BITOC guia didàctica

coneixement del medisocial i cultural

ciclesuperior

20

00

Aquesta obra ha estat elaborada per l’equip pedagògic i editorial

de Text-La Galera.

Redacció:

Josep M. Turuguet

Joan Escapa

Il·lustracions:

Sebastià Serra

Jordi Vila i Delclòs

Vilma Masdevall

Edició i coordinació de l’àrea de ciències socials:

Sílvia Ruiz

Coordinació general:

Xavier Carrasco

Direcció general:

Xavier Blanch

Obra presentada a homologació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Primera edició en format PDF: juny del 2002

Pictogrames de capçaleres: El PersasMaquetació: Montserrat EstévezCorrecció: M. Mercè EstévezCartografia: ICA (Idees Cartogràfiques Aplicades), SLDirecció editorial: Jesús Giralt

© 2002, Enciclopèdia Catalana, SADiputació, 250. 08007 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.comtext@grec.com

Presentació PÀGINA

Objectius generals d’etapa PÀGINA

Objectius referencials de cicle superior PÀGINA

Estructura didàctica PÀGINA

Programació de continguts de cicle superior PÀGINA

Proposta d’avaluació inicial PÀGINA

Recursos didàctics

Bitoc 1 PÀGINA

Bitoc 2 PÀGINA

Via 3

Bitoc 1 PÀGINA

Bitoc 2 PÀGINA

Proposta d’avaluació additiva PÁGINA

Solucionari

Bitoc 1 – via 1 PÀGINA

Bitoc 1 – via 2 PÀGINA

Bitoc 1 – via 3 PÀGINA

Bitoc 2 – via 1 PÀGINA

Bitoc 2 – via 2 PÀGINA

Bitoc 2 – via 3 PÀGINA

Cartografia PÁGINA

Programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics

591

191

581

961

361

951

541

531

111

78

36

93

72

32

91

41

31

5

ÍndexCICLE SUPERIOR

EL PROJECTE TEXT-LA GALERA

DE CICLE SUPERIOR

Els materials educatius per al cicle superior d’edu-cació primària que us presentem a través d’aques-ta guia didàctica formen part de la segona genera-ció de llibres d’un projecte pedagògic i editorialque va néixer l’any 1991 i que va donar els primersfruits a principis de 1992. Llavors s’iniciava uncanvi educatiu que, progressivament, ha anat con-figurant el sistema educatiu actual. El projectepedagògic i editorial Text-La Galera, elaborat desde la solvència que acredita el grup EnciclopèdiaCatalana, va voler ser i és una aportació decidida ala renovació pedagògica.

Al llarg d’aquests anys hem bastit una ofertapedagògica que va des del parvulari fins al batxille-rat. Hem aconseguit una molt bona recepció perpart dels professionals de l’ensenyament i hemconsolidat un segell, una manera d’entendre ladidàctica, que ens personalitza nítidament al costatde la resta de produccions editorials.

L’enginyeria didàctica és el nostre camp de treball.No ens proposem només fer llibres bonics, sinómaterials que, a les vostres mans, ajudin a establirde la forma més profitosa el procés ensenyament-aprenentatge. Omplir pàgines amb recursos didàc-tics pot resultar relativament fàcil. Ara bé, disse-nyar amb rigor i minuciositat ponts, camins i canalsd’aprenentatge, pas a pas, amb una estructuracoherent i a partir d’un esglaonament dels contin-guts que permeti una progressió mesurada i, a lavegada, oberta a l’adequació a la realitat de cadagrup-classe o de cada alumne..., fer tot això, tre-ballar des d’aquesta exigència, no és una labor quees pugui confiar simplement a la bona voluntatpedagògica. Requereix, essencialment, qualifica-ció professional i esforç.

Esperem que aquests nous materials, fets ambtenacitat, ofici i inquietud pedagògica, i beneficiatsde les millores que l’evolució didàctica i els replan-tejaments van incorporant, us facin un bon servei.Aquesta és, almenys, la nostra sincera intenció.

