01. ECONOMIA I PERSONES

44
fentciutat TROBADES DE REVITALITZACIÓ URBANA VEÏNAL ECONOMIA I PERSONES 01

description

 

Transcript of 01. ECONOMIA I PERSONES

Page 1: 01. ECONOMIA I PERSONES

fentciutatTROBADES DE REVITALITZACIÓ URBANA VEÏNAL

ECONOMIA I PERSONES

01

Page 2: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

2

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Page 3: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

3

info

@fe

ntci

utat

.org

1. PUNT DE PARTIDA / CONTEXT............................................... 4

2. SOBRE LES MICROPONÈNCIES............................................. 5

3. DIAGNÒSTIC COL.LECTIU...................................................... 7

MILLORA DEL ESPAI PÚBLIC / ACCESSIBILITAT......................... 10

XARXES HUMANES..................................................................... 16

MILLORA DE LA DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ................................ 22

EDUCACIÓ I FORMACIÓ............................................................. 32

MILLORES DEL PETIT COMERÇ................................................. 38

fentciutatTROBADES DE REVITALITZACIÓ URBANA VEÏNAL

ECONOMIA I PERSONES

01

Page 4: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

4

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Aquesta activitat tingué lloc el 26 de Desembre en l’ AVV de Torrefiel.És la primera de les trobades temàtiques que van a traslladar el debat sobre la ciutat als barris.

Van assistir nombrosos veïns i representats d’associacions i col·lectius, entre els que es troben les AVV de Torrefiel, Campanar i Patraix, membres del Centre Cultural Tres Forques, de l’ Associació d’aturats d’Orriols i Torrefiel, així com de l’Associació de Comerciants de Trànsits. Els assistents van ser ponents i protagonistes de la jornada.

La jornada va consistir en una primera fase de microponències on s’abordaren distints temes: el xicotet comerç, el cooperativisme, el patrimoni en relació amb l’economia de barri, etc... I una segona fase on, mitjançant una activitat participativa, elaboràrem entre tots un diagnòstic col·lectiu i on començarem a dibuixar unes certes línies d’acció i possibles propostes que descriurem a continuació.

1. PUNT DE PARTIDA / CONTEXT

Page 5: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

5

info

@fe

ntci

utat

.org

OPORTUNITATS DE TREBALL MITJANÇANT EL SISTEMA COOPERATIU. CAS PRÀCTIC /// Joan Baptista Boronat

Joan ens contà com es pot rehabilitar un edific a través d’un sistema cooperatiu establert entre els diferents propietaris de l’immoble. En el cas pràctic que ens va mostrar, el sistema cooperatiu permetia una rehabilitació per fases amb uns resultats més afavoridors per a tots i cadascun dels integrants i amb uns costos més assequibles i justos. http://rehabi l i tacionescooperat ivas.com/REHABILITACIONES_COOPERATIVAS/INICIO.html

PRIMERS PASSOS PER A LA CREACIÓ D‘UNA COOPERATIVA ///Denis Bernabeu

Denis ens parlà de com crear una cooperativa: qui pot formar-hi part i quins passos hem de seguir per tal de fundar-ne una. Ens va esclarir els avantatges d’aquesta alternativa en relació a l’empresa tradicional. L’existència i l’augment d’empreses d’aquest tipus afavoreix a la diversitat i pluralitat del panorama econòmic i aconsegueix un repartiment de beneficis més just. http://www.concoval.es/

XICOTET COMERÇ. L’ESPECIALITZACIÓ FRONT A LA GRAN SUPERFÍCIE /// José Andrés Gil

José Andrés ens parlà dels problemes que afronta a dia d’avui el xicotet comerç i com d’importants per a afrontar la situació son temes com: l’associacionisme, el tindre un projecte comú, el treball xarxa i aspectes com l’especialització. Aquest últim tema sempre ha distingit el xicotet comerç de les grans plataformes comercials i ha de ser un valor a reivindicar i potenciar.http://www.ascobe.com/

2. SOBRE LES MICROPONÈNCIES

Page 6: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

6

ww

w.fe

ntci

utat

.org

REHABILITACIÓ DEL BARRI RAMÓN DE CASTRO (PATRAIX). OFICI I ARTESANIA /// Toni Pla

Toni ens va contar la història de l’agrupació de vivendes de Ramón de Castro, part del patrimoni històric de la nostra ciutat. Ens parlà de l’estat actual d’abandó d’aquestes construccions, un escenari que malauradament es repeteix arreu dels nostres barris, i com amb propostes que els donen un ús urbà podríem recuperar-les i convertir-les en reactivadors de l’economia de barri.http://jesuspatraix.pspv-psoevalencia.org/mociones/barri_obrer_ramon_de_castro_de_patraix_11821/

Page 7: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

7

info

@fe

ntci

utat

.org

3. DIAGNÒSTIC COL·LECTIU

ACTIVITAT PARTICIPATIVA

Totes les idees o preocupacions sorgides en torn al tema “economia i persones” s’acabaren per agrupar en aquests 6 grans blocs interrelacionats:

- Espai públic - Xarxes - Educació / Formació - Ocupació - Comerç - Administració pública

Com a conclusió ens trobem amb diferents objectius i amb una sèrie de mitjans per a dur-los a terme.

