Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar...

40
Residus Recursos Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Transcript of Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar...

Page 1: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Residus

RecursosGeneralitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Page 2: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc
Page 3: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Pensar en recursos, enlloc de pensar en residus, esdevéun canvi cultural de primera magnitud que implica modifi-car de forma radical tota l’estratègia de gestió i tractamentdels materials de rebuig de l’activitat humana.

Un canvi que comporta, d’una banda, transformar lamanera com els humans ens relacionem amb els bénsnaturals i, de l’altra, exigeix implantar nous instruments pera mesurar el desenvolupament socioeconòmic dels sec-tors productius, que no estiguin basats en el consum derecursos a gran escala.

Aquest repte constitueix el nucli de pensament sobre el ques’ha construït el model català de gestió de residus, i mésconcretament en el dels municipals. Els progressos assolitsen el període 2004-2009 són el resultat d’un esforç col·lec-tiu que ha de continuar en els propers anys.

El model català de gestió dels residus municipals representa el màxim aprofitament dels residus com a recursos. Consta de tres nivells successius de recuperació

Aplicació de criteris de prevenció

Màxima recuperació de residus, fomentant

la recollida selectiva de forma prioritària

Tractament de tots els residus, inclosa

la fracció resta

Les bases del model català

Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009 3

1F

2F

3F

Page 4: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Les principals bases del model

implanta la recollida selectiva de la fracció orgànicacontinguda en els residus municipals (FORM) en elconjunt del territori de Catalunya, i la tracta per obte-nir compost de qualitat;

incrementa l’eficiència en la recollida selectiva i valorit-zació de les fraccions orgànica, envasos lleugers,paper/cartró, vidre i altres;

tracta el 100% de la fracció resta mitjançant proces-sos de triatge, mecànics i biològics per a reduir iestabilitzar el rebuig final i obtenir, quan sigui possi-ble, el màxim aprofitament i valorització de les frac-cions segregades, com a pas previ a la disposiciófinal d’un rebuig més inertitzat i/o estabilitzat;

racionalitza la planificació de les instal·lacions detractament i disposició final, amb l’objectiu de reduirel desplaçament dels residus i reordenar els fluxosactuals;

impulsa accions per a la reducció de la generació deresidus, mitjançant acords voluntaris o l’aplicació demesures.

L’esquema català de gestió de residus (en comparació amb altres models)

Esquema de residus català

4

Fracció resta

Tractament biològic

Deposició Valoritzacióenergètica

Fracció resta

Deposició

Tractament biològic

Valoritzacióenergètica

Esquema de residus alemany

Page 5: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

En només 5 anys, a Catalunya s’ha aconseguit recuperar 85 kg més de residus per tona produïda.

La recuperació s’està desplegant a tots els nivells: provinent de la recollida selectiva, de la recuperació material del tractament de la fracció resta i de la valorització de les escòries de la incineració.

Mentre que l’any 2003 es recuperaven 380,5 kg, l’any 2008 s’ha arribat als 466 kg. Un augment del 22,5%!

Els indicadors del progrés

22,5 %

2003380,5 kg

2008466 kg

residus muncipals recuperatsper tona produïda

Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009 5

Page 6: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Mitjana: 8,1

Un estudi per a conèixer l’opinió de la població catalanasobre aquest fet, posa de manifest que la gran majoria delsciutadans li donen una gran importància i el valoren persobre de 7 (en una escala de 0 a 10).

La major part creu també que triar la brossa i reciclar reque-reix poc o gens esforç. Gairebé un 90% dels ciutadans diuque separa els diferents tipus de residus a casa seva.

Els ciutadans estan sensibilitzats en reciclar els residus

Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries?

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

ns/nc

Font: Estudi Hàbits i Post test “Aquí reduïm”. Gesop. Gener 2009

0% 500% 1000% 1500% 2000% 2500% 3000% 3500%

complicitat ciutadana

molta importància

gens d’importància

6 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 7: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Quina percepció té de les polítiques públiques executades el Govern de la Generalitat?

d’un 70% dels ciutadans ha vist una millora en el foment de la recollida selectiva

Foment recollida selectiva

Foment energies renovables

Foment estalvi d’aigua

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Font: Percepció ciutadana de les polítiques públiques executades pel Govern de Catalunya.Gener 2009. Centre d’Estudis d’Opinió

6,9 62,1 23,4 4,4 3,1

7,6 66,1 21 2,7 2,5

3,7 46 33,4 9,9 7,1

Molt Bastant Poc Gens NS/NC

7

Page 8: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Des de l’any 2004 s’han finançant 965 projectes de prevenció d’ens locals i entitats ciu-tadanes de tota Catalunya, amb una inversió de més de 16 milions d’euros. Aquestaactuació preventiva ha contribuït, per exemple, a estabilitzar la generació de residusmunicipals per càpita en 1,64 kg per persona i dia.

Projectes de prevenció de residus municipals impulsats (2004-2009)

Dotació econòmica (M€) Beneficiaris

2,00

1,50

1,00

0,50

0,00

2004 2005 2006 2007 2008

125

100

75

50

25

0

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Prevenció Festes Autocompostatge

Les claus dels avenços

suport a l’acció preventiva

Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

2009

Page 9: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

La reducció de les bosses és una mesura de prevenció deresidus inclosa en el Programa de Gestió de ResidusMunicipals de Catalunya 2007-2012, en el que es preveuenobjectius de reducción específics per a bosses de plàsticd’un sol ús lliurades pels comerços. En el marc delPrograma, l'ARC ha impulsat acords amb el sector de la dis-tribució per tal de reduir-ne el consum.

Amb la finalitat d’estudiar les mesures necessàries, el 14 defebrer de 2009 el Govern va crear una Comissió de Treballformada per representants dels departaments de MediAmbient i Habitatge i d’Innovació, Universitats i Empresa,de les entitat ambientalistes, dels consumidors i dels dife-rents sectors comercials i industrials. Les propostes d’ac-

tuació es van concretar amb lasignatura, el juliol de 2009, del’anomenat Pacte per la bossa,un acord sense precedents aCatalunya entre el Departamentde Medi Ambient i Habitatge iles entitats del sector del

comerç, la distribució i la fabricació de plàstics. L’objectiués reduir el consum de bosses d’un sol ús a Catalunya un50% l’any 2012 respecte els valors de consum de 2007.

En el marc dels compromisos del Pacte per la Bossa,algunes grans cadenes de distribució han iniciat el des-plegament de mesures concretes perquè els consumidorsi consumidores adquireixin hàbits de consum sostenible,optant pel carretó de la compra o les bosses reutilitzablesenlloc de les bosses de plàstic. És el cas de Carrefour,Eroski, Alcampo i d’altres.

Les organitzacions sectorials que han signat el Pacte per laBossa són la Asociación de Cadenas Españolas deSupermercados (ACES), la Asociación nacional de GrandesEmpresas de Distribución (ANGED), la Asociación Españolade Distribuidoras, Autoservicios y Supermercados (ASE-DAS), la Confederación Española de Comercio (CEC), laConfederació de Comerç de Catalunya (CCC), el Conselld’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya(CEDAC), PIMEC i la Asociación Española de Fabricantes deBolsas de Plástico (AEFBP).

Periòdicament, l'ARC presentarà estudis de verificació delsobjectius assolits, comprovant i valorant així l’efectivitat de lesmesures adoptades pel sector de la distribució i la fabricació.Si es valora que les mesures aplicades són insuficients, apartir de 2012 el Govern promourà com a novamesura de prevenció que l’establimentcomercial diferenciï el preu de les bossesde plàstic del preu del producte adquiriti, posteriorment, en funció del compli-ment dels objectius, també podrà iniciarun estudi per a la implantació d’un impostque en gravi el consum.

Evolució de la generació de residus municipals (2001-2008)

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

2,0

1,8

1,6

1,4

1,2

1,0

0,8

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Generació de residus (1000 tones)Rati generació

Població (1000 habitants)

La prevenció del consum de bosses de plàstic

9M

ilers

de

tone

s / m

ilers

d’h

abita

nts

kg h

abita

nt /

dia

1,55 1,571,63

1,66 1,64 1,64 1,641,59

Page 10: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Des de l’any 2001, el percentatge de residus municipalsque es recullen de forma selectiva s’ha multiplicat per dos(del 17% al 34%). Especialment, des de l’any 2004, hi hauna clara tendència de creixement de la recollida selectivadels residus i, per tant, de reducció del volum de la restad’escombraries.

Actualment, es recuperen un de cada tres quilos dels resi-dus que es generen. Això equival a 202 kg anuals per per-sona, quantitat que està en la línia del que es fa a la restade països de la Unió Europea dels 15 (225 kg). Estem, però,per sobre de la mitjana dels països de l’OCDE (30%) i de lamitjana espanyola (12%).

Evolució de la recollida selectiva dels residus municipals (2001-2008)

2.000

1.800

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

100%

80%

60%

40%

20%

0%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

17,1%19,9%

23,5%25,4%

29,3%32,0% 33,7% 34,4%

Recollida selectiva % RS/RM

Per sobre dels nivells de:- la mitjana de l’Organització per la Cooperació

i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que és del 30%

- la mitjana de l’Estat espanyol, que se situa enel 17% (segons dades 2007 Agència Eurostat)

En línia amb els nivells dels països UE-15(225 kg anuals recuperats per càpita)

Recollida selectiva a Catalunya(202 kg anuals recuperats per càpita) 34,4%

Mill

ers

de

tone

s

RS

/RM

10

foment de la recollida selectivai la recuperació

Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 11: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Evolució de la generació i gestió dels residus municipals (2001-2008)

Evolució de la recollida selectiva de matèria orgànica (1999-2008)

Actualment, en 557 municipis catalans, dels 946 existents,es recull selectivament la fracció orgànica dels residusmunicipals. Això representa un 59% dels municipis.

