04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1

2/3 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUESI SOCIALS EN EL SEGLE XIX

TREBALLAREM ELS TEMES 5 I 6 DEL LLIBRED’HISTÒRIA DE L’EDITORIAL VICENS VIVES:

5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL

6. SOCIETAT I MOVIMENT SOCIALS AL S. XIX

2 i 3 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUESI SOCIALS EN EL SEGLE XIX

3- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS3- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS

2- AGRICULTURA2- AGRICULTURA

1- DEMOGRAFIA1- DEMOGRAFIA

4- LES CLASSES SOCIALS4- LES CLASSES SOCIALS

3- LA CONDICIÓ DE LA DONA3- LA CONDICIÓ DE LA DONA

5- EL MOVIMENT OBRER 5- EL MOVIMENT OBRER

B) TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DURANTLA RESTAURACIÓ (1875-1898) B) TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DURANTLA RESTAURACIÓ (1875-1898)

1- ECONOMIA I SOCIETAT DURANT LA RESTAURACIÓ (1875 - 1898)1- ECONOMIA I SOCIETAT DURANT LA RESTAURACIÓ (1875 - 1898)

2- CONSOLIDACIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1875-1898)2- CONSOLIDACIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1875-1898)

A) ECONOMIA i SOCIETATA) ECONOMIA i SOCIETAT

Creació mercat espanyolEconomia catalanaCreació mercat espanyolEconomia catalana

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS EN EL SEGLE XIX

1. GUIÓ A TREBALLAR

QUÈ APRENDREM?

1.LES REFORMES AGRÀRIES LIBERALS

2.LA INDUSTRIALITZACIÓ ESPANYOLA: SECTORS I DIFICULTATS3.L’EXPANSIÓ DEL FERROCARRIL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

4. TRANSFORMACIONS SOCIALS

CRONOLOGIA DELS PRINCIPALS CANVIS ECONÒMICS

CRONOLOGIA DELS PRINCIPALS CANVIS SOCIOPOLÍTICS

A PARTIR DE 1844A PARTIR DE 1844

ESTANCAMENT

Liberalització econòmicaDesamortitzacionsLiberalització econòmicaDesamortitzacions

Anys 30Anys 30Creixementèpoca moderada

Creixementèpoca moderada

Crisi econòmica i financera de 1866

Crisi econòmica i financera de 1866

Creixement i estabilitatdurant la RestauracióCreixement i estabilitatdurant la Restauració

Catalunya: “Febre d’or”1867-1887Catalunya: “Febre d’or”1867-1887

Crisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealistaCrisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealista

Malgrat que als

Es realitza

ETAPESETAPES

FINS 1840FINS 1840

DESENVOLUPAMENT I CRISI

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALSTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS

Barcelona i Madrid, 500.000 habitantsal 190070% de població rural

Barcelona i Madrid, 500.000 habitantsal 190070% de població rural

1800 11’5 milions hab.1877 16 milions hab.1900 18,5 milions hab.

1800 11’5 milions hab.1877 16 milions hab.1900 18,5 milions hab.

L’evolució demogràficaL’evolució demogràfica

1.- DEMOGRAFIA1.- DEMOGRAFIA

Creixement lentCreixement lent

Concentració poblacional a la perifèricaConcentració poblacional a la perifèrica

Estancament interiorEstancament interior

les ciutatsles ciutats

A causa de Epidèmies (males collites = alimentació deficient; manca d’higiene),Crisis de subsistència

Epidèmies (males collites = alimentació deficient; manca d’higiene),Crisis de subsistència

GuerresGuerres

A CatalunyaA Catalunya

Mortalitatalta

Mortalitatalta

Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)

Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a AmèricaÈxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica

Augmenta el sector secundari (població activa)Augmenta el sector secundari (població activa)

Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)

Escaracteritzaper

I per

Sobre tot a



•Natalitat elevada•Mortalitat i mortalitat infantil elevades•Esperança de vida baixa•Creixement vegetatiu lent

•Natalitat elevada•Mortalitat i mortalitat infantil elevades•Esperança de vida baixa•Creixement vegetatiu lent



