantir uns ense-
nyaments actuals i realistes, se-
gons les necessitats de l'entorn
social i econòmic del territori.
Les titulacions d'Animació i de
Gràfica Interactiva s'impartiran
a l'Escola d'Art i Disseny de la
Diputació a Tarragona (a la car-
retera de Valls, s/n) mentre que
la titulació de Gràfica Audiovisu-
al: Infografia 3D es podrà cursar
a l'Escola d'Art i Disseny de la
Diputació a Reus (al nou edifici
educatiu del carrer del Vent).
Amb la implantació d'aques-
tes tres noves titulacions, de la
família professional de comu-
nicació gràfica i audiovisual, la
Viu Tarragona
Diputació ofereix a l'alumnat
uns ensenyaments professio-
nalitzadors, artístics i creatius
relacionats amb la producció
audiovisual dins del món de la
comunicació audiovisual, de
l'arquitectura i l'interiorisme.
El cicle formatiu de Gràfica In-
teractiva capacita l'alumne per
exercir de manera professional
en el món del multimèdia inte-
ractiu realitzant activitats relaci-
onades amb la conceptualitza-
ció i planificació dels projectes
interactius amb noves tecno-
logies. La competència general
d'aquest títol consisteix a de-
senvolupar projectes de gràfica
interactiva aplicats a diferents
àmbits: disseny i desenvolupa-
ment web, producció de contin-
guts interactius, accessibilitat,
usabilitat i disseny d'interfícies.
El cicle formatiu d'Animació
està orientat a formar professi-
onals amb capacitat per desen-
volupar les fases de preproduc-
ció, producció i postproducció
de qualsevol peça audiovisual.
Els professionals de l'animació
estan capacitats per realitzar
les següents tasques: crear,
dissenyar, organitzar, gestionar
i supervisar projectes d'anima-
ció; modelar i representar per-
sonatges, objectes, escenaris i
fons (2D o 3D); animar, il·lumi-
nar i ubicar càmeres virtuals.
El cicle formatiu de Gràfica Au-
diovisual: Infografia 3D està
orientat a formar professionals
capacitats per fer representaci-
ons fotorealístiques de projec-
tes de disseny d'interiors, gràfic,
producte i moda, generant es-
pais tridimensionals mitjançant
ordinadors que calculen la llum
i les ombres, les textures i els
efectes especials, així com el
moviment de personatges, ob-
jectes i entitats de l'escenari 3D.
Març-Abril 2015
SANT JORDI CULTURA
Les editorials han vist com les vendes queien un 40% i s’han tornat més prudents, assumint menys riscos. Els autors desconeguts tenen menys oportunitats i recorren a l’autoedició, que tampoc és cap panacea
Els maldecaps de publicarTreure un llibre al mercat no és gens fàcil
En el món de l’edició no tot són
flors i violes. Són molts els as-
pirants d’escriptors que tenen
el somni de publicar algun dia
el seu primer llibre però el camí
per aconseguir-ho no és gens
fàcil i, una vegada l’editorial de-
cideix fer-ho, les condicions po-
den ser dures. “Si ets un autor
reputat, pots imposar les teves
condicions a l’editorial, però si
no, hauràs de negociar. Habitu-
alment, la tradició diu que l’es-
criptor s’emporta el 10% de les
vendes, és el que es considera
normal i és en les editorials peti-
tes on hi ha un millor tracte”, diu
Guillem-Jordi Graells, president
Rafa Marrasé de l’Associació d’Escriptors en
Llengua Catalana. “Molts autors
novells envien un correu elec-
trònic amb el manuscrit adjunt.
Així és molt difícil que et publi-
quin”, assegura Jordi Ferré, de
Cossetània, que assegura que,
en el seu cas, es deixen aconse-
llar per les recomanacions d’au-
tors i coneguts del seu entorn:
“Rebem més de cent propos-
tes editorials l’any i llegir-ho tot
seria impossible. El primer que
ens indica si hem de publicar o
no és la temàtica de l’obra. Hi ha
coses que es veuen molt ràpida-
ment que les has de descartar”,
assegura Ferré.
Cossetània utilitza tres vies per
decidir quins llibres publicaran.
Una d’elles és decidir un tema
que es consideri interes-
sant i amb sortida
comercial i anar
a buscar un au-
tor perquè
el tre-
balli;
l ’al-
tra,
que
u n
a u t o r
p r o p o s i
una obra i
que l’editorial,
un cop valora-
da la proposta,
decideixi tirar-la
endavant. Final-
ment, i en obres
de ficció, les pro-
postes arriben via
agents literaris
o autors directa-
ment. ”El mercat ha caigut més
d’un 40% des del 2009 i hem
hagut de reduir el nombre de
llibres que publiquem. Els hà-
bits de lectura estan canviant
i ens hem d’adaptar”, diu Ferré
en relació a les noves tecnologi-
es: “La gent llegeix ara més que
mai, però en un altre format. En-
geguen la tablet i se’n van a llit
a llegir blocs o d’altres textos i
després ja no tenen ganes de
llegir un llibre”. Les xarxes soci-
als i, sobretot, la pirateria, han
fet molt mal al sector, segons
Ferré: “La legislació espanyola
no afavoreix la propietat intel-
lectual. S’ha de penalitzar l’in-
fractor perquè això ens afecta a
tots. Ara per ara ningú pot saber
cap on va el sector”.
En un moment de crisi, amb
marges estrets en l’àmbit eco-
nòmic, Guillem-Jordi Graells
també denuncia una certa ma-
nera de fer d’algunes editorials
per treure més rendiment en
detriment de l’autor. “Quan es
fa una edició de butxaca, l’autor
només s’emporta el 5% de les
vendes. Moltes col·leccions es
camuflen com de butxaca per
pagar menys a l’escriptor quan
no ho són (el preu del llibre ha de
ser més barat i les tirades més
grans)”, diu al mateix temps que
assegura que els autors han vist
disminuït en una tercera part els
seus ingressos per activitat lite-
rària. “Quan una editorial té pro-
blemes de diners, al que primer
deixa de pagar és a l’autor. La
posició de l’autor és de feblesa
envers l’editor”, afirma. Així, a
Catalunya, només el 8% d’au-
tors obtenen més de la meitat
dels seus ingressos totals grà-
cies a la tasca d’escriptors, una
xifra que cal considerar normal
en l’àmbit europeu.
L’autoedició
Desesperats per poder publicar
i després d’haver rebut algunes
negatives, molts autors es deci-
deixen per autoeditar les seves
obres, és a dir, pagar de la seva
butxaca el cost de fer el llibre
i poder complir el seu somni.
Rafa J. Martínez n’és un d’ells.
El 2012 va publicar la seva pri-
mera novel·la, Háblame Luna i,
a finals d’aquell mateix any, es
va posar en contacte amb el
Grup Lobher per tal poder fer
una tirada més gran amb el su-
port d’un grup editorial. La cosa
no ha anat bé i el 25 de març les
dues parts es trobaran al jutjat.
“L’editorial no va complir amb el
que es va acordar. No van liqui-
dar les vendes amb mi. Anàvem
al 50% i no em van pagar la part
que em tocava dels més de 100
llibres que es van vendre”, diu
Martínez, que reclama gaire-
bé 900 euros. “L’editorial ja no
existeix, vam haver de tancar
perquè teníem molts deutes i
des de setembre de 2014 no te-
nim cap activitat. És cert que li
devem aquells diners al senyor
Martínez, però ell també ens
en deu perquè ens va reclamar
que li donéssim tots els exem-
plars que teníem, més de 300, i
no ens ha pagat el nostre 50%,
perquè, és clar, aquells llibres
van tenir un cost i no els hi rega-
larem. Ens ha de pagar gairebé
2.500 euros”, explica Roberto
Hernáiz, aleshores administra-
dor de l’editorial.
«La tradició diu quel’escriptor s’emporta el
10% de les vendes»
VIU Tarragona | 46
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 48
DIXIELAND CULTURA
“No pot ser que no t’agradi
res del jazz, és com dir que no
t’agrada la pintura, cap dels
estils que hi ha”. Parla amb una
passió contagiosa, com aquell
que parla de les virtuts d’un fill
seu i, en certa manera ho és.
Raül Cid (35 anys) és el funda-
dor d’Stromboli Jazz Band, un
grup musical que va concebre
després d’una llarga trajectòria
musical malgrat la seva joven-
tut. “Vaig veure que hi havia un
espai pel projecte que tenia en
ment, una banda que barregés
la música i el teatre, que inte-
ractués amb el públic, que fos,
en definitiva, una generadora de
R.M.
Una banda camaleònicaStromboli, un grup que pretén socialitzar el jazz, s’ha convertit en un referent musicala Tarragona en només tres anys d’existència
bones vibracions”, diu.
La relació de Raül Cid, la música
i l’espectacle en general, ve de
lluny. Son pare era -i encara ho
és- un gran aficionat a la música
i, tot i que no tocava cap instru-
ment, va inculcar la seva passió
al seu fill. “Jo volia ser pallasso i
mon pare, molt hàbil, em va dir:
un pallasso ha de saber músi-
ca”, recorda. Va ser així com va
començar a estudiar al conser-
vatori, als sis anys. Tot i que va
haver una època en què ho va
deixar, va reprendre els seus es-
tudis i hi va ser fins els 19 anys,
on es va especialitzar en piano i
cant. La família estava amerada
d’aquesta disciplina artística.
L’avi, sempre que podia, treia la
guitarra per amenitzar qualse-
vol reunió familiar amb qualse-
vol excusa i son germà també va
ser al conservatori. Raül va con-
tinuar estudiant pel seu compte
i, d’aquesta manera, van arribar
el trombó i els instruments de
percussió a la Banda Unió Musi-
cal de Tarragona.
El seu primer contacte amb el
jazz es va produir amb l’Small Rivier Dixie, grup en el que hi va
ser durant 13 anys. “Volia crear
la meva pròpia marca, desmi-
tificar que el jazz és avorrit o
elitista”, explica. Va ser així com
va néixer Stromboli, una banda
que agafa el nom d’un volcà si-
tuat en una petita illa del mateix
nom que es troba al nord de la
costa de Sicília. “El nom? Per-
què pretenia que el grup mos-
trés quina mena d’espectacle
faríem, com una explosió de
conceptes”, diu. L’èxit ha estat
immediat. En només tres anys,
Stromboli Jazz Band ha fet
més de 150 actuacions i ha ve-
nut més de 400 còpies del seu
primer i únic disc “Smile”. “Des
de bon començament, en les
primeres actuacions, la gent va
respondre molt bé i ja ens de-
manaven discos, per això vam
decidir fer-ne un”, assegura. El
grup va ser seleccionat per to-
car al Festival de Jazz de Sant
Sebastià el 2012 arran d’una
REUS
Del 7 al 10
de maig
de 2015
FIRA DEL CIRC DE CATALUNYA
Del 7 al 10
de maig
de 2015
FIRA DEL CIRC DE CATALUNYA
REUS
* * * * * * * *save
THE
dates!
apunta’t
LES
dates!
Organitza
Col·labora Patrocina
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 50
DIXIELAND CULTURA
col·laboració del certamen amb
Catalunya.
Una de les principals virtuts
d’Stromboli és, sens cap dubte,
la seva capacitat d’adaptació.
La banda fa tota mena d’actu-
acions “des de cercaviles a fes-
tes privades” i, tal i com explica
Cid, poden “estar inaugurant
un celler com fent un concert
en un teatre”. És d’aquesta
manera com ha arribat al gran
públic, sent visibles a tot arreu,
fent de tot. “Som generadors de
bon rotllo. El nostre espectacle
mai és igual, ho adaptem allà on
anem”, assegura. Per això són
capaços de tocar un clàssic del
jazz com fer una versió d’algun
dels temes de la “Guerra de les
galàxies”. És aquí on surt la vo-
cació del seu fundador, de voler
un espectacle divertit, de ser
pallasso tal i com volia de petit.
“S’ha de notar que t’ho estàs
passant bé, la gent ho veu, i
per això és imprescindible que
hi hagi bona sintonia entre tots
els membres del grup”, diu. Així,
a l’hora de triar els diferents
components de la banda, Raül
Cid es fixa majoritàriament en
la part humana perquè tècnica-
ment, “assajant, ja ho treuràs”.
Actualment Stromboli Jazz Band la formen també: Josué
García (trompeta), Ton Solé
(banjo i ukelele), Ismael Carles
(tuba) i Sergi Cabrera (bateria).
Festival Dixieland
Cid fa molts anys que participa
en el Dixieland i Stromboli, des
que es va fundar, sempre hi ha
estat. Per això pot opinar amb
criteri, aportant una perspec-
tiva clara sobre com veu ell el
festival, que considera que ha
perdut part de la seva essència.
“L’esperit del festival ha canviat
molt. El carro amb els cavalls
ja no hi és, falten més actua-
cions al carrer, per exemple”,
assegura. Considera que s’ha
passat del tot al no res en rela-
ció al paper de l’ajuntament en
l’organització del certamen que
es farà del 25 al 29 de març.
“No hem de mamar de l’ajunta-
ment, això és evident, però hem
passat d’un temps en què ho
pagava tot a que ho fem nosal-
tres. La major part de les actu-
acions musicals del festival han
estat organitzades i programa-
des per les bandes, que s’han
buscat la vida per trobar un lloc
per fer concerts i l’ajuntament
ho inclou dins la programació
oficial. De vegades sembla que
som nosaltres, els participants
en el Dixieland, els qui fem de
tècnics de cultura”, explica ta-
xativament.
El festival, que enguany com-
plirà la seva 21ena edició, ja té
fama internacional i és una ma-
nera excel·lent d’apropar el jazz
als tarragonins. “El festival té
una inèrcia pròpia, però s’hau-
ria de mimar molt, dedicar-hi
més esforços”, afirma Cid men-
tre demana que la gent prengui
consciència de la importància
de la feina dels artistes: “En ge-
neral no hi ha cultura de cultu-
ra. Moltes vegades es dóna per
suposat que la música ha de
ser gratis i això no pot ser. Hi ha
gent que paga set euros per un
cubata però li costa pagar-ne
deu per un concert”.
Cid es considera realitzat fent
allò que sempre ha volgut fer.
“El meu pare em diu: ets tu
mateix, estàs a la seva salsa”.
Potser per això, un cop ha vist
que el seu fill ha personalitzat la
seva gran passió, la música, el
progenitor ha decidit començar
a estudiar piano i solfeig.
«Jo volia ser pallassoi mon pare, molt hà-
bil, em va dir:un pallasso ha de
saber música»
Març-Abril 2015
PUBLICITAT CULTURA
VIU Tarragona | 51
EL VENDRELLC/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa43700-El Vendrell977 661 951 [email protected]
REUSPl.del Nen de les Oques, 843202- Reus977 312 502 [email protected]
www.comercialstc.com
SANT SADURNÍRambla Generalitat, 5908770- Sant Sadurní93 159 31 [email protected]
SUBIRATSPas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó08739- Subirats93 891 33 [email protected]
COMERCIAL ESTELES
• Reformes i obra nova• Rehabilitació d´edifi cis• Projectes, plànols i disseny• Projectes locals comercials i ofi cines
Especialistes en reformes integrals claus en mà
c/ rovira i virgili 40 baixos 2 | 43002 tarragonaTel. 977 249 319 | Mòbil 669 797 058| [email protected]
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 52
FOTOGRAFIA CULTURA
Imatges d'unatransformacióLa Tarragona dels 70, en fotos
El novembre de 2013 el fotògraf
tarragoní Ramon Segú Chinchilla
va cedir tot el seu arxiu d’imat-
ges a la ciutat. Més d’un milió
de fotografies que mostren gran
part de la història de Tarragona
del segle XX, des del 1913 fins als
nostres dies. Són tres generaci-
ons de fotògrafs des que l’avi de
Ramon Segú, Gerard Chinchilla,
iniciés el seu camí fotogràfic i que
va ser continuat pel seu gendre,
també anomenat Ramon Segú.
“S’han fet exposicions abans en
altres llocs, però aquesta és la
que compta amb més documen-
tació. Van ser anys de joventut en
què vaig viure de prop personat-
ges de la política, del món de l’es-
port i l’art”, explica l’autor. L’ex-
Rafa Marrasé
El Centre d’Imatges de Tarragona (CIT) exposa una part de l’extensa obra del fotògrafRamon Segú Chinchilla centrada en la dècada dels 70 a la ciutat i que mostra la transició de la dictadura a la democràcia
posició, que es podrà veure fins
al 30 d’abril al Centre d’Imatges
de Tarragona (CIT), que forma
part de l’Arxiu de la ciutat i que
es troba a la Tabacalera, mostra
clarament com van ser els anys
70 per a la ciutat, una època de
transformació total en tots els
àmbits. “Vam triar aquesta èpo-
ca perquè és el moment de plena
joventut de Ramon Segú, on està
en el seu moment àlgid”, explica
Jordi Piqué, director de l’Arxiu.
Són 36 imatges en blanc i negre,
juntament amb d’altres més pe-
tites, on es poden veure escenes
com la d’un concurs de romes-
co, la visita a la ciutat d’Adolfo
Suàrez, gent cantant el “Cara al
Sol” o la inauguració del Parc de
la Guàrdia Urbana i de Bombers.
“Van ser anys d’un canvi de rè-
gim, d’una ciutat que s’obria a
un procés democràtic”, explica
el fotoperiodista. “Aquest fons
que tenim, juntament amb un
parell més de fotògrafs profes-
sionals de la ciutat, són història
visual de Tarragona. Aquesta ex-
posició en concret pot fer que,
gent que va viure aquells anys
pugui reconèixer perfectament
la ciutat d’aquella època i que
ara ha canviat tant”, diu Piqué.
La mostra ha estat visitada per
molts grups d’estudiants que
poden visualitzar de primera mà
allò que han estudiat a les aules.
“Crec que, amb les fotografies,
explicades convenientment, els
joves poden fer-se una idea de
què era Tarragona en els anys
70 del segle XX. Va ser un canvi
total, no només de la ciutat, sinó
de la gent també”, afirma Segú.
L’exposició també compta amb
una sèrie de càmeres fotogrà-
fiques d’època i els carnets i
acreditacions de periodista de
Ramon Segú, a més d’altres
documents. “Aprofitant el fes-
tival SCAN (festival internacio-
nal de fotografia de Tarragona)
donarem a conèixer l’obra dels
fotògrafs tarragonins més des-
tacats, enguany ha estat el torn
de Ramon Segú”, explica del di-
rector de l’Arxiu.
«Van ser anys d’un canvi de règim, d’una ciutat que s’obria a un
procés democràtic»
CampusCatalunyaav. Catalunya, 35Tarragona
CampusSesceladesav. Països Catalans, 26Tarragona
Campus Bellissensav. de la Universitat, 1Reus
Facultat de Medicinai Ciències de la SalutSant Llorenç, 21Reus
CampusVila-secaJoanot Martorell, 15Vila-seca
CampusTerres de l’Ebreav. Remolins, 13-15Tortosa
Seu Baix Penedèsav. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell)
Jornada de Por tes Ober tes 2015
www.urv.cat | 902 337 878
C A M P U S D ’ E X C E L · L È N C I A I N T E R N A C I O N A L C A T A L U N Y A S U D
Les JPO 2015 tindran lloc els dies 25 de març i 15 d'abril.
El 25 d'abril obrirem les portes per a les famílies.
CampusCatalunyaav. Catalunya, 35Tarragona
CampusSesceladesav. Països Catalans, 26Tarragona
Campus Bellissensav. de la Universitat, 1Reus
Facultat de Medicinai Ciències de la SalutSant Llorenç, 21Reus
CampusVila-secaJoanot Martorell, 15Vila-seca
CampusTerres de l’Ebreav. Remolins, 13-15Tortosa
Seu Baix Penedèsav. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell)
Jornada de Por tes Ober tes 2015
www.urv.cat | 902 337 878
C A M P U S D ’ E X C E L · L È N C I A I N T E R N A C I O N A L C A T A L U N Y A S U D
Les JPO 2015 tindran lloc els dies 25 de març i 15 d'abril.
El 25 d'abril obrirem les portes per a les famílies.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 54
SANT JORDI CULTURA
jeep.es
BE AS YOU ARENUEVO JEEP® RENEGADE
Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
Port de TarragonaNovetats editorials del Servei de Publicacions
El Servei de Publicacions del
Port de Tarragona, des del seu
inici el 2004, conjuntament amb
l'Arxiu del Port, ha desenvolupat
l'intercanvi de publicacions, es-
pecialment per donar sortida
a les publicacions pròpies però
també per adquirir d'altres per
la Biblioteca de l'Arxiu del Port,
les quals, òbviament, es poden
consultar.
L'Arxiu del Port està al servei de
l'administració portuària, però
també dels investigadors i el pú-
blic en general, d'aquesta mane-
ra, amb els anys s'ha convertit
en un centre de referència. Arxiu
del Port de Tarragona i Servei de
Publicacions (c / Anselm Clavé,
2. Tarragona)
Novetat editorial 2015:
ELS EFECTES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL A LA CIU-TAT DE TARRAGONA (1914-1923). JOSÉ JAVIER ORTEGA
ARTIGOT. L’autor ens presenta
una visió molt àmplia de Tar-
ragona, abastant els elements
econòmics, polítics, socials,
laboral, comercials... per endin-
sar-nos en una part de la histò-
ria de Tarragona, i d’Europa, que
ens pot fer comprendre la Tar-
ragona de començaments del
segle i com enllaça amb la Tar-
VIU Tarragonaragona actual. Que millor que
extreure dos paràgrafs de l’obra
per donar a conèixer els eixos
centrals del discurs: el polític i
social, i l’econòmic i laboral.
“... Els cicles econòmics es van
veure igualment trasbalsats per
la guerra. Les potències bel·lige-
rants es van veure incapaces de
dotar els mercats de la produc-
ció bàsica que fins aquell mo-
ment havia proporcionat treball
a les indústries, ja que aquestes
mateixes fàbriques es van veure
transformades per adaptar-se
a les demandes de l’exèrcit.
Així, el capitalisme espanyol va
trobar-se en una situació on
podia arribar, d’una banda, als
mercats “abandonats” per les
potències; i per altra, aquests
mateixos països havien d’impor-
tar la producció espanyola per
absència d’una fàbrica de béns
de consum en temps de guerra.
El govern impulsà aquest desen-
volupament reduint la pressió
fiscal. Es començaren a formar
grans fortunes que s’invertiren
en la creació de nous negocis i
empreses, ....”
“Si bé Tarragona no s’havia
distingit per ésser un centre
industrial, sí que ho fou per es-
ser la plaça comercial per on
passaven bona part de les ma-
tèries primeres que anaven a la
província i al Baix Aragó; el ma-
teix camí recorrien els productes
manufacturats per ser exportats,
gràcies al Port de la ciutat. La si-
tuació el 1910 era que el sector
terciari, dedicat als serveis, do-
nava treball a 3.967 persones
(un 35,7% de la població activa).
