REPTE I: CONCILIACIÓ ENTRE EFICIÈNCIA I EQUITAT

Els participants interactuen en el procés d’elaboració de decisions. A vegades és molt

complicat que s’arribi a una decisió bona per tots (=trade off)

Eficiència assignació de recursos socialment més desitjable

Equitat Assolir la distribució socialment més justa

Per assignació de recursos entenem el repartiment d’una dotació inicial de recursos a

efecte de que aquests recursos ens produeixin uns béns i serveis donada una

tecnologia concreta.

Per distribució de recursos es veure quin ha estat el repartiment final dels béns i

serveis produïts donada una determinada assignació de recursos.

Els objectius d’eficiència i equitat es troben en conflicte. Difícilment es pot aconseguir

més d’un i més de l’altre. Només es pot donar si estem en societat on el nivell

d’assignació de recursos socialment desitjable i si els nivell de distribució es molt baix.

Quan hi ha ineficiència en una societat l’Estat hauria d’intervenir per tal de millorar

l’eficiència. Ex: quan hi ha moltes empreses que contaminen, l’Estat ha d’incrementar

els impostos per contaminació, o establir multes. Ex: si hi ha un monopoli, ha

d’intervenir regulant el preu del monopoli. Si la intervenció també es beneficiosa per

l’equitat aleshores l’elecció de la política econòmica és ben senzilla.

Normalment es donen conflictes en eficiència i equitat. Per tant quan es fan polítiques

de millora de l’eficiència empitjora l’equitat i viceversa. En aquest cas l’Estat fa

polítiques públiques directes per intentar que les polítiques d’eficiència no tinguin un

efecte massa negatiu sobre l’equitat. Generalment aquestes polítiques es fan a través

de subsidis per tal de reduir la pobresa. Però les subvencions són ineficients perquè

van encontra de la necessitat de treballar.

¿s’han de portar polítiques que millorin l’equitat però que provoquin un empitjorament

de l’eficiència? repte de les polítiques públiques.

Lliçó 1: Economies mixtes

Economia mixta aquella en que els recursos s’assignen barrejant decisions

individuals a través dels preus amb decisions públiques.

El grau amb el qual es combinen aquests dos criteris varia no solsamènt entre països

sinó també al llarg de temps. Sobretot quan hi ha una crisis es quan es produeixen

canvis en la participació dels sectors en l’economia.

Els mecanismes que utilitzen les economies mixtes per assignar recursos són:

- Mercat a través de decisions voluntàries, individuals i descentralitzades.

- Estat a través de mecanismes de decisió col·lectiva i no voluntaris.

1

Ex: si parlo de quanta defensa necessita un país, qui l’ha de produir i com s’ha de

distribuir, el resultat d’aquestes preguntes no es través del mercat sinó a través de

l’Estat. No són decisions voluntàries, individuals i descentralitzades. Això ho decideix

l’Estat. Si parlo de rentaplats, aleshores si que serà el mercat qui decidirà quants

rentaplats s’han de produir. Són decisions voluntàries i individuals. L’Estat però, pot

influir, per exemple amb un pla de subvencions per a la renovació de rentaplats,

fomentant la compra de rentaplats més eficients.

Mecanisme de no-mercat que no són Estat parlem d’organitzacions privades

voluntàries:

- Famílies

- Associacions

- Organitzacions no governamentals

En aquest cas els mecanismes d’assignar recursos:

- no incorporen preus en les transaccions

- no existeix finalitat de lucre

- hi ha un cert grau de centralització

Aquestes organitzacions privades combinen decisions de mercat i decisions d’Estat i

són un element molt important en les economies mixtes.

Quin seria l’equilibri òptim entre el mercat i l’Estat? No hi ha una resposta única.

Alternança entre preponderància del mercat i de l’Estat ha existit sempre.

- Mercantilistes l’Estat ha d’intervenir. Ha de vetllar perquè la nació sigui més

potent i més rica

- Fisiòcrates a França i clàssics britànics s’ha de deixar més llibertat a la gent,

que busquin el seu propi benefici i això també farà que hi hagi benefici comú.

- Keynesians l’Estat ha de vetllar per l’equilibri en plena ocupació

- Neoclàssics l’Estat no ha d’intervenir en l’economia

- Guerra freda l’Estat ha d’intervenir més en l’economia

- Crisis del petroli + posterior èxit de les polítiques neoliberals l’Estat ha

d’intervenir menys en l’economia

- Crisis de 2008 Fruit de les polítiques de privatitzacions i neoliberals de les

últimes dècades.

Després d’un període més o menys llarg es posen de manifest les ineficiències i els

excessos de preferència per un dels dos mecanismes d’assignació de recursos

(=mecanismes d’organització de la vida econòmica).

2

En les últimes dècades del segle XX hem assistit a un període de privatitzacions i

liberalització (més pes del mercat sobre l’Estat) Ex: línies àeries, banca, elèctriques,

etc.

Fallades del mercat entenem aquella situació que es produeix quan el

subministrament que fa el mercat d’un bé o servei no és eficient, bé per que

subministra més quantitat de la que seria eficient, bé perquè subministra menys

quantitat del que seria eficient. Aquestes fallades són:

- Béns públics. Ex: defensa nacional, policia

- Monopolis naturals. Ex: indústria de xarxa (clavegueram, distribució d’aigua)

- Externalitats.

o Positives vacunes

o Negatives contaminació

- Mercats incomplets. Ex: assegurances d’atur

- Informació incompleta i/o asimètrica. Ex: risc moral, selecció adversa

Fallades de l’Estat

- Informació limitada a l’hora de dissenyar una mesura. Ex: la Comissió del

Mercat de les Telecomunicacions no té la informació dels operadors privats per

poder intervenir

- Informació limitada per fer complir una legislació

- Control limitada de les empreses privades. Ex: l’estat no controla totalment les

conseqüències de les seves intervencions.

- Control limitat de la burocràcia. Ex: retard en l’elaboració de reglaments un cop

s’ha promulgat una llei que iva associada, manca d’incentius a l’eficiència.

- Limitacions imposades pels processos polítics. Ex: existència de grups de

pressió, objectiu polític centrat a obtenir victòries i no maximitzar el benestar

social

- Restriccions del sector públic al contractat els seus empleats. Ex: procediment

burocràtic complex que no garanteix sempre contractar les persones més

capacitades

- Impossibilitat de celebrar els contractes tancats. Ex: no es pot exigir legalment

que l’Estat compleixi els seus compromisos electorals.

- Absència de competència en el sector públic. Ex: en molt casos l’Estat actua

com un monopoli natural.

Diferències entre el mercat i l’Estat.

3

Característiques de l’Estat:

- Legitimitat indirecta la persona que ocupa un càrrec sorgeix directe o

indirectament del procés electoral. Els ministres nomenen els responsables de

les empreses públiques. A l’empresa privada, els responsables són nomenats

pels accionistes.

- Capacitat coercitiva l’Estat té capacitat per obligar el compliment de les

seves disposicions, a diferència de les empreses privades.

- Incidència generalitzada de les seves accions les accions que porta a terme

poden afectar al conjunt dels individus.

L’Estat i el mercat no són mecanismes excloents, sinó que són mecanismes

complementaris.

Cal tenir en compte, però la diferència en la presa de decisions de mercat i Estat.

Propietats de les decisions de l’Estat enfront de les del mercat (pg 22, llibre Antón

Costas)

Estat MercatPropietats de les decisions Incidència general

Poder coercitiuLegitimitat indirectaNo existeix opció de sortida

Incidència restringidaNo hi ha poder coercitiu Legitimitat directaOpció de sortida

Mecanismes d’informació utilitzats per prendre decisions

Sistema electoral (vots) Sistema de preus lliures

Motivacions de la presa de decisions

Cobertura de necessitats socials i protecció de béns de no-mercat

Recerca de benefici privat

Naturalesa de les decisions

Decisions públiquesDecisions obligatòriesPossibilitat de decisions no òptimes

Decisions privadesDecisions voluntàriesDecisions òptimes i paretianes

Aquesta diferenciació tan nítida, a l’hora de la veritat no sempre és així per les dues

parts, ja que el comportament dels dos subjectes no sempre és així. De vegades les

decisions dels polítics moltes vegades van en la línia de buscar ser reelegits els

pròxims 4 anys. En el cas dels mercats, les decisions no sempre són òptimes i

paretianes condició que es dóna en els mercats de competència perfecta, però els

mercats de competència són més aviat l’excepció que la regla.

Intervenció de l’Estat en l’economia

Definició d’Estat en funció de diversos criteris:

- Segons els seus objectius

4

- Segons quin recursos disposi

- Segons quins actius disposi

El que ens interessa es veure com l’Estat intervé en economia. El que analitzarem són

les dues activitats bàsiques que porta a terme l’Estat:

- Activitats pressupostàries totes aquelles activitats que estan reflectides en

els Pressupostos Generals de l’Estat. Aquestes són:

o Despeses de l’AP: despeses de personal (sous i salaris empleats

públics), despeses corrents de béns i serveis no comercialitzables

(educació, sanitat, despeses per la compra al sector privat: taules,

tancs), despeses de transferències de renda (pensions, subvencions) i

capital (finançament de la inversió).

o Ingressos de l’AP:

Tributaris

cotitzacions a la seguretat social

preus i taxes en contrapartida a béns i serveis subministrats per

l’Estat

Ingressos financers

- Activitats no pressupostàries totes aquelles activitats que no surten

reflectides en els Pressupostos de l’Estat. Aquestes són:

o Empreses públiques, despeses fiscals (desgravacions, deduccions i

ajornaments)

o préstecs i avals

o regulacions, reglamentacions o controls directes

o regulació de les activitat econòmiques i privades

o regulació del marc legal de l’economia.

Les activitats pressupostàries són més fàcils de quantificar. Les activitats no

pressupostàries són més difícils de quantificar.

Tot i això, encara és difícil definir encara la intervenció de l’Estat en economia. La

intervenció de l’Estat depèn de:

- Conjuntura econòmica

- Tipus de polítiques que aplica cada govern

Ex: l’Estat considera que s’ha de fomentar la compravenda d’habitatges. Aquest mateix

objectiu es pot assumir a través d’ajudes directes o subvencions a les famílies, en

aquest cas aquestes ajudes estarien reflectides en els Pressupostos de l’Estat. Però

5

també es pot dur a terme a través d’una desgravació fiscal: deducció en l’IRPF de les

aportacions fetes en un compte habitatge, aquest tipus de mesura no quedaria

reflectida en els Pressupostos Generals de l’Estat.

Ex: RENFE es una empresa pública i per tant no queda reflectida en els pressupostos

generals de l’Estat. GISA (des de 2012 infraestructures.cat), no queda reflectides en

els pressupostos de l’Estat.

Ex: préstecs que es fan als estudiants perquè puguin cursar estudis o a empreses

no formen part dels pressupostos generals de l’Estat

Ex: limitar la velocitat a les carreteres, el cost que costa implementar-ho no queda

reflectit en els pressupostos de l’Estat.

En èpoques de bonança econòmica les mesures que es porten a terme solen quedar

reflectides en els pressupostos de l’Estat; en èpoques de crisi, les mesures que es

porten a terme no solen quedar reflectides en els pressupostos de l’Estat.

Agregats macroeconòmics conèixer l’activitat d’un país permet fer comparacions

en l’economia en diferents moments del temps i comparacions entre països.

Aquest anàlisi és molt útil perquè serveix com a base per a la presa de decisions.

Els agregats macroeconòmics els elaboren els serveis estadístics oficials a través de

la comptabilitat nacional. En el cas d’Espanya, l’organisme encarregat d’elaborar la

comptabilitat nacional és l’INE. Les seves dades estan disponibles a www.ine.es.

L’INE publica les seves dades a tres nivells:

- Comptabilitat Nacional l’INE ens proporciona dades referents als agregats

reals i els seus components referits a anys naturals.

- Comptabilitat Nacional trimestral ofereix informació resumida d’agregats

reals i els seus components referits en trimestres naturals. És molt important

per tot el que fa referència a l’anàlisi de conjuntura.

- Comptabilitat Regional d’Espanya ofereix informació resumida dels agregats

reals i els seus components referits a anys naturals per CCAA i províncies.

La validesa d’aquestes dades ens les proporcionen que hi ha un criteris coneguts i

acceptats per tots els països que conformen les Nacions Unides.

En el cas de la UE s’ha concretat en el que diem el SEC 95 (= Sistema Europeu de

Comptes).

Com mesurem l’activitat econòmica a través del PIB

6

Aclariments inicials abans de definir el PIB:

- És una variable flux això vol dir que la seva referència temporal és entre

dues dates = riquesa que es produeix entre dues dates.

No mesura riquesa o patrimoni mesura la capacitat productiva d’un país en

un període determinat, normalment d’un any.

- No mesura els efectes acumulats mediambientals per l’explotació intensiva dels

recursos naturals.

- No té en compte la finalitat del que s’ha produït únicament té en compte els

béns i serveis finals produïts. Pel càlcul del PIB és indiferent que s’hagin invertit

3.000 € en educació o en armes.

- Només mesura les activitats de mercat no s’inclouen totes aquelles activitats

que no estan remunerades. Ex: treball domèstic de la família, autoconsum, etc.

- No inclou les activitats de l’economia submergida.

- És la mesura més exacte de la qual disposem però només ens dóna una idea

aproximada del que passa en realitat.

Definició de PIB és el valor a preus de mercat (= només inclou tot allò que té valor

en el mercat) de tots els béns i serveis finals (=evitar la doble contabilitatzació dels

consums intermedis: és calcula només el valor afegit) produïts a l’interior d’una

economia (és a dir, en un territori delimitat) en un moment donat, tan per factor de

producció nacionals com estrangers.

Exemple càlcul PIB:

Empresa Producción Valor unitario

Valor producción

Consumos intermedios

Valor añadido

Fabricante clavos

300 clavos 0,01 € 3€ 0€ 3€

Aserradero madera

10 tablones 30€ 300€ 0€ 300€

Fabricante mesas

5 mesas 200€ 1.000€ 303€ 697€

1.303€ 303€ 1000€

Criteris de valoració de preus venen determinats per:

- Agents afectats

- Components que s’inclouen en cada tipus de preus

Productors afectat pels preus bàsics (pb). Els preus bàsics són els que paguen els

productors i inclouen els costos de béns i serveis, el cost del factor capital i el factor

7

treball utilitzen el procés productiu i els impostos nets per producció i importació

productiva.

AAPP intervenen en economia imposant impostos indirectes (Ti) i donant

subvencions (Sb)

Els impostos encareixen el producte en el mercat mentre que les subvencions

l’abarateixen.

Tenim dos tipus d’impostos:

- Impostos sobre els productes impostos que es paguen en funció de la

quantitat o del preu dels béns produïts o importats.

o IVA

o Impostos especials: benzina, tabac i alcohol

o Aranzels

- Impostos sobre la producció i la importació es paguen en funció de l’activitat

en si, amb independència de la quantitat o el preu dels béns i serveis produïts.

o Impost sobre l’activitat econòmica

o Impost sobre béns immobles

o Llicències d’importació

Consumidors preus de mercat (pm) són el que paguen els consumidors.

Pm = Ti – Sb

8

Tema 2: Els mercats

Vídeo sobre la participació de l’Estat en l’economia dels països que formen part de

l’OCDE. Restoring public finances.

Amb la crisi del 2007 al 2009 la participació de l’Estat en l’economia va augmentar 6

punts en els països de la OCDE (del 40% al 46%)

A Espanya la participació de l’Estat es va passar del 39% al 46%.

En tots els països, tan en els que hi ha més participació de l’Estat com en els que no,

es va augmentar la participació de l’Estat en economia.

