07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02....

40
07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 #totelcinema Melodies excèntriques / Crims i ombres / R. W. Fassbinder, amor i ràbia / Centenari Fellini / Estrenes Filmoteca / Bàsics Filmoteca. El remake: ecos i retorns / Alimentació sostenible / Menuda Filmo / Projeccions especials

Transcript of 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02....

Page 1: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

07. 01. 202002. 02. 2020 #448

#tot

elcin

ema M

elodies

excè

ntriques

/ Crim

s i om

bres /

R. W

. Fas

sbin

der,

amor i

ràbia

/ Cen

tenar

i Fell

ini

/ Estr

enes

Film

oteca

/ Bàs

ics

Film

oteca

. El r

emake

: eco

s i re

torn

s

/ Alim

enta

ció so

stenible

/ Men

uda

Film

o / Pro

jeccio

ns esp

ecial

s

Page 2: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

Avisos i normes

La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per ra-ons alienes a la seua voluntat. Consulteu les actualitzacions en el web ivac.gva.es.

Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.

Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.

Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.

EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA La strada (Federico Fellini, 1954) DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012

La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.

Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.

Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.

Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.

Page 3: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

3

Programació

DIMARTS 7 DE GENER

18.00 h

Don’t Cry, Pretty Girls!Marta Mészaros. 1970. 84’ u p. 7

20.00 h

Solo en la nocheJoseph L. Mankiewicz. 1946. 110’ u p. 13

DIMECRES 8 DE GENER

18.00 h

El asesino poetaDouglas Sirk. 1947. 102’ u p. 13

20.00 h

Don’t Cry, Pretty Girls!Marta Mészaros. 1970. 84’ u p. 7

DIJOUS 9 DE GENER

18.00 h

Solo en la nocheJoseph L. Mankiewicz. 1946. 110’ u p. 13

20.00 h

40 años con el culo al aireLluís Rivera. 2019. 19’ u p. 37

Con el culo al aireCarles Mira. 1980. 90’ u p. 37Presenta Lluís Rivera, directorde 40 años con el culo al aire.

DIVENDRES 10 DE GENER

18.00 h

Golden EightiesChantal Akerman. 1986. 96’ u p. 8

20.00 h

El asesino poetaDouglas Sirk. 1947. 102’ u p. 13

22.30 h

El cercle en l’aiguaVicent Monsonís. 2019. 120’ u p. 38Presenta Vicent Monsonís, directorde la pel·lícula. Entrada gratuïta.

DISSABTE 11 DE GENER

18.00 h

Las amargas lágrimas de Petra von KantR. W. Fassbinder. 1972. 124’ u p. 17

20.30 h

Golden EightiesChantal Akerman. 1986. 96’ u p. 8

22.30 h

The Devil’s BrideArūnas Žebriūnas. 1974. 78’ u p. 9

DIUMENGE 12 DE GENER

18.00 h

El cuarto hombrePhil Karlson. 1952. 99’ u p. 14

20.00 h

Las amargas lágrimas de Petra von KantR. W. Fassbinder. 1972. 124’ u p. 17

DIMARTS 14 DE GENER

18.00 h

The Devil’s BrideArūnas Žebriūnas. 1974. 78’ u p. 9

20.00 h

Los inútilesFederico Fellini. 1953. 102’ u p. 21

DIMECRES 15 DE GENER

18.00 h

Los inútilesFederico Fellini. 1953. 102’ u p. 21

20.00 h

Love Me NotLluís Miñarro. 2019. 83’ u p. 27Presenta Lluís Miñarro, director de la pel·lícula.

Page 4: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

4

DIJOUS 16 DE GENER

19.00 h

Valor de leyHenry Hathaway. 1969. 122’ u p. 30Presenta Enric Albero, críticde Caimán CdC. Entrada gratuïtaamb carnet d’estudiant.

DIVENDRES 17 DE GENER

18.00 h

Valor de leyHenry Hathaway. 1969. 122’ u p. 30

20.15 h

Valor de leyJoel Coen, Ethan Coen. 2010. 108’ u p. 31

22.30 h

Love Me NotLluís Miñarro. 2019. 83’ u p. 27

DISSABTE 18 DE GENER

18.00 h

Luci del varietàFederico Fellini, Alberto Lattuada. 1950. 93’ u p. 21

20.00 h

El cuarto hombrePhil Karlson. 1952. 99’ u p. 14

22.30 h

El jeque blancoFederico Fellini. 1952. 92’ u p. 22

DIUMENGE 19 DE GENER

18.00 h

Valor de leyJoel Coen, Ethan Coen. 2010. 108’ u p. 31

20.15 h

Luci del varietàFederico Fellini, Alberto Lattuada. 1950. 93’ u p. 21

DIMARTS 21 DE GENER

18.00 h

Un, dos, tres... al escondite inglésIván Zulueta. 1969. 90’ u p. 10

20.00 h

El jeque blancoFederico Fellini. 1952. 92’ u p. 22

DIMECRES 22 DE GENER

18.00 h

Fellini: Je suis un grand menteurDamian Pettigrew. 2002. 105’ u p. 22

20.00 h

Tomorrow Is Always Too LongPhil Collins. 2014. 82’ u p. 11

DIJOUS 23 DE GENER

18.00 h

Tomorrow Is Always Too LongPhil Collins. 2014. 82’ u p. 11

20.00 h

Almas sin concienciaFederico Fellini. 1955. 95’ u p. 23

Page 5: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

5

DIVENDRES 24 DE GENER

18.00 h

Las noches de CabiriaFederico Fellini. 1957. 110’ u p. 24

20.15 h

Un, dos, tres... al escondite inglésIván Zulueta. 1969. 90’ u p. 10

22.30 h

El beso mortalRobert Aldrich. 1955. 105’ u p. 14

DISSABTE 25 DE GENER

18.00 h

Almas sin concienciaFederico Fellini. 1955. 95’ u p. 23

20.00 h

El beso mortalRobert Aldrich. 1955. 105’ u p. 14

22.30 h

Las noches de CabiriaFederico Fellini. 1957. 110’ u p. 24

DIUMENGE 26 DE GENER

18.00 h

El beso mortalRobert Aldrich. 1955. 105’ u p. 14

20.00 h

Las noches de CabiriaFederico Fellini. 1957. 110’ u p. 24

DIMARTS 28 DE GENER

18.00 h

Terra MadreErmanno Olmi. 2009. 78’ u p. 33

20.00 h

Fellini: Je suis un grand menteurDamian Pettigrew. 2002. 105’ u p. 22

DIMECRES 29 DE GENER

18.00 h

Una habitación en la ciudadJacques Demy. 1982. 90’ u p. 11

20.00 h

El demonio de las armasJoseph H. Lewis. 1950. 87’ u p. 15

DIJOUS 30 DE GENER

18.00 h

La StradaFederico Fellini. 1954. 102’ u p. 25

20.00 h

Terra MadreErmanno Olmi. 2009. 78’ u p. 33

DIVENDRES 31 DE GENER

18.00 h

El demonio de las armasJoseph H. Lewis. 1950. 87’ u p. 15

20.00 h

Una habitación en la ciudadJacques Demy. 1982. 90’ u p. 11

22.30 h

La StradaFederico Fellini. 1954. 102’ u p. 25

DISSABTE 1 DE FEBRER

18.00 h

Mr. Link. El origen perdidoChris Butler. 2019. 95’ u p. 35Entrada gratuïta per amenors de 14 anys.

20.00 h

La StradaFederico Fellini. 1954. 102’ u p. 25

22.30 h

Nora HelmerR. W. Fassbinder. 1974. 101’ u p. 18

DIUMENGE 2 DE FEBRER

18.00 h

Mr. Link. El origen perdidoChris Butler. 2019. 95’ u p. 35Entrada gratuïta per amenors de 14 anys.

20.00 h

Nora HelmerR. W. Fassbinder. 1974. 101’ u p. 18

Page 6: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

6

3 DES — 31 GEN

Melodies excèntriquesL’insòlit musical europeu

El recorregut per les fites del musical euro-peu que La Filmoteca programa de la mà del Festival de Cinema Europeu de Sevilla ofereix al gener una selecció de pel·lícules d’allò més heterogènia. Des de la molt boja Un, dos, tres… al escondite inglés de Zulueta, que tenyia de color i psicodelia la grisa Espanya de Franco, fins a una original simfonia urbana dedica-da a Glasgow (Tomorrow Is Always Too Long), passant per l’atrevida The Devil’s Bride, cult movie lituana que es projectarà en una flamant còpia recentment restaurada. Estan progra-mades, a més, les aproximacions al gènere de dues directores essencials, Chantal Akerman (Golden Eighties) i Marta Meszarós (Don’t Cry, Pretty Girls!), la primera dona que va dirigir una pel·lícula a Hongria i figura capital de la Nova Ona d’aqueix país. No podia faltar, fi-nalment, Jacques Demy, director de dos dels musicals més cèlebres del cinema europeu, Los paraguas de Cherburgo i Las señoritas de Roche fort. En Una habitación en la ciudad utilit-za una posada en escena similar a la d’aquests dos títols al servei, aquesta vegada, d’un relat sobre la lluita de classes.

