TIPOLOGIA DELS FONGS

Els fongs són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores. Les espores són cèl·lules reproductores envoltades d’unes capes que les permeten resistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que quan les condicions són bones germinen i originen un nou individu.

Els fongs són éssers vius eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, de nutrició heterotròfa. Es tracta d'un grup heterogeni i polifilètic, que inclou organismes que pertanyen a dos regnes diferents:

•regne dels protistes: els mixomicots o fongs ameboides, i els oomicots.

•regne dels fongs: inclou els fongs típics que es classifiquen en diversos grups (zigomicots, ascomicots, basidiomicots i deuteromicots).

De forma simplista s’associa el terme de fongs a bolets, però el bolet és l’estructura reproductora d’alguns fongs i es desenvolupa en un moment determinat del seu cicle biològic. Molts grups de fongs no fan bolets.

MIXOMICOTSEl seu cos vegetatiu rep el nom de plasmodi. És format per una massa de protoplasma amb nombrosos nuclis i sense paret cel·lular. S’alimenten típicament per fagotròfia, és a dir fagocitant bacteris, llevats, espores, hifes de fongs, etc. però també poden absorbir substàncies orgàniques dissoltes en el medi. Presenten moviment ameboide, lliscant sobre el substrat.

Plasmodi

Esporangis

ELS OOMICOTS (PSEUDOFONGS)Pertanyents al regne dels protistes, s’anomenen pseudofongs perquè, entre altres característiques, presenten paret cel·lular de cel·lulosa i flagels en cèl·lules reproductores. El seu tal·lus és típicament filamentós.

ELS FONGS TÍPICSEstan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes trames més o menys complexes.  Quan arriba l’època de la reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores. En el cas dels basidiomicets es formen uns cossos fructífers, els bolets, que són les estructures on es desenvolupen els esporangis. Els fongs viuen sempre de matèria orgànica, ja sigui procedent d’organismes vius (fongs paràsits) o de restes d’organismes (fongs sapròfits).  Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim en els ecosistemes, doncs juntament amb alguns bacteris formen el grup dels descomponedors, bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que són els únics organismes capaços de degradar la cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals.

La major part dels fongs viuen en ambients terrestres, al sòl o sobre matèria vegetal morta, de manera que contribueixen a descompondre-la.

Uns altres fongs són paràsits d’animals i plantes.

Molts fongs tenen una gran utilitat, ja que contribueixen, amb les seves reaccions químiques i fermentacions, a la producció d’aliments com ara el formatge i el iogurt, o a la producció de begudes alcohòliques com ara el vi, la cervesa i el whisky.

Uns altres fongs són capaços de produir antibiòtics, per exemple la penicil·lina , ja que inhibeixen la proliferació de microbis infecciosos com ara els bacteris

Llevats – fongs microscòpics

Bolets – fongs macroscòpics

ELS ZIGOMICOTSFongs amb hifes que presenten com a característica principal la seva reproducció sexual (gàmetes) i asexual (espores). Són quasi tots sapròfits i viuen sobre matèria orgànica en descomposició. Formen les típiques floridures (masses d’hifes en forma de vellut).

Els més coneguts són les floridures blanques que apareixen sobre els aliments i alguns paràsits com el mildiu que ataca la vinya.

ELS ASCOMICOTS

Les hifes d’aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes, encara que poden presentar un orifici que les comuniqui. Els més coneguts són els llevats, responsables dels processos de fermentació del pa de les begudes alcohòliques, les floridures verdes, les tòfones (trufas en castellà) molt apreciades en gastronomia, i les múrgules, uns bolets en forma de rusc (en castellà se’n diu colmenillas) i que surten per primavera.

ELS BASIDIOMICOTSEs caracteritzen pel tipus d’esporangi, diferent del dels casos anteriors, i que molts d’ells quan arriba l’època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers que coneixem com bolets.  Els bolets estan formats per un peu o estípit i per un barret o píleu.El peu pot ser llis o presentar algunes estructures com una membrana (volva) a la base o un anell per la part superior. La seva forma pot variar.El barret acostuma a ser arrodonit, encara que en alguns casos pot ser asimètric o excèntric, i de coloració variada. En la part inferior del barret és on es formaran els esporangis i pot tenir diversos aspectes: laminar, esponjós, llis, amb agulles. La posició en la que es troba el peu enganxat al barret també és un punt a tenir en compte

ELS DEUTEROMICOTS

Grup artificial on s’hi han inclós tots aquells fongs dels quals es desconeix la reproducció sexual. És artificial ja que els caracters per classificar els fongs es basen en les estructures d’origen sexual (ascs, basidis, etc.) i en aquest cas només ens podem referir a les estructures asexuals.