El període de presentació del Pla de Desplegament de laRS de la FORM (d’acord amb la Llei 9/2008) va finalitzarl’agost del 2009. El 84% dels ens locals van fer entrega delseu Pla de desplegament.

Un dels trets essencials del model de gestió de residusmunicipals és la total implantació de la recollida selectivai tractament de la fracció orgànica en el conjunt del terri-tori de Catalunya l’any 2010.

La recollida selectivade l’orgànica (restes demenjar) és la part delsresidus recollits selecti-vament que més haaugmentat. S’ha incre-mentat un 4,5 % res-pecte l’any 2007. L’any2008 s’han recollitselectivament 315.804tones de matèria orgà-nica. El 20,5% delsresidus generats

5.000

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

Mill

ers

de

tone

s

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Generació Recollida selectiva Resta d’escombraries

350

300

250

200

150

100

50

0

Tone

s

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

11

Page 12: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

L’establiment de convenis i aliances de col·laboració ambels diversos agents i sectors implicats en la nova culturadels residus està afavorint la millora de la gestió local icomarcal dels residus.

Els projectes impulsats amb les entitats i agents de tot elterritori permet treballar estretament amb el teixit social ieconòmic català i trobar les fórmules i les solucions mésadequades per a cada situació i circumstància.

participació ciutadanai implicació territorial

12

La creació del Consell per a la Prevenció i Gestióde Residus, actua com a òrgan d’assessoramentde l’Agència de Residus de Catalunya, i té com aobjectius promoure la transparència en la informa-ció i fomentar la participació activa de la ciutada-nia. En aquest sentit, ha permès obrir un espai dedebat i consens amb els agents i entitats mésrepresentatives del sector, les quals estan àmplia-ment representades a fi de garantir la seva impli-cació en la presa de decisions en matèria de pre-venció i gestió de residus.

El Consell per a laPrevenció i Gestióde Residus

Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 13: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

SÍ: 71,9%

NO: 21,3%NS/NC: 6,8%

13

les campanyescomunicatives

La comunicació és un instrument clau per a implicar els ciutadansen la nova cultura dels residus.

Les campanyes impulsades per l’Agència de Residus de Catalunyahan tingut com a objectiu fomentar la reducció dels residus i aug-mentar la recollida selectiva de les diferents fraccions (matèriaorgànica, paper i cartró, vidre, envasos...) tot canviant les actitudssocials i els hàbits de consum.

Campanya Aquireduim.cat: primera campanya publicitàriainstitucional per al foment de la reducció de residus. Un 72%dels ciutadans han considerat que aquesta actuació ha estatútil per a millorar la sensibilitat col·lectiva per la reducció delsresidus.

Campanya D’aquí a aquí: primera campanya general derecollida selectiva de la fracció orgànica. Dirigida al conjuntde la ciutadania i als responsables polítics locals per donara conèixer que la separació i la recollida selectiva de la frac-ció orgànica és bàsica, necessària, fàcil d’implementar iabsolutament normal i habitual en una societat avançada.

Campanya Aquireciclem.cat: primera campanya participa-tiva de recollida selectiva.

Campanya La revolució dels petits gestos ha començat.Segona campanya institucional per al foment de la recollidaselectiva de la fracció orgànica. Aquesta campanya segueixla línia comunicativa del Govern de la Generalitat per alfoment de les pràctitques i actituds responsables des d’unpunt de vista cívic i ambiental. Així, es mostra com amb elspetits gestos dels ciutadans i l’acció del Govern s’aconse-gueix millorar la convivència cívica i el medi ambient.

Aquest anunci creu que va ser útil per sensibilitzar la gent sobre la necessitat de fer menys residus?

L’opinió dels ciutadans

Page 14: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

La realització de jornades és també una eina clau pera consolidar la nova cultura dels residus.

Des de 2003 se n’han organtizat sis jornades adreçades ala prevenció. Els anys 2007, 2008 i 2009 s’han celebrat lesJornades tècniques sobre el compostatge (COMPOS-TARC), també el 2008 i 2009 s’han organitzat Jornadessobre la Gestió de Residus com a Subproductes i, final-ment, la Jornada bianual sobre Comunicació COMUNI-CARC, el 2007 i 2009.

També és important la participació o l'impuls d’esdeveni-ments i jornades d’àmbit nacional i europeu. Durant el 2008,van tenir lloc, entre d'altres, el 6è Seminari Binacional sobreGestió Pública Municipal, el Workshop on Energy Savingand Recycling of Electronic Waste, les Jornades de treballsobre la legislació europea relativa a l’abocament de resi-dus, el Seminari Ecodiseño experimental y reciclaje, el IIFòrum ASEGRE sobre residus perillosos, el IIII IWAInternational conference on Odour amb VOCs, la 1a ReunióMediterrània sobre Consum i Producció Sostenible, i laConferència ACR+ sobre prevenció, dins la Setmana euro-pea de la prevenció.

Durant l'any 2009, en l'àmbit internacional i europeu, s'hancelebrat esdeveniments importants com el Primer CongrésInternacional d’Innovació en la Gestió i Tractament delsResidus Municipals REINNOVA i la Conferència Europea dePrevenció de Residus.

14 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 15: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

15

Page 16: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Catalunya compta actualment amb una àmplia xarxa d’in-fraestructures per al tractament i valorització dels resi-dus (municipals, industrials, ramaders, de la construcció iespecials), i que abasta tot el territori. Té com a objectiuaugmentar la recuperació de recursos i reduir la quantitatde residu final.

Des de 2004 s’està impulsat la implantació de novesinfraestructures i el tancament d’aquelles de finalitzaven laseva vida útil:

Clausures realitzades

Clausura del dipòsit de l’AldeaDisposa d’una capa de drenatge d’aigües superficials ela-borada amb pneumàtics antics i triturats, una iniciativa pio-nera a l’estat espanyol i que s’inspira en experiències delsEstats Units i França.

En fer servir pneumàtics fora d’ús s’evita extraure i trans-portar 9.000 metres cúbics de graves. D’aquesta manera esdóna un ús alternatiu a pneumàtics i es contribueix al des-envolupament sostenible.

Instal·lacions en servei

Dipòsit controlat argilera ElenaEs restaura amb bales estabilitzades que provenen de lalínia de selecció manual i mecànica dels residus municipalsque es tracten en un ecoparc. El bon comportament de lesbales i el seu mínim impacte ambiental són garanties per aaquest nou model. L’any 2007 es va encarregar un estudi ala Universitat Politècnica de Catalunya per avaluar el com-portament de bales per a usos com aquest. La seva capa-citat és d’1 milió de m3 de bales.

Dipòsit controlat de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell)S’ha realitzat l’adequació d’un nou vas d’abocament per auna capacitat de 746.000 m3.

la dotaciód’infraestructures

16 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 17: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Ampliació i millora del dipòsit controlat de Clariana de Cardener (Solsonès)Ampliació de la seva capacitat fins a 72.000 m3 (5 anys),amb la modernització del procés mitjançant el premsat enbales. Per això s’ha construït també una planta de premsati embalat.

Planta de reciclatge de residus de la construccióa Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental)Garanteix un tractament integral dels residus de la cons-trucció. Suposa un salt tecnològic que permet substituir elsprocessos manuals per d’altre d’automatitzats. La sevacapacitat de tractament és de 75 tones de residus de laconstrucció per hora.

Instal·lacions en desenvolupament

Ecoparc 4 Els Hostalets de PierolaMillorarà les condicions dels residus que van a parar aldipòsit de Can Mata, ja que es tractaran prèviament. Tindràuna capacitat de tractament de 300.000 tones anuals.

Planta de compostatge de Granollers (Vallès Oriental)Els objectius són maximitzar la producció de biogàs i el com-post d’alta qualitat i gestionar i tractar els residus amb lamàxima cura envers l’entorn. La seva capacitat de proces-sament de matèria orgànica és de 45.000 tones a l’any.El 18 de maig de 2009 va ser inaugurada pel president de laGeneralitat. Actualment es troba en fase de posta en marxa

Planta de compostatge de Sta. Coloma de Farners (La Selva)Amb una capacitat de tractament de 12.500 t/any, es remo-delarà per a fer una instal·lació es preveu totalment tanca-da i confinada amb sistema de depuració d’aires i gestióadequada de les aigües residuals.

Centre integral de valorització de residus de Mataró(Maresme)En col·laboració amb el Vallès Oriental. Permet el màximtractament dels residus i així reduir els que hauran de serincinerats. Capacitat de 195.000 tones/any.

Centre de tractament de residus de Vacarisses (Vallès Occidental)Aposta per un model de gestió dels residus basat en la pre-venció i la màxima recuperació. D’aquesta manera, s’evitaportar residus sense tractar a les instal·lacions de disposi-ció final. Tindrà una capacitat de tractament de resta de245.000 tones/any, i de gestió de matèria orgànica de20.000 tones/any en una primera fase, i 20.000 més en unasegona fase.

Planta de tractament de fracció resta de Botarell (Baix Camp)Garanteix el tractament mecànico-biològic necessari a laresta d’escombraries abans de ser considerades rebuig. Lainstal·lació està dimensionada per tractar 85.000 tonesanuals de la resta d’escombraries.El 25 de març de 2009 va ser inaugurada aquestainstal·lació ha estat inaugurada pel President de laGeneralitat. Ara ha començat el període de posta en marxaper tal que abans de finalitzar 2009 estigui a ple rendiment.