Un estudi de la OCDE diu que unes mateixes polítiques contra el dèficit poden tenir

diferents resultats en l’economia = com gastem i com retallem.

Independentment de la mida de l’Estat en l’economia es poden produir problemes

fiscals per igual.

Ha augmentat la diferència per la gestió dels serveis públics per part d’empreses

privades i la gestió de serveis públics directament per part de l’Estat.

Paper dels mercats

L’anàlisi microeconòmic estableix que la intervenció de l’Estat en el cas que es

produeixen fallades de mercat.

L’economia del benestar es serveix de dos teoremes que identiquen:

- Primer teorema de l’economia del benestar (Adam Smith, finals s. XVIII) els

individus al perseguir els seus propis objectius amb coneixement de causa i en

condicions de competència promouen també l’interés general i no només el seu

interès individual teoria de la “ma invisible”. El mercat per si sol és capaç

d’assolir l’eficiència econòmica en l’assignació de recursos en el sentit de

pareto. Això vol dir que tenim un nivell d’eficiència alt, i per tant no es possible

millorar la situació d’un individu sense empitjorar la d’un altre. La condició que

estableix aquesta situació d’eficiència es: preus relatius dels béns que es

produeixen = relació de costos marginals. Aquest és el concepte d’eficiència

assignativa, que es del que s’ocupa aquest primer teorema. Aquest teorema,

però, no s’ocupa del concepte d’eficiència productiva. L’eficiència productiva fa

referència a la minimització dels costos marginals de producció. Quines són les

condicions que ha de satisfer el mercat perquè es pugui dur a terme l’eficiència

assignativa? Hi ha diverses condicions:

o Hi hagi nombrosos oferents i demandants, que aquests no tinguin poder

de mercat i que per tant, siguin preu acceptants. Les empreses

preuacceptants són aquelles que no poden influir en el preu del mercat

sigui quina sigui la quantitat d’unitats de producció que posen a la

9

venda. En el cas d’empreses que tenen poder de mercat, és a dir, que

poden influir en el preu del mercat, la proporció de vendes sobre el total

de vendes sol ser més elevat.

o El sistema de preus ha de permetre identificar qui rep els beneficis i qui

paga els costos de produir o consumir cada uns dels béns. Això implicar

la necessitat d’una revelació perfecta de les preferències dels individus.

Els costos (beneficis) marginals privats = els costos (beneficis)

marginals públics.

o Els oferents i demandants han de tenir informació suficient i accessible

sobre les característiques del que volen comprar i del que volen vendre.

o Cal l’existència d’un mercat en el qual els demandants estiguin

disposats a pagar els costos marginals de producció.

o Els mercats han de ser flexibles qualsevol canvi que es produeixi en

els preus relatius hauria d’induir canvis tècnics, productius i

organitzatius.

Condicions que farien possible que els mercats aconseguissin l’eficiència en

l’assignació de recursos.

- Segon teorema de l’economia del benestar els individus no estan d’acord

amb la distribució de la renda que resulta del lliure funcionament del mercat, el

que ha de fer l’Estat es canviar la dotació inicial de recursos que existeix en la

societat, però no interferir en el lliure funcionament dels mercats competitius.

Això acabaria donant lloc a una distribució equitativa del benestar des del punt

de vista social. En la pràctica la redistribució que proposa aquest teorema es fa

pràcticament impossible a la pràctica. L’Estat el que acaba fent, fa

redistribucions ex post a través d’impostos i despesa pública, enlloc de fer

redistribucions ex ante. Només s’ha donat un canvi en la distribució inicial de

recursos en períodes revolucionaris (ex: revolució francesa, revolució russa i

desamortització espanyola del s. XIX), perquè el drets de propietat han de ser

més o menys estables. L’Estat una de les funcions que té es preservar el dret

de propietat.

El primer teorema s’ocupa de qüestions relatives a l’eficiència assignativa i el segon

s’ocupa de qüestions relatives a l’equitat.

Fonaments microeconòmics a fi i efecte d’assumir l’eficiència en l’assignació de

recursos anàlisi de les fallades de mercat. Els mercats no garanteixen l’eficiència en

el sentit de pareto. Les fallades de mercat són:

10

- Competència imperfecta mercats amb pocs oferents i/o elevades barreres

d’entrada (economies d’escala i/o costos enfonsats, progrés tècnic)

- Informació incompleta o asimètrica no racionalitat dels individus davants de

certs béns, mala formació de les preferències individuals. Informació costosa i

insuficient sobre alguns béns.

- Els béns que generen externalitats negatives CMg privat < CMg social. Es

produeix o consumeix més del socialment necessari.

- Els béns públics (externalitats positives) Beneficis socials > beneficis privats.

Es produeixen menys del socialment necessari.

- Els mercats rígids

Competència imperfecta

Situacions de competència imperfecta monopoli, oligopoli preus > costos

marginals les empreses no són preuacceptants: tenen poder de mercat incentius

per fixar preus > CMg rendes extraordinàries donen lloc a la eficiència dels

mercats.

Situacions de competència perfecta preus = costos marginals empreses

preacceptants

Situacions on per aconseguir l’eficiència, hem de limitar la competència

1. Indústries amb un fort progrés tècnic aquest tipus d’empreses han de

concórrer en uns CF molt elevats. Podria ser que fos preferible limitar el

nombre d’empreses que operen en aquell mercat.

2. Existència d’activitats amb economies d’escala en la producció aquesta

situació es dóna quan els costos mitjans són decreixents a mesura que

augmenta la producció. Es dóna quan els costos fixos són molt elevat.

Si estem en una situació en que la competència no es desitjable ni possible ens

trobem davant d’un monopoli natural. El sector públic ha d’intervenir a través de

regular els preus que fixen les empreses. Si les economies d’escala són importants

però no prous importants perquè operi només una única empresa, el sector públic dur

a terme polítiques de defensa de la competència.

Informació incompleta

Tenen a veure amb els mercats incomplets i amb la informació asimètrica.

Mercat incomplet tipus de mercat que no es capaç de subministrar un bé o servei

tot i que el seu cost de subministrament sigui inferior al preu que els consumidors

11

estan disposats a pagar. Ex: mercats de les assegurances i de les finances. Són

mercats que estan sotmesos a un alt grau de risc i incertesa.

En aquest tipus de mercats es poden donar situacions de risc moral, que afectat

sobretot al mercat de les assegurances i té a veure amb el fet que la persona

assegurada contra un determinat risc pot tenir i incentius per provocar aquell risc pel

que està assegurada i així poder cobrar. L’assegurador no té prou capacitat per

discernir si el risc s’ha produït fortuïtament o s’ha produït per negligència explícita de

l’assegurat. Ex: assegurança d’atur no hi ha cap companyia que faci assegurances

d’atur. Ex. Assegurança contra els accidents de moto hi ha empreses que no volen i

les que ho fan, ho fan a un preu molt elevat.

Els anys per a un determinat risc es poden donar simultàniament per a totes les

persones que tenen contractada l’assegurança. Si es fes una assegurança on tothom

pogués cobrar a l’hora l’empresa faria fallida perquè no podria fer front al pagament.

Es el que coneix com risc social.

Un altre problema al qual s’enfronta el mercat de les assegurances és el de la selecció

adversa. Això vol dir que una companyia d’assegurances té menys informació sobre la

naturalesa d’alguns riscos que la persona que contracta l’assegurança. Ex:

assegurances mèdiques i cotxes de segona ma. Si volem contractar una assegurança

el que la contracta té més informació sobre ell mateix que la companyia asseguradora.

El mateix passa amb els cotxes de segona ma: només el venedor sap exactament que

li ha passat al cotxe, si ha passat les corresponents revisions. En aquests casos de

selecció adversa és molt difícil que l’empresa privada pugui sol·licitar una prima més

elevada per tots aquests riscos.

En tots aquests casos, gran part del problema és l’existència d’asimetries d’informació,

que es produeixen en un context d’incertesa o compartaments oprotunistes. Això

provoca que hi hagi elevats costos de transacció. A vegades és tan dificultós realitzar

el contracte que no s’acaba realitzant.

La intervenció de l’Estat es basa en oferir directament assegurances públiques (ex:

atur) o bé en atorgar la màxima efectivitat possible al sistema legal per minimitzar els

costos de transacció del compliment dels contractes.

Mercats complementaris fem referència a situacions en les quals diversos

productors, si actuessin per separat, no poden satisfer l’interès públic. En canvi, si

actuen conjuntament, poden satisfer l’interès públic. Ex: organització de fires o plans

de renovació urbana, l’AP actua com a coordinadora.

12

Els problemes en informació justifiquen l’existència de polítiques del consumidor i de l

l’usuari. Per tal de donar informació hi ha mecanismes impulsats per part de les AAPP,

com l’etiquetatge, les advertències sanitàries, idioma de les instruccions, etc.

mercat a través de polítiques d’acomiadaments, marcar períodes de transició, etc.

Externalitats

Implica que en la producció o consum d’un bé s’altera el benestar d’individus que no

són ni productors ni consumidors sense que aquesta alteració no quedi reflectida en el

preu.

Aquestes externalitats poden ser positives o negatives:

- Positives. Ex: transport públic redueix la congestió i la contaminació: tots

sortim beneficiats tant els que l’utilitzen com els que no. Ex: vacunes tots

sortim beneficiats de que a l’hivern hi hagi gent que es vacuni contra la grip, ja

que menys probabilitats tindrem tots de passar-la.

- Negatives. Ex: indústries contaminants, pesca excessiva.

En tots dos casos, el mercat és ineficient en l’assignació de recursos perquè no

considera els costos socials que provoquen les externalitats negatives ni els benefici

generat per les externalitats positives.

Intervenció pública en el cas d’externalitat:

- Positives:

o Provisió pública. Ex: prestar directament sanitat i educació

o Subvencionar producció per reduir el cost i augmentar el cost. Ex:

transports públics, concerts sanitaris i educatius, etc.

o Exempcions fiscals per fomentar la seva producció o consum. Ex:

fomentar la benzina sense plom, donacions culturals, etc.

- Negatives

o regulacions que impliquin obligació, prohibició, sanció i restricció. Ex:

limitar les quotes de pesca.

o Impostos que redueixen el preu i augmenten la demanda. Ex. Impostos

sobre els carburants.

o Sistemes de preu-mercat (quotes transferibles per poder contaminar

l’atmosfera)

Externalitats positives retribuïdes

Externalitats negativa descincentivants

13

Quan els preus reconeixen externalitat o existeixen compensacions d’alguns tipus

(transferències de rendes) les accions deixen de considerar-se externalitats. Ex: la

família que es compra una casa a l’aeroport perquè el preu és més baix que una al

centre.

Externalitats positives Externalitats negativesVacunes ContaminacióRehabilitació d’edificis Fums del tabacNeteja SorollEnergies renovables CongestióInvenció/innovació Subprime Transport públic AccidentsEducació Vagues gremialsProvisió de serveis sanitaris VandalismeÈxit club esportius locals Abús en eel consum d’alcoholBombers Avaria elèctrica generalJardins Pudors

Les externalitats suposen un greu problema de política econòmica perquè suposen

l’existència d’una ineficiència: el mercat no assigna de manera eficient els recursos i

no es capaç de corregir aquesta ineficiència derivada d’una externalitat, ja sigui

positiva o negativa.

El consumidor o productor que genera un cost extern pot consumir o produir en excés

perquè el que intenta és maximitzar el seu benestar privat. No considera en la seva

funció de decisió el benestar de tercers.

Això vol dir que el consumidor o el productor no està pagant tots els costos que genera

la seva acció de produir o consumir. Ex: el productor no pagar el soroll generat pel

procés productiu.

Expressió formal:

CMg de produir una unitat més del bé que genera una externalitat negativa < CMg

social CMg pirvat < CMg social

Quan l’externalitat es positiva, el productor o consumidor no rep cap benefici i per tant

la tendència serà produir menys del que seria desitjable socialment, és a dir, només es

tindrà en compte el benefici privat.

BMg privat < BMg social

Aquesta ineficiència provocada per la sobreproducció o excés de consum derivat de

les externalitats negatives o aquesta subproducció o subconsum derivat de les

externalitats positives FALLADA DE MERCAT

14

L’Estat ha d’incentivar la producció o el consum en el cas de la generació

d’externalitats positives, retribuint a l’individu que les genera i fa el contrari en el cas de

la generació d’externalitats negatives, amb mecanismes sancionadors, impositius o

restrictius (legals), per tal d’arribar a la quantitat òptima de del punt de vista social.

Impostos pigovians (en honor a l’economista Arthur Pigov) són els impostos

s’utilitzen per a corregir les externalitats negatives i que a l’hora serveixen per a

corregir les externalitats i per recaptar.

Béns públics

A les economies mixtes aquest tipus de béns són subministrats per l’Estat, però no tots

els béns subministrats per l’Estat són béns públics.

És béns públics purs tenen dues característiques bàsiques, que són les que fan que

el mercat ni tingui cap interès en produir aquest tipus de béns:

- No rivalitat l’augment del nombre de persones que gaudeixen del bé no

afecta ni a la quantitat ni a la qualitat del bé que consumeix la resta de

persones. Tampoc afecta a futurs consumidors. Formalment diríem que el cost

que imposa un consumidor addicional és 0, per tant, CMg = 0. Ex: l’enllumenat

públic no empitjora perquè augmenti el nombre de persones al carrer. Ex: per

molts vaixells que hi hagi el far els guiarà a tots.

- No exclusió no és possible o és extraordinàriament car evitar el consum

d’aquells que no estiguin disposats a pagar el preu establert per gaudir del bé,

és a dir, no es pot evitar que algú altre també el consumeixi. Ex: fer pagar a tots

els vaixells per l’ús del far o controlar o fer pagar per l’enllumenat públic seria

poc factible.

Ex: enllumenat públic, defensa nacional, etc

Els béns privats per contra presenten una rivalitat en el consum i existeix la

possibilitat d’exclusiu d’aquells consumidors que no estan disposats a abonar el preu

del bé o servei. Ex: un gelat

Els béns públics impurs hi ha de dos tipus:

- Béns comunals recursos naturals. Ex: pesca

Són béns que es caracteritzen per la rivalitat en el consum però es fa

impossible o molt car evitar el consum d’aquells que no abonen el preu del

producte (no excluïble)

15

- Béns de pagament monopolis naturals. Ex: internet

És fàcil evitar el consum dels que no estan disposat a pagar-ne el preu

(excluïble) i l’augment del nombre de consumidors no afecta ni a la quantitat ni

a la qualitat (no rival).

Ineficiència del mercat

El fet de que un bé sigui no excloïble el mercat no té incentius per produir-lo, però si ho

fes ho faria de forma socialment ineficient, perquè al productor privat el que li interessa

és maximitzar els beneficis privats, això vol dir que: Ingresso privats – Costos privats

= maximització

Si IPrivats > costos benefici privat el mercat subministrarà aquell bé públic

Si IPrivats < costos pèrdues privades el mercat no subministrarà el bé públic.

Tot i que hi hagi benefici social, si l’empresa privada té pèrdues no subministrarà el bé

públic.

Si, beneficis socials > 0 > beneficis privats provisió bé públic socialment desitjable

però el mercat no el produirà.

Això explica perquè el mercat no produeix béns públics o bé produeix una quantitat

inferior al socialment desitjable (creant externalitats positives).

L’Estat aleshores el que fa és:

- Intervenció directe de l’Estat l’Estat es fa càrrec directament de la producció

del bé públic. L’Estat escull la quantitat socialment òptima.

