Post on 09-Jul-2015
TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
Salvador Vila Esteve.Història del Món Contemporani.
1r Batxillerat.
1.- DEFINICIÓ. - Què és? Canvi qualitatiu d’abast universal que suposa la
transformació de les condicions tècniques i socials de la producció.
- On es va produir? A Anglaterra.- Quan? Entre 1764 i 1830.- La Revolució Industrial és el canvi qualitatiu i la
industrialització l’expansió posterior d’aquest canvi per tot el món.
2.- CARACTERÍSTIQUES.- Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica
de la producció → augment de la productivitat.- Producció per a la venda → creixement dels mercats →
mercat mundial.- Divisió social entre burgesos i proletaris → conflictes.- Desplaçament de mà d’obra de l’agricultura a la
indústria.- Èxode rural → urbanització.- El capital és la base de l’economia.- Canvis en la producció: de la ferramenta a la màquina i
del taller a la fàbrica.- Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic.
3.- CAUSES DE LA R.I.
3.1.- Les noves relacions socials de producció capitalistes.3.2.- La revolució agrícola anglesa.3.3.- Les transformacions a la manufactura.3.4.- El creixement del comerç.3.5.- La revolució demogràfica.3.6.- Millores en el transport.3.7.- Les noves màquines ( i fàbriques) i matèries primeres
(cotó i ferro).3.8.- El ferrocarril.
3.1.- Les noves relacions socials de producció capitalistes.
La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com a base del nou sistema capitalista.
Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.
Possibles eixides
Jornalers al camp
Indústria a domicili
Emigració a la ciutat → fàbriques
Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvid’un salari (capitalisme)
3.2.- La revolució agrícola anglesa (I).Canvis en l’estructura de la propietat:
els cercaments (enclosures)
S’obliga a cercar, per llei, els antics openfields i comunals
→ propietat privada
Conseqüències
Major inversió dels grans propietaris
Augment delsbeneficis
Més demanda
Més inversió
Augment de laproductivitat
Els xicotets propietaris perden terres i comunals
Jornalers Fàbriques(ciutat)
Indústria a domicili
MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex Cercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamientode las common lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todoello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos, la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...] Hay que señalar también que el sistema de las common lands nunca ha aportado nada a la solución del problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y unadesolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasionesde trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantesde carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazoscruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, yen la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.
3.2.- La revolució agrícola anglesa (II).
Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)
Fi del guaret
Augment de la producciói la productivitat
Més menjar
Augment de la població
Més menjarper al ramat
Més ramat
Més femMillora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,
noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano
3.2.- La revolució agrícola anglesa (III).
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments
Mà d’obra barata Mercat
Capitals→ inversió
3.3.- Les transformacions a la manufactura.
Pèrdua de poder dels gremisCauses Competència del domestic system
Competència de les manufactures
Aportacions del domestic system a la R.I.
Proletarització dels camperols
Augment demogràfic
Noves relacions socialsde producció capitalistes
Noves tècniquesde gestió
Capitals
Destrucció delsgremis
Nova organització dela producció
Aportacions de lesmanufactures a la R.I.
BALDÓ, M. (1993): La revolución industrial, Madrid, Síntesis, p. 92. El putting out system o industria a domicilio es el sistema de producción de manufacturas mediante el cual un comerciante-empresario distribuye por uno o varios pueblos materia prima que se encargan de manufacturar en sus casas diversos vecinos de dichos pueblos, a cambio de pagárseles el trabajo (generalmente, a tanto por pieza producida).Las modalidades del putting out son inmensas: podía ser y de hecho era con frecuencia, un trabajo estacional en el que se empleaban los miembros de la familia campesina. En este caso, dicha familia combinaba el trabajo agrícola -como jornalero, o como dueño de tierras aún no cercadas- con la industria. Podía ser sin embargo, un trabajo permanente para varios miembros de la familia campesina. En resumen, con los cercamientos, muchos campesinos británicos se quedaron sin tierras (se proletizaron) y se vieron empujados a trabajar en la industria a domicilio [...] Otra causa que influyó en su desarrollo fue el crecimiento de la población. A más población, más vecinos susceptibles de trabajar en el putting out. Los ingresos que aportaba este trabajo les permitía tener más hijos, o mejor dicho, que más hijos alcanzasen la edad adulta. Pero la mayoría de ellos no tendrían nada que heredar ni podrían aprovechar las tierras comunales ya que se estaban cercando. Todo ello condujo a un aumento del número de proletarios.
3.4.- El creixement del comerç.
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèriesprimeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèriesprimeres
Capitals
3.5.- La revolució demogràfica (I).
Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.
CAUSES
Augment dels aliments
Millor alimentació
↓ malaltiesi epidèmies
↓ mortalitat
↑ població
Millores en medecina i higiene
3.5.- La revolució demogràfica (II).
CARACTERÍSTIQUES
↑ natalitat
↓ mortalitat
↑ esperança de vida
↑ fort de la població
APORTACIONS A LA R.I.
Mà d’obra Mercat
3.6.- Les millores en el transport.• Transport terrestre: millores en el paviment → reducció
en els temps de desplaçament.• Transport marítim molt important, però depèn del vent.• Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà
d’obra, invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i transport ràpid.
3.7.- Les màquines i matèries primeres (I).
La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem visti causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de laMàquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)
3.7.- Les màquines i matèries primeres (II):el cotó (I).
El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi
CAUSES
Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)
Erosió de les reglamentacions gremials
Existència de grans latifundis cotonersa EUA amb mà d’obra esclava
Cotó baratd’Índia i EUA
(colònies)
Innovacions tècniques (màquines)
LES MÀQUINES
Llençadora volant (teixit)
Spinning jenny, mule jenny i waterframe (filat)
Teler mecànic (teixit)
Vídeos màquines
3.7.- Les màquines i matèries primeres (III):el cotó (II).
CONSEQÜÈNCIES
Reducció de costos
Fort augment de laproductivitat (i producció)
Baixada de preus
Producte de qualitat
Ningú pot competir ambels teixits de cotó britànics
BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña
Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semanados piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podíatejer siete piezas semejantes en una semana.En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.
3.7.- Les màquines i matèries primeres (IV):el ferro (I).
CAUSES delcreixement
Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)
Innovacions tecnològiques
Ús del carbó de coc (forn Darby)
Mètode de pudelació i laminació de Cort
Convertidor Bessemer (1856)
CONSEQÜÈNCIES
Fort augment de la productivitat (i producció)
Major qualitat
Millors màquines i mitjans de transport
Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions
3.7.- Les màquines i matèries primeres (IV):el ferro (II).
3.8.- El ferrocarril.Stephenson aplica la força del vapor a la
locomotora: Rocket, 1829.
AVANTATGES
Rapidesa
Seguretat
Menor cost
↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)
↑ inversió de capitals (societats per accions)
Creixement molt ràpid
Vídeo-resum de la Rev. Industrial
4.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (I).
Diferents velocitats d’industrialització
Més ràpida Lenta i limitada
Bèlgica
FrançaAlemanya
Zones d’EUA
Nord: Suècia iDinamarca
Mediterrani:Piemont i Catalunya
Àustria: Bohè-mia i Moràvia
Est: zones deRússia
Japó
Industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món
4.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (II).
Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)
SOCIETATSANÒNIMES
BANCA
L’aconsegueixen amb
ACCIONS
BORSA
Divideixenel capital en
Que venen icompren en
És fonamental per finançar a les empreses
Controla a les empresesBancs de dipòsit
(estalvis i préstecs)
Bancs d’inversió(compra d’accions)
a través de
Paper dels bancs
Finançar(préstecs)
Facilitartransaccions
Facilitarintercanvis
5.- LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME.
5.0.- Elements bàsics del capitalisme:
- Separació entre capital i treball.
- Divisió social en dos grups
- Apropiació dels beneficis pel burgès.
5.1.- El liberalisme econòmic.
5.2.- El funcionament del capitalisme industrial.
5.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.
Burgesia
Proletariat
5.1.- El liberalisme econòmic.ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)
Societat formada per individus, no per estaments ni classes.
L’egoisme individual com a motor de l’economia
La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta idemanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)
Els estats no han d’intervindre en l’economia
DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador seli paga el mínim necessari per a subsistir
ROBERT MALTHUSLa població creix més ràpid que els
recursos i tots dos es regulen entre ells
Reduir la natalitat
Augmentar lamortalitat
opcions
5.2.- El funcionament del capitalisme industrial.
BURGÉS
PROLETARI
Posseeix els mitjans de producció (capital)
Posseeix la força de treball (treball)
Força de treball
Salari
Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.
El salari sempre és inferior al valor del treball del proletari
Plusvàlua: diferència entreel valor del treball i el salari
Benefici
Lluita de classes
Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes
Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)
Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts
↑ oferta → ↓ preus
↓ oferta → ↑ preus
↑ demanda → ↑ preus
↓ demanda → ↓ preus
TREBALL PAGATAL TREBALLADOR
TREBALL NO PAGAT
→ PLUSVÀLUA
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
5.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.