Centre de tractament de residus de Lloret de Mar (La Selva)La infraestructura està totalment tancada i confinada, ambsistema de depuració d’aire i gestió de les aigües residuals,i altres instal·lacions i serveis auxiliars. Tractarà unes 93.500tones de resta d’escombraries cada any. Es troba en fased’obres

17

Page 18: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’un progra-ma d’inversions per a promoure el desenvolupament deles actuacions del Pla d’acció de gestió de residusmunicipals i construir les instal·lacions previstes dins elPla territorial i sectorial d’infraestructures de gestió deresidus municipals.

El contracte-programa aprovat pel Govern destina uns 925milions d’euros al finançament de millores i la construccióde noves instal·lacions de caràcter urgent.

Per a incentivar la implantació de mesures de prevenció iampliar i millorar la recollida selectiva i la gestió dels residusmunicipals, l'ARC disposa de varies convocatòries anualsde subvenció o línies d’ajut. Des del 2004 els ajuts totalshan superat els 113 milions d’euros.

Evolució de l’atorgament de subvencions per a lamillora de la gestió de residus municipals (2004-2009)

Evolució de l’ordre d’ajuts anuals (2004-2009)

30.000.000

25.000.000

20.000.000

15.000.000

10.000.000

5.000.000

0

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total ajuts (€)

25.000.000

20.000.000

15.000.000

10.000.000

5.000.000

0

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Foment de la recollida selectiva de la FORMInfraestructures de recollida selectiva (deixalleries i altres)Ambientalització de festes

Clausura d’abocadors municipalsProjectes de prevenció de residus municipalsProjectes d’inserció social

compromís econòmic

18 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 19: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

La Llei 16/2003 va establir la creació d’un cànon de 10€/tona que grava la destinació dels residus municipalsa instal·lacions de dipòsit controlat, tant de titularitatpública com privada, situades a Catalunya. Aquest ins-trument ha permès prioritzar la prevenció i la valoritza-ció dels residus, i donar un impuls eficaç de les opera-cions de recollida selectiva, separació i reciclatge delsresidus. L’import és finalista i com a mínim el 50% delsfons generats s’apliquen a la valorització de la fraccióorgànica.

A aquest cànon actualment s’afegeix també el noucànon de 5 €/t sobre els residus municipals destinats aincineració, creat per la llei 8/2008 de finançament deles infraestructures de gestió dels residus i delscànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

En els propers anys aquests instruments econòmicsseran cabdals per a la promoció de polítiques positives enel camp de la prevenció i el reciclatge de residus.

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%2004

Altres (retorn per deixalleries, caracteritzacions i altres)

65% 65% 79%

35% 35%21%

2005 2006 2007

Retorn per a tractament form i recollida selectiva de form, paper i cartró

44%

56%

19

El nou cànonde Residus

Page 20: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

i una normativa avançada

20 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

La Llei 9/2008, reguladora dels residu, que modifica la 6/1993,- exigeix que s’implanti la recollida selectiva de tots elsresidus a tots els municipis de Catalunya, independent-ment del seu número d’habitants, - crea el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestióde residus municipals (PTSRM) per al període 2005-2012, - estableix com es compensarà als ajuntaments, consellscomarcals i consorcis de gestió que tinguin al seu territo-ri plantes de residus especials de servei públic, i plantesde gestió del rebuig previstes al Pla territorial,- garanteix el tractament dels residus que no es recullen demanera separada, i dóna prioritat a la recuperació material,- assegura la participació social mitjançant comissions deseguiment de les plantes de gestió de residus que siguind’interès general i estratègic.

i la Llei 8/2008, de finançament de les infraestructuresde gestió dels residus i dels cànons sobre la disposi-ció del rebuig dels residus.- regula l’obligació de la Generalitat de Catalunya definançar les plantes de gestió de residus municipals. Elsens locals que assumeixen les despeses d’explotació d’a-questes instal·lacions,- i estableix noves figures tributàries (els cànons), que nosuposen en cap cas un increment de la taxa d’escombra-ries al ciutadà sinó que sempre retornen als municipis. Eldestí d’aquests cànons és que s’inverteixin en el fomentde la recollida separativa de residus.

La normativa catalana també s’ha adequat per a impulsar un model de gestió dels residus méssostenible. Aquests canvis han adequat la legislació catalana de residus a les directrius euro-pees sobre recollida selectiva i tractament de residus. Posen l’èmfasi en la prevenció, la reu-tilització i la recuperació, tant material com energètica, prèvia al tractament final.

Page 21: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Amb l’aprovació d’aquestes dues lleis (9/2008 i 8/2008) s’in-corporen els criteris establerts a la DIRECTIVA 2008/98/CEDEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 19 denovembre de 2008 sobre els residus

El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’a-prova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, refonen un text únic:- la Llei 6/1993, de 15 dejuliol, reguladora dels residus- la Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la inci-

neració de residus - la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei

6/1993- i la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei

6/1993

Page 22: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

El Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC)

L’actuació de l’ARC per a augmentar la recuperació de residus i minimitzar elsdestinats a eliminació final està donant bons resultats gràcies a la suma d’esforçosper part dels ens locals, el sector industrial i comercial, les entitats i col·lectius ciu-tadans, i, en general, del conjunt de la ciutadania catalana.

Per això, l’ARC continuarà impulsant el procés de millora per la reducció, recuperació i minimització treballant en set àmbits basics:• Perfeccionament del model (I+D+i)• Prevenció• Sensibilització• Millora de recollida selectiva• Infraestructures• Compromís econòmic• Normativa adequada a l’avenç del model

desplegar les iniciatives previstes a la planificació

22 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 23: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Prevencióen origen

Valoritzaciómaterial

Reducció de rebuig adisposició final

Matèriaorgànica

Vidre

Paper icartró

Envasoslleugers

Altres

Manteniment de l’estabilització en la generació per càpita en la primera clase del Programa i tendència a la reducció en la segona fase per a aconseguir, el 2012, 10% de la reducció respecte 2006.

Disminució progressiva de residus sense tractar a incineració o dipòsit controlat fins arribar al 100% de tractament l’any 2012.Disposició d’un 43% de rebuig respecte la generació total de residus.

El 55% de valorització material total impropis en la recollidaselectiva menors al 15%

El 75% de valoritzaciómaterial total

El 75% de valorització material total de paper i cartró (envàs i no envàs)

El 25% de valorització material total d’envasos lleugers

El 25% de valorització material total de la fracció altres en generalVOL: 20% valorització material total.Increment de la recuperació, reutilització o reciclatge.PILES: 25% recollida selectiva el 2012.RAEE: Objectius marcats al Reial Decret 208/2005.

El 60% valoritzaciómaterial totald’envasos

El 48% valoritzaciómaterial total

Objectius del PROGREMIC 2007-2012

23

Page 24: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Els objectius generals del nou programa són:• minimitzar la generació de residus industrials i reduir-ne la

perillositat tot potenciant l’adopció de les millors tècni-ques disponibles (MTD);

• augmentar quantitativament i qualitativament la valoritza-ció dels residus;

• potenciar l’autosuficiència territorial, minimitzant lesnecessitats de transport;

• promoure la recerca aplicada;• reduir les fraccions destinades a la disposició del rebuig;

• millorar la separació en origen dels residus assimilables aurbans;

• afavorir la participació i col·laboració de tots els agentsimplicats;

• desenvolupar una estratègia per a la recuperació delssòls contaminats;

• promoure la implantació d’incentius econòmics.

Valorització

Disposició

Industria Gestors Depuradores Total

Valorització material 77% 54% 80% 73%Valorització energètica 5% 13% 17% 7%

Tractament físico-químic 5% 5% 0% 5%Dipòsit controlat 12% 22% 3% 13%Incineració 1% 6% 0% 2%

Total 100% 100% 100% 100%

Objectius del PROGRIC 2007-2012

24

El Programa de gestió de residus industrials (PROGRIC)

Page 25: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Els eixos d’actuació futurs queden definits en els set àmbits següents:• Prevenció• Valorització i deposició controlada• Implantació del model de gestió• Desenvolupament d’infraestructures• Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica• Control i seguiment• Formació, sensibilització, educació

Origen dels residus de la construcció

Recollida i gestió controlada

Reducció

Reciclatge

Valorització dels residus d’envasos de materials de construcció

Recollida selectiva i correcta gestióresidus perillosos

100%

10%

50%

70%

100%

Objectius quantitatius PROGROC 2007-2012

Evolució i previsió de generació de residus de la construcció

13

12

11

10

9

8

7

6

42001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Tones generades Tones previstes

Mili

ons

de

tone

s

Enderroc intensiuObres públiquesRebuig de les plantes de valoritzacióRebuig d’edificació, rehabilitació i reforçEnderroc selectiu i material net d’origen

55%

10%

30%

4% 1%

25

El Programa de gestió de residus de la construcció(PROGROC)

Page 26: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

El Pla Territorial d’Infraestructures de ResidusMunicipals de Catalunya determina les instal·lacionsde gestió que han de donar serveis als diferentsàmbits del país. També assenyalada les dades tècni-ques i de capacitat de les instal·lacions previstes.