- Donar subvencions perquè la producció del bé públic sigui la òptima des del

punt de vista social. quantitat escollida pel mercat (la que maximitza el

benefici privat) = quantitat socialment òptima (la que maximitza el benefici

social)

Quan parlem de béns públics hem de tenir en compte la problemàtica del que

anomenem free rider o polissó. Recordem que els béns públic generen externalitats

positives i per ser considerat béns públics purs han de ser béns no excluïbles i no

rivals, la qual cosa implica poder gaudir del bé sense satisfer-ne el preu i aquest fet no

deteriora el consum de la resta d’individus. Els consumidors en general són racionals i

volen maximitzar la utilitat, d’acord amb els recursos que disposen, i minimitzar els

costos. Davant d’un bé públic tenen poderosos incentius per a no revelar les seves

preferències perquè així no l’haurien de pagar i podran gaudir del bé de forma gratuïta.

Aquesta actitud racional genera un important problema de finançament dels béns

públics. Ex: imaginem una petita urbanització que està composada de segones

residències en un lloc de muntanya i a prop d’aquesta urbanització hi passa la

16

carretera nacional, però els veïns per accedir a la urbanització hi ha un camí veïnal

sense asfaltar ple de sots. Aleshores els veïns comencen a parlar de la possibilitat

d’asfaltar el camí veïnal. Està clar que aquesta acció aportaria beneficis a tothom. Per

simplificar només hi ha dos veïns. Asfaltar el camí té un cost, en funció de la

col·laboració de cada un en el finançament de la carretera es donarien les següents

opcions:

A\B Col·labora No col·laboraCol·labora 2,2 0,3No col·labora 3,0 1,1[(fila (utilitat individu A), columnes (utilitat de l’individu B)]

Col·laboració per part de tots dos:

- Provisió del bé públic

- ½ cost de cada individu

Un si, l’altre no

- Provisió del bé públic

- Un assumeix tot el cost es quan es dóna el polissó

No col·laboració

- No es produeix el bé públic

- Cap individu vol assumir el cost

El que acaba passant, es que encara que tots sortirien beneficiats de col·laborar, els

individus tendeixen a no col·laborar.

Teoria de jocs equilibri de Nash es defineix com el conjunt d’accions que fan que

cap individu no tingui incentius a canviar de decisió un cop coneix la decisió presa pels

individus amb els quals interactua. En aquest cas, és el parell de decisions que fan

que cap dels veïns no tingui interès a canviar d’opinió un cop coneix l’acció del seu veí.

És per això que els individus no volen revelar les seves preferències davant d’un bé

públic malgrat que tots els individus tinguin interès en un bé públic

La conseqüència més probable es que el bé públic no es produeixi i, poden tenir una

utilitat de dos, es quedarien amb una utilitat de 1. Això farà que la utilitat poden ser de

4 sigui de 2, i per tant, és una solució ineficient.

Aquesta situació és coneix amb el nom de dilema del presoner. És per això que hi ha

dificultat de finançar els béns públics mitjançant el pagament per ús o consum. Això

suposa que els béns públics siguin finançats pel pressupost públic o el sector públic

obligar als individus a finançar el bé públic i així s’acaba la polèmica.

17

Béns de pagament subministrats pel mercat el mercat no subministra béns públics

purs, però si que pot proporcionar béns públics impurs que són no rivals però que hi ha

possibilitat d’exclusió:

- Monopoli natural

o no rivalitat en el consum cost unitari de proveir el producte/servei

disminueix si augmenta el nombre de consumidors. Els Costos Fixos

són importants i per garantir l’eficiència tècnica és fa desitjable que hi

hagi només un productor (buscar el menor cost unitari possible).

El monopoli natural pot ser públic però també pot ser privat. Si és privat

està sotmès a moltes regulacions.

o Exclusió en el consum cobrament consum bé o servei

Benefici marginal > 0

Cost marginal = 0

barrera de preu subconsum provoca ineficiència, ja que més

consumidors implicaria més beneficis i cap cost addicional.

Aquest problema es sol generar quan el monopoli és privat la barrera del preu

genera subconsum i ineficiència perquè l’empresa privada fixa un preu d’accés

(ex: plataforma digital, autopista de peatge, telefonia, canal+, medicament

patentat).

Però si no paguéssim, es generaria una altra ineficiència que seria el

subministrament insuficient (ex: cas medicaments, no hi hauria cap

farmacèutica que produís medicaments).

Producció del bé públic eficient

Perquè els mercats privats eficients en el sentit de pareto

Relació Marginal de Substitució del Consumidor (RMS) = Relació Marginal de

Transformació (RMT)

∑RMS (de tots els individus) = RMT entre béns públics i privats

RMS entre béns públics i privats és la quantitat de bé privat que un individu està

disposat a renunciar per obtenir una unitat addicional de bé públic

∑RMS quantitat de bé privat a la que estan disposats a renunciar tots els individus

(societat) per obtenir una unitat addicional de bé públic

Ex: economia amb dos individus

∑RMS = RMT

½ bé privat 1 bé públic

18

Total economia: 1 bé privat 1 bé públic QUANTITAT SOCIALMENT ÒPTIMA (½ + ½

= 1)

Ara un d’aquests individus canvia les seves preferències i ara, com valora molt el bé

públic està disposat a renunciar a 2/3 de bé privat per obtenir un bé públic

Individu A: 2/3 bé privat 1 bé públic

Individu B: ½ bé privat

Total economia: 2/3 + ½ >1 la producció de bé públic és ineficient socialment.

Aleshores aquest individu hauria de renunciar a menys quantitat de bé privat o el

sector públic hauria de produir més quantitat de bé públic.

Fallades de mercat relacionades amb l’equitat en l’assignació de recursos

Desacord distribució renda produïda pel mercat la distribució de la renda depèn en

gran mesura de com estiguin distribuïts els recursos de propietat inicials i el mercat,

suposadament operant de forma eficient, ens dóna una distribució que pot ser que

deixi a part de la població sense recursos. L’Estat, excepte en casos de revolucions,

no intervé en canvia aquesta distribució inicials de recursos. L’Estat no fa polítiques ex

ante sinó polítiques ex post encarades a la millora de l’educació i a la millora de la

formació del capital humà amb l’objectiu de que puguin tenir una feina millor i pugin

tenir més recursos.

Per tal de canviar la distribució actual dels recursos el que fa és establir impostos

progressius sobre la renda (política ex post)

Fallades de mercat relacionades amb el principi de sobirania del consumidor

Principi de sobirania del consumidor no sempre és el criteri més adequat per avaluar

benestar dels individus: enfocament paternalista (vs. pensament llibertari).

L’enfocament paternalista considera prioritari la igualtat en l’accés a l’ús i al consum de

determinats béns, que es consideren béns preferents (ex: educació i sanitat). No

confondre els béns preferents amb els béns públics. La política de béns preferents fa

referència a béns privats d’interès públic mentre que la política de béns públics fa

referència a la provisió de béns no rivals i no excloïbles .

Avantatges de l’Estat davant fallades de mercat

1. Capacitat per a recaptar impostos per a finançar les polítiques

microeconòmiques:

a. Internalitzar les externalitats negatives en funció dels costos del

productor

19

b. Finançament per assegurar la provisió de béns públics i evitar

comportaments oportunistes

c. Dissuadir el consum de certs béns (ex: tabac, alcohol)

2. Prohibir o imposar determinats comporataments

a. Imposar conductes per a reduir riscos i vetllar per al seu compliment

(ex: normativa d’imposició del cinturó de seguretat)

b. Prohibir que entri més d’una empresa en mercats amb condicions de

monopoli natural evitar que es dupliquin els CMg i els CMe

3. Potestat sancionar

a. Pràctiques restrictives a la competència

b. Vetllar pel compliment dels contractes

c. Castigar a qualsevol de les parts que incompleixen el contracte

4. Cos de policia i sistemes públics sanitaris i sistemes públics d’educació

5. Pot endeutar-se a un interés més que una empresa privada per a inversions

Quadre resum

Condicions teòriques per a l’equitat

Fallades de mercat Polítiques microeconòmiques

1.El mercat retribueix els factors en funció de la seva productivitat marginal2.Principi de sobirania del consumidors en un context d’informació completa

1.El fet que una economia sigui eficient en el sentit de pareto no proporciona cap informació sobre la distribució de la rendaUna situació de competència perfecta dels mercats pot donar lloc a distribucions de la renda molt desiguals i inequitatives2.L’individu no sempre és racional, fi i tot encara que disposi de tota la informació.

1.Polítiques social i redistributives: impostos progressius sobre la renda, programes de despesa públic redistributivaPolítiques paternalistes de béns i mals preferents.

20

Tema 3: els governs

- Objectius

- Instruments

- Fallades dels governs

- Implementació i avaluació de les polítiques públiques

Objectius del govern

La indefinició dels objectius porta a problemes en l’avaluació de polítiques públiques.

S’han d’establir amb claredat i per tal de veure si s’ha assolit o no s’ha de fixar amb

quin mesurador es durà a terme, és a dir, cal identificar els objectius i els indicadors

que s’utilitzaran per avaluar els resultats.

Segons quins siguin els objectius que es persegueixin haurem d’utilitzar un instrument

o un altre. Això no vol dir que no puguem diversos instruments per assolir un mateix

objectiu.

En funció dels objectius que es persegueixin s’utilitzaran uns objectius o uns altres. El

canvi en els objectius portarà a un canvi de polítiques, molt especialment en l’àmbit

macroeconòmic (ex: canvis per tal d’assolir l’euro per part dels països que conformen

la UME).

RECORDEM: els objectius tenen a veure des d’un punt de vista microeconòmic, no

des d’un punt de vista macroeconòmic.

Generalment, les politiques del govern, des del punt de vista microeconòmic,

persegueixen:

- Eficiència econòmica

o Assignativa

o Productiva

o Interna

- Eficiència administrativa

- Equitat

Eficiència econòmica

Marc teòric economia del benestar com gestionar l’economia d’una manera

eficient. Ens preguntem:

- Que s’ha de produir?

- Qui ho ha de produir?

- Qui pren les decisions?

21

Per saber si una política és eficient o no utilitzem el criteri d’eficiència en el sentit de

Pareto, o òptim de Pareto

Condicions perquè una assignació de recursos pugui considerar-se eficient:

- Quan assolim un òptim de pareto:

o quan és impossible reasignar recursos de manera que algú millori el

seu benestar i ningú no l’empitjori

o quan no podem produir o consumir una quantitat més elevada d’un

determinat producte sense reduir la quantitat produïda o consumida

d’un altre.

Ex: Fallada del sistema blackberry per excés de terminals. Un augment de

terminals empitjorava als altres usuaris. Donat el nivell d’infraestructura de

blacberry no seria possible millorar la infraestructura d’un usuari sense

emptijorar el dels altres òptim de pareto

Ex: una autopista que entren molts cotxe i que s’acaba col·lapsant. Suposa un

benefici pel que es troba a l’autopista però no empitjora la situació dels que hi

eren. Optim de pareto seria que donada l’autopista, aquell volum en que una

entrada d’un nou vehicle perjudicaria als demés conductors.

- Millora paretiana es dóna quan es produeix una reassignació de recursos que

permet una milloara paretiana del benestar per algun individu sense emprijtar el

benestar de cap altre. Tant la xarxa Blackberry com la xarxa viaria tenen un

òptim: quan s’està per sota d’aquest òptim és també una ineficiència perquè hi

ha subconsum.

- El criteri de pareto, però també té importants limitacions:

o Només té en compte el benestar individual només que hi hagi un sol

individu que empitjori una assignació de recursos, això ja no suposa

una millora paretiana encara que hi haguessin molts individus que

milloressin la seva actuació.

o Aquest concepte es basa en la sobirania del consumidor es suposa

que l’individu és el millor jutge de si mateix.

Teoremes fonamentals de l’economia del benestar

Mostren la relació entre els mercats i l’eficiència en el sentit de Pareto.

- Primer teorema tota economia competitiva assignava els recursos de

manera eficient en el sentit de Pareto. La manca de competència (=fallada de

mercat) ja no ens dóna eficiència en el sentit de pareto i per tant, justificaria la

intervenció de l’Estat en economia.

22

- Segon teorema tota assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es

pot produir o generar a través d’un mecanisme competitiu mitjançant una

redistribució de la riquesa inicial, és a dir, que tenim un distribució de la riquesa

inicial que serà conduïda pel mercat en competència perfecta cap a una

assignació eficient dels recursos. L’Estat no fa redistribucions ex ante de

recursos inicials (només es produeix en situacions revolucionàries), sinó ex

post a través de mecanismes fiscals.

Amb eficiència econòmica el que volem dir és que l’economia intenta aconseguir el

major nombre de béns donats els recursos disponibles, és a dir, el que intentem és

maximitzar l’output a través de la transformació d’imputs. Ara bé aquest output ha de

ser desitjat per al consumidor. Aquest concepte d’eficiència econòmica porta assignat

un òptim de pareto i que porta problemes d’optimització:

- Màxim output amb el mínim cost (cost que depèn de la tecnologia del moment

- Maximització de la utilitat que està subjecte a les restriccions pressupostàries

de cada un de nosaltres.

Ex: no es eficient produir el màxim nombre de màquines d’escriure al mínim cost

perquè la gent no demanda màquines d’escriure.

L’eficiència econòmica va lligada a l’escassetat i a l’elecció. Cada decisió que un pren

té un cost d’oportunitat.

Hi ha tres tipus d’eficiència:

- Assignativa

Recursos Béns produïts = demanda dels consumidors

Ineficiència assignativa:

- Recursos utilitzats per produir béns queno es demanden

- Béns produïts en quantitat per sobre o per sota de la quantitat demandada

Eficiència assignativa òptim de pareto condició tècnica per assoli l’eficiència

assignativa RMS (quocient entre les utilitats marginals dels individus) = RMT (ràtio

de preus entre diferents béns

Eficiència productiva

Producció de béns i serveis amb el mínim cost possible, per a un nivell donats de

producció (output)

Utilització òptima dels “inputs” (recursos disponibles)

Assolir l’eficiència productiva no vol dir assolir l’eficiència assignativa

23

Condició tècnica per assolir l’eficiència productiva Relació marginal tècnica de

substitució (quocient entre les productivitat marginals dels factors productius utilitzats)

= ràtio entre els preus d’aquests factors productius.

Ex: politiques de reconversió industrial a Espanya a finals del segle XX en matèria de

carbó i en matèria de drassanes. Es van dur a terme polítiques per millorar l’eficiència

assignativa i productiva

Eficiència interna

Es centra en la millora de l’organització. Parlem ineficiència interna quan un

organització està massa burocratitzada. Aquest excés de burocratització es pot donar

tan en organitzacions públiques com privades.

Sol passar quan augmenten les dimensions de l’organització.

Ex: per intentar millorar l’eficiència interna, hi ha actes com donar hora per internet i no

fer la cua pres

Eficiència administrativa

Eficiència interna ≠ Eficiència administrativa fa referència als costos de gestionar una

política pública. Millora de l’eficiència administrativa:

- Responsabilitat o account abilitiy

- mecanismes de control i rendiment de comptes dels gestor de polítiques

públiques

- Millora en els processos de decisió utilitzats respecte als recursos utilitzats

Control d’aquestes millores a través de compareixences en seu parlamentària per

part dels màxims responsables de l’administració (ministres), sessions setmanals de

control al govern, debats electorals abans d’eleccions, debats de política general, etc.

Els costos de gestionar una política pública tenen a veure també amb els costos propis

de l’Administració de les polítiques, és a dir, hi ha uns costos derivat d’haver d’informar

a la gent (ex: any 2008, campanya d’alerta sobre la sequera i que calia estalviar tan

com fos possible; en el cas de situacions greus, aquestes campanyes d’informació

acostumen a ser bastant efectives) i costos derivats de les llacunes legals del sistema

(ex: ús fraudulent de targetes sanitàries; aquets costos provoquen que algunes

persones puguin acollir-se als beneficis d’una determinada política que en principi no

estava pensada per a elles).