Tanmateix, només una quarta
part, 969 persones (8,72% de la
població activa), es dedicaven al
comerç. Això convertia Tarrago-
na en una ciutat poc productiva:
el comerç i la indústria amb prou
feines representaven una tercera
part del destí laboral dels ciuta-
dans. La resta del sector terciari
el componien els funcionaris, mi-
litars i clergues. No es pot negar,
doncs, que la ciutat era deutora
de la seva condició de capitalitat
provincial....”
Edicions ja publicades:
‘La Riuada 1994’El llibre és una crònica perio-
dística de l’autor Ricard Lahoz
a partir del testimoni oral dels
que van viure i patir el desbord-
ament, inclou 5 capítols dedi-
cats a la riuada (escola, Residen-
cial Palau, Serrallo, Port i polígon
industrial), un de la mobilització
veïnal i un altre de cronologia del
1994 al 2003. Unes 90 fotogra-
fies, la majoria de particulars.
La publicació ‘La Riuada de
1994’ està editada per Servei
de Publicacions del Port de Tar-
ragona i Arola Editors, i compta
també amb la col·laboració de
Repsol.
Sanitat Marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720-1930) de Pere
Otiña Hermoso. Aquest és el tre-
ball guanyador del V Premi d'In-
vestigació Port de Tarragona. Es
tracta d'un estudi que pretén
ser una aportació al coneixe-
ment històric en un aspecte poc
conegut a Tarragona com és la
sanitat marítima. El llibre per-
met acostar-se al impacte que
tenen les mesures sanitàries
sobre la població.
La targeta postal a Tarrago-na. 100 anys d'història (1897-1996) de Josep Maria Brull i
Alabart. L'autor dedica 13 anys a
la recerca de postals de la ciutat
de Tarragona, alhora que esta-
bleix un catàleg de totes les edi-
cions aparegudes en un segle.
En aquest treball es pot trobar
l'evolució de la nostra ciutat en
imatges.
Publicacions infantils:
En Pere, el Vermell és fa a la mar. Aquest és el número 1 de
la col·lecció Petit Museu. Amb
textos d'Imma Pujol i il·lustra-
cions d'Antonio Latre, aquest
conte és el resultat del projecte
de recuperació de la memòria
dels pescadors del Serrallo. Es
pot adquirir al Museu del Port
de Tarragona.
En Ramon, el Ranxero, de pes-cador a cuiner. La cuina de bar-ca al Serrallo. El número 2 de la
col·lecció Petit Museu apropa
als més petits la gastronomia
del Serrallo, un dels eixos fona-
mentals en l'economia del barri
marítim de Tarragona. Els textos
són d'Imma Pujol i il·lustracions
d'Antonio Latre.
jeep.es
BE AS YOU ARENUEVO JEEP® RENEGADE
Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 56
SETMANA SANTA CULTURA
Setmana SantaAgenda actes de l'Agrupació d'Associacions deSetmana Santa de Tarragona 2015MarçDissabte 21 | 19:30h. Viacrucis per l'interior de l'església.Socie-tat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants.Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo.
Dissabte 21 | 24h. Processó del Serrallo. Societat Marítima i Protectora. Gremi de Marejants. Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo.
Diumenge 22 | 10h. 25è aniver-sari banda Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Tinglado 1 del Moll de Costa. Trobada ban-des de timbals i la Banda Unió Musical.
Dimecres 25 | 20h. Conferència/ Sermó. Mn. Ramon Corts Blay. Rector de la Parròquia/Basílica de la Concepció de Barcelona. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Con-gregació Senyores de la Mare de Déu de la Soledat . Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 12.
Dijous 26 | 20:45h. Al voltant de la Creu. Coral 'Vadeveus'. Agru-pació d'Associacions de Setma-na Santa de Tarragona. Església de Sant Agustí, Rambla Vella, 12.
Divendres 27 | 19h. Viacrucis per l'interior de l'església. Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Església de Sant Llorenç.
Divendres 27 | 20h. Processó-Gremi Pagesos. Gremi de Page-sos de Sant Isidre. Església de Sant Llorenç.
Dissabte 28 | 16h. Viacrucis So-lemne. Viacrucis commemora-tiu. Commemoració del 75è ani-versari d'haber adquirit el Crist de Sant Francesc. Reial German-dat de Jesús Natzarè. De l'Esglé-sia de Sant Francesc a l'Ermita de la Salut.
Dissabte 28 | 19:30h. Viacrucis per l'interior de l'església. Cofra-día del Cristo del Buen Amor y Ntra. Sra. de la Amargura. Sant Nicolau de Bari.
Diumenge 29 | 11h. Benedicció de Palmes i Missa Pontifical de Diumenge Rams. Ciri Pasqual: La Soledat. Capítol Catedral. Carrer de les Coques.
Diumenge 29 | 12h. Missa de Diumenge de Rams. Benedicció dels Rams abans de cada Missa. Misses a les 12:00, 13:00 i a les
20:00 hores. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10
Diumenge 29 | 13h. Pregó de la Setmana Santa. Sr. Francesc Roig Queralt. Director de Càri-tas Diocesana. Ajuntament de Tarragona. Saló de Sessions de l'Ajuntament.
Diumenge 29 |16:30h. Proces-só del Diumenge de Rams. Ger-mandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista.
Diumenge 29 | 19h. Viacrucis de La Sang - Muralles, Catedral i part Alta. Reial i Venerable Con-gregació de la Puríssima Sang de NSJ. Església de Natzaret.
Dilluns 30 | 10:30h. Missa Cris-mal. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.
Dilluns 30 | 19:30h. Missa. Des-cendiment, Maginets i Associa-ció La Salle Associació La Salle Tarragona. Congregació del Ve-nerat Cos de Jesucrist en el Des-cendiment. Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barc.Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.
Dilluns 30 | 20:15h. Viacrucis. Descendiment, Maginets i As-sociació La Salle Associació La Salle Tarragona. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Il.lustre Confra-ria de Sant Magí Màrtir de Barc Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.
Dimarts 31 | 19h. Missa i poste-riorment Via Crucis per l'interior de l'església. Reial Germandat de Jesús Natzarè. Església de Sant Francesc d'Assís.
Dimarts 31 | 20h. Processó Nat-zarens. Reial Germandat de Je-sús Natzarè. Església Sant Fran-cesc d'Assís
AbrilDimecres 1 | 19h. Viacrucis. Rosari del Dolor per l'interior de l'esglé-sia. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Par-roquial de Sant Joan Baptista.
Dimecres 1 | 19:30h. Processó del Dolor. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista
Dijous 2 | 18h. Missa del Sant Sopar. Església de Sant Agustí.
Rambla Vella, 10.
Dijous 2 | 19h. Esmendada. Tras-llat dels Passos del Gremi de Marejants. Societat Marítima i Protectora.Gremi de Marejants.Des de Sant Agustí fins a la Ram-bla Nova.
Dijous 2 | 19h. Hora Santa. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10.
Dijous 2 | 20h. Solemnes Oficis de Dijous Sant Capítol Catedral.Catedral Metropolitana i Primada.
Dijous 2 | 20 a 22h. Monument Santíssim Sacrament. Torns de Guàrdia d'Honor Armats. Reial i Venerable Congregació de la Pu-ríssima Sang de NSJ. Església de Natzaret.
Dijous 2 | 21:30h. Monument Santíssim Sacrament. Passadís de la Llum i torns de Guàrdia d'Honor Armats. Societat Maríti-ma i Protectora. Gremi de Mare-jants. Església Parroquial de Sant Pere del Serrallo.
Divendres 3 | 0:15:00 Viacrucis Ecce Homo i Associació Juvenil Loreto. Germandat del Sant Ecce Homo. Av M Cristina davant Sa-nitat - Santuari del Loreto.
Dijous 3 | 6h. Sermó de Passió - 'de la bufetada'. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.
Divendres 3 | 6:15h. Viacrucis de La Sang o de la Part Alta. Reial i Venerable Congregació de la Pu-ríssima Sang de NSJ. Catedral Metropolitana i Primada - per la part alta.
Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. German-dat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Església Parroquial de Sant Joan Baptista.
Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Congrega-ció del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment. Església de Sant Pau.
Divendres 3 | 10 a 13h. Museu Bí-blic. Jornada de portes obertes. Museu Bíblic. Les Coques, 1-C.
Divendres 3 | 10h. Viacrucis per l'interior de l'església. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10.
Divendres 3 | 11h. Viacrucis per l'interior de l'església. Reial Ger-mandat de Jesús Natzarè.Esglé-sia de Sant Francesc d'Assís.
Divendres 3 | 12h. Acció Litúrgica de Divendres Sant. Capítol Ca-tedral. Catedral Metropolitana i Primada.
Divendres 3 | 12:30h. Les 7 Pa-raules. Associació La Salle Tar-ragona. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.
Divendres 3 | 13h. Missa Acció Litúrgica de Divendres Sant .Es-glésia de Sant Agustí. Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 10
Divendres 3 | 16:15h. Recollida dels Misteris. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Sortida des de L'església de Natzaret - Rambla - Part alta.
Divendres 3 | 20h. Processó Sant Enterrament. Reial i Venera-ble Congregació de la Puríssima Sang de NSJ. Plaça del Rei - re-corregut tradicional.
Dissabte 4 | 18:30h. Processó de la Soledat. Mn. Manuel Fanjul García farà la Predicació de la Corona de la Mare de Déu de la Soledat. Congregació Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Església de Natzaret - Catedral Metropolitana i Primada.
Dissabte 4 | 19h. Caramelles - Cor Gregal. Carrer Major - Plaça de la Font - Rambla - Catedral tot seguit Missa.Sábado
Dissabte 4 | 22h. Vetlla Pasqual. Església de Sant Agustí. Església de Sant Agustí - Rambla Vella, 10.
Dissabte 4 | 22:30h. Vetlla Pas-qual. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.
Diumenge 5| 11h. Ofici de Pàs-qua. Capítol Catedral. Catedral Metropolitana i Primada.
Diumenge 5 | 12h. Ofici de Pas-qua. Església de Sant Agustí. Rambla Vella, 10. També Ofici de Pasqua a les 13:00 i a les 20:00 hores.
Divendres 10 | 20h. Lignum Cru-cis. Illmo. Sr. D. Jorge Manuel Ro-dríguez Almenar. Ordre Ecuestre del Sant Sepulcre de Jer. El Semi-nari. Sala d'actes
Divendres 10 | 21:h. Cor Jove dels Amics de la Catedral. Direcció Anna Mateu. Ordre Ecuestre del Sant Sepulcre de Jer. El Semina-ri. Claustre de Sant Pau.
Repsol celebraamb Tarragona les festes deSetmana Santa
VIU Tarragona | 58 Març-Abril 2015
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Com va començar tot? El
1983 vam arribar a un acord
amb Casa Simó, que s’havia
quedat Yzaguirre. L’acord amb
Simó implicava deixar les ins-
tal·lacions de Reus i ens vam
traslladar al Morell, on hi havien
uns locals d’un senyor ano-
menat Sans, que tenia cups i
una relació amb Martini, a qui
embotellaven una part del seu
producte. Això feia anys que
estava tancat quan vam arribar
i la nostra idea era potenciar el
vermut.
Rafa MarraséEl vermut Yzaguirre que fan
vostès és el mateix que ja es
feia en els seus orígens? La
fórmula s’ha anat modificant,
sobretot del vermut blanc. No-
saltres vam impulsar el vermut
reserva.
Quan diu “impulsar”, a què es
refereix? Pensàvem que es po-
dia fer un producte d’una qua-
litat superior a la que hi havia
al mercat, que era estàndard.
Al principi vam començar fent
una quantitat molt petita, d’uns
1.500 litres, dels quals vam fer
1.000 ampolles, l’any següent
«Amb la crisi, la gent no pot anar a dinar
fora, però si pot anar a fer el vermut»
Entrevista a Pep Salla, directorgeneral d’Yzaguirre
La seva família tenia vinyes i una bodega a les terres de Lleida i a 14 anys va arribar a Tarragona. Van comprar Simó, que tenia entre els seus productes el vermut Yzaguirre i, des d’aleshores, la marca ha anat creixent de forma imparable. Pioners a l’hora de crear un vermut reserva a tot el món -Pep Salla, 53 anys, és enòleg-, s’han consolidat com a gran marca arreu d’Espanya i ara obren mercats a l’estranger, especialment als Estats Units.
fiscal • patrimonial • comptable
Col·laborem amb vostè per
aconsellar-li en totes les
solucions fiscals i comptables
que beneficïin al màxim a la
seva empresa o patrimoni.
Posi’s en contacte amb nosaltres,
i descobreixi com podem
optimitzar els seus números
L. Espuis i E. Sabater
C. Cristòfor Colom, 11 - 1r 2aTarragona 43001T. 977 232 882
3.000 i així segons anàvem
comprovant que aquell vermut
cada vegada agradava més.
Va tenir bona acceptació,
doncs. El mercat no demanava
un vermut reserva, però nosal-
tres vam crear aquest producte
perquè vam pensar que podria
encaixar bé.
Quin any va sortir el vermut
reserva? L’any 1989 (el 1988
comença el procés d’envelli-
ment). En aquells moments, al
mercat hi havia vermut italià
i també d’aquesta zona i una
mica del sud d’Espanya. No-
saltres vam comprovar que hi
podia haver un producte amb
més caràcter i amb més sabor.
El que hi havia al mercat era
massa igual. Cada fabricant
té la seva pròpia personalitat,
perquè el vermut es fa amb una
barreja d’herbes i cada marca
en té una pròpia però no hi ha-
via res molt diferent d'allò que
ja existia. El vermut reserva va
créixer d’una manera bàrbara.
Ningú no havia fet mai un re-
serva fins aleshores? Cinzano
havia tret un producte amb la
fórmula antiga però no era ben
bé un reserva. El feien amb una
combinació especial, però un
vermut amb un procés d’enve-
lliment no conec a ningú que ho
hagués fet.
A qui se li va acudir la idea?
Quan vam començar amb el
vermut, després de fer la com-
pra de Simó, gent que havia
treballat a Yzaguirre ens expli-
cava que, quan aquesta marca
estava a Reus, al Passeig Prim,
tenien unes garrafes on feien
vins rancis. Aquestes garra-
fes eren planes perquè el sol
toqués més i l’envelliment fos
millor. Aleshores vam decidir
agafar un parell d’aquestes ga-
rrafes i omplir-les amb vermut
Simó i vermut Yzaguirre. Vam
fer el mateix amb un parell de
barrils de 125 litres. En aquelles
instal·lacions hi havia un llimo-
ner al mig d’un pati i hi vam
deixar les garrafes i els barrils.
Després d’un temps vam pro-
var el vermut de les garrafes i
el líquid, amb el sol i la serena,
havia evolucionat molt bé però
quan vam provar el que hi havia
a les bótes vam comprovar que
estava molt millor. Amb tot, li
faltava un punt a aquell vermut
i vam fer proves amb diferents
herbes fins que vam decidir que
estava perfecte.
Com és que un gegant com
Martini, per exemple, no s’ha-
via plantejat mai fer un pro-
ducte com aquest? Per una
marca com Martini, treure una
quantitat tan gran d’un vermut
envellit és molt difícil perquè
has de tenir molt vermut aturat,
envellint-se, sense sortir al mer-
cat. Has de pensar que nosal-
tres, per treure 500.000 litres
de vermut reserva, en tenim
700.000 en bótes. Ara imagina
multiplicar aquestes xifres per
les necessitats de distribució
de Martini.
I quan el van començar a ven-
dre, què? Va agradar molt. La
prova és que cada any la pro-
ducció s’ha anat multiplicant.
Ara fem mig milió d’ampolles
i tenim previst per aquest any
créixer en 100.000 ampolles
més, que moltes aniran destin-
ades a l’exportació.
Quin és el país on més de-
manda hi ha? Estats Units. No-
saltres ja fa dos anys que som
en aquell mercat i el ritme és
ascendent. Del total de vermut
que fem, el 5% l’exportem a
aquell país, el 15% si englobem
la resta de l’estranger.
A l’estranger s’aprecia el ver-
mut com aquí? No, falta la
Cada fabricant té la seva pròpia personali-tat, perquè el vermut es fa amb una barreja d’herbes i cada marca
en té una pròpia
VIU Tarragona | 60
ENTREVISTA EMPRESA
Març-Abril 2015
cultura del vermut. Aquí, tenim
aquesta cultura de fa un munt
d’anys de quan els avis, al sor-
tir de missa, anàvem a fer el
vermut i n’hi posaven una mica
amb sifó als nens. Però ara es
comença a demanar vermut a
l’estranger. Ens demanen preus
i mostres. En els últims dos anys
hi ha més moviment. En alguns
països, però, el vermut encara
es veu com una beguda per fer
còctels.
Com el promocionen inter-
nacionalment? Anem a fires
i tractem de contactar amb
distribuïdors per fer presenta-
cions. De fet, fa poc vam anar a
Colòmbia a fer una presentació
a la universitat de La Sabana
i també vam estar al Centre
d’Hosteleria Bilbao a Bogotà,
juntament amb sommeliers.
Hem de fer una tasca d’explicar
quin és el producte perquè a
Colòmbia, per exemple, no sa-
bien què era. També tenim pre-
vista una gira de deu dies pels
Estats Units per fer presenta-
cions, tasts, etc.
I el mercat xinès? És un mercat
que interessa tothom perquè
té 1.300.000.000 d’habitants.
Però, quin problema té Xina?
Que no té cultura de vi. Ells fan
kanpei (el brindis en xinès) i es
beuen una copa de vi d’un glop.
Si això ho fan amb el vermut, no
arriben ni al dinar, que és el que
els hi passa. També et trobes
amb coses com que un distri-
buïdor et demana la distribució
en exclusiva, i això no pot ser
perquè, si per a Espanya neces-
sitem 40 distribuïdors, imagi-
na’t a Xina.
Quins països són els seus
competidors? Itàlia, que és la
mare del vermut. Especialment
la zona de Milà, on hi ha mar-
ques molt consolidades que, a
més, han creat l’hàbit de con-
sum del vermut en països que
no en tenien.
Ells han obert mercat doncs?
Sí, però no a tot arreu. A Rússia
per exemple ho van fer. A altres
llocs, com per exemple Colòm-
bia, com he dit abans, no.
Quina és la situació d’Yzagui-
rre dins el mapa del vermut?
Estem ben posicionats. Hi ha
una multinacional molt forta
com és Martini i després hi
ha un grup de productors que
ens estem disputant aquesta
segona línia que en el seu mo-
ment havia ocupat Cinzano.
La nostra idea és estar al nive-
ll de Martini, però si no, estar
immediatament rere ells. Això
sempre parlant en vermut es-
tàndard, si parlem de reserva,
som clarament líders al mercat.
Quina producció fan actual-
ment? Entre el vermut normal i el
reserva, uns dos milions de litres.
Martini ha fet grans campan-
yes, amb anuncis de televisió
molt importants. Es plantegen
fer res semblant? No, nosaltres
som el que som i no podem fer
aquest tipus de publicitat. Però
sí que ens promocionem, com
patrocinant moltes coses que
tenen a veure amb el vermut
o no per tal que la gent sàpiga
qui som, a més de moltes altres
coses.
Quins diners dediquen a pro-
moció? Entre nosaltres i el
distribuïdor, estem parlant de
mig milió d’euros en promoció
només per a Espanya.
El vermut és una beguda clàs-
sica, que fins i tot situa els
seus orígens en la Grècia an-
tiga. Està de moda ara? Fa 32
anys que sóc en aquest sector
i he de dir que el món del ver-
mut sempre ha estat cíclic.
Cada cinc anys hi ha un repunt,
després s’estabilitza, després
baixa una mica i torna a pujar.
En el nostre cas no són puntes
de serra, sinó que, quan hem
aconseguit pujar, ens mante-
nim, tornem a agafar una revifa-
da i, d’aquesta manera sempre
creixem. En els últims tres anys,
la tendència a l’alça és molt cla-
ra. A Madrid, fa uns anys, per
exemple, es van començar a
muntar cerveseries tradicio-
nals i el consum de vermut va
pujar molt. Després es va posar
de moda fer establiments més
moderns i ara, una altra vegada,
el vermut està a l’alça.
«Si parlem de reserva, som clarament líders al
mercat»
CONFI MAIL, S.L.
Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48
[email protected] | www.unimail.es
Distribució de fulletons.Col·locació de cartells i manipulats
Confiï en qui més coneix el territori
* PVP recomanat a la Península i les Balears per a Audi A1 1.0 TFSI Attraction 95 CV (70 kW): a partir de 14.900 € (inclou IVA, impost de matriculació, transport, descompte promocional i pla PIVE 6) per a clients particulars, empreses i autònoms que fi nancin per mitjà d’Audi Financial Services (segons les condicions contractuals) un capital mínim de 13.000 € amb una durada i una permanència mínima del fi nançament de 48 mesos. Manteniment durant 4 anys o 60.000 km inclòs. El model mostrat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fi ns al 31/03/2015. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE, SA, EFC. Informació d’Audi: 902 45 45 75.
Es pot tenir tot? Nou Audi A1 des de 14.900 €*
Vols ser astronauta, especialista de cine i pirata? Fer submarinisme, skate i fl yboard? Vols tenir un Late Night, una mascota i un superpoder? Si creus que és possible, ara pots. Amb el nou Audi A1 tindràs tot el món dins d’un vehicle que és encara millor a la ciutat. Tota l’esportivitat, la tecnologia i l’efi ciència d’Audi des de 14.900 euros. Que ningú et digui que no ho pots tenir tot.
Nou Audi A1, de 90 a 192 CV (66 a 141 kW). Emissió de CO₂ (g/km): de 89 a 134.Consum mitjà (l/100 km): de 3,4 a 5,8.
ReusmòbilPº Sunyer, 3843202 ReusTel. 977 32 64 45
TarracomòbilRambla Nova, 11243001 TarragonaTel. 977 21 56 68
44863 REUSMOBIL 210x297 QUIERO A1 cat.indd 1 26/2/15 14:04
VIU Tarragona | 62
ENTREVISTA EMPRESA
Març-Abril 2015
Parla de creixement, de qui-
nes xifres estem parlant? Com
veu el futur de l’empresa? Fa
cinc anys que creixem a un rit-
me del 10-12% anual. Ara volem
tenir una nau dedicada exclusi-
vament al procés d’envelliment
i, per tant, tot el vermut reserva
aniria a la nova nau, que tindria
uns 3.000 metres quadrats i
que la faríem aquí al costat, en
uns terrenys de 30.000 metres
quadrats.
Tota la producció es fa al Mo-
rell? I el personal? Sí, tot aquí.
Ara, però, tenim previst obrir
una oficina a Miami (Florida),
Estats Units.
