02.Les Unitats Narratives i La Trama

7/30/2019 02.Les Unitats Narratives i La Trama

1/17

Narrativa

Unitat 2. Les unitats narratives i la trama.

A la present unitat reconeixerem els principals elements del que s'anomena

seqncia narrativa, s a dir la unitat mnima del relat i tamb com senllacen dins

un relat. Llegirem inicis i finals de novelles i ens fixarem en els principals predicats

verbals s a dir les accions que fan avanar el relat, que apareixen en algunstextos, aix mateix distingirem entre diferents classes de trames o intrigues i entre

lestructura lineal i la no lineal, a la darrera sessi aplicarem a la narraci prpia tot el

que s'haja treballat. Hi ha tamb un tipus de seqncia anomenada no-narrativa

perqu no avana la narraci per s que hi ha descripci o dileg.


2/17

Unitat 2. Les unitats narratives i la trama. (Sessi 4)

Sessi 4: Les seqncies narratives.

SEQNCIA NARRATIVA

s realitzada per un personatge i consta de projecte, all que vol realitzar, d'execuci,que s tot all que fa, les principals accions per a poder portar a terme el projecte i finalment deresultat de la seqncia que pot ser xit si ha arribat a efectuar-se o fracs si no s'haacomplert all que volia el personatge. Tamb hi ha un motiu o ra per la qual es fa laseqncia i que contestaria a la pregunta: per qu vol fer aquell projecte?

Exemple:

PERSONATGE: Jaume Hortol.MOTIU: Per poder menjar, no t treball ni cobra l'atur.PROJECTE: Jaume vol robar diners d'un banc.EXECUCI: Ajudat per uns amics i per la nit en un barri de la ciutat, al carrer Sorolla,va entrar al Banc de Valncia, va saltar l'alarma i van fugir sense robar res.RESULTAT: Negatiu perqu no va aconseguir realitzar el projecte.

ENLLAOS DE SEQNCIES

Les seqncies s'enllacen de tres maneres: contnues quan una segona seqnciasegueix a una primera, s a dir que el resultat d'una primera dna pas a una segona;inserides quan hi ha una segona seqncia dins d'una primera; punt de vista diferent ocontrries quan una primera seqncia s totalment contrria a una segona.

Exemples:

Seqncies contnues: seqncia 1 el protagonista roba el banc i seguidamentseqncia 2 la policia investiga qui ha estat l'autor del robatori. La seqncia 2 sconseqncia o a continuaci de la s.1

Seqncies inserides: seqncia 1 el protagonista roba un banc i seqncia 2 hi haun amic que l'ajuda a robar-lo. La s2 forma part de la s1.

Seqncies contrries: seqncia 1 el protagonista roba un banc i seqncia 2 hi haun gurdia jurat que t el projecte, l'execuci i el resultat contraris als que t el protagonista, siel protagonista vol robar com a projecte, el gurdia jurat vol que no es robe, el protagonista fatotes les accions per a robar, el gurdia jurat executar diverses fetes per a que no roben ifinalment si el protagonista aconsegueix robar ser xit per per al gurdia jurat ser unresultat de fracs.


3/17

Narrativa

ACTIVITATS

1- Lectura del text 2a (podem dir que s una histria completa dins la novella.)

2- Activitat en grup redut: Fixeu-vos en les diferents formes grfiques decomenar cada pargraf: sense res, amb guionet, i amb cometes. Numereu elspargrafs (n'hi ha 20) i digueu qui s l'emissor (o narrador) de cadascun.

3-Activitat en grup redut: Tot deduint-ho de l'activitat anterior escriviu qui s elnarrador, l'escoltador i el protagonista de la histria.

4- Grup redut: Quina acci va passar primer que cap altra des del punt de vistatemporal? Ordeneu-les totes les principals accions per ordre cronolgic.

5- Individual: Al fragment que heu llegit podeu distingir diverses seqncies,per no estan ordenades cronolgicament. Com que en l'activitat anterior ja les heuordenades, ara analitzeu-les segons el personatge, el projecte, l'execuci, el resultat iel motiu.

Personatge Projecte Execuci Resultat Motiu

Cento

Cosins deCento

David

Gurdia Civil

6- Individualment digueu com s'enllacen les quatre principals seqncies que

heu assenyalat en l'activitat anterior.7- Individualment inventeu-vos dues seqncies que siguen contrries.8- En grup redut escriviu les frases segents de manera diferent, per que

tinguen el mateix significat.David va escombrar-se la gola.Com un gat cerval em vaig enfilar amunt.Desprs d'atallar el mort, vaig tornar a poc a poc a casa i guaitava de tots elscostats i no vaig veure ning.El remordiment els fu perdre el cap.