Objectius: -La millora de l’espai públic i l’accessibilitat -La renovació del xicotet comerç -La innovació en grups vulnerables Mitjans: -Millora de les xarxes -La implicació ciutadana -L’intercanvi formatiu

A continuació exposem amb major profunditat aquelles accions prioritàries i possibles propostes que sorgeixen directament de l’activitat participativa portada a terme.

Page 8: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

8

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PEATONALIZACIÓN

REGULAR

TRÁFICO

SEGURIDAD

ACCESIBILIDAD PEQUEÑO

COMERCIO

MEJORARESPACIOPÚBLICO

MEJORARDIFUSIÓN Y

COMUNICACIÓN

COOPERATIVAS DE TRABAJO

PROYECTOCOMÚN

ASOCIACIONISMO

RENOVACIÓN / CAMBIO

GENERACIONAL

PROXIMIDAD AL CLIENTE

POTENCIAR

ARTESANÍA Y CALIDAD

CREATIVIDAD

ESPA

CIO

PÚB

LIC

OA

DMIN

ISTR

AC

IÓN

BLIC

A

INCENTIVOSFISCALES

ELIMINARBUROCRACIA

IMPLICACIÓNCIUDADANA

EDUC

AC

IÓN

/

FO

RMA

CIÓ

N MOTOR

ECONÓMICOINTERCAMBIOFORMATIVO

EDUCACIÓN

EMPL

EO INNOVACIÓN EN GRUPOS

VULNERABLES

CO

MER

CIO

REDE

SPODEMOS

CONTROLARPODEMOS

INFLUIR

INNOVACIÓN

FORMACIÓN DE PROFESIONALES

IMPLICACIÓNPOLÍTICA

TRANSPARENCIA

Page 9: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

9

info

@fe

ntci

utat

.org

MILLORA ESPAI PÚBLIC I ACCESSIBILITAT

CREACIÓ I REFORÇ DE LES XARXES HUMANES

MILLORA DE LA DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ

EDUCACIÓ I FORMACIÓ

MILLORES EN EL XICOTET COMERÇ

FET AL MEUBARRI

Page 10: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

10

ww

w.fe

ntci

utat

.org

“ La accesibilidad en los pequeños comercios, como una asignatura pendiente.

(...) ¿por qué no una cooperativa de personas vinculadas a la zona o barrio podría

especializarse en pequeñas reformas que mejoraran la accesibilidad de los comercios?

Que se especializaran en eso y, propusieran desde, el estudio arquitectónico o de

reformas a las posibles ayudas fiscales. (...) Es decir, yo quiero adaptar mi negocio, yo

sé si llamo a no sé quién, me va a hacer el estudio, la tramitación de las ayudas y va a

salir por un precio razonable. ”

MILLORA ESPAI PÚBLIC I ACCESSIBILITAT

“ (...) el espacio público como espacio comercial. El comercio, puesto que

pretende que la gente entre, también hay que considerarlo espacio público y es una

de las cosas que hay que mejorar. Mejorar, se ha apuntado en el grupo, la seguridad

en las calles, la velocidad limitada, o generar espacios comerciales más amables en la

ciudad, desde el punto de vista de la calle. ”

Page 11: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

11

info

@fe

ntci

utat

.org

DADES GENERALS

QUÈ ÉS/ PER QUÈ?La millora de l’espai públic implica una millora en la imatge i qualitat de vida dels nostres barris. Durant l’activitat i en relació a aquest aspecte sorgiren temes com: l’accessibilitat del xicotet comerç, la peatonalització, la regulació del tràfic o la seguretat.

A QUÈ ENS PORTA?Aquesta millora en la imatge i la qualitat de vida implica conseqüentement una millora de l’economia local. El xicotet comerç es veuria clarament afavorit per la relació tan directa que te amb el carrer. Un millor espai públic afavoreix les relacions entre les persones afavorint així a la consolidació de xarxes humanes.

QUI ES BENEFICIA?Es beneficien tots habitants del barri. Es positiu no sols des dels punt de vista del comerciant que atrau nous clients sinó que també des del punt de vista del client que veu facilitat els seu accés als comerços de la zona.En el cas més específic de la millora de l’accessibilitat afavoreix a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda.

QUI S’ENCARREGA? Part de les accions que ací s’apunten estan en la nostra mà, i en la resta podem influir amb una major implicació ciutadana i política. En quant als projectes que estan en la nostra mà els col·lectius interessats i capaços de portar-los a terme serien: els comerciants, les associacions de comerciants, les associacions de veïns i d’altres agrupacions com per exemple aquelles que lluiten per l’accessibilitat urbana.

COM I QUI PAGA?A part de la implicació econòmica dels agents interessats que s’han detectat existeixen subvencions i ajudes vinculades aquest tema com poden ser.-Ajudes COMERÇ INNOVA a la pyme comercial.