PresentacióCICLE SUPERIOR

5

6

CICLE SUPERIOR

Presentació

EL PROJECTE TEXT-LA GALERA DINS DE L’ESTRUCTURA CURRICULAR

COMPETÈNCIA DELS CENTRESD’ENSENYAMENT

COMPETÈNCIA DELA GENERALITAT

DEFINICIÓ DEL MODEL CURRICULAR

Marc curricular per a l’ensenyament obligatori

PROJECTE EDUCATIUDE CENTRE (PEC)

– Reglamentde règimintern

– Pla anual

– Pressupost

– Memòria

Objectiusgenerals

1r nivell de concreció:

QUÈ S’HA D’ENSENYAR?

Disseny curricular

ETAPA ENSENYAMENT PRIMARIObjectius generals etapa

Objectiusgeneralsd’àrea

Bloc decontinguts

d’àrea

Objectiusterminals

d’àrea

2n nivell de concreció:

QUAN S’HA D’ENSENYAR?

CICLES EDUCATIUS

PROJECTE CURRICULARDE CENTRE (PCC)

– Objectius referencialsàrea-cicle

– Seqüenciació de continguts per cicles

– Metodologia– Criteris d’avaluació i

promoció– Tria de materials

curriculars

Seqüenciació dels continguts i objectius referencials d’àrea/cicle

3r nivell de concreció:

COM S’HA D’ENSENYAR?

AULA

PROGRAMACIÓ D’AULA

– Objectius didàctics– Seqüenciació de continguts

intracicle– Estratègies didàctiques– Activitats– Recursos– Avaluació inicial, formativa i

additiva

Seqüenciació dels continguts intraciclePerioditzacióMetodologia

PROJECTE TEXT-LA GALERA

Proposta obertade seqüenciació

de continguts

Proposta metodològica

oberta

PRESCRIPTIU

REFERENCIAL

I ORIENTATIU

EXEMPLIFICATIUPROFESSORSD’AULA

CLAUSTRE

CONSELLESCOLAR

La diversitat d’alumnes, d’aules i d’escoles exigeix, tal com es proposa en el sis-tema educatiu actual, un tractament pedagògic específic per a cada cas. Els lli-bres de text tradicionals, estàndards, no són, doncs, una eina educativa adequa-da per a respondre al procés educatiu tal com s’entén actualment. D’aquí quehàgim creat uns llibres que possibiliten l’adaptació a cada situació d’aprenentat-ge. La fórmula que dóna adaptabilitat als llibres Text-La Galera és el que hem ano-menat vies d’aprenentatge.

Cada una de les dotze unitats que estructuren cada curs està tractada des de tresvies d’aprenentatge diferents o, el que és el mateix, des de tres vies d’accés alscontinguts. Cada via comporta un nivell de dificultat distint. Les vies d’aprenen-tatge ofereixen camins diferents per a arribar a uns continguts proposats.Aquests camins poden ser alternatius i complementaris.

Les possibles combinacions que es facin d’aquestes tres vies, juntament amb l’a-portació dels materials propis de cada mestre, han de fer que de cada llibre Text-La Galera surtin tants llibres diferents com situacions d’aprenentatge o necessi-tats individuals dels alumnes trobem a les escoles.

La VIA 1, que també podríem anomenar via inicial, correspon al llibre de l’alum-ne. Aquesta via conté elements d’inici utilitzables també a les altres vies –làmi-nes d’entrada de les unitats de treball– i continguts de les tres categories –con-ceptuals, procedimentals i actitudinals. De forma sintètica, podríem dir queaquesta és la via amb un corpus didàctic més ampli i que marca, clarament, laseqüència proposada dels continguts.

La VIA 2, que també podríem anomenar via assistida, és la més instrumental, ésa dir, la més procedimental. El nivell de dificultat en l’elaboració de cada un delspassos del procés d’aprenentatge és inferior al de la via 1. Les activitats són mésdirigides i esglaonades. La podeu trobar al final del llibre d’activitats de l’alumne.