24

Tot plegat ens porta a que es pot donar conflicte entre l’eficiència econòmica i

l’eficiència administrativa quan dissenyem una política podem fixar condicions laxes

o bé molt rigoroses per tal d’accedir a aquestes polítiques.

Quan les condicions per accedir a aquestes polítiques són laxes provocarà una

disminució dels costos de gestió política i farà augmentar l’eficiència administrativa.

Com a contrapartida es provocarà una ineficiència econòmica (de vegades).

Quan les condicions per accedir a aquestes polítiques són rigoroses provocarà un

augment dels costos de gestió política i farà disminuir l’eficiència administrativa. Com a

contrapartida es provocarà una millora de l’eficiència econòmica (de vegades)

Ex: menjadors socials: si els requisits socials no són molt exigents l’utilitzarà molta

gent que no té necessitat.

Equitat

Distribució justa de la renda

Eliminació de la pobresa la noció de pobresa està lliga posició relativa d’un individu

o part de la societat en relació al nivell de vida normal o mínim en aquella societat.

Reducció de les desigualtats en la distribució de la renda transferència recursos de

les classes riques a les desfavorides:

- Quina quantitat de renda s’ha de transferir?

- Quins mètodes utilitzarem per assolir aquest objectiu?

- Quins efectes tindrà sobre l’eficiència?

Qüestió conflictiva: debats sobre el PER, el model de finançament públic, etc no és

compatible amb l’eficiència

Distribució de serveis bàsics

Major igualtat en l’accés a béns i serveis bàsics fer que tot individu de la societat

tingui igualtat d’oportunitats. Ex: considerar que tothom ha de tenir dret a l’educació i

fer de l’educació un objectiu prioritari, accés a l’aigua

Riquesa

Intentar evitar en el màxim del possible una caiguda dràstica del seu nivell de riquesa

o del seu nivell de vida. Els governs el que fan es implementar mesures que el que

fan es corregir el que es coneix amb el nom de risc social. A través de:

- Assegurances obligatòries de malaltia o atur

- Polítiques de salaris mínim

- ...

25

Alguna d’aquestes polítiques pot tenir efectes negatius sobre l’eficiència econòmica.

Ex: la persona que prefereix cobrar un subsidi abans de trobar feina.

Cada una d’aquestes definicions només en dóna una idea aproximada de l’equitat d’un

país. A l’hora de la veritat els governs han de fer judicis de valors, marcant quin són els

nivell de justícia o igualtat. Però un cop han seleccionat quin nivell volen, han de triar

quin serà l’indicador de mesura. Indicadors més utilitzats

- Indicador de pobresa:

o Índex de Gini / corba de Lorenz

Ara cal tenir en compte l’unitat en la que treballem: família, individu, etc.

Relacions entre eficiència i equitat des de l’òptica dels governs i de la política

microeconòmica

Ex: Hospitals generals Govern de Pujol es va proposar que tot ciutadà tindria un

Hospital General a no més de 30 km a la rodona. Això va millorar l’equitat, però va

suposar una pèrdua d’eficiència econòmica, perquè estaven infrautilitzats. En aquest

cas la reducció de la desigualtat va provoca una pèrdua d’eficiència.

Si intentem millorar l’equitat, hem de veure aquest objectiu a través de quin tipus de

política el podem assolir:

- Polítiques socials

- Reduir la pressió impositiva dels més pobres

- Donar subvencions o ajudes directes al més pobres

Els partits de dreta creuen que aquests objectius sempre estan en conflicte i que una

millora de l’eficiència ja provocarà una millora de l’equitat.

Els partits més d’esquerra consideren que són objectius complementaris.

Dificultat per a mesurar relació conflicte eficiència/equitat

Discrepàncies

- Quina quantitat d’eficiència s’ha de rnunciar per a reduir el grau de desigualtat

- Valor que s’ha d’assignar a una reducció de la desigualtat en comparació a una

reducció de l’eficiència.

Eleccions socials (≈ lògica de l’elecció del consumidor)

- Corba de possibilitat d’utilitat fixa el còmput d’oportunitats dels individus i indica

el nivell de benestar que pot fer assolir un individu, donats els nivells de

benestar dels altres (≈restricció pressupostària respecte a l’elecció del

consumidor)

26

- Corbes socials d’inferència mostren les combinacions de benestar entre

integrants societat a les quals la societat seria indiferent (≈corbes indiferència

problema elecció del consumidor

La utilitat (U) marginal decreixent augment del consum d’una unitat addicional

d’aquest consum és menor

Qüestions redistributives interfereixen sobre l’eficiència

Actitud de la societat tres pensaments:

- Utilitarisme la societat ha de maximitzar el benestar de tots els seus

membres. Sigui quin sigui el nivell d’utilitat dels membres de la societat,aquesta

a d’estar disposada a intercanviar una unitat d’utilitat d’un bé per una unitat

d’utilitat d’una altra. Aquí no fem distinció entre rics i pobres: tots els ciutadans

tenen la mateixa ponderació en termes de benestar o d’utilitat (U i). La funció

d’utilitat social seria la següent: Wsocial = ∑ Ui

L’utilitarisme no es fixa en les utilitats que té cada individu en la societat.

- Rawsianisme el benestar d’una societat només depèn de l’individu que es

troba en pitjor situació. No hi ha cap millora si s’observen guanys de benestar

dels que no estan en la pitjor situació. En la aquest cas la funció d’utilitat social

és la següent: Wsocial = min (U1,...Un).

- Utilitarisme ponderat considera que una reducció del benestar dels més

pobres només estaria justificada quan la utilitat dels més rics augmenta més

que proporcionalment. La funció d’utilitat social seria la següent: Wsocial =

U1+U2 +U1U2.

No tota distribució de benestar suposa la mateixa utilitat social, però no estem

condicionat pel benestar de l’individu més pobre.

Limitacions:

- Comparacions interpersonals

o Propietat utilitat no saciabilitat = més sempre és millor

o Es fa difícil mesurar la seva variació de nivell

o Les funcions socials de benestar suposen que la utilitat és

quantificables i mesurables, però a l’hora de la veritat només ens

podem pronunciar sobre si ha proporcionat guanys o pèrdues però no la

podem traduir en unitats monetàries i per tant no podem quantificar

quant és guanya i quant és perd.

- Construcció funcions socials de benestar

o Els individus són sumament heterogenis dificulta la construcció de

funcions socials de benestar

27

o Les eleccions socials a la pràctica el governs intenten identificar i

mesurar els beneficis nets d’aplicar una determinada mesura. Beneficis

nets = Beneficis – Costos

o Valorar si el projecte és una millora en el sentit de Pareto si hi ha una

millora en el sentit de pareto, el projecte tirarà endavant; però si la

mesura beneficia a uns però perjudica a uns altres, caldrà calcular els

efectes que això té sobre l’eficiència i l’equitat.

Per calcular l’eficiència sumarem els guanys i les pèrdues de

cada un dels individus.

Per calcular l’equitat haurem d’utilitzar algun índex que ens

mesuri globalment la desigualtat existent en la societat.

Arribats a aquest punt tindrem dues alternatives:

Si augmenta l’eficiència + reducció equitat el projecte es

portarà a terme

Efectes negatius sobre l’eficiència i augment de la desigualtat

el projecte no es durà a terme

Si augmenta l’eficiència i augmenta la desigualtat tenim un

problema intentem valorar quina quantitat de desigualtat

addicional està la societat disposada a acceptar a canvi d’un

augment de l’eficiència. La mateixa decisió es prendrà quan

disminueixi l’eficiència i disminueixi la desigualtat.

Quantificació de l’eficiència i l’equitat

Quantificació de l’eficiència

És molt difícil saber exactament quins beneficis ens reporta a cada un de nosaltres un

determinat projecte. Ho podem quantificar a través del concepte de disposició a

pagar, perquè la disposició a pagar depèn de les preferència, tot i que el preu a pagar,

depèn del mercat.

La disposició a pagar serà decreixent, perquè depèn de la utilitat marginal. La corba

que podríem dibuixar de la disposició a pagar de tots els individus és coneix amb el

nom de corba de demanda compensada. Només ens mesura l’efecte substitució i no

l’efecte renda.

El que ens resulta més útil per mesurar l’eficiència és l’excedent del consumidor (EC),

que és la diferència entre el que està disposat a pagar i el que realment paga.

Per tan, el que realment s’acaba utilitzant per mesurar l’eficiència és aquest excedent

del consumidor.

28

Ens mesura l’excedent total dels individus i servei en el cas d’un projecte públic per

portar-lo a terme si es dona la condició que EC>Cost. Si EC<Cost no sortirà a compte

portar-lo a terme.

Hi ha certs béns que no tenen una corba de demanda (ex: fer una biblioteca, un jardí

=béns públics purs) aquí no podem mesurar l’excedent del consumidor i només ho

podem fer a través d’enquestes per veure la disposició a pagar dels individus per

poder calcular l’excedent del consumidor. Però això a la pràctica és molt difícil.

Amb això calcularíem els beneficis socials agregats càlcul de la disposició total a

pagar i càlcul dels costos totals que tindria un projecte, aquesta diferència ens donaria

l’efecte net que produeix un projecte sobre l’eficiència = valor monetari dels beneficis

nets.

Quantificació de l’equitat = quantificar els efectes distributius

Per a quantificar els efectes distributius utilitzem els indicadors sintètics de

desigualtat. Són útils perquè amb una única xifra podem fer comparacions entre

diferents situacions.

Això ens permet ordenar l’efecte d’una mesura en funció del seu impacte distributiu.

D’aquests indicadors en destaquen:

- Índex de pobresa mesuren la proporció de gent que està per sota d’un nivell

crítica de renta que es considera que si s’està per sota d’aquell nivell no es

reuneixen les condicions mínimes per poder portar una vida digna. I on està

aquest nivell? elevat punt de subjectivitat

- Bretxa de la pobresa calcula quina quantitat de renda hauríem de donar al

més desafavorits per situar-los just per sobre del llindar de la pobresa. Aquí no

mesurem els pobres que hi ha sinó la distància a la qual es troben del llindar de

la pobresa.

Índex de Gini i la corba de Lorenz

Corva de Lorenz

Mersura el grau de concentració de la renda indirectament grau de desigualtat

Comparació diferents percentils de població amb percentils de renda

IG =

Pi = decils de la població

Qi = decils de renda

1.1 Graus de desigualtat: 0 = cap desigualtat; 1 = màxima desigualtat

29

Amb la corba de Lorenz podem mesurar l’àrea de concentració. Com més petita sigui

l’àrea concentra més equitativa és la distribució de riquesa en el país i com més gran

sigui l’àrea més desigualtat en la distribució de riquesa en el país.

L’índex de gini s’utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos. L’índex de gini és

el coeficient de gini expressat en percentatges.

Càlcul del coeficient de gini és

Coeficient de gini=

A = àrea compresa entre la diagonal i la corba

A + B = àrea total

És un índex molt interessant però només mesura la distribució de la renta, no la

riquesa en si mateixa. Ex: un país on tothom fos molt pobre podria tenir un millor

índex de Gini respecte un altre país on les diferències no siguin tan grans.

LECTURA DE L’ARTICLE D’OCTUBRE DE 2012 D’Andy Robinson

Ràtio S80/S20

Ràtio que compara la renda del 20% de la població més rica amb la renda del 20% de

la població més pobre. Senyala informació sobre la concentració de la riquesa i de la

concentració de la pobresa

Port UK Esp Irlanda

Holanda Dinamarca

Suècia

6,5 5,5 5,3 4,8 4,0 3,7 3,4

Eleccions socials

Identificar les millores en el sentit de Pareto.

En el cas que hi hagi millores netes es pot dur a terme el projecte o mesura.

En el cas dels grups de millor i pitjor situació avaluar les pèrdues i els guanys.

Hem de calcular els beneficis nets agregats del projecte són nets positius. Si fossin

positius hi hauria molts més arguments per tirar endavant el projecte.

Beneficis nets ponderats ponderant guanys i pèrdues més dels pobres que dels rics

d’acord amb la funció de benestar social.

Variació de la mesura d’eficiència i la mesura de desigualtat avaluació dels

conflictes d’eficiència i equitat

30

Instruments de política econòmica des del punt de vista microecònomic per assolir

l’eficiència i l’equitat.

1. Regulació dos aspectes

a. Preus màxims

b. Aplicació normatives de qualitat i seguretat

2. L’Hisenda pública fa referència als ingressos i despeses

a. Impostos

b. subvencions

3. L’empresa pública la importància en l’economia depèn de les onades de

nacionalització, privatització i liberalització.

D’aquests instruments interessen les vies a través de les quals aquests instruments

influeixen en el comportament del sector privat i en el funcionament dels mercats

- Instruments que influeixen en el consum i en la producció privada de béns i

serveis

o Influeixen en les preferències dels agents

Actuen a través de la persuasió moral el governs influeixen

sobre les preferències dels consumidors respectant el principi de

sobirania del consumidor, és a dir, no fa cap tipus d’imposició

sobre la conducta que han de tenir els consumidors. Ex:

campanyes de conscienciació perquè la gent redueixi el consum

d’aigua, d’energia, sobre el reciclatge, sobre la donació de sang

o òrgans, etc. tenen com a punt positiu que no tenen un cost

molt elevat i a més a més són de ràpida aplicació. Els

inconvenients es que no són excessivament eficaços.

Actuen a través de l’educació s’actua directament sobre la

formació de preferències dels individus. Tenen efectes a llarg

termini. Ex: classes sobre educació vial, sobre medi ambient,

etc. Respecten el principi de sobirania del consumidor i és un

mecanisme prou bo per resoldre problemes mitjançant el

consens social.

o Aquells que modifiquen el conjunt de possibilitats dels consumidors i de

les empreses

Mitjançant l’efecte renda es tracta d’alterar el nivell de renda

dels consumidors. Es pretén variar les restriccions

pressupostàries dels consumidors, és a dir, les possibilitats de

consum que cada agent té a la seva disposició, sense influir en

31

les seves preferències. Ex: pla de 2.500 euros per fill o deducció

de 400 euros sobre la declaració de la renda.

Mitjançant l’efecte substitució en aquest cas el que és recull

és tota una sèrie d’instruments que busquen alterar els incentius

dels productors o consumidors sobre certs béns. Penalitza

determinats béns que el sector públic considera perjudicials i

potenciar el consum d’altre que el sector públic considera

beneficiosos. Això ho fa alterant els preus relatius dels béns,

modificant el cost d’oportunitat de consumir o fabricar aquests

béns. Ex: impostos sobre alcohol, tabac, carburants, etc.

S’aconsegueix l’efecte substitució si el preu dels béns

penalitzats augmenta respecte al d’altres béns. A principi té

efectes positius però a la llarga perden l’efecte. FINALITAT:

modificació de preus relatius dels béns, buscant un canvi de

comportament de productors i consumidors.

Impostos busquen de desincentivar el consum de

determinats béns. S’interioritza com un cost dins els

costos de l’empresa augment de preus

Subvencions són incentius per a canviar la conducta

del consumidor. No són transferències absolutes, sinó

que són finalistes, és a dir, per a realitzar una

determinada activitat. Es donen per aquelles activitats

que produeixen externalitats positives. Ex: subvencions

que es donen per refer les façanes dels edificis. Quan es

donen subvencions d’aquest tipus el que es donar la

quantitat en funció del benefici que produeix l’externalitat

positiva benefici marginal social = benefici marginal

privat.