Page 12: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

12

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Page 13: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

13

info

@fe

ntci

utat

.org

AMB SUPORT EXTERN (IMPLICACIÓ CIUTADANA I ACCIÓ POLÍTICA)

-Peatonalització i regulació del tràfic. Està en la nostra mà la detecció de quines zones del nostre barri haurien de peatonalitzar-se i on s’hauria d’exigir una regulació del tràfic, però necessitem la implicació política i haurem d’exigir-la per tal de dur a terme l’execució d’aquest tipus d’accions.-Seguretat urbana. La millora en aquest aspecte depèn de la implicació ciutadana traduïda en forma d’exigència als polítics i governants.-Recuperació del patrimoni . Exemples com el que ens presentà Toni Pla en les microponències poden convertir aquests elements oblidats administrativament en peces claus per a la recuperació econòmica dels barris.

EN LA NOSTRA MA

-Millorar l’accessibilitat del xicotet comerç. -Establiment de rutes segures per als xiquets. Temes com aquest ajuden a millorar l’espai public, mentalitzant als infants sobre una mobilitat més sostenible i generen una xarxa de llocs de confiança (existeixen exemples com son el cas de Torrefiel i Benimaclet)-Ús responsable i actiu de l’espai públic. Organització de sopars al carrer, festes populars, activitats a la via pública, etc...-Accions per l’embelliment i apropiació ciutadana de l’espai. Accions coordinades entre veïns com: treure les plantes al carrer, embellir balcons i finestres, pintar les reixes dels comerços per artistes locals, etc... ajuden a millorar la imatge del nostres barris i son activitats que contribueixen a una millor convivència (ex. “Benimaclet ponte guapo”).

DESENVOLUPEM MÉS DETINGUDAMENT

- MILLORAR L’ACCESSIBILITAT AL XICOTET COMERÇ

PLUJA D’IDEES

Page 14: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

14

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

A.- ACCESSIBILITAT AL XICOTET COMERÇ

DESCRIPCIÓ:Projecte comú de millora a l’accessibilitat dels comerços per barris o zones. A més de ser una assignatura pendent en temes d’accessibilitat universal aquesta mesura milloraria la imatge no sols dels comerços, atraient més clients, sinó també del barri, si s’aborda com a projecte comú.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL:

01.02.03.

04.

05.

Cens i valoració dels comerços de la zona. Generar o completar el directori de comerços accessibles.Agrupació d’interessats i possible creació de cooperatives de treball.Disseny de les intervencions i valoració de costos per un equip professional. Tramitació de subvencions.Realització dels treballs d’adequació pertinents.

Page 15: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

15

info

@fe

ntci

utat

.org

OBRI EL TEU ESTABLIMENT. PROJECTE CREIXENT JUNTS.Ajuntament de Piélagos, 2011L’equip tècnic que desenvolupà el programa “Abre tu Establecimiento” inclòs en el projecte municipal “Creciendo Juntos” de la Consellaria de Serveis Socials, realitzà informes sobre l’accessibilitat en els comerços del municipi. Aquesta proposta d’eliminació de barreres de l’Ajuntament de Piélagos es posà en marxa de forma oficial en juliol de 2011 amb una jornada informativa sobre accessibilitat universal, donant a conèixer els punts clau d’un establiment accessible. Després de la sessió informativa, es va posar en marxa la segona fase de la iniciativa amb la realització d’informes individualitzats i personalitzats d’accessibilitat.

GUIA D’ESTABLIMENTS ACCESSIBLES DE CIUDAD REALhttp://www.ciudadreal.es

Es tracta d’una idea de l’Oficina Municipal de Ciudad Real per a l’Accessibilitat en col·laboració amb el Patronat Municipal per a persones amb Discapacitat i amb PREDIF.S’establí inicialment un diagnòstic de la situació en matèria d’accessibilitat dels establiments públics i privats de la ciutat, per a posteriorment plasmar aquesta diagnosis en una guia que es va actualitzant.La guia serveix com a reclam publicitari per a determinats sectors de la població, i proporciona informació a las persones que visiten Ciudad Real.

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

Page 16: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

16

ww

w.fe

ntci

utat

.org

“ (...) tenemos el pequeño comercio ... es que somos muy individualistas, entonces,

no nos agrupamos y por eso se están aprovechando de nosotros también. (...) o nos

agrupamos o desaparecemos. ”

CREACIÓ I REFORÇ DE LES XARXES HUMANES

“ (...) cuánta gente sabe en el barrio de Torrefiel que aquí hay la asociación de vecinos,

el centro de bandas de música, la agrupación de fútbol base del barrio… gente que

no sabe qué hacer y si tuviera un conocimiento fácil de todas esas instituciones, se

uniría a alguna. ”

“ Trabajo en red, “proyecto común”. Muchas veces los actores están peleando cada

uno por su lado, si encuentran lugares comunes, pues seguramente igual les va mejor,

con menos esfuerzo. ”

Page 17: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

17

info

@fe

ntci

utat

.org

DADES GENERALS

QUÈ ÉS/ PER QUÈ?Es tracta d’establir contactes i reforçar les relacions existents per tal de poder construir projectes comuns que ens ajuden a millorar la nostra economia. No només es parlà d’augmentar el nombre d’agrupacions sinó de reforçar les existent i millorar les relacions entre elles, i entre elles i la resta de la ciutadania.

A QUÈ ENS PORTA?La millora de les xarxes ens porta a tindre un barri més informat sobre qui i què fa la gent que hi viu en ell. A més, possibilita la realització de projectes comuns que tenen més capacitat d’incidir positivament que les accions individuals.

