EDUCACIÓ INFANTILSEGON CICLE: PRIMER CURS

PROJECTE ESPIRAL MÀGICA3-4 ANYS

COMUNITAT VALENCIANA

I. PROJECTE EDUCATIU

1. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ESPIRAL MÀGICA

2. BASES LEGISLATIVES

3. CARACTERÍSTIQUES I FINALITATS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

4. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES

5. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

7. DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE ESPIRAL MÀGICA

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

II. PROGRAMACIÓ DOCENT

9. EDUCACIÓ INFANTIL. SEGON CICLE. OBJECTIUS

10. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. OBJECTIUS DEL SEGON CICLE

11. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. OBJECTIUS DEL PRIMER CURS: 3-4 ANYS

12. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. CONTRIBUCIÓ DELS OBJECTIUS AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. PRIMER CURS 3-4 ANYS

13. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. CONTINGUTS DEL SEGON CICLE

14. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. ORGANITZACIÓ DE CONTINGUTS DEL PRIMER CURS: 3-4 ANYS

15. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE.

16. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLE. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CURS: 3-4 ANYS

2

I. PROJECTE EDUCATIU

3

1. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEPRESENTACIÓ DEL PROJECTE ESPIRAL MÀGICA

El Projecte Curricular ESPIRAL MÀGICA - VICENS VIVES d’Educació Infantil pretén ajudar el professorat a assolir els objectius educatius de l'Educació Infantil establerts en el Decret 38/2008, de 28 de març, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i a desenvolupar un ensenyament de qualitat en els centres educatius basat en els principis metodològics que estableix l’esmentat marc curricular.

En un context global, cada vegada més complex i canviant, l'Educació Infantil és una etapa de vital importància ja que en ella es senten les bases per al desenvolupament personal i social de l'individu i s'integren aprenentatges que estan en la base d’aconseguir les competències que es consideren bàsiques per a la ciutadania. Partint d'aquestes premisses, els plantejaments curriculars subjacents en aquest projecte no es limiten només a l'adquisició de conceptes i coneixements purament acadèmics sinó que inclouen tots aquells aspectes que contribueixen al desenvolupament integral de les xiquetes i els xiquets.

Aquesta proposta s'ha dissenyat des d'un enfocament obert, globalitzador, significatiu i flexible, capaç de generar concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d'aprenentatge i les singularitats de cada xiquet o xiqueta de manera que puguen complir-se així els principis d'inclusió educativa i individualització propis de l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

4

2. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEBASES LEGISLATIVES: DECRET 38/2008, DE 28 DE MARÇ

PRINCIPIS GENERALS:

L’Educació Infantil constitueix una etapa educativa amb entitat pròpia que atén xiquetes i xiquets des del naixement fins als sis anys d’edat.

Aquesta etapa s’ordena en dos cicles: el primer comprén fins als tres anys, i el segon des dels tres fins als sis anys d'edat.

L’Educació Infantil té caràcter voluntari. El Segon Cicle de l'etapa serà gratuït.

FINS:

Contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels xiquets i les xiquetes tenint en compte: – El desenvolupament afectiu.– El moviment i els hàbits de control corporal. – Les manifestacions de la comunicació i del llenguatge.– Les pautes elementals de convivència i relació social.– El descobriment de les característiques físiques i socials del medi. – L’elaboració d’una imatge positiva i equilibrada de si mateixos.– L’adquisició d’uns nivells adequats d’autonomia corporal.

OBJECTIUS:

El segon cicle d’Educació Infantil contribuirà a desenvolupar en els xiquets i xiquetes les capacitats que els permeten: – Conéixer el seu propi cos i el dels altres, respectant les diferències interpersonals.– Explorar el seu entorn familiar, natural i social. – Adquirir una autonomia progressiva en les activitats quotidianes.– Desenvolupar les seues capacitats afectives. – Adquirir pautes elementals de convivència i exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.– Desenvolupar diverses habilitats comunicatives. – Iniciar-se en les habilitats lògico-matemàtiques, la lectoescriptura, el moviment, el gest i el ritme.

ÀREES DE CONEIXEMENT:

Els continguts educatius d’aquesta etapa s’organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de l’experiència i del desenvolupament infantil.

Les àrees que s’imparteixen en el Segon Cicle de l’Educació Infantil són les següents:– El coneixement de si mateix i autonomia personal.– El medi físic, natural, social i cultural.– Els llenguatges: comunicació i representació.

Les àrees hauran de concebre’s amb un criteri de globalitat i de mútua dependència, i es desenvolu-paran mitjançant la realització d'activitats globalitzades i significatives per als xiquets i xiquetes.

Els mètodes de treball, basats en les experiències, les activitats i el joc, s'aplicaran en un ambient d'afecte i confiança per potenciar la seua autoestima i la integració social.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació han de constituir un recurs didàctic ineludible en tota l’etapa, especialment en el segon cicle.

Les àrees de coneixement han d’entendre’s com a espais d’aprenentatge de:

5

– Actituds.– Procediments.– Conceptes.

CRITERIS D'AVALUACIÓ:

En el Segon Cicle de l’Educació Infantil, l'avaluació serà:– Global.– Contínua.– Formativa.

Els procediments, instruments i tècniques d'avaluació seran diversos, incloent entre ells l'observació directa i sistemàtica dels progressos de l'alumnat.

Per identificar els aprenentatges adquirits es prendran com a referència els criteris d’avaluació de cada una de les àrees.

Els mestres hauran d’avaluar, a més dels processos d'aprenentatge, la seua pròpia pràctica educativa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l’alumnat adaptant la pràctica educativa a:– Les característiques personals de cada alumne.– Les necessitats i interessos dels xiquets i les xiquetes.– L'estil cognitiu de cada alumne.

Cada centre adoptarà les mesures oportunes dirigides a l’alumnat que presente necessitat específica de suport educatiu.

Els centres docents desenvoluparan i completaran el currículum adaptant-lo a les característiques dels xiquets i a la seua realitat educativa.

6

3. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLECARACTERÍSTIQUES I FINALITATS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL

3.1. L'educació infantil al segle XXI

L'Educació infantil es constitueix, des dels primers cursos, com una etapa essencial per al creixement dels xiquets i xiquetes en el desenvolupament global de totes les seues capacitats. Per això la nova ordenació educativa sorgida a partir de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, la considera una etapa educativa amb entitat pròpia i estableix els principis generals, els objectius i els principis pedagògics referits al conjunt de l'etapa.

La importància d'un adequat desenvolupament de les capacitats del xiquet durant els seus primers anys de vida en relació amb el seu procés d'aprenentatge és un fet contrastat per la psicologia evolutiva i educativa. Cada persona té una particular manera de ser i d'estar en el món, de relacionar-se amb altres persones, amb l'espai i amb els objectes, i aquests esquemes es construeixen especialment durant els primers sis anys de vida, de manera que aquesta etapa té implicacions positives, en el terreny social, econòmic i educatiu al llarg de tota la vida.

L'educació en matèria primerenca ha estat una de les prioritats estratègiques reconegudes per diversos organismes internacionals com l'OCDE, a través del seu Comité d'Educació, o la UNESCO. Un dels més grans impulsos a l'Educació Infantil va provenir de la Declaració Mundial d'Educació per a tots, que es va celebrar en Jomtien, on es van reunir les principals agències internacionals vinculades a l'educació, i el posterior Informe de la Comissió Internacional sobre l'Educació per al Segle XXI, encarregat a una Comissió presidida per Jacques Delors.

L'informe Delors, “L'educació conté un tresor”, s'ha convertit en un referent perquè transcendeix una visió purament instrumental de l'educació i considera la seua funció en tota la seua plenitud, associada a la realització de la persona, de manera que cada individu puga desplegar totes les seues potencialitats. Concebuda d'aquesta manera l'educació bàsica és “un passaport per a tota la vida”, els fonaments de la qual es construeixen en la primera infància.

Per aconseguir aquest propòsit s'estableixen quatre aprenentatges fonamentals o pilars:– Aprendre a conéixer.– Aprendre a fer.– Aprendre a ser.– Aprendre a viure junts.

D'acord amb aquests principis l'acció dels educadors en l'etapa d'Educació Infantil ha d'estar encaminada a propiciar aprenentatges en ambients que afavorisquen el desenvolupament afectiu i motriu dels xiquets i les xiquetes de manera que: – Estiguen en condicions d'obrar amb creixent capacitat d'autonomia, de judici i de responsabilitat

personal (aprendre a ser).– Desenvolupen la comprensió de l'altre i la percepció de les formes d'interdependència (aprendre a

viure junts) – Adquirisquen coneixements i competències que els capaciten per fer front a les diferents situacions

de la vida (aprendre a conéixer i a fer).

3.2. Finalitats i objectius de l'Educació Infantil

L'Educació Infantil té com a principal finalitat contribuir al desenvolupament integral i equilibrat dels àmbits físic, afectiu, social i intel·lectual dels xiquets i xiquetes des del naixement fins als sis anys d'edat. Per això ha d’organitzar i proporcionar activitats i experiències que configuren un ambient òptim per al desenvolupament i aprenentatge en aquestes edats.

El currículum s'ha organitzat en tres àrees de coneixement i experiència que contribuiran al desenvolupament i aprenentatge de l'alumnat i li permetrant aproximar-se a la interpretació del món, atorgant-li significat i participant activament en ell:– El coneixement de si mateix i autonomia personal.

7

– El medi físic, natural, social i cultural.– Els llenguatges: comunicació i representació.

A través d'aquestes àrees, les característiques de les quals es desenvolupen en aquest projecte, en el Segon cicle de l'Educació Infantil es pretén aconseguir els següents objectius generals: a) Potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats dels xiquets i les xiquetes respectant

la diversitat i les possibilitats de cada u.

Entre els 3 i els 6 anys d'edat els xiquets inicien la seua inserció social, al mateix temps que construeixen una imatge positiva i equilibrada de si mateixos i adquireixen hàbits bàsics de comportament que els permeten adquirir una autonomia personal, establir els seus primers vincles afectius i descobrir les característiques físiques i socials del medi en el qual viuen.

Per afermar el seu desenvolupament com a persones a tots aquests àmbits es potenciarà:– El coneixement, la valoració i el control de la seua pròpia persona, de les seues possibilitats i

limitacions.– L'adquisició progressiva de destreses per dur a terme les activitats quotidianes amb un cert grau

de responsabilitat, autonomia i iniciativa.– El desenvolupament de les seues capacitats emocionals i afectives.– La capacitat d'establir relacions positives amb els iguals i les persones adultes i d'adquirir les

pautes elementals de convivència i relació social.– L'observació i l'exploració de l'entorn natural, familiar i social per conéixer els distints grups

socials que l’integren, les seues característiques, costums i tradicions i generar actituds de respecte i confiança.

– El desenvolupament d'habilitats comunicatives a través de la llengua oral i d'altres llenguatges i formes d'expressió, iniciant-se en l'ús de la llengua estrangera.

– La iniciació en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, l'expressió visual i musical, i l'ús de les tecnologies de la societat de la informació.

b) Potenciar la transmissió dels valors democràtics.

La concepció integral de l'educació implica incorporar en el currículum, amb caràcter de transversalitat, aquells valors que afavorisquen la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, el respecte, la justícia, la prevenció de conflictes i la seua resolució pacífica, així com el desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats i el foment de la igualtat entre homes i dones.

Igualment s’integraran aquells continguts que la pròpia societat demana, com ara: – Educació per a la pau. – Educació per a la salut.– Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes – Educació per a la cura i conservació del medi ambient. – Educació en el consum o en la seguretat viària, etc.

c) Preparar els xiquets per al bon seguiment de l'escolaritat obligatòria.

L’Educació Infantil es considera una etapa amb entitat pròpia, centrada en la idea d'un xiquet i xiqueta competents, amb capacitat d'acció i amb drets plens. No obstant això, hi ha d’haver una coordinació entre els dos cicles de l'Educació Infantil, i entre el segon cicle d'aquesta etapa i el primer cicle de l'Educació Primària, amb la finalitat de detectar les necessitats educatives i garantir així la continuïtat dels processos d'ensenyament i aprenentatge.

3.3. L'alumnat del Segon Cicle d'Infantil

L'Educació Infantil s'ordena en dos cicles: el primer comprén fins als tres anys i el segon des dels 3 als 6 anys. Aquest projecte ofereix una proposta educativa adaptada a les necessitats dels xiquets i xiquetes del Segon Cicle de l'Educació Infantil.

Perquè hi haja una correspondència entre els objectius d’aquest cicle i els continguts del programa cal conéixer, en primer lloc, el desenvolupament dels xiquets i les xiquetes de 3 a 6 anys.

8

a) Desenvolupament psicomotor

Els xiquets i les xiquetes de 3 a 6 anys es mouen sense por, estan preparats per definir la seua lateralitat i construir el seu esquema corporal a través de l'exploració del seu propi cos. El desenvolupament de la seua coordinació motora els permet explorar l'entorn i desenvolupar la capacitat d'orientar-se en el temps i l'espai. Incrementen, així mateix, la seua capacitat atencional i de control del seu propi cos: aprenen a dominar les necessitats primàries i afinen les habilitats manuals (motricitat fina) necessàries per perfeccionar l'escriptura, estar quiets durant fraccions de temps cada vegada més llargs, etc.

b) Desenvolupament cognitiu

Entre els tres i els sis anys els xiquets i xiquetes organitzen el seu pensament al voltant d'esquemes mentals senzills i bàsics, sobre els quals a poc a poc aniran afermant-se altres cada vegada més elaborats. Utilitzen la intuïció i es guien per l'assaig i l'error per aprendre. Van afinant el coneixement del seu entorn més pròxim de forma progressiva i, en situacions conegudes, són capaços de captar relacions entre objectes, comprendre seqüències simples en el temps i establir connexions de causa-efecte.

Mitjançant una adequada estimulació i, en un context motivador, arriben a iniciar-se en estructures mentals més complexes: comprenen que certes coses segueixen sent iguals encara que canvien d'aspecte, forma o mida, classifiquen objectes segons siguen o no semblants, realitzen ordenacions senzilles, són capaços de memoritzar a partir de relacions de semblança o proximitat, etc.

El seu llenguatge oral es va fent cada vegada més expressiu, amplien el seu vocabulari, defineixen paraules i fan frases cada vegada més llargues. Parlen en veu alta per regular les seues accions i desenvolupen la imaginació, inventant històries i donant vida a objectes inanimats.

c) Desenvolupament personal i afectivo-social

En aquestes edats comencen a prendre consciència del propi jo. Aquest procés està determinat per la seua identificació amb els adults, dels qui aprenen, a través de la imitació, formes de comportament i normes socials bàsiques amb la finalitat d'aconseguir reforços i recompenses, i evitar possibles càstigs.