  

ELS LÍQUENS

Els líquens formen un grup biològic i no sistemàtic ja que són una associació autosuficient i estable d’un micobiont (fong) i un fotobiont (alga o cianobacteri). Actualment hi ha la tendència de parlar de fongs liquenitzats i s’estudien juntament amb els altres grups de fongs (sobretot ascomicots).

ORGANITZACIÓ DELS FONGSCos vegetatiu unicel·lular: present als llevats (Saccharomyces)Cos vegetatiu pluricel·lular: les cèl·lules són cilíndriques i allargades i es troben agrupades en filaments ramificats, que reben el nom d'hifes, que s'uneixen i s'entrellacen formant el miceli. Les hifes poden ser: •septades: hi han septes que individualitzen les cèl·lules. Les trobem als ascomicots, basidiomicots i deuteromicots.•sifonades: no presenten septes i, per tant, les hifes són plurinucleades. Les trobem als zigomicots.

Les hifes creixen tan sols per l'extrem apical, de manera que, en general, el creixement del miceli és de tipus radial i pren formes discoïdals o anulars.

La paret cel·lular dels fongs veritables és rígida, i està constituïda bàsicament per:

•quitina: un polisacàrid filamentós similar al de l'exoesquelet dels artròpodes. •matriu amorfa, no filamentosa, formada per polisacàrids i proteïnes.

Com a substàncies de reserva, emmagatzemen glicogen i lípids. El metabolisme és quasi sempre aeròbic, però alguns fongs s'han adaptat a la manca d'oxigen i realitzen fermentacions. Els principals fermentadors són els llevats, adaptats a viure en ambients rics en nutrients.

Una hifa septada i una hifa sifonada

EN 1 GRAM DE TERRA HI POT

HAVER-HI 1’5KM DE HIFES

REPRODUCCIÓ I CICLE BIOLÒGIC

La reproducció pot ser de tipus asexual o sexual, tot i que alguns només presenten reproducció asexual, com passa en els deuteromicots.La Reproducció asexual es pot donar per:

•gemmació: en fongs unicel·lulars, com els llevats.•fragmentació: d'una hifa o un miceli. •mitòspores: poden ser haploides o diploides. Aquestes espores generalment s'anomenen conidis i es formen a l'extrem d'hifes especialitzades.

La Reproducció sexual: amb la meiosi es formen les meiòspores (haploides). Els esporangis, on es formen aquestes meiòspores, poden ser:

-Ascs: esporangis en forma de sac allargat propis dels ascomicots. A l'interior s'originen normalment 8 espores, denominades ascòspores.

Ascs amb ascòspores

- Basidis: esporangis formats per una cèl·lula a l'exterior de la qual es formen simultàniament 4 basidiòspores. Són propis dels basidiomicots.

Basidis amb basidiòspores

ELS ZIGOMICOTS

ELS ASCOMICOTS

ELS BASIDIOMICOTS

A la gran majoria d'ascomicots i de basidiomicots, els esporangis es troben agrupats en estructures reproductores anomenades cossos fructífers. Aquests poden ser macroscòpics i els coneixem amb el nom de bolets. Els bolets més coneguts estan formats generalment per:

barret: part superior del bolet que presenta la capa fèrtil o himeni, on es formen les espores. Aquest himeni pot estar recobrint làmines, porus, agulles, etc. peu: dóna suport al barret, i per la part inferior, es troba unit al miceli. Alguns bolets poden presentar anell o volva.

Reig (Amanita caesarea)

ECOLOGIA DELS FONGSEls fongs poden colonitzar tota mena d'ambients, tant aquàtics com terrestres, tot i que són més abundants al medi terrestre. Viuen sobretot en ambients humits i rics en matèria orgànica.