Variació de la població respecte a la mitjana espanyola (1797-1900)



Projecte Eixample Madrid (1860)

Eixample de Barcelona, Ildefons Cerdà (1859)


2.- AGRICULTURA2.- AGRICULTURA

Fins el 1866el ritme del’economia d’Espanyael marca l’agricultura

Agricultura estancadaAgricultura estancada

Endarrerida tecnològicament, Poc competitivaEndarrerida tecnològicament, Poc competitiva

Exigeix proteccionismeExigeix proteccionisme

Poc emprenedora, rendista, terres comunalsPoc emprenedora, rendista, terres comunals

Al litoral mediterrani (Catalunya, València iAndalusia) es desenvolupa una

Al litoral mediterrani (Catalunya, València iAndalusia) es desenvolupa una

Agricultura especialitzada(vinya, olivera, fruiters,cítrics), Canals de regadiu

Agricultura especialitzada(vinya, olivera, fruiters,cítrics), Canals de regadiu

L’agricultura a CatalunyaL’agricultura a Catalunya

Però...

Malgrat els canvis liberals (desamortitzacions Mendizábal i Madoz) es tracta d’una

Dos tipus d’agricultura Nord i interiorNord i interior Tradicional (secà): llegums i blatTradicional (secà): llegums i blat

Zones litoralsi prelitoralsZones litoralsi prelitorals

Intensiva i especialitzada (exportació)(vinya, fruiters, regadiu)Intensiva i especialitzada (exportació)(vinya, fruiters, regadiu)

Conflictes de propietat

Rabassa mortaRabassa mortaCrisi de la fil·loxeraCrisi de la fil·loxera

Unió de Rabassaires (1893)Unió de Rabassaires (1893)

Provocaràla creació de la

Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França


2.- AGRICULTURA 2.- AGRICULTURA

Mala qualitat de la terraClima

Reforma agrària liberal

Mala qualitat de la terraClima

Reforma agrària liberal

La terra = propietat privada (mercaderia)

La terra = propietat privada (mercaderia)

Industrialització tardana (fracàs)

•Especuladors•Propietaris•Adinerats

«Oportunitat perduda»

Persisteixen las desigualtats o s’incrementen

significa

Subdesenvolupament agrari = pobresaSubdesenvolupament agrari = pobresa

beneficia aConcentració de la propietat: pocs propietarisConcentració de la propietat: pocs propietaris

No es modifica l’estructura de la propietat

No es modifica l’estructura de la propietat

LatifundismeLatifundisme

MinifundismeMinifundisme

Miseria

Conflictivitat social

• Increment de la producció•Comercialització• Increment de la producció•Comercialització

afavoreix

però

Endarreriment tècnic i de sistemes de conreuEndarreriment tècnic i de sistemes de conreu

Mà d’obra abundant i barata (jornalers)

LENT Creixement demográficLENT Creixement demográfic

Emigració

•Predomini dels cereals•Proteccionisme•Predomini dels cereals•Proteccionisme

•Baixa productivitat•Majoria població activa: AGRICULTURA•Baixa productivitat•Majoria població activa: AGRICULTURA

REFORMA AGRÀRIA LIBERALREFORMA AGRÀRIA LIBERAL



Rendiments agrícoles en diversos estats europeos (en quintals per ha)



Gonzalo Bilbao, La siega en Andalucía


3.- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS3.- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS

-Expansió fins el 1860-Crisi dels 60 (guerra de secessióamericana)-Recuperació i expansió durantla Restauració (fins pèrdua de Cuba)

-Expansió fins el 1860-Crisi dels 60 (guerra de secessióamericana)-Recuperació i expansió durantla Restauració (fins pèrdua de Cuba)

Berguedana, selfactinaBerguedana, selfactina1833, Bonaplata1840, “Vapor Vell” a Sants1849, “Espanya Industrial”

1833, Bonaplata1840, “Vapor Vell” a Sants1849, “Espanya Industrial”

Tenia uns problemesTenia uns problemes Manquen matèries primeres (cotó)Manquen fonts d’energia (carbó)Dèbil mercat interior (poca demanda)

Manquen matèries primeres (cotó)Manquen fonts d’energia (carbó)Dèbil mercat interior (poca demanda)

Endarreriment del procés industrial espanyol

Endarreriment del procés industrial espanyol

Indústria tèxtil catalanaIndústria tèxtil catalana

LliurecanvismeLliurecanvisme

Transports deficientsTransports deficients

ProteccionismeProteccionisme

Obertura comerç americà (Carles III)Obertura comerç americà (Carles III)

Dues excepcions...