A mesura que progressen en el seu desenvolupament intel·lectual i adquireixen més recursos comunicatius s'incrementen les seues relacions amb altres xiquets i xiquetes, comencen a formar petits grups i mantenen un vincle afectiu amb el mestre, del qual necessiten sentir-se acceptats i estimats.

9

4. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEBASES PSICOPEDAGÒGIQUES

4.1. El procés d'aprenentatge

Els processos d'ensenyament i aprenentatge en aquesta etapa han de tendir a un enfocament globalitzador i integrador, de manera que permeten incorporar les diferents experiències i aprenentatges de l'alumnat.

Per contribuir al desenvolupament integral dels xiquets i xiquetes, l'escola d'educació infantil, al costat de la família, ha de fer possible una infància de múltiples relacions i oportunitats que facilite la construcció de la seua pròpia identitat i estimule diferents maneres de relació a través d'experiències i activitats de caràcter lúdic, partint de la realitat individual de cada xiquet, per arribar a aconseguir, de manera gradual, els objectius assenyalats per a aquesta etapa educativa.

La manera d'entendre el principi de globalització pels professionals de l'Educació Infantil ha anat evolucionant amb el pas del temps. En l'actualitat, ja no s'entén la globalització com la pràctica que integra de manera artificial i descontextualitzada continguts pertanyents a les diferents àrees o disciplines al voltant d'una determinada temàtica sinó més prompte com una perspectiva que orienta i condiciona la faena tant pel que fa a la planificació de la intervenció educativa com a la manera en què xiquets i xiquetes han d’acostar-se als coneixements per aprendre’ls.

Es refereix doncs, tant al procés d'ensenyament com al d'aprenentatge:– Pel que fa al procés d'ensenyament, l'enfocament globalitzador permet que els xiquets i xiquetes

aborden les experiències d'aprenentatge de forma global, posant en joc, de forma interrelacionada, mecanismes afectius, intel·lectuals, expressius. Aquest principi afecta tant a la formulació dels objectius com a la selecció, seqüenciació planificació i presentació dels continguts així com a la definició de les maneres de treball.

– Quant al procés d’aprenentatge, l'enfocament globalitzador guarda una estreta relació amb la significativitat dels aprenentatges, xiquets i xiquetes aprenen construint, reinterpretant de manera compartida amb les altres persones els coneixements i sabers de la cultura en la qual viuen. Aprendre de forma globalitzada significa establir múltiples connexions i relacions entre els aprenentatges nous i el que ja es sap o s'ha viscut.

Un altre dels requisits per aprendre significativament és que les xiquetes i els xiquets tinguen una disposició positiva cap a l’aprenentatge, és a dir, que els aprenentatges connecten amb els seus interessos i responguen a les seues necessitats. Per això, en la planificació i el desenvolupament de les programacions: – Es promourà la participació dels xiquets i les xiquetes perquè puguen manifestar i compartir les

seues experiències amb la resta del grup. – S'utilitzaran estímuls diversos per afavorir la motivació intrínseca i la implicació de l'alumnat,

fonamentalment a través del joc.– Es fixaran metes que siguen compreses pels alumnes, que siguen realistes i que puguen aconseguir

d'acord amb les seues competències.

4.2. El paper del professorat

El mestre i la mestra seran els qui es responsabilitzaran de concretar, per cada grup de xiquets i xiquetes, la proposta pedagògica i de fer que les activitats d'aprenentatge resulten significatives i motivadores per a l'alumnat. Per connectar amb el saber, amb el saber fer i amb el saber estar de l'alumnat assumirà diferents rols: dirigir, suggerir, acompanyar, etc.

La seua intervenció es pot concretar en els següents punts:– S'encarregarà d'organitzar les activitats de forma flexible partint dels coneixements previs dels

xiquets i xiquetes, de les seues necessitats i motivacions.– Potenciarà en els xiquets una sèrie d'habilitats que els ajudn a trobar-lo sentit a la seua experiència:

observar, investigar, imaginar, formular hipòtesi, anticipar conseqüències, etc.– Crearà un clima afectiu a l'aula on l'alumnat es senta segur i on la comunicació i el diàleg siguen la

base de l'aprenentatge.

10

– Serà una font de suport continu per als xiquets i xiquetes: els escoltarà activament, els transmetrà expectatives positives i reconeixerà els seus èxits reforçant-los positivament perquè confien en els seus propis recursos i desenvolupen la seua autoestima.

– Propiciarà la participació activa de les xiquetes i els xiquets, i estimularà la seua creativitat, contrarestant estereotips i convencionalismes.

– Actuarà de forma coordinada amb la resta dels professors, en un ambient que recolze el diàleg i el debat, l'anàlisi i la reflexió de la pràctica educativa.

– Planificarà, juntament amb l'equip educatiu, les relacions permanents amb les famílies dels xiquets i les xiquetes.

4.3. El paper de la família en el centre

L'educació infantil ha de fundar-se en el coneixement del context familiar i generar els camins d'una mútua col·laboració per promoure la presència i la participació de pares, mares o tutors en la vida del centre. És convenient establir opcions variades per facilitar la participació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills: – Contacte quotidià. – Trobades formatives i informatives. – Aportació de materials per als temes que es desenvolupen a l'aula. – Entrevistes, tallers, festes, eixides, etc.

De la mateixa manera, el centre haurà de desplegar les mesures necessàries per possibilitar aquesta participació i perquè cada família puga trobar el seu propi canal de participació i col·laboració (horaris apropiats, notes explicatives, actitud receptiva, etc.).

Així mateix, es planificarà i organitzarà curosament el període d’acollida per als xiquets que s’incorporen per primera vegada a l’etapa o al centre ja que la separació de casa seua és un factor molt important des d’un punt de vista pedagògic.

Quan els xiquets s'incorporen a l'escola sofreixen una separació important de la figura afectiva (mare, pare, iaios, etc.) i això origina un conflicte i un canvi, perquè isquen de l'entorn familiar, en el qual es senten protegits i segurs. L'actitud davant de l'escola, l'aprenentatge i les relacions socials depén de com s'assimile aquest procés.

Des de l'escola es planificarà el període d'adaptació perquè les criatures superen aquests canvis sense traumes, s'autoafirmen i s'independitzen de les seues figures afectives de suport. En aquesta fase són especialment importants els contactes amb les famílies previs a l'entrada dels xiquets i les xiquetes, amb la finalitat de: – Conéixer com és la vida del xiquet fora de l'escola. – Identificar les seues necessitats i interessos. – Crear un ambient càlid, acollidor i segur, en el qual el xiquet es senta volgut i confiat.

4.4. L'atenció a la diversitat

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l'alumnat adaptant les programacions i la pràctica educativa a les característiques personals, necessitats, interessos i estil cognitiu dels xiquets i xiquetes, donada la importància que en aquestes edats adquireixen el ritme i el procés de maduració.

En l'Educació Infantil l'atenció a la diversitat és, potser, més important encara que en altres nivells a causa de les grans diferències que existeixen entre les xiquetes i els xiquets d'aquestes edats per la influència de l'entorn familiar, les diverses procedències geogràfiques i culturals, la integració d'alumnes amb necessitats educatives especials, etc.

El seu desenvolupament generarà un conjunt de propostes que done resposta als diversos interessos, capacitats i motivacions de l'alumnat, sense perdre de vista la intenció formativa global i els objectius del cicle.

Així mateix, s'implementaran diferents mecanismes de reforç, tant organitzatius com curriculars per atendre les dificultats d'aprenentatge. Entre aquestes mesures poden considerar-se:– El suport en el grup ordinari.– Els agrupaments flexibles.

11

– Les adaptacions del currículum.– Els reforços específics en algun àmbit.

Les diverses formes d'agrupament reuneixen les següents característiques:– El gran grup és apropiat quan es tracta de planificar conjuntament les activitats, exposicions, lectura

d'alguns textos, distribució de faenes, explicacions, presentació de models, debats, assemblea, conferències, etc.

– El grup menut és l'ideal per afavorir la interacció cooperativa, ja que permet assignar a cada xiqueta o xiquet faenes concretes i estructurades de tal manera que la mestra o mestre puga prestar les ajudes adequades segons el grau de realització de la tasca. L'organització en parelles sol ser molt més rendible pel grau d'implicació que comporta.

– L'activitat individual és un bon recurs per a la interacció més específica amb la persona docent, a la vegada que promou les estratègies de planificació de l'acció, la responsabilitat, l'autonomia i l'autogestió.

Els xiquets amb necessitats educatives especials, transitòries o permanents, i aquells que presenten necessitats específiques per superdotació o desavantatge sociocultural o familiar, rebran una resposta apropiada i adaptada de caràcter preventiu i compensador. L'orientació, valoració i presa de decisions per afavorir un ajust en la planificació educativa i millorar el desenvolupament i l'aprenentatge d'aquests xiquets, és una tasca compartida entre els professionals d'atenció primerenca i equips específics i els especialistes d'Educació Infantil.

Els materials del Projecte ESPIRAL MÀGICA - VICENS VIVES estan creats per ajudar el professorat a detectar, en la seua faena docent, les diferents necessitats de l'alumnat i la recerca d'estratègies i recursos apropiats per atendre aquesta diversitat.

4.5. El desenvolupament de les competències bàsiques

L'Educació infantil a més a més d'ajudar a establir les bases per al desenvolupament personal i social del xiquet, té un pes important en la construcció i la integració d'aprenentatges funcionals (competències, destreses, hàbits i aptituds) que seran el pilar del posterior desenvolupament de les competències bàsiques i facilitaran la seua posterior adaptació a l'Educació Primària.

L’enfocament per competències modifica els punts de vista convencionals sobre la forma d’aprendre i d’ensenyar, ja que l'aspecte central no és l'acumulació de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat dels xiquets i xiquetes de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, tant els coneixements teòrics com les habilitats o coneixements pràctics, com les actituds personals adquirides. El concepte de competència va, doncs, més enllà del saber fer o aplicar, ja que inclou, a més, el saber ser o estar.

Per contribuir al desenvolupament integral de l'alumnat es tindran en compte les següents competències:

1. Competència en comunicació lingüística

Els coneixements, destreses i actituds propis d'aquesta competència permeten expressar pensaments, emocions, vivències i opinions, així com dialogar, formar-se un judici crític, generar idees, donar-hi coherència a un discurs i a les pròpies accions, i gaudir escoltant, llegint o expressant-se de forma oral o escrita, la qual cosa contribuirà a més al desenvolupament de l'autoestima i de l'autoconfiança.

S'iniciarà als xiquets i xiquetes en l'ús de diferents suports de la llengua escrita com ara llibres, revistes, cartells o etiquetes, i es duran a terme activitats d'escolta i comprensió de contes, llegendes, poesies, endevinalles, embarbussaments, etc.

Per contribuir a la millora de la competència es fomentarà la participació, respectant la diversitat de respostes i oferint un clima en el qual s'animi a llegir, escriure i conversar.

2. Competència matemàtica

El desenvolupament de les formes d’expressió i raonament matemàtic es treballarà mitjançant l'observació de l'entorn pròxim de l'alumnat i a través de situacions quotidianes en les quals es manegen els elements matemàtics bàsics: diferents tipus de nombres, mesures, símbols, figures geomètriques, etc.

12

El joc, el conte i la manipulació d'objectes proporcionen diverses oportunitats per establir connexions, classificar, practicar el recompte, la comparació, l'estimació, etc. Plantejar problemes que responguen als interessos de l'alumnat i estructurar la seua resolució mitjançant passos intermedis servirà, així mateix, per estimular i desenvolupar el pensament lògic-matemàtic.

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

Es contribuirà a l’adquisició d’aquesta competència a través dels aprenentatges centrats en la forma d’interactuar amb l’espai físic. Recrear i dotar de significat els diferents entorns propers al xiquet (el col·legi, la casa, el parc, etc.) a través del joc, la manipulació d'objectes, la interacció amb les persones afavorirà la seua comprensió i enteniment.

Per potenciar l’esperit crític en l’observació de la realitat s’iniciarà l’alumnat en el pensament científic i se’n potenciaran les habilitats d’investigació: formular interrogants, reconéixer evidències, observar, verificar, predir, generar noves idees i solucions…

4. Tractament de la informació i competència digital

Mitjançant la utilització de l’ordinador i dels mitjans audiovisuals (projector, pissarra digital, etc.) els xiquets i xiquetes aprendran a buscar, seleccionar, registrar i analitzar la informació, utilitzant tècniques i estratègies diverses.

El tractament de la informació i la competència digital impliquen ser una persona autònoma, responsable, crítica i reflexiva en seleccionar, tractar i utilitzar la informació. L'autonomia personal es manifestarà en accions com encendre i apagar l’ordinador, utilitzar el ratolí, identificar i entendre el significat de les icones, buscar informació obrint i tancant finestres, o utilitzar programes senzills i eines de la Web 2.0 que permeten realitzar animacions i simulacions, i faciliten l'expressió, la comunicació i la creativitat.

5. Competència social i ciutadana

Aquesta competència contribueix al desenvolupament de les habilitats necessàries perquè els xiquets i les xiquetes aprenguen a prendre decisions i a responsabilitzar-se de les eleccions adoptades, i integren les pautes de comportament social que els permeten exercir una ciutadania democràtica.

Entre les habilitats que es desenvolupen en el nostre projecte destaquen conéixer-se i valorar-se, saber comunicar-se en diferents contextos, expressar les pròpies idees i escoltar les alienes, ser capaç d'empatitzar i de comprendre el punt de vista de l'altre i practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes.

També es contempla la valoració de les diferències i el reconeixement de la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones.

6. Competència cultural i artística

Aquesta competència significa conéixer, comprendre, apreuar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques (festes, costums, jocs tradicionals, gastronomia, etc.) i potenciar l’ús d'alguns recursos de l'expressió artística per fer creacions pròpies.

El treball amb diferents tècniques plàstiques (pintar, retallar, puntejar, repassar dibuixos amb retolador, etc.) servirà per estimular el gust i l'interés dels xiquets i les xiquetes per experimentar amb diferents materials i gaudir del plaer d'observar les seues pròpies creacions.

Els continguts que es recullen en aquest Projecte incorporen aprenentatges relacionats amb les produccions culturals, el folklore i el patrimoni artístic de la pròpia Comunitat Autònoma.