El recorrido por los hitos del musical euro-peo que La Filmoteca programa de la mano del Festival de Cine Europeo de Sevilla ofre-ce en enero una selección de películas de lo más heterogénea. Desde la muy loca Un, dos, tres… al escondite inglés de Zulueta, que teñía de color y psicodelia la gris España de Franco, hasta una original sinfonía urbana dedicada a Glasgow (Tomorrow Is Always Too Long), pasando por la atrevida The Devil’s Bride, cult movie lituana que se proyectará en una fla-mante copia recientemente restaurada. Están programadas, además, las aproximaciones al género de dos directoras esenciales, Chantal Akerman (Golden Eighties) y Marta Meszarós (Don’t Cry, Pretty Girls!), la primera mujer que dirigió una película en Hungría y figura capital de la Nueva Ola de ese país. No podía faltar, por último, Jacques Demy, director de dos de los musicales más célebres del cine europeo, Las paraguas de Cherburgo y Las señoritas de Rochefort. En Una habitación en la ciudad utiliza una puesta en escena similar a la de estos dos títulos al servicio, esta vez, de un relato sobre la lucha de clases.

Page 7: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

7

DT 7 GEN / 18.00 H | DC 8 GEN / 20.00 H

Don’t Cry, Pretty Girls!MARTA MÉSZAROS . Hongria. 1970. VOSE*. B/N. 84’. DCP. INT. Jarka Schallerová, Márk Zala, Lajos Balázsovits, Péter Blaskó, István Bujtor, Ildikó Piros, Ila Schütz, Balázs Kosztolány.

L’emancipació de les dones i la seua cerca de llibertat és un dels temes d’aquesta pel·lícula, l'únic musical de Mészaros, protagonitzat per un grup de joves fans de la música beat, espai de rebel·lió juvenil internacional contra els adults i resposta a la insatisfacció social del moment. Després de passar tedioses jornades a la fàbrica, la colla trenca amb la monoto-nia acudint a festes i concerts nocturns. En el centre, un triangle amorós que parla dels profunds canvis per vindre.

La emancipación de las mujeres y su búsqueda de libertad es uno de los temas de esta película, el único musical de Mészaros, protagonizado por un grupo de jóvenes fans de la música beat, espacio de rebelión juvenil internacional contra los adultos y respuesta a la insatisfacción social del momento. Tras pasar tediosas jornadas en la fábrica, la pandilla rompe con la monotonía acudiendo a fiestas y conciertos nocturnos. En el centro, un triángulo amoroso que habla de los profundos cambios por venir.

Page 8: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

8

DV 10 GEN / 18.00 H | DS 11 GEN / 20.30 H

Golden EightiesCHANTAL AKERMAN . Bèlgica. 1986. VOSE*. Color. 96’. DCP. INT. Delphine Seyrig, Myriam Boyer, Fanny Cottençon, Lio, Pascale Salkin, Charles Denner.

En el seu únic musical, Chantal Akerman va concebre una fusió de tributs, tant als clàssics de la MGM com a Demy, desembocant en una obra única. Ella mateixa va escriure les lletres de les cançons, component un captivador re-trat dels treballadors d’una galeria comercial de Brussel·les, els seus amors i passions, tot filmat amb els colors arrabassats d’aqueixos daurats huitanta.

En su único musical, Chantal Akerman concibió una fusión de tributos, tanto a los clásicos de la MGM como a Demy, desembocando en una obra única. Ella misma escribió las letras de las canciones, componiendo un cautivador retrato de los trabajadores de una galería comercial de Bruselas, sus amores y pasiones, todo ello filmado con los colores arrebatados de esos dorados ochenta.

Page 9: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

9

DS 11 GEN / 22.30 H | DT 14 GEN / 18.00 H

The Devil’s BrideVelnio nuotakaARŪNAS ŽEBRIŪNAS . URSS. 1974. VOSE*. Color. 78’. DCP. INT. Vaiva Mainelytė, Regimantas Adomaitis, Gediminas Girdvainis, Vasilijus Simčičius, Regina Varnaitė, Bronius Babkauskas.

The Devil’s Bride adopta una trama de tints faustians sobre un dimoni que entrega una oferta irrebutjable al propietari d’un molí, demanant a canvi casar-se amb la seua filla. Comparada amb Jesucrist Superstar per la seua irreverència, la pel·lícula desplega un imaginari tan enlluernador com insòlit. Possiblement el musical més original sorgit del Bàltic.

The Devil’s Bride adopta una trama de tintes faustianos sobre un demonio que entrega una oferta irrechazable al propietario de un molino, pidiendo a cambio casarse con su hi-ja. Comparada con Jesucristo Superstar por su irreverencia, la película despliega un imaginario tan deslumbrante como insólito. Posiblemente el musical más original surgido del Báltico.

Page 10: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

10

DT 21 GEN / 18.00 H | DV 24 GEN / 20.15 H

Un, dos, tres... al escondite inglésIVÁN ZULUETA . Espanya. 1969. Color. 90’. 35 mm. INT. Patty Shepard, Judy Stephen, Mercedes Juste, José María Íñigo, Ramón Pons, Antonio Drove.

Una espècie de cèl·lula terrorista psicodèlica comandada per José María Íñigo vol boicotejar a l’elegida per a representar a Espanya en el festival Mundocanal.

u Musical destarifat que parteix d’una parò-dia del Festival d’Eurovisió, just després del triomf de Massiel amb el seu La La La. Amb la participació de bandes mítiques com Formu-la V, Los íberos i Shelly y Nueva Generación.

Una especie de célula terrorista psicodélica comandada por José María Íñigo quiere boi-cotear a la elegida para representar a España en el festival Mundocanal.

u Musical alocado que parte de una parodia del Festival de Eurovisión, justo después del triunfo de Massiel con su La La La. Con la par-ticipación de bandas míticas como Formula V, Los íberos y Shelly y Nueva Generación.

Page 11: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

11

DC 22 GEN / 20.00 H | DJ 23 GEN / 18.00 H

Tomorrow Is Always Too LongPHIL COLLINS . Regne Unit, Alemanya. 2014. VOSE*. Color. 82’. DCP.

Autèntica simfonia d’una ciutat (Glasgow), musical de classe obrera protagonitzat per gent del carrer que incorpora material documen-tal, animacions i fins i tot anuncis televisius d’astròlegs, i ens presenta inusitats números musicals en llocs tan dispars com una ma-ternitat, una presó, una escola i un geriàtric.

Auténtica sinfonía de una ciudad (Glasgow), musical de clase obrera protagonizado por gente de la calle que incorpora material docu-mental, animaciones y hasta anuncios televi-sivos de astrólogos, y nos presenta inusitados números musicales en lugares tan dispares como una maternidad, una cárcel, una escuela y un geriátrico.

DC 29 GEN / 18.00 H | DV 31 GEN / 20.00 H

Una habitación en la ciudadUne chambre en villeJACQUES DEMY. França, Itàlia. 1982. VOSE*. Color. 90’. DCP. INT. Dominique Sanda, Danielle Darrieux, Richard Berry, Michel Piccoli, Fabienne Guyon, Anna Gaylor.

Nantes, 1955. François és un dels treballadors que secunda una vaga de drassanes. Viu en una habitació que li lloga la Sra. Langlois, que no li deixa portar xiques a la casa.

u Demy s’atreveix a parlar de la lluita de clas-ses en un musical en el qual tots els diàlegs són cantats, seguint el model del seu cèlebre Los paraguas de Cherburgo.

Nantes, 1955. François es uno de los trabaja-dores que secunda una huelga de astilleros. Vive en una habitación que le alquila la Sra. Langlois, que no le deja llevar chicas a la casa.

u Demy se atreve a hablar de la lucha de clases en un musical en el que todos los diálogos son cantados, siguiendo el modelo de su célebre Los paraguas de Cherburgo.