QUI ES BENEFICIA?Es beneficien els col·lectius existents als barris perquè adquireixen més importància i col·laborant entre ells poden dur a terme projectes més ambiciosos. I es beneficia també la resta de ciutadans perquè disposa d’una xarxa on recolzar-se si busca ajuda , informació o si el que vol és participar.

QUI S’ENCARREGA? Associacions de veïns, associacions de comerciants i col·lectius diversos.

Page 18: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

18

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Page 19: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

19

info

@fe

ntci

utat

.org

AMB SUPORT EXTERN (IMPLICACIÓ CIUTADANA I ACCIÓ POLÍTICA)

-Empoderament de les associacions i plataformes ciutadanes. Els ciutadans podem intentar incidir amb esforç i col·labornat entre tots en l’agenda política però és necessari que des de l’administració es camine cap a un canvi de model on la ciutadania i els diferents col·lectius que hi formen part tinguen més veu i capacitat d’acció.

EN LA NOSTRA MÀ

-Les Cooperatives de treball. Una forma de lluita contra la crisi cada vegada més comú però encara minoritària és el sistema cooperatiu. Un tipus de fórmula empresarial més justa, es un mitjà per compartir despeses i beneficis sota uns criteris democràtics.-Barri cooperatiu / Futur cooperatiu.-Millora de l’associacionisme. L’organització de trobades entre associacions i la definició i l’elaboració de projectes comuns son qüestions a abordar per tal d’aconseguir aquesta millora.

DESENVOLUPEM MÉS DETINGUDAMENT

- BARRI COOPERATIU / FUTUR COOPERATIU- TROBADES ENTRE ASSOCIACIONS

PLUJA D’IDEES

Page 20: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

20

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

A.-BARRI COOPERATIU / FUTUR COOPERATIU

DESCRIPCIÓ:Es tracta d’apostar per una economia de barri més solidaria i pel cooperativisme. Fomentar la creació de noves cooperatives, i tractar de millorar i recolzar les existents treballant en xarxa.L’augment d’aquest tipus de solucions i la possible col·laboració entre entitats pot ajudar a millorar l’economia local i aconseguir un barri més autosuficient que contribuesca a la creació d’una ciutat més equilibrada i justa.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL: 01. Creació d’una comissió o grup de treball que s’encarregue de detectar i contactar amb els possibles agents interessats.02. Organització de trobades periòdiques de treball i desenvolupament d’accions conjuntes consensuades prèviament. 03. Difusió i comunicació per tal de sumar forces.04. Elaboració d’un projecte comú.05. Desenvolupament d’accions concretes en favor de l’estratègia conjunta acordada.

Page 21: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

21

info

@fe

ntci

utat

.org

COOPERASEChttp://cooperasec.wordpress.com/

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

MUNICIPI COOPERATIUOrganitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Municipi Cooperatiu és un programa de difusió i sensibilització sobre el cooperativisme de treball a partir d’accions concretes de formació i orientació que promou la implicació de les administracions locals, entitats i agents econòmics i socials en la sensibilització de l’economia cooperativa al territori. OBJECTIUS:· Promoure i fomentar la cultura d’empresa cooperativa.· Activar el creixement i la consolidació de les cooperatives de treball existents.· Generar ocupació estable i activitat econòmica de base cooperativa.· Impulsar la creació de noves cooperatives de treball.· Generar oportunitats per aprendre, connectar-se i compartirDurant 2013 s’han sumat al programa Municipi Cooperatiu els ajuntaments de SItges, Sant Boi del Llobregat, Granollers, de Sant Cugat, Girona , Vilafranca i Sabadell.

CooperaSec és una comissió de l’Assemblea de barri del Poble Sec i el seu objectiu és generar alternatives a l’actual sistema econòmic des de l’economia solidària i el cooperativisme, a nivell local i comunitari. La base de l’organització de CooperaSec és l’Assemblea de barri que es reuneix com a mínim una vegada al mes. Per a la consecució dels seus objectius s’organitza en grups de treball que desenvolupen les accions consensuades Assemblea. Des de CooperaSec, com a eina per facilitar la construcció d’un barri cooperatiu al Poble Sec, s’organitzen unes Jornades de reflexió adreçades als diferents col·lectius que en els seus territoris estan promovent iniciatives que impulsin xarxes locals d’economia solidària / espais d’intercooperació.

Page 22: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

22

ww

w.fe

ntci

utat

.org

“ (...) porque los que tenéis comercios abiertos tenéis una cosa importantísima que

es, un escaparate en la calle. Es decir, tenéis un medio de comunicación directo

próximo, de cara a los vecinos que es, el escaparate, la puerta, la información

directa al vecino. ”

MILLORA DE LA DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ

“ Las apps e internet (...) hay un sector de población que aún no está acostumbrado a

eso y tenemos que tener en cuenta que quiere información visual, tipo cartel o algún

centro que puedas recibir información de eso. Oye, que tengas confianza. Pues algo,

que pregunte, que se haga cartel, que se hagan papeles o algo. ”

“ Y yo quiero decir que aquí hemos perdido una cosa muy buena en Valencia, que era

el boca a boca, los de mi edad lo sabemos. ”

“ Información tanto del servicio que presta el comercio, como información de

tipo más social: de actividades por ejemplo, de todas las asociaciones de vecinos,

de asociaciones culturales, grupos de teatro etc…(...) Mejorar difusión, información,

presencia en la web. ”

Page 23: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

23

info

@fe

ntci

utat

.org

DADES GENERALS

QUÈ ÉS/ PER QUÈ?Els comerços necessiten comunicar i difondre el que ofereixen per tal de poder competir amb les grans plataformes, i els ciutadans han de conèixer on aconseguir el que busquen per no acabar dirigint-se sempre als grans magatzems. A pesar de tindre a la nostra mà cada vegada més mitjans tecnològics de difusió la comunicació directa s’està perdent i és aquesta la que s’ha de reforçar i la que pot ajudar millor als comerços locals.