7. Competència per aprendre a aprendre

Inclou els aprenentatges que ajudaran les xiquetes i els xiquets a anar prenent consciència de les pròpies capacitats –intel·lectuals, emocionals, físiques–, del que ja saben i del que necessiten aprendre, i de les estratègies necessàries per aconseguir fites.

Es contribuirà a la millora d’aquesta competència en les activitats orientades a potenciar la comprensió i l’expressió lingüística, la memòria, la motivació, l'observació i el treball cooperatiu, així com en la resolució de problemes de la vida quotidiana que obligue els escolars a exercitar les habilitats de planificació i organització, i de selecció i tractament de la informació.

8. Autonomia i iniciativa personal

13

A aquesta competència es contribueix desenvolupant les habilitats per al diàleg i la cooperació, la iniciativa per presentar projectes, la destresa per argumentar, la iniciació en l'organització de tasques i activitats senzilles, la capacitat per plantejar-se objectius i buscar solucions, la flexibilitat per acceptar canvis i innovacions i la convivència en la vida quotidiana.

El Projecte ESPIRAL MÀGICA - VICENS-VIVES pren com a referència aquestes competències bàsiques i les formula, de forma concreta, en cada àrea, per mitjà de competències específiques.

14

5. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

5.1. L'estructuració del temps i de l'espai

L'educació infantil es porta a terme en tots els espais del centre, durant tots els moments de la jornada i amb tots les persones que allà viuen, la qual cosa implica la comunicació entre les diferents dependències de l'escola, flexibilitzant els espais i trencant barreres fictícies, ja que tot el centre es compromet a la faena educativa.

Per contribuir a la construcció d'aprenentatges significatius i rellevants són fonamentals el disseny i l'organització dels espais individuals i col·lectius de manera que resulten atractius i estimulants, així com l'adequació dels temps als ritmes dels xiquets i xiquetes.

a) El disseny de l'espai escolar

Tots els espais de l'escola infantil han de considerar-se potencialment educatius. Els professionals de l'educació hauran de planificar intencionalment els diferents llocs i espais del recinte escolar, tant dins com fora de l'aula (entrada, patis, passadissos, menjador, etc.) perquè els xiquets i xiquetes es senten segurs i a gust per emprendre accions i jocs.

La disposició dels elements a l'aula ha de tenir com a finalitat la creació d'espais que afavorisquen la realització d'activitats i la interacció, tenint en compte les necessitats fisiològiques (somni, alimentació, higiene, etc.), afectives i d'autonomia de les criatures.

La varietat d'activitats educatives que han de realitzar-se amb els xiquets i xiquetes aconsella que la distribució que es faça dels espais, mobiliaris, materials... garantisca una oferta diversificada i flexible. Així l'aula ha d’organitzar-se en zones o espais diferenciats d'activitat o racons, segons l'activitat a realitzar: zones per a l'encontre grupal, de biblioteca i lectura, de joc simbòlic, de naturalesa, de construccions, d'ordinador, d'expressió plàstica, d'activitats tranquil·les, etc.

L'organització espacial de l'aula en espais diferenciats:– Afavoreix el desenvolupament de l'autonomia dels xiquets i xiquetes, que podran escollir

l'alternativa que millor s'adeqüe als seus interessos. – Possibilita el moviment dels xiquets d'un lloc a un altre, respectant la seua necessitat de desplaçar-

se.– Afavoreix la interrelació dels xiquets entre si, ja que el canvi de zones comporta un canvi de

companys i companyes. – Permet realitzar activitats diverses de forma simultània, sense que es produeïsquen interferències.– Fa possible diversos tipus d'agrupaments al voltant dels interessos de l'alumnat. – Afavoreix l'atenció individualitzada a les xiquetes i xiquets per part del professorat.

b) El temps de treball

A l'escola infantil el temps és un element important de l'acció educativa que s'ha d'entendre no només com un instrument per a l'organització de la vida escolar, sinó també com un element que contribueix al procés de construcció personal dels xiquets i de les xiquetes.

Aquest recurs ha d'organitzar-se de manera flexible, combinant temps d'activitat amb temps de descans, i activitats lliures i espontànies amb activitats dirigides, de manera que queden cobertes les necessitats bàsiques del xiquet (aliment, canvis, somnis, etc.) i que cada un d'ells compte amb el temps necessari per poder jugar, explorar i aprendre amb la persona adulta i altres companys i companyes, d'acord amb els seus ritmes individuals.

Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte a l'organitzar els temps diaris és el no establir diferències, ni divisions entre temps de treball i temps d'oci ja que tota l'estada del xiquet i la xiqueta a l'escola és considerada com a temps educatiu.

L'organització temporal contribueix a crear rutines que afavoreixen la sistematització de les tasques i que donen seguretat als xiquets i les xiquetes, al saber amb antelació les activitats que realitzaran en un

15

moment determinat i el que han de fer. Perquè els xiquets tinguen punts de referència el docent pot proporcionar-los algunes pautes:– Respectar la seqüència temporal d'algunes activitats rutinàries. – Establir mecanismes per indicar l'inici i la finalització de les activitats.– Recordar-los les coses que han fet al llarg del dia i de la setmana, etc.

A causa dels canvis que es produeixen en aquestes edats en pocs mesos és necessari pensar i planificar les modificacions d'espais, temps i materials que s'aniran produint al llarg de l'any a mesura que les necessitats de les xiquetes i els xiquets ho requerisquen.

5.2. Els materials per a l'organització de l'aula

Els materials que ofereix l'escola constitueixen un important instrument per a l'acció i per a l'establiment de relacions orientat cap a la construcció i reorganització del coneixement, tant del món físic com de l'emocional i social del xiquet i la xiqueta. El valor d'aquests materials resideix fonamentalment en les possibilitats d'acció, manipulació, experimentació i conflicte que proporcionen, d'acord amb la intencionalitat educativa i als objectius que prèviament s'han definit.

S'oferiran oportunitats per experimentar amb recursos com les tecnologies de la informació i comunicació (ordinador, perifèrics, camera digital, etc.), llibres i material imprés, i altres materials i recursos expressius com pintures, argila, làmines i llibres d'art, mapes i lupes.

Els materials educatius i d'equipament reuniran les següents característiques:– Han de donar suport a l'activitat infantil promovent la investigació i l'exploració. – Han de ser polivalents, permetent realitzar diferents accions, usos i experiències, en funció dels

interessos de qui els utilitze, i adequar-se als diferents ritmes dels membres del grup. – Han de ser variats, orientats al desenvolupament de tots els plans que integren la personalitat

infantil: motor, sensorial, cognitiu, lingüístic, afectiu i social.– Han de ser, en la mesura del possible, elements de la vida quotidiana de la comunitat, útils, eines..., que,

sota supervisió de persones adultes puguen ser utilitzats amb els mateixos fins per als quals aquesta societat els ha creat.

Els materials es col·locaran en llocs accessibles de manera que puguen ser vistos i utilitzats pels xiquets i les xiquetes de forma autònoma, evitant la dependència de la persona adulta, i es disposaran ordenadament per facilitar la seua situació i col·locació posterior. El docent s'assegurarà que coneixen i respecten les normes d'utilització del material (com netejar-lo, guardar-lo, conservar-lo, etc.) i tendirà a promoure la recuperació i reutilització dels materials, ajudant els xiquets i xiquetes a descobrir noves possibilitats d'ús.

5.3. Les activitats d'aprenentatge

Pel que fa a com ensenyar, la LOE 2/2006, de 3 de maig, estableix que el mètode de treball es basarà en les experiències, les activitats i el joc, i que aquests s'aplicaran en un ambient d'afecte i confiança, per potenciar la seua autoestima i la integració social de xiquetes i xiquets. Per tant, s'incideix en el component lúdic i educatiu del joc, i en la importància que el xiquet o xiqueta manipule, experimente i manifeste les seues pròpies experiències.

a) El joc com a instrument d'intervenció educativa

El paper del docent en l'Educació Infantil consisteix a promoure experiències i facilitar la realització d'activitats que connecten amb les necessitats, els interessos i les motivacions dels xiquets i les xiquetes i el joc és un dels instruments pedagògics més eficaços per aconseguir aquest objectiu ja que incrementa la motivació del xiquet cap a l'objecte de l'aprenentatge.

El joc és una conducta universal que els xiquets manifesten de forma espontània i que afecta el desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social, ja que permet expressar sentiments, comprendre normes, desenvolupar l'atenció, la memòria o la imitació de conductes socials. A través del joc aprenen a relacionar-se, a compartir, a solucionar xicotets problemes, a ajustar els seus comportaments a les normes, descobreixen les seues habilitats, les qualitats físiques dels objectes, etc.

Piaget distingeix tres tipus de joc al llarg del desenvolupament evolutiu del xiquet: el joc sensomotor, el joc simbòlic i el joc reglat. En el Segon Cicle d'Infantil el joc simbòlic té una especial importància ja que a través d'ell les xiquetes i els xiquets s'acosten a la imitació i la representació de models externs: representació de rols, transformació de la realitat, etc.

16

Entre les principals funcions del joc, es poden destacar les següents: – Afavoreix la coordinació i el control motor. – Facilita les relacions, la comunicació i les manifestacions emocionals i afectives. – Estimula la imaginació, la creativitat i la solució de problemes. – Desenvolupa l'autonomia, la iniciativa, el respecte entre els companys i el coneixement de les

pautes i regles. – Enforteix el desenvolupament emocional. – Crea contextos per al desenvolupament de rols, etc.

El projecte ESPIRAL MÀGICA - VICENS VIVES, conscient del valor que té el joc com a eix organitzador del treball educatiu, ofereix propostes i activitats que tenen un marcat accent lúdic.

b) L'activitat infantil, l'observació i l'experimentació

Els xiquets i xiquetes d’aquestes edats han d’aprendre fent, en un procés que requereix observació, manipulació, experimentació i reflexió. L'experimentació amb objectes i materials permetrà bàsicament la indagació i el coneixement dels elements de la realitat tant des d'una perspectiva física com lògico-matemàtica, totes dues indissociables en aquesta edat.

Per aconseguir que xiquets i xiquetes progressen en el coneixement del món, cal donar-los oportunitats perquè facen activitats de forma autònoma, perquè prenguen la iniciativa, planifiquen i seqüencien a poc a poc la pròpia acció: – S'oferiran propostes didàctiques variades i ajustades als diferents ritmes i estils cognitius dels

xiquets i xiquetes que integren el grup.– S'alternaran diferents tipus d'activitats (de llenguatge, psicomotores, artístiques, plàstiques, etc.),

que mobilitzen diverses competències en la seua realització.– Es tindrà en compte que tota l'activitat que realitza el xiquet al llarg de la jornada escolar és

potencialment educativa i així es considerarà en la seua planificació.

Les propostes de treball o unitats de programació que sobre diferents temàtiques i continguts es presenten als xiquets i xiquetes per aconseguir els objectius de cicle poden adoptar diverses formes: projectes de treball, centres d'interés, petites investigacions, zones d'activitat, unitats temàtiques, tallers, etc.

17

6. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEORIENTACIONS PER A L'AVALUACIÓ

6.1. Principis i objectius

Conforme a allò establert a l'article 7 del Reial Decret 1630/2006 de 29 de desembre en el Segon Cicle de l'Educació Infantil s’ha d’abraçar tant l'activitat d'aprenentatge com la planificació de l'ensenyament i pràctica docent; i es defineix com a global, ja que es refereix al conjunt de capacitats; contínua, ja que és inseparable del procés d'ensenyament, i formativa perquè permet regular, orientar i corregir el procés educatiu.

L'avaluació ha de tenir, així mateix, un caràcter permanent i sistemàtic i tenir en compte globalment tots els àmbits de desenvolupament de la persona així com la singularitat de cada xiquet i xiqueta, analitzant i valorant els seus processos de desenvolupament i els seus aprenentatges.

En el Segon Cicle de l'Educació infantil, els objectius de l'avaluació són: – Identificar els aprenentatges adquirits per l'alumnat en funció del ritme i característiques de cada un. – Valorar el grau de desenvolupament de les competències bàsiques. – Identificar les dificultats amb les quals es troben els xiquets i els recursos dels que disposen per

intentar superar-les.– Ajustar el procés d'ensenyament-aprenentatge a les necessitats detectades, a partir de l'avaluació

dels resultats aconseguits.

A més a més, hauran d’evitar-se aquelles pràctiques i actituds que puguen projectar expectatives negatives sobre els xiquets i les xiquetes. Per exemple:– La formació de conceptes prematurs sobre les possibilitats dels xiquets i les xiquetes. – L'ús d'etiquetes o valoracions, que puguen determinar la imatge que els propis xiquets adquireixen

de si mateixos.

En el procés d'avaluació és important la relació constant amb la família per recollir informació rellevant sobre els processos de desenvolupament i els aprenentatges de cada xiquet i xiqueta, així com per unificar criteris d'actuació i coordinar les accions. Els mestres i mestres, a través de l'acció tutorial, informaran a les famílies del resultat de l'avaluació i, en general, del procés d'aprenentatge dels seus fills per fer-los copartícips del mateix.

6.2. Avaluació del procés d'aprenentatge

a) Criteris d'avaluació

Els criteris d'avaluació que estableix el currículum oficial per avaluar cada àrea serviran com a referent per orientar l'acció educativa, identificar les possibilitats i les dificultats de cada xiquet i valorar el desenvolupament del seu procés d'aprenentatge. Seran definits per cada tutor o tutora tenint en compte allò establert per l'equip docent i els processos d'aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, els seus avanços, possibilitats i dificultats.

Els criteris d'avaluació han de ser, també, un instrument d'atenció a la diversitat. La seua formulació ha de permetre avaluar les capacitats individuals de cada xiqueta o xiquet.

b) Tècniques i instruments d'avaluació

Donat que l'avaluació és un procés flexible, es poden utilitzar diferents instruments d'avaluació per analitzar els progressos i les dificultats dels xiquets i poder ajustar la intervenció educativa.

Els que han demostrat una major efectivitat en aquesta etapa educativa són els següents:– L'observació directa i sistemàtica dels xiquets dins i fora de l'aula. Aquest seguiment permet

recollir informació sobre la participació i la faena realitzada per cada xiquet en diferents contextos i activitats d'aprenentatge (jocs, produccions plàstiques i musicals, etc.). Es poden utilitzar diversos instruments de registre de la informació (diari de classe, registres de conducta, fitxes d'observació, etc.) sempre que permeten establir uns criteris clars, susceptibles de ser observats i registrats, i que proporcionen pautes per adequar i individualitzar les estratègies i els processos d'aprenentatge.