Page 12: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

12

MAIG 2017 — JUL 2020

Crims i ombresEl cinema negre clàssic

En l’extens cicle dedicat al noir clàssic que, de manera intermitent, puntua la programació de La Filmoteca des de fa tres anys, al gener es podran veure títols dirigits per cineastes de la talla de Joseph L. Mankiewicz i Douglas Sirk. A més, recuperem El beso mortal i El de-monio de las armas, dues obres mestres de la sèrie B la vibrant posada en escena de les quals ha inspirat a molts cineastes contemporanis.

En el extenso ciclo dedicado al noir clásico que, de forma intermitente, puntúa la programación de La Filmoteca desde hace tres años, en enero se podrán ver títulos dirigidos por cineastas de la talla de Joseph L. Mankiewicz y Douglas Sirk. Además, recuperamos El beso mortal y El demonio de las armas, dos obras maestras de la serie B cuya vibrante puesta en escena ha inspirado a muchos cineastas contemporáneos.

Page 13: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

13

DT 7 GEN / 20.00 H | DJ 9 GEN / 18.00 H

Solo en la nocheSomewhere in the NightJOSEPH L . MANKIEWICZ . EUA. 1946. VOSE. B/N. 110’. DCP. INT. John Hodiak, Nancy Guild, Lloyd Nolan, Richard Conte, Josephine Hutchinson, Fritz Kortner.

George Taylor és un veterà de guerra afligit d’amnèsia amb només dues pistes sobre el seu passat: l’agra carta d’una dona que l’odia i una altra misteriosa missiva signada per un tal Larry Cravat, al qual tracta de trobar a Los Angeles.

George Taylor es un veterano de guerra aque-jado de amnesia con solo dos pistas sobre su pasado: la agria carta de una mujer que lo odia y otra misteriosa misiva firmada por un tal Larry Cravat, al que trata de encontrar en Los Ángeles.

DC 8 GEN / 18.00 H | DV 10 GEN / 20.00 H

El asesino poetaLuredDOUGLAS SIRK . EUA. 1947. VOSE. B/N. 102’. DCP. INT. George Sanders, Lucille Ball, Charles Coburn, Boris Karloff, Cedric Hardwicke, Joseph Calleia.

Un assassí en sèrie acaba amb la vida de set dones que van respondre a anuncis classi-ficats en la premsa. Amb la intenció d’atra-par-lo, l’inspector Temple ordeix un pla en el qual utilitza com a esquer a una amiga de l’última víctima.

Un asesino en serie acaba con la vida de siete mujeres que respondieron a anuncios cla-sificados en la prensa. Con la intención de atraparlo, el inspector Temple urde un plan en el que utiliza como cebo a una amiga de la última víctima.

Page 14: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

14

DG 12 GEN / 18.00 H | DS 18 GEN / 20.00 H

El cuarto hombreKansas City ConfidentialPHIL K ARLSON . EUA. 1952. VOSE. B/N. 99’. DCP. INT. John Payne, Coleen Gray, Preston Foster, Neville Brand, Lee Van Cleef, Jack Elam, Dona Drake.

Un expresidiari tracta de refer la seua vida treballant com a repartidor, però una banda de lladres comet un robatori amb una furgoneta similar a la seua i es torna a veure involucrat en problemes.

Un ex presidiario trata de rehacer su vida tra-bajando como repartidor, pero una banda de ladrones comete un robo con una furgoneta similar a la suya y se vuelve a ver involucrado en problemas.

DV 24 GEN / 22.30 H | DS 25 GEN / 20.00 H | DG 26 GEN / 18.00 H

El beso mortalKiss Me DeadlyROBERT ALDRICH . EUA. 1955. VOSE. B/N. 105’. 35 mm. INT. Ralph Meeker, Maxine Cooper, Albert Dekker, Cloris Leachman, Paul Stewart, Wesley Addy, Jack Lambert.

El detectiu privat Mike Hammer arreplega en la carretera a una dona que acaba d’escapar-se d’un psiquiàtric. Tots dos són segrestats per uns matons que assassinen a la xica, però Mike sobreviu i decideix investigar el cas.

u Nihilista i violenta, va exercir una gran influència posterior perceptible en cineas-tes com Godard, Tarantino o Lynch. Amb un protagonista cruel i calculador, lluny del pro-totip de detectiu antiheroi de l’època, Aldrich construeix un thriller polític social i una crítica al maccarthysme.

El detective privado Mike Hammer recoge en la carretera a una mujer que acaba de escaparse de un psiquiátrico. Ambos son secuestrados por unos matones que asesinan a la chica, pe-ro Mike sobrevive y decide investigar el caso.

u Nihilista y violenta, ejerció una gran influen-cia posterior perceptible en cineastas como Godard, Tarantino o Lynch. Con un protago-nista cruel y calculador, lejos del prototipo de detective antihéroe de la época, Aldrich cons-truye un thriller político social y una crítica al maccarthysmo.

Page 15: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

15

DC 29 GEN / 20.00 H | DV 31 GEN / 18.00 H

El demonio de las armasGun Crazy / Deadly Is the FemaleJOSEPH H. LEWIS . EUA. 1950. VOSE. B/N. 87’. DCP. INT. Peggy Cummings, John Dall, Berry Kroeger, Morris Carnovski, Anabel Shaw.

Un jove obsessionat des de menut amb les armes s’enamora d’una dona que treballa en l’espectacle de tir d’una fira. La precària si-tuació econòmica en què es troben després de casar-se els espenta a una carrera delictiva arreu del país.

u Amb guió de Dalton Trumbo, Gun Crazy és una road movie carregada de passió i vio-lència, predecessora de títols com Bonnie & Clyde, Malas tierras o Corazón salvaje... Una autèntica joia del cinema negre de sèrie B nar-rada de forma magistral des del seu brillant pròleg, amb una força visual que encara hui resulta impactant.

Un joven obsesionado desde niño con las ar-mas se enamora de una mujer que trabaja en el espectáculo de tiro de una feria. La precaria situación económica en que se encuentran después de casarse les empuja a una carrera delictiva a lo largo del país.

u Con guion de Dalton Trumbo, Gun Crazy es una road movie cargada de pasión y violencia, predecesora de títulos como Bonnie & Clyde, Malas tierras o Corazón salvaje... Una auténtica joya del cine negro de serie B narrada de forma magistral desde su brillante prólogo, con una fuerza visual que aún hoy resulta impactante.

Page 16: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

16

11 OCT — 28 JUNY

R.W. Fassbinder, amor i ràbia

Els vincles entre el teatre i el cinema, sempre presents en la trajectòria de Fasbinder, es fan més estrets que mai en les dues pel·lícules programades en les pròximes setmanes, mar-cades per la presència andrògina de Margit Carstensen, una de les seues actrius fetitxe. Las amargas lágrimas de Petra von Kant és una adaptació de la seua obra teatral més cèlebre i un dels melodrames més desoladors que va filmar, el primer després del seu descobriment de l’obra de Douglas Sirk, que tant va influir al cinema de Fassbinder.

Dos anys més tard, va dirigir per a la te-levisió Nora Helmer, una versió de Casa de nines en la qual Carstensen, mitjançant els seus irònics matisos interpretatius, constru-eix una Nora despullada de la innocència del personatge original d’Ibsen.

Los vínculos entre el teatro y el cine, siempre presentes en la trayectoria de Fasbinder, se estrechan más que nunca en las dos películas programadas en las próximas semanas, am-bas marcadas por la presencia andrógina de Margit Carstensen, una de sus actrices fetiche. Las amargas lágrimas de Petra von Kant es una adaptación de su obra teatral más célebre y uno de los melodramas más desgarradores que filmó, el primero tras su descubrimiento de la obra de Douglas Sirk, que tanto influyó en el cine de Fassbinder.

Dos años más tarde, dirigió para la televisión Nora Helmer, una versión de Casa de muñecas en la que Carstensen, mediante sus irónicos matices interpretativos, construye una Nora despojada de la inocencia del personaje ori-ginal de Ibsen.

PRÒXIMAMENT u Martha (1973) / Todos nos llamamos Alí (1973) / Effi Briest (1974) / La ley del más fuerte (1974) / Miedo al miedo (1975) / Viaje a la felicidad de Mamá Küsters (1975) / Solo quiero que me ames (1975) / El asado de Satán (1975) / La ruleta china (1976) / Desesperación (1977) / Alemania en otoño (1977) / En un año con trece lunas (1978) / La tercera generación (1978) / Berlin Alexanderplatz (1979) / Una canción, Lili Marleen (1980) / Lola (1981) / La ansiedad de Veronika Voss (1981) / Querelle (1982).