Des del punt de vista de l’eficiència subvencions i impostos són

similars però des del punt de vista de l’equitat són diferents. En

el cas dels impostos, aquest el paga el consumidor i el recapta

l’estat. En el cas de les subvencions la paga el govern i en canvi

és el productor o consumidor qui rep la subvencions. En el cas

de les subvencions també comporta que es puguin donar

comportaments estratègics per tal només de rebre la subvenció.

Ex: subvencions que dóna la UE a agricultors. Alguns pagesos

32

han abandonat els conreus tradicionals de l’àrea geogràfica per

conrear el producte bonificat amb la subvenció.

Les subvencions poden provocar tant efecte renda com efecte

substitució.

A través dels controls directes dos tipus de regulacions:

Econòmiques tenen a veure amb els preus. Ex:

telefonia, carburants, aigual, entrada i sortida per fer

determinades activitats (ex: farmàcies), etc.

Socials tenen a veure amb el control dels estàndards

de qualitat dels béns, condicions de seguretat d’ús i

consum dels béns. Ex: etiquetatge, instruccions en

l’idioma corresponent.

Durant els últims anys, la tendència es reduir les regulacions

econòmiques i augmentar les regulacions socials.

Quadre resum dels diferents tipus de regulacions

Regulacions Exemples Incidència econòmica

Beneficis Costos

Preus Tarifes telefòniques, peatges d’autopistes

Desplacen les corbes d’oferta i demanda dels béns o serveis

Foment de l’eficiència econòmica i la competència

Ineficiència econòmica per regulacions errònies

Quantitat Quantitat màxima de llet oli que pot produir cada país membre de la ue, límits de velocitat

Desplacen les corbes d’oferta i demanda dels béns o serveis

Eviten o corregeixen externalitats, protegeixen els consumidors dels béns i serveis

Augmenten els costos de producció o d’altres costos (administratius)

Etrada i sortida

Farmàcies, benezineres, operadors de telefonia, etc.

Alteren l’estructura i el funcionament dels mercats afecten la corba d’oferta dels béns i serveis

Aprofitament d’economies d’escala (eficiència productiva), assegurar la disponibilitat de certs béns, reducció de costos d’informació

Ineficiència en l’assignació de recursos, reducció d’incentius a la innovació, costos administratius

Qualitat i altres Qualitat de l’habitatge, qualitat dels aliments, qualitat del subministrament

Modifiquen les corbes d’oferta i demanda

Protecció dels consumidor i usuaris, externalitats positives

Augmenten els costos de producció

33

d’un servei bàsic.

- Instruments que influeixen en la producció i la provisió pública de béns i serveis

(interfereixen directament en el funcionament dels mercats).

o Producció pública es el propi sector públic que el produeix i

subministra els béns directament.

Gratuïtament instituts públics o hospitals pública

Cobrar preu o taxa taxa d’accés a la universitat

o Provisió privada finançament públic però és l’empresa privada qui

produeix aquest bé. Ex: escoles concertades, enllumenats dels carrers,

etc.

Tres virtuts que haurien de tenir els governs front dels mercats

- Neutralitat quan tria els objectius i els instruments de política econòmica, el

govern hauria d’actuar en benefici de tota la societat i no actuar ni per

interessos polítics, ni per interessos burocràtics, ni per determinats grups

socials. Haurien de defensa els interessos públics i no els interessos privats.

Això no sempre és així: existeixen grups de pressió d’interessos privats i

existeixen batalles internes pel poder. A més l’’objectiu d’un partit polític és

arribar a formar part del govern.

- Disposar d’informació suficient a l’hora de prendre decisions tinguessin

informació suficient sobre els objectius que la societat demanda i informació

suficient sobre l’impacte dels instruments emprats sobre els objectius. Han de

tenir informació completa. Això no sempre és així perquè no sempre es disposa

de tota la informació

- Capacitat tècnica utilitzar els instruments idonis per a realitzar els objectius.

No sempre s’utilitza l’instrument adequat. De vegades perquè es desconeix, de

vegades per electoralisme.

Si aquestes tres condicions es donessin, estaríem davant del model de “dictador”

benevolent enfocament tecnocràtic de la política econòmica els governs només

vetllarien pels interessos dels ciutadans, no tindrien en compte els interessos propis i

podrien satisfer les necessitats de la societat amb els instruments correcte.

La situació es diametralment oposada, ja que es donen fallades per part del govern: Hi

ha 5:

34

- Fallades del govern derivades de les restriccions del sector públic en contractar

els seus empleats el procediment de contractació de personal, teòricament,

ha de ser neutral, però és un procediment burocràtic, pesat i lent que fa que no

sempre es triïn les persones més capacitades.

- Fallades del govern derivades de les restriccions d’equitat en el disseny de les

polítiques públiques els recursos que té el govern per posar en marxa

polítiques públiques són els impostos. Com que els impostos els paguem els

ciutadans, les polítiques haurien de ser neutrals. Això el que provoca és que el

disseny d’aquestes polítiques sigui molt complex. Ex: llei de la dependència a

Catalunya.

- Fallades del govern derivades de les restriccions d’informació moltes

vegades els governs no disposen de tota la informació necessària per a

intervenir en els mercats. Això fa que treballin amb ineficiència amb l’ús dels

recursos públics.

- Fallades del govern derivades de la impossibilitat dels governs de celebrar

contractes tancats quan hi ha eleccions els partits polítics presenten el seu

programa electoral, però un cop arriben al govern, si no compleixen el

programa electoral no passa res. No hi ha cap manera legal que el govern

compleixi el que havia compromés als programes electorals. Això provoca

pèrdua d’eficiència i pèrdua de confiança.

- Fallades del govern derivades de l’absència de competència del sector públic

hi ha vegades que el govern actua com un monopoli natural: no té

competència. Això fa que no hi hagi cap tipus d’estímul per millorar la prestació

del servei i que el sector públic és ineficient.

35

REPTE II: CONCILIACIÓ ENTRE CONTINUÏTAT I CANVI

Mecanismes d’economies mixtes per formar preferències a individuals o socials:

- Mercat sistema de preus

- Estat sistema polític

Polítiques públiques Marc institucional:

- Principis generals

- Organismes

- Normes

- Lleis

- Regles

- Pautes de conducta

El marc institucional orienta i en alguns casos fixen el desenvolupament de l’activitat

econòmica.

El model d’organització de la vida política i econòmica am determinats trets i principis

comuns, malgrat que cada país té característiques pròpies relativament entre ells.

Analitzem els dos models externs:

Sistema capitalista:

- Eix fonamental propietat privada

- Subjecte activitat econòmica individu

- Objectiu fonamental utilitat individual i màxim benefici

- Procediment d’assignació mercat basat:

o Lliure contractació

o Propietat privada

Sistema socialista

- Qui ho decideix tot Estat

- Prioritat benestar col·lectiu

- Sistema d’assignació planificació i control a través de plans

En els sistemes econòmics reals, aquests elements apareixen barrejats. Ex: a França

després e la segona guerra mundial es va aplicar el pla Monet.

L’èxit o el fracàs o el benefici o el perjudici tindrà efectes en el marc institucional i en la

continuïtat de les polítiques públiques.

Es donen resistències socials econòmiques i polítiques al canvi, que són molt

importants.

36

Tema 4: mecanismes de decisió

La presa de decisions privades, és a dir, aquelles que realitzen els agents en el mercat

(consumidors i productors) ens porta a una assignació de recursos eficient sempre i

quan es compleixin unes certes condicions. Si hi ha fallades de mercat o si hi ha

nivells de desigualtat que no són acceptables socialment, hi ha justificació per a

participació pública.

En aquest cas l’Estat també és un agent que pren decisions que afecten a l’assignació

de recursos. Això té implicacions en el comportament dels agents privats.

L’Estat també ha de prendre decisions sobre l’assignació dels seus propis recursos. Ç

Decisions col·lectives vs. decisions privades

Quan fèiem referència al mercat, els preus eren un reflex de les preferències dels

consumidors i també ens mostraven els costos de producció. Els preus eren un

mecanisme que ens eren útils per prendre decisions en l’àmbit del mercat.

El sector públic no es pot basar en els preus sino que la producció de béns públics,

s’assignen els recursos en funció de les preferències dels membres de la col·lectivitat.

L’Estat s’assabenta dels interessos de la comunitat que representa a través de les

eleccions o votacions que permeten establir preferències col·lectives. Permeten saber

tota una sèrie de coses per a produir béns públics. Dit això anem a distingir diferents

tipus d’eleccions i de votacions:

- Democràcies directes sistemes en els quals tots els membres de la

comunitat voten totes i cada una de les decisions públiques.

- Democràcies indirectes o representatives en aquests sistemes els membres

de la col·lectivitat escullen un grup de representant i són aquests representants

els que voten les decisions públiques. Aquesta feina de representació la porten

a terme els partits polítics i també les cambres de representants.

Anàlisi de l’eficiència d’aquests mecanismes de decisió veure quins són els

elements que determinen els mecanismes públics de decisió.

- Proporció de votants pot votar tothom? A partir de quina edat? Es important

perquè té molt a veure amb els costos, amb l’eficiència i amb la presa de

decisions.

- Polítiques que es poden sotmetre a votació quins temes es poden votar i

quins no?

- Determinació dels resultats quin sistema de votació utilitzem, és a dir, quina

majoria es considera suficient per a l’aprovació de les decisions col·lectives.

37

Tots aquests elements són de suma importància per determinar quina és l’eficiència de

les decisions públiques. També hem de parlar en temes de cost: si reflecteix les

preferències de tots els individus pot tenir uns costos elevadíssims.

Mecanismes de decisió pública, costos d’eficiència i costos de transacció FALTA

ESQUEMA COPIAT A MA

En aquest esquema es mostra el trade off entre els costos d’eficiència i els costos de

transacció. En els casos de majoria simple i majoria qualificada on el minimitzen els

costos agregats FALTA ESQUEMA COPIAT A MA

Mecanismes de decisions i eficiència paretiana FALT ESQUEMA COPIAT A MA

Harold Hotellin, 1929

Teoria del votant mitjà

Sistema votació desitjable

- Majoria simple

- Majoria qualificada

Partits polítics

- Tendeix a convergir al voltant del centre de l’espectre ideològic

1. Guanyen eleccions. Els partits polítics no tenen una posició fixa.

2. Dos partits polítics. Dreta – esquerra

3. Correlació perfecta entre la renda i la ideologia

a. Pobres – esquerres

b. Rics – dretes

Efecte indiferència quan les plataformes electorals dels diferents partits són molt

semblants augmenta el nivell d’abstenció: la política que implementaran serà similar

es perd eficiència del sistema electoral.

Efecte alienació teoria del votant mitjà per decidir la quantitat de bé públics que s’ha

de produir. La preferència sobre el bé públic serà la del votant mitjà. Oferiran la

quantitat del votant mitjà però no té perquè ser la socialment òptima. Les decisions

públiques estan condicionades per la teoria del votant mitjà. Poden oferir resultats que

no són òptims socials i no s’ajusten a l’optimalitat econòmica.

38

Mecanismes de decisió que pública que reflecteixen les preferències de membres

d’una comunitat.

Dificultats per agregar preferències individuals preferències col·lectivitat

Estudis de Knnesth Arrow sobre com agregar preferències teorema de la

impossibilitat d’Arrow

Dificultat per construir funcions socials de benestar

Les preferències individuals depenen de la seva renda i nivell impositiu.

Les preferències són de difícil comparació.

Requisit sistemes d’elecció

1. Transitivitat Si A és preferit a B i B és preferit a C; A és preferit a C

2. Sistema democràtic (la decisió no pot ser presa per un únic individu o un

nombre restringit de persones)

3. Independència de decisions irrellevant si la decisió es troba entre A i B la

decisió no hauria d’estar condicionada per les preferències sobre C.

4. El mecanisme ha de funcionar amb independencia del sistema de prefeències i

de les qüestions a duduir

El fet que sigui impossible trobar un sistema ideal d’elecció va fer que el mateix Arrow

es donés compte d’aquesta impossibilitat.

Paradoxa de Condorcet (s. XVIII)

Va demostrar que moltes vegades les decisions agregades via sistema democràtic ens

podria portar a no arribar a cap conclusió

Si les preferències són escollides per majoria simple no se’ns ofereix un equilibri, si les

preferències no són unimodals.

Anàlisi cost benefici

Polítiques púbiques (objectius) influència comportament agents distribució final

de recursos.

- Recursos escassos

- Usos alternatius

39

L’anàlisi cost benefici serveix per avaluar l’impacte socioeconòmic dels projectes

públics.

Objectius:

- Maximització rendibilitat projectes públics

- Valorar el projecte públic de manera diferent a com ho fa el mercat

o Empreses privades maximització benefici privat

o Govern maximització benestar social

L’anàlisi cost benefici és un projecte ex ante. Això vol dir que l’anàlisi cost benefici

determina la rendibilitat social futura del projecte. Aquestes valoracions es van fent

durant la vida útil del projecte.

El que fa es comparar de dos en dos projectes. O si el més rendible seria no fer res.

Fent comparacions dos a dos arribem a la conclusió de quin és el projecte que pot

satisfer millor.

Anàlisi financera valoració que fa el merca dels projecte

I = ingressos privats (els que té el propietari dels rendiments)

C = costos

T = vida útil

VAN = Valor actual net

VAN = beneficis privats = (I-C)T

Anàlisi cost beneficis

Bs = beneficis socils augments benestar col·lectivitat

Cs = costos socials decretements benestar col·lectivitat

Són els ingressos i costos socials derivats de la mesua

T = vida útil projecte

VANs = valor actual net social

VANs = Beneficis socials nets = (Bs-Cs)T

Ex: construcció d’una piscina

Anàlisi financera

Ingressos:

- Quantitat d’usuari (Q)

- Preu entrada (P)

- Vida útil (T)

40

Cost unitari/usuari = C

Inversió inicia = I

Cost manteniment = CQ

P·Q·T ≥ C·Q·T + I

(p·Q – CQ)T ≥ I

(P – C)Q ≥

Beneficis anuals suficients per cobrir costos anuals amortització de la inversió feta

per construir la piscina

VAN = - I – (P – C)QT > 0 ingressos i costos constants (suposem que no hi ha

interès)

Fórmula general de l’anàlisi financer a través del VAN

VAN = -I + + + ... +

Anàlisi cost benefici

L’equació del valor actual net social serà la següent:

VAN = -I + + + ... +

Benefici social = millora del benestar

Sacrifici social = sacrifici en terme d’utilització d’un recurs disminució benestar

En l’anàlisi cost beneficis s’inclouen els beneficis dels consumidors però també altres

beneficis socials d’altres grups socials diferents dels del propietari del rendiment.

També es consideren els beneficis d’altre sectors o mercats.

Quan parlem d’anàlisi cost benefici hem d’incloure la disponibilitat a pagar dels

consumidors i no únicament l’efectivament pagada per valorar el projecte.

La inversió i l’explotació han de valorar-se al cost d’oportunitat

L’actualització corrent de beneficis nets en el període inicial no és fa al cost de capital

sinó a la taxa social de descompte.

Exemple anàlisi cost benefici

Projecte Beneficis Costos VANsocial Beneficis/costosA 300 200 100 1.5B 960 1200 -240 0,8C 1250 1000 250 1,25

Abans d’avançar en la tria del projecte hem de veure quina es la durada del projecte.

41

Suposant que la taxa de descompte és la mateixa en els tres casos (un 10%)

Exemple 2:

Projecte Vida útil Inversió Costos Beneficis VANA 50 1550 150 360 532B 25 500 250 360 498

Alternatives per considerar dos projecte de durada diferent

1. Multiplicar el porjecte de menor durada per les vegades que sigui necessari per

igualar-lo al projecte de major durada. Cas exemple 2: només caldria multiplicar

el projecte B per 2.