18

– L'entrevista amb les famílies. Es tracta d'una tècnica molt útil per obtenir informació sobre l'opinió, les actituds, motivacions dels xiquets i de les famílies. Per assegurar la seua efectivitat cal definir prèviament els seus objectius i portar a terme un sistema de registre de la informació essencial, que pot combinar-se, així mateix, amb les dades recollides en les entrevistes informals.

c) Temporalització de l'avaluació

L'avaluació és contínua, ja que comença en els inicis del procés educatiu i es desenvolupa al llarg de tota l'etapa. La mestra o el mestre utilitzarà les diferents situacions educatives, dins i fora de l'aula, per analitzar els progressos i dificultats de l'alumnat. No obstant això convé destacar les particularitats de l'avaluació al començament i al final de l'etapa:– Es partirà d'una avaluació inicial que recollirà informació respecte de les característiques del xiquet,

de la seua família i del medi on viu i del qual procedeix per establir els mecanismes i recursos que, amb major probabilitat, orienten el xiquet cap a l'èxit escolar.

– En acabar el segon cicle es procedirà a l' avaluació final a partir de les dades obtingudes en el procés d'avaluació contínua, amb la referència dels objectius establerts en el currículum, la proposta pedagògica i els criteris d'avaluació. S'elaborarà un informe individual de cada alumne en el qual es faran constar els aprenentatges adquirits, el nivell de maduresa aconseguit i els informes diagnòstics realitzats al llarg de l'etapa com a referència per a la planificació i inici de l'Educació Primària.

6.3. Avaluació del procés d'ensenyament

La normativa estableix que a més dels processos d'aprenentatge s'avaluaran els processos d'ensenyament i el desenvolupament de la proposta pedagògica a fi de constatar quins aspectes de la intervenció educativa han afavorit l'aprenentatge i en quins altres podrien incorporar-se canvis o millores. Aquesta avaluació tindrà, així mateix, un caràcter continu i formatiu.

Els elements que poden ser objecte d'avaluació són:a) La intervenció amb l'alumnat.b) L'organització de l'espai, els materials i els temps.c) L'adequació de les programacions i les activitats desenvolupades a les característiques i necessitats

dels xiquets i les xiquetes.d) Les mesures de reforç o adaptacions segons les característiques individuals.i) Els mecanismes utilitzats per afavorir les relacions entre l'escola i la família.f) La coordinació i la col·laboració entre els components de l'equip educatiu.g) La participació en el disseny, desenvolupament i avaluació dels documents d'organització de

l'escola i programació educativa.

19

7. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLECOMPONENTS DEL PROJECTE ESPIRAL MÀGICA

1. Materials del Projecte Espiral Màgica

El Projecte ESPIRAL MÀGICA -Vicens Vives- per al Primer Curs del Segon Cicle de l’Educació Infantil comprén els materials següents:

a) Material per a l'alumnat– Carpetes, de les quals n’hi ha una per trimestre:

• Per començar: és una sèrie de cartolines per al primer trimestre de 3 anys que facilita el període d’adaptació dels alumnes al seu nou medi, l'escola.

• Quaderns de fitxes: és el material bàsic de l’alumnat en el qual, a partir de temes específics per a cada unitat, s’hi treballen totes les àrees d’una manera globalitzada.

• Llibres de contes.• Adhesius: tenen per finalitat completar algunes fitxes o decorar-les.• Cartolines de plàstica: permeten la realització dels treballs d’aquesta matèria.• CD amb material auditiu: ofereixen cançons, contes, sons per fer discriminacions auditives.• Butlletí de notes: permetrà proporcionar informació puntual i continuada de cada alumne.• Revista d’informació per a la família: tracta temes d’interès i, també, servirà com a vehicle

de comunicació dels continguts que es treballen a cada trimestre.• Carpeta de comunicació: facilita la comunicació entre la família i l’escola.

– Quadern de música, que s’acompanya amb un CD per començar a treballar els ritmes, la cadència i la música.

– Quadern de grafomotricitat, que ajuda a desenvolupar la destresa manual.

b) Material per al professorat

– Programació didàctica amb els objectius, els continguts, les competències bàsiques i els criteris d’avaluació.

– Avaluació inicial.

– Avaluació contínua i final.

– Activitats d’iniciació.

– Activitats de motivació.

– Guia didàctica per fitxes i per trimestres.

– Quadern de sessions de psicomotricitat relacionats amb els temes de les unitats.

– Fitxes fotocopiables de reforç i ampliació de cada unitat.

– CD-ROM amb el projecte curricular i la programació d’aula.

c) Material per a l'aula– Mascotes, de les quals n’hi haurà dues per a cada nivell.– CD amb una selecció de música clàssica per realitzar audicions o per acompanyar, com a música

de fons, les sessions de psicomotricitat.– Làmines murals de la introducció de cada unitat per treballar el vocabulari i els continguts dels

temes.– Làmines murals dels llibres de contes per facilitar-ne la comprensió.– Làmina mural de les figures geomètriques que s’estudien a cada nivell.– Làmina mural dels nombres que es treballen a cada nivell.– Làmina mural dels hàbits de conducta que cal tenir a classe.

20

– Làmina mural de les estacions de l’any, que es podrà decorar en funció de les diferents estacions i de les festes més assenyalades.

– Làmina mural dels aniversaris per anotar els dels xiquets i les xiquetes de la classe.– Calendari del curs on anotar i organitzar les activitats de la classe i del centre.– Calendari atmosfèric setmanal amb el qual es podrà fer un seguiment diari del temps al llarg de

la setmana.– Mesurador d’alçada per poder anotar les diferents alçades de l’alumnat.

2. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté una proposta de desenvolupament didàctic de cada fitxa del quadern. Per a cada una d'elles s'inclou:– Programació didàctica

• Objectius • Continguts.• Competències bàsiques.• Criteris d'Avaluació.

– Avaluació inicial– Avaluació contínua i final– Activitats d’iniciació

• Observació de la làmina d’ambientació.• Preparació d'espais de joc i lectura• Educació en valors• Desenvolupament d'hàbits i rutines

– Activitats de motivació• Audició del conte• Lectura del llibre d’imatges• Observació de la làmina mural

– Guia didàctica per fitxes• Objectius, continguts i competències bàsiques • Proposta d'activitats prèvies• Realització de la fitxa• Suggeriment d'activitats complementàries.

21

8. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte ESPIRAL MÀGICA - Vicens Vives- per al Primer Curs del Segon Cicle de l’Educació Infantil s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global que cada professor o professora ha d’orientar la seua intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que puguen donar-se entre els alumnes.

Per això en les orientacions de cada una de les fitxes de la Guia Didàctica s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació que tenen per objectiu oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen aconseguir el màxim desenvolupament de les competències bàsiques i els objectius de l'etapa.

22

II. PROGRAMACIÓ DOCENT

23

9. EDUCACIÓ INFANTILOBJECTIUS

a) Conéixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.

b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.d) Desenvolupar les seues capacitats afectives.e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació

social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió.g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el

ritme.h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que

han de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.

i) Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar-se en el coneixement d’alguna d’estes.

j) Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i respecte cap a estes, així com descobrir i respectar altres cultures pròximes.

k) Valorar les diverses manifestacions artístiques.l) Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions.

24

10. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEOBJECTIUS DEL SEGON CICLE

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

1. Conéixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.

2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exercix en la seua vida quotidiana.

3. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si mateix i identificar les seues característiques i qualitats personals.

4. Respectar les característiques i qualitats de les altres persones, acceptant i valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.

5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució de tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d’usar objectes amb precisió, d’acord amb el seu desenvolupament evolutiu.

6. Conéixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les necessitats, i respectar els dels altres.

7. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.8. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la salut, així com

d’orde, constància i organització relacionats amb les diverses tasques.9. Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques senzilles i

problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats, i buscant la col·laboració necessària.

10. Desenvolupar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda articulant el seu propi comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels altres.

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

1. Adquirir, a través de la relació amb els altres, una progressiva autonomia personal.2. Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes elementals de convivència.3. Conéixer les normes i formes de comportament social dels grups amb què interactua i establir-hi

vincles fluids de relació interpersonal.4. Actuar cada vegada de forma més autònoma en les seues activitats més habituals a fi d’adquirir

progressivament seguretat afectiva i emocional per a desenvolupar les seues capacitats d’iniciativa i autoconfiança.

5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per a la planificació i l’ordenació de la seua acció en funció de la informació rebuda o percebuda.

6. Establir relacions amb els adults i amb els seus iguals que responguen als sentiments d’afecte que li expressen i ser capaços de respectar la diversitat i desenvolupar actituds d’ajuda i col·laboració.

7. Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la manifestació d’actituds de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les seues possibilitats.

8. Conéixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l’entorn a què pertany, mostrant actituds de respecte, interés i participació.

9. Mostrar interés i curiositat pels canvis a què estan sotmesos els elements de l’entorn per a identificar alguns factors que els influïxen.

10. Descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que a través de TIC amplien el coneixement del món a què pertany.

11. Conéixer, representar i anomenar, a partir de l’observació, la descripció, la manipulació i el joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques planes: cercle, quadrat, rectangle i triangle i formes geomètriques de volum: esfera i cub.

25

12. Iniciar-se en les habilitats numèriques bàsiques, la noció de quantitat i la noció d’orde dels objectes.13. Aprendre a utilitzar adequadament instruments, utensilis, ferramentes i màquines per a realitzar

activitats senzilles i resoldre problemes pràctics en el marc tècnic de la seua cultura.14. Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements del seu entorn immediat i

mediat establint-hi relacions qualitatives i quantitatives que induïsquen a organitzar i comprendre progressivament el món on viu.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

1. Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues possibilitats d’expressió i comunicació.

2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la imaginació i la creativitat.

3. Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

4. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives.

5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ, i donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen.

6. Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a través dels distints llenguatges.

7. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.

8. Aplicar hàbits d’higiene i rutines en l’ús del material per al desenvolupament de l’expressió artística, que faciliten la consecució de l’autonomia personal i la col·laboració amb el grup social a què pertanyen.

26

11. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEOBJECTIUS DEL PRIMER CURS: 3-4 ANYS

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

– Explorar, identificar i reconéixer les parts del cos.– Reconéixer les parts de la cara.– Experimentar postures corporals diferents.– Adquirir hàbits d’higiene i rutines pròpies de la vida escolar.– Ser conscients del progrés en l’adquisició d’habilitats, hàbits i coneixements.– Exercitar habilitats manuals, com apegar, retallar, repassar traços amb el dit, elaborar boletes de

paper de seda, puntejar, etc., seguint directrius i mostrant una bona coordinació oculomanual.– Fer traços horitzontals, verticals i combinats, rectes i inclinats, i corbs.– Desenvolupar l’hàbit de recollir i ordenar.– Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionats amb la seguretat.– Compartir experiències, emocions, gustos i preferències personals.– Reconéixer la importància del joc per al desenvolupament personal i de la pròpia imaginació.– Observar les zones de joc a l’escola i identificar jocs col·lectius i individuals.– Reconéixer la importància del joc col·lectiu per afavorir la socialització i dels jocs tradicionals com

a patrimoni cultural.– Reconéixer la necessitat de moderar el consum de dolços i de dormir prou hores per cuidar la pròpia

salut.– Adquirir hàbits solidaris envers els altres i de cura i bon ús dels objectes.– Conscienciar-se de la necessitat de consumir fruita i verdura cada dia, de seguir una dieta sana per

cuidar la salut i d’adquirir hàbits d’higiene bàsics.– Conscienciar-se de la necessitat de menjar de manera autònoma.– Decidir quin és l’entorn adequat de determinats elements.– Desenvolupar hàbits que impliquen la cura d’animals i plantes i de la pròpia salut.– Desenvolupar la iniciativa practicant la lliure disposició d’elements.– Progressar en la realització de traços horitzontals, verticals, inclinats, corbs i combinats fent la pinça

amb els dits i seguint unes directrius determinades.– Prendre consciència de l’ordre que s’ocupa en una fila.– Actuar de manera autònoma quan es tracta d’ajudar els altres.– Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionats amb la cura personal i la higiene.

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

– Observar fenòmens naturals i les seues manifestacions i conseqüències.– Identificar les diferències entre el dia i la nit, les característiques bàsiques de cada estació i l’estació

de l’any en què ens trobem: les fruites de tardor, les peces de roba d’abric...– Reconéixer els elements propis de l’escola i de casa.– Reconéixer qualitats pròpies dels objectes, discriminar quantitats i nocions espacials i geomètriques.– Explorar l’entorn i observar i diferenciar diversos paisatges naturals i els canvis de la natura.– Reconéixer estats, característiques i igualtats entre els objectes.– Progressar en el traç de la grafia dels nombres 1, 2 i 3.– Iniciar-se en la quantificació d’elements.– Reconéixer els símbols corresponents a quantitats.

27

– Classificar la realitat en conjunts i agrupar elements segons les seues semblances i igualtats.– Reconéixer i diferenciar les figures geomètriques bàsiques: cercle, quadrat i triangle.– Identificar i distingir entre ells els colors roig, groc, blau i taronja.– Distingir i reproduir sèries presents en l’entorn.– Distingir diversos tipus de fruites i verdures, els seus colors, i identificar la parada on es venen i els

contextos en què s’han de menjar.– Observar animals i plantes i identificar-ne l’hàbitat característic.– Desenvolupar actituds cíviques de respecte envers els animals i la natura.– Discriminar els animals salvatges dels animals domèstics i identificar la diversitat de plantes.– Valorar els beneficis de la pràctica d’esports respectuosos amb el medi ambient.– Discriminar articles propis i impropis d’una xarcuteria en una il·lustració.– Identificar elements urbans i característiques de determinats establiments.– Identificar professions i els seus instruments característics.– Observar un paisatge, localitzar els vehicles que hi ha i identificar el medi per on circulen.– Detectar errors en un entorn determinat.– Identificar sistemes de comunicació i de transport.– Observar les característiques i els elements d’un parc d’atraccions, la platja i el camp.– Desenvolupar actituds solidàries i respectuoses envers totes les persones.– Identificar i desenvolupar actituds i normes socials adequades a una situació determinada.– Observar objectes relacionats amb el Nadal i reconéixer tradicions associades a aquestes festes.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

– Utilitzar el llenguatge per relacionar-se i per regular la proòpia conducta i la dels altres.– Comprendre la intenció comunicativa dels missatges emesos pels companys i adults.– Verbalitzar les qualitats físiques dels objectes i les persones.– Interpretar adequadament el significat d’un text oral.– Escoltar i comprendre textos literaris.– Ampliar el vocabulari sobre el cos humà, les estacions i la casa.– Participar en converses respectant les normes bàsiques dels intercanvis lingüístics.– Verbalitzar diferències entre conceptes abstractes.– Conversar sobre diversos temes aprenent a contrastar i incorporar les opinions dels altres.– Explicar les diferències entre xiquets de diferents edats.– Assimilar el vocabulari propi de diferents àmbits: els colors, l’escola, el cos humà, les estacions, la

casa, les peces de vestir, els jocs, els joguets, els animals, les plantes, les fruites, les verdures, les figures geomètriques, les professions, els establiments, els mitjans de transport i de comunicació, els parcs d’atraccions, la platja, el camp, els elements de l’entorn...