Com és possible que, en un
moment de crisi econòmi-
ca, vostès creixin al 10-12%
anual? Amb la crisi la gent no
té la mateixa capacitat econò-
mica d’anar a dinar fora però si
la té per anar a fer el vermut. Al
final no deixa de ser un aperitiu
que estimula la gana, piques al-
guna cosa i, al cap i a la fi, surts
de casa i no t’has gastat gaires
diners. I, és clar, som medite-
rranis, i això importa.
Què vol dir amb “som medite-
rranis”? A Europa a les cinc de
la tarda t’has de tancar a casa
perquè no pots estar al carrer
i aquí, quan fa bon temps, to-
thom surt. I em diràs, al nord
d’Europa també, però és que
aquí tenim més hores de sol i
bon temps. El vermut és una
beguda que acompanya molt
aquest estil de vida que tenim.
Això que explica (la nova nau,
obrir una delegació a l’estran-
ger…) suposa moltes despe-
ses. Ho fan tot amb el seu ca-
pital? Sí perquè no rebem cap
mena d’ajuda per part de ningú.
Nosaltres estem dins del sector
del vi, però el vermut no té dret
a res. Ja ens han dit que no es
poden subvencionar res.
I per què passa això? Les aju-
des depenen del percentatge
de cada tipus de producte que
elabores. Per exemple, si ets
una bodega i del total del pro-
ducte que fas, la majoria és vi,
et subvencionen amb un 40%
a fons perdut qualsevol inver-
sió que facis. I aquesta bodega
pot elaborar vermut i sangria
si vol. En el nostre cas, com
que la majoria de producte és
el vermut, no tenim dret a cap
subvenció.
Arran del que vostè explica, el
vermut està discriminat. Per
què? Perquè en el seu moment
no es va incloure en la llei de la
Comunitat Europea. Per què?
Per desconeixement. Qui va
aprovar o va fer aquella llei hau-
ria d’haver tingut en compte
que a Espanya es feia vermut.
Quin volum es fa aquí a Cata-
lunya? Dels 12 productors de
vermut censats a tota Espanya,
6 es troben a Catalunya. Però la
producció que fem aquí supera
el 80% de tot l’estat. I, a més,
ajudem a altres sectors.
Què vol dir? Gràcies a què fem
vermut, ajudem a treure del
mercat la sobreproducció que
hi ha de vi i de sucre, i també
de les melasses. El vi no paga
impostos i nosaltres paguem
36 cèntims per litre de vermut
normal i 55 cèntims per ampo-
lla de litre de vermut de més de
15 graus, és a dir, reserva.
De veritat? Som els únics del
sector del vi que paguem un
impost i que, a sobre, té IVA. En
canvi, a l’hora de les subven-
cions, no existim. No demano
que m’ajudin però tampoc que
sigui l’únic que pagui impostos.
El vermut és unabeguda que acompanya
molt aquest estil de vida que tenim
els canvis que venen.
Dintre de la famosa reforma
fiscal, venia una reforma del
Impost de Societats on s’eli-
minava l’exempció sobre la no
obligatorietat de presentar el
impost aquelles Entitats amb
ingressos iguals o inferiors a
100.000€, mesura que serà
modificada i continuarà essent
efectiva la no obligatorietat
per aquelles Entitats, associ-
acions, amb ingressos igual o
inferiors a 50.000€ i que els
seus ingressos procedents de
rendes no exemptes subjec-
tes a retenció no superin els
2000€ anuals.
La Llei d’Associacions obliga a
portar una comptabilitat (que
ens doni una imatge fidel de la
situació del patrimoni, béns i
drets de l’associació), a seguir
portant un llibre d’actes i un lli-
bre de socis, no obliga a la pre-
sentació i validació dels comp-
tes anuals i llibres comptables,
encara que pot ser recomana-
ble fer-ho per seguretat jurídi-
ca i transparència. Aquesta
comptabilitat, per les en-
titats afectades, ara no
es podrà limitar a un full
d'ingressos i despeses,
s’haurà de portar una
comptabilitat adap-
L’associacionisme va sorgir a
mitjans del segle XIX amb una
clara vocació de serveis a la
comunitat. D’aquesta mane-
ra, moltes de les mancances
de la societat, que no cobria
l’Administració pública, eren
resoltes per l’acció col·lectiva
i el treball voluntari. Des de la
creació d’escoles per a fills de
treballadors, la cultura i la for-
mació eren vistos com a ele-
ments de progrés social, fins
al foment de la cultura, de l'oci
i del lleure entre d'altres, es va
teixir l’exercici de compromís
de la societat organitzada amb
el municipi. La filosofia comu-
na en totes les associacions és
pensar en el benefici col·lectiu.
Les entitats associatives són
escola de democràcia, de
civisme, de participació, de
compromís, de comprensió; la
gent que en forma part aprèn a
ser tolerant, la xarxa de petites
associacions que teixeixen els
nostres pobles, barris i ciutats
ajuden a fer seguir endavant
amb el país. Ho hem vist també
en aquesta dura crisi on les as-
sociacions han arribat allà on
l’administració no hi era. Sigui
quin sigui l’objecte social de
l’associació (d’oci, esportiva...)
totes formen part de societat
civil, i totes tenen nous reptes;
la seva modernització, el relleu
generacional, la comunicació
als mitjans per la difusió de les
seves activitats, la creació de
federacions i confederacions
que facilitin la presència en la
societat, davant de l’adminis-
tració i de les empreses, són
alguns dels reptes per la majo-
ria que els permetran encarar
amb molta més tranquil·litat
ARTICLE EMPRESA
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 64
Lluís Espuis
Associaciói societats
Lluis Espuis i Padró
Gestalia Assessors
www.gestaliagrup.com
tada al Pla Comptable per En-
titats sense ànim de lucre; en
aquesta s’hauran de separar
les activitats considerades
econòmiques, de les no lucra-
tives; si bé totes s’hauran de
declarar, les primeres hauran
de tributar.
És aquí on pot sorgir el con-
flicte, en la determinació o
no de l’activitat econòmica;
moltes associacions per fi-
nançar la seva activitat no lu-
crativa, sense pensar-s’ho ni
volent-t’ho, estan realitzant
activitats econòmiques. Serien
econòmiques totes aquelles
en les que hi ha un pagament
a canvi d’una prestació direc-
te, poden ser-ho loteria amb
sobre cost, servei de bar en la
festa major, la venda de roses,
l’edició i la venda d’una revista,
jornades formatives, etc... No
tributarien i seran sense ànim
de lucre els donatius, les sub-
vencions i les quotes de socis
sempre que no donin dret a
rebre un servei que pugui ser
considerat associat a una acti-
vitat econòmica. Caldrà també
estudiar quina activitat està
subjecte o no a IVA, en funció
de la seva naturalesa i no de les
seves intencions.
S’ha d’analitzar amb deteni-
ment que comporta aquest
canvi per a cada associació, si
cal una ajuda puntual exterior
per complir amb la nova nor-
mativa, o formar a les perso-
nes de la mateixa associació
per afrontar amb més tran-
quil·litat aquest repte. Davant
l’Agència Tributària qualsevol
Societat, encara que estigui in-
activa, ha de complir la norma
de la presentació de l'Impost
de Societats, amb la reforma
les Associacions també, men-
tre no introdueixin excepcions
a la Llei, pel que cal actuar i
tenir la feina feta quan arribi el
juliol del 2016.
«Davant l’Agència Tributària qualsevol Societat, encara que
estigui inactiva, ha de complir la norma de la
presentació de l'Impost de Societats»
PUBLICITAT EMPRESA
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 65
RomaPolXaGestió Integral Immobiliària
Javier Taló Vallvé
«La nostra força són les nostres mans»
C/ Sant Pere, 55, 4t | 43004 TARRAGONA | Telf. 646 757 227 | Correu: [email protected]
RomaPolXa, ofereix un servei de gestió integral de les Comunitats de Propietaris que administra. La nostra experiència en el tracte amb proveïdors i en el sector immobi-liari ens permet contractar els millors serveis i reduir la despesa anual. Proporcio-nem informació econòmica exacta i amb total transparència.
Rebaixem les quotes comunitàries i millorarem els serveis de la finca. (elaboració de pressupost sense compromís)
Truca’ns646757227
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 66
És la nova moda masculina. Va
arribar com una extravagància
pròpia de famosos nord-ameri-
cans i es va imposar entre alguns
actors i esportistes. Ara s’ha
consolidat. Ser home i no portar
barba s’ha convertit en una ex-
cepció, una mena de rara avis. El
pèl a la cara crea furor i tothom
en vol presumir. La fal·lera és tan
gran que fins i tot hi ha gent que
està disposada a fer-se implants
per tal de lluir la tan desitjada
barba. Però el perill és que des-
prés d’alguns dies i setmanes
sense afaitar, allò que en princi-
pi havia de ser el súmmum de
l’estilisme es converteixi en una
mena de sotabosc descontrolat.
És aquí on entra el barber.
Miguel Gigar va créixer entre
EMPRENEDORS EMPRESA
Rafa Marrasélaca, pentinats i assecadors.
Quan sortia de l’escola passa-
va les tardes a la Perruqueria
Cleo, a l’Hospitalet de l’Infant,
propietat de la seva mare,
que fa 42 anys que es dedica
a aquest sector. “M’agradava
veure-la pentinar, em relaxava”,
explica Gigar, que admet que
des d’aleshores va sentir una
passió irrefrenable per aquesta
feina. “És totalment vocacional.
Quan vaig acabar el batxillerat
vaig estudiar ràdio, que també
m’agradava molt però mai vaig
exercir. Allò que volia era ser
barber”, diu. D’aquesta manera
va començar els estudis de per-
ruquer i, un cop va acabar, va
treballar en diferents salons de
bellesa però allò no l’acabava
d’omplir. “Jo sempre havia tre-
ballat per altres. Els perruquers
són artistes i cadascú té un
estil o un criteri diferent. Vaig
decidir que, o muntava el meu
propi negoci o em dedicaria a
una altra cosa”, recorda. I així va
començar a gestar-se Miguel Gigar The Barber. En sis me-
sos va tenir el negoci en marxa.
“Vaig presentar un projecte a la
Generalitat per obtenir un crè-
dit a joves emprenedors i me’l
van concedir”, diu. Així, el 19 de
gener d’enguany obria les seves
portes al carrer Sant Francesc
19 D. “M’ha sorprès la rebuda
de la gent perquè han vingut
molts clients que havia tingut
en altres llocs on havia treba-
llat”, explica.
La barberia de Gigar és dife-
rent. La decoració és elegant
i moderna tot i utilitzar mo-
bles antics. Les butaques pels
clients han estat importades
de la Gran Bretanya i són com
les que abans es podien trobar
a totes les barberies. “Un client
de Chicago que fa un any que
viu a Tarragona em va dir que
havia estat buscant un lloc
com aquest de feia temps per-
què li recordava a la seva ciu-
tat”, diu mentre assegura que
el disseny i la decoració del
seu local han estat obra seva.
“Vaig visitar moltes barberies
arreu d’Espanya mentre feia
cursos amb els millors espe-
cialistes i tenia clar quin tipus
de local volia”. Tot xerrant, arri-
ba un client, un noi amb barba
espessa. Demana hora. “La
freqüència en què cada home
s’ha de retocar la barba varia
segons com sigui aquesta. Si
hi ha molt de pèl, cal anar al
barber cada quinze dies”.
Un lloc on posar a punt la tan de moda barba hipster
Un ofici antic pels nous tempsMiguel Gigar The Barber
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 67
El passat 13 de gener, Fiat
Group Automobiles Spain i Por-
tAventura van formalitzar un
nou acord de col·laboració per
als següents dos anys. Giovanni
Modena, Director d'Operacions
de PortAventura, i Luca Barca,
Director de Marketing de Fiat
Group Automobiles Spain van
ser els encarregats de fer l'en-
trega simbòlica de claus en el
concessionari oficial Fiat Motor
23 (Grup Pons) de Tarragona.
Aquest acord contempla la
cessió de 18 unitats, distribu-
ïdes en quatre FIAT 500L, nou
FIAT Freemont i cinc FIAT Scu-
do. Part d'aquesta flota serà
cedida al personal directiu de
PortAventura. Per altra banda,
la marca tindrà vehicles ex-
posats permanentment en el
parc i també s'hi organitzaran
proves de vehicles en una zona
de l'aparcament, el qual, men-
tre duri el contracte, passarà
a anomenar-se ‘Parking FIAT’.
Com a nou soci col·laborador,
Fiat Group Automobiles Spain
tindrà presència en els suports
informatius del parc, a més de
poder dur a terme determinats
esdeveniments interns i de pro-
moció en les instal·lacions de
PortAventura.
No obstant això, la col·labora-
ció no tan sols acollirà accions
relacionades amb FIAT, sinó
també amb la resta de mar-
ques del Grup, si bé els prota-
gonistes principals d'enguany
seran els FIAT 500L i també el
FIAT 500X, coincidint amb el
seu llançament comercial en
els primers mesos de 2015.
NOTÍCIES EMPRESA
VIU Tarragona
Fiat i PortAventura signen un acord de col·laboració fins el 2016Una flota de 18 vehicles FIAT prestaran servei en el parc temàtic
Fiat Group Automobiles Spain
reforça d'aquesta manera la seva
presència en un dels punts estra-
tègics de l'oci familiar a Europa,
donat que el 62,5 % dels visi-
tants de PortAventura el com-
posen famílies amb fills de fins
a 12 anys d'edat. És per això que
l'elecció dels models s'hagi fet
seguint aquest perfil, recorrent a
la gamma més familiar que actu-
alment posseeix la marca, como
el bonic i espaiós FIAT 500L i els
versàtils FIAT Freemont i Scudo.
El automòbils FIAT seran protagonistes
del tercer parc temàtic més gran d'Europa
Joaq
uim
Pon
s (g
eren
t de
l con
cess
iona
ri o
fici
al F
iat
Mot
or 2
3),
Luca
Bar
ca (
Dire
ctor
de
Mar
keti
ng d
e Fi
at G
roup
Aut
omob
iles
Spai
n) i
Giov
anni
Mod
ena
(Dir
ecto
r d'
Oper
acio
ns d
e Po
rtAv
entu
ra)
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 68
Prou usar i tirar. Aquesta és la
filosofia d’Adrian Langwe (33
anys), un alemany que va arri-
bar a Tarragona per treballar en
el sector de la indústria quími-
ca però que ha acabat tenint el
seu propi negoci, convertint-se
en emprenedor. “Vaig venir a
Tarragona amb un contracte
de treball a Bayer per tres anys.
Amb tot, la línia de negoci en
què treballava es va vendre a
una altra empresa i em vaig
quedar sense feina. Podria ha-
ver tornat a Alemanya, però
aleshores ja havia decidit que-
dar-me aquí”, diu Langwe. Van
ser anys en què havia trobat
l’amor en la seva actual pare-
lla, amb qui té un filla, i amb qui
va aprendre a parlar castellà
-“quan vaig arribar aquí parlava
anglès i alemany i només havia
fet algunes hores de castellà a
Alemanya abans de venir”.
Langwe, que va treballar en
departaments de vendes
d’altres empreses, va quedar
desencantat de la seva antiga
professió i feia temps que li do-
nava voltes a tenir el seu propi
EMPRENEDORS EMPRESA
Si hi ha venda,la persona que ha aportat la roba es
queda el 50%
R.M.
Moda infantil sostenible Principito és la primera botiga a Tarragona que ofereix roba de nens de segona mà, unsector que a Alemanya, país d’origen del seu propietari, és habitual
negoci. “Primer sempre penses
a obrir algun establiment rela-
cionat amb la gastronomia, un
sector que m’agrada molt i, en
el meu cas, estaria orientat a
productes alemanys”, admet.
Amb tot, va canviar de parer
i va decidir muntar Principito
(carrer Gasòmetre, 19), una
tenda on es ven roba infantil
de segona mà. “A Alemanya és
habitual trobar negocis com el
meu. Aquí no en vaig veure cap i
vaig pensar que seria una bona
idea”, diu. Fa vuit mesos que va
obrir les portes i admet que els
tarragonins són encara reti-
cents a l’hora de comprar roba
de segona mà pels seus fills.
“Costa acostumar la gent. Però,
si ho penses, et pots estalviar
molts diners si ho fas perquè, fet
i fet, la roba dels nens petits es
pot utilitzar molt poc temps, de
seguida es queda petita, i és una
llàstima no aprofitar-la”, explica.
El funcionament de la botiga és
el següent: la gent que vol treu-
re uns diners per la roba infantil
que ja no utilitza (des de nadons
fins als 6-8 anys, però sobretot
fins als 3 anys) porta les peces
a Principito. Adrian Langwe
pacta un preu amb la persona
en qüestió i es queda durant
tres mesos la roba. Si hi ha ven-
da, la persona que ha aportat la
roba es queda el 50%, sinó, la
roba es torna al seu propietari o
bé es pot quedar a la botiga fent
una rebaixa del 30% en el seu
preu perquè es pugui vendre
més fàcilment. “Els diners que
s’emporta la gent són nets. Jo
pago l’IVA i tot”, diu Langwe que
no només accepta roba, sinó
també d’altres objectes com
cotxets. “L’estalvi aquí pot ser
molt gran. Mira, aquest cotxet
que tens rere teu, completa-
ment nou, costa més de 1.100
euros. Jo el venc per menys de
250. L’estalvi, en general, supe-
ra el 80%”, explica.
En plena entrevista entra un
senyor. Porta un sac de roba, li
ensenya a Adrian Langwe però
aquest la refusa. “És massa
gran. Si té roba de nen pe-
tit ho podem mirar, però, sis
plau, que estigui neta”, li diu. I
és que molta gent arriba amb
roba bruta o feta malbé per
vendre, peces que no accepta.
“Comprar roba de segona mà
és una bona opció per estalviar
diners, estiguem en temps de
crisi o no. Tant d’usar i llençar
no és sostenible, crec que hem
de reaprofitar més els recursos i
coses que tenim”, assegura. Així,
també ven bolquers de roba
reutilitzables. “Rentar, eixugar
i ja es poden fer servir totes les
vegades que es vulgui. Estalvia
una fortuna i, a més, és respec-
tuós amb el medi ambient”.
Estem per ajudar-te. Confia en nosaltres.
a 10 mesos senseinteressos ni lletra petita
El nostre Servei Tècnic Autoritzat Apple és de tota confiançaamb 26 anys d’experiència i qualitat. Compta amb nosaltressempre que ho necessitis. Hi serem per solucionar els teusdubtes i problemes. El nostre equip de tècnics certificats Apple,et garanteix la màxima eficàcia en les reparacions dels teusordinadors i dispositius.
EXPERIÈNCIA AL TEU SERVEI
L'Espiga d'Or fa35 anysUn referent absolut en alimentacióecològica i macrobiòtica a Tarragona
“Estem contribuint al fet que
Tarragona s'alimenti millor”.
Marisefa Català fa més de tres
dècades que es dedica a fo-
mentar els bons productes ali-
mentaris dins la cistella de la
compra dels tarragonins.
Va arribar al món de l'herbo-
risteria, la macrobiòtica, el
vegetarianisme i l'alimentació
ecològica de forma gairebé ca-
sual. Quan era jove, Marisefa,
que segons les seves pròpies
paraules “sempre he tingut
uns quilos de més” va decidir
formar part d'una associació
anomenada Peso Perfecto, on
la gent que volia aprimar-se es
reunia una vegada a la setmana
per rebre consells i dietes per-
sonalitzades de la mà d'alguns
dietistes. Eren anys de la transi-
ció espanyola, del 1977 al 1980,
quan Marisefa, que treballava
en un altre sector, va deixar la
feina després del naixement de
la seva segona filla. Els 2 anys
sabàtics els va aprofitar per
passar de ser una pacient de
Peso Perfecto a convertir-se en
una de les dietistes d'aquesta
associació després de fer uns
cursos amb diferents metges.
Durant aquells mesos va viatjar
constantment per la demarca-
ció de Tarragona i va aprendre
molt, recorda.
Amb la voluntat de continuar
en aquell sector que havia des-
cobert només uns anys enrera,
Marisefa va decidir obrir la seva
primera botiga, Centro Interna-cional de Dietetica y Nutrición que es va ubicar al carrer Baró
de les IV Torres que va obrir
les seves portes el 30 d'abril
de 1980. “Els meus pares i els
meus oncles em van ajudar
econòmicament a obrir el ne-
goci que durant els tres primers
anys no era rendible i necessi-
tava els diners que guanyava
el meu marit per mantenir-lo”.
L'establiment estava especia-
litzat en productes d'herbolari
i alimentació macrobiòtica i
hi havia unes 200 referències.
“Durant 10 anys vaig treba-
llar-hi jo sola, i vaig gaudir molt
del meu negoci”, afirma.
Passada aquella dècada Mari-
sefa va tenir l'oportunitat d'am-
pliar el negoci amb la compra
d'un traspàs a la Baixada Pei-
xateria que s'anomenava l'Es-piga D'Or. L'antic propietari va
ser qui li va ensenyar a fer el
pa integral i artesanal, a partir
d'aquell moment aquell va ser
un dels símbols del negoci. “Em
llevava a les 6 del matí per fer
pa i després despatxava fins a
les 8 del vespre”, explica. Van
ser 3 anys en què va mantenir
obertes les 2 botigues anant a
la tarda a Baró de les IV Torres
que aleshores també va passar
a anomenar-se L'Espiga D'Or.
“És un nom molt bonic i me'n
vaig enamorar de seguida”.
Marisefa Català s'hi va deixar la
pell des del començament. No
contenta de treballar 14 hores
diàries i ser al capdavant de 2
negocis, els caps de setmana
anava a Barcelona a aprendre
cuina macrobiòtica de la ma
de Mai Vives i Pérez Calvo. Un
aprenentatge que va perllongar
durant tres anys. “Només tenia
un empleat a cada establiment.
La veritat és que si ara ho pen-
«Vull donar les gràcies de tot cor als meus
clients, sense ells no hauríem arribat on som»
VIU Tarragona | 70
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
so era una feinada de por fer tot
allò”, admet. Al final va decidir
unir els dos establiments en
un de sol i va traslladar la seva
activitat al carrer Rovira i Virgi-
li núm. 7 on podia tenir-ho tot:
obrador de pa i pizzes ecològic i
fins i tot una cuina.
En aquella època, la filla petita
de Marisefa, Elena, es va incor-
porar al negoci amb només 17
anys. Ella era l'encarregada de
fer el pa i cuinar. Van començar a
fer tallers per ensenyar a la gent
la cuina vegetariana i macro-
biòtica i a elaborar menjar per
emportar, de fet van ser pioners
i és el que va marcar la diferèn-
cia. A dia d'avui tenen una pro-
gramació molt àmplia de cuina i
elaboren més de 10 plats diaris
diferents per emportar.