L’aparició de les colònies industrialsL’aparició de les colònies industrials

antecedentsantecedents

Això exigia

Mercat espanyol pobreMercat espanyol pobre

Males comunicacionsMales comunicacions

A causa de

Escassetat de capitals(poca innovació)Escassetat de capitals(poca innovació)

Indústria siderúrgica bascaIndústria siderúrgica basca

Xarxa manufacturera: indianes, fargues..Xarxa manufacturera: indianes, fargues..

Modernització agricultura aporta capital inicialModernització agricultura aporta capital inicial

Creixement demogràfic (mà d’obra)Creixement demogràfic (mà d’obra)

La creació dels vapors. Importació de carbó.La creació dels vapors. Importació de carbó.

Innovació tecnològicaInnovació tecnològica

3.1. La indústria tèxtil catalana


3.- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS 3.- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS

Indiana de cotó

• Liberalització de la producció i del mercat

• Escassetat de mà d’obra• Abundància de capitals

• Liberalització de la producció i del mercat

• Escassetat de mà d’obra• Abundància de capitals

part de

amb

Ràpida recuperació després de Guerra d’Independència

Ràpida mecanització (màquines de vapor des de 1830)Ràpida mecanització (màquines de vapor des de 1830)

Augment de salarisReducció

de costos

Disminució de preus

Augment de lademanda

Proteccionisme

Amb limitacions

•Escassetat de carbó•Feblesa mercat interior espanyol•Posició geogràfica•Absorció de recursos per pagar el Deute

•És insuficient per generalitzar la industrialització

•Escassetat de carbó•Feblesa mercat interior espanyol•Posició geogràfica•Absorció de recursos per pagar el Deute

•És insuficient per generalitzar la industrialització

Colònies industrials (costat de rius)

Fàbriques d’indianes (s. XVIII)

Indústria cotonera catalanaIndústria cotonera catalana

Ludisme

Problemes de finançament de la indústria

demanen



Fàbrica de L’ Espanya Industrial



La mecanització en diverses branques de la indústria tèxtil

La mecanització del sector cotoner (1835-1861)



0

5

10

15

20

25

30

35

40

45G

ran

Bre

tan

ya

Su

ïssa

Bèl

gic

a

Ale

ma

ny

a

Fra

nça

Esp

an

ya

Pa

ïso

s B

aix

os

Àu

stri

a

No

rueg

a

Grè

cia

Ità

lia

Rú

ssia

Po

rtu

ga

l

Producció per càpita de filats de cotó

1882



Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbinacal

Construcció d’habitatges i serveis bàsicscal

Ter i Llobregat

A causa de Manca de carbó catalàAbundant mà d’obraObres d’infraestructura baratesLegislació sobre aigües adequada

Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)

Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...)

Espai de domini (Casa propietari, església...)

Ús de l’aigua com a font d’energiaÚs de l’aigua com a font d’energia

Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans

A partir de 1860, expansió de les colòniesA partir de 1860, expansió de les colònies

Els espais d’una colòniaEls espais d’una colònia



Uniformització de pesos, mesures i monedesUniformització de pesos, mesures i monedes

Altres sectorsAltres sectors

El ferrocarrili la indústriamecànica

El ferrocarrili la indústriamecànica

La mineriaLa mineria

Llei de ferrocarrils (1855)“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866

Llei de ferrocarrils (1855)“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866

Desamortitzacions del subsòl(permet l’entrada de capital estranger)Coure, mercuri, plom... (exportació)