– Explicar experiències i emocions mitjançant el llenguatge oral.– Interpretar adequadament el significat d’un text oral.– Participar en converses respectant les normes bàsiques dels intercanvis lingüístics.– Verbalitzar diferències entre conceptes abstractes.– Comentar vivències pròpies relacionades amb el Nadal i escoltar les dels altres.– Comentar la idoneïtat de la cura personal per evitar malalties.– Comentar col·lectivament els diversos jocs col·lectius i individuals reflectits en una imatge i les

seues diferències, i les característiques de la carta com a element de comunicació.– Escoltar atentament un text oral i interpretar-ne adequadament el significat.– Comentar col·lectivament els beneficis de compartir objectes i jocs.– Comentar la necessitat de consumir fruita i verdura cada dia per seguir una dieta saludable.

28

– Comentar la necessitat de desenvolupar hàbits que contribuïsquen a l’autonomia personal.– Comentar les característiques d’un estany i els animals i les plantes que hi trobem.– Verbalitzar la diferència entre animals salvatges i domèstics i entre conceptes abstractes.– Conversar sobre el tipus de productes que es venen en una xarcuteria.– Comentar col·lectivament coneixements previs sobre activitats i elements d’una oficina.– Argumentar les preferències sobre programes de televisió.– Comentar col·lectivament un paisatge i els mitjans de transport i els errors que hi ha, respectant les

normes dels intercanvis comunicatius.– Descriure col·lectivament els elements i els personatges d’un parc d’atraccions.– Comentar les activitats fetes durant el cap de setmana i les que poden fer-se a la platja i el camp.– Reconéixer la importància dels ordinadors com a instruments de transmissió del coneixement i de la

comunicació.– Interpretar, analitzar i valorar el contingut i l’estètica de presentacions d’imatges i el significat

associat a diversos símbols.– Treballar amb continguts en format multimèdia per imaginar, informar-se i també divertir-se.– Descobrir el color com a element essencial del llenguatge plàstic i artístic.– Iniciar-se en la representació plàstica de la realitat.– Experimentar tècniques artístiques i decoratives.– Acolorir dibuixos seguint una pauta de colors determinada i decorar dibuixos lliurement aplicant

diverses tècniques plàstiques.– Descobrir els instruments i la música com a elements del llenguatge artístic.– Representar plàsticament la realitat reproduint el color de diverses fruites en l’acoloriment de

dibuixos.– Progressar en la representació plàstica de la realitat acolorint dibuixos amb colors apropiats.– Imitar, amb el cos, el traç de grafismes, figures geomètriques i conceptes espacials.– Representar diversos jocs tradicionals amb llenguatge corporal i gestual.– Representar actituds en joc simbòlic i mitjançant el llenguatge corporal i gestual.– Representar activitats en joc simbòlic i mitjançant el llenguatge corporal i gestual.– Representar sentiments i sensacions amb el llenguatge gestual i corporal.– Representar conceptes abstractes i espacials mitjançant el llenguatge corporal.– Progressar en el domini del llenguatge corporal i gestual.

29

12. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLECONTRIBUCIÓ DELS OBJECTIUS AL DESENVOLUPAMENT DE LESCOMPETÈNCIES BÀSIQUES: PRIMER CURS: 3-4 ANYS

1. Competència en comunicació lingüística

– Comentar diverses imatges col·lectivament escoltant i respectant les observacions dels altres.– Identificar objectes, dir-ne el nom i explicar-ne la utilitat.– Escoltar textos orals amb atenció per comprendre’n el contingut i potenciar la capacitat narrativa

pròpia.– Participar en converses col·lectives respectant les normes que regeixen els intercanvis

comunicatius.– Ampliar el vocabulari relatiu a camps semàntics específics: jocs, joguets, fruites, peces de vestir,

animals, mitjans de transport, platja i muntanya...– Verbalitzar la relació lògica entre objectes respectant les normes que regeixen els intercanvis

comunicatius.– Explicar les experiències personals amb les tradicions i celebracions.– Relatar instruccions seguint els passos en l’ordre adequat.– Desenvolupar la capacitat argumentativa comentant col·lectivament la importància de les dietes

sanes i equilibrades.– Practicar la descripció i l’argumentació a partir de la caracterització de conceptes abstractes i de la

manifestació de preferèncias pròpies.– Comentar col·lectivament les característiques i activitats pròpies d’un establiment comercial i la

utilitat dels vehicles.– Progressar en la descripció de paisatges enumerant-ne els elements i detalls ordenadament.

2. Competència matemàtica

– Iniciar-se en la quantificació de realitats i en el reconeixement dels nombres 1, 2 i 3.– Aproximar-se al coneixement de les proporcions i les magnituds.– Familiaritzar-se amb la distinció de quantitats a partir del concepte un/molts.– Descobrir la longitud com a magnitud característica dels objectes de l’entorn.– Identificar formes geomètriques bàsiques: el quadrat, el cercle i el triangle.– Identificar el símbol que representa una quantitat.– Familiaritzar-se amb una magnitud bàsica a partir de la distinció alt/baix, llarg/curt...– Reconéixer el valor dels nombres 1, 2, 3 i fer-hi operacions senzilles, com el còmput d’elements.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

– Potenciar la capacitat d’observació del nostre entorn a través de la descripció d’aquest mitjançant un dibuix.

– Reconéixer i descriure adequadament les característiques, propietats i situació dels elements del nostre entorn.

– Relacionar objectes amb la seua utilitat i amb les activitats que hi estan associades.– Descobrir l’habitatge i les seues dependències i objectes com a elements presents en la nostra

manera de viure.– Identificar la disposició dels elements que formen el món físic.– Reconéixer i descriure adequadament les característiques, estats i situació dels elements de l’entorn.– Reconéixer fenòmens de la natura i canvis en les estacions de l’any i veure com ens hi adaptem.

30

– Distingir els colors com a elements diferenciadors de la realitat.– Descobrir la seriació i la repetició en molts elements de l’entorn.– Reconéixer la seqüència lògica d’una sèrie.– Identificar esquemes coneguts i figures geomètriques en elements de l’entorn.– Veure característiques de l’entorn a partir de l’observació atenta de diferències i igualtats en

elements.– Observar i reconéixer els arbres i distingir la part on en trobem els fruits.– Reconéixer colors determinats en el nostre entorn.– Identificar la riquesa de la flora i la fauna del nostre voltant.– Reconéixer igualtats en objectes.– Analitzar elements clau per al desenvolupament de la vida.– Identificar objectes inadequats en un entorn determinat.– Reconéixer professions i els instruments que els són propis. – Distingir conceptes abstractes i figures geomètriques i identificar-los en el nostre entorn.– Observar les característiques de diversos establiments comercials que ens són familiars.– Identificar els vehicles, la utilitat que tenen i el mitjà pel qual es desplacen.– Distingir les característiques dels vehicles.– Identificar mitjans de comunicació.– Discriminar objectes determinats en la realitat.– Reconéixer les característiques i els elements propis de diversos entorns.– Identificar roba pròpia de l’estiu.

4. Tractament de la informació i competència digital

– Detectar la informació que presenten les imatges i comparar-la amb la realitat.– Utilitzar l’estimació i la comparació de nombres per tractar informació quantitativa.– Progressar en el descobriment del valor associat als símbols.– Identificar i utilitzar diferents tipus de símbols per representar conceptes i instruccions.

5. Competència social i ciutadana

– Aprendre hàbits socials com la salutació i desenvolupar comportaments cívics i respectuosos.– Descobrir el valor del joc col·lectiu i de la col·laboració com a element socialitzador.– Desenvolupar hàbits de respecte de les normes establertes.– Conscienciar-se del valor de la natura i de la necessitat de tenir-ne cura.– Reconéixer la importància de celebrar festes en família.– Considerar el treball en equip, el valor de l’amistat i de la diferència i les normes d’organització

social com a elements bàsics de la convivència.– Reconéixer la importància d’ajudar els altres.– Ser respectuosos amb el medi ambient i el nostre entorn en general i conscienciar-se de la

necessitat de dur a terme accions cíviques que ajuden a preservar la natura.– Progressar en el respecte i la cura de la natura i els animals.– Ser conscients de la necessitat de respectar i cuidar els espais públics.

6. Competència cultural i artística

– Experimentar i assimilar diverses tècniques plàstiques.– Desenvolupar la capacitat artística, compositiva i creativa pintant dibuixos amb diversos colors.– Valorar els instruments i la música com a mostres d’expressió artística.– Acolorir i decorar dibuixos de manera autònoma i aplicant-hi diverses tècniques plàstiques.

31

– Valorar els contes com a font de riquesa tradicional.– Pintar figures desenvolupant la capacitat de reflectir la realitat artísticament.– Decorar un objecte lliurement.– Representar plàsticament la realitat.– Reproduir plàsticament la realitat seguint un model.

7. Competència per aprendre a aprendre

– Discriminar les semblances i les diferències entre imatges per descobrir les posicions d’objectes, les característiques dels colors i les quantitats.

– Recuperar la informació procedent dels coneixements previs per recordar les característiques d’una realitat.

– Desenvolupar la capacitat per analitzar situacions de perill identificant-ne les causes i conseqüències.

– Aprendre a discriminar semblances i diferències en objectes determinats per reconéixer-les en altres realitats.

– Desenvolupar la capacitat d’observació i distinció per aprendre a interpretar diversos codis de símbols.

– Establir seqüències lògiques a partir de l’observació i distinció d’una sèrie de colors.– Aprendre a distingir les diferències significatives en realitats de les que no ho són.– Aprendre a distingir la realitat partint d’un model determinat.– Aprendre a interpretar codis de símbols a partir del desenvolupament de la capacitat d’observació i

distinció.– Aprendre a interpretar una seqüència lògica determinada a partir de la continuació d’una sèrie.– Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i de reconeixement d’objectes a partir de l’observació.– Aplicar estratègies d’actuació partint d’una pauta determinada.

8. Autonomia i iniciativa personal

– Utilitzar i aplicar amb destresa i de manera autònoma els materials escolars.– Millorar el propi coneixement i el dels altres mitjançant la identificació de parts del cos.– Desenvolupar hàbits relacionats amb l’ordre i la cura i bon ús d’objectes.– Practicar la presa de decisions a partir de l’experiència personal i el raonament lògic.– Valorar la importància de tenir cura de la pròpia salut amb hàbits adequats a cada situació.– Descobrir la importància del joc en el desenvolupament personal.– Conscienciar-se de la necessitat de dormir prou hores.– Millorar la motricitat fina mitjançant el traçat de línies, l’escriptura de nombres, el dibuix de figures

geomètriques, l’apegament d’adhesius i el picat amb un punxó.– Conscienciar-se de la necessitat de consumir fruita diàriament per seguir una dieta sana i preservar

la salut. – Conscienciar-nos de la necessitat de seguir una dieta sana i equilibrada i protegir-nos del sol.– Reconéixer i aplicar hàbits d’higiene bàsics.– Desenvolupar hàbits responsables i autònoms de cura de la natura.– Afavorir la iniciativa decidint l’entorn adequat d’adhesius temàtics i manifestant preferències.– Conscienciar-se de la necessitat de desenvolupar comportaments correctes per a un bon dessenvolu-

pament personal.

32

13. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLECONTINGUTS DEL SEGON CICLE

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

Bloc 1. El cos i la pròpia imatgea) El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal. El to, la postura, l’equilibri.b) Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.c) La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les necessitats

bàsiques del cos.d) Valoració i actitud positiva davant de les demostracions de sentiments, d’emocions i de vivències

pròpies i dels altres, i el seu control gradual.e) Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues possibilitats i

limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant discriminacions.

Bloc 2. El joc i el movimenta) La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.b) La coordinació i el control de les habilitats motrius fines i bàsiques.c) Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.d) El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per a conéixer la realitat.e) L’acceptació de les normes implícites que regixen els jocs de representació de papers.f) L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.g) El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes i la seua valoració en el desenvolupament

funcional de les activitats quotidianes i en els jocs específics i generals.

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidianaa) La percepció dels desitjos i dels estats d’ànim, la seua manifestació i comunicació. La pràctica de

destreses, actituds, normes i la consolidació d’hàbits positius.b) L’adquisició d’autonomia operativa per mitjà del desenvolupament per si mateixos d’un creixent

nombre d’accions de la vida quoti- diana, especialment en la satisfacció de necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc.

c) El coneixement i l’ús dels instruments, tècniques, habilitats i seqüències en activitats pròpies de la vida quotidiana.

d) La interacció i col·laboració amb actituds positives per a establir relacions d’afecte amb els altres.

Bloc 4. L’atenció personal i la saluta) La salut i l’atenció d’un mateix.b) Les accions que afavorixen la salut.L’alimentació i el descans.c) L’habituació a la neteja de les corresponents i diverses parts del cos i d’este en la seua totalitat.d) L’atenció del seu entorn per a poder realitzar les activitats en espais nets i ordenats.e) L’adquisició d’hàbits adequats per a evitar situacions de perill i la sol·licitud d’ajuda davant d’ell.

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Bloc 1. Medi físic: relacions i mesuresa) Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions:

– Color– Forma– Grandària– Grossor

33

– Textura– Semblances i diferències– Pertinença i no pertinença

b) L’agrupació d’objectes en col·leccions atenent les seues propietats i atributs.c) El gust per explorar objectes i activitats que impliquen posar en pràctica coneixements sobre les

relacions entre objectes.d) El nombre cardinal i ordinal.e) La construcció de la sèrie numèrica per mitjà de l’addició de la unitat.f) La representació gràfica de les col·leccions d’objectes per mitjà del nombre cardinal. La utilització

de la sèrie numèrica per a comptar elements de la realitat quotidiana.g) La resolució de problemes que impliquen l’aplicació de senzilles operacions.h) El descobriment de les nocions bàsiques de mesura: longitud, grandària, capacitat, pes i temps.i) L’estimació de la duració d’algunes rutines de la vida quotidiana en relació amb les unitats de

temps.j) El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics. L’adquisició de nocions

bàsiques d’orientació i situació en l’espai.