Page 17: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

17

DS 11 GEN / 18.00 H | DG 12 GEN / 20.00 H

Las amargas lágrimas de Petra von KantDie bitteren Tränen der Petra von KantR. W. FASSBINDER . RFA. 1972. VOSE*. Color. 124’. DCP. INT. Margit Carstensen, Hanna Schygulla, Irm Hermann, Eva Mattes, Giselda Fackeldey, Katrin Schaake.

Petra von Kant és una dissenyadora de moda molt cotitzada que s’acaba de separar del seu segon marit per a aconseguir llibertat i inde-pendència. Viu i treballa amb la seua secretària, ajudant per a tot i criada. Un dia Petra coneix una jove model, Karin, de la qual s’enamora immediatament i que es converteix en el ter-cer vèrtex d’un tràgic i apassionat triangle.

u Un romanç lèsbic a tres bandes que incideix en un dels temes predilectes de Fassbinder, el de les relacions de poder i dominació ge-nerades per les diferències de classe i, també, per l’amor romàntic.

Petra von Kant es una diseñadora de moda muy cotizada que se acaba de separar de su segundo marido para conseguir libertad e independen-cia. Vive y trabaja con su secretaria, ayudante para todo y criada. Un día Petra conoce a una joven modelo, Karin, de la que se enamora in-mediatamente y que se convierte en el tercer vértice de un trágico y apasionado triángulo.

u Un romance lésbico a tres bandas que incide en uno de los temas predilectos de Fassbinder, el de las relaciones de poder y dominación ge-neradas por las diferencias de clase y, también, por el amor romántico.

Page 18: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

18

DS 1 FEBR / 22.30 H | DG 2 FEBR / 20.00 H

Nora HelmerR. W. FASSBINDER . RFA. 1974. VOSE*. Color. 101’. DCP. INT. Margit Carstensen, Joachim Hansen, Barbara Valentin, Ulli Lommel, Klaus Löwitsch, Lilo Pempeit.

Anys enrere, per a fer un viatge que millora-ra la salut del seu espòs, Nora Helmer es va veure obligada a demanar-li diners prestats a Krogstad, empleat del banc on treballava el seu marit i no va dubtar a falsificar la signa-tura del seu pare. Ara que el seu marit acaba de ser nomenat director del banc, Krogstad tracta de fer-li xantatge.

u «Nora Helmer segueix quasi al peu de la lletra el text d’Ibsen; no obstant això, a la primera indicació de la peça teatral –«sala decentment moblada, però sense luxe»–, Fassbinder respon amb una claustrofòbica explosió de luxe decoratiu: un vertader la-berint de cortines, espills, marcs de portes i finestres, ampul·loses escultures metàl·liques i embullades labors d’encaix. «Filtres» que s’interposen entre la lent de la càmera i els personatges, les banals converses i secrets vetlats dels quals revelaran, gràcies al barroc treball escènic, la hipocresia i corrupció moral d’una societat castradora, abocada a un mer-cantilisme deshumanitzador». | MANU YÁÑEZ, en Rainer Werner Fassbinder. Amor y rabia, col. Nosferatu, n.º 16, Donostia Kultura.

Años atrás, para hacer un viaje que mejora-ra la salud de su esposo, Nora Helmer se vio obligada a pedirle dinero prestado a Krogstad, empleado del banco en el que trabajaba su marido. Para ello no dudó en falsificar la firma de su padre. Ahora que su marido acaba de ser nombrado director del banco, Krogstad trata de chantajearla.

u «Nora Helmer sigue casi al pie de la letra el texto de Ibsen; sin embargo, a la primera indicación de la pieza teatral –«sala decente-mente amueblada, pero sin lujo»–, Fassbinder responde con una claustrofóbica explosión de lujo decorativo: un verdadero laberinto de cor-tinas, espejos, marcos de puertas y ventanas, ampulosas esculturas metálicas y enmarañadas labores de encaje. «Filtros» que se interponen entre la lente de la cámara y los personajes, cuyas banales conversaciones y secretos ve-lados revelarán, gracias al barroco trabajo escénico, la hipocresía y corrupción moral de una sociedad castradora, abocada a un mer-cantilismo deshumanizador». | MANU YÁÑEZ, en Rainer Werner Fassbinder. Amor y rabia, col. Nosferatu, n.º 16, Donostia Kultura.

Page 19: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

19

14 GEN — 30 ABR

Centenari Fellini

El 20 de gener de 2020 es compleixen cent anys del naixement de Federico Fellini, i La Filmoteca ho celebra amb un extens cicle compost pels títols més rellevants de la se-ua filmografia. Encara que en totes les seues pel·lícules es poden rastrejar les empremtes d’un personalíssim univers, la present retros-pectiva dona compte de l’evolució d’una obra rica en matisos, que no pot reduir-se als seus trets més superficials, englobats en el terme «fellininià» com a sinònim d’oníric, barroc, exhuberant, vitalista...

La seua primera etapa, la dels anys cinquan-ta, en la qual destaquen Los inútiles i La Strada

El 20 de enero de 2020 se cumplen cien años del nacimiento de Federico Fellini, y La Filmo-teca lo celebra con un extenso ciclo compuesto por los títulos más relevantes de su filmogra-fía. Aunque en todas sus películas se pueden rastrear las huellas de un personalísimo uni-verso, la presente retrospectiva da cuenta de la evolución de una obra rica en matices, que no puede reducirse a sus rasgos más superfi-ciales, englobados en el término «fellininiano» como sinónimo de onírico, barroco, exhube-rante, vitalista...

Su primera etapa, la de los años cincuenta, en la que destacan Los inútiles y La Strada y que

Page 20: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

20

i que es tanca amb Las noches de Cabiria, se situa en l’esfera del neorealisme, si bé l’en-focament més individualista i al·legòric que Fellini dona a personatges com Gelsomina i Zampanò (La Strada) li van valdre les acusa-cions de traïdor per part d’alguns puristes de les essències neorealistes. Com ha assenyalat Carlos Losilla, «Fellini deixa arrere filiacions per a buscar-se unes altres: de la mateixa ma-nera que molts dels seus personatges deixen la província per la capital, ell abandonarà el neorealisme per a embolcar-se en els plecs del cinema modern». És el trajecte que l’allunya de Rossellini per a acostar-lo a Antonioni en les seues pel·lícules de principis dels seixanta. El personatge interpretat per Mastroianni en La dolce vita apunta ja al jo modern, que en Fellini 8 ½ s’apoderaria per complet d’aqueix exercici d’autoafirmació que és la pel·lícula. 8 ½ sobreïx en una etapa en què el seu es-til barroc i surrealista es consolida en títols com Giulietta de los espíritus i Fellini Satiricón. Aquesta última, però sobretot Roma, apunta a l'objecte d’interés de Fellini en el seu últim període, marcat per la recuperació i preservació de les imatges del passat, sempre tamisades pel filtre de la memòria. Una inclinació per la projecció dels records que cobreix de boira melancòlica alguns dels seus últims treballs, com la llegendària Amarcord i la crepuscular Ginger y Fred, dues de les seues pel·lícules més franques i commovedores.

Fins l’abril, l’univers Fellini es desplega en la pantalla de La Filmoteca, encapçalat per la seua inseparable Giulietta Masina i pel seu amic Marcello Mastroianni, presències ac-torals que marquen, com la música de Nino Rota, bona part de la seua obra.

PRÒXIMAMENT uLa dolce vita (1960) / Ocho y medio (1963) / Giulietta de los espíritus (1965) / Fellini Satiricón (1969) / I clowns (1970) / Roma (1972) / Amarcord (1973) / Casanova (1976) / La ciudad de las mujeres (1979) / I més

se cierra con Las noches de Cabiria, se sitúa en la esfera del neorrealismo, si bien el enfoque más individualista y alegórico que Fellini da a personajes como Gelsomina y Zampanò (La Strada) le valieron las acusaciones de traidor por parte de algunos puristas de las esencias neorrealistas. Como ha señalado Carlos Losi-lla, «Fellini deja atrás filiaciones para buscarse otras: de la misma manera que muchos de sus personajes dejan la provincia por la capital, él abandonará el neorrealismo para enredarse en los pliegues del cine moderno». Es el tra-yecto que lo aleja de Rossellini para acercarlo a Antonioni en sus películas de principios de los sesenta. El personaje interpretado por Mastroianni en La dolce vita apunta ya al yo moderno, que en Fellini 8 ½ se adueñaría por completo de ese ejercicio de autoafirmación que es la película. 8 ½ sobresale en una etapa en la que su estilo barroco y surrealista se con-solida en títulos como Giulietta de los espíritus y Fellini Satiricón. Esta última, pero sobre todo Roma, apunta al objeto de interés de Fellini en su último período, marcado por la recuperación y preservación de las imágenes del pasado, siempre tamizadas por el filtro de la memoria. Un apego por la proyección de los recuerdos que envuelve de neblina melancólica algunos de sus últimos trabajos, como la legendaria Amarcord y la crepuscular Ginger y Fred, dos de sus películas más francas y conmovedoras.

