1 NOSALTRESIELMEDIAMBIENT - Cilma tematica ambiental/num 2... · un atax perunitatd’envàs,amb...
15
Amb el suport de Quan ens sentim decebuts pel producte comprat o pel servei contractat que no ha assolit les nostres expectatives no creiem just pagar-lo i volem negociar una compensació o una reducció de preu: un televisor que s'espatlla quan es pràcticament nou, l'hotel d'un viatge que no té la qualitat promesa, una factura de telèfon amb irregularitats, etc. En aquests casos el consumidor té uns drets, i existeixen unes institucions que vetllen pel seu correcte compliment. Qualsevol consumidor final d'un bé o servei que se senti perjudicat per la seva adquisició o ús pot reclamar la reparació del dany, el reembos- sament de determinada quantitat, la rescissió del contracte o l'anul·lació del deute que el consum d'aquell bé o servei li hagi provocat. El primer pas és intentar una entesa satisfactòria i amistosa amb l'empresa proveïdora, o l'establiment on haguem comprat el producte. Si no existeix aquesta entesa, el consumidor pot sol·licitar un . Els fulls de reclamació són obligatoris per a tots els establiments. Estan formats per un joc unitari de tres impresos, un per al consumidor, un per a l'establiment i un que s'ha d'entregar a l'administració o una associació de consumi- dors. Si un establiment no disposa de fulls de reclamació, podem fer la reclamació a l'administració o l'associació de consumidors pertinent. El sol fet de no disposar de fulls de reclamació ésmotiu de denúncia. La JuntaArbitral de Consum de Catalunya tramita les reclamacions rebudes a través de dos procediments diferents de resolució de conflictes: La : via de solució de reclamacions, voluntària per a les dues parts, gratuïta i extrajudicial. Les parts (empresa i consumidor) arriben a un acord mitjançant la intervenció de tècnics experts (mediadors) que fan veure els avantatges i inconvenients de cada postura. La solució del conflicte la proposen les parts, i el mediador neutral intenta apropar les postures informant dels punts forts i dèbils de cadascuna. Així, la solució final no és imposada per cap tribunal, sinó que s'hi arriba satisfent les necessitats de les dues parts. L' : via extrajudicial i voluntària per resoldre les reclamacions demanera gratuïta i més ràpida que la via judicial. Els casos els resol un tribunal integrat per tres àrbitres que garanteixen una solució imparcial i objectiva. La resolució -anomenada laude- és vinculant per a les dues parts. Això significa que té valor de cosa jutjada com si fos una sentència judicial. Aquesta via és voluntària, però un cop triada ja no es pot anar per la via judicial i és d'obligat compliment per a les parts implicades. Full de Reclamació mediació arbitratge Passos per presentar una reclamació NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT 5 _ 1 QUINS DRETS TENIM COM A CONSUMIDORS? QUINS DRETS TENIM COM A CONSUMIDORS?
Transcript of 1 NOSALTRESIELMEDIAMBIENT - Cilma tematica ambiental/num 2... · un atax perunitatd’envàs,amb...
Amb el suport de
Quan ens sentim decebuts pel producte comprato pel servei contractat que no ha assolit lesnostres expectatives no creiem just pagar-lo ivolem negociar una compensació o unareducció de preu: un televisor que s'espatllaquan es pràcticament nou, l'hotel d'un viatge queno té la qualitat promesa, una factura de telèfonamb irregularitats, etc. En aquests casos elconsumidor té uns drets, i existeixen unesinstitucions que vetllen pel seu correctecompliment.
Qualsevol consumidor final d'un bé o servei quese senti perjudicat per la seva adquisició o ús potreclamar la reparació del dany, el reembos-sament de determinada quantitat, la rescissió delcontracte o l'anul·lació del deute que el consumd'aquell bé o servei li hagi provocat.
El primer pas és intentar una entesa satisfactòria iamistosa amb l'empresa proveïdora, ol'establiment on haguem comprat el producte. Sino existeix aquesta entesa, el consumidor potsol·licitar un .