El tipus d’instal·lacions de gestió de residus munici-pals són les següents: plantes de transvasament o detransferència, plantes de compostatge, plantes demetanització, plantes de triatge, plantes d’incineraciói altres tractaments tèrmics, plantes per a tractamentsespecífics i dipòsits o controlats. La distribució territo-rial del Pla es divideix en 7 grans zones que, alhora,es divideixen també en un total de 29 subzones.Aquestes subzones corresponen a àmbits territorialsen els quals ja existeixen un mínim d’instal·lacions ientitats de gestió que són objecte d’un estudi detallatde situació i perspectives de futur

Amb el PTSIRMC es posaran en servei 81 noves ins-tal·lacions que se sumaran a les 79 ja existents. Ladistribució sobre el territori respon als principis desuficiència i proximitat per tal d’oferir una xarxa eficaçi eficient que respongui a les necessitats col·lectives ia la lògica del cicle de gestió dels residus i de recu-peració dels recursos.

Actualment ja s’estan desenvolupant actuacionscorresponents a la primera fase de finançament delPla d’acord amb el contracte – programa de l’Agènciade Residus de Catalunya aprovat pel Govern el juliolde 2006. Aquestes actuacions permeten assegurar lasuficiència en els territoris on s’havien de desplegaraccions immediates.

ampliar la xarxa d’infraestructuresde gestió de residus municipals(desplegament de PTIRMC)

26 Els progressos en la gestió dels residus municipals, industrials i de la construcció 2004-2009

Page 27: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Planta

Planta de tractament de fracció resta i FORMECOPARC 4

Planta de tractament de RESTA i FORMCentre de Tractament de Residus Municipals del Vallès Oriental

Planta de digestió anaeròbica i de compostatgeCentre Comarcal de Tractament de Residus del Vallès Oriental

Planta de tractament de fracció resta i millores valorització energèticaCentre Integral de Valorització de Residus del Maresme

Planta de tractament de RESTA i FORMCentre de Tractament de Residus Municipals del Vallès Occidental

Plantes de tractament de RESTA, FORM i VoluminososCentre de tractament de residus municipals de l’Alt Empordà

Planta de RESTA, FORM, Voluminosos, i millores valorització energèticaComplex Tecnològic de Gestió de Residus Municipals deCampdorà

Planta de tractament RESTA, i VoluminososCentre de Tractament de Residus Municipals de Lloret de Mar

Planta compostatge FORMPlanta de compostatge de FORM de la Selva

Planta de tractament de RESTACentre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès

Planta mecanicobiològica de tractament de residusConsorci de Gestió de Residus Municipals del Baix Camp

Planta de tractament de RESTA

Planta voluminososPlanta de voluminosos de Reus

Planta de transferènciesEstació de transferència de l’Alt Camp

Planta de transferènciesEstació de transferència del Baix Penedès

Plantes de tractament de RESTA, FORM i Voluminosos i dipòsit controlatCentre de tractament de residus municipals del Segrià

Planta de transferènciesEstació de transferència de la Vall d’Aran

Municipi

Els Hostalets de Pierola

Granollers

Granollers

Mataró

Vacarisses

Pedret i Marzà

Girona

Lloret de Mar

Sta. Coloma de Farners

Osona

Botarell

Tarragona

Reus

Valls

El Vendrell

Montoliu de Lleida

Vall d’Aran

Estat actual

En fase d’obres

Fase prèvia(elaboració documentació)

Innaguració 18/05/2009

En fase d’obres

En fase d’obres

En Fase d’obres

En Fase prèvia(elaboració documentació i tràmit urbanístic)

En fase d’obres

En fase d’obres

Fase prèvia(tràmit concurs públic)

Innaguració el 25/03/2009

Fase prèvia(elaboració documentació)

Fase prèvia(elaboració documentació)

Fase prèvia(elaboració documentació)

Fase prèvia(elaboració documentació)

Fase prèvia(tràmit concurs públic)

Fase prèvia(elaboració documentació)

Posada en servei prevista

2010 (4rt trimestre)

2012 (4rt trimestre)

2009 (4rt trimestre)

2010 (4rt trimestre)

2010 (3er trimestre)

2011 (2on trimestre)

2013 (1er trimestre)

2010 (4rt trimestre)

2010 (3er trimestre)

2012 (1er trimestre)

2010 (4rt trimestre)

2010 (4rt trimestre)

2010 (4rt trimestre)

2010 (4rt trimestre)

2012 (1er trimestre)

2010 (4rt trimestre)

Estat actual de les infraestructures

Page 28: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

LAS BASES DEL MODELO CATALÁN

Pensar en recursos, en lugar de pensar en residuos, provoca uncambio cultural de primera magnitud que conlleva modificarradicalmente toda la estrategia de gestión y tratamiento de losmateriales de rechazo de la actividad humana.

Un cambio que implica, por un lado, transformar el modo en elque los humanos nos relacionamos con los bienes naturales y,por otro, exige implantar nuevos instrumentos para medir el des-arrollo socioeconómico de los sectores productivos que no esténbasados en el consumo de recursos a gran escala.

Este reto constituye el núcleo de pensamiento sobre el cual seha construido el modelo catalán de gestión de residuos, y másconcretamente el de los municipales. Los progresos alcanzadosen el período 2004-2009 son el resultado de un esfuerzo colecti-vo que debe continuar en los próximos años.

El modelo catalán de gestión de residuos municipales representael máximo aprovechamiento de los residuos como recursos.Consta de tres niveles sucesivos de recuperación.

Las principales bases del modelo• implanta la recogida selectiva de la fracción orgánica conteni-

da en los residuos municipales (FORM) en el conjunto del terri-torio de Cataluña, y la trata para obtener compost de calidad;

• incrementa la eficiencia en la recogida selectiva y valorizaciónde las fracciones orgánica, envases ligeros, papel/cartón,vidrio y otras;

• trata el 100% de la fracción resto mediante procesos de selec-ción de residuos, mecánicos y biológicos para reducir y esta-bilizar el rechazo final y obtener, siempre que sea posible, elmáximo aprovechamiento y valorización de las fraccionessegregadas, como paso previo a la disposición final de unrechazo más inertizado y/o estabilizado;

• racionaliza la planificación de las instalaciones de tratamientoy disposición final, con el objetivo de reducir el desplazamien-to de los residuos y reordenar los flujos actuales;

• impulsa acciones para la reducción de la generación de resi-duos, mediante acuerdos voluntarios o la aplicación de medi-das.

LOS INDICADORES DEL PROGRESO

+ residuos municipales recuperados por tonelada producida

En tan sólo 5 años, en Cataluña se han conseguido recuperar 85kg más de residuos por tonelada producida.

La recuperación se está desarrollando a todos los niveles: pro-veniente de la recogida selectiva, de la recuperación material deltratamiento de la fracción resto y de la valorización de las esco-rias de incineración.

Mientras que en el año 2003 se recuperaban 380,5 kg, en el año2008 se han alcanzado los 466 kg.¡Un aumento del 22,5%!

+ complicidad ciudadana

Los ciudadanos están sensibilizados en reciclar residuos

Un estudio para conocer la opinión de la población catalanasobre este hecho, pone de manifiesto que la gran mayoría deciudadanos le otorgan una gran importancia y lo valoran porencima de 7 (en una escala de 0 a 10).

La mayor parte también cree que seleccionar la basura y reciclarrequiere poco o ningún esfuerzo. Casi un 90% de los ciudada-nos dice separar los diferentes tipos de residuos en su domicilio.

+ de un 70% de los ciudadanos ha visto una mejora en el fomen-to de la recogida selectiva

Los progresos en la gestión de residuos municipales, industriales y de la construcción 2004-2009- Residuos+ Recursos

28

Page 29: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

LAS CLAVES DE LOS PROGRESOS

+ apoyo a la acción preventiva

Desde el año 2004 se han financiando 965 proyectos de preven-ción de entes locales y entidades ciudadanas de toda Cataluña,con una inversión de más de 16 millones de euros. Esta actuaciónpreventiva ha contribuido, por ejemplo, a estabilizar la generaciónde residuos municipales en 1,64 kg por persona y día.

La prevención del consumo de bolsas de plástico

La reducción de las bolsas es una medida de prevención deresiduos incluida en el Programa de gestión de residuos munici-pales de Cataluña 2007-2012, en el que se prevén objetivos dereducción específicos para bolsas de plástico desechable entre-gadas por los comercios. En el marco del Programa, la ARC haimpulsado acuerdos con el sector de la distribución para reducirsu consumo.

Con el fin de estudiar las medidas necesarias, el 14 de febrerode 2009, el Gobierno creó una Comisión de Trabajo formada porrepresentantes de los departamentos de Medio Ambiente yVivienda y de Innovación, Universidades y Empresa, de las enti-dades ambientalistas, de los consumidores y de los diferentessectores comerciales e industriales. Las propuestas de actua-ción se concretaron con la firma, en julio de 2009, del denomi-nado Pacto por la Bolsa, un acuerdo sin precedentes enCataluña entre el Departamento de Medio Ambiente y Vivienda ylas entidades del sector del comercio, la distribución y la fabri-cación de plásticos. Su objetivo es, para el año 2012, reducir un50% el consumo de bolsas desechables en Cataluña respecto alos valores de consumo de 2007.

En el marco de los compromisos del Pacto por la Bolsa, algunasgrandes cadenas de distribución han iniciado el desarrollo demedidas concretas para que los consumidores y consumidorasadquieran hábitos de consumo sostenible, optando por el carri-to de la compra o las bolsas reutilizables en lugar de las bolsasde plástico. Es el caso de Carrefour, Eroski, Alcampo y de otras.