Hasta abril, el universo Fellini se despliega en la pantalla de La Filmoteca, encabezado por su inseparable Giulietta Masina y su amigo Marcello Mastroianni, presencias actorales que marcan, como la música de Nino Rota, buena parte de su obra.

Page 21: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

21

DT 14 GEN / 20.00 H | DC 15 GEN / 18.00 H

Los inútilesI vitelloniFEDERICO FELLINI . Itàlia, França. 1953. VOSE. B/N. 102’. 35 mm. INT. Alberto Sordi, Franco Fabrizi, Franco Interlengui, Leopoldo Trieste, Riccardo Fellini.

Cinc joves deambulen ociosos per Rimini, una avorrida ciutat balneari de províncies, testi-moni de les seues fetes i la seua immaduresa. Tots ells, paràsits de les seues famílies, demos-tren ser incapaços d’assumir responsabilitats.

Cinco jóvenes deambulan ociosos por Rimini, una aburrida ciudad balneario de provincias, testigo de sus correrías y su inmadurez. Todos ellos, parásitos de sus familias, demuestran ser incapaces de asumir responsabilidades.

DS 18 GEN / 18.00 H | DG 19 GEN / 20.15 H

Luci del varietàFEDERICO FELLINI, ALBERTO LATTUADA . Itàlia. 1950. VOSE*. B/N. 93’. 35 mm. INT. Peppino De Filippo, Carla del Poggio, Giulietta Masina, John Kitzmiller, Dante Maggio, Checco Durante.

La gira provinciana d’una companyia de va-rietats composta per uns artistes enamorats del seu ofici, encara que massa acostumats a escoltar el buit dels seus estómacs.

La gira provinciana de una compañía de varie-dades compuesta por unos artistas enamorados de su oficio, aunque demasiado acostumbrados a escuchar el vacío de sus estómagos.

Page 22: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

22

DS 18 GEN / 22.30 H | DT 21 GEN / 20.00 H

El jeque blancoLo sceicco biancoFEDERICO FELLINI . Itàlia. 1952. VOSE. B/N. 92’. 35 mm. INT. Alberto Sordi, Brunella Bovo, Leopoldo Trieste, Giuletta Masina, Lilia Landi, Ernesto Almirante.

Una parella de jovençans viatja a Roma per a passar la lluna de mel. Mentre l’home des-cansa, la dona s’escapa per a visitar les ofi-cines d’una revista de romanços seriats, amb la intenció de conéixer al «xeic blanc», l’heroi d’una fotonovel·la.

Una pareja de recién casados viaja a Roma para pasar la luna de miel. Mientras el marido descansa, la mujer se escapa para visitar las oficinas de una revista de romances seriados, con la intención de conocer al «jeque blanco», el héroe de una fotonovela.

DC 22 GEN / 18.00 H | DT 28 GEN / 20.00 H

Fellini: Je suis un grand menteurDAMIAN PETTIGREW. Itàlia, França, Regne Unit. 2002. VOSE. B/N i color. 105’. 35 mm. AMB: Roberto Benigni, Tullio Pinelli, Terence Stamp, Donald Sutherland, Daniel Toscan du Plantier.

Documental sobre la vida i l’obra de Fellini, en el qual els retalls de paisatges fantasma-gòrics, d’extractes, d’imatges d’arxiu inèdites i de testimonis de persones pròximes al di-rector capturen les seues múltiples facetes.

Documental sobre la vida y la obra de Fellini, en el que los retazos de paisajes fantasmagóricos, de extractos, de imágenes de archivo inéditas y de testimonios de personas próximas al di-rector capturan sus múltiples facetas.

Page 23: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

23

DJ 23 GEN / 20.00 H | DS 25 GEN / 18.00 H

Almas sin concienciaIl bidoneFEDERICO FELLINI . Itàlia, França. 1955. VOSE. B/N. 95’. DCP. INT. Broderick Crawford, Giulietta Masina, Richard Basehart, Franco Fabrizi, Sue Ellen Blake, Irene Cefaro.

Tres estafadors que operen a Roma prepa-ren un dels seus colps amb l’ajuda d’un altre timador, conegut amb el malnom d’El Baró. Aquest els espera en una solitària carretera per a entregar-los les instruccions. El trio arriba a una casa de camp on, valent-se de la bona fe d’unes dones, els estafen prop de mig milió de lires.

Tres estafadores que operan en Roma preparan uno de sus golpes con la ayuda de otro timador, conocido con el sobrenombre de El Barón. Este les espera en una solitaria carretera para en-tregarles las instrucciones. El trío llega a una casa de campo donde, valiéndose de la buena fe de unas mujeres, les estafan cerca de medio millón de liras.

Page 24: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

24

DV 24 GEN / 18.00 H | DS 25 GEN / 22.30 H | DG 26 GEN / 20.00 H

Cabiria és una prostituta que exerceix en un dels barris més pobres de Roma i somia amb trobar l’amor vertader. La seua bondat i la seua ingenuïtat la converteixen en víctima propícia de successius vividors que s’aprofi-ten d’ella, li roben i la colpegen. Malgrat els seus fracassos, sempre recupera l’esperança.

u «La presa no només digna de Chaplin, sinó igual als seus millors encerts, és l’última de Las noches de Cabiria, quan Giulietta Masina es gira cap a la càmera i la seua mirada creua la nostra. […] Cabiria continua sent encara la protagonista de les aventures que ha vis-cut davant de nosaltres, però és també qui ens convida, ara, amb la seua mirada, a que la seguim pel seu camí. Una invitació sufici-entment certa i directa per a arrancar-nos de la nostra posició d’espectadors». | ANDRÉ BAZIN, Cahiers du Cinéma, novembre 1957.

Cabiria es una prostituta que ejerce en uno de los barrios más pobres de Roma y sueña con encontrar el amor verdadero. Su bondad y su ingenuidad la convierten en víctima propicia de sucesivos vividores que se aprovechan de ella, le roban y la golpean. A pesar de sus fra-casos, siempre recupera la esperanza.

u «La toma no solo digna de Chaplin, sino igual a sus mejores aciertos, es la última de Las noches de Cabiria, cuando Giulietta Masi-na se gira hacia la cámara y su mirada cruza la nuestra. […] Cabiria sigue siendo aún la prota-gonista de las aventuras que ha vivido frente a nosotros, pero es también quien nos invita, ahora, con su mirada, a que la sigamos por su camino. Una invitación suficientemente cierta y directa para arrancarnos de nuestra posición de espectadores». | ANDRÉ BAZIN, Cahiers du Ci-néma, noviembre 1957.

Las noches de CabiriaLe notti di CabiriaFEDERICO FELLINI . Itàlia, França. 1957. VOSE. B/N. 110’. 35 mm. INT. Giulietta Masina, François Périer, Franca Marzi, Dorian Gray, Aldo Silvani, Ennio Girolami.

Page 25: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

25

DJ 30 GEN / 18.00 H | DV 31 GEN / 22.30 H | DS 1 FEBR / 20.00 H

La StradaFEDERICO FELLINI . Itàlia. 1954. VOSE. B/N. 102’. 35 mm. INT. Anthony Quinn, Giulietta Masina, Richard Basehart, Aldo Silvani, Marcella Rovere, Livia Venturini

En la Itàlia rural dels cinquanta, les vicis-situds d’una parella de còmics formada per Zampanó, dedicat a realitzar demostracions de força, i Gelsomina, comprada als seus pares per Zampanó perquè anime el seu espectacle.

u «Crec que he realitzat aquesta pel·lícula perquè m’he enamorat d’aqueixa xiqueta-ve-lleta una mica boja i una mica santa, d’aqueixa pallassa espentolada, ridícula i tendra que he anomenat Gelsomina i que, encara hui, acon-segueix omplir-me de melancolia quan sent el so de la seua trompeta». | FEDERICO FELLINI, Fare un film, 1980.