Desamortitzacions del subsòl(permet l’entrada de capital estranger)Coure, mercuri, plom... (exportació)

1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869)

La siderúrgiabascaLa siderúrgiabasca

-Es beneficia de la política proteccionista*-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès-Altos Hornos de Bilbao (1882*) Altos Hornos de Vizcaya (1902*)

-Es beneficia de la política proteccionista*-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès-Altos Hornos de Bilbao (1882*) Altos Hornos de Vizcaya (1902*)

Creació d’un mercat comú espanyolCreació d’un mercat comú espanyol Entre 1837 i 1892

Xarxa comercial i de transportXarxa comercial i de transport Comunicacions Correus, 1850Telègraf, 1852Correus, 1850Telègraf, 1852

Siderúrgia, mineria i expansió industrial



en

Convertidor Bessemer

Indústria siderúrgicaIndústria siderúrgica • Màlaga

• Astúries

• Biscaia

• Màlaga

• Astúries

• Biscaia

Elevats costos (carbó vegetal)però

Jaciments d’hullaperò

Costos i baixa qualitat del carbó

Concentració de capital

• Ferreries• Carbó de Gal·les• Capital disponible

•Grans empreses siderúrgiques basques:•Sociedad Altos Hornos y Fábrica de Hierros y Acero de Bilbao

•Ús del convertidor Bessemer.•Forn Martin-Siemens.

Expansió mineraExpansió minera• Increment de la demanda internacional• Avenços en las tècniques d’explotació• Llei de Mines (1868)• Demanda de carbó per la màquina de vapor

• Increment de la demanda internacional• Avenços en las tècniques d’explotació• Llei de Mines (1868)• Demanda de carbó per la màquina de vapor

por

per

demanda de carbó

•Carbó (Astúries)

•Ferro

•Plom, coure, zenc, mercuri

Exportación Carbó de Gal·les

Proteccionisme

Competeix amb

No impulsen la industrialització

Desamortització del subsòl

Concessions a companyies estrangeres

Millorar la situació d’Hisenda



Producció siderúrgica a Espanya, 1861-1913 (mitjana anual en milers de Tm)



amb fases

Construcció del ferrocarrilConstrucció del ferrocarril

Ferrocarril i mercat interior

• Primera gran expansió: 1855-1866

• Paralització: 1866-1873

• Nova etapa constructiva: des de 1873

• Primera gran expansió: 1855-1866

• Paralització: 1866-1873

• Nova etapa constructiva: des de 1873

Crisis financera + Guerra Carlina

Llei General de Ferrocarrils (1855)

•Empreses de capital estranger•Estructura radial de la xarxa

•Major ample entre rails•Franquícia aranzelària per la importació de material ferroviari

«Oportunitat perduda»

Desenvolupament del mercat interiorDesenvolupament del mercat interior

afavoreix

Mesures liberalitzadores

•Abolició dels gremis•Supressió d’impostos de pas (portazgos...)•Eliminació de taxes

però•Escàs desenvolupament industrial•Predomini agrícola

•Endarreriment tècnic•Pobresa del campesrolat

Escasa demanda

Construcció especulativa, no al servei de la producció



comporta

Bases de la seva construccióBases de la seva construcció

• Estructura radial

• Amplada de via

• Importació de material ferroviari sense aranzels

• Estructura radial

• Amplada de via

• Importació de material ferroviari sense aranzels

ESPECULACIÓ:Caiguda de les accions

•Endarreriment dels transports

•Cost de la construcció dels FFCC

•Depèn del capital estranger

•Llei General de Ferrocarrils (1855)

•Garanties aportades per l’ Estat

• Impacte de la crisi financera de 1866

•Tercera Guerra Carlina

Centralisme

Traçat inadequat per a les necessitats econòmiques

Ferrocarrils i industrialitzacióFerrocarrils i industrialització

•Oportunitat perduda

•La xarxa no es podria haver abastit pel mercat interior

•El ferrocarril va facilitar intercanvis interiors

•Va permetre exportacions(?)