Las organizaciones sectoriales que han firmado el Pacto por laBolsa son la Asociación de Cadenas Españolas deSupermercados (ACES), la Asociación Nacional de GrandesEmpresas de Distribución (ANGED), la Asociación Española deDistribuidoras, Autoservicios y Supermercados (ASEDAS), laConfederación Española de Comercio (CEC), la Confederació deComerç de Catalunya (CCC), el Consell d’Empreses Distribuïdoresd’Alimentació de Catalunya (CEDAC), PIMEC y la AsociaciónEspañola de Fabricantes de Bolsas de Plástico (AEFBP).

Periódicamente, la ARC presentará estudios de verificación delos objetivos alcanzados, comprobando y valorando así la efec-tividad de las medidas adoptadas por el sector de la distribucióny la fabricación. Si se valora que las medidas aplicadas son insu-ficientes, a partir de 2012 el Gobierno promoverá como nuevamedida de prevención que el establecimiento comercial diferen-cie el precio de las bolsas de plástico del precio del productoadquirido y, posteriormente, en función del cumplimiento de losobjetivos, también podrá iniciar un estudio para la implantaciónde un impuesto que grabe su consumo.

+ fomento de la recogida selectiva y la recuperación

Desde el año 2001, el porcentaje de residuos municipales que serecogen de forma selectiva se ha multiplicado por dos (del 17% al34%). Especialmente, desde el año 2004, existe una clara ten-dencia de crecimiento de la recogida selectiva de los residuos y,por lo tanto, de reducción del volumen del resto de basura.

Actualmente, se recuperan uno de cada tres kilos de los resi-duos generados. Esto equivale a 202 kg anuales por persona,cantidad que está en la línea de lo que se realiza en el resto depaíses de la Unión Europea de los 15 (225 kg). Nos encontra-mos, de todos modos, por encima de la media de los países dela OCDE (30%) y de la media española (12%).

Recogida selectiva en Cataluña. (202 kg anuales recuperados per cápita) 34,4%

En línea con los niveles de los países UE-15 (225 kg anuales recuperados per cápita)

Por encima de los niveles de:- la media de la Organización para la Cooperación

y el Desarrollo Económico (OCDE), que es del 30%- la media española, que se sitúa en el 17%

(según datos 2007 Agencia Eurostat)

La recogida selectiva de la orgánica (restos de comida) es laparte de los residuos recogidos selectivamente que más haaumentado. Se ha incrementado un 4,5 % respecto al año 2007.En el año 2008 se han recogido selectivamente 315.804 tonela-das de materia orgánica. El 20,5% de los residuos generados.

Actualmente, en 557 municipios catalanes, de los 946 existentes,se recoge selectivamente la fracción orgánica de los residuosmunicipales. Esto representa un 59% de los municipios.

El período de presentación del Plan de despliegue de la RS dela FORM (según la Ley 9/2008) finalizó en agosto del 2009. El84% de los entes locales entregaron su Plan de despliegue.

29

Page 30: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Uno de los rasgos esenciales del modelo de gestión de residuosmunicipales es la total implantación de la recogida selectiva ytratamiento de la fracción orgánica en el conjunto del territorio deCataluña en el año 2010.

+ participación ciudadana e implicación territorial

El establecimiento de convenios y alianzas de colaboración conlos diferentes agentes y sectores implicados en la nueva culturade los residuos está favoreciendo la mejora de la gestión local ycomarcal de los residuos.

Los proyectos impulsados con las entidades y agentes de todo elterritorio permite trabajar estrechamente con el tejido social y eco-nómico catalán y encontrar las fórmulas y las soluciones más ade-cuadas para cada situación y circunstancia.

El Consejo para la Prevención y Gestión de Residuos

La creación del Consejo para la Prevención y Gestión deResiduos actúa como órgano de asesoramiento de la Agenciade Residuos de Cataluña, cuyos objetivos son promover la trans-parencia en la información y fomentar la participación activa dela ciudadanía. En ese sentido, ha permitido abrir un espacio dedebate y consenso con los agentes y entidades más represen-tativas del sector, las cuales están ampliamente representadascon objeto de garantizar su implicación en la toma de decisionesen materia de prevención y gestión de residuos.

Las campañas comunicativas

La comunicación es un instrumento clave para implicar a los ciu-dadanos en la nueva cultura de los residuos.

Las campañas impulsadas por la Agencia de Residuos deCataluña han perseguido el objetivo de fomentar la reducción deresiduos y aumentar la recogida selectiva de las diferentes fraccio-nes (materia orgánica, papel y cartón, vidrio, envases...) al tiempoque se cambiaban actitudes sociales y hábitos de consumo.

Campaña Aquireduim.cat (Aquí reducimos): primera campañapublicitaria institucional para el fomento de la reducción deresiduos. Un 72% de los ciudadanos han considerado queesta actuación ha sido útil para mejorar la sensibilidad colecti-va para con la reducción de residuos.

Campaña D’aquí a aquí (De aquí a aquí): primera campañageneral de recogida selectiva de la fracción orgánica. Dirigidaal conjunto de la ciudadanía y a los responsables políticoslocales para dar a conocer que la separación y la recogidaselectiva de la fracción orgánica es básica, necesaria, fácil deimplementar y absolutamente normal y habitual en una socie-dad avanzada.

Campaña Aquireciclem.cat (Aquí reciclamos): primera campañaparticipativa de recogida selectiva.

Campaña La revolució dels petits gestos ha començat (La revo-lución de los pequeños gestos ha empezado). Segunda campa-ña institucional para el fomento de la recogida selectiva de lafracción orgánica. Esta campaña continúa la línea comunicativadel Gobierno de la Generalitat para el fomento de las prácticasy actitudes responsables desde un punto de vista cívico yambiental. Así, se muestra de qué modo, con los pequeños ges-tos de los ciudadanos y la acción del Gobierno, se consiguemejorar la convivencia cívica y el medio ambiente.

La realización de jornadas es también una herramienta clave paraconsolidar la nueva cultura de los residuos.

Desde 2003 se han organizado seis jornadas dirigidas a la pre-vención. En 2007, 2008 y 2009 se han celebrado las Jornadastécnicas sobre compostaje (COMPOSTARC); asimismo, en 2008y 2009 se han organizado Jornadas sobre la Gestión deResiduos como Subproductos y, finalmente, la Jornada bianualsobre Comunicación COMUNICARC, en 2007 y 2009.

También es importante la participación o el impulso de eventos yjornadas de ámbito nacional y europeo. Durante el año 2008,tuvieron lugar, entre otros, el 6º Seminario Binacional sobreGestión Pública Municipal, el Workshop on Energy Saving andRecycling of Electronic Waste, las Jornadas de trabajo sobrelegislación europea relativa al vertido de residuos, el SeminarioEcodiseño experimental y reciclaje, el II Foro ASEGRE sobre resi-duos peligrosos, el IIII IWA International Conference on Odourcon VOC, la 1ª Reunión Mediterránea sobre Consumo yProducción Sostenible, y la Conferencia ACR+ sobre prevención,dentro de la Semana europea de la prevención.

Durante el año 2009, en el ámbito internacional y europeo, sehan celebrado eventos importantes como el Primer CongresoInternacional de Innovación en la Gestión y Tratamiento deResiduos Municipales REINNOVA y la Conferencia Europea dePrevención de Residuos.

La dotación de infraestructuras

Cataluña cuenta actualmente con una amplia red de infraestruc-turas para el tratamiento y valorización de los residuos (munici-pales, industriales, ganaderos, de la construcción y especiales)que abarca todo el territorio. Tiene como objetivo aumentar larecuperación de recursos y reducir la cantidad de residuo final.

Desde 2004 se está impulsado la implantación de nuevasinfraestructuras y el cierre de aquellas que finalizaban su vidaútil:

30

Page 31: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Clausuras realizadas

Clausura del depósito de l’AldeaDispone de una capa de drenaje de aguas superficiales elabo-rada con neumáticos antiguos y triturados, una iniciativa pioneraen España, que se inspira en experiencias de Estados Unidos yFrancia. Al utilizar neumáticos fuera de uso se evita extraer ytransportar 9.000 metros cúbicos de gravas. De este modo, seda un uso alternativo a los neumáticos y se contribuye al des-arrollo sostenible.

Instalaciones en servicio

Depósito controlado arcillera ElenaSe restaura con balas estabilizadas que provienen de la línea deselección manual y mecánica de los residuos municipales quese tratan en un ecoparque. El buen comportamiento de las balasy su mínimo impacto ambiental son garantías para este nuevomodelo. En el año 2007 se encargó un estudio a la UniversidadPolitécnica de Cataluña para evaluar el comportamiento debalas para usos como este. Su capacidad es de 1 millón de m3

de balas.

Depósito controlado de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell)Se ha realizado la adecuación de un nuevo vaso de vertido parauna capacidad de 746.000 m3.

Ampliación y mejora del depósito controlado de Clariana de Cardener (Solsonès)Ampliación de su capacidad hasta 72.000 m3 (5 años), con lamodernización del proceso mediante el prensado en balas. Poreste motivo se ha construido también una planta de prensado yembalaje.

Planta de reciclaje de residuos de la construcción en Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental)Garantiza un tratamiento integral de los residuos de la construc-ción. Supone un salto tecnológico que permite sustituir los pro-cesos manuales por otros automatizados. Su capacidad de tra-tamiento es de 75 toneladas de residuos de la construcción porhora.

Instalaciones en desarrollo

Ecoparc 4 Els Hostalets de PierolaMejorará las condiciones de los residuos que terminan en eldepósito de Can Mata, puesto que se tratarán previamente.Tendrá una capacidad de tratamiento de 300.000 toneladasanuales.