4/17


TEXT 2a: Temps de batuda d'Enric Valor.

David va escombrar-se la gola discretament:-Una vegada es va fer una mort. Era un afer de famlia, d'herncies. Jo era llavors ben

jove, i ja pujava ac a veure el moviment del personal, com ara. Veu all avall, els Crestallsdel Bou que diem? All s un seguit d'agulles com a campanars, de tallats, d'espenyadors.

-S, ja es veu -vaig comentar mentre que els mirava amb els binocles.-N'hi ha alguns que formen com unes xemeneies. Si hi cau alg, s quasi impossible de

traure'l. Doncs b, jo un diumenge vaig venir ac i vaig veure que damunt d'un espenyadorrevolaven gralles, moltes gralles, ms nombroses que mai en aquell paratge de gralles i corbs.Jo no parava de mirar-les, baixar, despenjar-se del cel, espuntades, com si fossen negresfalcons que es llanaven damunt la presa. 'Un gos mort', em vaig dir.

"L'endem vaig tornar al meu observatori, sense dir res a casa. I les gralles seguienescandalitzant amb el seu rogall, que pareix una corda de rellotge que es trenca, i pujaven idavallaven i desapareixien dins la xemeneia.

"En aquestes coses no s'ha de tenir cap pressa, i cal pensar-s'ho molt b. Vaig deixarpassar tres dies. I les gralles continuaven el seu desori -sobretot gralles, puix que hi haviatamb alguns corbs, que es distingeixen b per la seua pesantor i perqu sn ms grossos-.'Un gos no dna per a tant', vaig veure clarament.

-Ac no hi ha voltors -vaig interrompre.-Jo ni els conec... quasi. A Castella, en la sega, me'ls van mostrar. I s que aqueixos

viuen de les cavalleries mortes; els castellans tenen per costum de tirar-les als barrancs. Ac,les soterrem com si fossen persones... Doncs veur -torn David al verdic conte-: vaig davallara poc a poc per barranc dels Ginebres, aquell que baixa devers migdia, i recorde que vaigbeure en una fonteta amagada, que diem la del Ginebrar, sols coneguda de caadors i pastors.Els xiscles de la gralla i la veu de nas dels corbs es sentien ms prop segons davallava. Vaigfer mitja hora de cam pens, puix el barranc s fosc de tanta garriga i tanta punxa i tant de

pinatell ramut fins terra. I va-te'm ja vora el principi dels Crestalls. Com un gat cerval em vaigenfilar amunt, cap a on les gralles feien en el cel com una mola de barbs dins un toll, com elshe vist jo en el pant de Tivarri.

"Mirava jo a esquerra, des de dalt dels cingles, cap a les xemeneies de roca que baixenfins a les entranyes de la muntanya. Veu aquell queixal ms alt, que al capdamunt t tres pins?

Vaig dirigir all els prismtics.-S, el veig.-La xemeneia on entraven les gralles n's a l'esquerra mateixa. Jo duia la fona, i vaig

comenar a soltar-los fonades i a pegar-los crits. "Males pells!", els deia jo. I alguness'escarotaven i fugien. Vaig arribar a l'espenyador en xemeneia, i em vaig abocar sostenint-mefortament en la roca punxeguda i nua. I tot era guaitar cap avall, cap a dins. No em va ser moltdifcil. Al fons d'aquella xemeneia hi havia un pilot de gralles que negrejava com negregen les

formigues damunt d'un brumerol mort. Els vaig llanar un parell de cdols que redolaren fentun soroll fortssim. Dotzenes d'ocellots revolantigaren escarotats. I aleshores vaig albirar unataca fosca, grossa. "s un home!". I li dic la veritat: se m'erionaren els cabells. "Potser hacaigut; potser l'han fet caure", comence a barrinar.

David va prendre al.-Feia dies -prossegu- havien passat per les fites de la valleta de l'Almussai tres o

quatre caadors: no ho sabia de cert. Passaren de nit encara i jo ho vaig comprovar l'endemde mat a la punta d'uns guarets, anant per aigua al fontinyol, ja l'ha vist vost, vora el granbosc de l'Ajuntament de Tivarri. Trob uns brots de roman enmig la senda, com deixats cauredescuidadament, un ac, l'altre a cinquanta passes, amb la punta mossegada. Tamb, vaigescodrinyar les pedretes remogudes, girades. "No fa gaire que han passat per ac". I ladirecci de les passes? Em va costar molt esbrinar-ho. Calia mirar un bon tros de senda. Hi ha

un lloc on la travessen les aiges de tronada i hi restava un poc de rambls. All podria veure-


5/17

Narrativa

ho clar. Vaig anar-hi. Cinc o sis comprovacions amb pacincia. Vaig fer mides d'espart o ambtiges de segadissa, no ho recorde b. Em quedava un dubte, perqu dos d'aquellsdesconeguts devien calar igual; per tant podien ser tres, podien ser quatre els caadors.Perqu eren caadors: hi havia les potades d'un gos coniller. I venien tots de l'adrea de Tivarrii anaven drets a saltar la carena del Fondal del Frare. En canvi, no hi havia traces de latornada.