En la Italia rural de los cincuenta, las vicisi-tudes de una pareja de cómicos formada por Zampanó, dedicado a realizar demostraciones de fuerza, y Gelsomina, comprada a sus padres por Zampanó para que anime su espectáculo.

u «Creo que he realizado esta película porque me he enamorado de esa niña-viejita un poco loca y un poco santa, de esa payasa desgreñada, ridícula y tierna que he llamado Gelsomina y que, aún hoy, consigue llenarme de melan-colía cuando oigo el sonido de su trompeta». | FEDERICO FELLINI, Fare un film, 1980.

Page 26: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

26

15 GEN — 17 GEN

Estrenes Filmoteca

El dimecres 15 de gener, La Filmoteca estre-na a València el quart llargmetratge de Lluís Miñarro, Love Me Not, una mescla de cinema polític i estètica pop que bascula entre l’obra de teatre original Salomé, d’Oscar Wilde, i la qüestió musulmana. Una pel·lícula que, se-gons Miñarro, va sorgir com a resposta a les tortures a la presó d’Abu Ghraib durant la guerra de l’Iraq i que torna a evidenciar l’es-perit llibèrrim d’un dels noms més destacats del cinema espanyol contemporani, ja siga en la seua faceta com a productor de Marc Recha, José Luis Guerín, Albert Serra o Manoel d’Oliveira, entre d’altres, o com a director de les suggeridores Blow Horn, Familystrip i Stella Cadente.

El miércoles 15 de enero, La Filmoteca estre-na en València el cuarto largometraje de Lluís Miñarro, Love Me Not, una mezcla de cine po-lítico y estética pop que bascula entre la obra de teatro original Salomé, de Oscar Wilde, y la cuestión musulmana. Una película que, según Miñarro, surgió como respuesta a las torturas en la prisión de Abu Ghraib durante la guerra de Irak y que vuelve a evidenciar el espíritu libérrimo de uno de los nombres más destaca-dos del cine español contemporáneo, ya sea en su faceta como productor de Marc Recha, José Luis Guerín, Albert Serra o Manoel de Oliveira, entre otros, o como director de las sugerentes Blow Horn, Familystrip y Stella Cadente.

Page 27: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

27

DC 15 GEN / 20.00 H | DV 17 GEN / 22.30 HPresenta Lluís Miñarro, director de la pel·lícula.

Love Me NotLLUÍS MIÑARRO. Espanya, Mèxic. 2019. Color. 83’. DCP. INT. Ingrid García Jonsson, Francesc Orella, Lola Dueñas, Oliver Laxe, Luis Alberti, Fausto Alzati, Hugo Catalán.

Un exèrcit internacional assigna a un regiment sencer la tasca de custodiar a un misteriós ho-me, reclòs en una presó de màxima seguretat enmig del desert per les seues prediccions subversives. Quan la soldada Salomé, filla del Comandant Antipas, és assignada a vigilar al presoner, s’obsessiona amb ell fins a desenca-denar inesperades conseqüències per als dos.

u «La llibertat està tant en la mirada crítica cap al món actual com en l’humor indefinible que travessa el film; en el sentit que aborda el mite sense complexos; en la sensualitat dels cossos i l’ambigüitat sexual; en com, havent rodat a més el film a Mèxic, palpita el fantasma de Buñuel en el caràcter oníric de moltes imatges i el gust per la fantasia surrealista; en la voluntat de desconcertar a l’espectador; en la revisió particular dels gè-neres de Hollywood, de manera que hi ha una mica del western, sens dubte del melodrama i també del cinema còmic amb una parella de soldats, un dels quals es diu Hiroshima i un altre Nagasaki, deixant present que per-sisteix l’empremta de la II Guerra Mundial i així, doncs, la seua barbàrie; en el fet que no té vergonya en acostar-se al kitsch i, entre altres detalls, recordar que també existeix la Salomé del ¡Vivo cantando!» | IMMA MERINO

Un ejército internacional asigna a un regi-miento entero la tarea de custodiar a un mis-terioso hombre, recluido en una prisión de máxima seguridad en medio del desierto por sus predicciones subversivas. Cuando la sol-dado Salomé, hija del Comandante Antipas, es asignada a vigilar al prisionero, se obsesiona con él hasta desencadenar inesperadas con-secuencias para los dos.

u «La libertad está tanto en la mirada crítica hacia el mundo actual como en el humor in-definible que atraviesa el film; en el sentido de que aborda el mito sin complejos; en la sensualidad de los cuerpos y la ambigüedad sexual; en cómo, habiendo rodado además el film en México, palpita el fantasma de Buñuel en el carácter onírico de muchas imágenes y el gusto por la fantasía surrealista; en la voluntad de desconcertar al espectador; en la revisión particular de los géneros de Hollywood, de forma que hay algo del western, sin duda del melodrama y también del cine cómico con una pareja de soldados, uno de los cuales se llama Hiroshima y otro Nagasaki, dejando presente que persiste la impronta de la II Guerra Mundial y así, pues, su barbarie; en el hecho de que no tiene vergüenza en acercarse al kitsch y, entre otros detalles, recordar que también existe la Salomé del ¡Vivo cantando!» | IMMA MERINO

Page 28: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

28

16 GEN — 7 JUNY

Bàsics FilmotecaEl remake. Ecos i retorns

La Filmoteca, junt amb la revista Caimán Cu-adernos de Cine, organitza, a partir del mes de gener i per desé any consecutiu, una progra-mació especial sobre la història del cinema: Bàsics Filmoteca. En aquesta edició, a través d’una vintena de significatius títols de dife-rents èpoques, cinematografies i gèneres, el que es proposa és donar compte d’un fenomen molt fecund d’intertextualitat present al llarg de la història del cinema, sempre travessada per una contínua reelaboració dels mateixos temes i històries. Un remake, terme anglés específicament cinematogràfic que significa literalment tornar a fer alguna cosa, no és sinó una nova versió d’un film previ amb el qual manté unes relacions d’identitat que poden establir-se tant a nivell argumental com en allò que concerneix les pròpies imatges. El remake implica un gran nombre d’operacions i les raons per a abordar-lo són variades: des de tornar a explotar l’èxit comercial d’un film, adaptant-lo a l’exigències i gustos del moment, fins a realitzar una nova i actualitzada lectura d’una obra literària o personatge, passant pel transvasament entre gèneres o la revisió que

La Filmoteca, junto a la revista Caimán Cua-dernos de Cine, pone en pie, a partir del mes de enero y por décimo año consecutivo, una pro-gramación especial sobre la historia del cine: Básicos Filmoteca. En esta edición, a través de una veintena de significativos títulos de dis-tintas épocas, cinematografías y géneros, lo que se propone es dar cuenta de un fenóme-no muy fecundo de intertextualidad presen-te a lo largo de la historia del cine, siempre atravesada por una continua reelaboración de los mismos temas e historias. Un remake, término inglés específicamente cinematográ-fico que significa literalmente volver a hacer algo, no es sino una nueva versión de un film previo con el que mantiene unas relaciones de identidad que pueden establecerse tanto a nivel argumental como en lo que concierne a las propias imágenes. El remake implica un gran número de operaciones y las razones para abordarlo son variadas: desde volver a explotar el éxito comercial de un film, adaptándolo a la exigencias y gustos del momento, hasta realizar una nueva y actualizada lectura de una obra literaria o personaje, pasando por el trasvase

Page 29: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

29

fa un director sobre la seua pròpia obra (ja siga per a donar un nou punt de vista o per a incorporar allò que no li va ser permés per la censura). Un exemple d’això últim el repre-senta Hitchcock, del qual s’inclouen en el cicle les seues dues versions d'El hombre que sabía demasiado, una pertanyent a l’època anglesa i l’altra a la nord-americana.