A QUÈ ENS PORTA?Una millor difusió de l’oferta de productes i serveis que es poden adquirir als nostres barris porta a una millora d’aquests xicotets comerços i establiments, i millora conseqüentment l’economia local.A més, una major comunicació no sols entre comerciants i clients sinó entre tots els actors que composen el teixit social del barri millora les relacions i enforteix les xarxes.

QUI ES BENEFICIA?Encara que el benefici més directe és per a comerciants i clients, es beneficia també la resta del barri al convertir-se en un barri més i millor informat.

QUI S’ENCARREGA? Associacions de comerciants, Associacions de consumidors, Comerços, Associacions de Veïns, col·lectius interessats veïns.

COM I QUI PAGA?A part de la implicació econòmica dels agents interessats que s’han detectat existeixen subvencions i ajudes vinculades a aquest tema com son:Ajudes COMERÇ INNOVA. http://www.gva.es/es/inicio/procedimientos?id_proc=2921I segons els projecte es pot aconseguir la col·laboració d’altres agents com: dissenyadors, escoles d’art, Universitats, etc...

Page 24: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

24

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Page 25: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

25

info

@fe

ntci

utat

.org

EN LA NOSTRA MA

-Pla de visibilització del xicotet comerç. Disseny de línies d’acció comuns a gran part dels comerços del barri per l’elaboració de plànols, guies i per a la difusió de les mateixes.-L’aparador com a reclam . L’ús de l’aparador com a ferramenta clau per a la visibilització dels productes i serveis del xicotet comerç.-Rutes temàtiques. Com per exemple la ruta de la tapa, etc..-El boca a boca. Recuperar aquesta manera de comunicar-se i donar a conèixer les facilitats i establiments de que disposa cada barri.-El bon aprofitament de les noves tecnologies. No es tracta tant de construir noves xarxes i noves webs sinó d’aprofitar les existents a nivell barri i a nivell ciutat. Un exemple seria el projecte CitySens del que forma part ACICOM. http://www.acicom.org/- Centre Comercial Obert (CCA). Un CCA és un espai urbà ben delimitat que agrupa una oferta integrada de comerços i negocis independents que cooperen entre si per millorar el seu atractiu i compartir serveis. És gestionat professionalment mitjançant la participació pública i privada, i es dirigeix al seu mercat mitjançant una imatge i una estratègia úniques.Es poden fer mapes-directoris i exposar-los a les parades de bus o als propis comerços. http://www.ccaelpuerto.es/

DESENVOLUPEM MÉS DETINGUDAMENT

- PLA DE VISIBILITZACIÓ DEL XICOTET COMERÇ - L’APARADOR COM A RECLAM- BOCA A BOCA

PLUJA D’IDEES

Page 26: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

26

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

A.- PLA DE VISIBILITZACIÓ DEL XICOTET COMERÇ

DESCRIPCIÓ:Projecte comú de difusió i foment del xicotet comerç al propi barri utilitzant tant informació física com digital.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL: 01. Cens de comerços als barris02. Agrupació d’aquells comerciant interessats amb altres entitats i individus que també hi vulguen col·laborar. Associacionisme i posterior acord en torn a un projecte comú (estratègia o línies d’acció)03. Disseny de les diferents accions que composen el projecte: elaboració de plànols, disseny de taulons d’anunci, punts d’informació, web comú, imatge corporativa, etc...04. Difusió i manteniment. Realització de campanyes periòdiques, establiment de punts fixes d’informació, etc...

Page 27: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

27

info

@fe

ntci

utat

.org

PLA D’ACCIÓ COMERCIAL D’ ACIPMARhttp://www.acipmar.com/Aquest pla es planteja els següents objectius:1. Generar noves zones d’activitat comercial, captar noves iniciatives comercials i professionals i recuperar antigues zones i eixos comercials2. Oferir un comerç atractiu millorant l’imatge, el servei i l’atenció dels establiments.3. Fomentar el concepte d’Identitat i la integració entre barri, ACIPMAR i la seua gent. Contribuint així a crear treball i a recuperar l’esperit de les “tendes de barri”.

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

Per a tal fi es realitza un projecte en diferents fases i que abasta distints àmbits, partint d’un inventari i d’un estudi urbanístic previ.