La VIA 3, que també podríem anomenar via directa, és la menys instrumental ini-cialment. Pressuposa el domini de determinats coneixements previs i presenta unnivell de dificultat superior al de la via 1 i al de la via 2 en la resolució de les activitatsproposades. Ofereix, a més, una diversitat més àmplia de recursos i planteja unaprofundiment més gran dels continguts. La podeu trobar en aquesta guia didàctica.

PresentacióCICLE SUPERIOR

7

TEXT-LA GALERA UN PROJECTE ESTRUCTURAT EN 3 VIES D’APRENENTATGE

8

CICLE SUPERIOR

Presentació

AQUESTS SÓN ELS TRES ITINERARIS BÀSICS

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements baix

Via 2

Nivell de dificultat baix. Treball gradual i

progressiu, centrat en les habilitats bàsi-

ques i analítiques del treball de lectura i

escriptura.

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell

Via 1

Treball bàsic. Combina les activitats comu-

nicatives i les de sistematització.

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularment elevat

Via 3

Nivell d’aprofundiment. Permet un treball

més lliure i creatiu a un nivell més elevat.

itinerari A

itinerari B

itinerari C

PER QUÈ UN LLIBREAMB ANELLES?*Hem optat per una enquadernacióamb anelles per garantir la possibili-tat de reorganitzar físicament els lli-bres, per poder-vos oferir un llibreconvertible en el llibre fet a mida deles vostres necessitats educatives.Podríem dir que, finalment, vosaltresconstruïu el llibre a partir de la tria iordenació de les vies d’aprenentatgei de la incorporació dels materialsd’elaboració pròpia.

A més, les anelles tenen tambéaltres virtuts, tal com reflecteix l’es-quema següent:

PresentacióCICLE SUPERIOR

9

Els alumnes poden treballar sobre pàgines soltes

(s’estalvien els problemes que genera el llom dels llibres).

Es poden emportar a casa el full o fulls que es fan servir

en cada moment.

Anelles de mida estàndard.Hi podeu afegir fulls

adquirits a qualsevol papereria.

Les anelles estan muntades sobre la contracoberta

per a facilitar l’assentament de les pàgines.

Capacitat de càrrega superior al gruix del llibre.Hi podeu afegir molts treballs d’elaboració pròpia.

*Aquest material també està disponible en versió rústica.

Un llibre obert de debò per a un currículum obert.

10

PERIODITZACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL

CADA LLIBRE CONTÉ 12 UNITATS DE TREBALL

*Unitats temporals més grans poden portar amb facilitat a la dispersió i desorganització dels continguts. Unitats temporals més petites podrien comportar un tancament del currículum per part de la casa editorial.

ELS ESCENARIS COM A REREFONS

Utilitzem la paraula “escenaris” i no pas l’expres-sió “centres d’interès” amb el ferm propòsit d’e-xercir l’honradesa pedagògica. Els escenaris són elrerefons temàtic sobre el qual es construeix cadaunitat de treball. Que un escenari esdevingui “cen-tre d’interès” és decisió i responsabilitat de cadacol·lectiu de mestres del cicle superior.

CICLE SUPERIOR

Presentació

1r trimestre

4 unitats de treball

15-20 dies*

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies

UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT

2n trimestre

4 unitats de treball

15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies

UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT

3r trimestre

4 unitats de treball

15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies

UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT

11

PROGRAMACIÓ

PresentacióCICLE SUPERIOR

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Catalunya

El relleu i les aigües

El clima i la vegetació

La població

El sector primari i el sector secundari

Les ciutats i el sector terciari

La història

El paisatge i les cases al llarg de la història

El vestit al llarg de la història

La comunicació al llarg de la història

El lleure al llarg de la història

Catalunya al llarg de la història

La Península Ibèricai Europa

El relleu i les aigües

El clima i la vegetació

La població

Els sectors econòmics

Les organitzacions socialsi polítiques

L’estudi de la història

La prehistòria

L’edat antiga

L’edat mitjana

L’edat moderna

L’edat contemporània

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

GE

OG

RA

FIA

HIS

TÒ

RIA

PRIMER CURS SEGON CURS

ELS ELEMENTS DE LES PÀGINES DEL BITOC DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL

CICLE SUPERIOR

Presentació

12

LLIBRE D’INFORMACIÓ

LLIBRE D’ACTIVITATS

Títol (indica el contingut

que es treballa a la pàgina)

Espai reservat per

al número de pàgina

d’acord amb l’ordre

en què vosaltres

heu reestructurat

els materials del

llibre d’informació.