Planta de compostaje de Granollers (Vallès Oriental)Los objetivos son maximizar la producción de biogás y el com-puesto de alta calidad y gestionar y tratar los residuos con elmáximo cuidado hacia el entorno. Su capacidad de procesa-miento de materia orgánica es de 45.000 toneladas anuales. El18 de mayo de 2009 fue inaugurada por el Presidente de laGeneralitat. Actualmente se encuentra en fase de puesta enmarcha.

Planta de compostaje de Sta. Coloma de Farners (La Selva)Con una capacidad de tratamiento de 12.500 t/año, se remode-lará para disponer de una instalación que se prevé totalmentecerrada y confinada con sistema de depuración de aires y ges-tión adecuada de las aguas residuales.

Centro integral de valorización de residuos de Mataró (Maresme)En colaboración con el Vallès Oriental. Permite el máximo trata-miento de residuos y así rehuir los que deberán ser incinerados.Capacidad de 195.000 toneladas/año.

Centro de tratamiento de residuos de Vacarisses (Vallès Occidental)Apuesta por un modelo de gestión de los residuos basado en laprevención y la máxima recuperación. De este modo, se evita lle-var residuos sin tratar a las instalaciones de disposición final.Tendrá una capacidad de tratamiento de resto de 245.000 tonela-das/año, y de gestión de materia orgánica de 20.000 toneladas/añoen una primera fase, y 20.000 más en una segunda fase.

Planta de tratamiento de fracción resto de Botarell (Baix Camp)Garantiza el tratamiento mecánico-biológico necesario para elresto de basura antes de ser considerada rechazo. La instala-ción está dimensionada para tratar 85.000 toneladas anuales deresto de basura. Esta instalación fue inaugurada el 25 de marzode 2009 por el Presidente de la Generalitat. Ahora ha empezadoel período de puesta en marcha con el fin de que antes de quefinalice 2009 se encuentre a pleno rendimiento.

Centro de tratamiento de residuos de Lloret de Mar (La Selva)La infraestructura está totalmente cerrada y confinada, con sis-tema de depuración de aire y gestión de las aguas residuales, yotras instalaciones y servicios auxiliares. Tratará unas 93.500toneladas de resto de basura cada año. Se encuentra en fase deobras.

31

Page 32: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

+ compromiso económico

La Agencia de Residuos de Cataluña dispone de un programade inversiones para promover el desarrollo de las actuacionesdel Plan de acción de gestión de residuos municipales y cons-truir las instalaciones previstas dentro del Plan territorial y secto-rial de infraestructuras de gestión de residuos municipales.

El contrato-programa aprobado por el Gobierno destina unos925 millones de euros a la financiación de mejoras y a la cons-trucción de nuevas instalaciones de carácter urgente.

Para incentivar la implantación de medidas de prevención yampliar y mejorar la recogida selectiva y la gestión de los resi-duos municipales, la ARC dispone de varias convocatorias anua-les de subvención o líneas de ayuda. Desde 2004, las ayudastotales han superado los 113 millones de euros.

El nuevo canon de residuos

La Ley 16/2003 estableció la creación de un canon de 10 Û/tone-lada que graba el destino de los residuos municipales en insta-laciones de depósito controlado, tanto de titularidad públicacomo privada, situadas en Cataluña. Este instrumento ha permi-tido priorizar la prevención y la valorización de los residuos, y darun impulso eficaz de las operaciones de recogida selectiva,separación y reciclaje de los residuos. El importe es finalista y,como mínimo, el 50% de los fondos generados se aplican a lavalorización de la fracción orgánica.

Actualmente, a este canon se le añade también el nuevo canonde 5 €/t sobre los residuos municipales destinados a incinera-ción, creado por la Ley 8/2008 de financiación de las infraes-tructuras de gestión de los residuos y de los cánones sobre ladisposición del rechazo de los residuos.

En los próximos años, estos instrumentos económicos seráncapitales para la promoción de políticas positivas en el campode la prevención y el reciclaje de residuos.

y una normativa avanzada

La normativa catalana también ha sido adaptada para impulsarun modelo de gestión de los residuos más sostenible. Estoscambios han acomodado la legislación catalana de residuos alas directrices europeas sobre recogida selectiva y tratamientode residuos. Ponen el énfasis en la prevención, la reutilización yla recuperación, tanto material como energética, previa al trata-miento final.

La Ley 9/2008, reguladora de los residuos, que modifica la6/1993,- exige que se implante la recogida selectiva de todos los resi-

duos en todos los municipios de Cataluña, independientemen-te de su número de habitantes,

- crea el Plan territorial sectorial de infraestructuras de gestiónde residuos municipales (PTSRM) para el período 2005-2012,

- establece de qué modo se compensará a los ayuntamientos,consejos comarcales y consorcios de gestión que tengan ensu territorio plantas de residuos especiales de servicio público,y plantas de gestión del rechazo previstas en el Plan territorial,

- garantiza el tratamiento de los residuos que no se recogen deforma separada, y da prioridad a la recuperación material,

- asegura la participación social mediante comisiones de segui-miento de las plantas de gestión de residuos que sean de inte-rés general y estratégico.

y la Ley 8/2008, de financiación de las infraestructuras de gestiónde los residuos y de los cánones sobre la disposición del recha-zo de los residuos.- regula la obligación de la Generalitat de Catalunya de financiar

las plantas de gestión de residuos municipales, mientras quelos entes locales asumen los gastos de explotación de estasinstalaciones,

- y establece nuevas figuras tributarias (los cánones), que nosuponen en caso alguno un incremento de la tasa de basuraal ciudadano sino que siempre retornan a los municipios. Eldestino de estos cánones es que se inviertan en el fomento dela recogida separativa de residuos.

Con la aprobación de estas dos leyes (9/2008 y 8/2008) se incor-poran los criterios establecidos en la DIRECTIVA 2008/98/CEDEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 19 denoviembre de 2008 sobre los residuos.

El Decreto Legislativo 1/2009, de 21 de julio por el cual se aprue-ba el Texto refundido de la Ley reguladora de los residuos, refun-de en un texto único:- la Ley 6/1993, de 15 de julio, reguladora de los residuos- la Ley 11/2000, de 13 de noviembre, reguladora de la incine-

ración de residuos- la Ley 15/2003, de 13 de junio, de modificación de la Ley

6/1993- y la Ley 9/2008, de 10 de julio, de modificación de la Ley

6/1993.

32

Page 33: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

desplegar las iniciativas previstas en la planificación

El Programa de gestión de residuos municipales (PROGREMIC)

La actuación de la ARC para aumentar la recuperación de resi-duos y minimizar los destinados a eliminación final está dandobuenos resultados gracias a la suma de esfuerzos por parte delos entes locales, el sector industrial y comercial, las entidades ycolectivos ciudadanos y, en general, del conjunto de la ciudada-nía catalana.

Por ello, la ARC continuará impulsando el proceso de mejorapara la reducción, recuperación y minimización trabajando ensiete ámbitos básicos:

• Perfeccionamiento del modelo (I+D+i)• Prevención• Sensibilización• Mejora de recogida selectiva• Infraestructuras• Compromiso económico• Normativa adaptada al avance del modelo

El Programa de gestión de residuos industriales (PROGRIC)

Los objetivos generales del nuevo programa son:• minimizar la generación de residuos industriales y reducir la

peligrosidad al tiempo que se potencia la adopción de lasmejores técnicas disponibles (MTD);

• aumentar cuantitativamente y cualitativamente la valorizaciónde los residuos;

• potenciar la autosuficiencia territorial, minimizando las necesi-dades de transporte;

• promover la búsqueda aplicada;• reducir las fracciones destinadas a disposición del rechazo;• mejorar la separación en origen de los residuos asimilables a

urbanos;• favorecer la participación y colaboración de todos los agentes

implicados;• desarrollar una estrategia para la recuperación de los suelos

contaminados;• promover la implantación de incentivos económicos.

El Programa de gestión de residuos de la construcción (PROGROC)

Los ejes de actuación futuros quedan definidos en los sieteámbitos siguientes:• Prevención• Valorización y deposición controlada• Implantación del modelo de gestión• Desarrollo de infraestructuras• Investigación, Desarrollo e Innovación Tecnológica• Control y seguimiento• Formación, sensibilización, educación

Ampliar la red de infraestructuras de gestión de residuos municipales(despliegue de PTIRMC)

El Plan territorial de infraestructuras de residuos municipales deCataluña determina las instalaciones de gestión que deben pres-tar servicios a los diferentes ámbitos del país. También señala losdatos técnicos y de capacidad de las instalaciones previstas.

Los tipos de instalaciones de gestión de residuos municipalesson los siguientes: plantas de trasvase o de transferencia, plan-tas de compostaje, plantas de metanización, plantas de selec-ción de residuos, plantas de incineración y otros tratamientos tér-micos, plantas para tratamientos específicos y depósitos o con-trolados. La distribución territorial del Plan se divide en 7 gran-des zonas que, a su vez, se dividen también en un total de 29subzonas. Estas subzonas corresponden a ámbitos territorialesen los cuales ya existe un mínimo de instalaciones y entidadesde gestión que son objeto de un estudio detallado de situación yperspectivas de futuro.

Con el PTSIRMC se pondrán en servicio 81 nuevas instalacionesque se sumarán a las 79 ya existentes. La distribución sobre elterritorio responde a los principios de suficiencia y proximidadcon el fin de ofrecer una red eficaz y eficiente que responda a lasnecesidades colectivas y a la lógica del ciclo de gestión de losresiduos y de recuperación de los recursos.