Segons el tipus de nutrició que presentin, poden ser:

sapròfits: són capaços de viure gairebé sobre qualsevol substrat (fulles, fruita, cuir, fusta, paper,...). Juntament amb els bacteris, són els grans descomponedors de la matèria orgànica, els que s'encarreguen del seu reciclatge, transformant-la en matèria inorgànica reutilitzable per les plantes. El seu paper, doncs, és clau pel funcionament dels ecosistemes, ja que contribueixen a tancar el cicle dels nutrients. Sense la seva acció, els nutrients quedarien retinguts i immobilitzats en les restes vegetals o animals, sense descompondre's, dificultant la vida i la instal·lació dels organismes vius, i la disponibilitat de sals minerals.

Pulcherrhicium caeruleum Auricularia mesenterica Coprinus picaceus

paràsits: els trobem sobretot vivint a expenses de plantes vives, però també poden ser paràsits, d'animals o fins i tot d'altres fongs. Causen malalties, com el míldiu de la vinya o el peu d'atleta a l'ésser humà.

Peu d'atleta (Trichophyton rubrum)

Mildiu de la vinya (Plasmopara viticola)

Arrufat del presseguer (Taphrina deformans)

simbionts: viuen associats a d'altres organismes, obtenint generalment un benefici nutricional mutu. Les simbiosi més importants són les micorizes (entre un fong i les arrels d'una planta) i els líquens (entre un fong i una alga).

Les micorizes són associacions permanents i relativament freqüents entre les arrels d'una planta i un fong. És un tipus de simbiosi molt especialitzada on la planta, gràcies al fong, augmenta la seva superfície d'absorció radical (per obtenir aigua, sals minerals i nutrients en general, a partir del sòl). El fong rep, a canvi, determinades substàncies necessàries pel seu creixement produïdes per la planta.

Arrels micorizades

Els líquens són organismes formats per l'associació simbiòtica entre una alga i un fong. El fong protegeix l'alga i li proporciona aigua i sals minerals, per tal que pugui realitzar la fotosíntesi. Per la seva banda, l'alga dóna al fong part de la matèria orgànica que ha elaborat. Aquesta simbiosi permet als líquens colonitzar qualsevol tipus d'ambients, com les escorces dels arbres, la roca nua, els deserts,... Són els primers colonitzadors de les roques en el medi terrestre.

Cladonia sobre sòl

Ramalina sobre escorça d'arbre

Rhizocarpon sobre roca

INTERÈS PER L'HOME

Fongs beneficiosos per l'home Una gran diversitat de fongs és utilitzada per l'home amb finalitats molt variades, com ara:

Interès culinari. Els comestibles: bàsicament es consumeixen els cossos fructífers o bolets, que són molt rics en aigua (més del 90%) i substàncies nutritives i aromàtiques. Els més populars són el rovelló, el pinetell, el camperol, el cep, la llenega, la tòfona negra,...

Rovellons (Lactarius deliciosus)

Xampinyons (Agaricus)

Rossinyols (Cantharellus cibarius)

Tòfona

Indústria alimentària. Els fermentatius: els llevats són els responsables de la fermentació de la farina per fer pa, del suc del raïm, per elaborar vi i cava, dels cereals, per fer cervesa,..

Indústria farmacèutica. Els productors d'antibiòtics: el primer antibiòtic descobert fou la penicil·lina, usat per combatre les infeccions produïdes per bacteris. La penicil·lina és sintetitzada per un fong anomenat Penicillium.

 

PenicilliumLlevat de la cervesa

Fongs perjudicials per l'home

Els fongs també tenen una cara negativa, i alguns poden ser perjudicials per l'home i ocasionar danys, tant a la seva persona com a l'agricultura o als aliments ja recol·lectats. Per exemple:

Tòxics: alguns fongs sintetitzen substàncies nocives per l'home i els animals. Aquestes substàncies es poden trobar als cossos fructífers o bolets i són la causa d'enverinaments. Cal anar amb molt de compte alhora de consumir bolets, ja que molts dels tòxics tenen una aparença similar a la d'alguns bolets comestibles. El més perillós és la farinera borda (Amanita phalloides), que és mortal.

Farinera borda (Amanita phalloides), tòxic mortal

Paràsits: alguns fongs són responsables de plagues que afecten a plantes agrícoles i altres causen malalties als éssers humans, com les càndides i les tinyes, responsables de problemes a la pell.

Biodeterioració: alguns fongs com les floridures causen la deterioració d'aliments, fusta, paper o altres productes.

Micosi a la pell

Floridura