El cicle inclou pel·lícules mudes (el Nosfe-ratu de Murnau) i sonores, clàssiques i con-temporànies; films de Hollywood, europeus o japonesos, que a vegades dialoguen entre si, en un procés de mestissatge, com és el cas de Los siete samuráis (Kurosawa) i Los siete magníficos (J. Sturges), o La bestia humana (Renoir) i Deseos humanos (Lang). Els títols seleccionats són una fefaent prova que la problemàtica del remake no es pot reduir a una comparació, moltes vegades pejorativa, entre l’original i la seua còpia, i que la seua condició de tal no ha d’interferir en la valo-ració de la seua intrínseca qualitat, com així ho podem comprovar en la primera entrega del cicle amb les dues versions de Valor de ley.

entre géneros o la revisión que hace un director sobre su propia obra (ya sea para dar un nuevo punto de vista o para incorporar aquello que no le fue permitido por la censura). Un ejemplo de esto último lo representa Hitchcock, del cual se incluyen en el ciclo sus dos versiones de El hombre que sabía demasiado, una perteneciente a la época inglesa y la otra a la norteamericana. El ciclo incluye películas mudas (el Nosferatu de Murnau) y sonoras, clásicas y contemporáneas; filmes de Hollywood, europeos o japoneses, que a veces dialogan entre sí, en un proceso de mestizaje, como es el caso de Los siete samuráis (Kurosawa) y Los siete magníficos (J. Sturges), o La bestia humana (Renoir) y Deseos humanos (Lang). Los títulos seleccionados son una fehaciente prueba de que la problemática del remake no se puede reducir a una comparación, muchas veces peyorativa, entre el original y su copia, y que su condición de tal no debe interferir en la valoración de su intrínseca calidad, como así lo podemos comprobar en la primera entrega del ciclo con las dos versiones de Valor de ley.

Page 30: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

30

DJ 16 GEN / 19.00 H | DV 17 GEN / 18.00 HPresenta Enric Albero, crític de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.

Valor de leyTrue GritHENRY HATHAWAY. EUA. 1969. VOSE*. Color. 122’. DCP. INT. John Wayne, Glen Campbell, Kim Darby, Jeremy Slate, Jeff Corey, Robert Duvall, Dennis Hopper, Strother Marti.

Un vell agent del govern, alcohòlic i tort, és contractat per una valerosa i obstinada jove que es proposa capturar a l’assassí del seu pare. Comptaran a més amb la col·laboració de La Boeuf, un ranger de Texas.

Un viejo agente del gobierno, alcohólico y tuer-to, es contratado por una valerosa y obstinada joven que se propone capturar al asesino de su padre. Contarán además con la colaboración de La Boeuf, un ranger de Texas.

Page 31: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

31

DV 17 GEN / 20.15 H | DG 19 GEN / 18.00 H

Valor de leyTrue GritJOEL COEN, ETHAN COEN . EUA. 2010. VOSE*. Color. 108’. DCP. INT. Jeff Bridges, Matt Damon, Josh Brolin, Barry Pepper.

Un antic marshall tort i antipàtic és contractat per una valerosa i obstinada jove que es pro-posa capturar l’assassí de son pare.

u «Plantejada com una faula sobre el valor de la venjança, la pèrdua de la innocència i la possibilitat del perdó, aquesta relectura del film de 1969, que retorna a la novel·la de Charles Portis, s’erigeix en una hipnòtica fan-tasmagoria plagada de relíquies del Vell Oest. Recorreguda per un halo agònic, apuntalada sobre nombroses escenes nocturnes i d’altres vinyetes pulp, recull el guant de testaments del western com Dead Man o Wild Bill, encara que, curiosament, el seu referent més directe podria ser el gòtic conte de fades de La noche del cazador». | MANU YÁÑEZ, Fotogramas.

Un antiguo marshall tuerto y antipático es contratado por una valerosa y obstinada joven que se propone capturar al asesino de su padre.

u «Planteada como una fábula sobre el valor de la venganza, la pérdida de la inocencia y la posibilidad del perdón, esta relectura del film de 1969, que retorna a la novela de Charles Portis, se erige en una hipnótica fantasmagoría plaga-da de reliquias del Viejo Oeste. Recorrida por un halo agónico, apuntalada sobre numerosas escenas nocturnas y otras tantas viñetas pulp, recoge el guante de testamentos westernianos como Dead Man o Wild Bill, aunque, curiosa-mente, su referente más directo podría ser el gótico cuento de hadas de La noche del caza-dor». | MANU YÁÑEZ, Fotogramas.

Page 32: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

32

10 MAIG — 30 GEN

L’alimentació sostenible en el cinema

«L’elaboració d’aliments és ara més que mai una manera d’exercir poder», afirmava en 2009 Carlo Petrino, el fundador de Slow Food. La xarxa Terra Madre, en la qual participen persones de 153 països, fusiona a productors d’aliments, pescadors, ramaders, cuiners, acadèmics, joves, organitzacions no gover-namentals i representants de les comunitats locals que s’afanyen per establir un sistema d’aliments bons, nets i justos des de la base.

L’italià Ermanno Olmi, director d’alguns títols essencials del cinema italià (El empleo, El árbol de los zuecos, Il villaggio di cartone), va construir en Terra Madre un documental d’investigació que ja plantejava fa una dèca-da algunes de les qüestions mediambientals que hui, per fi, han entrat en l’agenda políti-ca. I ho va fer, a més, des de la fidelitat al seu particular estil. Terra Madre, produïda per la Cineteca di Bologna, és un fermall d’or al cicle programat amb motiu de l’obertura a Valèn-cia del Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible.

«La elaboración de alimentos es ahora más que nunca una forma de ejercer poder», afirmaba en 2009 Carlo Petrino, el fundador de Slow Food. La red Terra Madre, en la que participan personas de 153 países, fusiona a productores de alimentos, pescadores, ganaderos, cocine-ros, académicos, jóvenes, organizaciones no gubernamentales y representantes de las co-munidades locales que se afanan por estable-cer un sistema de alimentos buenos, limpios y justos desde la base.

El italiano Ermanno Olmi, director de al-gunos títulos esenciales del cine italiano (El empleo, El árbol de los zuecos, Il villaggio di car-tone), construyó en Terra Madre un documental de investigación que ya planteaba hace una década algunas de las cuestiones medioam-bientales que hoy, por fin, han entrado en la agenda política. Y lo hizo, además, desde la fidelidad a su particular estilo. Terra Madre, producida por la Cineteca di Bologna, es un broche de oro al ciclo programado con motivo de la apertura en València del Centro Mundial para la Alimentación Urbana Sostenible.

Page 33: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

33

DT 28 GEN / 18.00 H | DJ 30 GEN / 20.00 H

Terra MadreERMANNO OLMI . Itàlia. 2009. V.O.S. VALENCIÀ*. Color. 78’. 35 mm. AMB: Ampello Bucci, Maurizio Gelati, Carlo Petrini, Pier Paolo Poggio, Marco Rizzone, Aldo Schiavone, Vandana Shiva, Angelo Vescovi.

Ermanno Olmi filma la reunió internacional de la xarxa Terra Madre en 2006 i acompanya alguns dels seus participants en les seues terres d’origen durant dos anys en un documental que analitza la importància del moviment Slow Food com a possible solució als pro-blemes mundials del canvi climàtic i la fam.

u «En la reunió de Terra Madre a Torí vaig re-conéixer als llauradors que vivien al meu poble quan era menut. Les seues cares s’assemblen, sense importar de quin racó del món vinguen. En aqueixes cares vaig poder veure les mateixes marques, les que et recorden el paisatge dels camps llaurats, les fileres d’arbres, les pastu-res. Hui aqueix món està assetjat per les grans empreses, que només apunten als guanys. Els llauradors també volen obtindre guanys, però la seua inclinació a la terra també és un acte d’amor: aquest sentiment alberga el respecte per la natura». | ERMANNO OLMI

Ermanno Olmi filma la reunión internacional de la red Terra Madre en 2006 y acompaña a algunos de sus participantes en sus tierras de origen durante dos años en un documental que analiza la importancia del movimiento Slow Food como posible solución a los problemas mundiales del cambio climático y el hambre.

u «En la reunión de Terra Madre en Turín reco-nocí a los campesinos que vivían en mi pueblo cuando era niño. Sus caras se parecen, sin im-portar de qué rincón del mundo vengan. En esas caras pude ver las mismas marcas, las que te recuerdan el paisaje de los campos arados, las hileras de árboles, los pastos. Hoy ese mundo está asediado por las grandes empresas, que solo apuntan a las ganancias. Los campesinos también quieren obtener ganancias, pero su apego a la tierra también es un acto de amor: este sentimiento alberga el respeto por la na-turaleza». | ERMANNO OLMI

Page 34: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

34

1 FEBR — 2 FEBR

Menuda Filmo

En les sessions de Menuda Filmo de febrer, el públic infantil de La Filmoteca podrà gaudir de l’última producció de l’estudi Laika, res-ponsable de joies de l’animació recent com Los mundos de Coraline i Kubo y las dos cuer-das mágicas. Si el seu guió no aconsegueix la complexitat de les seues antecessores, Mr. Link les supera des del punt de vista tècnic, aconseguint una estètica enlluernadora que aposta per un to més colorista i divertit que aquelles. Sens dubte, una de les millors pel-lícules d’animació del passat any.