Els fulls de reclamació són obligatoris per a totsels establiments. Estan formats per un joc unitaride tres impresos, un per al consumidor, un per al'establiment i un que s'ha d'entregar al'administració o una associació de consumi-dors. Si un establiment no disposa de fulls dereclamació, podem fer la reclamació al'administració o l'associació de consumidorspertinent. El sol fet de no disposar de fulls dereclamació ésmotiu de denúncia.
La JuntaArbitral de Consum de Catalunya tramitales reclamacions rebudes a través de dosprocediments diferents de resolució de conflictes:
La : via de solució de reclamacions,voluntària per a les dues parts, gratuïta iextrajudicial. Les parts (empresa iconsumidor) arriben a un acord mitjançant laintervenció de tècnics experts (mediadors)que fan veure els avantatges i inconvenientsde cada postura. La solució del conflicte laproposen les parts, i el mediador neutralintenta apropar les postures informant delspunts forts i dèbils de cadascuna. Així, lasolució final no és imposada per cap tribunal,sinó que s'hi arriba satisfent les necessitats deles dues parts.
L' : via extrajudicial i voluntària perresoldre les reclamacions demanera gratuïta imés ràpida que la via judicial. Els casos elsresol un tribunal integrat per tres àrbitres quegaranteixen una solució imparcial i objectiva.La resolució -anomenada laude- és vinculantper a les dues parts. Això significa que té valorde cosa jutjada com si fos una sentènciajudicial. Aquesta via és voluntària, però un coptriada ja no es pot anar per la via judicial i ésd'obligat compliment per a les partsimplicades.
Full de Reclamació
mediació
arbitratge
Passos per presentar una reclamacióNOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_1
QUINS DRETS TENIMCOM A CONSUMIDORS?QUINS DRETS TENIMCOM A CONSUMIDORS?
Amb el suport de
On ens hem d’adreçar?
Com presentar una queixa Com presentar una denúncia
Qualsevol persona, en la seva condició deconsumidora, pot deixar constància d'uns fetsque desitja que l'administració conegui, sobredeficiències o anomalies en els serveis iproductes d'una empresa que l'han perjudicat.L'objectiu de la queixa és que l'empresa coneguiel seu error i millori la qualitat del seu servei en unfutur.
El consumidor pot presentar la queixa encaraque no pugui provar-la documentalment, encaraque els fets no constitueixin una infraccióadministrativa i quan no vulgui demanar captipus de compensació econòmica. La queixa espresenta per escrit (no s'utilitza un full dereclamacions) a l'administració o a unaassociació de consumidors.
Per presentar la documentació per a qualsevol delstràmits comentats anteriorment, podem optar perdirigir-nos a vàries organitzacions:
Estan adscrites alsConsells Comarcals i exerceixen competèn-cies de consum per delegació o conveni.Informen els consumidors sobre els seus drets ideures, tramiten queixes, reclamacions,denúncies i sol·licituds d'arbitratge. Així mateix,desenvolupen tasques de mediació perresoldre els conflictes entre consumidors iagents econòmics.
Les seves funcions sóndonar informació, ajuda i orientació alsconsumidors i usuaris per a l'adequat exercicidels seus drets, la recepció de reclamacions ila seva remissió a l'administració competent.
: Sónorganitzacions privades d'interès públiccaracteritzades per la defensa i educació delsseus socis. Les seves funcions són: atendreconsultes, reclamacions i denúncies, organit-zar campanyes de difusió, publicacions,jornades i seminaris, etc.
Institut Català del Consum.
Delegacions territorials de Comerç,Turisme i Consum.
Of ic ina Comarcal d ' In formació a lConsumidor (OCIC):
Of ic ina Municipal d ' Informació a lConsumidor (OMIC):
Assoc iac ió de consumidors
Qualsevol persona pot posar en coneixement del'administració pública l'actuació d'una empresaque pot ser constitutiva d'una infraccióadministrativa que, en el seu cas, pot finalitzaramb la imposició d'una sanció econòmica pel fetinfractor. Cal adjuntar sempre la documentacióque demostri el fet que es denuncia.
Cal destacar que el consumidor no rep capcompensació econòmica si presenta unadenúncia, i només es multa l'infractor. Si elconsumidor vol obtenir una compensacióeconòmica ha d'optar per presentar unareclamació.