En quant a difusió es realitzen diferents accions entre les quals es troba el nou disseny de la imatge corporativa i de la web. Aquesta nova imatge sorgeix del conveni realitzat amb l’ADCV (Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana) amb la qual es convoca en “I Concurs Internacional de Disseny de la Imatge Corporativa d’ACIPMAR”

Page 28: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

28

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

B.- L’APARADOR COM A RECLAM

DESCRIPCIÓ:L’us de l’aparador per a reactivar l’activitat comercial dels barris.Tal com es digué en surant l’activitat participativa l’aparador es una ferramenta per a comunicar-se de manera directa amb els possibles clients i amb el barri en general, pel que pensar sobre ell i millorar l’us que s’en fa ajuda millorar la imatge tant del comerç com del propi carrer. Possibles accions per tal de treure-li partir serien les següents:1. Un Projecte conjunt amb els alumnes del taller d’escaparatisme de la UPV i la EASD per al redisseny i millora dels aparadors del barri, com a elements d’informació i exposició del productes que ofereix el petit comerç de la zona. Amb la possibilitat d’elaborar posteriorment una ruta guiada, una publicació, etc...2. Una exposició d’art als aparadors del barri. 3. Un concurs al millor aparador del barri. Els comerços presentarien les seues propostes, es forma un jurat i es donen premis.4. Aquest concurs també podia tindre un altre format i ser un concurs obert a joves dissenyadors per al disseny de certs aparadors del barri.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL: 01. Selecció de la primera acció a realitzar02. Elaboració de les bases del concurs, l’enunciat de l’activitat o la selecció d’obres a exposar segons de quina acció es tracte,03. Calendari i jurats04. Realització 05. Lliurament de premis, possibles rutes i posterior publicació

Page 29: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

29

info

@fe

ntci

utat

.org

CIUTAT VELLA. BOTIGUES AMB ÀNIMA3r Concurs d’Aparadors de Ciutat Vella 2013. Barcelona

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

Concurs organitzat per el Districte de Ciutat Vella, amb la col·laboració dels eixos comercials i les associacions de comerciants del districte, per promoure i dinamitzar el comerç dels barris del districte.

PARTICIPANTSEl concurs és obert a tot el petit comerç que estigui associat a un eix o associació de comerciants del districte de Ciutat Vella.EL CONCURSS’estableixen tres tipus de premis:-4 premis com finalistes per cada barri. Atorgat pel Jurat de cada barri-4 premis guanyadors (1 per barri). Atorgat pel Jurat de Districte d’entre els finalistes de cada barri.-Premi per votació popular. Podran votar els clients dels comerços participants.Cada establiment lliura una butlleta a cada comprador/a. Entre tots els participants (clients que voten) es sorteja també un premi.

Page 30: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

30

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

C. -BOCA A BOCA

DESCRIPCIÓ:Campanya per a recuperar l’intercanvi d’informació de primera mà. Els propis comerciants són els que ofereixen la informació als clients d’altres comerços o persones del barri que ofereixen un servici específic.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL: 01. Cens dels comerços del barri i jornades de intercanvi d’informació entre comerços, (la pescatera coneix al perruquer), mercat, activitats participatives, etc...02. Disseny de la campanya de difusió i informació. Què cada comerç tinga informació sobre la resta i que el client sàpiga que pot preguntar i obtindre resposta. (Cartells diversos amb frases com: PREGUNTA AL LA TEUA PESCATERA PER UN PERRUQUER. PREGUNTA AL SABATER ON COMPRAR UNA CORBATA, etc...)

Page 31: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

31

info

@fe

ntci

utat

.org

BOCA A BOCAProposta de Fent Estudi

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

Page 32: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

32

ww

w.fe

ntci

utat

.org

EDUCACIÓ I FORMACIÓ

“ (...) pues de coger gente del barrio que tenemos un patrimonio histórico-laboral,

pues en el barrio hay ebanistas, hay gente que ha trabajao’ en el mármol, hay gente

que pulimenta, hay gente que tapiza, hay gente que sabe hacer muchas cosas y

estamos paseando. Entonces nosotros también queríamos hacer en el barrio, una

escuela taller. (...) coger a gente que está en el paro, gente joven, pues que le gusta

esto o le gusta lo otro. Y tenerlo luego, dentro de ahí, enseñándolo. Y después, esa

misma gente que aprende, podría formar parte de esa pequeña cooperativa. ”

“ Intercambio Formativo. Intercambiar conocimientos entre los propios comercios.

O sea, uno puede conocer, manejar unas herramientas y que se ayuden entre ellos los

puede hacer algo mejores, más competitivos. ”

Page 33: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

33

info

@fe

ntci

utat

.org

DADES GENERALS

QUÈ ÉS/ PER QUÈ?Un dels aspectes en què més s’incidí durant l’activitat realitzada fou la importància de l’educació ( entesa sobre tot com a transmissió i intercanvi de coneixements entre persones o grups), com a peça clau quan parlem d’economia i persones.