En las sesiones de Menuda Filmo de febrero, el público infantil de La Filmoteca podrá disfru-tar de la última producción del estudio Laika, responsable de joyas de la animación recien-te como Los mundos de Coraline y Kubo y las dos cuerdas mágicas. Si su guion no alcanza la complejidad de sus antecesoras, Mr. Link las supera desde el punto de vista técnico, logran-do una estética deslumbrante que apuesta por un tono más colorista y divertido que aquellas. Sin duda, una de las mejores películas de ani-mación del pasado año.

Page 35: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

35

DS 1 FEBR / 18.00 H | DG 2 FEBR / 18.00 H Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.

Mr. Link. El origen perdidoMissing LinkCHRIS BUTLER . EUA. 2019. DOBLADA EN CASTELLÀ. Color. 95’. DCP.

Sir Lionel Frost es considera a si mateix el ma-jor investigador de mites, monstres i llegendes. Davant el qüestionament del seu cercle més pròxim, decideix començar una investigació pel nord-oest americà a la recerca de l’Esclavó Perdut, una misteriosa criatura meitat humà, meitat bèstia.

u «Tot un festival plàstic i humorístic, replet d’al·lusions a La volta al món en 80 dies, Ho-ritzons perduts, The Wild Wild West o Indiana Jones, capaç de transmetre un vitalisme i una fam d’experiències i coneixements molt poc freqüent en els productes infantils de gran pressupost». | ANTONIO TRASHORRAS, Fotogra-mas, 7/6/2019.

Sir Lionel Frost se considera a sí mismo el ma-yor investigador de mitos, monstruos y leyen-das. Ante el cuestionamiento de su círculo más cercano, decide comenzar una investigación por el noroeste americano en busca del Esla-bón Perdido, una misteriosa criatura mitad humano, mitad bestia.

u «Todo un festival plástico y humorístico, re-pleto de alusiones a La vuelta al mundo en 80 días, Horizontes perdidos, The Wild Wild West o Indiana Jones, capaz de transmitir un vitalismo y un hambre de experiencias y conocimientos muy poco frecuente en las productos infanti-les de gran presupuesto». | ANTONIO TRASHORRAS, Fotogramas, 7/6/2019.

Page 36: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

36

9 GEN — 10 GEN

Sessions especials

Al gener, el públic de La Filmoteca té dues cites amb el cinema valencià. El dijous 9 celebrem el quaranta aniversari de l’estrena de Con el culo al aire, una de les pel·lícules més emble-màtiques de Carles Mira, mostra eloqüent de la seua concepció carnavalesca i mediterrània del cinema. La seua projecció anirà precedida de l’estrena del curt documental en el qual Lluís Rivera homenatja a Mira i recorda com va ser el rodatge d’un títol clau en la història del cinema valencià.

El divendres 10, Vicent Monsonís presen-tarà també la seua última pel·lícula, El cercle en l’aigua, basada en l’obra de teatre La es-tancia, de Chema Cardeña. Un thriller histò-ric protagonitzat per William Shakespeare i Christopher Marlowe que es basa en la vella teoria que insisteix en la impossibilitat que un actor sense estudis poguera escriure les obres mestres atribuïdes a William Shakespeare, que, en realitat, estarien escrites per Marlowe.

En enero, el público de La Filmoteca tiene dos citas con el cine valenciano. El jueves 9 cele-bramos el cuarenta aniversario del estreno de Con el culo al aire, una de las películas más em-blemáticas de Carles Mira, elocuente muestra de su concepción carnavalesca y mediterrá-nea del cine. Su proyección irá precedida del estreno del corto documental en el que Lluís Rivera homenajea a Mira y recuerda cómo fue el rodaje de un título clave en la historia del cine valenciano.

El viernes 10, Vicent Monsonís presentará también su última película, El cercle en l’aigua, basada en la obra de teatro La estancia, de Che-ma Cardeña. Un thriller histórico protagonizado por William Shakespeare y Christopher Mar-lowe que se basa en la vieja teoría que insiste en la imposibilidad de que un actor sin estudios pudiera escribir las obras maestras atribuidas a William Shakespeare, que, en realidad, esta-rían escritas por Marlowe.

Page 37: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

37

DJ 9 GEN / 20.00 H Presenta Lluís Rivera, director de 40 años con el culo al aire.

40 años con el culo al aireLLUÍS RIVERA . Espanya. 2019. Color. 19’. Digital HD. AMB: Juan Andreu, Lluís Miquel, Boro Borcha, Pedro Rosado, Lluís Rivera.

Amb l’excusa de l’aniversari de Con el culo al aire, Lluís Rivera entrevista a persones que van participar en la seua producció i realització i torna a visitar els escenaris del rodatge. Una mirada a una pel·lícula que va marcar la vida professional de diversos dels participants i un homenatge a Carles Mira.

Con la excusa del aniversario de Con el culo al aire, Lluís Rivera entrevista a personas que participaron en su producción y realización y vuelve a visitar los escenarios del rodaje. Una mirada a una película que marcó la vida pro-fesional de varios de los participantes y un homenaje a Carles Mira.

Con el culo al aireCARLES MIRA . Espanya. 1980. Color. 90’. 35 mm. INT. Ovidi Montllor, Eva León, María José Arenas, Juan Carlos Senante, Joan Monleón.

Un jove provincià coneix la cantant d’un xicotet grup. Gràcies a ella, descobreix el se-xe, però l’experiència li produeix tal xoc que serà internat, tractat de boig, en un manicomi regit per monges.

Un joven provinciano conoce a una cantante de un pequeño grupo. Gracias a ella, descu-bre el sexo, pero la experiencia le produce tal shock que será internado, tachado de loco, en un manicomio regido por monjas.

Page 38: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

38

DV 10 GEN / 22.30 H Presenta Vicent Monsonís, director de la pel·lícula. Entrada gratuïta.

El cercle en l’aiguaVICENT MONSONÍS . Espanya. 2019. Color. 120’. DCP. INT. Ricardo Sáez, Raúl Navarro, Rosa López, Enric Juezas, Saoro Ferre, Juanma Mallén, Armando Arjona, Darío Torrent, Raquel Ortells.

Londres, any 1593. Christopher Marlowe, el dramaturg més talentós i de més èxit d’Angla-terra, està amenaçat de mort. Només William Shakespeare pot salvar la seua vida... però no ho farà a canvi de res.

u Basada en l’obra de teatre La estancia, de Chema Cardeña.

Londres, año 1593. Christopher Marlowe, el dramaturgo más talentoso y de más éxito de Inglaterra, está amenazado de muerte. Solo William Shakespeare puede salvar su vida... pero no lo hará a cambio de nada.

u Basada en la obra de teatro La estancia, de Chema Cardeña.

Page 39: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

39

Col·laboradors

COL·LABOREN u Melodies excèntriques: Festival de Cine Europeo de Sevilla, EYE Filmmuseum, Magyar Nemzeti Filmarchívum, Lietuvos Kino Centras. R.W. Fassbinder: Donostia Kultura, Filmoteca Vasca, Rainer Werner Fassbinder Foundation, Goethe-Institut Madrid. Bàsics Filmoteca: Caimán Cuadernos de Cine. Alimentació sostenible: Cineteca di Bologna.

AGRAÏMENTS u R.W. Fassbinder: Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López (Donostia Kultura), Juliane Lorenz (Rainer Werner Fassbinder Foundation), Reinhard Maiworm, Eloísa Suárez (Goethe-Institut Madrid), Markus Jochem (SWR Media Services), Antonio Exacoustos. Melodies excèntriques: José Luis Cienfuegos, Javier H. Estrada, Silvia López (SEFF), Roberta Torre, Marleen Labijt (EYE Filmmuseum), Nagy Tamara (Magyar Nemzeti Filmarchívum), Dovilė Butnoriūtė, Eglė Šinkūnaitė (Lietuvos Kino Centras). Bàsics Filmoteca: Carlos F. Heredero, Pedro Medina. Alimentació sostenible: Carmen Accaputo (Cineteca di Bologna).

Page 40: 07. 01. 2020 02. 02. 2020 #448 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/448_w.pdf · 01. 2020 02. 02. 2020 #448 i a. s. Avisos i normes La durada de les pel·lícules és orientativa i

40

la filmoteca #totelcinema #versiooriginal

pròximament Naufragis, Humans Fest, CinePOLSKA

contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]

+ infoivc.gva.es

IVCLaFilmoteca

lafilmoteca_gvaivc

2.5 €Entrada general 1 sessió

1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups

20 €Abonament 10 sessions