Espai reservat per

al número de pàgina

d’acord amb l’ordre

en què vosaltres

heu reestructurat

els materials del

llibre d’informació.

Indicador d’unitat de

treball

Indicador d’unitat de

treball

Indicador de

treball

Apartats i

subapartats

d’informació

Remissions a les

pàgines del llibre

d’informació en què

es treballa el contin-

gut de l’activitat.

Indicador d’apartat

ASPECTES FORMALS

Els materials Bitoc 2000 de l’àrea de Coneixementdel medi social i cultural per al cicle superior s’es-tructuren en dues parts:

– Un bloc d’informació.

– Un bloc d’activitats.

El bloc d’activitats és fungible; el bloc d’informacióno ho és. Els dos blocs estan perfectament rela-cionats però poden funcionar independentmentl’un de l’altre. Per exemple, els mestres podeu ferservir només el llibre d’activitats que completareuamb les pròpies explicacions conceptuals. Tambépodeu fer servir només el llibre d’informació i pre-parar les vostres activitats...

Cada unitat didàctica és pensada per cobrir aproxi-madament el treball de tres setmanes.

El projecte del cicle superior té tres vies d’aprenen-tatge o d’accés als continguts. La via 3 és en aques-ta guia del mestre. En el llibre de l’alumne hi ha lavia 1, que és la via central i que equival quantitativa-ment a un llibre de text convencional, i la via 2, queés a la part final del llibre d’activitats de l’alumne.

Cada unitat està representada per un pictogramaque fa referència a l’escenari que serveix de rere-fons de la unitat. Al costat del pictograma s’indi-quen el contingut i la secció que es treballa encada pàgina.

Les pàgines del llibre s’han numerat d’acord ambl’ordre de presentació dels materials que proposaText. Es deixa també un espai perquè el mestre ola mestra les pugui enumerar segons la seva orde-nació.

ACTIVITATS

Es tracta d’un seguit d’activitats inductives que elsalumnes han de poder resoldre fàcilment.

Les ordres adreçades als alumnes són curtes iconcretes perquè les puguin llegir i entendre ambfacilitat.

A la part superior de cada pàgina d’activitats d’a-prenentatge, uns nombre encerclats remeten a lapàgina del llibre d’informació en què els alumnespoden trobar els conceptes que s’estan treballant.

INFORMACIÓ

Els continguts formatius estan agrupats en dosgrans blocs de sis unitats cadascun: geografia ihistòria, respectivament.

Pictograma

Estructura didàctica

19

CICLE SUPERIOR

20

BLOC D’INFORMACIÓ

Els llibres de Bitoc de cicle superior consten de dotze unitats (les sis primeres degeografia i les altres sis d’història) estructurades en els apartats següents:

108

10 Biografies exemplars

Ramon Llull: l’espasa o la paraula

Ramon Llull va ser un dels filòsofsmés notables de l’edat mitjana. Tant siestem d’acord amb la seva manera depensar i actuar com si no hi estem,hem de reconèixer que la seva vida vaser una aventura extraordinària.

El cavaller del rei

Quin galant cavaller, aquest Ramon! A tret-ze anys ja era el patge del rei Jaume deCatalunya i Aragó, i ara que en té trenta ésl’home de confiança del rei Jaume deMallorca. I heu sentit com canta l’amor?Quan les dames se l’escolten, el cor se’lsfon! I diu que ha tingut tantes amants...! I això que és casat i té dos fills! Què hifarem; la vida a la cort és tan i tan disbau-xada...

Però darrerament està estrany. Ja no festejacap donzella ni acompanya el rei en lesgresques de palau. Va explicant a tothomque Crist se li apareix de nits...