"B, desprs d'atallar el mort, vaig tornar a poc a poc a casa i guaitava de tots costatsi no vaig veure ning. Quan arrib a Mascabrer m'hi vaig trobar un carnisser de Tivarri quehavia pujat a comprar-me un pell de cabrits. Xarra d'ac, xarra d'all, el carnisser em va contarque havia desaparegut un home d'aquella vila, un tal Cento del Planet Roig. 'S qui s', li vaigdir jo. 'Les dones del carrer s'escaroten de poc, so David', fa el carnisser. 'Ell, ja ho sap vost,s fadr i sovint fa viatges a Alacant d'amagatotis, a ca les martes que diuen. Ning no sen'estranyava. Per ara... s que fa massa dies! Ell no sol estar-se massa a Alacant. Per, bah,s un perdut. Du sap si no s que se n'ha anat per aqueixos mons amb alguna bagassa!, vaacabar el carnisser. Jo, tot calms, li faig: 'Me'n baixava a Tivarri... Ara queda tot clar. Davallar

amb tu i els cabrits'. 'I aix?', em fa. 'Vull parlar amb la gurdia civil. Jo crec que s per on parael del Planet Roig. El carnisser va obrir uns ulls tots redons. 'Com?'. 'Vols perdre un parelld'hores?'. 'Tenia pressa i estic una mica cansat, que de Tivarri a ac hi ha un bon tret'. 'Tuencara ests de bon maneig, i un dia s un dia. Dines ac, i en acabant pujarem a l'alt delsErions, que aix sn quatre passes'", li propose.

"Dinrem i pujrem ac a l'alt i, d'ac estant, li vaig mostrar les gralles i els corbs damuntdels Crestalls del Bou, sense dir-li cap ms paraula. 'Pot ser un gos', fu el carnisser. 'Els hevists quatre o cinc dies. No t tanta carn un gos'".

"Tornrem a casa, frem la tria, i ell, els cabrits i jo, tots a Tivarri. El carnisser, al'entrada del poble, tot aporegat, va dir que ell no volia saber-ne res i que se n'anava a lacarnisseria. Jo, en canvi, tot ser, vaig anar a contar-ho al comandant del post de la gurdiacivil. El sergent, que em coneixia, em va escoltar tot seris. 'Aix que jo pense', vaig acabar,

'que all en els Crestalls del Bou, qui hi ha deu ser el cadver de Cento del Planet Roig'.'Potser s veritat', admet el sergent; 'coincideixen els senyals amb la seua desaparici. Percom no ho han notat els del Fondal?'. 'La gent no sol fixar-se en res; prefereixen venir a

preguntar-me les coses a mi', li vaig respondre. Em digu llavors que immediatament anirien afer l'alament del cadver. Com qui diu a so de bombo i platerets, pens jo. Aix, que vaig fer:'No sc qui per a donar-los llions'. 'Qu vol dir-me, David?'. Em vaig atrevir a aconsellar: 'Jo,de vosts, abans esperaria all que s'hi presents el rabosot, si s que n'hi ha'. El sergent varestar un moment pensars; desprs va fer: 'Si no s que aquell home ha caigut, qui l'ha fetcaure no pot deixar-lo all molt de temps destapat'. 'Ja ho ha estat massa!'", vaig acabar jo.

"Una parella, de nit, van pujar als Crestalls del Bou i es van apostar prop de laxemeneia de roca, ben amagats entre la garriga. Ni fumaven ni parlaven. Abans de fer-se dedia, es recolliren en un mas. En la nit segent, una altra volta la parella al lloc, van sentir fressa

i veren aparixer dos negralls -dos homes-. Sentiren colps apagats d'aixada en un planet, propde la boca de l'espenyador. Als gurdies els sembl que removien terres i pedra. Ells van

permetre que l'operaci, comenada a la mitja nit, durs sobre mitja hora. Un dels quimanipulaven com a fantasmes es veu que feia viatges amb un cabs que abocava dins el trau,mentre que l'altre collia pedres i terra del planet. I en un de tants viatges, van sentir passes i esveren enllumenats per una llanterna alhora que sonava el pany d'un fusell. La sorpresa elsdeix paralitzats. 'Alto! La gurdia civil!'".