VAN (2B) = 498,47 + (498,478/ (1+i)25) = 544,48

2. Calcular el BAE = Benefici Actual Net Equivalent

Y = benefici anual mitjà

S = factor anualització a la vida útil i a la taxa de descompte

VANs = S(Y)

Y = VAN/T

S=[1 – (1-i)-T]/i

VAN (A) = 53,668

VAN (B) = 54,95

VAN (A) < VAN (B)

i =0,1

42

Tema 5: Competència imperfecta. Models d’intervenció pública.

1. Mercats de serveis públics

a. Transport

b. Energia

c. Telecomunicacions

d. Serveis locals

2. Altres mercats

Causes que impulsen els processos de reforma

- Fallades del govern eren més importants que les fallades del mercat caiguda

de la URSS

- Experiència positives en països capdavantes EEUU (Reagan) o Regne Unit

(Thatcher)

- Reducció de la importància dels monopolis legals per motius estratègics i

militars

- Innovacions tecnològiques permet separar activitats competitives de no

competitives (ex: telecomunicacions i electricitat)

- Integració Europea objectiu: mercat únic implica lliure moviment de béns,

serveis, persones i capitals.

Privatització des del punt de vista econòmic, és transferir una empresa que és

propietat del sector públic passi a ser propietat del sector privat

Regulació procompetitiva consisteix en implementar tot un conjunt de normes i lleis

sectorials que són aplicades per dos tipus d’organismes: les Comissions reguladores i

els organismes governamentals.

Competència dos àmbits d’estudi:

- Eliminació de disposicions legals que obstaculitzin la competència (dimensió

passiva)

- Polítiques de competència elaborar informes i estudis per poder sancionar

aquelles pràctiques que vagin en contra de la competència (dimensió activa)

Ex: Telefònica fins als anys 90, oferia el servei de telefonia en règim de monopoli. Als

anys 90 va començar al privatització de Telefòncia, venent la major part de les seves

accions. Al cap d’un temps, es va fer necessari un procés de liberalització, és a dir, que

nous operadors poguessin accedir a la xarxa local. Això va fer que es creés la regulacó

precompetitiva necessària i també la Comissió Nacional del Mercat de les

43

Telecomunicacions. Aquest organisme fixava els preus d’accés a la xarxa de telefonia

local que telefònica podria comprar als nous operardors. El Tribunal de Defensa de la

competència, controlava el compliment d’aquesta regulació, i en ocasions va multar

Telefònica per la seva posició de mercat.

Relació polítiques privatització, regulació i competència.

Molta part dels processos de privatització és van portar per motius exclusivament

financers, per tal de reduir el dèficit públic i el fort endeutament de les Administracions

Públiques.

Ara bé, aquests processos de privatització, moltes vegades van comportar que la seva

venda, venia acompanyada de molts privilegis. Ex: la venta de Telefònica va provocar

el traspàs de propietat de la xarxa de telefonia local; Repsol, tenia el control dels

gasoductes; Iberia, tenia un accés privilegiat en l’accés a aeroports espanyols.

Una de les primeres causes de competència van ser el manteniment d’aquests

privilegis un cop traspassades al sector privat.

Els processos de privatització, tard o d’hora, comporten processos de liberalització, és

a dir, el mercat de l’empresa pública que operava en règim de monopoli ha estat

privada, aquell mercat s’ha de liberalitzar. Ex: quan es va privatitzar Telefònica es va

obrir el mercat a nous operadors.

Quan es privatitza una empresa que operava en règim de monopoli i, per tant,

continua tenint una quota de mercat molt important, s’acompanya d’una regulació més

detallada, per impedir que aquesta empresa, donada la seva posició en el mercat,

cometi abusos importants.

En el cas dels monopolis públics, no hi ha tanta regulació.

Política de defensa de la competència quan el sector públic ven empreses

públiques, aquest continua intervenint en el mercat a través de la regulació de

polítiques de competència.

En sectors com l’electricitat, hi havia activitats que no eren gaire competitives, feia

necessària la fixació de preus.

La privatització sol portar la liberalització, però la liberalització sol portar a la

privatització. Això es deu a que es fa difícil la convivència entre empreses públiques i

empreses privades. Ex: quan Iberia encara era pública, coexistia amb Spanair o Air

Europa, i això es feia difícil perquè es regulava en benefici d’Iberia.

44

La liberalització dóna molta més importància a la política de la competència. Es passa

de mercats on una empresa controla tota la producció a mercats on hi ha diverses

empreses que competeixen.

Efectes distributius de les polítiques de competència, privatització i regulació.

Aquestes polítiques de competència, privatització i regulació tenen efectes distributius

importants. Generen efectes d’una banda sobre el funcionament dels mercats i de

l’altre, com està distribuït el poder econòmic i social.

Les polítiques de competència hauria d’afavorir l’augment del benestar social. Quantes

més empreses en cada sector hi hagi més ben repartit estarà el poder econòmic. A

l’hora de la veritat, quan les empreses públiques es van privatitzar, no va ser la gent

del carrer qui va comprar accions de les empreses, sinó que van ser els grans bancs i

els grans holdings qui van adquirir les accions d’aquestes empreses.

Competència imperfecta.

GRAFIC FET A MA

Les situacions de competència imperfecta són:

- Competència intensa

- Oligopoli

- Empresa dominant

Tipus d’ineficiència que es resulten de la competència imperfecta

- Ineficiència assignativa

Competència imperfecta les empreses tenen poderosos incentius per restringir la

producció Ingres de venta d’una unitat adicional de producte < preu unitat

addicional

Preu > CMg

Competència perfecta ingrès venda unitat addicional de producció = preu unitat

addicional les empreses són preuacceptants.

- Ineficiència productiva

Quan hi ha mercats poc competitius pot donar-se el cas que les empreses produeixin a

uns costos elevats. Això es deu a dues raons:

- Quan estem en una situació de competència imperfecta sol implicar que la

única empresa o les poques empreses que operen en el mercat concentren

tota la producció del mercat els gestors d’aquestes empreses no són els

propietaris tenen objectius diferents:

o Propietaris maximitzar beneficis i minimitzar costos

45

o Gestors poden tenir altres objectius que no ajuden a reduir costos.

Ex: tenir salaris elevats, disposar d’un nombre elevat d’empleats,

gestionar el pressupost, etc.

- Quan estem en situacions de manca de competència es sol eliminar el que

coneixem com mecanisme Darwinià és la constatació del fet que les

empreses que són ineficients tendeixen a ser expulsades del mercat, perquè és

incapaç d’oferir productes en les millors condicions als consumidors (els ofereix

massa cars o de baixa qualitat).

Arribats a aquest punt pot haver un trade off entre l’eficiència productiva i l’eficiència

assignativa. Tots dos tipus d’eficiència estan relacionats amb el nombre d’empreses

que operen en el mercat. Però podrien operar en un sentit contrari. Quant més

empreses hi ha en un mercat més pressió hi ha perquè aquestes empreses fixen preus

propers als CMg. Quant més empreses hi hagi més eficiència assignativa. En canvi,

quan estem en un context d’economies d’escala, és a dir, que les empreses han

d’assumir molts CF el nombre d’empreses va en contra de l’eficiència productiva, és a

dir, si aquestes empreses tenen molts CF hi haurà poques empreses operant en el

mercat. Això va en contra de l’eficiència productiva perquè si hi hagués moltes

empreses s’estaria augmentant els costos.

- Ineficiència tecnològica

La competència imperfecta pot deriva en ineficiència tecnològica perquè en context de

mercats on operen poques empreses tenen pocs incentius a l’hora d’invertir recursos

en adoptar millores tecnològiques. És el que es coneix com ineficiència tecnològica

estàtica.

També tenen pocs incentius per innovar de forma directa. És el que es coneix com

ineficiència tecnològica dinàmica.

Escenaris de competència imperfecta.

1. Monopoli natural

2. Monopoli legal

3. Competència limitada

Segons en quin tipus d’actuació ens trobem, l’actuació serà diferent.

- Monopoli natural només és possible i desitjable que operi una única

empresa. Això passa quan la magnitud dels CF respecte a la demanda és molt

gran, és a dir, quan els costos fixos en relació al volum de demanda és molt

elevada només és possible i desitjable que operi una única empresa. Ex:

46

clavegueram en una ciutat. Les alternatives dels Governs davant un monopoli

natural són:

o Que aquest monopoli l’exerceixi una empresa pública. Ex: RENFE

o Que la demanda sigui coberta per una empresa privada subjecte a

regulació econòmica. Ex: xarxes de distribució d’electricitat Red

Eléctrica Española REE. Per controlar aquestes empreses es crear una

Comissió específica de control a l’efecte. En el cas de l’exemple, és la

Comissió Nacional de l’Energia.

o Contractació externa mitjançant procediment competitiu. Ex: la recollida

d’escombraries.

- Monopoli legal és l’escenari en el qual per llei només opera una empresa

però no es donen les condicions del monopoli natural. Situació que es donava

sobretot, abans de la posada en marxa dels processos de liberalització. Casos

que en l’actualitat segueix passant això. Ex: distribució del tabac (ALTADIS,

empresa privada), gestió dels aeroports (AENA, empresa pública) o el servei

de correus (CORREOS, empresa pública). Quan parlem d’un monopoli legal,

vol dir que l’estructura de costos no fa necessari que només pugui operar una

empresa. S’al·leguen motius de cohesió territorial (que sigui igual per tothom el

servei) o bé per motius de l’especificitat del producte. El Govern aquí podria

posar en marxa processos de liberalització. Podria eliminar les disposicions

legals que limiten les actuacions de les empreses. Ho fa normalment eliminant

les barreres d’entrades d’altres empreses en aquell sector. Això s’ha fer així en

l’àmbit del transport aeri i la telefonia fixa. En el marc de la liberalització es

podria parlar de l’eliminació dels preus mínims i els preus màxims.

- Competència limitada la trobem en mercats on operen poques empreses

(=oligopoli) o bé operen forces empreses però una d’elles té un paper

dominant, és a dir, que té una elevada quota de mercat. Ens trobem davant

d’un cas de competència limitada quan són mercats que l’explotació

d’economies d’escala és important però no s’arriba al monopoli natural. Ex

oligopoli: banca, la indústria farmacèutica, les televisions, la telefonia mòbil,

sector elèctric o les concessionàries d’autopistes. Ex mercats on hi ha

empreses dominants: Iberia (mercat aeri) o Telefònica (telefonia fixa). Per

mesurar la intensitat de competència que hi ha en un mercat s’utilitzen els

indicadors de concentració. Aquests indicadors es basen en les quotes de

47

mercat que tenen cada una de les empreses que operen en un mercat

determinat.

Quota de mercat =

o Ràtios de concentració quota mercat empresa més gran o quota de

mercat empreses més grans, en funció del que ens interessi en cada

cas.

o Índex Hirschman-Herfindalh (HH) suma al quadrat de la suma de

totes les quotes de les empreses que operen en el mercat. L’avantatge

d’aquest índex respecte a les ràtios de concentració és que té en

compte el nombre d’empreses que operen en el mercat i té en compte

la disparitat de quotes de totes les empreses que tenen un paper en

aquest mercat. Aquestes quotes de mercat ens permeten saber quines

són les empreses líders en aquell mercat i actuar en conseqüència. Per

això actuen les autoritats de defensa de la competència de cada país.

Amb això hi ha disparitats molt gran entre països.

En competència limitada tenim:

o Polítiques de defensa de la competència mercats on no es donen les

condicions de monopoli natural, mercat potencialment competitius i

mercats amb condicions idònies per pràctiques restrictives de la

competència. són mercats amb una concentració empresarial

important i barreres d’entrada.

o Política de campions nacionals es vol fonamentar que hi hagi grans

empreses nacionals, que tinguin una presència important en l’exterior.

Això és símbol de prestigi en l’exterior. Ex: a l’Estat espanyol hi hagut

conflictes entre el Ministeri d’Economia i el Ministeri d’indústria, fusió en

el sector de l’energia. El Ministeri d’Economia era poc partidari de la

fusió i en canvi el Ministeri d’indústria era partidari de que hi hagi grans

empreses que tinguin un paper destacat en els mercats internacionals.

Aquest aspecte també es veu molt clar en el cas de Telefònica. El

ministeri d’economia la sancionava per abús de poder i el ministeri

d’indústria li donava subvencions per comprar empreses a l’exterior

48

REPTE III:

Llibertat:

- Desruglació

- Privatització empreses públiques

- Contractació extrena de serveis públics per part de l’Administració

Control

- Restricció llibertat agents

- Indústries regulades

- Indústries nacionalitzades

Tema 6: política de competència

Intervenció governs davant competència limitada política defensa de la competència

- privatització, liberalització, reforma regulatòria

- monopolis són perjudicials el monopolis pot explotar la seva posició de

poder en el mercat. Poder de mercat és la capacitat que té una empresa

d’augmentar els preus per sobre del nivell competitiu d’una forma rendible.

Poder de mercat = preus – cost marginal ≠ 0

preu = cost marginal pèrdues equivalents als CF

El que és important és veure quan el poder de mercat comença a ser

intolerable i s’han de prendre mesures.

Abans d’analitzar el poder de mercat d’una determinada empresa cal veure

quin és el seu mercat rellevant.

Si tenim una empresa rellevant i i les seves vendes són Vi i V. La quota de

mercat és

Quota mercat = permet relativtzar la pososició de l’empresa dins del mercat.

Doble dimensió:

o mercat geogràfic

o mercat de productes

Índex Small but Significant Non-Transitory Increise in prices = SSNiP) s’ha

convertit en un instrument molt rellevant per a la mesura de mercat rellevant.

Són el conjunt de béns i serveis que són considerats substitutius. La Comissió

en diu “intercanviables” per al consumidor. Des del punt de vista econòmic

aquest conjunt de béns i serveis suposen un mercat que valdria la pensa

monopolitzar ja que si una empresa controlés tot el mercat rellevant podria

incrementar el preu del producte sense per això provocar la substitució de

consumidors cap a altres productes (al controlar el mercat rellevant no existirien

productes substitutius d’aquest).

49

El test consisteix a observar si un petit increment del preu del producte que no

fos transitori entre un 5% i un 10% provoca que els consumidors deixen de

comprar-lo o comencen a comprar un altre producte. Es tracta de veure si

aquest increment de preus ha provocat un augment o una disminució de

beneficis.

En termes econòmics el que es fa es calcular l’elasticitat de la demanda

residual de l’empresa.

Aquest test es basa en l’existència d’un monopoli hipotètic.

o Mercat de productes

Elasticitat de la demanda

Substituibilitat entre productes similars

Magnitud costos enfonsats

Mercat rellevant la sensibilitat de la demanda rellevant a augments

del preu del producte no hauria de ser gaire elevada. A més a més, una

altra qüestió a tenir en compte és que no hi hauria d’haver productes

similars que guardessin fora de la definició de mercat rellevant.

o Mercat geogràfic ç

Proporció d’importacions i exportacions respecte al consum local

és rellevant quan hi ha una proporció d’importacions i

exportacions sobre ell consum local.

Preferència dels consumidors

Poder de mercat es pot mesurar a través de l’Índex de Lerner calcula la

desviació el preu respecte al cost marginal.

Índex Lerner = (preu – cost marginal)/preu

Índex de Lerner = F (concentració, elasticitat de la demanda, etc.)

Serà més elevat quan major sigui la concentració del mercat, menor sigui

l’elasticitat de la demanda i més barreres d’entrada d’empresa hi hagi quan

encara no estan en aquell mercat.