A QUÈ ENS PORTA?Aquesta aposta per la formació ens porta a una millora de qualitat dels serveis i productes, que estarien també en mans de millors treballadors i comerciants. Es posà un especial accent en l’ intercanvi formatiu destinat a grups social en perill d’exclusió que d’aquesta manera tindrien unes millors perspectives de futur ( la pròpia activitat formativa es una forma de inserció social)

QUI ES BENEFICIA?De manera directa amb la transmissió de coneixements per part de professionals i comerciants s’aconsegueixen possibles treballadors millor formats i capaços de realitzar productes i oferir serveis de millor qualitat. En el cas d’oficis artesans s’aconsegueix que aquests oficis no es perden i puguen ser un element més d’identitat i una peça dins de la recuperació econòmica dels barris.Tot i ser una qüestió que beneficia a tothom s’ha de remarcar i incidir en l’ajut que hauria de suposar per a persones en risc d’exclusió social

QUI S’ENCARREGA? Associacions de veïns, Associacions de comerciants, artesans, universitats, escoles, escoles-taller, associacions d’aturats, etc...

Page 34: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

34

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Page 35: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

35

info

@fe

ntci

utat

.org

AMB SUPORT EXTERN (IMPLICACIÓ CIUTADANA I ACCIÓ POLÍTICA)

Innovació en grups vulnerables. Analitzar les problemàtiques específiques dels grups més desfavorits dels barri i oferir solucions concretes per tal de millorar les seues condicions.Formació de professionals. Accés a cursos i mòduls d’aprenentatge oferits per l’Administració a preus assequibles per tal de millor el perfil professional d’aquelles persones interessades.

EN LA NOSTRA MÀ

Intercanvi formatiu: transmissió de coneixement entre treballadors amb experiència i persones que volen aprendre.Banc del temps. És un sistema d’intercanvi de serveis per temps. Proposa l’avantatge de fomentar les relacions socials i la igualtat entre diferents estrats econòmics.

DESENVOLUPEM MÉS DETINGUDAMENT

- INTERCANVI FORMATIU AL BARRI

PLUJA D’IDEES

Page 36: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

36

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

A.- INTERCANVI FORMATIU ALS BARRIS

DESCRIPCIÓ:Projecte comú per a la transmissió de coneixement entre treballadors amb experiència i persones que volen aprendre.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL: 01. Registre de les persones i associacions que desenvolupen activitats d’intercanvi formatiu al barri.02. Disseny d’un programa de possibles activitats i tallers.03. Cerca de llocs on desenvolupar els tallers i les classes.

Page 37: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

37

info

@fe

ntci

utat

.org

PROGRAMA IDEES MADUREShttp://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/creacio-d-empreses/programes-a-mida/ideesmadures.jsp

Programa de Barcelona Activa dirigit a persones majors de 45 anys amb esperit emprenedor. Tracta de convertir en empresa les idees de negoci d’aquestes persones.Ofereixen recursos per elaborar el pla d’empresa, tutories individualitzades i ajut en la recerca de finançament.

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

ESCOLA DE DONES EMPRENEDORES ODAMEhttp://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/creacio-d-empreses/programes-a-mida/Odame.jsp

L’Escola de Dones Emprenedores ODAME porta més de 20 anys acompanyant a dones emprenedores amb assessorament, formació empresarial i xarxes de contactes. Pretén garantir la viabilitat i innovació dels seus projectes d’empresa i tracta d’incrementar la presència de la dona en el món empresarial de la ciutat.L’Escola de dones emprenedores està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, pel programa Projectes Innovadors, i cofinançat pel Fons Social Europeu.

Page 38: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

38

ww

w.fe

ntci

utat

.org

MILLORES EN EL XICOTET COMERÇ

“ Cooperativismo para comprar, las asociaciones de comerciantes y las cooperativas

de servicios a domicilio. (...) Existe una posibilidad de que este comercio se asocie para

generar esa pequeña red de servicios pequeños a domicilios. Por ejemplo, una

tintorería que pueda ofrecer el servicio de una persona que vaya a tu casa, descuelgue

la cortina, las baje a la tintorería y las suba. Hay muchas personas mayores que no

tienen ayuda en casa y que ya les resulta casi imposible para descolgarlas. O colgar

un cuadro o cambiar una cosa sencilla, las pequeñas intervenciones que, serían un

servicio añadido a los comercios. ”

FET AL MEUBARRI

“ Facilitar cambio generacional. Pensamos que hay muchos comercios que bueno,

van a abandonar su actividad y se podían buscar nuevos modelos para cesión de este

comercio a gente que quiera impulsarlo. Facilitar desde alternativas para traspasos

baratos o financiados o incluso formar a la persona que venga si no conoce la clave

de ese negocio. ”

“ (...) hay que especializarse. Hay que ofrecer un servicio único, que no lo puedan

ofrecer otros. Y un compromiso de prestar, dentro de las posibilidades económicas ,

pues servicios de calidad elevada. ”

Page 39: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

39

info

@fe

ntci

utat

.org

QUÈ ÉS/ PER QUÈ?Un dels problemes més greus pels quals travessa l’economia de barri és la gradual desaparició i empitjorament de les condicions del xicotet comerç. Per tal de revertir aquesta situació s’ha d’apostar per reforçar i reivindicar aquelles característiques que converteixen al xicotet comerç en una valor positiu per al barri no només en el sentit econòmic. S’han de prendre mesures en favor de temes com: l’especialització, la implantació i millora de serveis a domicili, el canvi generacional, la modernització, la reivindicació dels oficis tradicionals i dels productes artesanals, etc.., per tal de revertir la situació. I sobre tot s’han de prendre mides no de manera individual sinó com a projecte comú a diferents comerços, gremis, etc..