"Colze amb colze i seguits de la parella, com dos moltons, dos cosins germans del mortfeien tres hores ms tard l'entrada a Tivarri. D'all foren duts al jutge, i, del jutjat a la pres. Novan poder negar res.

"Criminals i babaus, eh, don Frederic? Cento tamb se n'havia passat, de llest i de pocescrupols. D'amagat, havia acomboiat l'oncle, ja vell de setanta-vuit anys, ben riquet, i sel'havia endut a Alacant a girar el testament que repartia l'herncia entre tots els nebots, a parts


6/17


iguals. Quan es va obrir el nou testament, els cosins de Cento es veren desheretats, i la seuarbia devia fer temor, per tot en secret s'ho degueren dur. Dic jo... Davant de tothom esmostraren ben contents. 'El cos Cento s fadr i no t ning que mire per ell. s el qui ms honecessita. Nosaltres, rai: tenim les nostres terretes i les nostres dones i fills que miren per

nosaltres, i no escassegem de res', anaren dient pel poble. Dins, s clar, els quedava una altra,malvats! I van tenir pacincia; van deixar passar un any. Per no pogueren ms. Li la tenien

jurada. 'Vols venir a caar amb nosaltres?', en secret li degueren proposar. Se l'endugueren i,al que es veu, no els va veure ning eixir del poble... Ah, per all que no tingueren en compte,ni hi pensaren, eren les gralles. Alg d'ells degu ronsejar per ac i les va veure i s'esglai.'L'hem de colgar de terra. All dins no pot davallar ning'", es veu que decidiren. Deguerencreure que aix era ms segur per a ells que deixar que alg el descobrs. Podia haver caigutell sol caant! En fi, el remordiment els fu perdre el cap.(Pgines 332-336, del llibre Temps de batuda d'Enric Valor. Tndem Edicions. Valncia 1991.


7/17

Narrativa

Sessi 5:Els inicis dels relats.

Els textos de la sessi sn comenaments de novelles, la majoria d'autors iautores coincideixen en afirmar que s fonamental saber com comenar i com acabar.Ara b tamb molts/es escriptors/res opinen que els finals poden ser oberts, aix queens fixarem ms en els comenaments i discernirem les diferents formes d'iniciar unrelat. Els textos de la sessi mostren un ventall variat de maneres d'iniciar una histrianarrada.

De vegades els fets que passen sn escassos o sense importncia (perqupertanyen a la categoria dels personatges, a l'espai o al temps) aleshores podem dirque s una seqncia no-narrativa. Normalment seran descripcions o dilegs,pensaments, records, etc. Mentre que la seqncia narrativa ser aquella on passencoses o esdevenen fets externs que avancen l'acci.

Heus ac un exemple de seqncia no-narrativa, el comenament de la novellaMor una vida es trenca un amor:

El baladre creixia a garberes a tot el llarg del barranc que passava per davant de ma casa.M'abellia veure'l sempre tan verd i ell agraa els glops de sol que queien com un cant decadernera, i treia pels caps de les seues branques unes flors roses que mai no he tastat perqudiuen que sn fora verinoses.

Es refereix a l'espai i al personatge i no avana l'acci.

ACTIVITATS

1- Lectura dels textos dels textos-inicis de les respectives novelles.

2- Desprs de la lectura, escriu un resum curt de cadascun.

3- En grup redut comenteu oralment quins inicis sn predominantment narratius(on es narren fets o accions) quins altres textos sn no narratius (descripcions,pensaments, sensacions, dilegs, monlegs, etc.).


8/17


4- Confecciona individualment un quadre-graella i colloca a dalt quin tipus deseqncia (narrativa o no-narrativa), a la part esquerra els ttols de les novelles, elsinicis dels quals hem llegit, i a les interseccions quin tipus de narraci (accions delspersonatges, juga, balla, lluita, etc.) o no-narraci (descripci de personatge, depaisatge, d'ambient, de sensacions, dilegs, monlegs, pensaments, somnis, opinions,etc.)

5- Una vegada confeccionat el quadre anterior escriu un comentari sobre elsdiversos inicis dels sis exemples que hem llegit en la sessi.

TEXT 2b: Inici de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo.

UNES PARAULES D'INTRODUCCI

Des que el senyor doctor va diagnosticar-me aquesta obscura malaltia tanestesa i de tan mal sanar com la que ara em rosega amb nit el cos i l'nima, deseguida que va manar-me paisatge de camp, de muntanya, quantitats ingents de pau,tranquillitat, vaig pensar en aquesta antiga alqueria, propietat, des d'algunesgeneracions enrere, de la meua famlia paterna.