Dues polítiqueseconòmiques
Lliure canvi
Proteccionisme
El practica Gran Bretanya: és el més fort i el que més barat pot produir.
Propugna el lliure comerç entre els països,sense pagar aranzels
El practiquen la resta d’Europa i Estats Units
Imposen aranzels als productes estrangers per protegir la indústria pròpia
6.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I.
• 6.1.- Conseqüències generals.• 6.2.- El procés d’urbanització i la segregació urbana.• 6.3.- La nova societat capitalista industrial.
6.1.- Conseqüències generals.
Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes
Divisió del món en dos blocsPaïsos desenvolupats
Països subdesenvolupats
Les diferències no paren de créixer.
El sector secundari supera en importància al sector primari
Competència entre els països industrialitzats per fer-se amb colònies (matèries primeres i mercats reservats)
Iª Guerra Mundial
Fort creixement de la població mundial
Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització
Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial
Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats
La burgesia coma gran beneficiada
6.2.- El procés d’urbanització i la segregació urbana.
Urbanització: fort creixement deles ciutats (èxode rural)
El problema de la segregació social:barris burgesos i barris proletaris.
5.3.- El domini de la burgesia.• Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans
de producció: burgesia i proletariat.• La burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política
i cultura estan controlades per ella.• Té el poder econòmic.• Controla la política: pressions, sufragi
censatari, finançament de partits,suborns i comissions,...
• Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf individual,...
• Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.• Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.• Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...• La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de
vida burgés.
HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo, Madrid, Guadarrama, pp. 358 y 362. ¿Qué queremos decir al hablar de la «burguesía» como clase en este período? [...] En el plano económico, la quintaesencia del burgués era el «capitalista», es decir, el receptor de un ingreso derivado del mismo, el empresario productor de beneficios o todo esto a la vez. Y de hecho, en este período el «burgués» característico o el miembro de una clase media tenía poco que ver con aquellas personas que no encajasen en una de estas casillas. En 1848, las 150 familias principales de Burdeos comprendían noventa hombres de negocios (comerciantes, banqueros, propietarios de tiendas, etc., aunque en esta ciudad escaseaban los industriales), cuarenta y cinco propietarios y rentistas y quince miembros de profesiones liberales (...) Entre las principales características de la burguesía como clase hay que resaltar que se trataba de un grupo de personas con poder e influencia independientes del poder y la influencia derivadas del nacimiento y del status tradicionales. Para pertenecer a ella se tenía que ser «alguien», es decir, ser una persona que contase como individuo, gracias a su fortuna, a su capacidad para mandar a otros hombres o, al menos, para influenciarlos. De ahí que la política clásica burguesa fuera distinta. Por ejemplo, el recurso clásico del burgués en apuros o con motivos de queja, fue ejercer o solicitar las influencias individuales: hablar con el alcalde, con el diputado, con el ministro, con el antiguo compañero de escuela o colegio, con el pariente, o tener contactos de negocios.
HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo, Madrid, Guadarrama, En este período la política burguesa estaba dirigida, en gran medida, por burgueses en activo o retirados. Así, en la segunda mitad del siglo XIX, entre un 25 y un 40 % de los miembros del Consejo Federal Suizo eran empresarios y rentistas. Entre un 15 y un 25 % eran miembros en activo de profesiones liberales, por ejemplo, abogados [...] Entre un 20 y un 30 % eran profesionales con categoría de «figuras públicas» (prefectos, jueces rurales y otros magistrados). A mediados del siglo, el partido liberal contaba en la Cámara belga con un 83 % de miembros burgueses, el 16 % de esos miembros eran negociantes, otro 16 % propietarios,el 15 % rentistas, el 18 % administradores profesionales y el 42 % restante pertenecían a profesiones liberales,por ejemplo, abogados y algunos médicos.
5.4.- La condició obrera.
• Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.• Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos,
jornades molt llargues, càstigs, cap seguretat,...• Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets.• Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i
insalubres, mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...
• Baixa esperança de vida.
Daens (23´ i 43:40)
6.4.- Les dones en la societat industrial.
Divisió en:Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fills)
Esfera pública per als homes (negocis, cultura, política,...)
Les dones no tenien drets polítics i depenien del pare o marit legalment
Dones de classe alta i mitjana: no treballaven, solien tindre servei domèstic i rebien una educació orientada a la cura dels fills, l’home i la casa
Dones camperoles: compaginaven la feina al camp amb les tasques domèstiques
Dones obreres: llargues jornades de treball amb salaris molt baixos (tèxtil i servei domèstic fonamentalment) i, a més, havien de cuidar la casa i els fills