1 La nutrició · PDF file La funció de nutrició en els éssers...

Click here to load reader

  • date post

    11-Jun-2020
  • Category

    Documents

  • view

    6
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of 1 La nutrició · PDF file La funció de nutrició en els éssers...

  • 1 1. La funció de nutrició

    en els éssers humans

    2. L’aparell digestiu

    3. La digestió i l’absorció

    4. El sistema respiratori

    5. El sistema circulatori

    6. L’aparell excretor

    La nutrició

    Gràcies a la capacitat de plantejar un problema i buscar-hi solucions, l’és- ser humà del segle XXI pot desplaçar-se per tots els racons de la superfície de la Terra, pot investigar l’Univers i pot comunicar-se d’un extrem a l’altre del planeta.

    Els nous avenços han permès solucionar moltes de les mancances que de forma individual o social tenen els humans. Però malgrat tot, continuen tenint les mateixes necessitats que la resta d’éssers vius i les cobreixen mitjançant les funcions vitals, d’una manera semblant a la d’altres orga- nismes.

    Perquè l’organisme d’un ésser humà funcioni correctament necessita ob- tenir matèria i energia, s’ha de relacionar amb l’exterior i ha de rebre infor- mació del seu interior; a més a més, cal que es reprodueixi per tal que l’espècie no desaparegui.

    L’obtenció de matèria i energia fa possible tots els processos posteriors que defi neixen els humans com a éssers vius i permet l’avenç que hem aconseguit com a espècie.

  • QÜESTIONS

    • Com és la nutrició en els éssers humans?

    • Quins sistemes estan involu- crats en la nutrició humana?

    • Com és la digestió?

    • Quina és la utilitat dels pul- mons?

    • Com és la circulació sanguínia humana?

    • Què s’elimina en l’excreció?

    EN AQUESTA UNITAT • Estudiarem com és la nutrició en els éssers humans. • Descriurem els aparells ne-cessaris per realitzar la nutrició en els éssers humans. • Coneixerem els processos ne-cessaris per realitzar la nu trició en els éssers humans.

  • 10

    1 LA NUTRICIÓ

    La funció de nutrició en els éssers humans

    Els éssers humans, com tots els organismes heteròtrofs, necessiten aconseguir matèria orgànica d’altres éssers vius per obtenir la matèria i l’energia necessària per als processos que tenen lloc al seu interior.

    El conjunt dels processos que es donen per tal que cada cèl·lula del cos rebi la matèria necessària per al seu bon funcionament i que les substàncies de rebuig

    resultants siguin expulsades a l’exterior, és el que es coneix com a nutrició.

    Els sistemes o aparells de l’organisme implicats en la funció de nutrició són el digestiu, el respi- ratori, el circulatori i l’excretor.

    El sistema digestiu és l’encarregat de proces- sar els aliments introduïts a l’organisme per tal de transformar-los en substàncies aprofi tables per les cèl·lules. Els mecanismes que s’utilitzen per poder-ho realitzar es coneixen amb el nom de digestió i absorció.

    El sistema respiratori capta part de l’oxigen de l’aire i expulsa el diòxid de carboni resultant dels processos cel·lulars. Aquests processos s’anomenen ventilació i intercanvi de gasos.

    El sistema circulatori rep les substàncies aprofi tables del sistema digestiu i l’oxigen del respiratori i els transporta fi ns a totes les cèl- lules de l’organisme. També és l’encarregat de recollir les substàncies de rebuig que produei- xen les cèl·lules i dur-les al sistema respiratori, en el cas del diòxid de carboni, i al sistema ex- cretor en el cas de la resta de substàncies. Aquest transport es realitza a través de la sang i de la limfa.

    El sistema excretor és el responsable de reco- llir de la sang les substàncies de rebuig pro- duïdes per les cèl·lules i enviar-les a l’exterior. El conjunt de processos que hi tenen lloc es coneix com a excreció.

    El terme aparell es pot fer servir en molts casos com a sinònim de sistema.

    Sabies que...

    activitats proposades

    1. Què s’entén per nutrició?

    2. Quins elements obté l’ésser humà del medi extern? Quins hi aboca?

    3. Què són els additius alimentaris?

    Fig. 1: La funció de nutrició in- volucra diversos aparells o siste- mes repartits per tot el cos.

    1.

  • 11

    1LA NUTRICIÓ

    L’aparell digestiu El sistema digestiu està format per un tub molt llarg, dividit en diverses parts i amb diver- sos eixamplaments i aprimaments, en el qual s’introdueixen els aliments per processar-los i extreure’n les substàncies que l’organisme pot aprofitar, anomenades nutrients. Un seguit d’òrgans aboquen a l’interior del tub diferents elements que ajuden a fer aquesta funció.