peròDesenvolupament industrial

impedeix

INCIPIENT

Articulació del mercat interior

però Escasos beneficis

Efectes positius

Dificultat intercanvis internacionals



El mercat interior: xarxa de carreteres i camins peninsulars


4. EL COMERÇ EXTERIOR4. EL COMERÇ EXTERIOR

Evolució del comerç exteriorEvolució del comerç exterior

•Predomini de productes agraris•Finals s. XIX: productes agraris, minerals ì teixits de cotó.•Creixement exportacions i

importacions

• Impacte pèrdues colonials

Desenvolupament industrial

Intercanvis amb França i Gran Bretanya

De teixits, matèries primeres: cotó, carbó...

Debatproteccionisme / lliurecanvismeDebatproteccionisme / lliurecanvisme

pretén

Desenvolupament industrial intern

amb

afavoreix

•Aranzels•Subsidis

Cerealistes castellansIndústria tèxtil catalana

Mineria asturianaSiderúrgia basca

pretén

•Especialització industrial•Reducció de preus

Predomina fins

però

•Va desincentivar la inversió•Va dificultar la transferència tecnològica

•Va mantenir alts els preus

Sexenni Democràticy aranzel Figuerola

Concentració industrial

Pràctiques monopolistes

però

• Inestabilidad política•Subdesarrollo agrario•Fiscalidad•Parasitismo y especulación

Feble desenvolupament industrial

•Escassa competitivitat a l’exterior•Escassa demanda interior


4. EL COMERÇ EXTERIOR 4. EL COMERÇ EXTERIOR

Bodega de Xerez al s. XIX

Exportació vinícola (milions de litres)



Producció i exportació de ferro

Importació de cotó (1830-1899)


5. HISENDA, BANCA I DINERS5. HISENDA, BANCA I DINERS

Reforma fiscal de 1845 (Llei Mon-Santillán)

Reforma fiscal de 1845 (Llei Mon-Santillán) No contemplava les rendes

del treball ni del capital

Llei de Bancs i Societats de Crèdit (1856)Llei de Bancs i Societats de Crèdit (1856)

Recaptació insuficient

• Racionalització i centralització d’impostos

• Contribució directa sobre la propietat (agraria)

• Impostos indirectes (consums)

• Racionalització i centralització d’impostos

• Contribució directa sobre la propietat (agraria)

• Impostos indirectes (consums)

Dèficit de la Hisenda

• Crèdit exterior• Concessions d’explotació• Emissió de deute públic

• Crèdit exterior• Concessions d’explotació• Emissió de deute públic

Endeutament i problemes de crèdit

Bienni Progressista

Creació delBANC D’ESPANYACreació delBANC D’ESPANYA

• Banco Real de San Fernando (1829)

• Banco de Isabel II (1844)

• Banco de Barcelona (1844)• Bolsa de Madrid (1831)

• Banco Real de San Fernando (1829)

• Banco de Isabel II (1844)

• Banco de Barcelona (1844)• Bolsa de Madrid (1831)

Banco Español de San Fernando

Banco Español de San Fernando

Monopoli de emisión de billetes (1874)

• Societats de Crèdit• Banc Hipotecari• Societats de Crèdit• Banc Hipotecari

Industrialització basca • Banco de Bilbao (1856)• Banco de Vizcaya (1902)• Banco de Bilbao (1856)• Banco de Vizcaya (1902)

Pressupostos Generals de l‘Estat


5. HISENDA, BANCA I DINERS 5. HISENDA, BANCA I DINERS


ESQUEMA TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES ESQUEMA TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES


Aquesta presentació s’ha basat en les presentacions dels professors ARMAND FIGUERA i SERGI SANCHIZ.D’aquestes presentacions he agafat de tot (imatges, esquemes, dibuixos...), però també he agafat cosetes del material del llibre d’HISTÒRIA de l’Editorial Vicens.Si alguna persona creu que el seu material no ha d’estar inclós en aquesta presentació, que ho digui, o que manifesti el que sigui... Ja sabem com funciona la llei de la “de la propietat intel·lectual”... no?

04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1

Education

Transcript of 04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1