1 · Web viewTercer Curs Projecte Didàctic Nou Bioterra 3 Ciències de la Naturalesa Comunitat...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIATERCER CURS

PROJECTE DIDÀCTIC NOU BIOTERRA 3CIÈNCIES DE LA NATURALESA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Programació Didàctica Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l'exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l'alumnat. (b)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c,d)

5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol mena de discriminació basada en les característiques personals i socials. (e)

6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (f, n)

7. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l'anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (f)

8. Utilitzar estratègies d'identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l'aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d'hipòtesis. (g)

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (g)

10. Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i els mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (g)

11. Conèixer-se cada vegada més a un mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l'aprenentatge i cercar un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals amb actitud positiva per l'esforç i la superació de les dificultats. (h)

12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

13. Iniciar-se en l'anàlisi i la interpretació de textos literaris relacionant-los amb el corrent i el gènere literari corresponents. (i)

14. Adquirir una aptitud comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi. (j)

15. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d'Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

16. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenrotllar actituds i hàbits positius cap a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (portar una vida sana amb un exercici físic diari, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (l)

17. Conèixer i respectar els mecanismes i els valors que regeixen la societat i desenrotllar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre'ls millor. (m)

18. Desenrotllar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics a fi d'enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de manera precisa, creativa i comunicativa. (o)

20. Analitzar de manera crítica els valors contingut en diferents missatges dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (p)

Les lletres entre parèntesis (a, b,…) indiquen l'Objectiu General de l'Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cada un dels Objectius Generals del Tercer Curs.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.

6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL TERCER CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic. (4)

2. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l’expressió escrita com en l’oral. (1, 2)

3. Reconèixer la cèl·lula com la unitat anatòmica, funcional i reproductora dels éssers vius, l’activitat de la qual es regeix pels principis físics i químics coneguts. (3)

4. Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinats òrgans o sistemes corporals. (4, 5)

5. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics. (4, 5, 7)

6. Interpretar taules i gràfiques relacionades amb diferents aspectes de la salut. (1, 8)

7. Diferenciar entre cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes i entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals. (3)

8. Enumerar els diferents nivells d’organització dels éssers vius pluricel·lulars diferenciant els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme. (3)

9. Reconèixer les funcions vitals de l’ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i identificar els sistemes del cos humà que les duen a cap. (3)

10. Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en què intervenen els diferents òrgans i sistemes. (3)

11. Conèixer les molècules que formen el nostre organisme i la funció que realitzen, i identificar-les en els aliments que consumim. (3)

12. Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels aliments, l’edat, el sexe i el tipus d’activitat de cada persona. (8)

13. Interessar-se per conèixer les tècniques de conservació dels aliments, els tipus d’additius alimentaris, la informació que contenen les etiquetes dels productes, etc., així com els drets que tenim com a consumidors. (8)

14. Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l’ésser humà relacionades amb la disfunció d’alguns òrgans o sistemes. (8)

15. Reconèixer els Sistemes Nerviós i Endocrí com els encarregats de controlar el desenrotllar i el funcionament harmoniós de tot el cos. (3)

16. Analitzar como actua l’alcohol i les drogues sobre el Sistema Nerviós i rebutjar-ne el consum. (8)

17. Descriure el procés de reproducció humana i indicar les diferències anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que hi ha entre l’home i la dona. (3)

18. Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i l’embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida. (8)

19. Raonar l’impacte de determinats hàbits i actituds sobre la nostra salut i qualitat de vida. (8)

20. Modificar els hàbits propis per contribuir a la conservació i la millora del medi natural de la Comunitat Valenciana. (10, 13)

21. Enumerar els usos que fem dels recursos minerals i de les roques per millorar la nostra qualitat de vida. (9)

22. Reconèixer els principals minerals i roques d’interès econòmic i les seves aplicacions comercials. (9)

23. Reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia. (10)

24. Reconèixer l’evolució del coneixement de l’estructura dels éssers vius i del cos humà i la seva incidència en la salut. (8)

7

25. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient. (11)

26. Identificar els diferents ambients geològics que constitueixen una part fonamental del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana. (12, 13)

27. Integrar la informació científica procedent de diferents fonts, incloses les tecnologies de la informació. (6)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències de la Naturalesa al qual es refereix cada un dels objectius del Tercer Curs.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES: TERCER CURSRelació entre Competències Bàsiques i els Objectius de l’Àrea i els Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJECTIUSTercer Curs

CRITERIS D'AVALUACIÓTercer Curs

Conèixer els diferents nivells d'organització del cos humà

Enumerar els diferents nivells d'organització dels éssers vius pluricel·lulars diferenciant els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme (8)

Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l'organisme i els hàbits saludables (14)

Diferenciar els grups d'aliments i valorar els beneficis d'una dieta equilibrada

Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona (12)

Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d'ells, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d'aliments en la Comunitat Valenciana (15)

Reconèixer l'estructura bàsica, la funció i les malalties relacionades amb l'aparell digestiu

Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l'ésser humà relacionades amb la disfunció d'alguns òrgans o sistemes (14)


Conèixer el funcionament dels aparells i sistemes corporals responsables de la nutrició, la percepció i la locomoció

Reconèixer les funcions vitals de l'ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i identificar els sistemes del cos humà que les duen a terme (9)


Desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a evitar malalties i millorar la qualitat de vida

Raonar l'impacte de determinats hàbits i actituds sobre la nostra salut i qualitat de vida (19)

Reconèixer que en la salut influeixen aspectes físics, psicològics i socials; valorar la importància dels estils de vida per prevenir malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d'alguns estils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat Valenciana (21)

Conèixer l'aparell reproductor humà, el seu funcionament i els mètodes anticonceptius

Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i l'embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida (18)

Conèixer i comprendre el funcionament dels mètodes de control de natalitat i valorar l'ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual (20)

Classificar els principals recursos Enumerar els usos que fem dels Recopilar informació procedent de va

9

naturals recursos minerals i de les roques per millorar la nostra qualitat de vida (21)

fonts documentals i d'Internet al voltant de la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertizació, disminució de la capa d'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies; analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d'incidència notable a la Comunitat Valenciana (22)

Reconèixer els principals impactes mediambientals

Modificar els hàbits propis per contribuir a la conservació i la millora del medi natural de la Comunitat Valenciana (20)

Recopilar informació procedent de fonts documentals i d'Internet al voltant de la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertizació, disminució de la capa d'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies; analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d'incidència notable a la Comunitat Valenciana (22)

Relacionar la formació del relleu amb l'acció dels agents geològics externs

Identificar els diferents ambients geològics que constitueixen una part fonamental del patrimoni natural de la nostra comunitat (26)

Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i modelat del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries (24)

Reconèixer les funcions principals de l'atmosfera

Reconèixer la participació de l'atmosfera a la dinàmica dels processos geològics externs de la Terra (28)

Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i modelat del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries (24)

Interpretar mapes meteorològics

Organitzar la informació en taules i mapes conceptuals i interpretar taules, gràfiques i mapes relacionats amb diferents aspectes de la biologia i la geologia (6)

Organitzar i analitzar la informació en taules, esquemes, mapes conceptuals i gràfics (26)

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA




Aplicar el llenguatge matemàtic per quantificar fenòmens naturals

Organitzar la informació en taules i mapes conceptuals i interpretar taules, gràfiques i mapes relacionats amb diferents aspectes de la biologia i la geologia

Utilitzar programes informàtics, com processadors de textos, fulles de càlcul, etc, per presentar i tractar les dades obringudes (27)

Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural


Relacionar els processos geològics externs i interns mitjançant l'explicació del cicle litològic i la seva representació esquemàtica (23)

Descriure un fenomen del mitjà físic utilitzant eines matemàtiques

Organitzar la informació en taules i mapes conceptuals i interpretar taules,

Utilitzar programes informàtics, com processadors de textos, fulles de càlcul,

10

gràfiques i mapes relacionats amb diferents aspectes de la biologia i la geologia

etc, per presentar i tractar les dades obtingudes (27)

Resoldre problemes científics aplicant estratègies matemàtiques

Reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia (23)

Recopilar informació procedent de fonts documentals i d'Internet al voltant de la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertizació, disminució de la capa d'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies; analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d'incidència notable a la Comunitat Valenciana (22)

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Organitzar la informació relativa a un tema elaborant esquemes i mapa conceptuals

Organitzar la informació en taules i mapes conceptuals i interpretar taules, gràfiques i mapes relacionats amb diferents aspectes de la biologia i la geologia (6)

Organitzar i analitzar la informació en taules, esquemes, mapes conceptuals i gràfics (26)

Redactar memòries en què s'interrelacionin els llenguatges natural, gràfic i estadístic

Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l'expressió escrita com en l'oral (2)

Descriure les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i tecnologia (3)

Elaborar informació textual o gràfica utilitzant diferents programes informàtics

Integrar la informació científica procedent de diferents fonts, incloses les tecnologies de la informació (27)

Utilitzar programes informàtics, com processadors de textos, fulles de càlcul, etc, per presentar i tractar les dades obtingudes (27)

Buscar recursos educatius a Internet Integrar la informació científica procedent de diferents fonts, incloses les tecnologies de la informació (27)

Recopilar informació procedent de fonts documentals i d'Internet al voltant de la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertizació, disminució de la capa d'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies; analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d'incidència notable a la Comunitat Valinciana (22)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Considerar els avantatges i inconvenients d'una situació per prendre decisions fonamentades

Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona (12)

Prendre decisions en una situació determinada valorant els avantatges i els inconvenients que es deriven de l'acció que es desenvoluparà (29)

11

Comprendre l'evolució de la societat sota el prisma dels avenços científics

Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic (1)


Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic

Reconèixer l'evolució del coneixement de l'estructura dels éssers vius i del cos humà i la seva incidència en la salut (24)


Contribuir a la alfabetització científica per valorar adequadament les investigacions recents

Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s'integren per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient (25)


Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets humans

Reconèixer l'evolució del coneixement de l'estructura dels éssers vius i del cos humà i la seva incidència en la salut (24)


COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Argumentar les afirmacions de carácter científic i tècnic


Valorar i criticar les idees diferents de les pròpies utilitzant arguments de tipus científic (28)

Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment


Realitzar correctament experiències de laboratori propostes al llarg del curs, respectant les normes de seguretat (2)

Descriure fenòmens naturals utilitzant un lèxic precís


Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que l’alteren i reflexionar sobre la importància dels hàbits de vida saludables (16)

Transmetre idees sobre la naturalesa Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en el qual hi intervenen els diferents òrgans i sistemes (10)

Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conèixer les causes de les seves alteracions més freqüents i valorar la importància de l'equilibri entre tots els òrgans del cos humà (17)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural


Relacionar els processos geològics externs i interns mitjançant l'explicació del cicle litològic i la seva

12

representació esquemàtica (23)Adquirir les destreses creatives lligades al treball científic

Participar activament en el propi procés d'aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d'activitats com experiències o treballs monogràfics (5)

Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi contrastat d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat, així com la seva influència sobre la qualitat de vida de les persones (1)

Buscar una coherència global dels coneixements científics

Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic (1)

Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d'ells, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d'aliments a la Comunitat Valenciana (15)

Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal

Integrar la informació científica procedent de diferents fonts, incloses les tecnologies de la informació (27)

Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conèixer les causes de les seves alteracions més freqüents i valorar la importància de l'equilibri entre tots els òrgans del cos humà (17)

Expressar idees oralment i per escrit Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l'expressió escrita com en l'oral (2)

Descriure els aspectes bàsics de l'aparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducció (19)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Potenciar l’esperit crític al davant informacions de qualsevol mena

Valorar postitivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic (1)

Valorar i criticar les idees diferents de les pròpies utilitzant arguments de tipus científic (28)

Portar a terme projectes de tipus experimental i desenvolupar la capacitat d'anàlisi

Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinats òrgans o sistemes corporals (4)

Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat (2)

Proposar hipòtesis i analitzar la seva coherència amb les observacions realitzades

Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinats òrgans o sistemes corporals (4)


Participar en la construcció temptativa de solucions d'un problema

Participar activament en el propi procés d'aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d'activitats com experiències o treballs monogràfics (5)

Prendre decisions en una situació determinada valorant els avantatges i els inconvenients que es deriven de l'acció que es desenvoluparà (29)

13

4. CONTINGUTS: TERCER CURS4.A ESTRUCTURA

Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica

Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.

Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Bloc 5. Les persones i la salut

Promoció de la salut. Sexualitat i reproducció humanes.

El concepte d’organisme pluricel·lular. L’organització general del cos humà: la cèl·lula, teixits, òrgans, sistemes i aparells.

El concepte de salut i el de malaltia.

Principals agents causants de malalties infeccioses.

La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes.

Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenció.

Primers auxilis.

Estudi de factors i hàbits relacionats amb la salut en la Comunitat Valenciana. La promoció de la salut i d’estils de vida saludables.

El trasplantament i donació de cèl·lules, òrgans i sang.

La reproducció humana.

Canvis físics i psíquics en l’adolescència.

Els aparells reproductors masculí i femení.

El cicle menstrual.

Relació amb la fecunditat.

Fecundació, embaràs i part.

Mètodes anticonceptius.

Noves tècniques de reproducció i la seua valoració ètica i social.

Les malalties de transmissió sexual.

La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.

Alimentació i nutrició humanes.

Les funcions de nutrició.

Aparells que intervenen en la nutrició.

14

Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu.

Principals malalties.

Alimentació i salut.

Dietes saludables i equilibrades.

Prevenció de les malalties provocades per malnutrició.

La conservació, manipulació i comercialització dels aliments.

Les persones i el consum d’aliments.

L’aparell respiratori.

Hàbits saludables.

Malalties més freqüents.

L’aparell circulatori: anatomia i fisiologia.

Estils de vida per a una salut cardiovascular.


Anatomia i fisiologia de l’aparell excretor. Prevenció de les malalties més freqüents.

Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment.

La percepció: els òrgans dels sentits i distints nivells d’integració nerviosa; la seua cura i higiene.

La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció.

El sistema endocrí.

El control intern de l’organisme.

Glàndules i principals hormones.

L’equilibri hormonal.


L’aparell locomotor. Anàlisi de les lesions més freqüents i la seua prevenció. Importància de l’exercici físic.

Els actes involuntaris. Els actes voluntaris.

Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual.

Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues.

Problemes associats.

Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut

Bloc 6. L’activitat humana i el medi ambient.

Els recursos naturals: definició i classificació.

Les fonts d’energia renovables i no renovables.

Importància de l’ús i gestió sostenible dels recursos hídrics.

La potabilització i els sistemes de depuració.

Utilització de tècniques senzilles per a conéixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua.

Els residus i la seua gestió. Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Anàlisi crítica de les intervencions humanes en el medi.

Principals problemes ambientals de l’actualitat. Problemàtica ambiental en la Comunitat Valenciana.

Valoració de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses amb este.

Bloc 7. Transformacions geològiques degudes a l'energia externa

L'activitat geològica externa del planeta Terra. El cicle geològic.

L'energia solar en la Terra. L'atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de mapes del temps senzills. El relleu terrestre i la seua representació. Els mapes topogràfics: lectura i interpretació.

15

Alteracions de les roques produïdes per l'aire i l'aigua. La meteorització.

Processos geològics externs: erosió, transport i sedimentació.

Els torrents, els rius i les aigües subterrànies com a agents geològics. La sobreexplotació d'aqüífers. L'acció geològica del gel i el vent. Dinàmica marina.

El cicle litològic.

La formació de les roques sedimentàries: la diagènesi. Classificació de les roques sedimentàries. L'origen i la utilitat del carbó, del petroli i del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seua utilització i esgotament.

Localització i importància econòmica de les roques sedimentàries a la Comunitat Valenciana.

El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs característics.

16

4. CONTINGUTS: TERCER CURS4.B CLASSIFICACIÓ

I. LES PERSONES I LA SALUT

TEMA 1. L'ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

1. EL COS HUMÀ

2. LA CÈL·LULA, UNITAT DE VIDA

3. ELS TEIXITS (I)

4. ELS TEIXITS (II)Aprèn: Els aparells i els sistemes del cos humàDescobreix: Els mètodes d’exploració del cos humàRecorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 2. LA NUTRICIÓ I L'ALIMENTACIÓ. L'APARELL DIGESTIU

1. ELS NUTRIENTS

2. EL CONSUM DELS ALIMENTS (I)

3. EL CONSUM DELS ALIMENTS (II)

4. MALALTIES D'ORIGEN ALIMENTARI

5. L'APARELL DIGESTIU

6. LA DIGESTIÓ Descobreix: Les malalties de l'aparell digestiuRecorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 3. ELS APARELLS CIRCULATORI, RESPIRATORI I EXCRETOR

1. LA SANG I L'APARELL CIRCULATORI

2. EL COR I LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA

3. MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI

4. L'APARELL RESPIRATORI

5. LA RESPIRACIÓ

6. MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI

7. L'APARELL EXCRETOR

8. L'EXCRECIÓ Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 4. PERCEPCIÓ I COORDINACIÓ

1. LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS

2. ELEMENTS DEL SISTEMA NERVIÓS 17

3. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS

4. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS

5. EL SISTEMA NERVIÓS I LES DROGUES

6. EL SISTEMA ENDOCRÍ

7. EQUILIBRI I MALALTIES HORMONALS Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 5. PERCEPCIÓ I MOVIMENT

1. RECEPTORS I ÒRGANS DELS SENTITS: LA PELL, EL GUST I L'OLFACTE

2. L'ULL

3. L'ORELLA

4. ELS OSSOS

5. LES ARTICULACIONS I ELS MÚSCULS

6. EL SISTEMA MUSCULAR I L'EXERCICI FÍSIC Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 6. REPRODUCCIÓ HUMANA I SEXUALITAT

1. L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

2. L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

3. CICLE SEXUAL FEMENÍ I FECUNDACIÓ

4. EL DESENVOLUPAMENT FETAL. LA GESTACIÓ I EL PART

Aprèn: Els mètodes anticonceptius

5. LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

6. SEXE I SEXUALITAT

7. LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 7. SALUT I MALALTIA

1. QUÈ ÉS LA SALUT?

2. LES MALALTIES INFECCIOSES

3. LES MALALTIES NO INFECCIOSES

4. LES DEFENSES DE L’ORGANISME (I): EL SISTEMA LIMFÀTIC

5. LES DEFENSES DE L’ORGANISME (II): EL SISTEMA IMMUNITARI

6. ELS TRASPLANTAMENTS Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

18

II. LES PERSONES I EL MEDI AMBIENT

TEMA 8. ELS RECURSOS NATURALS I EL SEU APROFITAMENT

1. ELS RECURSOS NATURALS

2. ELS RECURSOS HÍDRICS

3. L'AIGUA I LA SEUA REUTILITZACIÓ

4. ELS RESIDUS I LA SEUA GESTIÓ

Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 9. L'IMPACTE HUMÀ EN ELS ECOSISTEMES

1. LA CONTAMINACIÓ. TIPUS

2. EFECTES GLOBALS DE LA CONTAMINACIÓ

3. ALTRES EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

4. LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA

5. EL SÒL: CONTAMINACIÓ I DEGRADACIÓ

6. LA BIODIVERSITAT Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

III. ELS CANVIS GEOLÒGICS I L’ENERGIA EXTERNA

TEMA 10. L'ACTIVITAT GEOLÒGICA EXTERNA DE LA TERRA

1. L'ENERGIA SOLAR

2. L'ATMOSFERA TERRESTRE

3. ELS MAPES DEL TEMPS

4. EL RELLEU DE LA TERRA Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 11. ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

1. MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE (I)

2. MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE (II). LA METEORITZACIÓ

3. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Descobreix: Els rius

4. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

5. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GEL

6. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT

7. DINÀMICA MARINA

Aprèn: Com és el relleu litoral

8. TRANSFORMACIÓ DELS SEDIMENTS. ROQUES SEDIMENTÀRIES

Recorda l'essencial Investiga

19

Practica competències bàsiques

ACTIVITATS WEBATLES D’ANATOMIA

20

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. TERCER CURS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Nivells d'organització del cos humà. El manteniment de la vida: l'homeòstasi.– La cèl·lula, unitat de vida. L'estructura de la cèl·lula eucariota: membrana, nucli i citoplasma. El nucli i els cromosomes.– Els principals aparells i sistemes del cos humà. Funcions de nutrició, de relació i de reproducció.– Reconeixement dels diferents tipus d'exploració anatòmica i funcional del cos.– Els teixits: definició i tipus. – Caracterització dels diferents teixits: epitelial, conjuntiu, nerviós i muscular.– Realització de preparacions microscòpiques de cèl·lules vegetals i de cèl·lules animals i posterior observació amb el microscopi òptic.– Interès per conèixer l'estructura i funcionament de la cèl·lula, unitat bàsica de la vida

TEMA 2.