Aviat far mig any que vaig installar-m'hi, deixant endarrere tota l'existnciamoguda de Valncia, les seues cultes tertlies al Caf del Progreso, els seus carrersatrafegats de gent pulcrament vestida, les seues vies infestades d'animals quearrosseguen delicats carruatges -alguns d'ells talment papallones- i de tota sort decomeros, basars, botigues, les quals ofereixen al vianant els ms diversos productes

extrets i manufacturats, tant al nostre pas com als dominis d'ultramar.(pg.11 de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo. Edicions 3 i 4. 1982).

TEXT 2c: Inici de Curial e Gelfa d'autor annim.

1Oh quant s gran lo perill, quantes sn les sollicituds e les congoixes a aquells

qui es treballen en amor! Car, posat que alguns amants de la fortuna, aprs d'infinitsinfortunis, sien arribats al port per ells desitjat, tants emper sn aquells quiraonablement se'n dolen, que anvides1 puc creure que entre mil desaventurats se'ntrobe un que haja menada la seua causa a gloriosa fi. I si amb dret ju ser esguardatlo cas segent, jatsia2 que seran molts aquells qui diran que ells voldrien que aix elsprengus de les seues amors, emper, sabent la certenitat de les penes de les qualsaquella dolor amarga s tota plena, e no havent certenitat de la fi si ser prspera oadversa, es deurien molt guardar de metre's en aquest amors ans dolors cam. Eper o us vull recitar quant cost a un gentil cavaller e a una noble dona l'amar-se l'una l'altre, e com amb gran treball e pena, e seguits de molts infortunis, aprs llong tempsaconseguiren lo guard de llurs treballs.

1 A penes.2 Antiga conjunci adversativa: encara que; no obstant.


9/17

Narrativa

2Fonc ja ha llong temps, segons io he llegit, en Catalunya, un gentil hom,...

apellat, lo qual fonc dotat ms de seny e de grcia de les gents que no d'aquells bns

que als hmens a s com la fortuna comana, car solament era senyor d'una casabaixa. E havent una molt bellssima dona per muller, apellada Honorada,desenvolupats dels trfecs mundanals, pobrement e honesta vivien; tots tempsemper treballaven en aquistar3 la grcia del piads Redemptor, de la qual cosa msque d'alguna altra havien cura contnua. E jatsia en lo seu jovent no haguessen hatsfills, nostre senyor Du los en volgu consolar en la sua vellesa, e s els don un fill, loqual apellaren Curial, creatura segons la sua massa tendra edat pus bella que altre; eamb ell lo pare e la mare vivien tan contents, aix com aquells qui molt l'havien desitjat,que de cosa altra en lo mn pus contents no porien sser. Lo qual miny, aprs pocsanys de la sua naixena, morint lo pare, roms orfe.(pgina 23 de Curial e Gelfa d'autor annim Edicions 62 'La Caixa' 1979)

TEXT 2d: Inici de Mirall Trencat de Merc Rodoreda.

I. (UNA JOIA DE VALOR).

En Vicen ajud el senyor Nicolau a pujar al cotxe. "S, senyor, com vostmani". Desprs puj la senyora Teresa. Sempre ho feien aix, primer ell, desprs ella,perqu a l'hora de baixar havien d'aguantar-lo entre tots dos. Era una maniobra difcil iel senyor Nicolau necessitava molts miraments. Tiraren pel carrer de Fontanella i, alPortal de l'ngel, tombaren a la dreta. Els cavalls anaven al trot i les rodes, negres i

vermelles, acabades d'envernissar, giravoltaven, lleugeres, passeig de Grcia amunt.El senyor Nicolau explicava a tothom que en Vicen valia molt, que si no el tingus esvendria la berlina perqu no es fiaria de cap ms cotxer. I com que el senyor Nicolauera geners, en Vicen en treia molt de profit. Feia un dia rfol; de tant en tant, entredos nvols sortia un raig de sol esblaimat que no durava gaire. Tothom sabia, s a dir,el servei i uns quants amics, que el senyor Nicolau volia fer un obsequi a la senyoraTeresa perqu quan celebraren el mig any de casats li havia regalat un armari japonsde laca negra amb incrustacions de nacre i or, precis, per que no l'haviaentusiasmada. Ell tingu una decepci: "Ja ho veig, no ho he ensopegat i costa undineral; per, com que a mi m'agrada me'l quedar i a tu et regalar una cosa que etfaci ms illusi." Davant de la joieria Beg, en Vicen atur els cavalls, baixa delpescant i, mentre deixava el copalta damunt del seient, vei que la senyora Teresaobria la portella i saltava com una daina. Entre tots dos tragueren el senyor Nicolau delcotxe -"del meu armari", com deia ell. Quiet al mig de la vorera, perqu quan baixavadel cotxe li costava de posar-se dret, mir dues o tres vegades a banda i banda, sensemoure el cap, com si no sabs qu havia de fer. A l'ltim agaf el bra de la seua donai molt poc a poc entraren tots dos a la joieria.(pg.37 i 38 de Mirall Trencat de Merc Rodoreda. Edicions 62 i "la Caixa". 1983)

3 Verb transitiu antic: Obtenir pel propi esfor.


10/17


11/17

Narrativa

TEXT 2g: Inici de La Salvatge d'Isabel Clara Sim.