El ventall de serveis de L'Espiga
D'Or es va ampliar amb la in-
corporació de la seva filla gran,
Paula. “ Estic contentíssima que
les meves filles treballin amb mi
i així continuin la tasca que vaig
iniciar fa 35 anys”. “Sempre dic
que és essencial tenir les tres fi-
lles juntes perque és clar, la bo-
tiga no és sols una feina, és com
una filla més”, explica tot rient.
Assegura que ha transmès la
passió per L'Espiga D'Or a la
Paula i a L'Elena i admet, això
sí, que sense la seva mare no ho
hagués pogut fer tot, perquè va
ser ella qui la va ajudar amb les
seves nenes.
La botiga de 150m2 va ser
clarament insuficient quan el
propietari del local va decidir
fer obres i reduir l'espai. “Allò
ens va obrir els ulls. Vam veure
que havíem de trobar un local
perquè el que teníem quedaria
massa petit”. Així fa un parell
d'anys es van mudar al seu em-
plaçament actual, al carrer Ro-
vira i Virgili núm. 17 amb més de
400m2. Actualment compten
amb un equip de 9 treballadors
als quals consideren part de la
seva família, que treballen amb
total professionalitat atenent
les necessitats dels clients.
Elaboren diàriament pa i re-
bosteria integral i ecològica,
menjar per emportar i disposen
de l'espai de degustació on dia-
riàment es pot esmorzar , dinar
i berenar. Fan tallers de cuina
vegetariana i macrobiòtica tant
per a grups com personalitzats,
dissenyen dietes per a cada
cas, tallers també dirigits a les
famílies per tal de fomentar
l'alimentació saludable. I una
cosa que han fet des del primer
dia: aconsellar a cada client se-
gons la seva necessitat. "Vull
donar les gràcies de tot cor
als meus clients, sense ells no
hauríem arribat on som. Nosal-
tres coneixem la majoria dels
nostres clients de fa molts anys
i sempre els hem volgut donar
unt tracte molt proper, familiar
i entranyable”.
Marisefa Català assegura que
no té cap intenció de jubilar-se
tot i estar a punt de fer 66 anys
perquè ”L'Espiga D'Or és part
de la meva vida”.
Actualment ofereixen més de 4.000 productes d'herbodiètica, fitoterà-pia, cosmètica bio, ali-mentació especialitzada i productes d'higiene personal i per la llar,
tot ecològic
Març-Abril 2015
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Dotat d'una nova plataforma,
el Sorento arriba a la seva ter-
cera generació convertit en
un autèntic automòbil famili-
ar, atès que totes les versions
disponibles són de set places.
Arriba als 4,78 metres de llar-
gada, 10 cm més que el model
anterior, que permeten gaudir
d'una tercera fila de seients
que compta amb notable es-
pai, fins i tot per a adults. Amb
les set places ocupades, el
maleter ofereix 142 litres de
Ramon Ortizvolum útil, que creixen fins 605
litres en configuració de cinc
places. Hi ha la possibilitat de
desplaçar longitudinalment
fins a 23 cm la banqueta de la
segona fila i el seu interior des-
taca per la qualitat dels nous
materials.
La nova gamma contempla una
única motorització, un modern
dièsel 2.2 CRDi amb potència
de 200 cavalls, ben adaptat a
la filosofia del vehicle. Les di-
mensions del vehicle no són un
impediment per comptar amb
bones sensacions dinàmiques,
destacant la presència d'una
direcció amb tres modes de
funcionament (Flex Steering),
suau i que facilita la feina en les
maniobres d'aparcament. Res-
pecte al canvi automàtic, resul-
ta una opció molt recomanable
i aporta molta comoditat, amb
un funcionament satisfactori.
Kia ofereix tres tipus d'aca-
bats, anomenats Concept, Dri-ve i Emotion. El bàsic incorpora
de sèrie climatitzador de doble
zona, navegador amb pantalla
de set polzades, càmera poste-
rior, programador de velocitat i
sensors d'aparcament. La ter-
minació Drive afegeix fars de
xenó, sostre solar panoràmic,
reglatges elèctrics al seient del
conductor i un quadre d'instru-
ments amb pantalla en color,
a més de roda de recanvi con-
vencional.
Finalment, el model Emotion completa la dotació amb ele-
ments com tapisseria de pell,
clau intel·ligent i botó d'arren-
cada, seient elèctric del pas-
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 72
KiaSorento La proposta de Kia per competir a laprestigiosa categoria Sport UtilityKia potencia la seva presència en els segments alts amb un SUV disponible amb set places de sèrie i un motor dièsel de 200 cavalls. El nou Sorento ofereix versions de tracció 4x2i integral i la possibilitat de canvi automàtic
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 73
NOVETATS MOTOR
Amb set anys degarantia, la nova
generació delSorento està
disponible des de28.990 euros
satger, seients davanters ven-
tilats, volant calefactable, fars
davanters adaptatius i porta
del darrere tipus mans lliures.
Així mateix, afegeix sistema
d'alerta per canvi involunta-
ri de carril i detecció d'angle
mort. El paquet Luxury con-
templa programador de veloci-
tat actiu, fre elèctric, equip de
so Infinity, càmeres exteriors
per visió zenital, navegador de
8 polsades i sistema d’estacio-
nament automàtic.
Març-Abril 2015VIU Tarragona| 74
El Focus és actualment un líder
mundial de vendes, comerci-
alitzat en més de 140 països.
Ford reforça ara els seus ar-
guments i el vehicle adopta
importants millores que poten-
cien la seva competitivitat. Les
novetats de disseny s'inspiren
en els últims llançaments de la
marca, Fiesta i Mondeo. S'ofe-
reix un elevat grau de qualitat
en tots els materials empleats
i proposa una nova experiència
en informació i entreteniment.
Per millorar la vida a bord in-
corpora noves solucions d'em-
magatzematge, permetent
NOVETATS MOTOR
Ramon Ortizdiferents combinacions a la
consola central.
El nou Focus disposa de dotze
combinacions mecàniques. En
dièsel compta amb variants 1.5
TDCi de 95 i 120 cavalls. Ambdu-
es ofereixen unes emissions de
CO2 de 98 grams i un consum
mitjà homologat de 3,8 l/100
km. En benzina s'ofereixen dos
motors. El primer és un 1.0
Ecoboost amb versions de 100
(4,6 l/100 km) i 125 cavalls (4,7
litres), sent les versions més po-
tents encomanades a un 1.5 que
compta amb variants de 150 i
182 cavalls, totes dues amb un
consum de 5,5 l/100 km.
Les noves motoritzacions per-
meten assolir un nou nivell
d'eficiència. Així, es redueixen
en un 8% les emissions de CO2
en els motors dièsel de mitjana,
mentre en benzina la millora
és del 5,5%. Ford afirma que
és l'únic vehicle del segment C
en el qual tots els seus motors
compleixen amb la normativa
mediambiental Euro6.
La firma de l'oval anuncia pro-
gressos en el comportament,
afegint facilitat de conducció,
eficàcia i elevats nivells de se-
guretat. Amb una de superior
rigidesa i millores en apartats
com la suspensió, guarda un
notable equilibri entre agilitat
i estabilitat. S'aconsegueix així
una gran precisió en les tra-
çades i millora la capacitat de
tracció. Les millores dinàmi-
ques no impedeixen que aquest
automòbil ofereixi als seus ocu-
pants un elevat grau de confort
de marxa.
La seguretat adopta noves tec-
nologies que milloren la com-
petitivitat del model enfront
dels seus rivals. Pot disposar,
per exemple, de funció d'es-
tacionament perpendicular,
llums adaptatives, sistema de
pre col·lisió, indicadors de dis-
tància, etc.
Ford Focus La renovació de tot un líder del mercatEl model més venut del món estrena una nova generació. Aquest tecnològic vehicle pot disposar de fins a 18 assistents a la conducció i s’ofereix amb dos tipus de carrosseria, berlina de cinc portes i familiar
Disponible amb 12 combinacions
mecàniques, els preus van dels 18.625€
per l’acabat Trend a 21.475€ el Titanium
QUALITYCAR_KIAgamaPive6_210x297_cat.pdf 1 16/12/14 10:14
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 76
NOVETATS MOTOR
La segona generació del Sports Activity Coupé de la marca ale-
manya consolida la seva aura
d'exclusivitat amb una imatge
més refinada i dinàmica que
el model original de 2008. Les
modificacions estètiques es tra-
dueixen en una presència més
suggerent, amb trets que ac-
centuen l'esportivitat i que han
servit a més per millorar el seu
coeficient aerodinàmic. Per real-
çar la seva singular silueta, BMW
ofereix una nova línia denomina-
da Pure Extravagance, amb pin-
tura grisa galvanitzada i cuir en
dues combinacions de color, o el
kit esportiu M Sport.
En l'habitacle es combina el
confort i l'espaiositat amb un
luxós ambient esportiu, rematat
per un nou volant de tres pals
estrets i nous comandaments
per les lleves. La funcionalitat
adquireix més protagonisme en
un interior que disposa
ara de respatllers
per als tres se-
Ramon Ortizients posteriors abatibles de sè-
rie, de manera que es pot ampli-
ar el volum del maleter de 580
fins a 1.525 litres.
Tot conduint-lo, el nou X6 ofe-
reix respecte al seu antecessor
una agilitat dinàmica superior i
una resposta mecànica més po-
derosa. El sistema intel·ligent de
tracció total permanent BMW xDrive optimitza la capacitat de
tracció en funció de les condici-
ons de conducció, millorant l'es-
tabilitat del vehicle i permetent
traçar revolts de manera més
precisa. Aquest sistema pot
ampliar-se en opció amb funci-
ons d'adaptació automàtica del
xassís, entre elles el Dynamic Performance Control, per aug-
mentar el tacte esportiu.
Les superiors prestacions del
nou BMW X6 es combinen amb
una reducció en els consums
de fins a un 22%, una fita as-
solida gràcies a la tecnologia
BMW TwinPower Turbo dels
seus motors, a la caixa del can-
vi automàtica de 8 marxes amb
funció Steptronic inclosa de sè-
rie, a l'aplicació de nombroses
solucions de la tecnologia BMW EfficientDynamics,
així com a la
millora de les qualitats aerodi-
nàmiques.
En la seva oferta mecànica in-
clou un propulsor V8 de darrera
generació de 450 cavalls (xDri-ve50i), mentre que el xDrive30d equipa un bloc dièsel de sis cilin-
dres en línia i 258 cavalls. L'alter-
nativa superior és el M50d, amb
un motor dièsel proveït de tres
unitats turbo, de 381 cavalls.
Les motoritzacions disponibles
s'ampliaran posteriorment amb
el xDrive35i de 306 cavalls i el
xDrive40d, de 313 ca-
valls.
Els consums homologats oscil·len entre 6 i 9,7l/100 km; les
emissions de CO2, des de 157 fins a 225 g/km
BMW X6Exquisida combinació de coupé esportiu i Sport UtilityBMW presenta la segona generació del seu X6, ara amb una imatge més refinada i dinàmica, combinada amb un rendiment potenciat i una ambientació interior més sofisticada
PUBLICITAT MOTOR
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 77
MÁS DE 1 TONELADA DE CAPACIDAD DE CARGA
SUSPENSIÓN TRASERA
BI-LINK
TRACCIÓN+
TRES ASIENTOS EN LA CABINA
NUEVO DOBLÒ. TODO EMPIEZA EN TI.
NUEVO DOBLÒ. UNA MANERA MEJOR DE TRABAJAR.
Gama Doblò: Emisiones CO2 de 133 a 173 g/km. Consumo mixto: de 4,9 a 7,4 l/100 km.DOBLO CARGO BASE 1.3 MJET 75 CV. Precio Promocionado: 9.715,99€ (IVA no incluido - Transporte e impuesto de matriculación incluidos). IEDMT calculado al tipo general, no obstante, el tipo aplicable puede variar en función de la Comunidad Autónoma de residencia. *TIN 6,99%. Comisión de Apertura (1,50%): 125,31€ (sin IVA) al contado. Precio contractual (sin IVA y sin Valor Residual): 5.400,00€. Para unidades financiadas a través de Leasing con FGA Capital Spain EFC, S.A. Oferta válida hasta el 31/03/2015.
NUEVO FIAT DOBLÒ POR 150€ AL MES (sin IVA).36 cuotas, entrada 1.361,97€, última cuota 4.273,31€ (sin IVA), TAE 8,01%*
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA: CONSUMO MIXTO ENTRE 4,0 y 8,3 (L/100 KM). EMISIONES CO2 ENTRE 104 y 177 (G/KM).*PVP Recomendado Alfa Romeo Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante, PIVE 6, subvención del Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) y descuento adicional por financiar con FGA Capital Spain EFC, S.A.U. según condiciones contractuales para el Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 105 CV Súper por un mínimo de 10.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. Incluye para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., garantía legal de 2 años sin límite de km., más 2 años adicionales de garantía comercial sin límite de km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Oferta válida solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2015 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 6, si los fondos del PIVE se han agotado, sin existir otros fondos disponibles, se mantendrá el precio publicado mediante descuentos del fabricante y concesionarios. Consultar Procedimiento y Regulaciones del PIVE 6 publicadas en la página web del Instituto IDAE. La versión visionada corresponde con el vehículo Alfa Romeo Giulietta 1.4 TB 120 CV Distinctive con opcionales (19.950€, en las indicadas condiciones).
Alfa Romeo con
NUEVO ALFA ROMEO GIULIETTA .INTERIOR DEPORTIVO y ACABADO EN CARBONO, NUEVAS LLANTAS DE ALEACIóN, NUEVO MOTOR MULTIAIR DE 150 CV. NUEVA GAMA ALFA ROMEO GIULIETTA DESDE 14.990€*, CON PLAN PIVE 6 y 4 AÑOS DE GARANTÍA.
EL FUTURO PERTENECE A LOS QUE TIENEN UN GRAN PASADO.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 78
2 RODES MOTOR
Motos
Per Bultaco, innovar no és
només aconseguir noves me-
tes tecnològiques, sinó també
oferir noves experiències. El
model Brinco és el resultat de
la voluntat de traslladar l'espe-
rit Bultaco a una nova era, però
sempre fidel als clàssics valors
de la marca, com són passió, in-
novació i competició. La Brinco
representa tots els valors lle-
gendaris de Bultaco adaptats
al segle XXI. Amb ella
Sota la premissa d'oferir un
producte que s'adapti a un es-
til urbà i específic de conduc-
ció segons les necessitats dels
usuaris, la mítica firma de Mi-
lwaukee ha creat la Street 750
per a un ús intensiu en ciutat.
Una moto lleugera (222 quilos)
que respon amb la màxima agi-
litat i que facilita al màxim les
nombroses arrencades i para-
des que es realitzen contínua-
ment en la ciutat gràcies al seu
motor de 750 c.c., denominat
Revolution X. Amb el seu xassís
Dissenyat i fabricat a Figueres,
el Rieju City Line és una mo-
tocicleta pensada per als des-
plaçaments urbans i interur-
bans, i sempre sota la batuta
d'un potent propulsor de 125
cc regit per un sistema d’injec-
ció electrònica i la robustesa
que li confereix la refrigeració
líquida. És un scooter de con-
ducció àgil i manejable fins i
tot aturat, i gràcies al seu dis-
Bultaco inventa la Moto-BikeBrinco, moto elèctrica
Harley-Davidson Street 750Exercici de disseny
Rieju City LinePolivalent megascooter
neix la Moto-Bike, una combi-
nació que uneix l'adrenalina que
proporciona la seva propulsió
100% elèctrica i l'experiència
física del pedaleig independent.
Permet decidir en cada moment
la millor combinació d'impuls
per a cada situació: motor, pe-
daleig independent o la combi-
nació de tots dos. Pot arribar a
una velocitat màxima superior
a 60 km/h, amb una autonomia
de fins a 100 km. Te un preu
de 4.800 euros i es una
edició limitada de
175 unitats.
seny i geometries s'han acon-
seguit unes excel·lents presta-
cions de la part cicle en obtenir
unes bones cotes de distància
entre eixos.
També destaca per la reduïda
alçada del seient i per tenir
un pes contingut. La segure-
tat que transmet el seu basti-
dor es veu augmentada amb
un equip de frenada notable
i disposa d'una bona dotació
d'equipament de sèrie, com
ara carregador de telèfon mò-
bil, cavallets central i lateral i
ordinador de viatge. Està dis-
ponible des de 2.999 euros.
és allargat i estret, la seva baixa
alçada del seient i l'amplada es-
pectacular del seu manillar, el
conductor té en tot moment un
exce·lent control en tot tipus de
maniobres. D’aquesta manera,
la Street 750 transmet total con-
fiança i eficàcia en revolts i en
canvis de direcció dins de la ciu-
tat. És una moto minimalista i que
té una elevada qualitat en tots els
seus detalls, però amb el clàssic i
trencador negre com a base pee
tal que els amants de les custom
puguin decorar-la al seu gust.
Un cop d'ull a les novetats del món de les dues rodes, per Ramon Ortiz
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris
Vine a conèixer la gamma Nissan 2015
Nou NissanMICRA
Nou NissanNOTE
Nou NissanPULSAR
NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona
NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló
43204 · REUSTel. 977 772 197
Ctra.València, 20643006 · TARRAGONA
Tel. 977 549 560
Març-Abril 2015VIU Tarragona| 80
BREUS MOTOR
Els aficionats al motor tenen
al maig dues atractives cites a
Barcelona. D'una banda es ce-
lebra del 9 al 17 de maig el Saló
Internacional de l'Automòbil de
Barcelona. És la seva 38a edi-
ció i arribarà als 96 anys d'his-
tòria amb la voluntat de ser, un
cop més, un aparador per a les
marques i una plataforma per a
la indústria de l'automoció. Un
any més, aquest esdeveniment
coincidirà amb la celebració del
Motor 23, concessionari oficial
de Fiat a Tarragona, va aplegar
prop de 200 persones amb
motiu de la presentació en so-
cietat del nou model Fiat 500 X.
Aquest esdeveniment va reunir
a clients fidels de la marca ita-
liana, representants del consis-
tori de Tarragona i directius de
El Subaru Outback segueix fi-
del a la seva filosofia original de
combinar el millor d'un familiar i
d'un 4x4, com ve fent-ho des de
fa vint anys. La nova generació,
que arribarà al mercat el proper
mes de març, suposa un salt
qualitatiu envers el model an-
terior. Exhibeix un disseny més
estilitzat i esportiu i incorpora
una graella hexagonal i tecno-
logia led. La cinquena genera-
Saló de l'Automòbil a Barcelona i F1 a MontmelóCites del motor per al mes de maig
Nou Fiat 500XPresentació en societat
5a generació del Subaru OutbackArriba aquesta primavera al mercat
GP d'Espanya de F1 al Circuit de
Barcelona-Catalunya, conver-
tint la ciutat comtal en la capital
mundial del motor per uns dies.
Els espectadors podran gaudir
d'una apassionant carrera en la
qual Fernando Alonso intentarà
brillar amb el seu McLaren-Hon-
da, davant els poderosos Mer-
cedes-Benz i lluitant contra les
millors escuderies com Ferrari
-amb Vettel en les seves files-,
Lotus o Red Bull.
PortAventura, a més d'impor-
tants personalitats de l’activitat
econòmica de la demarcació.
D’atractiva i aventurera imatge,
el nou Fiat amplia la gamma
500 i s’uneix als models 500, el
monovolum 500L, el monovo-
lum de set places 500L Living
i el monovolum off-road 500L
Trekking. El nou 500X compta
amb una extensa gamma que
combina dues versions (Urban i
Cross), motors benzina i dièsel,
3 tipus de canvi i 3 de tracció.
ció d'aquest carismàtic vehicle
adopta un xassís totalment nou
que augmenta la seva rigidesa
i una suspensió re dissenyada
per reduir el balanceig i propor-
cionar una resposta més preci-
sa. Les motoritzacions 2.0 turbo
dièsel i 2.5 benzina atmosfèric
de 4 cilindres bòxer han estat
revisades per millorar el lliura-
ment de parell i potència i adap-
tar-se a la normativa Euro VI.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
PCL_NX300h_210x297.pdf 1 20/10/14 12:32
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
PCL_NX300h_210x297.pdf 1 20/10/14 12:32
Març-Abril 2015VIU Tarragona |82
INTERIORISMEDECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES
Com més amples, millors
Benvinguts a ladictadura de la llum,
dels espais oberts,de les cases sense
barreres. Benvinguts a una casa més
còmoda, més àmplia.
Març-Abril 2015 VIU Tarragona |83
Tothom voldria tenir una casa
gran amb enormes finestres
o terrasses on la llum del sol
entrés directament. Tothom
voldria tenir un menjador de
somni, amb grans sofàs, buta-
ques i una taula immensa per
convidar qui es vulgui. Tothom
voldria ser milionari. Amb tot,
la realitat de la majoria de la
gent és que no es poden per-
metre aquest tipus d’habitat-
ges i sovint s’ha de passar amb
pisos d’espais reduïts.
VIU TarragonaLes limitacions perquè fa als
metres quadrats, però, es po-
den solucionar amb enginy
i, sembla fàcil dir-ho, des-
fent-nos de mobles i objectes
inútils que fan de les nostres
cases llocs massa carregats
i foscos. Cases que, de vega-
des, estan massa comparti-
mentades.
Obrir les diferents habitacions
a la resta de l’habitatge, com
tenir una cuina que comunica
amb el menjador amb la se-
paració d’una simple barra o
Espais grans, poc carregats, donant una sensació de zonesobertes on la llum és la gran protagonista. Fer de la nostra casaun lloc ampli, diàfan
taula petita amb rodes o bé,
fins i tot, unir rebedor, cuina
i menjador, és la tendència
que més s’imposa. Els espais
tipus loft estan de moda, llocs
on tot queda a la vista, on, si
cal, es tiren a terra barandats
i murs inútils.
Aquests lofts poden tenir un
aspecte més industrial o bé
fer-ho més acollidor jugant
amb els colors de les parets,
la llum i la roba en el mobiliari.
Tot s’accepta dins el concepte
d’espai obert.
OBERTURA INTERIORISME
Prescindir d’allò que no és ne-
cessari per guanyar més llum,
espai i funcionalitat. L’objectiu
és tenir habitacions i salons
més amplis, aprofitant al mà-
xim els metres quadrats de
què es disposa. Una de les so-
lucions es eliminar murs que
separin, per exemple, el rebe-
dor del menjador i, en cas que
es necessiti tenir un element
constructiu per tal suportar les
càrregues de l’edifici i el sostre,
es pot optar per la col·locació
d’un pilar metàl·lic.
Murs de colors clars que no-
més serveixen per separar els
diferents ambients. Per refor-
çar la sensació d’espai més
gran és convenient triar un
mateix terra per donar unifor-
mitat a l’habitatge impedint,
doncs, l’aspecte d’espai dividit
per terres de diferents formats
i colors.