– Nutrició i nutrients: glúcids, lípids, proteïnes, aigua, minerals i vitamines. – El consum dels aliments. Nutrició i salut: la dieta equilibrada. Els riscos de la malnutrició. La dieta mediterrània.– Observació i comentari de la taula de composició dels principals aliments– Consciència de la importància que té una alimentació correcta per al desenvolupament físic i per al manteniment d'un estil de vida saludable i sensibilitat davant el greu problema que representa la fam i la desnutrició al món.– La conservació i la manipulació dels aliments i els aliments transgènics.– Identificació de les parts de l'aparell digestiu humà. Estructura de l'intestí prim. – El procés de la digestió. Processos mecànics i químics. L'absorció de nutrients. – Malalties relacionades amb l'alimentació i amb l'aparell digestiu.– Interpretació de la informació continguda en els esquemes de l'aparell digestiu.– Estudi de les tècniques de conservació d'aliments i de les normes sanitàries d'higiene i manipulació; interpretació de la informació de les etiquetes.

TEMA 3. – L'aparell circulatori. La sang és el vehicle de transport entre les cèl·lules. Funció i composició.– Els vasos sanguinis. L'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules. El cor. La circulació de la sang: circulació major i menor. Identificació de les principals malalties de l'aparell circulatori.– L'aparell respiratori. La respiració proporciona l'energia que utilitzen les cèl·lules. Identificació del procés de la respiració. La ventilació pulmonar. L'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni en els pulmons.– Les malalties de l'aparell respiratori. Beneficis de l'exercici físic.– L'aparell excretor. Òrgans excretors. L'aparell urinari. Estructura del ronyó. Etapes de la formació de l'orina. Malalties de l'aparell excretor.– Identificació i dibuix dels òrgans que formen part dels aparells circulatori, respiratori i excretor i del paper que desenvolupen.– Anàlisi de les greus conseqüències del tabac sobre la salut i valoració dels esforços realitzats per millorar la qualitat de vida.– Dissecció d'un cor de be i identificació de les seves parts, utilitzant de manera responsable el material del laboratori.– Reconeixement de l'avenç de la medicina en el diagnòstic i el tractament de moltes malalties.

21

TEMA 4. – La neurona i el sistema nerviós. Tipus de cèl·lules del sistema nerviós.– Comunicació entre neurones: l'impuls nerviós.– Elements del sistema nerviós. Sistema nerviós central i perifèric. Substància blanca i substància grisa.– Identificació de les funcions del sistema nerviós. Nivells d'integració nerviosa. Localització de les principals àrees del cervell.– Malalties i trastorns psíquics més freqüents del sistema nerviós. – Reconeixement de les principals malalties neurodegeneratives: Alzheimer i Parkinson. Equilibri i malalties hormonals.– Identificació dels elements que formen el sistema endocrí. Glàndules i hormones.– Sensibilitat i respecte envers els qui presenten alguna malaltia relacionada amb els sistemes de relació i coordinació humans.– Reconeixement del temps de reacció de l'impuls nerviós.– Adquisició d'hàbits d'higiene per aconseguir una bona qualitat de vida.– Valorar la seva opinió respecte al consum de drogues i d'alcohol i analitzar els efectes de les drogues, l'alcohol i el tabac.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. – Receptors i òrgans dels sentits.– Receptors interns, la pell, el gust i l'olfacte. Òrgans dels sentits: l'ull i l’oïda.– Malalties relacionades amb els òrgans dels sentits.– El moviment del cos humà. L'esquelet és el suport del cos. Les funcions de l'esquelet.– Estructura i constitució dels ossos. Reconeixement dels diferents ossos del cos humà.– Les articulacions i el moviment. – Diferents articulacions del cos humà.– El sistema muscular i la locomoció. Contracció muscular. El sistema muscular i l'exercici físic. Lesions més freqüents de l'aparell locomotor.– Realització d'una experiència per identificar els elements de l’ull.– Recerca d'informació sobre algunes malalties de l'aparell locomotor: l'osteoporosi, l'artrosi, fractures, etc.– Valoració dels avenços de la ciència per augmentar el coneixement sobre el funcionament del cos humà.

TEMA .6. – L'aparell reproductor masculí. La producció d'espermatozoides.– L'aparell reproductor femení. La producció d'òvuls.– Adolescència i pubertat en home i dona.– El cicle menstrual. El paper de les hormones sexuals masculines i femenines.– Fecundació i embaràs. Desenvolupament fetal i part. – Identificació de les malalties de transmissió sexual. La SIDA.– Presa de consciència dels consells d'higiene i cura dels aparells reproductors per evitar infeccions.– Reproducció i sexualitat. Adolescència i relacions sexuals.– Identificació dels mètodes anticonceptius. – Les tècniques de reproducció assistida. Principals aspectes ètics i socials.– Representació i interpretació de les dades d'una taula.– Respecte per totes les persones independentment del seu sexe i de les seves tendències sexuals.

22

– Valoració del paper de la sexualitat en el desenvolupament personal.

TEMA 7. – Salut i malaltia.– Prevenció, diagnòstic i revisió de les malalties.– Les malalties infeccioses: contagi, prevenció i cura.– La prevenció contra les infeccions: els antibiòtics i la higiene corporal. – Les malalties no infeccioses: el càncer i les malalties neurodegeneratives.– La salut en la tercera edat.– El sistema immunitari. Definició i funcionament. La resposta immune.– Principals malalties del sistema immunitari.– El sistema limfàtic. Localització dels òrgans limfoides.– Tipus de vacunes i immunització. – Els trasplantaments. Les implicacions ètiques dels trasplantaments. Les cèl·lules mare, una nova teràpia.– Interpretació d'una enquesta.– Valoració de les precaucions que han de prendre's per evitar contagis de malalties.– Sensibilitat davant els problemes de salut que existeixen en moltes zones subdesenvolupades del món.– Valoració dels esforços realitzats per molts científics al llarg de la història per conèixer i prevenir les diferents malalties.

TEMA 8. – Tipus de recursos naturals.– L'esgotament dels recursos naturals.– Recursos energètics. Energies renovables i no renovables. – Les conseqüències ambientals del consum d'energia.– Valoració de la importància de l'aprofitament dels recursos i les energies renovables.– Els recursos hídrics. La importància del bon ús i gestió de l'aigua.– La contaminació de l'aigua dolça.– L'aigua i la seva reutilització. Potabilització de l'aigua. Depuració d'aigües residuals. Mesurament de la contaminació de l'aigua.– Els residus i la seva gestió. Residus líquids, sòlids i residus perillosos.– Tractament dels diferents tipus de residus.– La gestió sostenible dels residus.– Aprenem a mesurar el pH de l'aigua natural.– Anàlisi de gràfics i taules sobre els diferents conceptes introduïts en aquest tema.– Interpretació de textos sobre les conseqüències de la contaminació de l’aigua i l’acumulació de residus.– Conscienciació de la importància del reciclatge dels diferents tipus de residus generats per l'ésser humà.– Valoració de l'impacte de l'ésser humà sobre els ecosistemes del planeta.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 9.

– La contaminació. Tipus de contaminants. Principals contaminants atmosfèrics. – Diferenciació entre contaminants atmosfèrics de tipus físic i de tipus químic.– Efectes globals de la contaminació atmosfèrica. La capa d'ozó. La pluja àcida. L'efecte hivernacle. El canvi climàtic.– Deducció de les conseqüències que es deriven del canvi climàtic actual i proposició d'accions que ajudin a detenir-lo.

23

– Determinació dels processos que originen la pluja àcida i avaluació de les seves conseqüències.– La contaminació de l'aigua. Efectes de la contaminació. Eutrofització de l'aigua.– El sòl: contaminació i degradació. La desertificació. L'ús de plaguicides.– La diversitat. La seva importància. Els factors que influeixen en la pèrdua de biodiversitat.– Defensa del medi ambient davant les activitats humanes que el degraden o el contaminen.– Problemàtica ambiental a la Comunitat Valenciana. El sòl, l’aigua, el litoral i els residus.

TEMA 10. – L'energia externa del planeta. – Origen de l'energia solar. La radiació solar. L'atmosfera filtra la radiació solar. L'estudi del Sol.– L'atmosfera terrestre: composició i estructura. Funcions de l'atmosfera.– La circulació general de l'atmosfera. La pressió atmosfèrica.– Anticiclons i borrasques. Els fronts. La previsió del temps.– El relleu terrestre i els agents geològics externs i interns.– La interpretació dels mapes topogràfics.– Observació de diferents fotografies i dibuixos, i anàlisi de la informació que contenen.– Recerca d'informació sobre alguns fenòmens atmosfèrics. Anàlisi de dades meteorològiques.– Interès per conèixer els canvis presents i futurs de l'atmosfera i la hidrosfera terrestre, així com les seves conseqüències directes sobre les poblacions humanes.– Participació activa en la realització de pràctiques, l'elaboració de conclusions, etc., valorant el treball en equip.– Defensa del medi ambient davant les activitats humanes que el degraden o el contaminen.

TEMA 11. – Identificació dels processos externs que influeixen en el modelat del relleu: meteorització, erosió, transport i sedimentació.– Definició i tipus de meteorització: física, química i biològica.– Acció geològica de les aigües superficials i subterrànies. Els aqüífers. L'aprofitament de les aigües subterrànies. El relleu càrstic.– Acció geològica del gel. Les glaceres. Els grans casquets polars. El relleu creat en les glaceres. El moviment del gel en una glacera.– Acció geològica del vent. El relleu produït pel vent. L'energia eòlica. La desertificació.– Dinàmica marina. El relleu litoral. Energia mareomotriu. – La formació de les roques sedimentàries. Roques detrítiques, de precipitació química i d'origen orgànic. Els combustibles fòssils: carbó i petroli.– La formació del relleu geològic de la Comunitat, les roques i minerals que el formen i la seva aplicació industrial.– Descripció, mitjançant exemples, fotografies o esquemes, de l'acció geològica dels diferents agents geològics externs.– Defensa del medi ambient davant les activitats humanes que el degraden.

24

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

25

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE: TERCER CURS

TEMA 1. LA ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

– Els nivells d'organització del cos humà s'introdueixen mitjançant un esquema que mostra la relació d'inclusió entre ells.– La identificació i la funció dels diferents components cel·lulars es treballa amb fotografies de les estructures cel·lulars que s'organitzen en un dibuix general d'una cèl·lula.– Els principals teixits del cos humà es representen en un dibuix que destaca els seus característiques i els òrgans en què són característics.– Els aparells i sistemes del cos humà s'introdueixen amb il·lustracions en les quals s'indica la seva localització corporal i els principals òrgans que els componen.

TEMA 2. NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. L'APARELL DIGESTIU

– L'energia subministrada pels nutrients es practica en problemes de càlcul de quilocalories utilitzades en determinades activitats.– La classificació funcional dels aliments es treballa interpretant la piràmide dels aliments.– Les principals malalties d'origen alimentari es presenten amb il·lustracions que mostren les seves conseqüències a nivell orgànic.– L'anatomia i la fisiologia de l'aparell digestiu s'introdueixen mitjançant esquemes que relacionen les característiques dels diferents òrgans amb la seva funció.– Les malalties de l'aparell digestiu s'analitzen a través d'il·lustracions basades en el diagnòstic per la imatge.

TEMA 3. APARELLS CIRCULATORI, RESPIRATORI I EXCRETOR

– La classificació de les cèl·lules i dels vasos sanguinis s'introdueix interpretant les estructures indicades en una col·lecció de dibuixos.– La descripció de l'anatomia del cor i de la circulació de la sang es complementa amb l'estudi d'il·lustracions en les que s'indiquen els seus components principals.– Les malalties de l'aparell circulatori s'analitzen des del punt de vista del seu origen i de la seva prevenció desenvolupant hàbits de vida saludables.– La fisiologia de l'aparell respiratori es treballa amb esquemes que destaquen els moviments respiratoris i l'intercanvi de gasos als alvèols.– Els efectes del tabac sobre l'organisme s'introdueixen amb dibuixos que comparen estructures corporals sanes i afectades pels seus components.– L'excreció se centra a l'estudi de l'aparell urinari mitjançant il·lustracions que relacionen la seva anatomia amb la seva fisiologia.

TEMA 4. PERCEPCIÓ I COORDINACIÓ

– La classificació de les neurones i la propagació de l'impuls nerviós es treballen amb circuits neuronals en els quals es poden diferenciar els seus elements i les particularitats del seu funcionament.– Les parts bàsiques del sistema nerviós s'introdueixen mitjançant il·lustracions que indiquen la seva localització i les seves relacions.– Els moviments involuntaris i voluntaris s'analitzen amb circuits neuronals senzills que permeten delimitar els elements que hi participen.– Les drogues i els seus efectes sobre el sistema nerviós es presenten en una taula que facilita la seva classificació i comparació.

26

– El funcionament del sistema endocrí es resumeix en un esquema que mostra un mecanisme de retroalimentació negativa.– Les malalties hormonals es treballen amb textos que descriuen els seus efectes, el seu tractament i les possibles mesures de prevenció.

TEMA 5. PERCEPCIÓ I MOVIMENT

– La relació entre els òrgans dels sentits i els receptors sensorials es treballa amb dibuixos i fotografies en què s'indiquen les neurones sensitives que participen.– El funcionament de l'ull i de l’oïda es resumeix en una il·lustració en què podem relacionar les estructures presents amb les seves funcions específiques.– L'esquelet humà es treballa amb un dibuix en el qual es pot treballar el nom dels ossos i les seves relacions mitjançant articulacions.– L'efecte de la contracció i relaxació dels músculs es pot analitzar en una il·lustració que mostra la feina de dos músculs antagonistes.– El benefici derivat de l'exercici físic es presenta com una llista d'efectes sobre algunes malalties de diferents aparells corporals.

TEMA 6. REPRODUCCIÓ HUMANA I SEXUALITAT

– L'estructura de l'aparell reproductor masculí i femení s'introdueix amb esquemes que mostren la posició relativa dels diferents òrgans que els constitueixen.– El cicle sexual femení es treballa amb un esquema que destaca la successió i la duració dels principals fenòmens que ocorren.– El desenvolupament fetal, la gestació i el part es presenten amb una colecció d'imatges que representen les etapes més característiques d'aquests processos.– L'anàlisi dels mètodes anticonceptius se centra en la descripció dels avantatges i inconvenients que presenten cada un d'ells.– L'estudi de les malalties de transmissió sexual es realitza a nivell sintomàtic i de prevenció, aprofundint especialment en el cas de la sida.– La fecundació in vitro, com a exemple de tècnica de reproducció assistida, es presenta en un esquema que mostra les principals etapes del procés.

TEMA 7. SALUT I MALALTIA

– La prevenció de les malalties s'introdueix mitjançant un llistat de factors de risc i factors socials que condicionen el seu desenvolupament.– Les malalties infeccioses es treballen amb il·lustracions en les quals es presenten situacions que poden afavorir el contagi.– Entre les malalties no infeccioses s'analitza la prevenció del càncer presentant un llistat d'hàbits recomanables.– El sistema limfàtic s'introdueix amb un esquema que presenta la localització del principals òrgans, vasos i ganglis limfàtics.– La relació entre les diferents cèl·lules del sistema immune es treballa amb un dibuix que representa les conseqüències de l'activació d'un limfòcit B.– La importància relativa dels trasplantaments realitzats a Espanya i la evolució temporal s'analitzen mitjançant les dades d'una taula.

TEMA 8. ELS RECURSOS NATURALS I EL SEU APROFITAMENT

– Els tipus de recursos naturals es presenten compaginant dos criteris de classificació: energètics i no energètics i renovables i no renovables.– La contaminació de l'aigua dolça es treballa diferenciant els possibles orígens i introduint una tècnica de mesura del grau de contaminació.

27

– La potabilització de l'aigua i la depuració d'aigües residuals s'introdueixen mitjançant una anàlisi de les seves etapes comuns i diferencials.– El tractament dels residus sòlids s'estudia amb un esquema que destaca el paper dels diferents mitjans d'eliminació: reciclatge, incineració o acumulació en abocadors.

TEMA 9. L'IMPACTE HUMÀ EN ELS ECOSISTEMES

– La contaminació i els contaminants atmosfèrics es presenten en una il·lustració que resumeix els seus orígens i els seus efectes.– L'efecte hivernacle i l'evolució del canvi climàtic s'analitzen en una gràfica d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.– L'evolució del forat de la capa d'ozó es treballa en una seqüència d'imatges que mostren el gruix de l'ozonosfera en anys diferents.– L'eutrofizació es representa amb una il·lustració que representa la seva evolució en un llac.– La contaminació del sòl es presenta enumerant els contaminants principals d'origen antròpic i les tècniques que s'utilitzen per a la seva conservació i recuperació.

TEMA 10. L'ACTIVITAT GEOLÒGICA EXTERNA DE LA TERRA

– La radiació electromagnètica emesa pel Sol s'analitza en un gràfic que permet relacionar la longitud d'ona amb la seva energia.– La circulació general de l'aire s'esquematitza en un dibuix que mostra el paper de la pressió atmosfèrica i del moviment de rotació de la Terra.– La previsió del temps es treballa amb mapes d'isòbares i mapes del temps que poden interpretar-se amb ajuda de les llegendes corresponents.– Els mapes topogràfics s'apliquen per interpretar el relleu de zones concretes i per aixecar perfils topogràfics.

TEMA 11. ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

– L'acció geològica d'un riu es representa en un bloc diagrama que permet identificar cada un dels processos externs amb una part del curs fluvial.– Els diferents tipus de meteorització s'introdueixen amb il·lustracions de materials meteoritzats pels diferents agents externs.– La relació que hi ha entre el relleu d'un paratge i la naturalesa de les roques del sòl i els agents externs es pot deduir analitzant les fotografies corresponents.– Les propietats del sòl, com la porositat i la textura, s'estudien en el laboratori.– La identificació de les mostres de roques sedimentàries representades es realitza aplicant els criteris que serveixen per classificar-les.

28

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CURS

1. (comú). Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

2 (comú). Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

3 (comú). Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

14 .Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els hàbits saludables.

15. Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d’estes, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d’aliments en la Comunitat Valenciana.

16. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que l’alteren i reflexionar sobre la importància d’hàbits de vida saludable.

17. Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conéixer les causes de les seues alteracions més freqüents i valorar la importància de l’equilibri entre tots els òrgans del cos humà.

18. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell locomotor.

19. Descriure els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducció.

20. Conéixer i comprendre el funcionament dels mètodes de control de natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.

21. Reconéixer que en la salut influïxen aspectes físics, psicològics i socials; valorar la importància dels estils de vida per a previndre malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d’alguns estils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.

22. Recopilar informació procedent de fonts documentals i d’Internet sobre la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies; analitzar esta informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d’incidència notable en la Comunitat Valenciana.

23. Relacionar els processos geològics externs i interns per mitjà de l’explicació del cicle litològic i la seua representació esquemàtica.

24. Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i modelatge del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.

25. Identificar les principals roques sedimentàries, relacionar el seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana.

29

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia vol recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 1-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Definir les funcions vitals dels éssers vius.–Contestar una sèrie d'afirmacions sobre els orgànuls cel·lulars i les seves funcions.–Relacionar cèl·lula, teixits, òrgans, aparell i organisme amb un exemple de cada concepte.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

A la pàgina 1-28 es troba la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:

– Identificar els diferents nivells d'organització del cos humà.– Reconèixer els aparells i els sistemes del cos humà.– Identificar algunes tècniques d'exploració anatòmica i funcional del cos humà.– Caracteritzar els teixits del cos humà.– Distingir la funció dels orgànuls de la cèl·lula animal.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 1-29 i 1-30 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Fer un esquema dels nivells d'organització.– Explicar la importància de l'homeòstasi.– Conèixer els aparells i els sistemes del cos.– Definir què és una ecografia.– Relacionar els teixits amb les seves característiques principals.– Explicar perquè la cèl·lula es considera la unitat funcional dels éssers vius.– Relacionar els orgànuls cel·lulars amb les seves funcions.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Diferenciar correctament els termes: àtom, molècules orgànul, cèl·lula, teixit, òrgan i sistema o aparell. Activitat 1 Llibre: pàg. 7, Act. 1

Saber explicar la importància de l'homeòstasi per a la vida. Activitat 2

Descriure l'estructura i la funció dels components de les cèl·lules: membrana, citoplasma, orgànuls i nucli. Activitat 6

Conèixer les funcions dels orgànuls o estructures cel·lulars. Activitat 7 Llibre: pàg. 9, Act. 1

Definir i caracteritzar els diferents tipus de teixits del cos humà. Activitat 5

Reconèixer els aparells i sistemes principals del cos humà. Activitat 3 Llibre: pàg. 15, Act. 4

30

Diferenciar els tipus d'exploració anatòmica i funcional més importants del cos. Activitat 4 Llibre: pàg. 17, Act. 1

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia vol recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat a l'etapa educativa anterior.–Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 2-4 i la passarem a l'alumnat per veure si saben:– – Explicar perquè necessitem alimentar-nos.– – Definir què és la nutrició.– – Relacionar nutrients amb les seves funcions.– – Conèixer els símptomes i el tractament d’algunes malalties relacionades amb l’alimentació.– – Indicar els òrgans del cos que intervenen en la di-gestió dels aliments.


– ■ En la pàgina 2-35 es troba la taula per fer el segui-ment dels continguts principals del tema:– – Classificar els grups de nutrients i d'aliments.– – Reconèixer una dieta equilibrada.– – Identificar les parts de l'aparell digestiu.– – Reconèixer el funcionament de l'aparell digestiu i del procés de la digestió.– – Distingir les principals malalties alimentàries i de l'a-parell digestiu.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 2-36 i 2-37 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Definir què són els aliments i en quins grups es classifiquen.– Enumerar característiques i la funció més destacada dels diferents tipus de nutrients.– Explicar quins percentatges de nutrients cal consumir en una dieta equilibrada.– Explicar la formació d'un ateroma.– Indicar la funció de les glàndules digestives.– Citar els símptomes d'una malaltia relacionada amb el funcionament de l'aparell digestiu.


Diferenciar correctament els conceptes de nutrició, ali-mentació i digestió. Activitat 1

Conèixer les funcions que realitza cada nutrient i confirmar que identifiquen els aliments que ens els aporten. Activitats 2 i 3 Llibre: pàg. 25, Act. 5

Reconèixer la necessitat de mantenir una dieta sana i equilibrada, valorant els hàbits nutricionals que presenten. Activitat 4 Llibre: pàg. 27, Act. 5

Conèixer els símptomes de malalties alimentàries i els principals mètodes de prevenció corresponents. Activitat 5 Llibre: pàg. 31, Act. 7

Caracteritzar l'anatomia i la fisiologia de l'aparell digestiu i assegurar-se que coneixen el procés de la digestió. Activitat 6 Llibre: pàg. 32, Act. 2

Llibre: pàg. 35, Act. 7

Conèixer els símptomes, les causes i les possibles mesures preventives de malalties de l'aparell digestiu. Activitat 7 Llibre: pàg. 37, Act. 4

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

31

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia vol recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 3-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Indicar per què necessitem respirar per viure.–Reconèixer quina funció té l'aparell circulatori.–Indicar per què és necessària la fabricació d'orina.–Relacionar què tenen en comú els aparells circulatori, respiratori i excretor.–Anomenar alguna malaltia cardiovascular.–Identificar alguns efectes perjudicials del tabac.


A la pàgina 3-32 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:

– Reconèixer les parts de l'aparell circulatori.

– Identificar les parts i les funcions de l'aparell respiratori.

– Conèixer l'excreció i l'aparell urinari.

– Relacionar els diferents aparells que intervenen en la nutrició.

– Reconèixer algunes malalties relacionades amb la nutrició.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 3-33 i 3-34 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Definir diferents conceptes relacionats amb els aparells circulatori, respiratori i excretor.– Enumerar els tres tipus de vasos sanguinis.– Diferenciar els dos circuits corporals de la sang.– Realitzar esquemes del cor, de l'aparell respiratori i de l'aparell urinari i indicar les seves parts.– Explicar les etapes de formació de l'orina.– Aplicar consells per evitar malalties en els aparells circulatori, respiratori i excretor.


Saber descriure i explicar l'estructura, components i funció de la sang i de l'aparell circulatori. Activitat 1 Llibre: pàg. 45, Act. 1

Caracteritzar l'estructura, components i funció de l'aparell respiratori i explicar el procés de la respiració. Activitat 2 Llibre: pàg. 51, Act. 2

Descriure l'estructura, components i funció de l'aparell excretor i les etapes de formació de l'orina. Activitat 3 Llibre: pàg. 58, Act. 5

Conèixer la coordinació entre l'aparell circulatori, el respiratori i l'excretor. Activitat 4 Llibre: pàg. 51, Act. 3

Identificar les principals malalties relacionades amb els aparells circulatori, respiratori i excretor. Activitat 5 Llibre: pàg. 55, Act. 3

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 4-4 i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Reconèixer el motiu pel qual es poden realitzar diverses activitats a la vegada.

32

–Discernir entre les respostes ràpides i lentes del nostre organisme.–Definir el concepte de droga i valorar els riscos que té la seva ingestió.–Explicar què són les hormones i dir algun exemple.–Identificar què és la diabetis i què han de prendre les persones que la pateixen.


A la pàgina 4-30 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Identificar l'estructura de les neurones.– Reconèixer les parts del sistema nerviós.– Enumerar i localitzar les funcions del sistema nerviós.– Distingir les principals malalties del sistema nerviós.– Reconèixer les glàndules endocrines, les seves hormones i el funcionament del sistema endocrí.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 4-31 i 4-32 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Definir conceptes i construir un mapa conceptual del sistema nerviós.– Diferenciar les malalties neurològiques de les psíquiques i posar exemples.– Reconèixer les hormones que segreguen el tiroide i les càpsules suprarenals.– Explicar on es produeix el control de l'activitat hormonal en l'organisme i com es regula el nivell d'una hormona en sang.


Dibuixar, descriure i classificar les neurones segons la funció que realitzen. Activitats 1, 3 Llibre: pàg. 66, Act. 1

Identificar i localitzar les parts del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric. Activitat 2 Llibre: pàg. 69, Act. 3

Conèixer la funció que realitza cada centre nerviós, cervell, cerebel, bulb raquidi i medul·la espinal. Activitats 3, 4 Llibre: pàg. 71, Act. 8

Identificar el sistema endocrí i reconèixer la funció de les hormones del cos. Activitats 6, 7 Llibre: pàg. 77, Act. 6

Analitzar la retroalimentació com a regulació del sistema endocrí. Activitat 6 Llibre: pàg. 77, Act. 4

Conèixer les principals malalties dels sistemes nerviós i endocrí. Activitat 5 Llibre: pàg. 79, Act. 8

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 5-4 i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Contestar una sèrie de preguntes sobre els sentits.–Explicar com són els ossos.–Deduir si una persona amb molta musculatura té més força que una amb musculatura normal.–Indicar algun múscul que no es contregui voluntàriament.


En la pàgina 5-28 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:

33

– Conèixer les parts i la funció dels òrgans dels sentits.– Distingir les principals malalties dels òrgans dels sentits.– Conèixer l'estructura dels ossos i els tipus d'articulacions.– Reconèixer el funcionament dels músculs.– Valorar la pràctica de l'exercici físic.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 5-29 i 5-30 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Definir alguns conceptes relacionats amb la percep-ció i el moviment: estímul, receptors i efectors.– Enumerar els diferents tipus de receptors sensorials.– Fer un esquema de l'ull indicant-ne les parts.– Enumerar els components de les tres regions en què es divideix el sentit de l’oïda.– Definir conceptes relacionats amb el sistema esquelètic.– Indicar les semblances i diferències sobre els principals tipus de músculs..


Localitzar i descriure els diferents receptors sensorials del cos humà. Activitats 3, 4, 5 Llibre: pàg. 87, Act. 1

Associar correctament els diferents estímuls sensorials amb els receptors corresponents. Activitats 1, 2 Llibre: pàg. 87, Act. 4

Localitzar els principals ossos del cos i conèixer els components de la seva estructura. Activitat 6 Llibre: pàg. 92, Act. 2

Identificar els diferents tipus d'articulacions. Llibre: pàg. 95, Act. 2

Conèixer els diferents tipus de musculatura i saber explicar la contracció muscular. Activitat 7 Llibre: pàg. 95, Act. 3

Valorar la pràctica regular d'algun esport i verificar si reconeixen les lesions de l'aparell locomotor. Llibre: pàg. 97, Act. 1

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.–Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 6-4 i la passarem a l’alumnat per veure si saben:– – Explicar en què consisteix la menstruació.– – Definir què són els òvuls i els espermatozoides.– – Identificar què és la fecundació i com es produeix.– – Deduir per què serveixen els mètodes anticoncep-tius i enumerar-ne algun.– – Explicar què és la SIDA i com s’encomana.


– ■ En la pàgina 6-33 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:– – Distingir les parts i funcions de l’aparell reproductor masculí i del femení.– – Conèixer el procés de la menstruació.– – Diferenciar els processos de la fecundació i la ges-tació.– – Reconèixer els principals mètodes anticonceptius.– – Distingir les característiques de les MTS.

34

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 6-34 i 6-35 de la guia i la passarem a l’alumnat per comprovar si saben:– Fer dibuixos i indicar les parts dels aparells reproductors masculí i femení.– Contestar una sèrie de preguntes sobre espermatozoides i òvuls.– Definir conceptes bàsics relacionats amb el desenvolupament embrionari: amni i placenta.– Comentar el recorregut del zigot després de la seva formació fins a la seva implantació.– Definir dos dels principals mètodes anticonceptius.


Identificar i localitzar les parts dels aparells reproductors masculí i femení, i conèixer les seves funcions. Activitats 1, 2 Llibre: Pàg. 107, Act. 4

Reconèixer les característiques morfològiques de les cèl·lules reproductores i si les relacionen amb la seva funcionalitat.

Activitat 3 Llibre: Pàg. 118, Act. 1.1

Saber explicar les diferents fases del cicle sexual femení. Activitats 4, 5 Llibre: Pàg. 109, Act. 8

Reconèixer el paper del sistema endocrí en la repro-ducció.

Interpretar correctament una sèrie de fotografies o esquemes sobre el desenvolupament embrionari i fetal. Llibre: Pàg. 111, Act. 3

Analitzar els avantatges i inconvenients dels anticoncep-tius i comprovar si coneixen les malalties de transmissió sexual.

Activitat 6 Llibre: Pàg. 113, Act. 3

Diferenciar sexualitat i reproducció, i analitzar els canvis de l'adolescència i la seva raó de ser. Llibre: Pàg. 115, Act. 1

Conèixer les principals tècniques de reproducció assistida. Llibre: Pàg. 117, Act. 2

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 7-4 i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Definir què significa tenir salut.–Enumerar malalties infeccioses i no infeccioses.–Raonar si totes les malalties infeccioses s'encomanen.–Identificar algun tipus de càncer.–Explicar què són els trasplantaments d'òrgans.


En la pàgina 7-28 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:– Definir els conceptes de salut i malaltia.– Conèixer les principals malalties infeccioses– Enumerar les característiques de les malalties no infeccioses.– Distingir els diferents mecanismes de defensa davant una infecció.– Reconèixer la importància dels trasplantaments i les seves implicacions ètiques i socials.

EVALUACIÓN FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pà-gines 7-29 i 7-30 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:

35

– Completar un text sobre les malalties.– Enumerar els factors de risc que augmenten la probabilitat de patir una malaltia.– Relacionar malalties amb els microorganismes causants.– Explicar com es produeix la resposta immunitària.– Definir conceptes relacionats amb el càncer.– Indicar si són veritables o falses una sèrie d'afirmacions sobre els trasplantaments.– Definir antigen, al·lèrgia i vacuna.


Descriure correctament els conceptes de salut i malaltia a la societat actual. Activitat 1 Llibre: Pàg. 125, Act. 2

Reconèixer la importància de la prevenció i el diagnòstic de les malalties. Activitat 2 Llibre: Pàg. 127, Act. 4

Conèixer les formes de contagi, prevenció i cura de les principals malalties infeccioses. Activitats 3, 4 Llibre: Pàg. 125, Act. 1

Identificar les principals malalties no infeccioses. Activitat 7 Llibre: Pàg. 129, Act. 2

Saber explicar com es produeix la resposta immunitària en l'organisme. Activitats 5, 6, 8 Llibre: Pàg. 132, Act. 3

Valorar la cura del nostre cos per prevenir el càncer i les malalties neurodegeneratives. Activitat 7 Observació a l'aula

Reflexionar sobre les implicacions ètiques i socials dels trasplantaments. Activitat 9 Llibre: Pàg. 134, Act. 4

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 8-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:–Explicar què són els recursos naturals.–Indicar si una sèrie d'afirmacions sobre l'aigua són verdaderes o falses.–Definir font d'energia renovable i no renovable.–Relacionar diferents residus sòlids urbans amb el contenidor corresponent.–Explicar per què cal intentar reduir els residus gene-rats.


A la pàgina 8-24 es troba la taula per fer el segui-ment dels continguts principals del tema:

– Diferenciar entre recursos renovables i no renovables.

– Estudiar els orígens de la contaminació de l'aigua dolça.

– Analitzar el procés de potabilització de l'aigua.

– Conèixer la depuració de les aigües residuals.

– Identificar els diferents tractaments dels residus sòlids.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 8-25 i 8-26 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si sap:– Diferenciar entre fonts d'energia renovable i no renovable.

36

– Completar frases sobre l'aigua.– Explicar els processos físics i químics per potabilitzar l'aigua.– Indicar què és la demanda biològica d'oxigen.– Interpretar un gràfic sobre el consum d'aigua.– Definir material biodegradable.


Identificar els diferents tipus de recursos naturals. Activitat 1 Llibre: pàg. 145, Act. 1

Diferenciar entre les energies renovables i les no renovables. Activitat 1 Llibre: pàg. 145, Act. 3

Valorar la importància de la conservació i el manteniment dels recursos hídrics existents. Activitats 2, 6 Llibre: pàg. 147, Act. 9

Conèixer els tipus de contaminació de l'aigua dolça. Activitats 3, 5 Llibre: pàg. 147, Act. 7

Saber explicar el tractament de potabilització de l'aigua. Activitat 4 Llibre: pàg. 149, Act. 3

Diferenciar les etapes del procés per a la depuració d'aigües residuals. Llibre: pàg. 149, Act. 4

Conèixer el tractament pels diferents tipus de residus. Activitat 7 Llibre: pàg. 151, Act. 7

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 9-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:–Explicar què s'entén per contaminació.–Dir si una sèrie d'afirmacions sobre la contaminació són vertaderes o falses.–Explicar què és el canvi climàtic.–Relacionar diferents conseqüències amb els tipus de contaminació existents.–Definir què és el forat de la capa d'ozó..


A la pàgina 9-30 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Identificar els contaminants atmosfèrics.– Conèixer els efectes de la contaminació atmosfèrica.– Distingir els efectes de la contaminació de l'aigua.– Conèixer les causes de la contaminació i la degradació del sòl.– Valorar la importància de la biodiversitat.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 9-31 i 9-32 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si sap:– Diferenciar què són els contaminants atmosfèrics.– Relacionar contaminants de tipus físic i químic.– Explicar les conseqüències principals del canvi climàtic.– Reconèixer les causes de la sobreexplotació del sòl.

37

– Definir eutrofització, oligotròfic i eutròfic.– Interpretar una imatge sobre l'erosió i desertització del terra.– Enumerar els factors que influeixen en la pèrdua de biodiversitat.


Distingir entre contaminants atmosfèrics de tipus físic i de tipus químic. Activitat 2 Llibre: pàg. 159, Act. 5

Conèixer els processos i els efectes que originen els contaminants atmosfèrics. Activitat 1 Llibre: pàg. 159, Act. 2

Deduir les conseqüències que es deriven del canvi climàtic actual i proposar accions que ajudin a detenir-lo. Activitat 3 Llibre: pàg. 161, Act. 5

Identificar els principals contaminants de l'aigua. Activitats 5, 6 Llibre: pàg. 165, Act. 5

Diferenciar els principals processos de contaminació i de degradació del sòl i identificar diferents tècniques destinades a la seva recuperació.

Activitat 6 Llibre: pàg. 167, Act. 4

Valorar la importància de la biodiversitat en el planeta. Activitat 7 Llibre: pàg. 169, Act. 2

Reconèixer les conseqüències de la sobreexplotació del sòl. Activitat 4

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 10-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:–Indicar si són vertaderes o falses una sèrie d'afirmacions sobre el Sol.–Explicar quina és la principal funció de l'atmosfera.–Definir pressió atmosfèrica i temperatura.–Explicar per a què serveixen els mapes del temps i qui els utilitza.–Definir què és un mapa topogràfic.


A la pàgina 10-24 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Relacionar la radiació solar i la funció de l'atmosfera terrestre.– Conèixer la composició de l'atmosfera.– Estudiar la circulació general de l'aire.– Interpretar mapes del temps.– Interpretar mapes topogràfics.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 10-25 i 10-26 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si saben:– Explicar si podem veure els raigs X o els infrarojos.– Relacionar gasos amb les seves característiques.– Explicar la composició de l'atmosfera terrestre.– Indicar si són vertaderes o falses una sèrie d'afirmacions sobre l'atmosfera.– Explicar què és la circulació general de l'atmosfera.– Determinar una distància en un mapa topogràfic.

38

– Valorar el pendent en un mapa topogràfic.– Contestar preguntes sobre la pressió atmosfèrica.– Completar frases sobre els fenòmens atmosfèrics.


Reconèixer l'origen de l'energia solar i identificar l'espectre de la radiació solar. Activitat 1 Llibre: pàg. 191, Act. 6

Reconèixer la filtració qualitativa de la radiació que realitza l'atmosfera terrestre. Llibre: pàg. 179, Act. 2

Identificar la composició i l'estructura de l'atmosfera ter-restre. Activitats 2, 3, 4 Llibre: pàg. 182, Act. 4

Analitzar algunes propietats de l'atmosfera terrestre com la pressió o la circulació dels vents. Activitats 4, 5 Llibre: pàg. 183, Act. 9

Interpretar i reconèixer la utilitat dels mapes del temps. Activitat 9 Llibre: pàg. 184, Act. 1

Identificar els agents geològics externs i interns que in-flueixen en el modelat del relleu. Llibre: pàg. 187, Act. 10

Interpretar correctament mapes topogràfics. Activitats 6, 7 Llibre: pàg. 187, Act. 12

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.–Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 11-4 i la passarem a l'alumnat per veure si sap:–Definir què són els agents geològics externs.–Relacionar diferents agents geològics externs amb una forma de relleu.–Indicar si una sèrie d'afirmacions sobre els agents geològics són vertaderes o falses.–Indicar efectes positius i negatius d'accions humanes que modifiquen el relleu terrestre.–Posar exemples de roques sedimentàries.


– A la pàgina 11-34 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Distingir els processos geològics externs.– Reconèixer l'acció geològica de l'aigua.– Conèixer l'acció geològica del vent i el gel.– Caracteritzar la dinàmica marina.– Classificar i descriure les roques sedimentàries.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 11-35 i 11-36 de la guia i la passarem a l'alumnat per comprovar si sap:– Enumerar els processos externs que intervenen en el modelatge del relleu terrestre.– Explicar en què consisteix la meteorització d'una roca.– Indicar si una sèrie d'afirmacions sobre els processos de meteorització són vertaderes o falses.– Valorar el poder d'erosió dels rius.– Diferenciar entre estalactita i estalagmita.– Relacionar estructures segons siguin degudes al relleu dels rius o de les glaceres.

39

– Dibuixar les parts d'un aerogenerador.– Completar textos sobre el carbó i el petroli.


Identificar els factors externs que influeixen en el modelat del relleu. Activitat 1 Llibre: pàg. 193, Act. 4

Diferenciar els tres tipus de meteorització de les roques. Activitats 2, 3 Llibre: pàg. 195, Act. 3

Reconèixer l'acció geològica de les aigües superficials. Activitats 4, 6 Llibre: pàg. 197, Act. 7

Identificar les característiques i l'aprofitament de les aigües subterrànies i reconèixer el carst com el relleu excavat per aquestes.

Activitat 5 Llibre: pàg. 199, Act. 10

Caracteritzar els principals relleus creats a les glaceres. Activitat 6 Llibre: pàg. 201, Act. 8

Descriure l'acció geològica del vent i del mar i reconèixer els principals tipus de relleus litorals. Activitat 7 Llibre: pàg. 203, Act. 5

Llibre: pàg. 205, Act. 6

Identificar les característiques de les roques sedimentàries detrítiques, de precipitació química i d'origen orgànic. Llibre: pàg. 207, Act. 5

40

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

41

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ: TERCER CURS

TEMA 1

Activitat de Reforç 1: reforçar els seus coneixements sobre els nivells d'organització.

Activitat de Reforç 2: repassar el concepte d'homeòstasi.

Activitat de Reforç 6 i Activitat d'Ampliació 1: repassar les característiques, l'estructura i les funcions dels orgànuls cel·lulars.

Activitat de Reforç 7: aplicar els seus coneixements sobre el teixit epitelial.

Activitat de Reforç 5: repassar els tipus de teixit muscular.

Activitat de Reforç 3: repassar els seus coneixements sobre els diferents aparells i sistemes del cos humà.

Activitat de Reforç 4: repassar les diferents tècniques exploratòries.

TEMA 2

Activitat de Reforç 2: reforçar els seus coneixements sobre els tipus de nutrients.

Activitat de Reforç 1: repassar els seus coneixements sobre la roda dels aliments.

Activitat d'Ampliació 2: buscar informació sobre els avantatges de la dieta mediterrània.

Activitat de Reforç 4: elaborar un menú equilibrat.

Activitat de Reforç 5: comprovar què opinen sobre la conservació i manipulació dels aliments.

Activitat de Reforç 3 i Activitat d'Ampliació 1: repassar les malalties relacionades amb l'alimentació.

Activitat de Reforç 6: repassar les parts de l'aparell digestiu.

Activitat de Reforç 7: repassar els seus coneixements sobre el procés de la digestió.

Activitat de Reforç 8: explicar els símptomes d'una malaltia de l'aparell digestiu.

TEMA 3

Activitat de Reforç 1: reforçar els seus coneixements sobre els components de la sang.

Activitat de Reforç 2: repassar les parts d'un cor.

Activitat d'Ampliació 1: repassar la circulació sanguínia.

Activitat de Reforç 3: repassar les diferents parts de l'aparell respiratori.

Activitat de Reforç 3: indicar el recorregut de l'aire a l'entrar en els pulmons.

Activitat d'Ampliació 2: indicar el recorregut de l'aire expirat.

Activitat d'Ampliació 2: repassar el recorregut de l'aire per l'apartat respiratori.

Activitat d'Ampliació 3: informar-se sobre els problemes que causa el consum de tabac.

Activitat de Reforç 4: repassar les parts d'un ronyó.

Activitat d'Ampliació 3: establir relacions entre l'aparell circulatori i l'aparell urinari.

TEMA 4

Activitat de Reforç 2: reforçar els seus coneixements sobre les neurones.

Activitat de Reforç 3: repassar els elements del sistema nerviós.

42

Activitats de Reforç 4: repassar la diferència entre acte i arc reflex.

Activitat de Reforç 5: buscar informació sobre la malaltia d'Alzheimer.

Activitat de Reforç 1: reforçar els seus coneixements sobre les principals drogues.

Activitat de Reforç 6: relacionar diferents glàndules i hormones.

Activitat d'Ampliació 1: repassar el funcionament de les glàndules i hormones del sistema endocrí.

TEMA 5

Activitat de Reforç 1: reforçar els seus coneixements sobre els receptors sensorials.

Activitat d'Ampliació 1: aprendre a interpretar una secció de la pell humana.

Activitat de Reforç 2: repassar les funcions de l'ull.

Activitat de Reforç 3: reconéixer les principals parts de l’oïda.

Activitat de Reforç 4: saber situar el nom d'una sèrie d'ossos en un esquelet humà.

Activitat de Reforç 5: repassar el seu coneixement sobre els músculs.

TEMA 6

Activitats de Reforç 1, 2 i 3: reforçar els seus coneixements sobre l’aparell reproductor masculí.

Activitat de Reforç 4: repassar les parts de l’aparell reproductor femení.

Activitat de Reforç 5: completar una taula sobre el cicle sexual femení.

Activitat d’Ampliació 2: analitzar la funció de filtre de la placenta.

Activitat d’Ampliació 1: repassar els seus coneixements sobre els diferents mètodes anticonceptius

Activitat de Reforç 6: repassar els seus coneixements sobre les MTS.

Activitat de Reforç 6: repassar els seus coneixements sobre la sexualitat.

Activitat de Reforç 7: reforçar els seus coneixements sobre els components de la sang.

TEMA 7

Activitats de Reforç 1 i 2: reforçar els seus coneixements sobre el concepte de malaltia i els factors de risc de la salut.

Activitat de Reforç 5: repassar els agents causants de les malalties infeccioses.

Activitat de Reforç 4: repassar actes relacionats amb la prevenció i curació del càncer.

Activitat de Reforç 3: repassar els seus coneixements sobre les defenses de l'organisme.

Activitats d'Ampliació 1 i 2: repassar els seus coneixements sobre el sistema immunitari.

Activitat de Reforç 6: repassar els seus coneixements sobre els trasplantaments.

TEMA 8

Activitat de Reforç: practicar els seus coneixements sobre els tipus de recursos naturals.

Activitat de Reforç 2: repassar els orígens de la contaminació de l'aigua dolça.

Activitat de Reforç 5: interpretar un gràfic sobre la disponibilitat de recursos hídrics al món.

Activitat d'Ampliació 1: aprendre la importància del bon ús i la gestió de l'aigua.

Activitat de Reforç 3: interpretar un esquema sobre el procés de potabilització de l'aigua.

Activitat de Reforç 4: explicar les condicions ideals per a un abocador.

TEMA 9

43

Activitat de Reforç 1: reforçar els seus coneixements sobre els contaminants atmosfèrics.

Activitat de Reforç 3: treballar l'efecte d’hivernacle.

Activitat de Reforç 2: repassar la disminució de la capa d'ozó i la pluja àcida.

Activitat d'Ampliació 1: investigar diferents tipus de contaminació atmosfèrica.

Activitat de Reforç 4 i Activitat d'Ampliació 2: repassar els seus coneixements sobre la contaminació de l'aigua.

Activitats de Reforç 5: repassar els seus coneixements sobre la contaminació i la degradació del sòl.

Activitat de Reforç 7: valorar la importància de mantenir la biodiversitat en el planeta.

TEMA 10

Activitats de Reforç 1 i 2: reforçar els seus coneixements sobre la radiació electromagnètica i l'espectre de la radiació solar.

Activitats de Reforç 3 i 6: repassar les característiques de l'atmosfera.

Activitat d'Ampliació 2: investigar diferents poblacions i relacionar la variació de la pressió atmosfèrica amb l’altitud.

Activitats de Reforç 4 i 5: repassar què són els fronts, els anticiclons i les borrasques.

Activitat d'Ampliació 1: interpretar un mapa del temps.

Activitat de Reforç 7: interpretar un mapa topogràfic.

TEMA 11

Activitat de Reforç 1: reforçar els seus coneixements sobre els processos externs de modificació del relleu.

Activitat de Reforç 2: repassar el concepte de meteorització.

Activitat de Reforç 3: interpretar alguns relleus produïts per les aigües superficials.

Activitat d'Ampliació 1: informar-se i dibuixar un aqüífer.

Activitat d'Ampliació 2: aprendre a buscar informació a Internet sobre l'existència de coves a la seva comunitat Autònoma.

Activitats de Reforç 4 i 5: repassar l'acció geològica del gel.

Activitat de Reforç 6: repassar els efectes de l'acció geològica del vent.

Activitat d'Ampliació 3: dibuixar un relleu costaner.

Activitat de Reforç 7: repassar els seus coneixements sobre les roques sedimentàries.

44

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

45

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se una atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i de les alumnes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un curs, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus

46

estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre educatiu.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

47

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura

Un bon pla de lectura ha d’assentar-se sobre uns postulats que en vertebrin el disseny i la posada en marxa. És a dir: de quina manera orientem el foment de la lectura a l'ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar en aquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per canalitzar els nostres objectius, quines línies mestres defineixen un programa d'actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l'Educació Primària s'ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen la nova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals o ineludibles a l'hora de descodificar textos que responguin al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és una presumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguin habilitats de lectura per sota de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un gran esforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que sembli. En aquest sentit, podem servir-nos de lectures tutelades que permetin comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d'estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l'ESO, mitjançant procediments creatius i lúdics que els convidin a participar-hi activament, perquè entenguin la lectura com una vivència, 48

com un esperó per compartir els seus gustos i inclinacions, les seves experiències amb els llibres, i perquè s'acostin a altres realitats diferents a la seva mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els suscitin. L’objectiu final és col·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s'aculli com una obligació escolar, com un capritx de professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Per això, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s'adaptin a diferents aptituds de lectura i que tinguin en compte la diversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb nois que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d'analitzar i extreure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l'aspecte que es vulgui ressaltar, d'argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits, que no en contradigui la base textual, etc. D'aquí el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derivi i es reforci amb el joc interactiu. D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimentin. Tampoc no oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que serveixin per aprofundir i amenitzar les lectures. L'atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l'ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l'ESO actuïn de mediadors. Hi ha nombroses característiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conèixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d'un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l'elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tenir clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s'acostin als llibres per cobrir exigències formatives.

– No tenir prejudicis esteticistes sobre els tipus d'obres que més atreguin els alumnes i saber despertar la seva curiositat sense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanimi.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l'esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d'estratègies lúdiques, que activin la imaginació dels nois, i intentar que superin la timidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generin les obres i les informacions prèvies de què es disposin sobre ficcions semblants.

– No tendir a l'asseveració “irrebatible”, que reprimeixi la creativitat dels nois, i interessar-se per les seves interpretacions individuals (encara que resultin insòlites).

– Tenir paciència per reformular, sempre que sigui necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d'alguns estudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redundin en la concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinin l'aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrapi els alumnes; no ser reticents quan es tracti d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l'argument.

– Participar en l'evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que es tanqui amb comentaris que donin un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a sortir amb la meva colla; escoltant música a la meva habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seva biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

49

– Parlar d'aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seva manera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l'ànsia” de conèixer el final d'un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s'acaba.

– Descriure l'encant de l'anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l'agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura sigui, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l'equip docent d'ESO, és oportú designar un coordinador que aglutini esforços i sigui capaç d'articular les diverses accions que s'emprenguin referent a això. Seria idoni que fos algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d'hàbits de lectura i que, a més a més, tingués un bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seu paper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conèixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments que reculli.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l'aula d'informàtica i de la resta de professors, que activin i dinamitzin l'ús d'aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegi tant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d'anàlisi o qüestionaris que serveixin per incentivar i avaluar el projecte de lectura amb vista a determinar, al costat de l'equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concretin des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeix cada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors, bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes, perquè progressi en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagin interioritzant i consolidant. A continuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l'inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura que dominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seves possibles mancances. Com és natural als primers cursos d’ESO, disposaran d'esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou feines hauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primer objectiu serà reforçar les habilitats que demostrin i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per divertir-se mitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Als preadolescents els encanta sentir que se'ls tracta com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ens esperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc a països llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Així, establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d'aprenentatge i per no descuidar els que es mostrin reticents a obrir un llibre o els que tinguin més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnes d'aquestes edats se senten atrets per l'aventura, el misteri, els relats d'intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històries que barregin l'humor i la fantasia o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguin algun dels ingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l'acció dinàmica, oferiran dades concretes que evitin la vaguetat, els desenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entre l'elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentissin motivats per llegir a partir de l'estímul d'habilitats comprensives bàsiques des de les quals poguessin dur a terme lectures més fluides i personals, durant el Segon Cicle s'imposa treballar més l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acabin sent capaços d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin les

50

tècniques elementals que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants de les secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballar l'elaboració d'interpretacions personals en l’origen de les quals s'apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com amb altres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures, per tal consolidar opinions que superin la simple dicotomia “m'agrada / no m’agrada”, i redundi en un bon coneixement de gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d'accés i de reelaboració d'informacions, pel seu caràcter d'eix transversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada de manera voluntària i lliure, que contribueixi al reforç d'aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustrin la veritable finalitat del pla de lectura, per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l'alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquin per al foment de la lectura impliquin sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en els més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tingui resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facin a l'aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornin la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscrigui a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes més acadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refreni així l'intercanvi obert d'opinions personals i comentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguin un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguin unitat, és a dir, que tinguin un sentit excessivament vague o equívoc fora del context global de l'obra.

– Que els actes que se centrin en el llibre com a objecte portin a descuidar la veritable intenció del pla: l'estímul o el reforç de competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d'ambients que afavoreixin la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupi convenientment. En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i en les iniciatives que s'organitzin. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tenir especialment en compte:

a) S'ha de reconèixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicació entre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguin treballar frec a frec i col·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seva autonomia personal mitjançant la interacció cooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre que sigui possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actua d'emissor i els nois de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l'aula és fàcil trencar aquesta dinàmica tradicional per mitjà de petits canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguin treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguin en rotllana a l’aula per tal que l'intercanvi d'opinions guanyi vivacitat i sigui més àgil i participatiu, i perquè s’eviti que les intervencions sempre pivotin sobre la figura del moderador o docent. D'aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seves impressions o punts de vista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: en l'intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix en canal d'expressió per compartir (...) l'experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l'espai de la representació i escurçar la distància entre els qui actuen i els qui miren, amb la intenció que tots es converteixin en “participants” i puguin, fins i tot, intercanviar els

51

seus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l'assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, i aconseguirem que l'activitat es visqui com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmin el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixa manera que en aquestes edats comencen a decorar la seva habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos, fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre. Podem fer-ho organitzant debats, en què cadascú exposi les seves propostes i entre tots escullin aquelles que resultin més viables o suggerents. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d'escoltar els altres i de saber arribar a acords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l'aula per a una activitat específica, com seran els cartells o els eslògans publicitaris que acordin fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l'afició a la lectura, o bé si volen completar un panell amb reflexions i motius al voltant de l'experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seus personatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de l'escola: al menjador, al vestíbul, a l'entrada de la biblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

c) En aquesta mateixa línia, animarem els nois a participar en l'organització i el manteniment de les biblioteques d'aula. Per fer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi hagi cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tingui un altre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo, haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munti unes quantes prestatgeries per col·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacions d'exemplars que facin les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l'aportació d'un llibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el qual s'adquireixin obres de literatura juvenil o d'altres matèries que resultin atractives.

– Perquè la biblioteca d'aula sigui dinàmica i desperti l'interès dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica, que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d'aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaborin els mateixos usuaris al llarg del curs, etc.

– Un cop configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als nois per assegurar-ne l’ús ordenat i el control dels llibres i els documents que contingui. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode és recórrer al programa Excel, amb el suport d'algun docent que el conegui, i elaborar un registre que s'actualitzi regularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l'aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents. Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons de lectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos per decorar aquests espais, i organitzar-hi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguin llegint o preparar activitats conjuntes: dramatitzacions breus, assajos d'exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l'Educació Primària els nois ja s'han familiaritzat amb els seus diferents usos i normes elementals: consulta d'obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec, participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la sentin més propera i aprofundeixin en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles feines que la persona responsable delegui en ells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustrin els rètols de les diferents matèries, per tal que els més petits s’hi orientin millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més petits de Primària sobre les normes bàsiques d'ús.

– Exercir de mediadors amb nens més petits, o de la seva edat, per recomanar lectures que els hagin agradat especialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d'animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiques relacionades amb les lectures, on s’evoqui un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsa o objectes que hi tinguin relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l'hora de despertar l'afició pels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit

52

en la nostra vida traça una nova frontera d'alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilar coneixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïts d'impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suport digital que ens resultin útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lectura entre els nois com per buscar suports actius o orientar els que es mostrin poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màxima importància i, després, que l'ESO és un moment idoni per estimular l'afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estan definint la seva personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en el projecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus aquí unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbit de lectura és improbable que transmetin l'afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i comentar a casa notícies que els cridin l'atenció o tenir un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat per la lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d'un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l'interès per la lectura mitjançant de l'exemple són casos excepcionals. I cal tenir present que, tanmateix, d'ambients bibliòfils sorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular una passió que no secunden, valorant que els seus fills llegeixin. Potser la solució sigui connotar positivament la lectura i no pas sacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, avis o germans tenen l'hàbit de llegir, és bo que comentin les lectures amb els nois o els en parlin. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són els personatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l'aventura, la sorpresa i el misteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els nois.

– En aquestes situacions, s'ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entre germans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llegeixi, indistintament, obres de certa qualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seves lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobre excel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s'alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seves capacitats i interessos, encara que ens resultin llunyans.

– És beneficiós que pares i fills surtin junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que vingui de gust de llegir als pares. Alhora també és bo que els adults respectin el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’in-teressa per un que l’atregui per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l'ampliació d'una biblioteca personal per part dels mateixos nois.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sense pressions, amb llibertat d'elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguin regalar bons llibres als nois en dates assenyalades, recorrin a l'assessorament d'experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposi que l'obsequi sigui predictible i el costum es vegi com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el noi llegeixi poc i bé, que no pas es passi moltes hores davant d’un llibre i que no en comprengui el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interès pel que escolten i ajudar-los si ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguin. La consulta al diccionari serà un suport en aquells casos en què els adults també ignorin la definició d'un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que hom desconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc., sobre temes que interessin tota la família i incitin els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els nois a escriure aquelles experiències que considerin significatives, en forma de diari o de contes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguin grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als avis i àvies més predisposats que, en horaris convinguts i fonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narrin contes, recitin poemes o expliquin històries que recordin de la seva infantesa o de la seva joventut a grups d’alumnes; o bé que exposin i comparteixin les seves preferències sobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge, quan i on solien llegir, etc.

53

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegin incapaços de motivar hàbits de lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l'afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgeixi d’un dia per l’altre. És important no perseverar en actituds que no han aconseguit suscitar l’interès per la lectura en els nois i buscar-ne altres capaces d'animar-los-hi. Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els nois de jugar a la consola o castigar-los sense sortir si es mostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevingui moneda de canvi.

– No deixarem els nois sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-los a llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgeixi el rebuig i la frustració.

– No hem de retreure mai als nostres fills el fet que no tinguin prou d'habilitat a l'hora de llegir, ni negar-los el dret a saltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l'acte de llegir amaga el desig de conèixer altres móns i maneres de pensar diferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l'afany que tenen els nois preadolescents de sentir-se singulars, sobretot davant determinats convencionalismes socials dels adults.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem el nostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques i competències de lectura durant l'ESO. Abans que res, però, volem recordar que l'adquisició d'hàbits de lectura és un procés que es remunta al mateix instant en què s'aprèn a llegir, que es consolida durant l'Educació Primària i que experimenta una inflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de l'autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d'això, partim d'un escenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d'intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura, que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l'Educació Primària, a l’inici de L'aventura de llegir, veiem que l'ordre dels blocs s'ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d'aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnes comencen l'ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però en una edat problemàtica, en què l'atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixin amb els suggeridors productes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com sortir amb el grup d'amigues i amics o els primers flirtejos amorosos.

Un cop exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a l'Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

54

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

55

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seva formació.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC a l’ESO afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Potenciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul...

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió e Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’ESO haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

56

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

57

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

58

1 · Web viewTercer Curs Projecte Didàctic Nou Bioterra 3 Ciències de la Naturalesa Comunitat...

Documents

Transcript of 1 · Web viewTercer Curs Projecte Didàctic Nou Bioterra 3 Ciències de la Naturalesa Comunitat...