Duia una faldilla llarga, fins als turmells, de tela basta i rebregada, plena de

taques, i una jaqueta de mariner esquifida, sense botons. La noia subjectava la jaquetaamb les mans, com si estigus abraant ella mateixa. Al cap, un mocador negre, oquasi negre, nugat al clatell, tapant-l'hi fins a les celles. I als peus, unes bambes quedevien haver jugat molts partits o caminat moltes lleges.

La cara era pllida i coberta de pigues. Bruta, tamb. Com la lluna reflectida enun bassal de fang.(Pgina 9 de La Salvatge d'Isabel-Clara Sim. Edici Grans xits. 1994.)


12/17


Sessi 6: Els predicats de rendiment operatiu, classes iestructura de la intriga, els finals dels relats.

Els predicats de rendiment operatiu sn les accions ms importants d'unanarraci, Sn aquells verbs que apareixen en la narraci i que ens avancen l'acci delrelat, sn els ms importants de la narraci i poden fer que l'acci vaja cap a un lloc ocap a una altra direcci. Per exemple: matar, robar, conduir, fugir, embarcar, etc.

Depn que es facen servir uns o altres perqu es parle d'una intriga o d'unaaltra. Hi ha, pel contingut, intriga d'aventures (situacions externes als personatges) opsicolgica (situacions internes als personatges). La intriga mimtica vol reflectir la

realitat i la mgica reflecteix situacions imaginries, caracteritzades per moments devegades fantstics per a voltes noms per aventures.

Els finals dels relats, ja ha quedat apuntat, tampoc han de ser obligatriamenttancats, la vida pot continuar i el lector no quedar satisfet amb aquell final presentat perl'autor. L'escriptor ha de triar un final, a voltes obligat per altres circumstncies que nosn prpiament literries. Els finals oberts deixen al lector la possibilitat dimaginar-sen un, mentre que els finals tancats sn aquells on queda clar lacabament de lahistria: mort, casament, embogiment, tancament a la pres, etc.

Estructura de la intriga.

Pot ser lineal quan la histria s contada de manera contnua sense capretrocs en el temps passat, sense records.

Mentre que l'altre tipus de trama o intriga ser aquella que s discontnua, s adir que es donen retrocessos en el desenvolupament de la narraci. Es torna per migde records a temps anteriors.

ACTIVITATS1- Lectura dels textos-finals de les novelles esmentades.

2- Desprs de llegir els textos de la sessi, escriviu els verbs dacci queapareixen en cada text desprs comenteu i escriviu dentre tots quins seran predicatsde rendiment operatiu tot raonant la seua importncia.

3- Comenteu en grup redut la classe dintriga que predomina als textoscorresponents i desprs escriviu les conclusions al quadre segent.


13/17

Narrativa

Text Aventures Psicolgica Mimtica Mgica2b i 2h: Ducat d'ombres

(pgines 27 i 32)

2c i 2i: Curial e Gelfa

(pgines 27 i 33)

2d i 2j: Mirall Trencat

(pgines 28 i 33)

2e i 2k: Joc Brut

(pgines 29 i 34)

2f i 2l: Misteri de Reina

(pgines 29 i 35)

2g i 2m: La Salvatge

(pgines 30 i 35)

4- Classifica els autors dels textos llegits fins ara per poques histriques, sha deconsultar una enciclopdia o llibre dhistria de la Literatura que, de segur, pots trobar a labiblioteca, o b lndex biobiliogrfic del final del present llibre.

1-Els orgens (segles X-XII)2-Els segles desplendor (XIII, XIV y XV)3-La decadncia (XVI, XVII y XVIII)

4-La renaixena (XIX)5-El modernisme (1890-1910)6-El noucentisme (1911-1921)7-Lavantguardisme (1921-1931)8-La postguerra (1940-1975)9-Lepoca actual (1976-1996)

5- Fes un comentari de lestructura de la intriga, tot relacionant els inicis i finals delstextos.

TEXT 2h: Final de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo.