Quan tenim un Índex de Lerner baix potser degut a diferents circumstàncies:

o Eficiència assignativa fixen uns preus similars als costos marginals.

o Ineficiència productiva vol dir que les empreses operen amb uns

costos marginals massa elevats.

Avaluació indirecta poder de mercat:

o Quotes de mercat mesurada per l’Índex HH suma al quadra de les

quotes de les empreses que operen en el mercat.

més quota empreses líder més concentració del mercat

50

o Elasticitat de la demanda si l’elasticitat es baixa el poder potencial

d’empreses que operen en el mercat és alt perquè l’efecte que tingui

l’augment de preus sobre el que facin els consumidors és menor.

o Altres factors:

Posici´p d’altres competidors

Duopoli rivals en les seves ofertes per tal d’atraure

tots els consumidors.

Empresa dominant aquesta fixa i les altres la van

seguint si poden

Amenança de que entrin noves empreses en un mercat

dependrra de:

La magnitud de les barreres d’entrada depenen de la

quantitat de costos enfonsats (ex: mercat aeri CF molt

elevats, però no són costos enfonstat; en canvi, mercat

ferroviari vies de tren són CF i són enfonsats: no es

poden recuperar.

Teoria dels mercats atacables es podria assumir una

assignació eficient de recursos independentment del nombre

d’empreses que hi hagi en aquest mercat sempre i quan es doni

la circumstància de que no hi ha excessives barreres d’entrada.

Aquesta teoria va propiciar el fonament teòric per a la

liberalització de molts sectors (ex: transport aeri).

Capacitat de negociació que tinguin els compradors quan

més gran és la capacitat de negociació que tenen els

compradors menys poder demercat tenen els venedors. Això es

veu molt clarament en el sector aeronàutic: hi ha dos grans

empreses, Boing i Airbus (que reben també moltes

subvencions), que acaben venent per sota preu de cost perquè

el poder de mercat dels compradors es superior donat l’elevat

preu de la comanda. Al sector automovilístic li passaria al

contrari. Aquest sector és menys competititu perquè els

compradors tenim menys poder de mercat.

Tipus d’actuacions que es poden derivar de la política de la competència.

- Sector públic En el si de la UE està prohibit donar ajudes a empreses que

pugui anar en contra de la competència. Ex: cas espanyol, la Comissió

Europea va fer un estudi sobre els descomptes fiscals que el Govern havia

51

otorgat a Telefònica per tal de que aquesta pogués comprar empreses d’arreu

del món.

- Empreses es veure de que depén el nivell de competència en una indústria.

Quan parlem de l’economia industrial diem que hi ha una relació entre

l’estructura, la conducta i els resultats.

o Estructura nombre d’empreses que operen en el mercat i la magnitud

de les barreres d’entrada

o Conducta interacció estratègica que s’estableix entre les empreses i

com això afecta a preus i qualitat del producte

o Resultats tenen a veure amb l’eficiència assignatiava

Si tenim una estructura de mercat que es caracteritza per haver poques

empreses que operen en aquell mercat i al mateix temps elevades barreres

d’entrades, és molt fàcil que aquestes empreses es posin d’acord per establir

preus o si hi ha una empres líder, sigui aquesta la que fixi directament els

preus. És molt difícil que això es correspongui amb eficiència assignativa,

perquè els preus > costos marginals.

A partir d’aquest paradigma podem veure quines són les actuacions de defensa

de la competència. Hi ha actuacions que tenen a veure sobre la conducta i

d’altre sobre l’estructura:

o Actuacions sobre la conducta fan referència a:

Col·lusió acord que fan les empreses per tal de fixar uns

preus per sobre dels costos o per reduir les possibilitats

d’elecció dels consumidors. Aquesta situació dona lloc a la

maximització conjunta de beneficis. A la pràctica, es com si

actuessin com un única empresa. Aquestes empreses moltes

vegades tenen incentius per trencar els acords (ex: suposem

que estem en un petit barri que hi ha dos venedors de platans;

aquests dos venedors paguen un euros al quilo per comprar els

platans a Mercabarna i el preu de monopoli es de 2 euros.

Imaginem que es venen 100 quilos diaris, per tant, beneficis =

(preu – costos) x quantitat; els beneficis de cada un d’ells seria

igual (2-1)x50 =50 euros; però un d’ells pot decidir vendre’ls més

barat, trencant l’acord i posar un preu d’1,9 cosa que provoca

que es quedi amb tot el mercat. (1,9 -1)x100 = 90 euros.

CONCLUSIÓ: hi haurà poderosos incentius per tal de trencar

l’acord).En quines circumstàncies hi haurà col·lusió:

52

només si els participants poden veure inmediatament

que hi ha hagut una ruptura de l’acord

que el càstig sigui creíble, que pugui cambiar el preu.

que no hi hagi problemes del coordinació del preu de

col·lusió, és a dir, que estigui per sobre el CMg.

La col·lusió expressa està prohibida per llei. Només són

sancionades aquelles pràctiques que són més notòries, perquè

els acords són tàcits. Factors determinants de la col·lusió i que

són tinguts en compte per les autoritats de control de la

competència:

concentració quan hi ha poques empreses és més

fàcil la col·lusió i més fàcil detectar la ruptura de l’acord.

barreres d’entrada quan més grans siguin les barreres

d’entrada més fàcikl acords de preus de col·lusió

participacions creuades o altres vincles que es puguin

establir entres el competidors relacions estretes entre

consumidors afavoreixen la col·lusió

poder del comprador

elasticitat de la demanda

o a + elasticitat de la demanda més petit serà el

preu col·lusiu

o a – elasticitat de la demadna més alt serà el

preu col·lusiu

evolució de la demanda veure com una crisi o xoc

negatiu de demanda afecta als preus per veure si són

aleatoris o previsibles. Si són aleatoris disminueix la

possibilitat de col·lusió perquè es difícil detectar si hi ha

hagut una ruptura de l’acord per part de les empreses.

L’empresa té dues possibilitat: o bé la disminució de la

demanda ha estat culpa de perquè l’altra empresa ha

trencat l’acord, o bé perquè la demanda ha caigut de

forma generalitzada. En canvi si el xoc de la demanda es

previsible, tindran menys incentius per trencar l’acord de

col·lusió.

homogeneïtat del producte si els productes són

heterogenis una reducció de preus suposa que hi ha un

menor augment de la demanda en el període de ruptura.

53

Menys augment demanda per l’empresa que trenca

l’acord. D’altra banda hi ha més dificultat per arribar a un

acord per coordinar el preu de col·lusió.

contracte multimercat diverses empreses competeixen

de manera simultània en diferents mercats, però cada

una d’elles té un avantatge en el seu mercat. En aquests

casos cada empresa es reparteix el mercat

geogràficament. Ex: companyies aeries.

Transferència en preus i capital com més

transferència hi ha, més fàcil és que hi hagi col·lusió

perquè és relativament fàcil detectar la ruptura de l’acord.

Tipus d’acords de col·lusió:

Fixació de preus

Limitació de la producció i la inversió

Repartiment del mercat

Aplicació condicions discriminatòries en els contractes a

tercers

Abús de posició de domini actuació d’una empresa amb

poder de mercat que intenta restringir la competència de rivals

presents o bé de rivals potencials. Hi ha dos escenaris possibles

davant la posició de domini.

Evolució competetitiva de la indústria vol dir per

exemple que hi ha un èxit innovador i l’empresa que té

aquella innovació li permet tenir un posició privilegiada

en aquell mercat.

Apertura del mercat d’una indústria fa referència a

situacions en les quals abans hi havia un monopoli. Ex:

sectors liberalitzats.

El problema està en que les empreses s’aprofitin d’aquesta

situació. Quines conductes d’una empresa dominant es podrien

considerar abusiva:

Preus predatoris quan estem davant d’una gran

empresa, que fixa preus per sota el seu cost durant un

temps determinat per tal d’expulsar els rivals del seu

mercat.

Augment de costos/reducció ingresos empreses rivals

54

Subsidis creuats tenen a veure en el fet que quan ens

trobem davant de grans empreses norlmalment estan

operant en diferents segments d’activitat d’un mateix

sector de tal manera que les empreses més petites no

tenen la possibilitat d’operar en diferents segments d’un

mateix sector. Les empreses cobren preus més baixos

en segments d’actuació amb meys rendibilitat (segments

més competitius) i més alts en segments amb major

rendibilitat (on només sol operar l’empresa de major

dimensió). Ex: telefònica.

Discriminació de preus fixació per un mateix producte un preu

diferent segons el client. Hi ha circumstàncies acceptables per

discriminació de preus:

Diferències en els costos de venda diferents segons sigui

el tipus de client. Ex: venda al major i venda al detall.

Adaptació a situacions competitives. Ex: botigues que

garanteixen un preu mínim

Diferències en l’elasticitat de la demanda dels clients. Ex:

transport aeri, clients que viatgen per negoci que els

clients que viatgen per motius personals.

Objectius socials tarifes reduïdes. Ex: studiants i gent

gran quan visita els museus

o Actuacions sobre l’estructura fan referència a:

Fusions

Efectes negatius:

L’empresa pot fur a terme un possible abús de poder

Augment concentració de mercat més possibilitat de

col·lusió.

Efectes positius:

Reducció de costos explotació economies d’escala,

estalvi costos de gestió, racionalització cadenes de

distribució i màrketing, I+D, etc.

Si les millores en eficiència que haurien de provocar una

disminució dels costos fixos, si no es veu reflectida amb una

disminució dels preus, vol dir que el que ha passat en aquest

cas, es que s’ha traslladat la reducció dels costos a major

benefici. Però si les millores en eficiència ha provocat una millora

55

dels costos variables és més probables que es tradueixin en una

disminució dels preus.

Com avaluar si els efectes d’una fusió són positius o negatius.

Identificació del mercat rellevant és molt important

perquè ens permet calcular la quota de les seves vendes

sobre el total de les vendes (. Ex: fa 15 anys dues

empreses d’autobusos interurbans es van fusionar i van

fundar ALSA. Les autoritats de la competència van

intentar esbrinar si el mercat rellevant era el transport

públlic interurbà o bé el transport interurbà per autobús.

Si era transport interurbà per autobús, tenia una quota de

mercat molt elevada; si era transport públic interurbà, la

quota no era tan elevada perquè hi havia el tren. Les

autoritats de la competència van considerar que el

mercat rellevant era el transport públic interurbà i per

això es va poder aprovar la fusió.

Nivell de concentració que resulti de la fusió

phirohibici quan hi ha un augment significatiu de la

concentració

Facilitat d’entrada que hi hagi en aquell mercat si no ji

ha barreres d’entrada dificultat per exercir d’una

manera sostinguda el poder de mercat entrada de

noves empreses forçant preus a la baixa.

Elasticitat de la demanda a major elasticitat de la

demanda: nova empresa p > costos

Ajuda a empreses en fallida ex: sector bancari

espanyol

Efectes procol·lusius possibilitat de que una empresa

pugui arribat a acords amb altres empreses del mercat.

Solucions de compromís per autoritzar la fusió:

Remeis estructurals condicions que modifiquen

l’assignació de drets de propietat mitjançant

desinversions totals o parcials.

Remeis de conducta s’estableixen restriccions sobre

el dret de propietat. Ex: no abusar de certs actius

disponibles o no entrar en acords estructurals específics.

56

Política defensa de la competència a l’Estat espanyol

Va començar l’any 1963. De 1963 a l’any 1989 va existir un organisme executor que

depenia del ministeri d’economia. Durant tots aquests anys només es van examinar

280 casos. L’any 1989 es va establir la independència formal d’aquest organisme.

Teóricament era independent del Ministeri d’Economia.

L’any 1999 la llei va establir una nova estructura institucional que va estar vigent fins

l’any 2007. Aquesta llei va dotar aquest organisme de més recursos i es van crear dos

organismes:

- el servei de defensa de la competència vinculat al Ministeri d’Economia

investigació i instrucció d’expedients en aspectes relacionats amb la conducta:

o d’ofici

o a instància de part:

altres empreses

organitzacions de consumidors

particulars

Investigava i instruïa expedients de concentració relacionats amb l’estructura,

aleshores es passava un informe al Govern i aquest decidia. Es podria

demanar un segon informe.

- el Tribunal de Defensa de la competència formalment aquest tribunal es

independent al Ministeri d’Economia resolia els casos. Tancament de la via

administrativa. Es podien recórrer a través dels tribunals ordinaris de justícia.

Tenen competència sobre les decisions de conducta. Sobre fusions, és el Govern de

l’Estat, qui autoritza o desautoritza fusions.

L’any 2007 es crea la Comissió Nacional de la Competència, que aglutinava les

tasquess que feien el Servei d edefensa de competència i el Tribunal de defensa de la

competència. La Comissió Nacional de la Competència té autonomia orgànica i

funcional i potestat sobre la conducta i les fusions d’empreses. Els membres de la

CNC són nomenats pel Ministeri d’Economia per un període de 6 anys. La CNC té a la

vegada dos òrgans:

- la direcció d’investigació instrueix i redacta informes

- consell resol

Aspectes principals de la reforma porta a terme l’any 2007:

- la CNC és un òrgan formalment independent del Govern

- Actuacions sobre la conducta similar al Servei de Defensa de la Competència

- Actuacions sobre l’estructura: la CNC instrueix i resol l’expedient de

concentració

57

- El govern només pot intervenir quan aquest organisme prohibeix la fusió i en

base a la interès nacional considera que la fusió es necessària.

- Es dota a la CNC de molts més recursos per portar a terme la seva tasca

- Es van implementar mecanismes de coordinació entre entitats relacionades

amb política de defensa de la competència.

o Comissió nacional de la competència

o Autoritats de defensa d la competència CCAA

o Comissió Europea

o Jutjats Mercantils

Els resultats de competència a l’Estat espanyol són millors.

Crítica a la política de campions nacionals

Crítica a la descentralització de la política de la competència.

En el cas de l’Estat espanyol, en els darrers anys, els organismes reguladors de la

competència han estat molt polititzats.

58

Tema 7. Política de regulació

Es un dels instruments que utilitzen els Governs per tal d’intervenir en economia.

Per intervenir en economia modificant el conjunt de possibilitats d’actuació de

consumidors i/o productors.

- Teoria de la regulació processos de formulació de les regulacions

econòmiques i socials

- Funcionament teoria de la regulació a la pràctica cas de regulació del

monopoli natural

59

Tema 7: política de regulació

Intervenir en economia modificat el conjunt de possibilitat de consumidors i productors

- Teoria de la regulació teories que avalen els processos de formació de les

regulacions socials i econòmiques

- Regulació pràctica una cas de fallada de mercat: regulació del monopoli

natural. Casos particulars: indústria elèctrica, indústria de la telefonia i indústria

del transport.

Teoria de la regulació:

Justificació: funcionament i efectes de les intervencions dels governs en l’economia de

la regulació.

Fins a la década dels anys 70 del s. XX, la idea més estesa per parts dels governs era

que, d’una banda calia fomentar el proteccionisme i per l’altre calia impulsar la política

de campions nacionals.

Correcció fallades de mercat es duia a terme a través de:

- Intervencions en economia mercats fortament regulats

- Substituir mercat empreses públiques

Cas espanyol cas atípic: les autoritats van estar més pendents de fer una transició

política i no estan sensibilitzades en les qüestions econòmiques. Això tindrà greus

conseqüències per l’economia espanyola.

A Espanya va haver una gran contradicció perquè es van adoptar dos models

contraposats:

- Model de privatitzacions a la britànica tornar la preponderancia del mercat

- Política econòmica a la francesa basada en campions nacionals.