Notícia! Notícia! Sabeu què ha fet el galantcavaller? Ha repartit els seus béns entre lafamília i els pobres i se n’ha anat en pele-grinatge a Sant Jaume de Galícia...

El cavaller de Déu

Ja fa quaranta anys que aquell Ramon vaabraçar la vida religiosa. Ja no és jove nigalant, però és un dels savis més admiratsde la cristiandat! Diuen que ha escrit mésde 200 llibres, en català, llatí i àrab. I tambédiuen que ha viatjat per tot Europa i perterres de moros, i que tant a la Universitatde París com a la mesquita de Bugia, aTunis, se l’escoltaven bocabadats. Ara, alfinal sempre se’l treuen del damunt. No elvolen ajudar a canviar el món.

En Ramon vol canviar el món? Sí, vol unmón cristià. Però no creu en el poder del’espasa. Creu que els infidels se’ls ha deconvertir amb la paraula. Per això ha estu-diat tant i tant, fins i tot els autors musul-mans. El col·legi de Miramar és obra seva;ell el va fundar perquè els missioners apren-guessin la llengua dels àrabs abans de sortira predicar com els apòstols...

Notícia! Notícia! Sabeu què li ha passat alsavi Ramon? L’han fet fora de Bugia a copsde roc! Es veu que ja estan tips que parli encontra del profeta Mahoma.

Ai, que encara ens el faran màrtir!

Presentació

Cada unitat comença amb una pàgina de presenta-ció que arrenca amb una sèrie de preguntes quetroben la seva solució al llarg del llibre i on s’expo-sen de manera clara els objectius que es pretenenassolir amb l’estudi de la unitat.

Finalment, s’anuncia el text que tanca la unitat i queexemplifica algun dels aspectes que s’hi ha treballat.

Aquesta presentació va acompanyada d’un jocfotogràfic contextualitzador que parteix del detalld’un element relacionat amb el contingut de la uni-tat fins a donar-nos la imatge general en quèaquest element s’inscriu.

Mapa de conceptes

El mapa de conceptes organitza i interrelaciona elsconceptes treballats en la unitat.

Informació

Al llarg de les pàgines d’informació es desenvolu-pen de manera molt pautada i estructurada elscontinguts de la unitat. Cada gran apartat ve pre-cedit per una breu entradeta que cohesiona elssubapartats que en formen part.

“Un viatge de llegenda a…” / “Un dia a la vida

de...” “Un viatge…” / “Biografies exemplars”

Aquestes seccions de caràcter literari ens serveixenper tancar les unitats de geografia i les d’història delprimer curs (Bitoc 1) i del segon curs (Bitoc 2) delcicle superior de primària, respectivament.

“Un viatge de llegenda a…” és un recorregut peraquells mites, llegendes i tradicions que formenpart de l’imaginari col·lectiu.

“Un dia a la vida de…” ens mostra el perfil d’unasèrie de personatges que exemplifiquen les mane-res de fer, de viure i de pensar de determinatsperíodes de la història.

“Un viatge...” és un recorregut geogràfic a dife-rents punts del planeta de la mà de personatgesque en són originaris.

“Biografies exemplars” retrata la vida d’algunsdels homes i dones representatius de la història dela humanitat.

(Trobareu preguntes per treballar aquestes quatreseccions en l’apartat de recursos didàctics d’aques-ta guia.)

CICLE SUPERIOR

Estructura didàctica

21

Estructura didàcticaCICLE SUPERIOR

BLOC D’ACTIVITATS

L’elaboració d’un bloc d’activitats de caràcter fungible (sobre el qual l’alumne pottreballar, per tant, directament) comporta determinats avantatges didàctics.Aquests avantatges són els següents:

– Es donen més definides i estructurades les pautes d’elaboració de les respos-tes i s’augmenta, per tant, la capacitat d’intervenció i de control didàctics.

– S’evita a l’alumne el treball mecànic de còpia o d’elaboració d’estructures bàsi-ques (confecció de taules, quadres i altres elements gràfics en general) quemolt sovint són necessàries per a realitzar una activitat d’aprenentatge.