Estimat lector que has arribat fins en aquest punt: no s pas si tot el que he contat ha

esdevingut veritablement o si noms ha estat realitat en la ment d'algun que altre autor. Jo,Antoni Ballester, l'humil recreador d'aquests fulls, no puc dir-vos a cincia certa quina part derealitat i quina part de somni hi ha en aqueix ducat i en aqueixa colla de roders. Per endarrera instncia, us afirme que cada vegada ms, en aquest meu estat de malalta solitud iangnia d'amor, cada dia utilitze ms els somnis i els llibres per tal de continuar vivint. Qui sap!Perqu, sense aquesta mena de somnis, sense les mgiques contalles que em relaten els

propers camperols, i sense les histries i fabulacions de tants i tants llibres, tothora empregunte: "Du meu, i qu seria, sense aix, de la meua vida? Qu seria de mi sense aqueixacrossa? Qu seria de mi sense la ptria del somni? Com podria viure sense literatura?"(pg.212-213 de Ducat d'ombres de Joan M. Monjo. Edicions 3 i 4. 1982)


14/17


TEXT 2i: Final de Curial e Gelfa d'autor annim.

Lo rei, qui no dormia les nits ntegres, fu aparellar festa molt gran, e,convidades infinides gents a les noces de Curial, en un jorn li fu festa de nuvi e deprincep. Los convits e les festes foren molt grans; les danses e les juntes, e, finalment,cosa alguna que a tal festa pertangus, lo rei no lleix per fer. No curar de nomenar lamanera de les viandes, vins, juntes ne danses, que assats n'he parlat en aquestsllibres, e lleix-ho per grcia de brevidad; ne parlar del desig que los nuvis haviend'anar al llit (aquells qui ho voldran saber, lligen maestre Guido de Columpnis all ontracta del dormir de Json e de Medea, si b tota comparaci s desigual, car all vencen un punt e a fonc desitjat per molts anys; mas, perqu maestre Guido s's treballatmolt en fer tals descripcions, a ell ho recoman).

Les festes passen, aix com totes les altres coses; tothom finalment s'enuge dellongues e grans despeses. E aix tothom son poc a poc se n'an. Per qu lo prncep e

la princesa, lo marqus e sa muller, aix com los altres feren, car obtenguda llicnciadel rei e de la reina, e rebuts d'ells preciosos dons, benaventuradament en les suesterres ab molta alegria tornaren.

E aquell Melchior, vell, cansat, qui viu lo prncep, abraa'l, plorant de goig, dient:-Nunc dimitis seruum tuum, Domine, secundum verbum tuum, in pace.Explicit Deo gracias.4

(pg.339 de Curial e Gelfa Annim. Edicions 62 i "la Caixa". 1979)

TEXT 2j: Final de Mirall Trencat de Merc Rodoreda.

TERCERA PART. XIII (LA RATA)

La despert un cop molt fort. S'arraul en el seu ja. Vei tres ombres altes quees movien d'una banda a l'altra. Estigu quieta tot el mat i a migdia una de les ombress'acosta al seu ja5 i l'hi esbarri6. Es qued quieta, plena de curiositat. Tot d'una veiuna fusta que s'enlairava i amb el cor esverat7, amb el ulls sortits, amb la cuaclivellada8, s'aixec dreta, desafiadora... fins que arrenc a crrer i es mig amag sotauna pila de papers. S'anava fent fosc per a dintre de la casa hi havia llum; unesflametes tremoloses que les ombres s'enduien i tornaven. Aprofitant un moment queles ombres no es veien, sort a poc a poc i, quan arrib a l'esplanada, amb el morretenlaire, escolt. A la banda del pou una bestiola grinyolava. Tot era igual, res no haviacanviat, per estava neguitosa. La voltava el perill i no gosava bellugar-se9. L'ombra de

4 Senyor, ara en poca de tranquillitat, ja no ser el teu serf segons el que vas dir. Done les grcies a Du.

5 Llit. Cau d'un animal.

6 Escamp. Llev una cosa del seu lloc habitual.

7 Alarmat. Espantat.

8 Fissurada, oberta, figuradament una malesa o malura.

9

Moure's.


15/17

Narrativa

sempre, una ala de boira ondulant com una flama, li pass tan a prop i tan baixa que lifreg les orelles. Fu un bot i arrenc a crrer fins que no pogu ms. S'hagu d'aturaramb el cor que li saltava a dins del pit. Al cap d'una estona aquelles ombres feien una

pila molt grossa amb tot el que havien tret de la casa. Hi calaren foc. Sent espetecs10

ivei aixecar-se unes flames vermelles altes fins al cel. Les branques i les fulles delsprimers arbres del parc semblaven incendiades. El foc dur tota la nit. No sabia onanar a dormir. Volt per la casa; tot era insegur. No veia ni un trist manyoc11. Senseesma, mig malalta, arrib al passeig dels castanyers i s'enfil a una soca; trob unforat i s'hi entafor12. Al cap d'uns quants dies vingueren ms ombres a tallar arbres, atirar la casa a terra. De seguida veieren a la soca d'un castanyer de l'entrada,cargolada en un esvoranc13, una rata fastigosa, amb el cap mig rosegat, voltada demosques verdes.