La denúncia es realitza mitjançant els fulls dereclamació obligatoris per a qualsevolestabliment i s'entrega a l'administració o a unaassociació de consumidors.
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_1
QUINS DRETS TENIMCOM A CONSUMIDORS?
Amb el suport de
Adreces d’interésServei Territorial del Departament de Comerç,Turisme i Consum
Junta Arbitral de Consum de Catalunya a Comarquesde Girona
Institut Català del Consum
OCIC del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
OCIC del Consell Comarcal del Baix Empordà
OCIC del Consell Comarcal de la Cerdanya
OCIC del Consell Comarcal de la Garrotxa
OCIC del Consell Comarcal del Pla de l'Estany
OCIC del Consell Comarcal del Ripollès
Migdia, 50-5217003 GironaTel. 972 940 100Fax 972 940 160
Migdia, 50-5217003 GironaTel. 972 940 100Fax 972 940 [email protected]
Gran Via de Carles III, 105, lletres B-I.08028 BarcelonaTel. 93 556 60 10Fax 93 411 06 [email protected]
Carrer Nou, 4817600 FigueresTel. 972 503 088 / 972 502 607Fax 972 505 681
Plaça Joan Carreras i Dagas, 4, Edifici Niubó17100 La Bisbal d'EmpordàTel. 972 642 310Fax 972 641 [email protected]
Pl. del Rec, 517520 PuigcerdàTel. 972 884 884Fax 972 882 283
Av. Onze de Setembre, 2217800 OlotTel. 972 270 040Fax 972 271 594
Carrer Catalunya, 48, Can Puig de la Bellacasa17820 BanyolesTel. 972 573 550Fax 972 575 012
Carrer Progrés, 2217500 RipollTel. 972 703 211Fax 972 702 654
OMIC de Blanes
OMIC de Girona
OMIC de Lloret de Mar
Passeig de Dintre, 2917300 BlanesTel. 972 379 399Fax 972 350 677
Plaça del Vi, 117004 GironaTel. 972 419 025
Sant Pere, 3617310 Lloret de MarTel. 972 372 184Fax 972 360 [email protected]
Fax 972 419 433
Av. 11 de Setembre, 2217800 OlotTel. 972 276 044Fax 972 271 594
Pg. del Mar, 2217230 PalamósTel. 972 600 500Fax 972 600 137
Cellera, 717457 Riudellots de la SelvaTel. 972 477 005Fax 972 477 375
Plaça President Lluís Companys, 117190 SaltTel. 972 249 191Fax 972 237 072
Mall, 6117220 Sant Feliu de GuíxolsTel. 972 327 150Fax 972 327 [email protected]
Crta. d’Olot, 3217857 Sant Joan les FontsTel. 972 290 052Fax 972 291 289
OMIC d’Olot
OMIC de Palamós
OMIC de Riudellots de la Selva
OMIC de Salt
OMIC de Sant Feliu de Guíxols
OMIC de Sant Joan les Fonts
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_1
QUINS DRETS TENIMCOM A CONSUMIDORS?
Amb el suport de
Fonts d'informació
Institut Català del Consum
Junta Arbitral de Consum de Catalunya
Què cal saber Guia del Consumidor. DireccióGeneral de Consum i Seguretat Industrial.Barcelona 1999.
http://www.icconsum.org/
http://www.gencat.net/jacc
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_1
QUINS DRETS TENIMCOM A CONSUMIDORS?
Amb el suport de
Quan consumim estem decidint...
Relacions Nord-Sud
La nostra vida quotidiana està plena d'actes deconsum. Cada vegada que consumim estemprenent decisions que poden tenir mésrepercussions del que probablement ensimaginem.
Amb cada compra donem suport a unescompanyies/marques i no a unes altres; escollimunes botigues concretes i no unes altres; icontribuïm que la direcció política, econòmica,social... en la qual s'avança sigui una i no una altra.
Les relacions comercials estan a l'arrel de les gransdesigualtats entre el Sud i el Nord. El Nord marcales regles del joc (competitivitat i màxim benefici) acosta d'un Sud (font de matèries primeres i màd'obra barata) cada cop més empobrit.
Sovint, i sense saber-ho, en comprar un productede determinades marques multinacionals estemafavorint l'explotació laboral, l'esclavatge,l'explotació infantil, la discriminació de la dona o ladestrucció de la natura.
Com a consumidors podem implicar-nos en unaaposta per eradicar el malbaratament i per aplicar lasobrietat en la nostra compra diària, fruit de la nostracapacitat de distingir entre necessitats reals idesitjos imposats per la societat del consum.
El compromís de reduir el consum inútil, reutilitzar,reciclar o retribuir convenientment el treball delsaltres són els principis del consumidor responsable.Així deixem de ser consumidors passius davant delbombardeig publicitari.
L’alternativa: Comerç Just
El Comerç Just és una forma alternativa de comerçque busca aconseguir unes relacions comercials mésequitatives entre els països rics del Nord i els païsospobres del Sud del planeta.
El Comerç Just té en compte valors ètics imediambientals, enfront dels criteris exclusivamenteconòmics del comerç internacional, i es basa en elssegüents principis:
Preu just que cobreix el cost de producció delsarticles.
Retribució digna pel treball.
Respecte pels drets humans i laborals.
Eradicació de la explotació infantil.
Beneficis socials per a les comunitatsproductores.
Respecte pelmedi ambient.
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_2
COMERÇ JUSTCOMERÇ JUST
Amb el suport de
La cadena del Comerç Just
Un dels criteris bàsics del Comerç Just és reduir lacadena d'intermediaris amb l'objectiu d'adquirir elsproductes als camperols o artesans tan directamentcom sigui possible, garantint-los una compensacióadequada.
S'estableix una cadena d'actors amb unes relacionscomercials basades en el tracte directe i el respectemutu, amb criteris econòmics però també socials iambientals.
Els productors de les comunitats més pobress'organitzen per tenir un accés directe almercat iper obtenir pels seus productes quepermeti seguir produint-los.
Les importadores actuen d'intermediàries entreproductors i consumidors.Aquestes utilitzen unssegells de garantia, que asseguren que elsproductes adquirits s'han produït respectant tantunes condicions laborals dignes com el mediambient.
Les botigues de Comerç Just proporcioneninformació als consumidors sobre els diferentsarticles (d'on vénen, qui els ha produït,materialsde fabricació...).
Els consumidors responsables, que estaninformats dels productes que consumeixen, sónconscients del que significa la seva acció per alsproductors i per almedi ambient.
un preu just
Si l'Àfrica, el sud-est asiàtic i l'Amèrica Llatinaaugmentessin la seva participació en lesexportacions mundials en només l'1%, elsbeneficis resultants podrien fer sortir de lapobresa 128 milions de persones.
A l'hora d'exportar, els aranzels que han depagar els països pobres són tres cops mésgrans que els dels països rics.
Els preus del cafè han caigut un 70% des de1997, cosa que ha provocat als països pobresuna pèrdua de 8.000milions de dòlars.
Un agricultor de cacau ghanès només rep un1,2% del preu que nosaltres paguem per unateula de xocolata. Entre 1996 i 2000, Ghana vaaugmentar la seva producció de cacau en quasiun terç però se'ls va pagar un terç menys.
El Comerç Just neix a Holanda el 1969. Avui endia a Europa hi ha 70 importadores, 2.500botigues i es venen productes per valor de420.708.473 euros (70.000 milions de ptes.)
A Espanya s'inicia el 1986. L'any 1990 es vavendre per valor de 78.131 (200 milionsde ptes.), i el 1997 es va arribar a 4.207.084
(700 milions de ptes.). Les vendes esrealitzen en les següents proporcions: 40%artesania, 31% aliments, 21% tèxtil, 2%llibres/discs i 6%altres.
euros
euros
Algunes dades sobre el Comerç Just
Fonts d'informació
Coordinadora Estatal de Comerç Just
Botigues de la Solidaritat
Xarxa de Consum Solidari
Intermón-Oxfam
Comerç Just - La Carrasca - Ecologistes en Acció
Festa del Comerç Just
Petita guia del Comerç Just a Catalunya. MontserratUbach. Col·laboració d'Alternativa Jove de Barcelona.2003.
http://www.e-comerciojusto.org
http://www.comerciosolidario.com
http://www.xarxaconsum.org/
http://www.intermonoxfam.org/
http://www.xarxaneta.org/carrasca/com-just.htm
http://www.festacj.org/index.htm
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_2
COMERÇ JUST
Amb el suport de
Abans d'entrar a valorar com fer una compraambientalment correcta, cal que ens en plantegemla necessitat. Cal analitzar si la compra és totalmentnecessària i si la quantitat que volem adquirir ésl'apropiada. Per fer això és útil analitzar críticamentla influència que exerceix la publicitat en els nostreshàbits de consum. Cal tenir en compte que una deles funcions de la publicitat és crear necessitats queno tenim.
Si finalment ens decidim a adquirir un producte, hiha una sèrie de recomanacions per fer-ho de laforma més responsable possible.
Cal fer la compra?
En què ens hem de fixar?
Les són sistemes voluntaris dequalificació ambiental que identifiquen i certifiquende forma oficial que certs productes o serveis, dinsd'una categoria determinada, tenen una menorafecció sobre elmediambient.
Els criteris per obtenir una ecoetiquetas'estableixen per categories de productes o deserveis, i es basen en estudis científics delsimpactes ambientals d'aquests productes i serveisal llarg del seu cicle de vida. Els criteris tenen encompte l'ús de matèries primeres, els consumsd'aigua i d'energia, la contaminació de l'aigua, lesemissions a l'atmosfera, la generació de residus,etc.
ecoetiquetes
Anàlisi delCicledeVida(ACV)
L'anàlisi del cicle de vida és una eina de gestió queserveix per avaluar el comportament ambientald'un producte o servei al llarg de tot el seu cicle devida, des de l'obtenció de les matèries primeres,passant per la seva producció i posterior vida útil,fins a la seva mort com a residu, incloent-hi elsprocessos de transport i altres que hi estiguinrelacionats (“des del bressol a la tomba”).
Cal fer del consum un acte de consciència i deresponsabilitat, ja que ens hem acostumat aconsumir en excés influïts sovint per la publicitat.
El consum responsable i ambientalment correcteés ser conscients de les repercussions socials,econòmiques i ambientals quan adquirim unproducte: d'on ve, qui l'ha produït o com ha afectat
almedi ambient.el procés de producció, transport o comercialització
S'utilitza en alguns casos:
En l'aplicació de l'ecodisseny per a productesi serveis.
Per elaborar els criteris que compleixen lesetiquetes ambientals.
Per fer estudis comparatius entre productessemblants.
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_3
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)
Amb el suport de
Etiquetes d’eficiència energètica en aparellsdomèstics i en vehicles
Hi ha una gamma variada d'ecoetiquetes, des deles que posa el fabricant mateix fins a les que sónavalades per administracions, empreses oorganitzacions. Només són oficials les atorgadesper les administracions o regulades per unalegislació específica. A continuació trobareu unamostra d'etiquetes oficials. Per a més informacióconsulteu la guia sobre ecoetiquetes que ha editatl'Organització d'Usuaris i Consumidors deCatalunya (OCUC).
Etiquetes en productes vegetals i animals
ProduccióAgrària Ecològica a Catalunya
Agricultura Ecològica a l’Unió Europea
Etiquetes en productes i serveis
El Distintiu de Garantia de QualitatAmbiental
L’etiqueta Ecològica de l’Unió Europea
Etiquetes en envasos i embalatges
El Punt Verd identifica que l’envasador pagauna taxa per unitat d’envàs, amb la qual esfinancia, en part, la recollida selectiva d’envasos.
Pictogrames de perillositat
Tòxic
Irritant
Més eficient
Menys eficient
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_3
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)
5_3
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)
5_3
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)
Amb el suport de
A qui hem de fer la compra?
La clau de la compra és conèixer el mercat i lagamma de comerços i empreses que operen ambsensibilitat ambiental, per tal de garantir que laqualitat i el cost d'aquests siguin competitiusenfront als que no destinen cap compromís en lagestió del medi ambient.
En què ens hem de fixar?
Els són unreconeixement pel fet d'haver implantat Sistemesde Gestió Ambiental (SGA) de forma voluntària,amb l'objectiu de comprometre's a portar a termeuna gestió de les seves activitats amb un alt nivellde protecció del medi ambient en el procés deproducció i en la prestació de serveis.
Les normes actualment vigents per a la implantaciód'un SGA certificables i/o verificables són l'EMAS ila UNE-EN-ISO-14001, les quals tenen la mateixafilosofia; l'única diferència entre elles és el grau decompromís que pren l'empresa envers la societatrespecte a la protecció delmediambient.
Els beneficis potencials de la implantació d'un SGAsón els següents:
certificats de gestió ambiental
Estalvi de costos a mitjà/llarg termini.
Millora de la imatge.
Compliment de la legislació i la millora de lesrelacions amb l'administració ambiental.
Augment de la motivació i sensibilització delstreballadors.
El sistema EMAS és d'aplicació oficial als estatsmembres de la UE, i garanteix més eficaçment unalt nivell de protecció ambiental. Per aquest motiugaudeix de reconeixement públic per part del'administració ambiental.
Aquesta norma és d'aplicació internacional aqualsevol empresa i per tant té un caràcter mésgeneralista.
La implantació d'un SGA amb la norma ISO es potconsiderar un pas previ a l'adhesió al sistemaEMAS.
Coneixes el Comerç Just?El Comerç Just és un moviment internacional quereclama i promou unes relacions econòmiques mésequitatives entre el nord i el sud. Informa elsciutadans sobre les condicions en què s'hanfabricat els productes i fomenta un consumresponsable.
Nosaltres podem triar a qui comprem els productesi a quines marques i maneres de pensar afavorim.Quan ens vestim cada matí, quan bevem el cafè oquan comprem unes sabatilles esportives, podemestar contribuint a l'explotació de nens i adults deltercer món.
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_3
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)
Amb el suport de
Fonts d'informacióEcoproductes i Ecoserveis. Departament de Medi Ambient iHabitatge. Generalitat de Catalunya
Organització d’Usuaris i Consumidors de Catalunya (OCUC)
Sistemes de Gestió Ambiental. Departament de Medi Ambient iHabitatge. Generalitat de Catalunya
Ecoembes
Ecovidrio
InterNatura. Campanya Club Consum Responsable
Consum responsable. Asociación Vida Sana
Consumo Responsable
http://www.gencat.net/mediamb/qamb/inici.htm
http://www.ocuc.org
http://www.gencat.net/mediamb/emas/inici.htm
http://www.ecoembes.com
http://www.ecovidrio.es
http://www.internatura.uji.es/campanya/ccr.html
http://www.vidasana.org/varios/consumo_index.asp
http://www.consumoresponsable.com/portada.htm
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_3
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (I)
Amb el suport de
El consum
Productes d’alimentació
La societat en què vivim afavoreix elconsumisme, el malbaratament de recursos i elconcepte d'“usar i llençar”. Però s'ha de tenirpresent que el nostre planeta és un sistematancat i que els residus generats nodesapareixen: van a parar a l'aigua, a la terra o al'aire.
Cal que reflexionem sobre la nostra forma devida i de consum, ja que la utilització delsrecursos i el creixement econòmic actual no sónsostenibles. Per tant, cal adoptar un consumresponsable per aturar la degradació de l'entorn.
El primer pas abans d'adquirir un producte ésqüestionar-nos si realment és necessari o és unaimposició de la publicitat, la qual té la funció decrear necessitats inexistents.
A continuació es detallen una sèrie de consellsper ambientalitzar les compres dels productesmés quotidians de la teva llar amb l'objectiu dereduir els residus que generem i adquirir elsmenys contaminants..
CRITERIS
Tenenmoltsavantatges:
No compris aliments envasats en safates de porexpan (suro blanc).Aquest material no es recicla.Opta per la compra tradicional al pes amb elmínim d’embalatge.Evita les cadenes demenjar ràpid.