Bloc 2. L’acostament a la naturalesaa) El coneixement de les característiques generals dels éssers vius i de la matèria inerta: semblances i

diferències.b) L’observació dels fenòmens atmosfèrics: causes i conseqüències.c) L’observació i exploració d’animals i plantes del seu entorn.d) La presa de consciència dels canvis que es produïxen en els éssers vius. Aproximació al cicle vital.e) El desenvolupament de la curiositat, atenció i respecte cap als animals i plantes com a primeres

actituds per a la conservació del medi natural.f) La identificació de distints tipus de paisatge: paisatge rural i paisatge urbà.g) L’experimentació i el descobriment de la utilitat i aprofitament d’animals, plantes i recursos naturals

per part de la societat i dels propis xiquetes i xiquets.h) L’exploració i coneixement de les interaccions i relacions entre animals, entre animals i plantes i

entre éséssers vius i el seu entorn.i) El gaudi al realitzar activitats en contacte amb la naturalesa.

Bloc 3. La cultura i vida en societata) Els continguts que integren este bloc són:b) La percepció dels primers grups socials de pertinença.c) La presa de consciència de la necessitat dels grups socials i del seu funcionament intern. Les

relacions afectives que s’hi establixen.d) La valoració i el respecte de les normes que regixen la convivència en els grups socials a què

pertanyen.e) El descobriment de les diferents formes d’organització humana, segons la seua ubicació en els

distints paisatges: rural i urbà.f) L’observació de l’activitat humana en el medi; funcions, tasques i oficis habituals.g) La presa de consciència dels servicis relacionats amb el consum.h) El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el descobriment d’altres

societats a través dels mitjans de comunicació.i) La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en manifestacions

artístiques, costums i celebracions populars.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Bloc 1. Les llengües i els parlants

Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la

34

següent taula, i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de l’específica.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) El descobriment de la presència de dos llengües oficials usades en l’entorn social i a l’escola, així com d’altres usades per persones de tot el món.

b) El reconeixement de la conveniència i la necessitat de conéixer els dos idiomes oficials i utilitzar-los progressivament.

c) L’actitud positiva cap a les diferents llengües i cultures que conviuen en la nostra societat, i el respecte.

d) L’interés per l’ús del valencià en qualsevol situació, especialment quan no és la llengua habitual.

Bloc 2. Llenguatge verbal

Els continguts que integren este bloc són:

2.1. Escoltar, parlar i conversar

2.2. Aproximació a la llengua escrita

2.3. Aproximació a la literatura

2.1. Escoltar, parlar i conversar

Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula, i els específics de cada llengua cooficial en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna mes els de l’específica.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets, per a explorar coneixements i aprendre; per a expressar i comunicar idees i sentiments, per a establir relacions amb els membres de la seua societat i per a regular la pròpia conducta i la dels altres.

b) La iniciativa, l’interés i la participació en la comunicació oral en les situacions de la vida quotidiana a l’aula, com a mitjà per a establir i mantenir relacions socials, resoldre un conflicte o planificar una activitat al mateix temps que es respecten les normes socials que regulen l’intercanvi lingüístic.

c) L’ús progressiu del lèxic valencià genuí propi de l’estàndard oral, en substitució de les formes incorrectes i dels

35

barbarismes incorporats pel llenguatge col·loquial.

d) L’adquisició i utilització en l’àmbit oral, en situacions quotidianes contextualitzades, de les formes genuïnes de la llengua: sons de vocals obertes i tancades, formes del plural, preposicions, els pronoms adverbials en i hi, el partitiu de, i l’ús bàsic dels verbs ser i estar.

e) L’ús de les construccions lingüístiques genuïnes i de les formes pròpies del valencià que afavorisquen un domini progressiu dels elements necessaris per a la comprensió i les produccions orals correctes: discriminació auditiva, entonació adequada i pronunciació de tots els sons (s sorda i sonora, distinció b/v, emmudiments, geminació...).

f) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una entonació adequada i una pronunciació clara.

f) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una entonació adequada i una pronunciació clara.

g) La participació i l’escolta activa en situacions habituals de comunicació. Acomodació progressiva dels seus enunciats als formats convencionals, així com l’acostament a la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals..

h) La utilització adequada de les normes que regixen l’intercanvi lingüístic, sobretot el respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa.

i) La construcció compartida en les diferents situacions d’interacció per a avançar en la comunicació i l’intercanvi de comunicació, de manera que s’ajuste al context per a ampliar els seus coneixements i arribar a unes solucions o conclusions.

j) El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés per l’anàlisi dels aspectes fònics i lèxics.

j) El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés per l’anàlisi dels aspectes fònics i lèxics.

36

k) L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió:escoltar atentament, conéixer les relacions de causa-efecte que l’ajuden a predir el desenvolupament de la trama, etc., i connectar el que s’escolta amb les experiències personals.

LLENGUA ESTRANGERAl) El descobriment progressiu de nou lèxic i de noves i genuïnes estructures gramaticals, entonació i

pronunciació.m) La comprensió de la idea global de textos orals en situacions habituals d’aula i quan es parla de

temes coneguts i predicibles.n) El coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés pels seus

aspectes diferencials respecte a les llengües cooficials.o) L’interés per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de comunicació

2.2. Aproximació a la llengua escrita

Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la competència específica.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) L’aproximació a l’ús de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, de busca d’informació i de font de plaer, de manera que reconega les seues funcions en l’activitat social. Interés per explorar alguns dels seus elements

b) L’observació, l’exploració i la utilització dels diferents textos habituals, dels llocs on apareixen i de la seua funció comunicativa (textos de l’entorn quotidià, d’informació i d’esbarjo i transmissió cultural).

c) La situació davant dels textos des d’un primer moment com a receptor-lector i com a productor-escriptor, amb intenció comunicativa, que posa en joc els seus coneixements lingüístics (silueta, reconeixement de grafies, paraules...) i tècnics (ús dels instruments d’escriptura),dels diferents suports (paper, ordinador...) i dels diferents recursos (llibres, revistes, rètols, catàlegs, làmines...).

37

d) L’interés per parlar i pensar a fi d’escriure i llegir des de les seues competències i dominar progressivament el sistema d’escriptura

e) L’ús de les competències de lectoescriptura bàsiques (direccionalitat, linealitat, orientació esquerra-dreta, distribució del text, posició a l’escriure) des dels primers moments del procés de construcció de l’escrit

f) La diferenciació entre les formes escrites i altres formes d’expressió gràfica. La identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals. La percepció de diferències i semblances. La iniciació al coneixement del codi escrit a través d’eixes paraules i frases.

g) L’ús, gradualment autònom de diferents suports de la llengua escrita com a llibres, revistes, periòdics, cartells o etiquetes. La utilització progressivament ajustada de la informació que proporcionen.

h) La lectura en veu alta de paraules i xicotets textos ja coneguts, després d’una preparació a nivell oral i una memorització prèvia, amb la pronunciació, l’entonació i el ritme adequats.

h) La lectura en veu alta de paraules i xicotets textos ja coneguts, després d’una preparació a nivell oral i una memorització prèvia, amb la pronunciació, l’entonació i el ritme adequats.

i) La interpretació i descripció d’imatges (fotografies, dibuixos...) i de textos que combinen text i imatge (anuncis, contes il·lustrats...), especialment d’aquells procedents de l’entorn immediat de la xiqueta o del xiquet i de l’escola.

i) La interpretació i descripció d’imatges (fotografies, dibuixos...) i de textos que combinen text i imatge (anuncis, contes il·lustrats...), especialment d’aquells procedents de l’entorn immediat de la xiqueta o del xiquet i de l’escola.

j) La reconstrucció progressiva i acurada dels errors més comuns del llenguatge col·loquial per a arribar a l’estàndard oral, esborrany del text a partir del qual s’ha de construir l’escrit.

k) L’ús correcte del llenguatge que s’escriu, amb un lèxic ric i genuí apropiat per a l’acte d’escriptura, a més de la

k) L’ús correcte del llenguatge que s’escriu, amb un lèxic ric i genuí apropiat per a l’acte d’escriptura, a més de la

38

valoració positiva dels intents de reconstrucció del codi.

valoració positiva dels intents de reconstrucció del codi.

l) L’interés i l’atenció en l’escolta de narracions, explicacions, instruccions o descripcions llegides per altres persones

m) L’ús progressiu de les característiques bàsiques dels contes impresos i interés per interpretar-los

n) La utilització de l’escriptura per a acomplir finalitats reals. Interés i disposició per a l’ús d’algunes convencions del sistema de la llengua escrita, com a linealitat, orientació i organització de l’espai, i gust per produir missatges amb traços cada vegada més precisos i llegibles..

o) El descobriment, la identificació i la pràctica adequada dels elements de la representació gràfica del sistema d’escriptura: correspondència grafia-fonema, identificació de lletres, segmentació de paraules, síl·labes i fonemes.

o) El descobriment, la identificació i la pràctica adequada dels elements de la representació gràfica del sistema d’escriptura: correspondència grafia-fonema, identificació de lletres, segmentació de paraules, síl·labes i fonemes.

p) La interpretació i la producció col·lectiva i individual de paraules, frases i textos en situacions comunicatives rellevants i pròximes a la xiqueta o al xiquet, així com de paraules, frases i textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica, després d’una preparació col·lectiva prèvia i amb la guia de la mestra o del mestre.

p) La interpretació i la producció col·lectiva i individual de paraules, frases i textos en situacions comunicatives rellevants i pròximes a la xiqueta o al xiquet, així com de paraules, frases i textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica, després d’una preparació col·lectiva prèvia i amb la guia de la mestra o del mestre.

q) La valoració de l’atenció en el contingut i la presentació de les produccions pròpies i dels altres i de l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions comunicatives.

r) L’ús del vocabulari específic per a referir-se a elements bàsics que configuren el text escrit (títol, portada, il·lustració, paraula, lletra...).

r) L’ús del vocabulari específic per a referir-se a elements bàsics que configuren el text escrit (títol, portada, il·lustració, paraula, lletra...).

LLENGUA ESTRANGERA

39

s) El descobriment i la identificació de diferents portadors textuals en llengua estrangera.

2.3. Aproximació a la literatura

Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la competència específica.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) L’escolta, la interpretació i la comprensió de contes, relats, llegendes i endevinalles, tant tradicionals com contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.

a) L’escolta, la interpretació i la comprensió de contes, relats, llegendes i endevinalles, tant tradicionals com contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.

b) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, de manera que es gaudisca de les sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produïxen.

b) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, de manera que es gaudisca de les sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produïxen.

c) La participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.

c) La participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.

d) La dramatització de textos literaris amb l’ajuda d’altres recursos lingüístics diferents del llenguatge verbal.

d) La dramatització de textos literaris amb l’ajuda d’altres recursos lingüístics diferents del llenguatge verbal.

e) La descripció d’un esdeveniment habitual amb les seues pròpies paraules, respectant progressivament l’orde cronològic.

e) La descripció d’un esdeveniment habitual amb les seues pròpies paraules, respectant progressivament l’orde cronològic.

f) L’interés per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literàries.

g) La utilització de la biblioteca amb respecte i atenció i la seua valoració com a recurs informatiu, d’entreteniment i gaudi.

h) L’accés a l’arrel cultural comunitària i a l’imaginari col·lectiu.

i) El descobriment dels textos literaris com a font de construcció i d’enriquiment del discurs propi.

j) L’ús progressiu de les característiques bàsiques dels

40

contes impresos (fórmules de començament i final, plantejament, nuc i desenllaç).

k) La valoració del contingut i la presentació de les produccions pròpies i dels altres, i de l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions comunicatives.

LLENGUA ESTRANGERAl) L’escolta i comprensió del sentit global dels contes, tant tradicionals com contemporanis, amb

suport visual i/o gestual, com a font de plaer i d’aprenentatge.m) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos de caràcter

poètic, de tradició cultural o d’autor, treballats primer amb recursos lingüístics no verbals, de manera que les gaudisca de les sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produïxen.

Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge

Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la columna específica.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMÚ CASTELLÀ

a) El descobriment de la llengua oral i escrita com a mitjà per a informar-se, per a aprendre i per a pensar.

b) L’acceptació de l’estàndard oral valencià i de les formes correctes genuïnes més pròximes a l’entorn escolar com a varietat de llengua formal de l’escola, compatible amb el col·loquial del carrer, i que cal usar en contextos formals.

c) El coneixement i l’ús dels procediments implicats en el llenguatge verbal necessari per a apropiar-se del coneixement del món que els envolta.

d) La construcció dels significats culturals dels elements de la realitat i del medi en què viuen per mitjà de la interacció i l’ús del llenguatge amb altres membres de la seua cultura o d’altres.

e) L’ús del discurs per a planificar i dur a terme les activitats quotidianes de comunicació i d’organització de la vida diària de l’aula, de

e) L’ús del discurs per a planificar i dur a terme les activitats quotidianes de comunicació i d’organització de la vida diària de l’aula, de

41

manera que s’expresse progressivament amb unes construccions lingüístiques acurades i amb una pronunciació correcta.

manera que s’expresse progressivament amb unes construccions lingüístiques acurades i amb una pronunciació correcta..

f) L’ús precís i apropiat del lèxic genuí característic de les diferents àrees, especialment del que ha sigut substituït per formes híbrides, incorrectes o per vocabulari d’altres llengües.

f) L’ús precís i apropiat del lèxic genuí característic de les diferents àrees, especialment del que ha sigut substituït per formes híbrides, incorrectes o per vocabulari d’altres llengües.

g) La comprensió de les explicacions de la mestra o del mestre sobre un tema d’interés, els passos d’una tasca, la manera de buscar informació..., sense que se li haja d’explicar individualment.

g) La comprensió de les explicacions de la mestra o del mestre sobre un tema d’interés, els passos d’una tasca, la manera de buscar informació..., sense que se li haja d’explicar individualment.

h) L’ús de la llengua per a planificar un projecte de treball o una xicoteta investigació, per a construir de manera col·lectiva els coneixements i per a recapitular i verbalitzar els resultats, respectant les normes socials establides que regulen l’intercanvi lingüístic..

h) L’ús de la llengua per a planificar un projecte de treball o una xicoteta investigació, per a construir de manera col·lectiva els coneixements i per a recapitular i verbalitzar els resultats, respectant les normes socials establides que regulen l’intercanvi lingüístic.

i) L’ús d’estratègies de comprensió i d’utilització de recursos i fonts d’informació escrita (fullets informatius, llibres divulgatius, biblioteca d’aula...) i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjans d’informació i d’aprenentatge.

j) El descobriment i l’acceptació d’altres fonètiques i altres formes amb lèxic diferent de la pròxima, en la utilització dels recursos, fonts d’informació i tecnologies de la informació i la comunicació, com a variants dialectals del mateix sistema lingüístic.

k) La interpretació i l’escriptura de textos informatius senzills per mitjà d’un registre pròxim a la parla de l’entorn, com a producte d’una busca prèvia sobre experiències pròximes a l’alumne i de l’elaboració col·lectiva del pretext.

k) La interpretació i l’escriptura de textos informatius senzills per mitjà d’un registre pròxim a la parla de l’entorn, com a producte d’una busca prèvia sobre experiències pròximes a l’alumne i de l’elaboració col·lectiva del pretext.

l) La interpretació i l’ús de l’escrit combinat amb altres formes de representació (imatges, fotografies...) amb

42

diverses finalitats: fer un registre de dades, elaborar un dossier explicatiu d’una investigació o un projecte...

m) L’ús de llistes, murals i esquemes conceptuals en la planificació, elaboració i avaluació d’una investigació o un projecte.

n) L’ús de les competències disponibles i dels coneixements i les regularitats de la primera llengua, com a base per a l’adquisició i construcció de la segona..