A QUÈ ENS PORTA?La millora del comerç afecta directament i de manera positiva a l’economia del barri. Però no només això, sinó que un barri amb diversitat comercial es un barri viu, contribueix indirectament a la millora de l’espai public i de la xarxa de relacions entre persones.

QUI ES BENEFICIA?Es beneficien en primer terme els comerciants però també els clients i en definitiva el la resta del teixit social del barri.

QUI S’ENCARREGA? Aquest tipus d’estratègia tot i haver d’estar protagonitzada pels comerciants pot ser més ambiciosa i arribar a més gent si és recolzada per altres col·lectius i individus com les associacions de veïns, associacions de consumidors, etc...

COM I QUI PAGA?Un tipus de millora realitzada de forma individual per cada comerç serà menys efectiva i més cara que si la inversió es realitza en grup, bé com a cooperativa o bé com a associació a través de la qual s’acorda un projecte ampli i únic que afavoresca a tothom.

Page 40: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

40

ww

w.fe

ntci

utat

.org

Page 41: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

41

info

@fe

ntci

utat

.org

AMB SUPORT EXTERN (IMPLICACIÓ CIUTADANA I ACCIÓ POLÍTICA)-Polítiques d’acció globals en favor de la millora i renovació del xicotet comerç. Encara què existeixen llocs d’assessorament, com podria ser la “Cámara de Comercio”, les mesures existents son considerades insuficients per gran part de les agrupacions de comerciants.-Plans de Competitivitat i d’Acció per a artesans i xicotets comerciants.

EN LA NOSTRA MÀ-Especialització. L’oferta d’un servei únic i de qualitat es aspecte que ha definit al xicotet comerç durant anys i que ha de tornar a convertir-se en un aspecte clau per al futur, per tal de diferenciar-se de la gran quantitat de comerços generalistes amb productes de poca qualitat que estan sorgint els últims anys.-Xarxa de serveis a domicili. El servei a domicili es un reclam per una part molt important dels clients potencials d’un barri. Si bé es cert que pot resultar un servei car si l’assumeix un sol comerciant generant una xarxa aquest servei es podria oferir més eficientment compartint depeses per part del comerciants. Serveis que fins ara no s’han fet a domicili podrien sumar-se a la iniciativa augmentant el nombre potencial de clients.-Artesania i qualitat. Posar en valor els oficis propis de la nostra àrea o d’altres de tradició artesanal no sols és un aposta per la nostra cultura sinó que es una aposta per l’economia i ha de donar com a resultat l’ús d’una matèria prima i l’elaboració de productes de qualitat. La qualitat i el saber fer han de torna a convertir-se en el major reclam per al xicotet comerç a la nostra ciutat.-Denominació d’origen: fet al barri. Propostes com la iniciada per l’associació de veïns de Campanar: “Fet a Campanar”, poden ajudar a posar en valor el comerç i els productes de proximitat.

DESENVOLUPEM MÉS DETINGUDAMENT

- DENOMINACIÓ D’ORIGEN: “FET AL MEU BARRI”

PLUJA D’IDEES

Page 42: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

at

42

ww

w.fe

ntci

utat

.org

PROPOSTES

A.- DENOMINACIÓ D’ORIGEN: FET AL MEU BARRI

DESCRIPCIÓ:Posar en valor aquells serveis i productes fets al barri o l’us de matèries primes de la zona pot resultar d’ajuda a una bona part dels xicotets comerços de l’entorn i contribueix a millorar la imatge del barri reforçant la seua identitat i revaloritzant els seus oficis i productes tradicionals que d’altra forma es van perdent.

FASES / HORITZÓ TEMPORAL: 01. Cens del xicotet comerç i dels artesans de la zona o barri.02. Estudi dels oficis, matèries primes i artesania pròpia.03. Catalogació i difusió per mitjans digitals i físics04. Creació del distintiu: “fet al meu barri”05. Realització de campanyes per tal de sumar a més comerciants i artesans interessats i de donar a conèixer els productes i els serveis a la resta de ciutadans.

Page 43: 01. ECONOMIA I PERSONES

TRO

BA

DES

DE

REV

ITA

LITZ

AC

IÓ U

RB

AN

A V

EÏN

AL

01 -

EC

ON

OM

IA I

PE

RS

ON

ES

43

info

@fe

ntci

utat

.org

EXEMPLES / REFERÈNCIES:

CREAT AL BARRI. Treball als barris: Poble SecConsorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya

Aquest projecte neix amb l’objectiu de fomentar l’artesania dels barris de Barcelona. De la mà del SOC (Servei Català d’Ocupació ) i Barcelona Activa pretén ajudar i cooperar amb distints artesans de la zona . Es tracta de participar de manera activa amb ells, i de partir de la base de l’artesania com a font de materials i tècniques de producció, per tal de crear nous objectes o dissenys.

Una de les experiències portades a terme es la de Poble Sec. En ella participaren 19 artesans que seleccionaren les seves obres preferides per tal de fer una mostra que culminà amb un sopar de i Festa Major del programa “Creat al barri”.

Page 44: 01. ECONOMIA I PERSONES

fent

ciut

atw

ww

.fent

ciut

at.o

rgcoordinació: