11.4.Els problemes de la coalició

republicanosocialista

1. Una conjuntura econòmica desfavorable

República coincideix amb l'etapa greu de la crisi mundial del 1929

No afectà massa a l'economia espanyola.

Poca relació amb el mercat internacional

Impossibilità el creixement econòmic.

Paralitzà l'emigració a Amèrica.

S'agreujà la crisi mundial

Problemes interns de l'economia espanyola

- Atur agrícola- Repartiment desigual de la terra- Poca competitivitat internacionals- Dèficit balança comercial- ...

Creixement salaris industrials i agrícoles (decretat pel govern del primer bienni)

Efectes positius en l'economia

- Augment renda treballadors.- Augment demanda béns de consum.

Creixen els salaris però no creix la productivitat

Disminució beneficis empresarials.

Augment desconetent i desconfiança d'empresaris industrials i de grans propietaris agrícoles.

Esfondrament de la inversió privada. Sobretot fins 1933 (derrota electoral de la coalició republicana i socialista).

Dictadura Primo de Rivera

Augment dèficit/despesa públic

Govern republicà pren mesures per a reduir-lo.

Reducció inversió pública.

Repercussions negatives en el sector dels béns d'inversió i en la creaió de nous llocs de treball.

2. La conflictivitat social

La conjuntura econòmica desfavorable

Impaciència dels treballadors

- Alt atur.- Actitud patronal i propietaris agrícoles contrària a la negociació

Radicalització part dels partits i siicats d'esquerra.

Aguditzà confrontació social.

CNT aprofitaren per a dur a terme el seu projecte revolucionari (fomentà la conflictivitat laboral i insurrecció pagesa).

Destruir ordre burgès.

Sectors radicals socialistes (UGT. Largo Caballero) i la Federació Nacional de Treballadors de la Terra. PCE augmenta el nombre d'afiliats.

Vagues, insurreccions i ocupacions de terres en augment.

1932. Anarquistes aprofiten la sublevació de minaires de l'Alt Llobregat. 1933. Aprofiten una de jornalers a Andalusia (Casas Viejas).

Assalts als ajuntaments, crema de cortijos, proclamació en alguns llocs del comunisme llibertari,...

Intervenció forces de l'ordre. Enfrontaments violents amb morts i ferits en els dos bàndols (Casas Viejas. Cadis, Arnedo. La Rioja, i Castilblanco. Badajoz).

Conflictivitat social Desgast govern Azaña

- Dures mesures polítiques per a restablir l'ordre públic.- Desconfiança empresarial arran els conflictes.- Desmotivació de les inversions.- Empitjorament situació econòmica.- Crisi aprofitada pels conservadors per acabar amb la coalició republicanosocialista.

3. La reorganització de les dretes

Reformes socials + Conflictivitat social

Descontent elits

Descontent sectors de classes mitjanes

Consideren els canvis radicals

Organització en partits conservadors tradicionals o noves organitzacions feixistes autoritàries

Centredreta: Reestructuració en torn al Partit Radical de Lerroux.1932: Catòlics i conservadors en contra la política social, autonòmica i econòmica de les esquerres.

Formació CEDA (1933. Molts afiliats i José María Gil Robles com a líder).

Renovación Española, Comunió Tradicionalista, JONS i Falange

Agitació contra l'amenaça d'Espanya (progrés marxista i revolució bolxevic).

Clima de crispació i temor.

Aprofitat per les dretes per actuar contra el govern.

General Sanjurjo

Cop d'Estat (aconseguir una República de dretes) fracassat

1933

Creació UME (Unión Militar Española). Clandestina de militars de dretes i antireformistes.

Havia de participar activament en el cop d'Estat de juliol del 1936.