    Les parts en què es divideix el tub digestiu són: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i in- testí gros.

    La boca La boca és l’extrem d’entrada dels aliments; s’hi troben les dents i la llengua. Amb aquests ele- ments es trituren i es preparen els aliments per als processos posteriors. També és a la boca on les glàndules salivals aboquen el seu contingut. A més, les dents i la llengua tam- bé són importants en el procés de formació de les paraules.

    Els éssers humans tenen una primera dentició de vint peces, que es renova per una altra de vint-i-vuit, en la majoria de casos abans del 16 anys. Més endavant acostumen a aparèixer quatre peces més anomenades popularment queixals del seny.

    Les dents tenen dues parts clarament diferenciades: la corona i l’arrel. La corona és la part que sobresurt de les genives i l’arrel és la part oculta que fi xa la dent. La part més interna de la dent està formada per la polpa, on es troben les termina- cions nervioses i els vasos sanguinis; està recoberta d’una substància anomena- da dentina que, a la zona de l’arrel, s’uneix a la geniva gràcies a un material que rep el nom de cement, que també uneix la dent a l’os. A la zona de la corona la dentina està recoberta d’una capa formada per una substància dura anomenada esmalt.

    L’esmalt és la substància més dura que hi ha al cos humà.

    Sabies que...

    2.

    Fig. 4: Les dents estan formades per substàncies prou dures per triturar tota mena d’aliments.

    Fig. 2: L’aparell digestiu es- tà format, de fet, per un tub únic en què es processen els aliments en el seu recor- regut entre la boca i l’anus.

    Fig. 3: La dentició de l’ésser humà adult consta d’un to- tal de 32 peces, incloent-hi els queixals del seny.

    2.1

    dents molars

    superiors

    inferiors

    incisives canines

    dents premolars

    incisiva central incisiva lateral canina primera premolar

    segona premolar primera molar segona molar tercera molar

    corona

    arrel

    geniva

    polpa

    nervi i vas sanguini

    dentina

    cement

    boca faringe

    esòfag

    fetge estómac

    intestí prim intestí gros

    recte

  • 12

    1 LA NUTRICIÓ

    La llengua és un òrgan muscular mòbil de gran importància en la nutrició, no només perquè intervé en els processos mecànics que tenen lloc a la boca, sinó també perquè s’hi troben les papil·les. Les papil·les són unes petites prominències que recobreixen gran part de la superfície de la llengua; s’hi troben els botons gustatius, que són els encarregats de captar les quatre sensacions gustatives fona- mentals: dolça, amarga, àcida i salada. Els botons responsables de cadascuna de les sensacions es troben localitzats en diferents parts de la llengua.

    La faringe La faringe és la part del tub digestiu que comunica la boca amb l’ele- ment següent: l’esòfag. Presenta també comunicacions amb el nas i la laringe. Per aquesta raó, a la base té un element anomenat epiglotis que impedeix que els aliments passin al sistema respiratori.

    L’esòfag L’esòfag és un conducte recobert de musculatura que comunica amb l’estómac. S’hi produeixen un seguit de moviments musculars en forma d’ona que arrosse- guen l’aliment cap a l’estómac, que reben el nom de moviments peristàltics. En el punt on s’uneixen hi ha un esfínter (anell muscular contràctil) anomenat càr- dies, que evita que els aliments abocats a l’estómac puguin tornar cap enrere.

    L’estómac L’estómac és un òrgan en forma de sac que comunica amb l’esòfag a través del càrdies per un extrem, i amb l’intestí prim per l’altre costat, a través d’un esfínter anomenat pílor. Presenta una capa muscular important que li permet realitzar

    moviments peristàltics; a més, les cèl·lules de les seves parets internes secreten diferents tipus de substàncies (àcid clorhídric i enzims) que reben el nom general de suc gàstric. Aquests elements seran els res- ponsables de la digestió estomacal. L’estómac també té una gran quantitat de vasos sanguinis i limfàtics per a l’absorció de substàn- cies. Per evitar que els enzims i l’àcid clorhídric digereixin l’estómac, hi ha unes cèl·lules a les parets internes que secreten una mucositat protectora.

    A més de la digestió i l’absorció, a l’estómac també es realitza l’em- magatzematge de substàncies.

    Els intestins prim i gros Els intestins estan formats per un sol tub en què es poden distingir dos trams diferents: un de més prim i llarg, anomenat intestí prim, i un altre de més gruixut anomenat intestí gros.

    L’intestí prim pot arribar a fer fi ns a deu metres de llargària; per aquesta raó es troba molt replegat per tal de cabre a l’abdomen.

    2.4

    Un enzim és una substàn- cia orgànica que regula els processos de transforma