Comenada a Ginebra l'any 1968,acabada a Romany de la Selva el 1974.

(pg.296-297 de Mirall Trencat de Merc Rodoreda. Edicions 62 i "la Caixa". 1983)

TEXT 2k: Final de Joc Brut de Manuel de Pedrolo.

Jo esguardava de l'un a l'altre, com si segus les evolucions d'un partit de tenis,fins que vaig explotar:

-Per de qui parleu?-De la neboda que heu dit, la filla de la germana del senyor Virs.La veu em va sortir prima, ridcula:-I ella, doncs?La Caterina, voleu dir? Era la seva dona.-Caterina... -vaig mormolar.-Caterina Freixa, s.M'havia enredat fins al final. Mai no havia dit una veritat... Vaig alar les mans

emmanillades per reposar-hi el cap. L'altre, el baix, va picar-se les cuixes, divertit, iesclaf:

-No ho sabia!Per qu ho vaig fer? No ho s. Per d'una manera o altra m'havia de desfogar.

Per aix vaig escopir-li:-Malparit!La m, rpida i dura, em peg la cara i l'anell que duia em part el llavi. La boca

se m'ompl de sang.

Encara la hi tinc. 9 gener 1965(pg.106-107 de Joc Brut de Manuel de Pedrolo. Edicions 62. 1979)

10 Soroll sec que fa una cosa en esclatar o trencar-se.

11 Tros o porci.

12 S'hi amag.

13 Forat, buit.


16/17


TEXT 2l: Final de Misteri de reina d'Oflia Dracs.

12. Marqus de la Snia

Vesprada del dia de Reis de 1869

No em puc llevar del cap el rogle d'autoritats que han guardat silenci quan eljugador de pilota ha eixit al pati de la pres amb el rostre ullers i esblanquet, lespasses trontolladisses i la crpora venuda, escortat pels gurdies que el sostenien il'empentaven. A la llum de les torxes pareixia una ombra d'aquell home fort i alegreque enfervoria la gent al joc del trinquet i a qui les xiques oferien els seus favors,venudes per la fama i la grcia en ferir la pilota.(...)

Confesse haver burlat la justcia humana i haver ignorat la justcia divina.

* * *

Qui, per, pot absoldre'm d'estos crims? Quin home de Du pot perdonar-meels pecats i salvar la meua nima? Qui s capa de llegir esta confessi i nodenunciar-me a les autoritats ms altes de Regne?

Tan sols hi ha un home capa de fer-ho. Un home d'esglsia que ha renunciatal seu ministeri per l'amor d'una dona, un cor enamorat que entendr les raons del'amor. Un home a qui l'amor ha convertit en bandejat i que sabr guardar el secret. Uncondeixeble que m'ha demostrat ms d'una volta la seua amistat i fidelitat.(...)

(pg.245, 249, 250 de Misteri de reina d'Oflia Dracs. Eliseu Climent Editor. 1994)

TEXT 2m: Final de La Salvatge d'Isabel-Clara Sim.

(Qu far ara sense tu?)Lavi ja sha enlairat i les rodes samaguen a sota la panxa. Com una fletxa, com undit gegant que sescaps al cel, fendint14 els nvols cap amunt. La Dolores pensa: Sque era car el preu que mha tocat pagar!. Y diu, gaireb en veu alta:

-Apa, Dorothy! Caa la rata.

A sota, a terra, en Quim mira hipnotitzat lavi, la boca un xic oberta, amb carade tortuga, estranyament ser.

Lavi travessa decidit la massa de nvols. Com lagulla de la Dolores en elbrodat que feia, agulla amunt, fent un dibuix que ara ja mai ser acabat.(pg.217 de La Salvatge d'Isabel-Clara Sim. Grans xits S.L. 1994)

14

Travessant.


17/17

Narrativa

Sessi 7: Sobre el Relat Propi 2.

ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Redacteu un inici d'un relat (primera pgina), si es basa

en l'activitat RP1 millor, ja que podreu anar ampliant la vostra

histria i al final del bloc narratiu tindreu ja quasib enllestida la

narraci.

b- Escriviu un final dun relat, millor si es basa en l'activitat

RP1, perqu podreu anar perfilant la vostra histria i al final del

bloc narratiu ja la tindreu gaireb enllestida.

02.Les Unitats Narratives i La Trama

Documents

Transcript of 02.Les Unitats Narratives i La Trama