Es cultiven sense plaguicides ni fertilitzants químics.Són més sans, saborosos i rics en valor nutritiu.Disminueixen la contaminació dels sòls i dels aqüífers (per la no utilitzacióde productes químics).Afavoreixen econòmicament els petits productors locals i no les gransmultinacionals.
Compra productes frescos i naturals, amb predomini de cereals, llegums ihortalisses.Caldisminuir el consum de carn.Comprova que els aliments no provinguin d'Organismes ManipulatsGenèticament o també anomenats transgènics.Compra aliments de temporada.Compra aliments de la zona geogràfica. Evitem el malbaratamentd'energia per transportar-los i afavorim l'economia de la zona.
PRODUCTES
Productes carnis i fruites
Productes biològics
Consells generals
ATENCIÓ!!Hi ha molts productes en el mercat que es fan anomenar “bio” i no ho són.Els productes veritablement procedents d'agricultura ecològicas'identifiquen amb unes etiquetes que ho garanteixen, atorgades perl’administració..
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_4
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (II)CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (II)
Amb el suport de
Material d’escriptori
PRODUCTES
Paper
Llapis
Bolígrafs
Coles
Correctors
Cintes adhesives
Tisores
Clips i grapes
Arxivadors, carpetes, sobres...
CRITERIS
Cal utilitzar-lo reciclat o blanquejat sense clor.Cal fer servir paper amb productes de baixa perillositat (tints, coles,adhesius).No plastificat.
Ambmines recarregables i no lacats.Fer servir llapis fosforescents (secs).
Amb càrregues de tinta recarregables.
Les coles que siguin en base aquosa.
Usa cintes correctores en lloc de corrector líquid.
No comprar-les amb portarotllos d'usar i llençar.
En cas de necessitar tisores, adquirir-les de metall, sense mànec deplàstic.
Sempre que sigui possible, comprar-los d'un sol material, en generalmetàl·lic, lliure de mixtures.
Arxivadors i carpetes de cartró reciclat.Sobres reciclables sense finestretes de plàstic.
Productes de neteja
CRITERIS
Cal disminuir almàxim o eradicar-ne el consum.Pots substituir-lo per una solució d'aigua i vinagre.
Evita els que continguin tensioactius no iònics.Tampoc no compris detergents amb fosfats, blanquejadors o enzims.Que siguin biodegradables i sense productes irritants.Pots utilitzar suc de llimona com a abrillantador de metalls.
Que contingui etanol.
Amb dissolvents amb alcohol o acetona.Sense dissolvents clorats.
Mecànics preferibles als químics.
Per netejar cal utilitzar draps en lloc de paper.És recomanable, per fregar, fer servir baieta de cotó en lloc desintètica.
PRODUCTES
Consells generals
Lleixiu
Detergents i desinfectants
Netejavidres
Llevataques
Desembussadors
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_4
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (II)
Amb el suport de
PRODUCTES
Equipaments electrònics
Consells generals
CRITERIS
Impressores amb tòners i cartutxos de tinta reciclables i opció d'impressióper les dues cares i reduccions.Aparell de fax amb connexió a l'ordinador per enviar i rebre faxos senseutilitzar paper.
En cas de fer enquadernacions, fer servir tapes de cartró i espirals demetall.Evita comprar productes amb embalatge individual.Sempre és millor triar productes recarregables o reomplibles per reduir elvolum de residus.
Productes de manteniment
CRITERIS
De vida útil llarga.Recarregables.Sense metalls pesants.
Evita el seu ús al màxim, perquè contenen plom, cadmi, mercuri i liti. Amés, l'energia produïda és 450 copsméscaraqueladexarxa.Utilitza-les recarregables.
Evita els que continguin etilenglicol i metanol.Abase d'alcohol etílic a l'eixugaparabrisa.
Sense metalls pesants ni components perillosos.Al'aigua o amb pigments naturals.Utilitza pinzells o brotxes, mai esprais.
PRODUCTES
Bateries
Piles
Anticongelants
Pintures
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_4
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (II)
Amb el suport de
Equipament per a la llar
CRITERIS
Consulta l'etiquetatge energètic i adquireix frigorífics, rentaplats,rentadores i assecadores de baix consum (grupsA iB ).Recomanable amb emissions i sorolls reduïts.