Els continguts de la competència comuna de les diferents llengües apareixen en la columna central de la següent taula i els específics de cada llengua cooficial, en la columna lateral corresponent. Els continguts específics de la llengua estrangera es detallen a continuació de la taula. Els continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència comuna més els de la competència específica.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) El descobriment dels diferents mitjans (ràdio, foto, cine, vídeo, televisió, còmic, videojoc, etc.) a partir dels que tenen a casa i dels quals són usuaris.

1.1. El descobriment dels diferents mitjans (ràdio, foto, cine, vídeo, televisió, còmic, videojoc, etc.) a partir dels que tenen a casa i dels quals són usuaris.

1.2. La iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com l’ordinador, càmera o reproductors de so i d’imatge, com a elements de comunicació.

1.3. L’ús de les funcions més elementals d’un programari adequat a l’edat. Obrir i tancar l’aplicació, usar els perifèrics, entrar i eixir d’una icona, pintar un dibuix, passar la pàgina d’un llibre multimèdia, etc..

1.4. La producció de missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto, transparència, gravació en una casset, en vídeo, etc.), posar-li un títol i el nom de l’autor.

d) La producció de missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto, transparència, gravació en una casset, en vídeo, etc.), posar-li un títol i el nom de l’autor.

e) La familiarització amb el llenguatge dels diferents mitjans: observació i descripció dels elements d’una imatge fixa, diferents punts de vista (angles de visió), diferents distàncies (planificació), associació so-imatge, producció d’efectes de so, etc.

1.5. La familiarització amb el llenguatge dels diferents mitjans: observació i descripció dels elements d’una imatge fixa, diferents punts de vista (angles de visió), diferents distàncies (planificació), associació so-imatge, producció d’efectes de so, etc.

43

1.6. L’acostament a produccions audiovisuals com ara pel·lícules, dibuixos animats o videojocs. Valoració crítica dels seus continguts i de la seua estètica.

f) L’acostament a produccions audiovisuals com ara pel·lícules, dibuixos animats o videojocs. Valoració crítica dels seus continguts i de la seua estètica.

g) La comparació de les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seua representació gràfica.

1.7 La comparació de les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seua representació gràfica.

1.8 La distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual..

1.9 La presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.10 La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les expressions i disfrutar dels jocs de llengua.

j) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les expressions i disfrutar dels jocs de llengua.

LLENGUA ESTRANGERAk) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les

expressions i disfrutar dels jocs de llengua.

Bloc 4. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicacióa) L’aproximació a les produccions TIC breus i senzilles.b) La iniciació en l’ús dels instruments TIC.

Bloc 5. Llenguatge plàstica) El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.b) El coneixement dels materials de ductilitat i textura variada.c) L’aplicació de les tècniques bàsiques per al llenguatge plàstic i la creativitat.d) El descobriment i la utilització de la gamma dels colors primaris i de les seues mescles.e) L’interés, el respecte i la valoració per les elaboracions plàstiques pròpies i dels altres.f) El descobriment de la diversitat d’obres plàstiques que es troben presents a l’entorn i que el xiquet i

la xiqueta són capaços de reproduir.g) El manteniment i atenció d’utensilis plàstics bàsics que s’utilitzen per a expressar el llenguatge

plàstic.h) La consolidació de la motricitat per a aconseguir el moviment precís en la producció plàstica.

Bloc 6. Expressió musicala) El coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a sistema de representació.b) El descobriment del soroll, silenci i música.c) El coneixement de les propietats sonores de la veu, dels objectes d’ús quotidià i dels instruments

musicals.d) La discriminació dels sons i sorolls de la vida diària.e) Les qualitats del so: intensitat i ritme.f) El coneixement de les cançons populars infantils, danses, cançons del folklore, cançons

contemporànies, ball i audicions.

44

g) L’interés i la iniciativa per a participar en representacions.h) El coneixement de les propietats sonores de la veu.

Bloc 7. Llenguatge corporala) El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i emocions.b) El coneixement del cos: activitat, moviment, respiració, equilibri i relaxació.c) L’aplicació de les nocions espaciotemporals amb el propi cos.d) El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.e) L’interés i la iniciativa per a participar en representacions de dansa i de teatre, entre d’altres.f) La vivència del llenguatge corporal amb intencionalitat comunicativa i expressiva en activitats

motrius del propi cos.g) La imitació i representació de situacions, de personatges, d’històries senzilles, reals i evocades

individualment i en grups xicotets.

45

14. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLEORGANITZACIÓ DE CONTINGUTS DEL PRIMER CURS: 3-4 ANYS

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge– Exploració del cos i de la cara i identificació de l’esquema corporal.– Experimentació de postures corporals diferents.– Identificació de la pròpia imatge en un espill.– Consciència del propi ordre en una fila.– Utilització autònoma del propi nom per identificar-se.– Discriminació i manifestació de sentiments i emocions.– Identificació i manifestació de gustos, preferències i necessitats personals.

Bloc 2. El joc i el moviment.– Les àrees de joc a l’escola.– La importància del joc simbòlic en l’aprenentatge.– Identificació de diversos jocs col·lectius i individuals.– Manipulació de diverses classes de joguets.– El joc col·lectiu i la socialització.– El patrimoni cultural dels jocs tradicionals.– El joc com a instrument de desenvolupament personal i de la pròpia imaginació.– Exercici d’habilitats manuals adquirint coordinació oculomanual: col·locant adhesius, trossos de

paper de seda, elaborant boletes de paper, picant amb un punxó, retallant, etc.– Correcta utilització de l’instrument d’escriptura fent la pinça amb el polze i l’índex.– Realització de traços horitzontals, verticals, inclinats, corbs i combinats, fent la pinça amb els dits.– Satisfacció per l’adquisició d’habilitats, hàbits i coneixements.

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana– L’hàbit de menjar sol, sense l’ajuda dels adults.– Iniciativa i interés per aprendre habilitats noves.– Reconeixement de situacions i objectes perjudicials.– Utilització adequada d’espais i objectes.– L’hàbit de recollir i ordenar.– Consciència de la necessitat d’adquirir hàbits solidaris envers els altres.– Desenvolupament de l’hàbit de tenir cura de les plantes i els animals. – Iniciativa per decidir la col·locació de determinats objectes en l’entorn adequat.

Bloc 4. L’atenció personal i la salut– Els hàbits d’higiene i de la vida escolar.– Adquisició d’hàbits sobre la seguretat i la cura del cos.– Consciència de la necessitat de vestir de manera adequada a cada estació.– Reconeixement de la necessitat de rentar la fruita abans de menjar-ne.– Desenvolupament d’actituds que milloren l’autonomia i la cura personal, com eixugar-se amb una

tovallola, posar-se una gorra per protegir-se del sol, utilitzar casc per anar en bicicleta o consumir fruita per tenir cura de la salut.

– Consciència de la necessitat de seguir una dieta sana per cuidar la salut.

46

– Reconeixement d’hàbits desitjables per beneficiar la higiene i preservar la salut, com ara emprar mocadors quan calga.

– La cura de la salut moderant el consum de dolços i dormint prou hores.

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Bloc 1. Medi físic: relacions i mesures– Observació, exploració i interpretació de l’entorn, mostrant interés per conéixer-lo.– Reconeixement de peces de roba.– La roba adequada a cada estació.– L’escola: l’aula, el pati, l’aula de psicomotricitat.– Distinció gran/menut, a dalt/a baix, dins/fora, obert/tancat, molts/un, prop/lluny, sol/junt,

igual/diferent, davant/darrere, molts/pocs, abans/després, gros/prim, alt/baix, damunt/davall, llarg/curt, primer/últim, ràpid/lent, tot/res, sec/mullat, ràpid/lent…

– La casa: les habitacions, la seua utilitat i el mobiliari.– Distinció de colors: groc, blau, roig, taronja i verd.– Distinció de sèries presents en l’entorn i d’elements inadequats a un àmbit.– La grafia dels nombres 1, 2 i 3.– Còmput d’elements i representació de la quantitat amb el seu símbol: 1, 2 i 3.– Classificació de la realitat en conjunts.– Formació de conjunts d’elements.– Les figures geomètriques en l’entorn. El cercle, el quadrat i el triangle.– Iniciativa en el traçat de figures geomètriques a partir d’un punt determinat.– Les activitats del dia i de la nit.– Descobriment d’una conseqüència lògica a partir de l’observació de l’entorn.– Identificació d’elements iguals.– Els colors inapropiats a un entorn.– Identificació de vehicles i per on circulen.– Elements que configuren l’entorn.– Detecció d’errors en un entorn.– Elements que podem trobar al carrer.– Les característiques d’un parc d’atraccions, la platja i el camp.– Identificació dels objectes que serveixen per protegir-se del sol i les peces de roba d’estiu.– Identificació de figures i objectes iguals.– Identificació d’objectes i tradicions relacionades amb el Nadal.

Bloc 2. L’acostament a la naturalesa– Reconeixement de l’estació de l’any en què ens trobem.– Les característiques de cada estació.– Les característiques d’un arbre.– Identificació de les característiques cromàtiques dels arbres.– La diversitat de plantes i flors.– Identificació dels animals i les plantes d’un hàbitat determinat.– Els núvols, la pluja i les plantes. – Els animals salvatges i els animals domèstics.– Identificació de les fruites i verdures, la parada on es venen i l’hàbit de menjar-ne.– Identificació de la pluja com a element de la natura que influeix en l’entorn.– Distinció d’éséssers vius i matèria inerta, com el sol, la lluna i els animals.

47

– La fruita corresponent a cada estació.– Desenvolupament d’actituds cíviques de respecte envers els animals i la natura.

Bloc 3. La cultura i la vida en societat– Respecte per les normes que regeixen la convivència a l’escola.– Valoració dels beneficis de compartir.– Assimilació d’actituds d’ajuda i col·laboració.– Desplaçaments en ordre i en fila per entrar i eixir de la classe.– Discriminació de comportaments adequats i inadequats.– Desenvolupament d’hàbits i rutines socials.– Distinció d’actituds correctes i incorrectes.– Respecte envers totes les persones.– Distinció de sistemes de comunicació.– Els beneficis de la pràctica d’esports respectuosos amb el medi ambient.– Identificació de professions i els seus instruments.– Desenvolupament d’hàbits de cura dels espais comuns i d’actituds cíviques, com l’ús de papereres i

l’espera del torn.– Discriminació d’articles propis i impropis d’una xarcuteria i identificació de les característiques

d’aquest establiment.– Identificació d’elements urbans, d’establiments i dels seus productes.– El treball en silenci i la petició de permís com a comportaments i normes socials bàsics.– El concepte sol.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Bloc 1. Les llengües i els parlants– Identificació de les dues llengües oficials a la nostra Comunitat i utilització progressiva de les dues.– Respecte per les llengües i les cultures que conviuen a la nostra societat.– Actitud positiva envers l’aprenentatge de les dues llengües i interés per utilitzar-les en diverses

situacions i contextos.

Bloc 2. El llenguatge verbal

2.1. Escoltar, parlar i conversar:– Iniciativa i interés per participar en converses respectant les normes socials.– Reconeixement del propi nom.– Interés per expressar qualitats d’objectes.– Explicació d’accions pròpies de xiquets de diverses edats.– Atenció a la relació del concepte “redó”.– Descripció de la natura.– Satisfacció pel relat d’experiències d’aprenentatge.– Interés a compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per textos orals.– Audició de textos literaris mostrant l’atenció necessària per comprendre’n el contingut i una actitud

de valoració.– Adquisició del vocabulari emprat en diferents àmbits: l’escola, el cos humà, la tardor, les parts de la

casa, les peces de vestir, plantes, flors i animals, establiments, serveis i productes, professions i els seus instruments, mitjans de transport i sistemes de comunicació, parc d’atraccions, la platja, el camp, la fruita…

– Explicació dels contraris a dalt/a baix, dins/fora, obert/tancat, molts/un, prop/lluny...– Comentari col·lectiu de les vivències relacionades amb el Nadal i actitud atenta davant les

intervencions dels altres.

48

– Comentari col·lectiu de la idoneïtat d’abrigar-nos amb roba adequada i de protegir-nos de la pluja per evitar possibles malalties.

– Comentari dels jocs col·lectius i individuals reflectits en una imatge respectant les normes dels intercanvis comunicatius.

– Verbalització de conceptes abstractes.– Distinció de paraules senzilles.– Comentari col·lectiu dels beneficis de compartir objectes i jocs.– El vocabulari relatiu als jocs i els joguets i a elements de l’entorn, com el sol, la lluna i les estrelles.– La carta com a instrument de comunicació.– Comentari de la necessitat de consumir fruita i verdura cada dia seguint les normes dels intercanvis

comunicatius.– Comentari sobre el desenvolupament d’hàbits que contribuïsquen a l’autonomia personal.– Comentari col·lectiu de les característiques d’un estany i dels animals i plantes que hi podem trobar

respectant les normes dels intercanvis comunicatius.– Pràctica de la descripció verbalitzant la diferència entre animals salvatges i domèstics i entre altres

conceptes.– Denominació d’objectes redons.– Conversa sobre els productes que es venen en una xarcuteria i en altres establiments respectant les

normes bàsiques dels intercanvis comunicatius.– Comentari col·lectiu de coneixements previs sobre activitats i elements d’una oficina.– Argumentació de preferències sobre programes de televisió.– Comentari col·lectiu d’un paisatge i dels mitjans de transport i els errors que hi ha respectant les

normes dels intercanvis comunicatius.– Pràctica de la descripció d’un paisatge identificant i enumerant els diversos elements que hi

apreciem i seguint un ordre lògic.– Descripció col·lectiva dels elements i personatges d’un parc d’atraccions respectant les normes dels

intercanvis comunicatius.– Comentari de les activitats dutes a terme durant el cap de setmana i de les que es poden fer a la

platja i el camp.