Tensions entre el Ministeri d’economia, que posava polítiques de defensa de la

competència, i el Ministeri d’indústria, que donava exencions fiscals a empreses

nacionals per tal que aquestes poguessin invertir a l’estranger (ex: Telefònica,

ENDESA).

A partir dels anys 70 s’impulsen polítiques de privatització i liberalització i suposen un

canvi important de les formes d’intervenció del sector públic en economia.

Aquestes polítiques van implicar donar un impuls molt important a les polítiques de

defensa de la competència en els mercats de tal manera que les accions del governs

ja no eren substitutiu del mercat sinó de complementar el mercat per tal d’afavorir i

defensar la competència.

El que calia en aquestes circumstàncies era regular els mercats per tal de fer efectiva

aquesta competència. En gran mesura, el que havia de fer el sector púbic era evitar

que les empreses públiques que ara estaven en mans privades i que tenien posicions

60

de domini utilitzessin aquestes posicions de domini en favor seu i el que s’havia de fer

càrrec l’Estat era de que actuessin amb la llògica de la competència. Ex: sector

telefonia telefònica vs. altres operadors.

Hi ha dos tipus de regulacions:

- Regulacions econòmiques millora d’eficiència producció potencia. Ex:

economies d’escala, economia d’abast (ex: vies de l’ave que serveixen tan pel

transport de passatger com pel transport de mercaderies), revelació

d’infomació.

- Regulacions socials empreses no poden assumir responsabilitats pel cost

total de les seves accions a falta d’intervenció pública. Ex: contractes de

fidelització, preus abusius o restricció de l’oferta de determinats béns.

Economia de la regulació: branca de la microeconomia que desenvoluparia aspectes

de l’economia industrial, i en concret, en dos sentits:

- Regulació de la conducta hem de parlar de:

o Nivell de preus

o Quantitat ofertada

o Qualitat del servei que s’hagi subministrat

- Regulació de l’estructura tindrem en compte:

o Nombre d’empreses que operen en aquell sector

o La llibertat o no d’entrada

o Les relacions horitzontals i verticals entre les empreses

L’economia de la regulació es sostenta en base a dues teories fonamentals:

- Teoria de l’interès públic incideixen en les fallades del mercat tenen a

verue amb que la propietat pública i/o regulació tenen per objectius millorar

l’eficiència econòmica quan hi ha manca de competència:

o Augmentar el benestar econòmic

o Millorar l’assignació de recursos

Richard Musgave 1959 “The theory of Public Finance” i segons ell, els motius

pels quals si no hi ha intervenció púbica hi ha ineficència són els següents:

o Motius de tipus macroeconòmics: el mercat per si sol no es capaç de

mantenir nivells de producció i ocupació elevats i estables: nivells

baixos d’ocupació i producció atur i crisi inequitat i ineficiència

o Els mercats produeixen distribucions no equitatives de la renda i de la

riquesa perquè els mercats tenen com a objectiu maximitzar la

61

rendibilitat i per tant poden desantendre importants quanitat de

pobolació i no prestar serveis que haurien de ser universals per si sols.

Ex: distribució d’aigua o electricita

o Existeixen assignacions no òptimes (ineficients) de recursos entre béns

i serveis incompliment del primer teorema de l’economia del

benestar.

Competència imperfecata pèrdua excedent o benestar. Si ens trobem davant

d’un monopoli legal hi ha uns costos addcionals del monopolista que ha fet

servir per aconseguir aquest monopoli. Ex: cas espanyol, Correus, Estancs.

Davant d’aqueste fallades del mercat, bé perquè no hi ha competència, bé

perquè la competència és dèbil, les autoritats opten per diversos tipus

d’intervenció:

o Model europeu basat en empreses públiques

o Model americà basat en la regulació del sector privat

- Teoria de l’interès privat incideixen en les fallades del govern Finals anys

60 principis dels 70 Escola de Chicago: apreix com a contraposició a les

teories de l’interès públic.

George Stigler “The Theory of Economic Regulation” (1971) defensa la idea

de que el sector privat vol la regulació per tal d’obtenir certs beneficis. Aquests

beneficis tindrien a veure amb:

o Subsidis monetaris directes ajudes directes que arribarien

directament als productors. Ex: les PAC de la UE

o Control d’entrades de nous rivals al mercat que puguin competir amb

les empreses establertes. Ex: regulació d’entrada d’oficines de

farmàrcia. El nombre de farmàcies d’un municipi està regulat.

o Mesures perjudicials per a béns substitutius i beneficioses per als béns

complementaris. Ex: rebuig que els fabricants de cotxes posen de

manifest quan hi ha un augment del combustible.

o Control de preus atribució de l’Estat per fixar els preus mínims en

determinats organismes col·legiats. Ex: medicaments.

Aquest interès per obtenir aquest tipus de beneficis, pot afavorir un fenòmen

conegut com a “captura del regulador”, és a dir, que la intervenció pública està

supeditada als interessos privats i/o interessos propis. La intervenció del sector

públic, suposa una fallada del govern perquè el gover es limita a afavorir

determinats sectors privats o determinats interessos propis quan intervé per

62

resoldre una fallada del mercat. Causes que provoquen la captura del

regulador:

o Causes de caràcter tècnic

Regulador incompetent

Informació asimètrica el govern no té una idea tan curosa

com les pròpies indústria del sector que és objecte de regulació.

o Causes d’interès públic com que els partits polítics tenen interès

perquè els empreses els financien les campanyes electorals,

especialment els partits que estan al Govern, procuraran intervenir en la

línia d’afavori aquells grups empresarials que contribueixin a finançar

les campanyes.

o Causes d’interès material parlem del suborn del regulador =

corrupció del regulador.

La teoria de la captura del regulador és el que va propíciar totes les polítiques

de liberalització, privatització i desregularització que ens han portat a la situació

econòmica actual.

El que s’hauria de conciliar és que no hi hagués reguladors corruptes i

incompetents i que el sector privat no fes els abusos que fa si no està sotmès a

una vigilància estricte.

Regulació a la pràctica: el monopoli natural.

Quan ens trobem davant d’un mercat que no assegura que els béns i serveis

s’assignen d’una manera eficient perquè hi ha uns rendiments creixents a escala.

Hi ha rendiments creixens a escala quan els costos mitjans van disminuïnt a mesura

que augmenta la quantitat produïda.

Quan estem davant d’aquesta situació, des del punt de vista tècnic, és més eficient

que hi hagi una única empreasa operant en aquell mercat, perquè aquesta empresa

podria abastir millor aquell mercat, més que hi hagin vàries. Quan més gran és la

demanda que té aquella empresa, menys són els seus costos mitjans, perquè es

poden distribuir entre més unitats de producció.

La presència d’economies d’escala és molt significativa en sectors on els costos fixos

són molt elevats. Això passa sobretot en les indústries en xarxa, és a dir, en totes

aquelles indústries on la construcció de la infrastructura és molt costosa. Ex: línies

d’alta tensió. Normalment aquests costos fixos són enfonsats: no es recuperen al sortir

del mercat.

També tenim costos fixos elevats en un altre cas com és la creació d’un nou producte.

Ex: recerca de nous medicaments.

63

El fet que hi hagi aquestes característiques en aquests dos tipus d’empreses fa que

sigui desitjable que només operi una empresa que operi en aquell sector. És el cas

dels monopolis naturals.

Com que el monopoli natural implica una fallada de mercat, s’ha d’implementar

mesures regulatòries per tal de garantir que aquest monopoli no faci intervencions

contra l’interès col·lectiu.

En aquest cas, és més eficient que hi hagi una única empresa operant en aquest

mercat. Es tracta d’una eficiència tècnica i no d’una eficiència assignativa, si deixem

que es comporti com un monopoli. La tasca del sector públic és impedir que els

monopolis naturals es comportin segons els seus interessos monopolítics i ha d’actuar

per tal de maximitzar l’eficiència i el benestar a travé de la regulació, és a dir s’ha

d’aconseguir l’eficiència tècnica garantint a l’hora l’eficiència assignativa, i per tant, que

el monopoli actui com si es trobés en una empresa de competència perfecta.

Moltes vegades el que fa l’Estat és convertir empreses privades en monopolis legals,

per tal de garantir l’eficiència tècnica i l’eficiència assignativa.

De fet, si és una empresa pública és molt més fàcil l’actuació del sector públic per tal

de fer entendre que prevaleixi el benefici social per sobre de l’empresa.

Moltes vegades, una empresa monpolística no acaba sent un monopoli natural per les

seves característiques si no perquè l’Estat ho decideix i crea un monopoli legal. Ex:

Correus, Altadis: no és la seva funció de costos que faci que hi hagi una única

empresa sinó que és una decisió de tipus polític.

Alternatives regulatòries del Govern per resoldre el problema del monopoli natural:

Punt de partida: conflicte entre eficiència productiva i eficiència assignativa

El monpoli des del punt de vista tècnic és capaç de produir al mínim cost possibile, és

a dir, que és capaç d’assolir l’eficiència productiva.

Però també té la tendència d’actuar com a monopolista, i per tant, abusa del seu poder

de mercat i per tant, no es pot assolir l’eficiència assignativa. Abusar de la posició de

poder significa restringir la quantitat produïda per sota de la demanada del consumidor.

Alternatives:

- Producció pública creació empresa pública objectiu: maximitzar el

benestar social aconseguirem tant l’eficiència productiva com l’eficiència

assignativa.

- Empresa privada quan pot ser una bona alternativa quan estem davant

d’una situació de monopoli natural? quan fem ús de mecanismes de

regulació: permete conciliar que sigui una empresa privada que presti el servei

sense estar temerosos de que es comporti com un monopolista. Perquè una

64

empresa privada assoleixi aquests objectius, els governs tenen diferents

alternatives:

o No fer res és aconsellable quan el potencial poder del monopoli no

és excessivament important, per tant, les possibles pèrdues de benestar

social no són significatives. És una bona alternativa perquè implementar

qualsevol política regulatòria té uns costos (cal tenir un grup de

funcionaris, calen informes del sector, activitat de control, etc.). Aquesta

situació es dóna especialment en els casos on hi ha béns substitutius

pròxims. Ex: ràdio o televisió en obert.

o Fixar preus òptims la regulació de preus és una de les mesures que

es fa servir més. Aquesta mesura s’ha fet servir molt en l’àmbit de

l’elèctric i les telecomunicacions. Té diferents modalitats, que depenen

de l’estructura de costos de l’empresa:

Regulació de preus de primer ordre consisteix en que el

regulador pretén acostar l’escenari del monopoli natural al de

competència perfecta. Això vol dir que sota aquesta regulació P

= CMa, per tant, podem afirmar que tenim eificiència econòmica

i estem davant d’una situació d’òptim de pareto.

Regulació de preus de segon ordre és una situació intermitja

entre el monopoli natural i la situació de competència perfecta

que ens dona la regulació de preus de primer ordre. En aquest

cas el monopolista cobra un preu igual al seu preu mitjà, cosa

que permet al monopolista cobrir els costos d’explotació i els

costos fixos i per tant, no té pèrdues.

Tarifes de doble tram ja no parlem de preus sinó d’estructura

tarifària i que pretén combinar l’eficiència econòmica que

s’assoleix amb la regulació de preus de primer ordre amb el fet

que tinguem un monopoli sense que tingui pèrdues que és el

que s’assoleix amb la regulació de preus de segon ordre.

Tarifes en blocs suposen un pas més de sofisticació respecte

a les tarifes de doble tram. A través d’aquestes aconseguim que

cap consumidor quedi expulsat del mercat.

Altres reguacions de preus són regulacions diferents que

tenen en compte el moment en que el bé es produeixi i que es

consumeix i els costos associats a aquests fets.

Fixació de preus.

65

Regulació de preus de primer ordre o “first best”.

Busca reproduir una situació on hi hagi la màxima eficiència econòmica.

El monopolista té tendència a maximitzar beneficis IMa = CMa

Això significa que el monopolista utilitzant el seu poder de mercat restringeix la

quantitat ofertada i eleva els preus. El que es fa en aquesta situació es regular el preu

de forma que P = CMa. En aquest el l’Excedent del productor seria nul i el productor

tindria una pèrdues equivalents al CF. Això vol dir que el monopolista no podria

sobreviure gaire temps si no se’l compensa per aquestes pèrdues. Això significa que el

Govern ha de subvencionar per valor equivalent als CF. Però si el Govern ha d’estar

perpetuament subvencionant al monopoli haurà de veure d’on treu els recursos. La

solució seria buscar un impost que no fos distorsionador sobre la resta de l’economia,

però això es pràcticament impossible.

Crítiques a les subvencions als monopolis naturals. D’una banda es considera que si

els CT no es cobreixen amb la despesa que fan els consumidors aquí ens podem trbar

que els benficis per als consumidors poden ser més baixos que el cost de produir un

bé o servei. En canvi si el guany del consumidor fos més gran que la despesa

necessària per atorgar aquesta subvenció podríem arribar a la conclusió que es

beneficiós socialment atorgar la subvenció.

El fet de que les pèrdues del monopolista seran subvencionades, és poc incentivador

per a controlar els costos i la tendència és a ser poc eficient.

D’altra banda, aquestes subvencions van en contra de l’equitat: tota la societat acaba

subvencionant aquell monopoli independentment del consum que se’n faci.

Ex: servei de transport col·lectiu en general intenta aplicar preus que siguin similars

al CMa. Naturalment l’empresa subministradora d’aquest servei sol tenir pèrdues que

s’eixguen amb les subvencions.

Es veu amb més bons ulls, en casos de monopoli natural, que es subvencionin

empreses públiques abans que empreses privades.

Regulació de preus de segon ordre o second best.

Pretén recrear una situació intermitja entre la competència perfecta i la situció de

monopoli. En aquest cas, es tracta d’igual P = CMe. Donada l’estructura de costos d’un

monopoli els CMe estan sempre per sobre dels CMa. Per això, el preu resultant de la

regulació de preus de segon ordre és més alt del que resulta de la regulació de preus

de primer ordre.

Els seus beneficis del monopolista són 0 i no cal subvencionar-lo. L’Excedent del

Consumidor és superior al que obtindria en un monopoli però és inferior al que

obtindria amb la regulació de preus de primer ordre.

66

S’utilitza per evitar que el monopolista tingui pèrdues a canvi de que el benestar dels

consumidors no sigui màxim.

Tarifes de doble tram

És un sistema de preus pels serveis públics, segons la qual els usuaris paguen una

quantitat que es fixa per accedir a aquell servei i després es paga el CMa de les

unitats que es consumeixen d’aquest servei. Aquest sistema va ser posat en marxa per

primer lloc a Anglaterra i aquí a Espanya, es com funciona el sistema tarifari elèctric.

L’objectiu d’aquestes tarifes es fixar preus eficients. A diferència de la regulació de

preus de primer ordre i preus de segon ordre el preu no és constant per a totes les

unitats produïdes.

Expressió: P = F/n + c

F costos fixos

N nombre de consumidors totals

c cost marginal

Aquestes tarifes de doble tram constitueixen una regulació millor que les regulacions

de preu de primer ordre i de segons ordre. En primer lloc que els consumidors no són

homogenis i en aquest sentit, la quota fixa no discrimina la quota fixa en funció de la

disponibilitat a pagar. Per tant, encara que sigui eficient, pot deixa fora del mercat

usuaris amb poca disponibilitat a pagar.

En el cas de serveis bàsics, s’implementen tarifes social, que eviten que determinats

sectors de la població quedin fora del consum d’aquests béns.

Suposen un major grau d’equitat respecte les dues anteriors, ja que el finançament del

monopoli recau exclusivament en les persones que consumeixen el bé.

Tarifes en blocs

El que fan es posar tarifes creixens o drecreixents en funció de la quantitat produïda.

67