Que no continguin gasos HFC ni CFC, que acceleren l'efecte hivernacle idestrueixen la capa d'ozó, respectivament.
Amb dispositius d'estalvi d'aigua (barregen aigua i aire).Ambmecanismes limitadors de cabal.
Amb sensors de moviment humà d'encesa de llum.Amb energies renovables (solar fotovoltaica i eòlica)Utilitza bombetes fluorescents (gasten cinc cops menys energia que lesincandescents) o halògenes.Evita les bombetes incandescents. Duren poc i només transformen enllum el 10 % de l'energia que reben.
Amb líquids refrigerants amb el mínim efecte sobre la capa d'ozó il'escalfament global.Poc sorollosos.
Recoberts amb pintures amb pigments naturals o a l'aigua.Ambmaterials sense substàncies perilloses.Les fundes i coixins dels sofàs han d'estar fabricades amb materialsnaturals. Les fundes de cuir, acolorides amb colors naturals.
Redueix al màxim les compres d'objectes o aparells que continguinalumini (begudes enllaunades, paper d'alumini i aerosols).No compris objectes “d'usar i llençar” com plats, vasos de paper o plàstic,tovallons, paper de cuina...Porta cistell de la compra i evita utilitzar les bosses de plàstic pròpies decada comerç.Escull envasos i ampolles de vidre en comptes de plàstic. Procura tambéque aquest vidre sigui retornable, evitant també el d'un sol ús.Compra aparells amb servei postvenda eficient.
Vehicles
PRODUCTES
Cotxes, motocicletes i vehiclesdemotor en general
Quan comprem un cotxe, calvalorar la informació detallada al'etiqueta sobre el consum delvehicle i les emissions de CO .2
CRITERIS
Amb baix consum de carburant.Amb components reciclats i productes sense CFC.Amb nivells baixos d'emissions a l'atmosfera.Que porti instal·lat catalitzador si consumeix benzina sense plom.De fàcil desballestament i reciclatge dels seus components.Prima la compra de vehicles diésel, els quals poden funcionar ambcombustibles alternatius com el biodiésel. Aquest carburant prové delreciclatge d’olis vegetals i ja es subministra en algunes benzineres.
PRODUCTES
Consells generals
Electrodomèstics
Frigorífics
Aixetes, dutxes, wàters...
Enllumenat
Equips d'aire condicionat
Mobles
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_4
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (II)
Amb el suport de
Jardineria
CRITERIS
Evita sempre que es pugui l'ús d'herbicides i de fitosanitaris.
Opta per l'ús d'adob orgànic, si pot ser procedent del compostatge casolàde lamatèria orgànica.
Adquireix i cultiva espècies autòctones adaptades al clima, ja que lesseves necessitats d'aigua són molt menors.
Utilitza sistemes de reg amb baix consum d'aigua (gota a gota).
Si finalmentn'utilitzes, mira que siguin poc persistents en el sòl.
Fonts d'informació
PRODUCTES
Adobs i herbicides
Espècies vegetals
Sistemes de reg
Institut Català del Consum
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Producció agroalimentària ecològica. Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya
Guia de Compres Públiques Ambientalment Correctes. Departamentde Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 2000
Guia del consumidor. Què cal saber. Departament d'Indústria, Comerçi Turisme. Generalitat de Catalunya.
Guia de l'oficina verda. Guies d'educació ambiental núm. 5.Ajuntament de Barcelona.
L'ECO de la ciutat. Revista núm. 11. Ajuntament de Manresa. 2002.
Guia de vehicles de turismes nous amb indicació de consumsd'energia i emissions de CO . Institut Català d'Energia (ICAEN).2
http://www.icconsum.org/
http://www.ccpae.org/
http://www.gencat.net/darp/eco.htm
http://www.bcn.es/agenda21/A21_text/guies/guiaverda.pdf
http://www.ajmanresa.org/documents/medi_ambient/ecodesembre02.pdf
http://www.icaen.net
NOSALTRES I EL MEDI AMBIENT
5_4
CONSELLS A L’HORADE FER LA COMPRA (II)