Actualmente ya se están desarrollando actuaciones correspon-dientes a la primera fase de financiación del Plan de acuerdocon el contrato – programa de la Agencia de Residuos deCataluña aprobado por el Gobierno en julio de 2006. Estasactuaciones permiten asegurar la suficiencia en los territoriosdónde se debían desplegar acciones inmediatas.

33

Page 34: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

THE FOUNDATIONS OF THE CATALAN MODEL

To think of waste as a supply of resources instead of merelywaste leads to a major change in perspective, entailing a radicalmodification of the entire strategy employed when managing andprocessing human generated refuse.

A change which signifies both transforming the way in whichhumans relate to natural assets while also demanding new toolsto measure the socio-economic development of those productionsectors not based on large scale consumption of resources.

This challenge is the core reflection on which the Catalan modelof waste management has been built, specifically as regardsmunicipalities. The progress achieved between 2004 and 2009 isthe result of a collective effort which must continue over the com-ing years.

The Catalan model of municipal waste management representsthe maximum exploitation of waste as a resource.It comprises three successive levels of recovery.

The chief foundations of the model• It introduces selective collection of the organic fraction of

municipal solid waste (OFMSW) throughout Catalonia andprocesses it to obtain quality compost;

• It increases the efficiency of selective collection and recoveryof the organic fraction, light packaging, paper/cardboard,glass and others;

• It processes 100% of the rest fraction using mechanical or bio-logical waste selection processes to reduce and stabilise finalreject waste and obtain, whenever possible, maximum utilisa-tion and recovery of segregated fractions as a prior step to thefinal disposal of more inert and/or stabilised reject waste;

• It streamlines the planning of processing and final disposalfacilities in order to reduce the transportation of waste andrestructure current flows;

• It drives activities to reduce waste generation via voluntaryagreements or the imposition of measures.

PROGRESS INDICATORS

+ Municipal waste recovered per tonne produced

In just 5 years, over 85 kg more waste per tonne produced hasbeen recovered in Catalonia.

Recovery is being developed on all levels: From selective collec-tion, from material recovery of the rest fraction processing andthe recovery of incinerator ash.

In 2008, 466 kg. were recovered as compared to 380.5 kg. in2003.A 22.5% increase!

+ Citizen involvement

Citizens are aware of the need to recycle waste

A survey conducted to learn the opinion of the population ofCatalonia on this topic reveals that most citizens attach greatimportance to it and give it a score of over 7 (on a scale from 0to 10).

A majority also believes that selecting refuse and recyclingrequires little or no effort. Almost 90% claim to separate the vari-ous types of waste in their home.

over 70% of citizens have seen an improvement in the promotionof selective collection

Progress made in the management of municipal, industrial and construction waste 2004-2009- Waste+ Resources

34

Page 35: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

THE KEYS TO PROGRESS

+ Support for preventive action

Since 2004, 965 prevention projects by local and social institutionshave been financed throughout Catalonia with an investment of over16 million euros. For example, these preventive measures havehelped to stabilise the generation of municipal waste at 1.64 kg. perperson per day.

Avoiding the use of plastic bags

Reducing the use of bags is a waste prevention measure includ-ed in the municipal waste management programme of Catalonia2007-2012, which sets out specific targets for reducing the useof disposable plastic bags offered in shops. As part of theProgramme, the ARC has brokered agreements with the distribu-tion sector to reduce their consumption.

On 14 February 2009, the Government set up a WorkingCommittee to study the necessary measures, comprising repre-sentatives of the Departments of the Environment and Housingand Innovation, Universities and Companies, environmental insti-tutions, consumers and various commercial and industrial sec-tors. The proposals for action were detailed in the “BagAgreement” signed in July 2009, an unprecedented step inCatalonia between the Department of the Environment andHousing and the commercial, distribution and bag manufacturingsector companies. Its aim is to reduce the consumption of dis-posable bags in Catalonia by 50% by the year 2012 compared tothe consumption recorded in 2007.

In line with the commitments of the Bag Agreement, certain largedistributor chains have started to adopt specific measures toenable consumers to acquire sustainable consumer habits, choos-ing to use a shopping trolley or reusable bags instead of plasticbags. This is the case of Carrefour, Eroski, Alcampo and others.

The organisations in the sector which have signed the BagAgreement are the Association of Spanish Supermarket Chains(ACES), the National Association of Large Distributors (ANGED),the Spanish Association of Distributors, Self-Service stores andSupermarkets (ASEDAS), the Spanish Trade Association (CEC),the Catalan Trade Association (CCC), the Council of FoodstuffDistributors of Catalonia (CEDAC), the SMEs Association ofCatalonia (PIMEC) and the Spanish Association of Plastic BagManufacturers (AEFBP).

The ARC will present regular studies to verify the targets met,checking and assessing the effectiveness of the measuresadopted by the distribution and manufacturing sector. If themeasures applied are judged to be insufficient, the Government

will, as from 2012, promote a new preventive measure in whichthe establishment’s ticket should differentiate between the priceof the plastic bags and the price of the item purchased and sub-sequently, in accordance with the attainment of the objectives, itmay also launch a survey for the introduction of a tax on their con-sumption.

+ Promotion of selective collection and recovery

Since the year 2001, the percentage of municipal waste collectedselectively has increased twofold (from 17% to 34%). And in par-ticular, since 2004, there has been a clear upward trend in selec-tive waste collection and therefore a reduction in the volume ofremaining refuse.

At present, one of every three kilos of waste generated is recov-ered. This is equal to 202 kg a year per person, an amount whichis in keeping with the EU-15 (225 kg.). We are in any event abovethe average of the OECD countries (30%) and the Spanish aver-age (12%)

Selective collection in Catalonia. (202 kg a year recovered per capita) 34.4%

In line with the levels of the EU countries-15 (225 kg a year recovered per capita)

Above the levels of:- the average of the Organisation for Economic Cooperation

and Development (OECD) which is 30% - the Spanish average, which stands at 17%

(according to 2007 data from the Eurostat Agency)

the selective collection of organic matter (leftover food) is the partof the selectively collected waste which shows most growth. Ithas risen 4.5 % over 2007. In 2008, 315,804 tonnes of organicmatter were selectively collected. 20.5% of the waste generated.

There are currently 557 Catalan municipalities of the 946 in exis-tence which selectively collect the organic fraction of municipalwaste. This accounts for 59% of the municipalities.

The presentation period of the SC (Selective Collection) RolloutPlan of the OFMSW (under Law 9/2008) ended in August 2009.84% of local institutions delivered their Rollout Plan.

One of the key features of the municipal waste managementmodel is the full implementation of selective collection and pro-cessing of the organic fraction throughout Catalonia in the year2010.

35

Page 36: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

+ Citizen participation and territorial involvement

Local and district waste management is improving thanks to theestablishment of cooperation agreements and alliances with thevarious agents and sectors involved in the new waste culture.

The projects undertaken with this institutions and agents through-out Catalonia make it possible to work closely with the Catalaneconomic and social fabric and seek out the most appropriatesolutions and methods for each situation and circumstance.

The Council for Waste Prevention and Management

The Council for Waste Prevention and Management acts as anadvisory body of the Waste Agency of Catalonia, whose objec-tives are to promote transparency in information and invite activecitizen participation. In this respect, it has created a forum fordebate and consensus with the most representative agents andinstitutions in the sector, which are broadly represented so as toensure their involvement in decision-making with regard to wasteprevention and management.

Communication campaigns

Communication is a key tool for involving citizens in the newwaste culture.

The campaigns launched by the Waste Agency of Catalonia seekto foster the reduction of waste and increase selective collectionof the various types of fractions (organic matter, paper and card-board, glass, packaging…) while changing social attitudes andconsumer habits.

Aquireduim.cat Campaign (Here we reduce): first institutionaladvertising campaign to encourage the reduction of waste.72% of citizens consider that this activity was useful for height-ening collective awareness as regards the reduction of waste.

D’aquí a aquí Campaign (From here to here): first general cam-paign on selective collection of the organic fraction. Targetedat local politicians and society as a whole to make them awarethat separating and selectively collecting the organic fraction isa basic, necessary, easy-to-implement step which is totally nor-mal and customary in an advanced society.

Aquireciclem.cat Campaign (Here we recycle): first participativecampaign on selective collection.

La revolució dels petits gestos ha començat Campaign (The rev-olution of small actions has begun). Second institutional cam-paign on promoting selective collection of the organic fraction.This campaign continues the line of communication of theGovernment of the Generalitat to encourage responsible prac-tices and attitudes from a civic and environmental viewpoint. Itshows how, with small actions taken by citizens and Governmentefforts, it is possible to improve civic coexistence and the envi-ronment.

Seminars are also a key tool for consolidating the new waste culture.

Six seminars on prevention have been held since 2003. In 2007,2008 and 2009 technical seminars on composting were held(COMPOSTARC); in 2008 and 2009 Seminars on WasteManagement as By-products were held and lastly the Seminar onCommunication COMUNICARC, held every two years, in 2007and 2009.

Participation and the promotion of national and European eventsand seminars are also essential. 2008 saw the organisation of,amongst others, the 6th Binational Seminar onMunicipal Public Management, the Workshop on Energy Savingand Recycling of Electronic Waste, the working seminars onWaste disposal-related European legislation, the SeminarExperimental Ecodesign and recycling, the 2nd ASEGRE Forumon hazardous waste, the 3rd IWA International Conference onOdour with VOC, the 1st Mediterranean Meeting on SustainableConsumption and Production and the ACR+ Conference on pre-vention, as part of European Prevention Week.

On an international and European scale, major events took placein 2009 such as the First International Congress on Innovation inMunicipal Waste Management and Processing, REINNOVA, andthe European Waste Prevention Conference.