Març-Abril 2015VIU Tarragona| 84
ESPAIS INTERIORISME
Redacció
L’aprofitament dels metres quadrats en habitacions petites pot fer que aquestes semblin més grans
El secret està en l'espai
WWW.LEST ILAMIDA.COM
MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590
Març-Abril 2015
ESPAIS INTERIORISME
VIU Tarragona | 86
Obert a totEt donem les claus per aconseguir mésespai en el teu habitatge
La il·luminació és molt impor-
tant. Cal desfer-se de làmpades
que pengin del sostre perquè
només recarreguen l’ambient.
La solució seria posar llums en-
castats al sostre i utilitzar pe-
tites làmpades a les taules. La
llum natural és la gran estrella
per ampliar la sensació d’espai.
L’eliminació de divisions per-
met que els raigs de sol que pe-
netren per les finestres tinguin
més recorregut i ampliïn l’angle
de visió. La il·luminació artifi-
cial ha de ser tènue per crear
un ambient càlid i comfortable
i, per aconseguir-ho, s’han de
fer servir làmpades de peu i de
sobretaula.
Posar una taula de menjador
de grans dimensions a la sala
VIU Tarragonad’estar és útil per poder convi-
dar molta gent a fer un àpat i
també un element de suport si
es troba a prop de la cuina o el
lloc de treball. Tenir també un
sofà-llit amb calaixos pot ser
útil com a espai multi funció.
Les portes poden estar sobre
un colís i, d’aquesta manera,
evitar ocupar espai. Si es vol
que aquest efecte sigui més
gran, es pot utilitzar vidres
perquè deixin passar la llum i
donar una sensació d’estança
encara més diàfana.
La llum naturalés la gran estrella
per ampliar lasensació d’espai
Prestem serveis d’arquitectura a famílies i PYMES, tot maximitzant el valor de
la inversió dels nostres clients.
Obra nova, reformes, ampliacions, comerços i negocis, interiorisme, disseny a mida
de mobiliari... i si no teniu temps, també gestionem totes les feines i industrials.
Les vostres idees i les particularitats del vostre terreny, casa o local reque-
reixen un projecte fet a mida. Escoltem les vostres necessitats i aspiracions,
necessitem de la vostra plena participació en el procés de disseny per portar les
vostres idees cap a un projecte tangible.
Unim la vostra imaginació i la nostra creativitat.
arquitectes · residencial · retail· residencial · retail
c. Pare Palau 6 - 5è 1a | 43001 TARRAGONA | Tel. 977 237 336 | www.robertarquitectes.com
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 88
CUINES INTERIORISME
Cuines sense barreres
Fer-les visibles a la resta de la casa crea méssensació d’amplitud
Tenir la cuina oberta a la res-
ta de la casa, especialment al
menjador pot suposar un gran
avantatge per fer més grans
els habitatges amb superfí-
cies reduïdes. El fet de poder
prescindir d’un barandat pot
ajudar a donar més sensació
d’amplitud. Amb tot, la separa-
ció entre els dos espais es pot
fer mitjançant una barra que
Redacciópot estar adossada a la paret i
que, fins i tot, pot ser plegable.
La barra es pot utilitzar per fer
àpats ràpids o esmorzars, en
un estil de vida més informal.
El fet de poder veure la televi-
sió des de la cuina o simple-
ment xerrar amb les persones
que no es troben en aquell mo-
ment cuinant faciliten les rela-
cions personals. També es pot
disposar de taules petites amb
rodes per tal, a banda de ser
un bon moble separador, d’ele-
ment de suport al menjador en
moments puntuals.
La integració de la cuina amb
el menjador es fa amb línies
depurades, acabats en fusta o
tons suaus, electrodomèstics
amb plafons o un menjador
funcional que s’adapti a tot.
Situar una gran illa, de línies
rectes i pures, que serveixi per
a cuinar i com a taula de treball,
és una bona idea en habitatges
com lofts d’espais oberts.
La barra es potutilitzar per fer àpats
ràpids o esmorzars
MBINTERIORS
CUINES PERSONALITZADES · PORTES D’INTERIOR · ARMARIS A MIDA · VESTIDORS · PARQUETS · REFORMES INTEGRALS · ASSESSORAMENT DECORATIU
A MBINTERIORS desenvolupem projectes personalitzats, creant espais a la mesura de l’estil de vida i les
necessitats de cada client. Traduïnt-les en ambients acollidors. Uns projectes que fem realitat treballant amb productes de qualitat, disseny i innovació i amb les marques de major prestigi del mercat.
MBINTERIORS · C/ Mossèn Ritort i Faus, 4 bis · 43002 TarragonaMòbil: 695 663 703 · Telèfon: 977 240 384 · mail: [email protected]
www.mbinteriorisme.com
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 90
CUINES INTERIORISME
El centre de la cuinaEspais per posar les plaques de cuina que s’utilitzen també com a llocs de treball i piques. Una varietat infinita
Sintètiques, de pedres natu-
rals i acer inoxidable. Tres dels
materials més importants per
triar una de les peces clau de
qualsevol cuina.
El material sintètic és l’opció
per la qual més usuaris es
VIU Tarragonadecanten, el que està més de
moda. La duresa, adaptabili-
tat, higiene i la gran varietat de
colors, estils i textures, són els
principals avantatges d’aquest
estil d’elements per a les illes.
La pedra natural, com el gra-
nit i el marbre està destinat a
aquelles persones que prefe-
reixen la tradició i els materials
naturals. Són realment durs,
tenen un component d’auten-
ticitat innegable així com d’ex-
clusivitat. Contra el que pugui
semblar, hi ha molta varietat.
L’acer inoxidable és un mate-
rial que sembla destinat als
professionals del món de la
El material sintètic és l’opció per la qual més usuaris es decanten
cuina o, els aficionats a la gas-
tronomia. Així, les cuines dels
restaurants acostumen a fer
servir aquest material per la
seva higiene. La seva bellesa
també és un dels factors en
alça, com la sensació de viure
en un ambient industrial en els
habitatges que estan decorats
amb aquest estil.
bina-ho tot amb una butaca i
una còmoda que pugui servir
de moble d’emmagatzematge.
Una altra manera d’aprofitar
l’espai és posar una lleixa so-
bre la finestra per ubicar-hi els
llibres. A banda de tenir-los en
un lloc visible, donen més sen-
sació de caliu.
Per guanyar metres, una bona
opció és incorporar la terrassa.
En el lloc que ocupava aquest
espai obert es pot situar un
racó de lectura o bé una zona
de treball. També es pot posar
un sofà.
Si la sala d’estar i el menjador
formen un sol espai, una bona
SALES D'ESTAR INTERIORISME
La sala d’estar, moltes vegades
integrada en el mateix menja-
dor en un intent de tenir dos
ambients en el mateix espai, és
on es fa vida en un habitatge. El
sofà s’ha convertit en un moble
indispensable des d’on veure la
tele fins a sopar un entrepà, lle-
gir o simplement descansar. Fer
d’aquesta habitació de la casa
un lloc més confortable és un
dels reptes principals.
Si la sala és estreta, cal posar el
sofà al fons i que aquest moble
tingui potes perquè això li dóna
un aspecte més lleuger. La tau-
la, rodona, perquè es converteix
en un obstacle més petit. Com-
Redacció
El sofà s’ha convertit en un moblefonamental
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 92
Sales d'estaramb possibilitatsEl lloc favorit per molta gent. Fer-lo còmodeés indispensable
idea és situar la taula enganxa-
da a la paret per deixar més lloc
al mig. La taula pot ser desple-
gable, un fet que permet tenir
més convidats sense que això
comporti un moble més gran.
PASSADISSOS INTERIORISME
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 94
Es pot situar unpetit armari que
tingui els mateixos acabats que la paret
No nomésuna zonade pas
El passadís sol ser una zona
fosca i infrautilitzada en cada
casa. Aquest espai s’utilitza
-és la seva principal funció- per
connectar les diferents zones
de l’habitatge però també pot
tenir d’altres funcions si es te-
nen les idees clares.
Si es vol guanyar un espai per
tenir més emmagatzematge
extra, es pot situar un petit
armari que tingui els mateixos
acabats que la paret. Aquesta
opció és molt vàlida per cases
amb dos o més plantes. L’ar-
mari se situaria al replà.
Perquè el passadís no sigui tan
fosc, una opció és instal·lar un
armari amb portes de vitralls.
D’aquesta manera es guanya
un lloc per guardar coses i
aporta més llum. En aquest
VIU Tarragonasentit, també es pot situar una
lleixa a la paret i omplir-la de
quadres o gerros o tot tipus
d’objectes personals. Una de-
coració que aportarà calidesa
al passadís.
De vegades, la sensació és que
aquesta part de la casa és pe-
tita. Per augmentar la sensació
de profunditat i grandària, una
catifa allargada a terra i pintar
la paret del fons amb una tona-
litat fosca en contrast amb les
parets del costat, aporta pro-
funditat.
Si el passadís no és massa alt
-unes golfes, per exemple- uti-
litzar paper pintat de ratlles
verticals aporta una sensació
de més alçada a l’espai.
El passadís pot tenir una utilitat afegida a banda de connectar diferents zones de la casa.
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 95
PUBLICITAT INTERIORISME
La companyia naturalInstal·lació i manteniment de plantes d’interior
9.95€ + i.v.a / mes Inclou:• instal·lació de hidrojardinera i plantes naturals• assistència quinzenal per tasques de manteniment• substitució en cas de símptomes carencials
Recents estudis científics han demostrat que la proximitat de les plantes vives es molt beneficiosa per la salut de les persones que permaneixen en espais tancats. Les plantes absorbeixen el CO2 que els humans expulsem al respirar ja que ens proporcionen oxigen, imprescindible i beneficiós per la seva puresa. Alhora, les plantes aporten una adequada humitat al ambient i absorbeixen tant l’electricitat estàtica produïda pels aparells electrònics que ens envolten, com les partícules microscòpiques de la pol·lució atmosfèrica.
Crea amb Hidrorent un ambient elegant, agradable, relaxant, i sobretot, natural.
Tel. 636 628 728 | Visita’ns a www.facebook.com/hidrorent | www.hidrorent.com | [email protected]
BANYS INTERIORISME
Si es disposa d’un bany amb
una finestra per la qual pugui
entrar llum en abundància,
aleshores tot és perfecte. Si el
color blanc és aquell que pre-
domina, tindrem una zona dià-
fana, amb una sensació d’higi-
ene i puresa total, ideal.
Doncs bé, el blanc ha tornat
per quedar-se. De fet, mai no
Redaccióha marxat. Aquest color sem-
pre ha estat un dels favorits
pels usuaris per aquesta part
de la casa tot i que fa alguns
anys va perdre protagonisme
envers d’altres colors que es
van posar més de moda.
Per tal d’evitar que el bany
sembli massa fred, es recoma-
na que el terra sigui d’un color
càlid, com rajoles que imitin la
fusta. La fusta, precisament,
pot ser un bon material per tal
de donar calidesa en alguns
accessoris. La presència de
tovalloles o elements tèxtils en
diferents parts d’aquesta ha-
bitació són molt útils a l’hora
d’aportar confort i crear una
atmosfera més agradable.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 96
Bany blancTorna el color més clar de tots, aquell que aporta més llum a la zona més higiènica de la casa
El blanc ha tornat per quedar-se. De fet, mai
no ha marxat
PUBLICITAT INTERIORISME
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 97
anunci 175 X 125 revista viu tgna 140225 - 25/02/14- 16:08
OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB
LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT SET VEGADES EL SEU RENDIMENT
"SUMINISTRE INMEDIAT"
CALD. GASOIL CALD. GAS CALD. LLENYA SOLAR LLAR CALD. CALD. BIOMASA
Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica
Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura
PER AIGUA I PER AIRE.
CALD. LLENYA
flama inversa ESTUFA LLENYA ESTUFA PELLETS
HABITACIONS INTERIORISME
Decorar-lo amb allò que més
ens agrada pot provocar un can-
vi total en aquesta habitació.
Utilitzar llençols i cortines sen-
se estampats, d’un sol color i
reservar la policromia per coi-
xins i complements. El cotó i
el lli són els teixits que millor
transpiren. A les parets podem
mostrar les nostres aficions:
si ens agrada la fotografia, po-
dem penjar bones col·leccions
VIU Tarragonad’imatges, o bé alguna pintura
sobre el capçal del llit o paper
pintat en tota l’habitació. Ara
bé, els colors neutres afavorei-
xen la relaxació en una habita-
ció destinada al descans.
La fusta ha de ser la gran pro-
tagonista perquè aporta ca-
lidesa i és un material noble,
sense oblidar que la barreja
d’estils aporta personalitat a
l’estança. A l’hivern es poden
utilitzar catifes per guanyar
calidesa -ideal per quan vas
descalç-, sempre i quan siguin
d’un sol color per tal de no re-
carregar aquesta estança. La
llum és primordial. Que sigui
la necessària, poca, per tal
d’afavorir el descans i que surti
d’una làmpada sobre una tau-
leta de nit.
Una de les coses que més po-
den ajudar a la personalització
del dormitori és poder associ-
ar l’habitació a alguna aroma,
fragància. Rosa o lavanda són
algunes de les més indicades.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 98
Personal i intransferible
Els colors neutres afavoreixen la relaxa-ció en una habitació destinada al descans
Fer del teu dormitori el lloc especial de la casa
Hi passem moltes hores però no ens n’adonem perquè estem dormint. Amb tot, el dormitori diu molt de nosaltres, de la nostra personalitat i dels nostres gustos i aficions
Gustau i Carlos, els gerents.La seva premissa: Treballar colze a
colze amb els seus clients peraconseguir els millors resultats
Els especialistes diuen la sevai participen del formats col·laboratius de GCD
SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68,
Local 11-13 · 43002 de Tarragona
Tel. 977243364
[email protected] • www.grupgcd.com
Segueix-nos a:
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 99
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
GCDEstudis i projectes, materials i assessoramentGrup GCD és una empresa li-
derada per dos joves Gustau
Comes Dalmau i Carlos Mansi-
lla, que han apostat per vèncer
la por natural del sector de la
construcció i han trobat la seva
oportunitat en un nínxol que
requeria més especialització i
personalització d’uns serveis
que a causa de la conjuntura
econòmica s’estaven perdent.
Amb treball i tenacitat estan
aconseguint posicionar-se com
a referents en el sector de la
construcció i materials d’avant-
guarda de la província.
Si alguna cosa els caracterit-
za és la seva contínua i activa
lluita per estar a l’última en els
productes més innovadors del
sector i avançar per tal de po-
der oferir un servei de qualitat i
productes singulars.
En GCD qualsevol projecte és
possible, no hi ha repte que no
acceptin i escull que no es pro-
posin salvar.
DESPATXOS INTERIORISME
Així molts ciutadans han ha-
gut d’habilitar un espai en
l’habitatge per poder desti-
nar-lo a despatx. Aquest, però,
no ha de ser necessàriament
un lloc qualsevol, fosc, mal
organitzat i gens atractiu, ans
el contrari, pot ser un espai
atractiu i que, ben pensat, pot
integrar-se en la decoració de
la resta de la casa.
VIU TarragonaEl primer que cal fer és triar la
zona més tranquil·la de la casa.
Si es disposa de llum natural,
serà perfecte i caldrà que no hi
hagi massa elements que dis-
treguin la concentració de la
persona que farà servir aquest
despatx improvisat.
Pot tractar-se d’una zona que
estigui connectada al dormito-
ri o que estigui d’esquena a la
sala d’estar -moltes vegades,
la zona que queda buida rere
el sofà pot ser una bona opció-.
Hi ha habitatges que destinen
una de les seves habitacions
per a possibles convidats. Nor-
malment, les visites no es pro-
dueixen molt sovint i, per tant,
en lloc de tenir una zona desa-
profitada pot tenir un ús com a
espai de treball.
Una altra opció és situar una
taula i una cadira al passadís,
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 100
Zona de treball
El primer que cal fer és triar la zona més tranquil·la de la casa
Un espai per poder utilitzar de despatx,una necessitat que creixCada vegada hi ha més gent que treballa des de casa. Això és degut als nous formats laborals, les noves tecnologies, el fet de treballar com autònom, etc.
sempre i quan aquest sigui
prou ample. La cadira i la taula
no seran purament d’oficina,
sinó que poden integrar-se
en la decoració amb mobles
antics de fusta.
Març-Abril 2015
Un dels fets que no pot passar
desapercebut a l’hora de plan-
tejar la construcció d’un habi-
tatge o d’entrar a viure-hi és la
climatització. N’hi ha de mol-
tes menes, tot depenent de
les nostres necessitats i capa-
citats econòmiques, així com
de les característiques de la
casa on anem a viure. Mantenir
una casa ben climatitzada pot
estalviar maldecaps de l’estil
de refredats (canvis sobtats
de temperatura) i econòmics
(mal aïllament tèrmic).
El primer que cal és aïllar tèr-
micament l’habitatge. D’aques-
ta manera s’impedeix que
s’escapi l’escalfor a l’hivern
o que penetrin les altes tem-
peratures del carrer a casa
nostra. És fonamental que les
finestres i les portes estiguin
ben tancades, hermètiques,
un fet que ajuda molt a regular
la temperatura de la casa. En
aquest sentit, els vidres no són
Al teu aireCom n'és d'important una bona climatització
un aspecte menor a tenir en
compte. Instal·lar vidre tèrmic
o làmines aïllants a les fines-
tres pot ser de gran ajuda.
Un dels fets que s’oblida molt
sovint és el de revisar els apa-
rells de climatització. Amb l’ús,
l’aire condicionat perd eficièn-
cia i cal que un tècnic el revisi
periòdicament per tal d’asse-
gurar-ne el correcte funciona-
ment, amb l’estalvi energètic
que això suposa.
No cal passar per alt que al-
tres elements com les cano-
nades i les calderes també han
de tenir un bon aïllament per
evitar les pèrdues de calor. El
terra (cada vegada hi ha més
gent que aposta per una mena
que procura calor radiant) i el
sostre també han d’estar ben
aïllats per tal de mantenir l’ha-
bitatge amb una temperatura
constant i evitar els corrents
d’aire i el pas del fred i la calor. C/ Reial, 23-A · 43004 TarragonaTel. 977 24 05 05
Des de 1975, 40 anys al seu servei
Demani pressupost, li fem a mida
ELECTRICITATTARRAGONA, S.L.
Instal·lacions i manteniment d’electricitat - Domòtica - Telecomunicacions - Lampisteria - Gas
- Calefacció - Aire condicionat - Energia solar
Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics
TELES INTERIORISME
Així, situar una butaca amb un
coixí i una manta que encaixin
perfectament pot aportar l’en-
cant necessari. En aquest sen-
tit, cal veure les oportunitats
que ens ofereixen els mobles
vells o antics. Abans de des-
fer-se d’alguns d’ells, es pot
contemplar la possibilitat d’en-
tapissar aquestes butaques i
donar-los, d’aquesta manera,
l’estil que nosaltres volem.
Entapissar també és vàlid per
sofàs que ja compten amb
un bon grapat d’anys a casa.
Si es fa de nou, el moble rejo-
veneix i té corda per estona,
però també cal recordar que
es poden fer fundes amb les
VIU Tarragonaquals podem canviar més so-
vint l’aparença del nostre sofà.
Els coixins poden tenir fundes
de doble cara, és a dir, que la
tela sigui diferent segons com
els posem i, d’aquesta manera,
la varietat d’estils pot enriquir
tota l’habitació.
Una nova tendència adapta
l’estil rústic en espais mo-
derns. Conserva la calidesa
i l’encant d’allò que pertany
al camp però amb uns colors
més clars i renovats.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 102
Teles amb estil
Canviar petitespeces pot ser la clau
de l’èxit
Passen inadvertides, però aporten el puntd’elegància necessari
No saber què posar en un racó del menjador i, quan
ho fas, t’adones que allò no va. El simple de fet
no de redecorar tota l'habitació sinó de
canviar petites peces pot ser la
clau de l’èxit
CATIFES INTERIORISME
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 104
S’està imposant a tot arreu. Ja
no n’hi ha prou amb una sola
catifa sinó que, sobre una de
molt grossa, se’n posa una al-
tra que faci contrast. Moltes
d’elles simulen pells d’animals
salvatges com podien ser ze-
bres o lleopards, per exemple.
Els colors de la catifa de sota
VIU Tarragonasolen ser més neutres, deixant
les tonalitats més arriscades
per la de sobre.
S’utilitzen motius geomètrics,
ratlles i fins i tot quadres. La
combinació d’estils provoca
que es transmeti més frescor,
una sensació d’innovació que,
amb els mobles adients, fan
que la decoració de l’estan-
ça i de tot l’habitatge tinguin
més sentit. En el cas de les
pells d’animals, es col·loquen,
sovint, en diagonal, un fet que
aporta dinamisme.
La doble catifa ja comença a
ser una tendència però tam-
bé s’aprofita per actualitzar
alguns habitatges que estan
equipats amb moqueta. La
Doble catifa
La combinació d’estils provoca que es
transmeti més frescor
Una solució per crear atmosferes més càlidespossibilitat de canviar sovint
de catifes dóna un aire de reno-
vació de l’habitatge i fa que la
moqueta sigui menys avorrida.
DETALLS INTERIORISME
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 108
Un racó, una solucióEspais que semblen destinats a quedar buits, per petits o per no tenir un ús clarament definit
Cada habitatge té un racó que
no té una utilitat clara. Poden
ser espais petits, al costat d’un
armari o sota una finestra o
entre la butaca i la llibreria.
Deixar-los buits és desaprofitar
les possibilitats que ens donen
i, de pas, deixar de donar un toc
personal al nostre habitatge.
Les parts de la casa que estan
a prop de les finestres acostu-
men a ser llocs on no sé sap
què posar. Posar una caixonera
VIU Tarragonaenganxada a la paret i, a sobre,
unes lleixes que permetin obrir
la finestra sense problemes és
una bona idea. També, en la
zona en què es pot tenir la lli-
breria, al costat d’una finestra.
Posar una chaise longue per-
met crear un racó de lectura
molt agradable.
Una altra idea és situar una ba-
rra de fusta que recorri tot el
llarg de la cuina en la part que
no hi ha els focs. Sota d’ella es
poden posar calaixos i en un
dels extrems, buits a la part
baixa, pot ser utilitzat com a
zona d’esmorzar.
En les cases que tinguin una
cuina amb accés a la terrassa,
si es disposa d’un espai previ a
les portes sense cap utilitat, es
pot col·locar un petit office amb
un banc, una taula i una cadira,
ideal per crear una zona per es-
morzar o bé berenar amb llum
natural.
Una de les solucions més pràc-
tiques és posar una prestatge-
ria sota tot l’ample de la fines-
tra amb calaixos per guardar
coses. Sobre la finestra, una
prestatgeria serveix per tenir
caixes grans on es guarden ob-
jectes que s’utilitzen molt de
tant en tant.
Posar una chaiselongue permet crear un racó de lectura
molt agradable
MATERIALS GISBERT, som una empresa familiar fundada fa 50 anys a la població de Jesús (Tortosa) que primer ens vam dedicar a la fabricació de mosaic hidràulic i des de fa 30 anys vam especialitzar-nos en la comercialització de materials per a la construcció.
Durant aquest temps, hem estat ampliant el nostre negoci per a donar els màxims avantatges als nostres clients, fins assolir -tot just fa dos anys- dos punts més de venda al Polígon Alba de Vila-Seca, el qual subministra tota mena de materials per a la construcció i la botiga GISBERT INTERIORS situada a la Rambla President Macià, 4 de Tarragona, podreu trobar els productes que necessiteu per fer realitat la vostra llar.
Tarragona. Rbla. President Macià, 4 local 9 | Tel. 977 242 363 | [email protected]
www.materialsgisbert.com
Vila-seca. Pol. Alba, C/ Del Molí, 9 | Tel. 977 396 954Jesús-Tortosa. Ctra. C-12 km20 | Tel. 977 500 306 | Mòbil 689 723 420
MATERIALS PER A CONSTRUIRELS VOSTRES SOMNIS
MATERIALS PER A CONSTRUIRELS VOSTRES SOMNIS
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 110
Parlem amb l'oncòlegespecialista en càncer de mama i responsable de la unitat d’investigació de l’Hospital Sant Joan de Reus
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
«Anar aHouston és una ximpleria»
Entrevista aldoctor Kepa Amillano
Què és el càncer de mama?
És una malaltia molt important
perquè és el càncer més fre-
qüent en dones, sobretot entre
els 40 i 70 anys. És un problema
per a la societat.
Per què passa més en la franja
d’edat que vostè comenta?
Per saber perquè aquesta ma-
laltia té més incidència en do-
nes d’aquestes edats que amb
dones més joves hauríem de
saber d’on ve aquest càncer i
ara no ho sabem. Hi ha molts
factors, un d’ells és hormonal.
Vol dir que, segons com té la
regla una dona això influeix a
poder desenvolupar la malal-
tia? Sí, és un dels factors clàs-
sics. El fet de tenir la menarquia,
la primera regla, més tard del
que és normal, podria ser un
dels factors per tenir càncer de
mama. Però això no vol dir que
hagi de passar. També hi ha fac-
tors dietètics, socials…
Quan parla de factors dietè-
tics vol dir que hi pot haver
algun aliment que afavoreixi
l’aparició d’aquest càncer? En
tots els càncers es parla que hi
ha productes que poden donar
problemes, però jo em refereixo
a tenir una dieta saludable. Si
mengem de forma equilibrada,
amb pocs greixos i tenir un estil
de vida sa, fent esport, ajuda a
evitar aquest càncer.
La prevenció, doncs, és clau.
Efectivament. Hi ha una pre-
venció primària, que és intentar
evitar la malaltia i una de secun-
dària que fa referència a què, un
cop tinc la malaltia, intentar di-
agnosticar-la el més ràpid pos-
sible. Al càncer de pulmó, per
exemple, la prevenció primària
seria deixar de fumar. Al càn-
cer de mama no tenim aquesta
possibilitat perquè, tal com he
dit abans, no en sabem la cau-
sa directa. La causa secundària,
però, sí que és molt important,
i per això fem les mamografies.
Rafa MarraséSempre que parlem de càncer
de mama, fem referència a do-
nes, però hi ha un 1% d’homes
que també desenvolupen la
malaltia. Per què uns homes
sí i uns altres no? És el mateix
tipus de càncer? És cert que hi
ha una part de la població mas-
culina que pateix el càncer de
mama però no sabem per què.
Hi ha un component hormonal,
però tenim molt poques dades
perquè està poc estudiat en ho-
mes, i més si es té en compte la
quantitat d’estudis que hi ha en
dones. En haver-hi pocs casos,
no hi ha grans estudis i és difícil
saber quines són les causes.
Els símptomes i la detecció de
la malaltia són iguals en ho-
mes i dones? És diferent. En do-
nes hi ha dos tipus de detecció:
la mamografia d’screening, que
és aquella que es fa en dones
que no tenen cap símptoma,
que es realitza a totes a partir
dels 50 anys cada dos anys i
que, de vegades, pot aparèixer
una taca, microcalcificacions,
i és aleshores quan ho podem
diagnosticar. El gran percentat-
ge de diagnòstic en dones es fa
mitjançant aquest tipus de ma-
mografies. Abans dels 50 anys o
pacients que no es fan aquestes
mamografies, la manera de de-
tectar-ho és tocant-se, notant
algun petit bony. En homes s’ha
de fer així perquè no es pot fer
mamografia perquè la glàndula
mamària de l’home és molt pe-
tita.
En un article al The New York Times es plantejava si era
convenient fer aquest tipus
de mamografies en massa
perquè això, segons explica-
va l’autor, podia crear un cert
estrès en el pacient perquè
moltes vegades es produïa el
que s’anomena un fals positiu,
és a dir, la mamografia revela
«El de mama, és elcàncer més freqüent en dones, sobretot
entre els 40 i 70 anys»
Un dels efectes secundaris més freqüents i traumàtics de la quimioteràpia és la pèrdua sobtada del cabell (Alopècia temporal, reversible, no cicatri-cial) per l’alteració dels folículs pilosos. Els agents quimioteràpics (citos-tàtics) produeixen una interrupció de l’activitat mitòtica característica en la fase anàgena (efluvi anàgen), provocant una alopècia, donat que en aquesta fase anàgena es troben el 90% dels cabells.
Es desencadena als 15-18 dies de l’inici de la quimioteràpia tot fent-se evident aproximadament al mes de tractament. Afecta principalment el cuir cabellut, i pot afectar altres parts del cos, com les aixelles, braços, cames, celles i pestanyes.
Des del maig de 2013, Daniel Céspedes, estilista de renom en la indústria de la moda i la postisseria, dirigeix el seu propi centre estètic capil·lar al ca-rrer Gasòmetre, 4. Hair&Beauty (www.pelucastarragona.es) és l’únic cen-tre exclusiu i especialitzat en estètica oncològica i alta postisseria capil·lar a Tarragona, un espai tranquil i acollidor, atès pels millors professionals en cabina privada per a preservar la intimitat dels seus clients.
«És de vital importància l’atenció tan sols per experts qualificats, entregats y humanament sensibles per a poder assessorar i mantenir en perfectes con-dicions la millor opció del sistema capil·lar durant tot el procés de quimio-teràpia», explica Céspedes . Especialistes en alta postisseria, cobreixen les necessitats de persones afectades per diferents menes d’alopècia, ja sigui reversible com a efecte secundari a la quimioteràpia, o pròtesis capil·lars a mida per a clients amb pèrdua de volum i densitat, alopècia difusa, areata, universal o cicatricial entre d’altres.
Tal i com comenta Céspedes, un dels requisits més importants a l’ho-ra de determinar una peça de qualitat, és la matèria primera, la mateixa amb la que treballen les seves peces artesanals; el cabell verge europeu. A diferència de la majoria, on el cabell indi o asiàtic ha estat processat en àcids (tots ells sense cutícula) i anomenat simplement com a “perruques de cabell natural”, Hair&Beauty és un dels pocs centres que ofereixen el millor i més cotitzat cabell per a elaborar la postisseria. Conegut com l’or del pèl, el cabell verge europeu és, sens dubte, la matèria primera més exclusiva, un diamant en brut.
La millor perruca o sistema capil·lar del món és aquella que se sent com si es tractés del propi cabell, i així és primordial la comoditat , indetectabili-tat, seguretat i innovació, tot reproduint l’estructura cranial i la curvatura frontal a través d’una presa correcta de les mesures i la plantilla.
Hair&Beauty, també desenvolupa una col·lecció d’alta postisseria i perru-ques de microfibra i cabell natural verge europeu en diferents tallatges per a aconseguir un ajustament perfecte i ser estilitzades a l’instant, sent així els sistemes més efectius per a urgències i pressupostos més econòmics. Tots aquests sistemes s’elaboren en diferents mides, i assenyala Céspedes que són essencials per a un ajustament perfecte. Ni tothom no té el mateix cap, ni hi ha una perruca per a tots els perímetres . A més, es personalitzen per a cada client per tal de recrear l’estil més semblant al propi, tot aconseguint un look molt natural sense que es percebin canvis en la imatge, tot embellint de forma natural i recuperant la identitat de cadascú.
Daniel Céspedes. Director de Hair & BeautyGasòmetre, 4 · 43001 Tarragona | Telèfon 977 221 271
www.pelucastarragona.es | [email protected]
HAIR BEAUTYCENTRE ESTÈTIC CAPILAR
&
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 112
ENTREVISTA SALUT
un possible tumor i després,
mitjançant una segona mamo-
grafia o, fins i tot, una biòpsia,
es descartava. Què en pensa?
Ara hi ha molt debat però el que
és evident és que fent aquestes
proves periòdiques a tota la po-
blació femenina a partir de certa
edat, aquest screening, la super-
vivència de les pacients aug-
menta significativament. Quan
alguna de les pacients arriba a
la consulta perquè diu que s’ha
detectat un bony i li comences
a fer proves com una mamogra-
fia, una ressonància o, fins i tot,
en aquelles a les que fem un se-
guiment, una biòpsia, és evident
que generes un neguit, però s’ha
de fer perquè gràcies a aquestes
proves podem salvar la vida de
les pacients. Hi ha d’altres casos
on, per exemple, això no està
demostrat. En el cas del càncer
de pròstata en els homes es fa
una prova de PSA (segons les si-
gles en anglès: antigen prostàtic
específic, un marcador d’aquest
tipus de càncer) que no és fiable
del tot. Pot resultar negativa i
que hi hagi càncer, o positiva i
que no n’hi hagi. En aquest tipus
de malaltia fer aquesta prova,
per exemple, no ha demostrat
més supervivència, tot el con-
trari que en les mamografies.
Quants tipus de càncer de
mama hi ha? El càncer de
mama és molt heterogeni. Com
més estudiem més tipologies
descobrim. Abans miràvem la
cèl·lula i en base això agrupà-
vem els càncers. De fa 10 o 15
anys, però, filem més prim i
parlem de perfils mol·leculars
i genètics. Hi ha 4-5 grups per-
fectament diferenciats des de
la seva aparença, la velocitat en
el seu creixement i, sobretot, la
seva resposta als tractaments.
Cap on van les investigacions?
A cada cèl·lula busquem una
diana per poder atacar i matar
la cèl·lula. Això ha passat en
les pacients de Her2 positiu. El
Her2 és una diana i ara ja tenim
tractaments anti Her2. Aquests
càncers representen un 30% de
tots els de mama que hi ha, tal
com passava fa 20 anys, però
ara podem curar-lo millor gràci-
es a aquests tractaments espe-
cífics, són teràpies dirigides.
Cada cop es parla més d’una
medicina personalitzada. En-
tenc, pel que vostè diu, que
anem per aquest camí, oi? Sí.
No tothom amb el mateix ti-
pus de càncer el desenvolupa
d’igual manera. Els nous tracta-
ments que surten són de biolo-
gia mol·lecular, els tractaments
diana que hem esmentat abans.
Ja no surten nous tractaments
de quimioteràpia.
S’està deixant de banda la
quimioteràpia? Aquesta és la
tendència però totes les dones
s’han de sotmetre al tractament
bàsic (quimioteràpia) perquè és
el que ha demostrat més efecti-
vitat. Els nous tractaments vé-
nen combinats amb quimiote-
ràpia però volem trobar la diana
per tractar cada càncer. Volem
més efectivitat i menys toxicitat,
evitar els efectes secundaris de
la quimioteràpia.
Tot i ser un càncer molt impor-
tant, els nivells de curació són
molt alts. Hem de ser optimis-
tes? Sí, perquè el nivell de super-
vivència és del 80-85%, que és
molt. En aquest tipus de càncer,
a més, tenim nous tractaments
contínuament. El fet que sigui
una malaltia tan estesa permet
fer grans estudis amb moltes
pacients i això ajuda. De fet, aquí
a Reus, tenim una unitat d’assa-
jos clínics i podem disposar de
mol·lècules molt noves, fins i tot
abans que s’autoritzin o siguin
aprovades, això fa que moltes
de les nostres pacients ja dispo-
sin d’aquests tractaments de fa
anys. Pel càncer de mama tenir
una unitat d’investigació és vital.
Moltes vegades associem càn-
cer de mama amb extirpació
d’un pit. Això sempre és així?
No, no cal treure tota la mama,
només la part afectada, inten-
tem ser com menys agressius
millor. Tant de bo tinguéssim
uns tractaments que evitessin
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 114
ENTREVISTA SALUT
el fet d’operar i, en aquest sen-
tit, els tractaments mol·leculars
van per aquest camí. En molts
casos, si podem, en la mateixa
intervenció, si hem d’extirpar
una mama, fem una reconstruc-
ció tot seguit.
S’ha fet sempre això? Fa molts
anys que es fa, tot i que en els
últims 5 anys ha augmentat per
diversos motius: perquè tenim
més recursos i perquè la cirur-
gia estètica dóna uns millors
resultats ara que abans.
Tothom pot patir un càncer de
mama? Sí. Ara sabem també
que hi ha entre un 5% i un 10%
de càncer de mama hereditari.
De fet, tenim una consulta que
es diu Consell Genètic on pa-
cients que hagin tingut prece-
dents amb càncer de mama o
ovari, es fan un estudi de muta-
cions genètiques que permeten
detectar si estàs més predispo-
sat a patir aquell càncer.
I això no seria recomanable
que s’ho fes tothom? No per-
què hi hauria molts falsos posi-
tius. Per exemple, tu i jo ens po-
dríem fer la prova, que hi sortís
una mutació i que no tingués
res a veure amb el càncer. L’im-
portant és la història familiar del
càncer de mama (mare, àvia o
germana), treure una mostra de
la persona que tingui el càncer i,
si hi surt la mutació, s’hauria de
fer la prova als descendents i si
aquests tenen la mateixa muta-
ció, s’ha de fer el seguiment per-
què poden desenvolupar la malal-
tia, però només en aquests casos.
A Estats Units hi ha empreses
que et fan estudis genètics per
saber quines malalties podem
desenvolupar. Aquí ja entra el
negoci. A Espanya i Europa tam-
bé hi ha empreses com les que
dius. És aquí on intervé el Con-
sell Genètic de què hem parlat
abans. Si la meva família no ha
tingut cap problema amb el
càncer però jo em faig la prova
i em surt, no vol dir que la mu-
tació tingui a veure amb aquesta
malaltia.
Reus és l’hospital de referèn-
cia en el tractament del càncer
a la demarcació. Abans vostè
ha explicat que disposen de
mol·lècules per poder fer assa-
jos clínics amb pacients. Quin
és el paper d’aquest centre
hospitalari en el panorama del
càncer? Nosaltres formem part
de diversos grups d’investigació
en el càncer de mama. La nos-
tra unitat col·labora amb els dos
grups d’investigació d’aquesta
malaltia més importants d’Es-
panya i d’Europa, que són SOLTI
i GEICAM. La nostra tasca aquí
a Reus ha fet que el grup SOLTI
ens hagi atorgat la certificació
de Centre Excel·lència el 2014,
això vol dir que estem entre els 7
millors hospitals en l'àmbit d'in-
vestigació de càncer de mama
de tota Espanya. Això és molt
important i ho hem aconseguit
en només 4 anys.
De debò? Sí, mira et posaré un
exemple. Hi ha un medicament,
el Pertuzumab, que es fa servir
per al tipus Her2, i que és un
tractament que ha revolucionat
el món de l’oncologia, ara s’ha
aprovat i es dóna com a tracta-
ment arreu però que les nostres
pacients l’han pogut utilitzar
des del 2010.
Quanta gent forma la unitat
d’investigació? La unitat d’in-
vestigació de l’Hospital Sant
Joan de Reus és per a tots els
tumors, no només el de mama.
El nucli real de la unitat són
tres infermeres que coordinen
tot. Jo sóc el responsable de la
unitat, m’envien les propostes
dels assajos i amb el meu equip
decidim quins són interessants
i els desenvolupem a través de
les tres infermeres.
Quanta gent participa en un
assaig clínic? Depèn. Habitual-
ment són estudis internacionals
que comporten entre 500 i 1.000
pacients. A Reus n’hi hauria entre
5 i 8. Que l’hospital de Sant Joan
participi en estudis d’aquesta en-
vergadura és molt important.
Aquesta és una dada molt in-
teressant perquè, tradicional-
ment, sempre hem cregut que
per tenir una bona assistència
mèdica calia anar a Barcelona
o a Houston. Això és una cosa
que sempre m’ha sorprès. Jo
vinc de Donosti i tot això no
existeix. La marca Barcelona és
brutal en tota la medicina. Hi ha
gent que vol una segona opinió,
cosa que és totalment respecta-
ble, però moltes vegades, quan
els pacients van allà els hi diuen
que ells no disposen dels assa-
jos que tenim a Reus.
Són una potència, doncs. Sí,
això passa en la majoria de ca-
sos però hi ha centres a Barcelo-
na realment molt importants, el
més gran seria la Vall d’Hebron.
Amb aquest centre treballem
braç a braç. Hi ha un especialis-
ta que passa consulta aquí una
vegada a la setmana i nosaltres
enviem allà un responsable de
Consell Genètic. Vall d’Hebron
és, possiblement, l’hospital de
tota Europa amb més assajos
clínics, el que té més mol·lècules
noves. Ser el germà petit de Vall
d’Hebron és un privilegi.
I anar als Estats Units? Em fa
molta pena que la gent hagi de
marxar als Estats Units. Aquest
tipus de malalties les has de
passar a casa i prop de la teva
família. Coneixent aquest món,
sempre dic que si ho pots fer a
casa teva, molt millor. L’oncòleg
té l’obligació de facilitar-li al pa-
cient el millor tractament pos-
sible i si existeix una mol·lècula
bona, que el pot ajudar, hem de
fer que el pacient hi tingui ac-
cés. I si parlem d’aquest tipus
de mol·lècules, o les tenim aquí
o les tenim a Barcelona, no hi
ha més. Anar a Houston és una
ximpleria. Un dels grans savis de
l’oncologia és el doctor Baselga
que estava a Barcelona i tenim
totes les mol·lècules a través del
grup SOLTI. Anar a Estat Units?
No. Anar a Barcelona? Depèn i,
per sort, molt poques vegades
perquè normalment tenim els
tractaments aquí i a Barcelona
hi ha molts centres que no tenen
aquestes mol·lècules.
El cas Angelina Jolie. Es va extir-
par els dos pits per precaució.
Ho recomana? Angelina Jolie té
una història familiar amb molts
càncers de mama i ovari, segons
ha explicat ella mateixa. La seva
mare es va fer la prova genètica i
tenia la mutació i al fer-se-la ella,
també la tenia. Quan passa això,
a Consell Genètic t’informen de
les possibilitats de patir un càn-
cer de mama i un d’ovari, aquí és
on entra la prevenció. Al càncer
de mama no tenim res, però en el
cas dels ovaris els podem treure
en les pacients que ja han tingut
descendència. Com evitar el càn-
cer de mama? Si traiem les dues
mames, tenim la prevenció pri-
mària o, si no, podem fer mamo-
grafies o ressonàncies cada dos
anys. L’estadística diu que no hi
ha més supervivència si, preven-
tivament, trec les dues mames
o no les trec. No és, doncs, una
pràctica que jo recomani perquè
suposa un trauma i un estrès
per la pacient. Amb tot, la paci-
ent pot raonar, sempre parlant
del cas estil Angelina Jolie, amb
precedents familiars de càncer i
mutacions genètiques i ella tam-
bé amb la mutació, que, si no es
treu els pits, pot tenir moltes més
possibilitats de desenvolupar la
malaltia que si no ho fa. Ella, la
pacient, pot argumentar que, si
no es fa una mastectomia profi-
làctica, sempre pot tenir el temor
a desenvolupar la malaltia, que si
arriba s’haurà de fer quimioterà-
pia, etc. Ara, al Consell Genètic
no són contraris a tot això, és la
pacient qui pot decidir. Fa uns 10
o 15 anys els metges érem més
reticents. L’experiència ens diu
que ara hi ha molta més informa-
ció. La cirurgia estètica ha millo-
rat molt i es poden fer una mas-
tectomia implantant només les
pròtesis i quedant estèticament
perfectes. Així es disminueix
molt el risc i el resultat estètic és
satisfactori.
«El nivell desupervivència és del
80-85%, que és molt»
Nace un nuevo concepto de entrenamiento
Descúbrenos en...
Descarga la APP Oficial
#NaturFitterswww.naturfit.net
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 116
Gairebé tothom coneix algú que
l’ha patit. El càncer de mama
s’ha convertit en el pa de cada
dia per a la societat contempo-
rània que, però, està cada cop
més preparada per afrontar-lo.
La prevenció en forma de ma-
mografies planificades en do-
nes en edat de risc i la millora
dels tractaments mèdics fan
que parlar d’aquesta malaltia
ja no sigui tabú, tot i la seva
perillositat. “La cobertura de la
mamografia en dones entre els
50 i 70 anys està per sobre del
80%”, explica Jaume Galceran,
director de la Fundació Lliga
per a la Investigació i Prevenció
del Càncer (FUNCA), que re-
marca que l’augment d’aquest
tumor és d’1% anual. La inci-
dència d’aquest càncer a la
demarcació de Tarragona és,
segons Galceran, la mateixa
que a altres territoris i es re-
gistren un total de 450 casos a
l’any al territori, amb 90 morts
cada any.
El càncer de mama suposa el
30% de tots els casos de càn-
cer que pateixen les dones i
factors hormonals, l’obesitat i
els hàbits reproductius -les do-
nes que no han tingut fills tenen
un risc una mica més elevat- en
són algunes de les causes. “No
podem controlar tenir càncer
de mama o no, l’únic que po-
dem fer és una bona detecció
precoç. D’aquesta manera
fer una mamografia cada dos
anys a dones entre els 50 i 70
anys és molt important”, as-
segura Jaume Galceran que
puntualitza que la incidència
d’aquest càncer no es dismi-
R.M.
La gran amenaçaEl càncer de mamaÉs el tumor més comú, amb molta més incidència que el segon, el de còlon i recte, i registra uns 450 casos anuals a la demarcació de Tarragona
CÀNCER DE MAMA SALUT
nueix, però sí la seva morta-
litat. Així, el fet de poder fer
mamografies de forma regular
ha retallat la mortalitat en un
30%. “La supervivència en-
tre els anys 1985 i 1989 era
del 67% mentre que les
dades que tenim entre
els anys 2000 i 2004
eleven la xifra fins al
83%. Això ha estat
possible gràcies
a les millores
terapèutiques
i més cultu-
ra mèdica
de les pa-
cients, en
el sentit
que les
d o n e s ,
quan es
noten un
bony al
pit, van de
seguida al
metge”, diu.
A la demarcació de Tarragona,
el càncer de mama es presenta
en 109 dones de cada 100.000
a l’any. La probabilitat de patir
aquesta malaltia en dones de
fins a 40 anys és del 0,5%, fins
a 50 anys és del 2%, 4% fins als
60 anys, 6% fins als 70 anys i
8% si es té més de 80 anys.
“Actualment hi ha 7.000 dones
a la demarcació que en algun
moment de la seva vida han
patit càncer de mama. Aques-
ta malaltia ha augmentat al
mateix ritme en totes les soci-
etats industrialitzades, on hi ha
un estil de vida més sedentari.
Amb tot el pronòstic és cada
vegada millor, amb tractaments
dirigits més eficaços i menys
agressius”, explica Galceran.
ESPECIALITATS ODONTOLÒGIQUES | CENTRE MÈDIC | FORMACIÓ
Orthoclinic Tarragona Avinguda Catalunya, 22DTel. 977 235 976
Orthoclinic Reus. Travessera de Sant Antoni, 15. Tel. 977 345 231
www.orthoclinic.es
ÚNICA CLÍNICA DENTAL AMB ELSEGELL DentalQualityA LA PROVÍNCIA DE TARRAGONADentalQuality certifica un grup exclusiu de clíniques dentals independents que treba-
llen sota els més alts i estrictes requisits de qualitat. Només professionals amb vocació
i amb un alt nivell de formació i experiència. Equipades amb les darreres tecnologies
en equips i tractaments. Apliquen materials de la millor qualitat. Ofereixen una atenció
totalment personalitzada i un tractament adreçat a evitar el dolor.
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 118
CÀNCER SALUT
Cinc minuts amb ella i t’adones
perquè ocupa el càrrec que té.
Lídia Pascual, encarregada del
Grup d’Ajuda Mutua (GAM)
de la Lliga contra el Càncer de
Tarragona i les Terres de l’Ebre,
transmet serenor, pau. Ella va
passar fa 16 anys un calvari, un
trauma en forma de càncer de
mama que va desembocar en
una amputació de pit que la va
tenir mutilada durant 4 anys.
Aleshores va buscar consol i
ajuda en la Lliga. Ara és ella qui
dóna suport a les dones afecta-
des per aquest tumor. “Va ser
un moment horrible. Quan em
van dir que tenia càncer vaig
viure una sensació molt estra-
nya, com si estigués en un mal-
son, pensant que de cop i volta
em despertaria”, recorda.
Pascual va començar a sospi-
tar que alguna cosa no anava
a l’hora quan es va detectar un
bony al pit. En una primera revi-
sió, el ginecòleg va pronosticar
que allò, aquell bony, no feia
“mal aspecte”, però la citolo-
gia posterior va evidenciar un
tumor. “Em van comunicar la
notícia d’una forma molt brus-
ca i això no pot ser. Ara intento
conscienciar els metges que cal
tenir més tacte”, explica. Deses-
perada, Lídia Pascual va decidir
anar a Barcelona a la recerca
d’una segona opinió mèdica,
que va confirmar el primer di-
agnòstic. Va ser a la ciutat com-
tal on es va fer la mastectomia
però la resta del tractament el
va seguir a Reus (es va fer 25
sessions de radioteràpia). “No-
més pensava en els meus fills.
Aleshores tenien 8, 6 i 2 anys i
no volia que es quedessin sen-
se mare”, recorda.
Rafa Marrasé
Testimoni d'una amputacióLídia Pascual, delegada de la Lliga contra el Càncer a Tarragona, va patir l’extirpació d’un pit fa 16 anys. Ara, des de la seva experiència, es dedica a ajudar a dones que pateixen la malaltia.
L’amputació va provocar que
hagués de portar una pròtesi
externa durant 4 anys, un fet
que, però, no va afectar en la
seva vida de parella. “El meu
marit sempre em va donar su-
port. Quan va ser l’hora de fer-
me la reconstrucció, em va dir
que no calia que ho fes. El meu
fill petit, fins i tot, em pregunta-
va quan em traurien l’altre pit,
com si fos la cosa més normal
del món”, diu mentre afirma que
el paper de les persones que vi-
uen al voltant del malalt és molt
complicat perquè creuen que
“no tenen dret a ensorrar-se” i
sovint la societat no els hi presta
tanta atenció.
El primer moment després de
l’operació va ser traumàtic per a
Pascual “perquè el pit és un sig-
ne de feminitat” però va fer el cor
fort i va continuar amb la seva
vida anterior. “No tenia gens de
ganes de tornar a la feina, però
ho havia de fer. Des de la malal-
tia, no he tornat a fer plans a mig
o llarg termini”, assegura. Ella vol
donar un missatge d’esperança,
d’optimisme davant una ma-
laltia que afecta moltes dones
però que també té un alt índex
de curació. “Sempre s’associa el
càncer amb la mort però des de
la Lliga volem transmetre confi-
ança perquè d’aquesta malaltia
te’n pots sortir”.
«Només pensava en els meus fills. Aleshores tenien 8, 6 i 2 anys
i no volia que esquedessin sense mare»
sonalment haver perdut un
-o els dos- pits? Per descomp-
tat que rebre un diagnòstic de
càncer i saber que això porta-
rà a una intervenció mutilant,
representa un cop psicològic
molt important. Encara que
tots sabem que hi ha una gran
incidència d'aquest tipus de
càncer, ja que una de cada 12
dones ho pot tenir i que gairebé
representa el 30% de tots els
càncers, ningú espera patir-lo.
El fet que l’índex de curació
sigui de més del 85%, és espe-
rançador. Després de superar
la malaltia, si se sotmet a una
reconstrucció, la pacient pot re-
cuperar un gaudi ple de la seva
vida en tots els aspectes.
En què consisteix la inter-
venció de reconstrucció? La
intervenció es pot fer al mateix
temps que l'extirpació del teixit
danyat i en aquest cas normal-
ment té l'avantatge que passa-
rà menys vegades per quiròfan.
Els resultats poden ser més na-
Quin és el perfil de la paci-
ent que decideix fer-se una
reconstrucció de pit? Hi ha
diferents reaccions de les do-
nes quan són diagnosticades
de càncer de mama. Moltes de
les de més edat només volen
passar aquest capítol de la seva
vida, la majoria, però, supera-
da la primera etapa de la seva
malaltia, s'interessen sobre les
possibilitats de reconstrucció.
Quanta gent hi intervé? És una
malaltia a la qual ens enfron-
tem en equip. Normalment és
diagnosticada per un ginecò-
leg, amb el suport de psicòlegs,
operada per cirurgians i recons-
truïda per cirurgians plàstics i
tots els implicats tindran com a
objectiu tornar la salut integral
de la pacient i tenim l'obligació
d'informar-les de les diferents
opcions de reconstrucció.
Com afecta les pacients per-
CÀNCER SALUT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 120
Rafa Marraséturals i la dona no passa el trau-
ma de veure una mama ampu-
tada. Això, però, no sempre es
pot fer, ja sigui per la condició
física de la pacient o per neces-
sitat d'emprar radioteràpia o
altres tractaments addicionals
que aconsellen diferir la re-
construcció i, en aquest cas, es
fa la reconstrucció en un altre
moment.
Quantes menes de recons-
trucció hi ha? Bàsicament hi
ha dos tipus de reconstrucció:
la més senzilla és l'ocupació
d'implants per recrear la nova
mama i les altres tècniques,
més complexes, que són les
que utilitzen teixit de la mateixa
pacient i per això s'empra pell i
músculs de l'abdomen, esque-
na, cuixes o glutis. Aquestes
últimes tècniques, que són més
complicades i requereixen un
equip quirúrgic ben entrenat,
deixen més cicatrius i neces-
siten un major temps de recu-
peració, però generalment es
pot reconstruir una mama més
natural pel que fa a l'aspecte,
tacte i caiguda de la mama i,
sobretot, no s'empren materi-
als aliens al pacient.
Amb una intervenció n’hi ha
prou? En qualsevol cas és nor-
mal que es necessiti més d'una
intervenció per millorar el resul-
tat, potser adequar a mida i po-
sició de la mama sana o recons-
truir el mugró i l'arèola que van
extirpar. Són moltes les coses a
decidir i les dones han d'estar
assessorades i ben informades
per prendre la millor decisió en
aquests durs moments que han
d'afrontar la malaltia i aquesta
Entrevista a Carlos Sarmiento Ardaya, cirurgià plàstic amb més de 30 anys d’experiència
«Des del cas d’Angelina Jolie, la quantitat de dones quedemaneninformaciósobre el càncer de mama haaugmentat»
«Una de cada 12 dones pot tenir càncer de mama, que gairebé
representa el 30% de tots els càncers»
decisió ha de ser consensuada
amb el cirurgià per emprar la
tècnica més adequada per a
cada cas.
Com se senten emocional-
ment les pacients després de
la intervenció? Aquestes paci-
ents s'han d'adaptar als canvis
en la seva aparença i sensació
respecte al pit reconstruït i
també acceptar unes cicatrius
addicionals en l’esquena, abdo-
men o glutis i s'hauria de comp-
tar amb l'ajuda d'un psicòleg
per superar aquest moment.
Al final, però, totes elles pre-
fereixen haver aconseguit una
millor qualitat de vida, una mi-
llor imatge el que en definitiva li
dóna confort emocional i l'aju-
da a aconseguir una vida social
i sexual més satisfactòria.
La realització d’aquests tipus
d’operacions quirúrgiques
ha augmentat en els últims
anys? Per descomptat. La po-
blació té més informació i la
recerca de l’excel·lència en els
professionals també ha influït.
Una cosa diferent és la de les
dones que s'operen preventi-
vament, com l'actriu Angelina
Jolie que va anunciar haver-se
sotmès a una doble mastecto-
mia a causa que és portadora
d'una mutació d'un gen que
predisposa a patir càncer de
mama. La cantant Anastacia
CÀNCER SALUT
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 122
va declarar que ella també
s'havia sotmès a aquesta inter-
venció. Des del cas de l’actriu
nord-americana, que ja es co-
neix com «l’efecte Angelina»,
al Regne Unit s'han duplicat el
nombre de consultes i de pro-
ves genètiques per al càncer
de mama, segons assegura un
estudi que es publica a Breast Cancer Research. A Espanya no
tenim dades però si sabem que
el nombre de dones que dema-
nen consell ha augmentat i, si
se sotmeten a una mastecto-
mia profilàctica o preventiva,
després buscaran una recons-
trucció.
Quins avantatges i inconve-
nients hi ha a l’hora de fer-se
una intervenció com aquesta?
Per descomptat que són molts
més els avantatges i els testi-
monis de les pacients així ho
avalen. Jo recomano a totes les
dones que han patit un càncer
de mama que s’informin àm-
pliament de les possibilitats
que tenen i decidir lliurement i
conscientment què han de fer
sense oblidar que no recons-
truir la mama també és una
opció acceptable.
Quin és el cost d’una operació
de reconstrucció de mama?
Això depèn de la complexitat
de la intervenció, pot variar en-
tre els 6.500 i 15.000 euros.
«Són molts més els avantatges (de la
reconstrucció) i els testimonis de les pa-cients així ho avalen»
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 123
PUBLICITAT SALUT
OCI I GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Mones de cine
Març-Abril2015VIU Tarragona | 124
La mà d’un pastisser artesà és garantia de qualitat; perquè la mona tingui èxit, però, no hi pot faltar el tema de moda, la figura del ninot de Disney de torn
“Si no tens el nino, has begut
oli”, explica entre rialles Toni
Teuler, de la pastisseria El Trill,
en referència al fet que els nens
es decanten cap al personat-
ge de moda a l’hora de triar la
seva mona. “Enguany es porta-
rà molt Frozen, i ja fa setmanes
que hi treballem”, assegura.
Tantes com des de passat el
dia de Reis. La previsió en la
feina de pastisser és vital si es
vol tenir tot a punt per l’època
més important, en l'àmbit de
facturació de tot l’any, Setmana
Santa, que suposa, segons Teu-
ler, un 30% dels ingressos del
seu negoci.
Ell i la seva dona, Joana Trill, són
els que dissenyen l’estratègia a
seguir tot pensant quina serà
la temàtica que tindrà més ac-
ceptació entre padrins i fillols.
“Fa catorze o quinze anys vaig
fer els Gegants de Tarragona.
Feien molt de goig, amb uns
quaranta centímetres d’alt,
però no en vaig vendre ni un.
Ara potser tindrien més èxit, la
gent se sent més identificada
amb aquests elements tarra-
gonins”, diu. Teuler (48 anys), fa
un quart de segle que es dedica
a la pastisseria. Ho va fer per
amor a la seva dona, filla de Jo-
sep Trill, que va començar com
a pastisser el 1944. “Els meus
pares tenien un bar a la vora,
el IV Torres, i ens vam conèixer.
El meu sogre m’ho va ensenyar
tot perquè jo no coneixia res
d’aquest món”, admet Teuler,
que es troba al capdavant del
negoci de fa 7 anys. “No recor-
do que tingués grans dificultats
a aprendre la feina. Sempre
costa una mica, és clar, però tot
va anar bastant rodat. A més,
quan aprens des de sota del tot,
Rafa Marrasé
Març-Abril 2015
és molt millor”, afirma.
A l’obrador hi ha tranquil·litat
absoluta. Teuler té quatre cas-
tells de xocolata blanca mig
construïts i ara es dedica a re-
matar cadascuna de les torres.
Al costat, l’aerògraf per donar-li
el color blau que simuli un mur
gelat. És el castell de Frozen,
la pel·lícula d’animació que
ha estat un èxit total arreu del
món i que va esgotar joguines
a cabassos durant les festes
de Nadal. “Si no t’hi poses amb
temps, no podries fer-ho de cap
manera”, explica. Així, Teuler
preveu fer unes 250 figures de
xocolata de totes les mides i,
per aconseguir-ho, necessita-
rà uns 175 quilos de xocolata
(blanca i negra). “El pa de pes-
sic és diferent. El fem una set-
mana abans perquè si no que-
daria eixut. Durant dos o tres
dies em dedico exclusivament
a fer-lo”. La recepta, tradicional,
la de sempre.
No fa productes per celíacs
perquè a l’obrador sempre hi
ha restes de farina a l’aire i ne-
cessitaria “uns ventiladors molt
potents durant hores a la zona
de treball” per no deixar cap
rastre. Teuler assegura que, tot
i que hi ha gent que prefereix
buscar un producte més barat
i industrial, la mona continua
sent sagrada per la majoria de
catalans. “Les mones es conti-
nuen venent molt bé. La gent,
en festes assenyalades com
aquesta, Sant Joan o els pane-
llets, no assumeix riscos i busca
un pastisser que li ofereixi qua-
litat. Veus clients que han tor-
nat perquè saben que allò que
els ofereixes és de gran nivell”,
diu mentre assegura que, per
un pastisser, donar qualitat és
bàsic perquè no pot “competir
contra les grans cadenes no-
més amb el preu”.
«Enguany es portarà molt Frozen, i ja
fa setmanes que hi treballem»
La Mona continua sent sagrada per la majoria
de catalans
ELABORACIÓ ARTESANAL
Pin i Soler, 2 | 43002 Tarragona | Tel 977 218 310 | [email protected]
www.pastisseriatrill.com
Fem artesanalment tota mena de MONES: gema amb fruites, xocolata, mantega...
i la tradicional d’ou
MONES GASTRONOMIA
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 126
Tot i admetre que les mones
continuen sent tan populars
com abans, Toni Teuler admet
que les vendes, en general, han
baixat. “Abans, el que treies de
la venda de les mones era un
plus, uns ingressos extraordi-
naris que et servien per fer una
inversió nova. El dia a dia de la
pastisseria servia per anar vi-
vint. Ara, aquestes dates són
fonamentals per a nosaltres”,
explica. Ell i la Joana tenen un
fill que hauria de ser, en princi-
pi, l’hereu del negoci familiar,
tot i que ambdós tenen molt
clar que no l’obligaran a seguir
els passos del pare i de l’avi.
“Aquesta feina és molt dura,
molt sacrificada. Si ell ho vol
fer, endavant, si no, allò que el
faci feliç”, diu Joana Trill.
Teuler arriba a l’obrador a dos
quarts de sis del matí i s’hi està
fins a l'una. A la tarda hi torna
a les cinc fins que tanca, molts
dies torna a casa a les onze. “És
una responsabilitat i quan hi
ha feina l’has de fer tu. Abans
hi treballàvem sis persones en
aquest negoci i ara només som
la meva dona i jo”, diu. Els mo-
tius? Un d’ells, segons Teuler,
és el descens de les vendes i un
altre, no menys important, les
millores tecnològiques. “Has
de pensar que el meu sogre
quan volia muntar nata anava
al Serrallo a buscar gel. Calia
molt més temps i braços per
fer-ho tot”.
Assegura que està immunitzat
contra les temptacions dolces
de cada dia i ni tan sols percep
la flaire suggerent de xocolata
que domina tot l’espai de tre-
ball. “El dolç el tinc més aviat
avorrit”, diu rient. Recorda
amb orgull una mona en es-
pecial en què va fer una gran
carpa de circ amb la cara del
nen al mig i també un poble
dels barrufets que va fer pel
seu fillol i fillola, d’un metre
quadrat. “Si algú demana en-
càrrecs especials, cal que avi-
si amb un mes d’antelació o,
com a molt tard i depenent del
client, dues setmanes, si no
és impossible”, explica mentre
remata un castell amb el nino
de plàstic que atraurà l’aten-
ció dels més petits.
Teuler arriba al’obrador a dos quarts de sis del matí i s’hi està fins a l'una. A la tarda hi torna a les cinc fins que tanca
Casals d’estiuVIUVIUarragonaVIU TVIU Tarragona
En el propernúmero, tot sobre elsCasals d'Estiu de lanostra demarcació.
Si n'organitzes un,no hi pots faltar!
CLUBS ESPORTIUS | ACADÈMIES D'IDIOMES | COLÒNIES | CAMPUS D'ESPORTS |
CAMPUS ESCOLARS...
Maig - Juny de 2015 Suplement especial de
Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - [email protected]
www.viutarragona.cat
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 128
Àpats d'empresa, presenta-
cions de producte, reunions i
jornades de treball, exposici-
ons, celebracions particulars,
tallers, seran alguns dels actes
que acollirà aquest espai. Un in-
dret amb molta història, l'edifici
que data del 1859, conserva-
rà l'encant de l'època i estarà
obert a la ciutat.
Les sales seran versàtils de for-
ma que les podran adaptar a
les necessitats de cada client.
La intenció de l’empresa és
conservar l'essència de l'edifi-
ci mantenint al màxim la seva
estructura. Casa Joan Miret
serà un espai obert i integrat a
la ciutat, del que podran gaudir
els tarragonis.
Així, Casa Joan Miret tindrà tres
sales i un jardí. A part comptarà
amb les oficines del Grup AG
Planning que es localitzaran a la
mateixa planta. L'espai disposa-
rà de cuina pròpia per tal de po-
der oferir el servei a totes les sa-
les amb la gastronomia del grup.
Les sales mantindran les carac-
terístiques de les construccions
de l'època, sostres alts i terres
hidràulics. La sala principal tin-
drà vistes al jardí i les altres dues
a la Rambla Nova.
La inversió és conjunta amb la
propietat de l'edifici, que són els
que s'encarreguen de la reha-
VIU Tarragona
La Casa Joan MiretUn espai multidisciplinari per TarragonaL’empresa d’origen torrenc però amb seu a Tarragona, AG Planning, inaugura un nou espai al bell mig de la ciutat com a centre referencial en l’organització d’esdeveniments. La Casa Joan Miret, a la Rambla Nova, serà un espai multidisciplinari on es faran tota mena d’actes.
ESPAIS GASTRONOMIA
bilitació de l'edifici, mantenint
l'essència del mateix. El projecte
representa una inversió propera
al milió d'euros, una despesa im-
portant que representa un gran
esforç per ambdues parts, i que
es tradueix en una inversió local,
ja que es treballa amb proveï-
dors de la zona.
El projecte de la casa Joan Miret
es realitza per tal que es con-
solidi com un referent per AG
Planning com ho és a dia d'avui
el Castell de Tamarit. Ha de fa-
cilitar la gestió dels serveis del
grup en poder centralitzar bona
part de la feina en un mateix es-
pai. AG Planning Grup va néixer
el 2003 a Torredembarra com a
empresa d'organització d'esde-
veniments i gestió d'espais sin-
gulars. Després d'uns anys de
trajectòria, el 2009 van decidir
traslladar la seva seu a Tarrago-
na per tal de poder satisfer més
eficientment les necessitats
dels clients. Cal destacar que
l'empresa gestiona en exclusiva
el Castell de Tamarit amb gas-
tronomia pròpia, i alhora ofereix
el seu servei de càtering al Palau
de Congressos de Tarragona,
entre d'altres espais. També és
proveïdor oficial d'hostesses a
Port Aventura.
L'edifici que data del 1859, conservarà
l'encant de l'època iestarà obert a la ciutat
HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 130
Periodistagastronòmic
i director de la Guia Gourmand
Construït el 1926, sobre els fo-
naments d’un castell de 1860,
aquest esplèndid hotel, és el
punt de partida dels prestigio-
sos establiments Lucien Ba-
rrière de Cannes. Situat sobre
la Croisette, davant del mar i el
Palau dels Festivals, on tot ac-
tor somia amb pujar un dia les
cèlebres escales, constitueix
una de les joies més precioses
de la Côte d’Azur. Protegit de la
tumultuosa vida de Cannes per
els seus verds i florits jardins,
l’hoste troba en aquest deliciós
refugi l’ambient intemporal i
tot el confort d’un gran palau.
Té 265 habitacions i 84 suites.
Disposa d’habitacions per a mi-
nusvàlids.
Durant l’hivern de 2008, el Ma-
jestic Barrière va escometre
un gran projecte de renovació.
Tota la decoració de l’hotel va
ser renovada i, prosseguint
aquest ambiciós projecte d’ac-
tualització, es van iniciar les
obres d’una nova ala, que es
van inaugurar el març de 2010.
Germana bessona de la ja exis-
tent, suma 44 suites, inclosos
dos penthouses: “El Penthouse
Dior” i el “Penthouse Majestic”
que són grans suites de luxe,
majestuoses d’estil i grandio-
ses amb una vista meravellosa
sobre tota “La Croisette” de la
ciutat. En aquesta nova part
hi ha també un centre de Spa,
l’U Spa amb l’associació de
Sisley, la famosa marca de pro-
ductes cosmètics de luxe, que
ofereixen molts serveis com
diferents tipus de massatges,
hammam, sauna, gimnàs, pe-
rruqueria... té una superfície de
450 m2, a més de 2.000 m2 de
botigues de luxe.
Majestic Barrière després de
la remodelació és considerat,
sens dubte, com un dels millors
hotels de Cannes, una autènti-
ca joia de l’hoteleria francesa
enfront del mediterrani i la més
propera al famós palau dels
festivals de cinema que atrau
totes les primaveres als grans
artistes internacionals.
La novetat de l’any 2011 és
l’obertura d’una aula privada
de projecció, el “Salon Diane”,
MajesticBarrière,de CannesUna de les joies més pre-cioses de la Côte d’Azur, davant del Mediterrani
Fèlix Llovell
Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens proposa un hotel amb encant en cada revista. Ens traslladem a la Côte d’Azur francesa, al Majestic Barrière, de Cannes
Hi ha també un centre de Spa, l’U Spa amb l’associació de Sisley
la marca de productes cosmètics de luxe
VIU Tarragona | 131Març-Abril 2015
Fitxa tècnicaMAJESTIC BARRIÈRE
10, La Croisette
06407 Cannes
Tel.: + 33 (0) 492 98 77 00.
Fax: + 33 (0) 493 38 97 90.
Correu electrònic:
fouquetscannes@cannesba-
rriere.com
Web:
www.lucienbarriere.comwww.majestic-barriere.com
«Es va convertir en l’hotel més gran
d’Europa l’any 1912»
un cinema dedicat només als
clients de l’hotel, que és un lloc
sofisticat, sinònim de privilegis.
D’abril a setembre també es
pot gaudir del restaurant de la
seva platja privada B. Sud.
Amb els seus 1.640 m2 de sa-
lons i sales de congressos, la
seva platja privada, els seus
serveis de molt alta gamma,
l'acolllida personalitzada i mil i
un detalls més, no hi ha dubte
que aquest hotel es posiciona
com un dels més destacats
establiments de França. Mem-
bre de la molt selecta “Leading
Hotels of of the World”, aquest
hotel ha rebut la cinquena es-
trella del Ministeri de Turisme.
El preu de l’habitació doble és
de 210/960 euros/dia.
Cal destacar també el seu res-
taurant Le Fouquet’s Cannes,
brasseria tradicional de luxe, en
la qual l’acreditat xef, Bertrand
Schmitt ofereix una exquisida
cuina de sabors i refinaments,
sota el sol mediterrani. La sala,
amb una capacitat per a 80
comensals, la dirigeix Jeremy
Bruyere. El celler presenta unes
250 referències. Entre les seves
especialitats podem esmentar
Salade Fouquet’s Liane Foly, vi-naigrette trufée, 26,00€; Dos de loup rôti et poin- tes d’asperges vertes, fricassé de morilles, cap-puccino brut Princesse Depar-dieu, 48,00€; Papillote de cabi-llaud truffé, girolles sautées et pousses d’épinard Line Renaud, 38,00€; La crème brûlée vanille flambée, tartare de fraise basi-lic, sorbet fraise, 14,00€. Menú,
43,00€ (entrant, plat principal,
1/2 ampolla d’aigua mineral i 1
cafè); 34,00 € (plat principal i pos-
tres, 1/2 ampolla d’aigua mineral i
1 cafè). Menú degustació, 75,00€.
A més, un nou restaurant va ser
creat i afegit al Fouquet’s: es
diu La Petite Maison de Nicole
i proposa plats exquisits, pel
mateix xef de Le Fouquet’s Can-nes, que són especialitats molt
L’acreditat xef, Ber-trand Schmitt ofereix
una exquisida cuina de sabors i refinaments
conegudes de Niça i rodalia. La
sala té una capacitat per a 100
comensals i la dirigeix Geoffroy
Tanguy. El celler conté unes 110
referències. I com especialitats:
Petits farcis niçois, 20,00€;
Poulet fermier élevé au gra-tin, farci au foie gras, 74,00€;
Macaroni aux truffes, 45,00€;
Mousse chocolat noir, chocolat blanc et sorbet cacao, 16,00€.
Menú “L’attrait d’ici”, 73,00€.
Menú 6 saveurs, 32,00€.
No hi ha dubte que el Majestic
Barrière és un dels millors ho-
tels de la Côte d’Azur (Costa
Blava) francesa, banyada pel
Mediterrani.
HOTELS PER DESCOBRIR OCI I GASTRONOMIA
Per aquesta raó, si mai en teniu
oportunitat, no deixeu de com-
prar-ne i gaudir de la seva dura i
gustosa carn.
A continuació us ofereixo una
simbiosi entre dos fantàstics
productes primaverals, la cigala
amb els verds i esfèrics engen-
dres vegetals, conjuntats pel
suquet i custodiats per uns sa-
tisfaents talls de patata.
SUC DE LLAGOSTA LLUÏSA I
PÈSOLS FRESCOS
Ingredients per a 4 persones
Una llagosta lluïsa d’uns 800 g
250 g de pèsols frescos i pelats
12 rodanxes de patata d’1 cm
de gruix
1 l d’aigua
1 petita fulla de llorer
1 petita ceba
1 tomaca madura
2 alls
1 branqueta de fonoll
4 ametlles Marcona crues
Uns brins de safrà
Un polsim de pebre vermell
dolç
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre
Preparació
Separar el cap de la cua de la ci-
gala, obrir-lo pel mig i netejar-lo.
A continuació posar una olla
al foc amb un raig d’oli i la ceba
picada. A mitja cocció afegir els
alls picats i quan comenci tot a
agafar color incorporar la toma-
ca picada sense pell ni llavors.
Deixar sofregir bé. Abocar l’aigua
juntament amb el llorer, el fonoll
i deixar bullir uns 10 o 15 minuts
amb la tapadora a sobre. Tot se-
guit colar i reservar la sopeta.
La llagosta Per David Solé
RECEPTES GASTRONOMIA
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 132
El meu amic Hideki agafaria
la cua amb la mà esquerra i
l’empalaria amb la dreta, des-
prés la portaria damunt del
foc viu i la socarraria per tot
arreu per fer que la carn es
separés de la closca. Sense
perdre ni un instant la sub-
mergiria en aigua amb gel
per aturar la cocció, fer que
la carn es contragués i així
poder-la desposseir més fà-
cilment de la closca.
Fregir lleugerament les patates
per a segellar-les i posar-les
després en la cassola on s’ha-
gi de preparar el plaent àpat.
Seguidament abocar el brou i
afegir una picada feta amb les
ametlles, el safrà i el pebre ver-
mell. Quan les patates estiguin
gairebé fetes s’incorpora la cua
de l’animal a rodanxes i els pè-
sols de manera que coguin molt
poca estona per menjar-s'ho
tot al punt.
Només caldrà rectificar de sal
i pebre. Estigueu amatents
aquesta primavera!
La llagosta lluïsa, xúia o fins i tot, malgrat el lleig del nom, cigala reial, és un crustaci tan car com poc conegut per la seva escassetat
«Una simbiosi entre dos fantàstics
productes primaverals, la cigala amb els verds i esfèrics engendres
vegetals»
SERVEI TÈCNIC OFICIAL:
SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integrald’instal·lacions d’hostaleria:∤ Cuines∤ Forns∤ Extraccions∤ Fred industrial i aire condicionat∤ Rentat, etc…∤ Preparació tèncnica continuada
35 ANYS AL SEU SERVEIReferències projectes:∤ Escola d’Hostaleria de Cambrils∤ Escola d’Hostaleria Via Magna (Tortosa)∤ Port Aventura∤ Hotel Olympus∤ Hotel Caspel∤ Hotel Marinada∤ Hotel Casa Blanca∤ Rest. Masia Bou
∤ Rest. La Goleta∤ Càtering Cuina i Gestió∤ Àgora Catèring∤ Càtering Eurest∤ Residència Nostrallar∤ Residència Novallar∤ Col·legi Joan Miró∤ Col·legi CEIP Cambrils∤ Col·legi CEIP La Marinada
CORNELMAT SLCOMERCIAL:Projectes, muntatges i instal·lacions:∤ Restaurants∤ Hotels∤ Càterings∤ Hospitals∤ Col·legis…
ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L.C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos
43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067
La Gamba de TarragonaEl xef Oriol Castro (El Bulli) fa un ‘show cooking’ amb la Gamba de Tarragona a la Vinícola de Nulles
GAMBES GASTRONOMIA
Març-Abril 2015VIU Tarragona | 134
L’acció, organitzada per Tarragona Gastronòmica, és el pas previ a la celebració de lesprimeres Jornades de la Gamba de Tarragona que se celebraran del 13 al 29 de març
Foto
: Pa
tron
at M
unic
ipal
de
Turi
sme
de T
arra
gona
- R
afae
l Lóp
ez M
onné
La Vinícola de Nulles ha acollit
aquest una acció gastronòmica
al voltant de la Gamba de Tarra-
gona, com a pas previ a la cele-
bració a les primeres jornades
d’aquest apreciat crustaci, que
es faran del 13 al 29 de març,
sota el paraigües de Tarragona
Gastronòmica.
El xef Oriol Castro, conegut per
ser la mà dreta de Ferran Adrià
a la cuina d'El Bulli des de 1997,
va fer un show cooking de la cui-
na de la gamba que ha maridat
amb vins i cava Adernats, patro-
cinador de les pròximes jorna-
des. Castro, que té dos restau-
rants, Compartir (a Cadaqués)
i Disfrutar (al Mercat del Ninot,
a Barcelona), ha preparat Gam-
ba bullida al natural Tai, Gamba
unilateral amb fricandó, Shabu-
Shabu de gambes amb amanida
d'algues i Carpaccio de gamba.
L’acció gastronòmica amb la
Gamba de Tarragona s’emmar-
ca en el projecte de treballar la
vessant enoturística de Tarra-
gona per a grups de turisme de
negocis i vacacional, alhora que
es potencien els productes de
proximitat amb una gran qua-
litat gastronòmica. En aquest
sentit, la Gamba de Tarragona
és apreciada arreu com una de
les gambes més saboroses que
hi ha al mercat, a més de ser
un aliment sa, baix en greixos
i amb un alt contingut en iode,
i d’aquí la creació de la marca
de prestigi. Aquest crustaci, de
gran qualitat, és molt cotitzat
als mercats, es pot trobar a les
GAMBES GASTRONOMIA
Març-Abril 2015 VIU Tarragona | 135
cartes dels millors restaurants, i
es ven a Barcelona, Madrid, Va-
lència o el País Basc, entre molts
altres llocs.
Prèviament al show cooking d’Oriol Castro s’ha fet una visita
al celler modernista de la Viní-
cola de Nulles, una de les ano-
menades Catedrals del vi, obra
de l’arquitecte vallenc César
Martinell. La presentació de les
I Jornades de la Gamba de Tar-
ragona es va fer el dijous 5 de
març a l’Espai Turisme.
Restaurants que hi participen
amb diversos menús i plats:
AL NATURAL
Arquitecte Rovira, 3 T. 977 21 64 54
ÀPATS QUATTROS
Sant Domènech, 2 T. 977 915 283
La Gamba de Tarragona és apreciada arreu com una de les gambes més
saboroses que hi haal mercat
Foto: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona - Rafael López Monné Acte de presentació de la nova marca "La Gamba de Tarragona"
AQ RESTAURANT
Les Coques, 7 T. 977 21 59 54
ARCS Misser Sitges, 13
T. 977 21 80 40
ARES Arc de Sant Bernat, 3
T. 977 222 906
BALANDRA C/Espinach, 18
T 977 22 12 38
BARQUET Gasòmetre, 16
T. 977 24 00 23
CA L'EULÀLIA C/ Sant Pere, 53
T 977 21 50 75
CÒCVLA ( HOTEL URBIS CEN-
TRE) Plaça Corsini, 10
T. 977 24 01 16
DEGVSTA C/Cavallers, 6
T. 977 25 24 28
DE VINS Méndez Núñez, 10
T. 977 23 00 20
EL LLAGUT Natzaret, 10
T. 977 22 89 38
EL TERRAT
Pons d'Icart, 19 T. 977 24 84 85
LA CANTONADA Fortuny, 23
T. 877 062 161
LOLA TAPAS Plaça de la Font,
47 T. 977 21 25 79
MANOLO C/Gravina, 61
T 977 22 34 84
PALAU DEL BARÓ
Santa Anna, 3 T. 977 24 14 64
PASSADÍS Estanislao Figueras,
36 T. 977 23 24 55
RACÓ DE L'ABAT Abat, 2
T. 977 21 68 85
SADOLL De la Mercè, 1
T. 977 24 44 04
SIRCO AIRLINES Major, 4
T. 877 01 58 90
TXAR3VERD Pla de la Seu, 5
T. 977 22 20 33
XALOC C/Gravina, 65.
T 977 24 21 95
XAMFRÀ DEL FÒRUM
Lleida, 17-19 T. 977 24 71 16
135136
LA CATEDRALRESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIAC/ de les Coques, 9 - 43003 TarragonaTel. 977 234 335 | [email protected]
CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA
Especialitat Carn i peix a la brasa
Preu menú 10 € a 30 €
Horari De 13:00 a 23:00 h (dimarts nit i dimecres tancat)
En ple casc antic, al costat de la Catedral
de Tarragona, trobem el restaurant La
Catedral, on podrem disfrutar d’una
cuina d’abans amb aires renovats.
Us oferim menús cada dia, al migdia, nits,
caps de setmana i festius. Si teniu alguna ce-
lebració us podem proposar diversos menús
per a grups. Disposem d’un menjador en una
sitja romana, on podreu gaudir dels nostres
plats en un marc incomparable on s’hi res-
pira història.
Els caps de setmana tenim graella per gaudir
de la millor carn i peix a la brasa que podreu
acompanyar de vins exclusivament de la
província de Tarragona.
I per gaudir d’una vetllada divertida, els di-
lluns us proposem sopar amb espectacle.
137
CASA MATÍASCERVESERIA-RESTAURANT
ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA
Especialitat Menú tancat de tapes per 15€ per persona
Preu menú Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€
Horari De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h
L’especialitat de Casa Matías és el seu
gran assortiment de tapes. Tapes fetes
amb productes de màxima qualitat i
una acurada selecció d'ingredients.
A Casa Matías també us oferim un atractiu
menú diari molt el·laborat així com menú de
cap de setmana i festius amb la més gran
qualitat i diversitat.
Disposem d’una àmplia terrassa exterior co-
berta, pantalles de TV per gaudir del futbol,
la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment
esportiu.
I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar,
no dubtis en consultar-nos.
Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2)43007 Tarragona - Tel. 977 238 647
C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408
138
EL TRULLBAR-RESTAURANTCtra. Nacional 340, Km 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756
CUINA CATALANA, BRASERIA
Especialitat Carns a la brasa i cuina catalana
Preu menú 15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h
Preu carta 25 € aproximadament
Horari Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16 h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h
Situat al costat de la Platja Llarga, el
Trull era un antic molí d’oli del segle
XVIII del qual es conserven gran part
dels seus components originals. El local es
converteix així en un lloc on es gaudeix tant
de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una
àmplia carta típica catalana en la qual la uti-
lització d’ingredients de la terra és impres-
cindible, combinada amb plats de la nova
cuina.
El gruix de la carta és la carn a la brasa ben
equilibrada amb una gran varietat d’en-
trants, primers plats i diferents tipus de peix.
L’avantatge de poder menjar la carn damunt
d’una llosa de pissarra calenta és infinit i
aquesta és la manera com se serveixen els
entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i
xuletons. Recentment hem inclòs a la carta
una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una
raça vacuna molt coneguda per la seva carn
d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt
baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem
les postres casolanes on la crema catalana,
les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.
139
TXAR3VERDBAR-RESTAURANTPla de la Seu, 3 - 43003 TarragonaTel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat
CUINA DE PROXIMITAT
Especialitat Arrossos
Preu menú Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta A partir de 16 €
Horari De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
Aquest restaurant que ha adaptat el
nom del licor més típic de Tarragona
ofereix un nou concepte de local amb
productes frescos i de temporada en un en-
torn envejable emmarcat per la història. A
tocar de la Catedral, la terrasseta no podria
oferir millors vistes, i els qui visitin aquest
restaurant sustentat amb pilars que van for-
mar part de l’històric Temple d’August, po-
dran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels
i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’es-
deveniments en diferents sales amb perso-
nalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitja-
na”- amb terra i façana originals de l’època-,
la sala “Romana” – decorada amb un collage
de pòsters del conegut licor Chartreuse- i
la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de
Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions
de vins de fora de la terra.
D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre
-espai de càtering i serveis ubicat a l’antic
Seminari de Tarragona- col·laboren junts en
l’elaboració de càterings per als millors es-
deveniments.
140
MELVINRESTAURANTC/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-SecaTel. 977 396 346
CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES
Especialitat Carns i tapes
Preu menú Entre setmana 8,20€, Dimarts menú a 5,30€ Dissabtes des de 10,30€
Horari Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h
Tots el plats del nostre restaurant están
el·laborats amb productes de primera
qualitat i tot es manufactura en el ma-
teix restaurant. Un excelent equip de profes-
sionals qualificats s’encarrega de treballar
per que els nostres clients quedin satisfets
i perquè gaudeixin en nostre restaurant de
l’àmplia varietat de plats que trobaran a la
carta.
L’aforament aproximat del nostre restaurant
és de gairebé 300 persones, distribuïdes en
dos salons interiors i la gran terrassa exterior,
resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars
i sopars d’empresa, aniversaris etc. Dema-
neu pressupost sense compromís.Consul-
teu-nos la vostra idea o necessitat i estarem
encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.
Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a
l’exterior permeten gaudir en grup de la re-
transmisió d’esdeveniments esportius, com
la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.
arragonaVIU TVIU Tarragona
T’HO SERVIM EN SAFATA
Port Tarraco, Moll de Lleida, Bloc 3 M, 43004 Tarragona. Tel. 877 021 702 - [email protected]
www.viutarragona.cat
Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador
Si tens un establiment hostaler:
* Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant
* Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona
* Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista
Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.
142
MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131
CUINA D’AUTOR
Especialitat Cuina tradicional i creativa
Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres
Benvinguts al Restaurant Mas Folch,
un dels racons amb més encant de la
comarca. A pocs quilòmetres de Ta-
rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat
en una masia modernista familiar i envoltat
d’una zona enjardinada amb més de cent
espècies vegetals diferents. El conjunt for-
ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina
d’autor, barreja de tradició i creativitat i on
el temps s’atura en mans d’un servei atent
i professional. El nostre servei de cuina és
de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i
les nits de divendres i dissabte només per a
grups amb reseva prèvia, a partir de 20 per-
sones. El dilluns tenim tancat per descans
setmanal. Durant el mes d’agost el restau-
rant romandrà tancat dilluns, dimarts i di-
mecres.
Recordeu que Mas Folch requereix reserva
prèvia. No li podem garantir el nostre servei
si no ha encomanat taula amb antelació.
143
TOCA PERONRESTAURANTC/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - TarragonaTel. 977 232 074
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat Cuina tradicional mediterrània
Preu menú 10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €
Preu carta 20 € a 25 €
Horari Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat
L’especialitat del restaurant Toca Perón,
el nom del qual prové d’una típica ex-
pressió de les festes locals de Tarra-
gona, és la cuina mediterrània actualitzada
a base d’una carta de la qual el 80% dels
productes són de la província de Tarragona.
Els plats del restaurant donen un toc innova-
dor i modern a la tradicional cuina d’aquí i de
sempre. Per encàrrec, també ofereix carns
exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El
restaurant, a banda de la carta també ofereix
4 tipus de menús diferents i un variat assor-
tit de tapes i “montaditos”.
El Toca Perón compta amb un pis superior
on hi ha un menjador que permet celebrar-hi
tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça
de la Font, escenari principal de les festes,
n’és un referent més pels tarragonins i tarra-
gonines de la ciutat.
135144
TARANTARESTAURANTPlaça Ponent, 13 - TarragonaTel. 977 218 028
CUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat Productes de la terra, arrossos i tapes
Preu menú Dill. a divendres 13,40 €, dissabte 16,90 € IVA inclòs. També disposem de carta.
Horari Dilluns a dissabte 8:30 a 23:00 h (diumenge tancat)
Restaurant situat al centre de Tarrago-
na, amb un aforament per a 60 per-
sones i 25 a la Terrassa. Local molt
tranquil i agradable ofereix un menú amb 10
primers i 10 segons, amb una gran varietat
de cuina per als gustos més exigents. Dispo-
sa també d´una extensa carta amb les origi-
nals i creatius suggeriments del xef. Disposa
d’un gran assortiment en tapes creatives i
d´alta qualitat per compartir; la carta de vins
és extensa, variada i amb bona relació qua-
litat/preu, incidint especialment en els vins
de les D.O. catalanes, sense descuidar les de
la resta de l’Estat.
Té una gran experiència en àpats per a esde-
veniments familiars, professionals… oferint
uns menús adaptats a cadascun i obrint -si
cal- els diumenges per encàrrec.
145
CAFÈ TALLERCAFÈC/ Rovira i Virgili, 7 - TarragonaTel. 610 277 911 - Facebook: cafetaller
XOCOLATES, CAFÈS I TES NATURALS
Especialitat Rebosteria pròpia
Preu menú Menús diaris a 6 €
Horari Dilluns a divendres de 7:45 a 19:30 h Dissabtes i diumenges, tancat
El Cafè - Taller està situat al bell mig de
Tarragona. Espai de caire vintage i aco-
llidor que desprèn tranquil·litat, ofereix
una nova alternativa per sortir a prendre al-
guna cosa. Amb un aforament de 50 perso-
nes, s’hi pot assaborir una extensa varietat
de cafès, xocolates i tes d’alta qualitat.
Si els acompanyem de la seva exquisida re-
bosteria creativa, (cupcakes, galetes…) la
qual també es fa per encàrrec, l’experiència
és encara més gratificant.
Disposa també d´un menú diari anomenat
AVUI DINEM, format d’un primer plat, un se-
gon i beguda, pensat per als clients de cada
dia, fet de manera casolana i amb productes
de mercat.
També realitza cursets de rebosteria creati-
va i manualitats diverses per a nens i adults,
inclosos els dissabtes.
146
CUINA JAPONESA
Especialitat Sushi
Preu menú 11 € migdies
Horari Dimarts a dissabte de 13 a 16 h i de 20 a 23 h Diumenge i dilluns matí, tancat
Sushi Bar - Take away, situat a la Part
Alta, on hi trobem un ampli assortit
de sushi i plats japonesos. El local ens
ofereix els millors productes que es poden
trobar al mercat com la tonyina Balfegó o
el wasabi natural. Es pot tastar el sushi més
innovador on el protagonista és el producte,
des de tomàquets de la Vall d´Aran fins el
foie de la Garrotxa.
Dirigit per dos catalans, que posen la màxi-
ma cura en el producte i el servei. Trobem a
les taules la carta en format digital a través
d'un dispositiu 'tablet', on es pot visualitzar
actualitzada a temps real, molt important en
un establiment on cada setmana hi ha plats
nous.
El 80% de la carta és apta per celíacs.
També disposen d´una petita selecció de
productes japonesos per la venda en botiga
(sopes, salses, begudes...).