– La formulació de l’activitat i l’espai per a fer aquesta activitat es disposen ple-gats en la mateixa pàgina. Es redueix, per tant, la dificultat pròpia dels mate-rials sobre la taula.

– L’enquadernació amb anelles permet, a més, que els alumnes treballin ambpàgines soltes.

Els apartats que configuren cada unitat són els següents:

Què en saps?

Són activitats prèvies que l’alumne pot resoldrefàcilment perquè disposa d’uns coneixements pre-vis sobre els continguts que treballarà al llarg de launitat.

Activitats d’aprenentatge

Es tracta d’activitats que “ensenyen” inductiva-ment i que, per tant, no requereixen que l’alumnehagi après anteriorment els conceptes que es tre-ballen en la unitat. L’alumne pot resoldre aquestesactivitats només amb la informació que li propor-ciona la mateixa activitat o que ha extret de lesactivitats anteriors.

Procediment

Es presenta d’una manera pautada i il·lustrada elprocés d’elaboració del procediment i, finalment,es proposa fer-ne una aplicació. El desenvolupa-ment de cada proposta ha de comptar amb lesdirectrius i la implicació activa dels mestres.

Eix transversal

En aquest apartat es fa atenció explícita a una acti-tud, una norma o un valor relacionats especialmentamb els conceptes que es treballen en la unitat.Les actituds, els valors o les normes s’estructurenen quatre programes:

– Educació ambiental.

– Educació per a la salut.

– Educació per al consum.

– Educació cívica.

22

CICLE SUPERIOR

Estructura didàctica

VIA 2.

Aquesta via es diferencia bàsicament de la via 1 per un tractament didàctic ambun nivell de dificultat inferior i es concreta a partir de la consideració de dosaspectes:

– El nivell de complexitat en el punt de partida del procés d’aprenentatge.

– El ritme d’aprenentatge i l’esglaonament progressiu del procés didàctic.

Un altre aspecte que es té en compte en aquesta via és el treball dels “prere-quisits” necessaris per a assolir els continguts de la via 1.

Dins d’aquesta via cal destacar els aspectes següents:

Pel que fa a les activitats, tenen la mateixa finalitat que les de la via 1, però sónmolt més dirigides i tenen un nivell de dificultat inferior, ja sigui pel seu planteja-ment o pel tipus de resposta que s’ha de donar.

Pel que fa a la conceptualització, l’elaboració de la definició per part dels alumneses fa a través d’una activitat que té les mateixes característiques que els ante-riors.

D’altra banda, s’insisteix en aquells continguts que ho exigeixen per la seva espe-cial dificultat intrínseca.

VIA 3.

Aquesta via la trobareu en aquesta guia didàctica. Està pensada perquè pugui serfotocopiada i distribuïda a l’alumnat que per les seves característiques necessitiampliar els continguts treballats al llibre d’informació.

Té un nivell de dificultat superior al de la via 1 en el plantejament de les sevesactivitats, que pot venir donada per diferents motius:

– El treball amb més elements o variables.

– L’augment del grau de dificultat en la solució de les activitats.

– L’oferta de més recursos lúdics al voltant del contingut treballat.

Dins d’aquesta via cal destacar els aspectes següents:

Pel que fa a la conceptualització, l’alumne arriba a l’elaboració del contingut sensehaver fet un treball previ d’activitats induïdes. Les activitats d’aplicació tenen lamateixa finalitat que les presentades a la via 1, però presenten un grau de difi-cultat superior.

En aquesta via també s’inclouen altres continguts importants de la via 1 que calaprofundir.

101

Titula cada una de les fotografies i explica els detalls sobre la utilitat, la forma de

construcció o tot allò que puguis esbrinar-ne. Després, escriu a quina època

històrica pertanyen.

1

8El paisatge i les cases al llarg de la història via 2

BITOC 1

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

A

B

C

D

E

F

G

Què has après?

Es tracta d’una sèrie d’activitats destinades a com-provar que l’alumne ha après els continguts treba-llats.