Provision of infrastructures

Catalonia currently has an extensive infrastructure network for thetreatment and recovery of waste (municipal, industrial, livestock,construction and special waste) which covers the entire territory.Its aim is to increase the recovery of resources and reduce thefinal amount of waste.

The introduction of new infrastructures and closure of those end-ing their useful life have been promoted since 2004.

36

Page 37: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Closures

Closure of the Aldea landfillIt has a drainage layer for surface water made from old, crushedtyres, a pioneering initiative in Spain, inspired by experiences inthe United States and France.Using unserviceable tyres avoids the extraction and transporta-tion of 9,000 cubic metres of gravel. Thus, the tyres are put to analternative use which contributes to sustainable development

Facilities in operation

Arcillera Elena controlled landfillIt has been restored with stabilised bales from the manual andmechanical selection line of municipal waste which is treated inan eco-park. The sound performance of the bales and their min-imum environmental impact guarantee the efficiency of this newmodel. In 2007, the Universitat Politècnica of Catalonia was com-missioned to conduct a survey to evaluate the performance ofbales for uses such as this. Its capacity is 1 million m3 of bales.

Castellnou de Seana controlled landfill (Pla d'Urgell)A new landfill site has been adapted for a capacity of 746,000 m3.

Enlargement and enhancement of the controlled landfill at Clariana de Cardener (Solsonès)Capacity increased to 72,000 m3 (5 years), with the modernisa-tion of the process via bale compression. A compression andpacking plant has been built for this purpose.

Construction waste recycling plant at Les Franqueses del Vallès(Vallès Oriental)This guarantees comprehensive treatment of construction waste.It is a technological step forward in the replacement of manualprocesses by automation. Its processing capacity is 75 tonnes ofconstruction waste per hour.

Facilities under development

Ecoparc 4 Els Hostalets de PierolaIt will improve the condition of the waste destined to the Can Matalandfill as it will be pre-treated. It will boast a processing capaci-ty of 300,000 tonnes a year.

Granollers Composting Plant (Vallès Oriental)The aim is to maximise the production of biogas and high qualitycompost while managing and processing the waste with maxi-mum respect for the environment. Its organic matter processingcapacity is 45,000 tonnes a year. It was inaugurated by thePresident of the Generalitat on 18 May 2009. It is currently at thestart-up stage.

Sta. Coloma de Farners Composting Plan (La Selva)With a current processing capacity of 12,500 tonnes/year, it is tobe remodelled to create a fully closed and self-contained plantwith an air purification system and suitable waste water manage-ment.

Integral waste recovery centre of Mataró (Maresme)In conjunction with Vallès Oriental. It allows maximum waste pro-cessing to reduce that otherwise destined for incineration.Capacity of 195,000 tonnes/year.

Vacarisses waste processing centre (Vallès Occidental)It applies a waste management model based on prevention andmaximum recovery. It is therefore unnecessary to transportunprocessed waste to final disposal facilities. It will have a rest frac-tion processing capacity of 245,000 tonnes/year, organic mattermanagement of 20,000 tonnes/year and 20,000 more in the secondphase.

Rest fraction processing plant of Botarell (Baix Camp)This ensures the mechanical-biological processing necessary forthe rest fraction before being considered reject waste. The plantis sized to process 85,000 tonnes a year of refuse rest. This plantwas inaugurated by the President of the Generalitat on 25 March2009. The start-up phase has now commenced to bring it into fulloperation before the end of 2009.

Lloret de Mar waste processing centre (La Selva)The infrastructure is totally closed and self-contained with an airpurification system and waste water management, and otherancillary facilities and services. It will process some 93,500tonnes of refuse rest every year. It is currently under construction.

37

Page 38: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

+ Economic commitment

The Waste Agency of Catalonia has an investment programme topromote the performance of the activities described in theMunicipal waste management action plan and to build the facili-ties contained in the Territorial and sector infrastructures plan forthe management of municipal waste.

This programme-contract approved by the Government will allo-cate 925 million euros to financing improvements and to the con-struction of new, urgently required facilities.

In order to incentivise prevention measures and expand andimprove selective collection and management of municipalwaste, the ARC has several yearly subsidies or lines of aid. Thetotal aid received since 2004 exceeds 113 million euros.

The new waste charge

Law 16/2003 establishes the introduction of a charge of10Û/tonne on municipal waste taken to controlled landfill facilities,both public and private, in Catalonia. This has made it possibleto prioritise the prevention and recovery of waste and effectivelydrive operations such as selective collection, separation andrecycling of waste. The amount is pre-allocated, and a minimumof 50% of the funds generated will be used for the recovery of theorganic fraction.

At present, this charge is coupled with a new 5 €/t charge onmunicipal waste intended for incineration, created by Law 8/2008on the financing of the infrastructures for waste management andcharges for disposal or waste refuse.

Over the coming years, these economic instruments will beessential for the promotion of positive policies in the field of wasteprevention and recycling.

And advanced legislation

Catalan legislation has also been adapted to push forward amore sustainable waste management model. These changeshave served to transpose into Catalan legislation the Europeanguidelines on selective collection and processing of waste. Theyemphasize the prevention, reutilisation and recovery of bothmaterial and energy resources prior to final processing.

Law 9/2008, governing waste matters, in amendment of 6/1993,- requires that selective collection of all waste be introduced in

all the municipalities of Catalonia irrespective of the number ofinhabitants.

- creates the Territorial plan for the municipal waste manage-ment infrastructure sector (PTSRM) for the period 2005-2012,

- sets forth how to reward town councils, district councils andmanagement consortiums which have special public wasteplants and reject waste plants considered in the Territorial plan,

- guarantees the processing of waste not collected separatelyand lends priority to the recovery of material,

- ensures social participation via monitoring committees ofwaste management plants of general or strategic interest.

and Law 8/2008, on the financing of waste management infra-structures and charges on the disposal of reject waste.- regulates the obligation of the Generalitat of Catalonia to

finance municipal waste management plants while local institu-tions bear the operating costs of these facilities.

- and establishes new tax measures (two charges) which repre-sent no increase in refuse collection rates for the public butwhich revert to the municipalities. The amounts charged areallocated to investment in the promotion of separate waste col-lection.

The enactment of these two laws (9/2008 and 8/2008) incorpo-rates the criteria set forth in DIRECTIVE 2008/98/CE OF THEEUROPEAN PARLIAMENT AND COUNCIL dated 19 November2008 on waste.

Legislative Decree 1/2009, dated 21 July which approves theconsolidated text of the Law regulating waste, consolidates in asingle text:- Law 6/1993, dated 15 July, governing waste matters- Law 11/2000, dated 13 November, regulating waste incinera-

tion- Law 15/2003, dated 13 June amending Law 6/1993 - And Law 9/2008, dated 10 July amending Law 6/1993

38

Page 39: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Rollout of planned initiatives

The Municipal waste management programme (PROGREMIC)

The ARC's efforts to recover waste and minimise those destinedfor final disposal report good results thanks to the joint effort oflocal institutions, the industrial and commercial sector, citizeninstitutions and collectives and all in all, the citizens of Cataloniaas a whole.

It is for this reason that the ARC will continue to drive forwardimprovements in reduction, recovery and minimisation by work-ing in seven basic areas:

• Perfecting the model (R&D&i)• Prevention• Awareness• Improvement of selective collection• Infrastructures• Economic commitment• Legislation adapted to the progress of the model

The Industrial waste management programme (PROGRIC)

The general objectives of the new programme are to:• minimise the generation of industrial waste and reduce haz-

ardousness while promoting the adoption of the best tech-niques available (MTD);

• quantitatively and qualitatively increase the recovery of waste;• boost territorial self-sufficiency by minimising transport needs;• promote applied searches;• reduce fractions destined for reject waste disposal;• improve separation at source of urban type waste;• encourage the participation and cooperation of all agents

involved;• develop a strategy for the recovery of polluted land;• promote the introduction of economic incentives.

The Construction waste management programme (PROGROC)

The future courses of action are defined by the seven followingareas:• Prevention• Recovery and controlled disposal• Introduction of the management model• Development of infrastructures• Research, Development and Technological Innovation• Control and monitoring• Training, awareness, education

Enlarge the municipal waste management infrastructure network(rollout of PTIRMC)

The Territorial infrastructure plan for municipal waste in Cataloniasets out the management facilities which are to render servicesto the various areas of the country. It also indicates the technicaldata and capacity of the planned facilities.

The types of municipal waste management facilities are as fol-lows: Transfer plants, composting plants, methanisation plants,waste selection plants, incineration and other thermal treatmentplants, plants for specific treatments and controlled landfills. Theterritorial distribution of the Plan is divided into 7 major areaswhich are subdivided into a total of 29 sub-areas. These sub-areas correspond to territorial districts in which there exist mini-mum facilities and management bodies which are studied indetail together with their prospects.

With the PTSIRMC, 81 new facilities will come into service in addi-tion to the existing 79. The territorial distribution is in consonancewith the principles of sufficiency and proximity so as to providean effective and efficient network to meet the collective needsand the rationale of the waste management and waste recoverycycle.

The activities planned in the first financing phase of the Planunder the contract are now being undertaken: the programme ofthe Waste Agency of Catalonia approved by the Government inJuly 2006. These activities ensure sufficiency in the areas whereimmediate action is to be rolled out.

39

Page 40: Residus · Quin grau d’importància li dóna a la reducció de residus (reciclar i seleccionar les escombraries? 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ns/nc

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

ww

w.a

rc-c

at.n

et