2.2. Aproximació a la llengua escrita:– Interés per escoltar textos escrits llegits per altres persones.– Utilització progressiva de la informació que proporcionen diferents recursos de llengua escrita.– Acompanyament amb el dit de la lectura de paraules senzilles.

2.3. Aproximació a la literatura:– Escolta atenta de contes.– Gaudi amb l’audició i comentari de contes tradicionals.– Valoració dels recursos que ofereix la biblioteca.

Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge– Descobriment i ús de la llengua oral i escrita com a mitjà d’informació i d’aprenentatge necessari

per estructurar el pensament.– Utilització de la llengua per interpretar, planificar i estructurar les activitats quotidianes.– Familiarització progressiva amb el llenguatge utilitzat pels diversos mitjans de comunicació.

Bloc 4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació– Treball amb continguts en format multimèdia per imaginar, informar-se i també divertir-se.– Identificació d’objectes en imatges.– Observació, interpretació i valoració del contingut de la làmina temàtica i anàlisi de la informació

que transmet.– L’ordinador com a instrument tecnològic.

49

– Treball amb continguts en format multimèdia.– El significat associat a símbols.

Bloc 5. El llenguatge plàstic– Identificació dels límits en què es fan els grafismes i domini del traç.– Ús de diversos materials i tècniques en la producció plàstica.– Dibuix de realitats característiques de diversos àmbits.– Experimentació amb tècniques artístiques, com ara l’elaboració de boletes de paper de seda.– El color com a element d’expressió artística.– Representació de la pluja mitjançant un dibuix.– Utilització de la tècnica del dit mullat en pintura al tremp per dibuixar un camí.– Acoloriment de dibuixos seguint una pauta de colors determinada.– Decoració lliure d’un dibuix utilitzant diverses tècniques plàstiques.– Acoloriment de dibuixos desenvolupant la capacitat expressiva i creativa i mostrant una bona

coordi-nació oculomanual.– Representació plàstica de la realitat acolorint dibuixos de fruites segons el color que els

corresponga.– Decoració de figures amb boletes de paper de seda i adhesius en lliure disposició.– Decoració d’un dibuix utilitzant paper de cel·lofana, apegant-hi trossos de paper, quadrets o boletes

de paper.

Bloc 6. El llenguatge musical– Els instruments musicals com a mitjà d’expressió artística.– Descobriment dels instruments i la música com a elements del llenguatge artístic.

Bloc 7. El llenguatge corporal– Reproducció de grafismes amb el cos.– El llenguatge corporal creatiu.– Desplaçaments orientats per expressar posicions relatives.– Manifestació del domini del llenguatge gestual i corporal.– Representació d’accions mitjançant llenguatge corporal, com l’acció d’eixugar-se.– Representació gestual de la sensació de perill i dolor.– Representació gestual de com es toca una pandereta i s’utilitza un mocador.– Representació de diversos jocs tradicionals mitjançant el llenguatge corporal i gestual.– Representació de l’actitud de compartir i de no voler compartir en joc simbòlic.– Representació d’activitats, com la venda de fruites i l’acte de menjar sol, en joc simbòlic.– Ús del llenguatge corporal per representar figures geomètriques i conceptes espacials.– Representació d’activitats, com la cura de plantes i animals, en joc simbòlic.– Representació de sentiments de tristesa i d’alegria mitjançant llenguatge gestual i corporal.– Ús del llenguatge corporal per representar conceptes abstractes i espacials.

50

15. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLECRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONA1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a descobrir els objectes

d’aprenentatge a través de la percepció i de la sensació.2. Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interrelacions humanes que repercutisquen

en un ajust de la pròpia imatge corporal.3. Tenir cura del cos i de la higiene corporal, fomentant hàbits i actituds que ajuden a mantindre una

adequada salut mental i física.4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la pertinença a un grup

social, manifestant sentiments i normes de relació social.

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL1. Actuar sobre els objectes, discriminar-los, agrupar-los, classificar- los i ordenar-los segons

semblances i diferències observables, quantificar i ordenar col·leccions, fer raonaments numèrics en tasques quotidianes i en la resolució de problemes senzills.

2. Utilitzar el coneixement del medi físic, natural, social i cultural com a marc en què estan situats els objectes d’aprenentatge amb què interactua i aplicar actituds de respecte i atenció cap a la naturalesa, la societat i la cultura.

3. Conéixer els grups humans que formen part de la societat a què pertany, aplicar normes socials de respecte i afecte en les relacions amb estos.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ1. Expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques propis dels diferents llenguatges

artístics i audiovisuals, mostrant interés per explorar les seues possibilitats, per disfrutar amb les seues produccions i per compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives.

2 Utilitzar les llengües cooficials com a instrument de comunicació, d’expressió, de representació, d’estructuració del pensament, de gaudi, d’aprenentatge i de regulació de la conducta, valorant i respectant la diversitat lingüística de la nostra societat.

3. Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i respectuosa.

4. Mostrar interés pels textos literaris i pels escrits presents a l’aula i en l’entorn pròxim iniciant-se’n en l’ús, en la comprensió de les finalitats i en el coneixement d’algunes característiques del codi escrit, i interessar-se i participar en les situacions de lectura i escriptura que es produïxen a l’aula.

5. Escoltar, comprendre, recitar i representar diferents textos tradicionals i contemporanis com a font de gaudi i d’aprenentatge, valorant el llibre i altres suports textuals i la biblioteca com a fonts d’informació, entreteniment i fruïció.

6. Iniciar-se en l’ús dels diferents mitjans d’informació i de comunicació sonors, visuals i audiovisuals i aprendre a utilitzar-los com a mitjà per a desenvolupar les habilitats comunicatives i artístiques i per a aprendre a aprendre.

7. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per a comunicarse en activitats dins de l’aula i mostrar interés i satisfacció per participar en estos intercanvis comunicatius.

8. L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de l’intercanvi verbal que els xiquets i les xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat; per mitjà d’estos intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos comunicatius diversos.

9. Manifestar les experiències que va vivint a través del llenguatge plàstic, utilitzar el material plàstic amb precisió, cuidar-lo i netejar-lo, i respectar i disfrutar de les produccions pròpies i dels altres.

51

10. Utilitzar l’educació vocal, rítmica, auditiva i d’expressió corporal, per a expressar i comunicar el repertori de cultura musical i d’expressió corporal que la societat transmet i descobrir-lo com a mitjà en la busca de la pròpia identitat.

11. Expressar, comunicar, crear, compartir i interactuar en la societat en què viu i manifestar la sensibilitat i presa de consciència de si mateix en postures, gestos i accions de la vida quotidiana que formen part del llenguatge corporal.

52

16. EDUCACIÓ INFANTIL: SEGON CICLECRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CURS: 3-4 ANYS

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

– Observar que són capaços de reconéixer parts del cos i la cara.– Comprovar que saben experimentar adequadament diverses postures corporals.– Comprovar que progressen en el reconeixement de les pròpies característiques físiques.– Constatar que comparteixen experiències, emocions, gustos i preferències personals.– Constatar que adquireixen progressivament els hàbits i les rutines de la vida escolar.– Observar que són conscients de l’adquisició d’habilitats, hàbits i coneixements.– Constatar que prenen consciència de l’ordre que ocupen en una fila.– Comprovar que desenvolupen l’hàbit de recollir i ordenar.– Exercitar habilitats manuals, com apegar, retallar, arrugar, puntejar, etc.– Confirmar que progressen en l’adquisició d’hàbits de seguretat i higiene.– Observar que milloren el control precís dels traços verticals i combinats amb una bona coordinació

oculomanual.– Veure que reconeixen la importància del joc per al desenvolupament personal i de la imaginació.– Observar que identifiquen jocs col·lectius i individuals i les zones lúdiques de l’escola.– Constatar que reconeixen el joc col·lectiu com a element de socialització.– Comprovar que adquireixen hàbits de cura de la pròpia salut.– Constatar que adquireixen hàbits solidaris i de cura i bon ús dels objectes i de l’entorn.– Comprovar que adquireixen la consciència que cal consumir fruita cada dia.– Observar que es consciencien de la necessitat de menjar de manera autònoma.– Comprovar que desenvolupen la iniciativa practicant la lliure disposició d’elements.– Veure que mostren iniciativa per decidir la col·locació d’objectes en un entorn adequat.– Observar que manifesten gustos, preferències i necessitats de manera autònoma.

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

– Verificar que reconeixen l’estació de l’any, les característiques principals de cada estació i elements i fenòmens de la natura.

– Verificar que observen i analitzen els fenòmens naturals, els éssers vius i la matèria.– Constatar que discriminen els animals salvatges dels animals domèstics.– Comprovar que reconeixen plantes i animals i el seu hàbitat característic.– Verificar que desenvolupen actituds cíviques de respecte envers els animals i la natura.– Observar que reconeixen els elements i dependències propis de l’escola.– Comprovar que identifiquen qualitats dels objectes i nocions espacials.– Veure que reconeixen els elements de la casa.– Comprovar que quantifiquen correctament elements.– Verificar que reconeixen nocions espacials i geomètriques, i qualitats en objectes.– Observar que distingeixen correctament els colors roig, groc, blau i taronja.– Observar fenòmens naturals, les seues manifestacions i conseqüències.– Veure que discriminen colors, quantitats i conceptes abstractes, espacials i geomètrics.– Comprovar que distingeixen diversos tipus de fruites i verdures, els seus noms i colors.– Comprovar que identifiquen professions i els seus instruments, i establiments comercials.– Comprovar que identifiquen mitjans de transport i de comunicació.

53

– Constatar que identifiquen les activitats de la platja, l’aigua i l’estiu.– Confirmar que progressen en el traç de la grafia dels nombres 1, 2 i 3.– Reconéixer els símbols corresponents a quantitats.– Comprovar que s’inicien en la quantificació d’elements.– Constatar que progressen en el còmput d’elements i la classificació en conjunts.– Observar que reconeixen i discriminen el cercle, el quadrat i el triangle.– Veure que identifiquen la seqüència d’una sèrie i l’ordre d’una història.– Observar que distingeixen actituds correctes i incorrectes i comportaments cívics.– Veure que desenvolupen hàbits d’ajuda als altres.– Constatar que desenvolupen comportaments cívics i respectuosos.– Observar que adquireixen les actituds i les normes socials adequades a cada situació.– Comprovar que identifiquen objectes relacionats amb el Nadal i tradicions associades a aquestes

festes.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

– Comprovar que utilitzen el llenguatge per relacionar-se i regular la conducta.– Verificar que comprenen la intenció comunicativa dels missatgtes.– Constatar que verbalitzen correctament qualitats físiques d’objectes i persones.– Observar que conversen sobre diversos temes valorant les intervencions dels altres.– Comprovar que utilitzen el llenguatge verbal per explicar experiències i emocions.– Verificar que interpreten adequadament el significat de textos orals.– Observar que amplien progressivament el vocabulari sobre les estacions i la casa.– Constatar que participen en converses col·lectives respectant les normes bàsiques.– Assimilar el vocabulari relatiu a l’escola i el cos humà.– Constatar que comenten diferències i característiques de jocs col·lectius i individuals.– Comprovar que escolten textos literaris i n’interpreten correctament el significat.– Verificar que verbalitzen conceptes bàsics i distingeixen paraules senzilles.– Observar que assimilen correctament el vocabulari treballat en el quadern.– Constatar que anomenen el color i amplien el vocabulari de les fruites.– Veure que comenten la necessitat de menjar fruites i verdures diàriament i seguir una dieta sana.– Observar que escolten textos literaris i n’interpreten correctament el significat.– Veure que comenten les característiques d’un estany i les seues plantes i animals.– Verificar que verbalitzen les diferències entre animals i entre conceptes abstractes.– Constatar que amplien el vocabulari de les peces de vestir, les plantes i els animals.– Veure que amplien el vocabulari dels establiments, les professions i els seus instruments.– Comprovar que es familiaritzen amb la interpretació de paraules senzilles.– Observar que argumenten les seues necessitats, gustos i preferències personals.– Veure que comenten una imatge respectant les normes dels intercanvis comunicatius.– Constatar que amplien el vocabulari dels vehicles i els sistemes de comunicació.– Comprovar que descriuen un paisatge i es familiaritzen amb paraules senzilles.– Comprovar que participen activament en les converses col·lectives.– Constatar que amplien el vocabulari de la platja i les activitats estiuenques.– Constatar que interpreten, analitzen i valoren el contingut i l’estètica d’imatges.– Observar que distingeixen progressivament entre realitat i representacions audiovisuals.– Verificar que valoren el treball amb continguts en format multimèdia.– Treballar amb continguts en format multimèdia per imaginar, informar-se i també divertir-se.

54

– Veure que consideren els ordinadors instruments de coneixement i comunicació.– Constatar que distingeixen i interpreten bé el significat associat a símbols i codis.– Comprovar que progressen en l’acoloriment de dibuixos i en la pràctica de grafismes.– Verificar que aprecien el color com a element del llenguatge plàstic i artístic.– Constatar que progressen adequadament en la pràctica de diverses tècniques artístiques i

decoratives.– Comprovar que s’inicien adequadament en la representació plàstica de la realitat acolorint dibuixos

segons un model.– Acolorir dibuixos i fer grafismes en una superfície delimitada.– Comprovar que acoloreixen dibuixos seguint una pauta de colors determinada.– Verificar que descobreixen els instruments i la música com a elements del llenguatge artístic.– Constatar que representen plàsticament la realitat pintant-se i pintant elements.– Verificar que representen diversos conceptes espacials amb desplaçaments corporals.– Imitar, mitjançant el moviment del cos, el traç de grafismes i figures geomètriques.– Observar que representen diversos jocs tradicionals amb llenguatge corporal i gestual.– Veure que representen actituds en joc simbòlic i mitjançant el llenguatge corporal i gestual.– Constatar que representen conceptes espacials i geomètrics amb llenguatge corporal.– Constatar que progressen en la representació de la realitat mitjançant el llenguatge gestual.– Observar que representen emocions, sentiments i sensacions amb llenguatge gestual i corporal.– Verificar que progressen en el domini del llenguatge corporal i gestual.

55