Post on 14-Mar-2020
Generalitat de CatalunyaDeparDeparDeparDeparDepartament de Política Ttament de Política Ttament de Política Ttament de Política Ttament de Política Territorialerritorialerritorialerritorialerritoriali Obri Obri Obri Obri Obres Públiqueses Públiqueses Públiqueses Públiqueses PúbliquesDirecció General d’Urbanisme
Sistematitzaciódel planejamenturbanístic
1
Codisd’identificacióen elplanejamenturbanístic
Gener 2008
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ .......................................................... pàg. 3
1. L’ESTRUCTURACIÓ DE LA INFORMACIÓ .............. pàg. 5
1.1. Complexitat de la informació urbanística
1.2. Elements bàsics del planejament
1.3. Problemàtica de l’estructuració
2. CRITERIS BÀSICS ...................................................... pàg. 9
2.1. La jerarquia
2.2. Informació de base
3. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL ......................................... pàg. 11
4. SECTORS DE PLANEJAMENT .................................. pàg. 13
4.1. Sectors
4.2. Àmbits de gestió
5. QUALIFICACIONS DEL SÒL ..................................... pàg. 15
5.1. Tipus de sòl ............................................................. pàg. 15
5.2. Sistemes................................................................... pàg. 16
5.3. Zones en sòl urbà .................................................... pàg. 23
5.4. Tipus de sòl no urbanitzable .................................... pàg. 31
5.5. Tipus de sòl urbanitzable ......................................... pàg. 35
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 1 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 2 de 47
6. ACRÒNIMS ................................................................. pàg. 37
ANNEXOS
A3 síntesi dels codis
A3 síntesi rgb codis
INTRODUCCIÓ
En els últims anys s’ha generalitzat l’ús d’instruments CAD, en tots els àmbits, tant en
la redacció d’instruments de planejament com en la gestió de la informació
urbanística, la qual cosa ha permès generar dades referenciades i precises de la
situació urbanística d’alguns municipis.
Aquesta informació, que sovint s’incorpora a sistemes d’informació geogràfica, és del
tot heterogènia tant en la codificació com en la seva estructura.
Qualsevol sistema d’informació es nodreix fonamentalment de documents aprovats
definitivament. Per tant, convé disposar de documents urbanístics clars, de fàcil
interpretació i descarregables.
El DPTOP té en construcció un nou Sistema d’informació territorial amb el qual preveu
incorporar les delimitacions reals dels àmbits de planejament aprovat així com la
Refosa gràfica del règim urbanístic vigent, que amb les corresponents bases de dades
associades, permetrà disposar d’un Mapa urbanístic de Catalunya (MUC) interactiu i
públic.
La necessària sistematització del planejament urbanístic així com la unificació dels
criteris de codificació, possibilitaran la refosa de la nova regulació urbanística aprovada
(en format sintètic) i la ràpida actualització de la situació urbanística vigent. També
permetrà explotacions sectorials de les dades, gràfiques i alfanumèriques, per a una
visió detallada de les línies juridicolegals que defineixen l’ordenació urbanística de
cada municipi i dels sistemes urbans del territori de Catalunya.
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT
Amb la voluntat de servir de guia per a aquells que elaboren planejament urbanístic i
que l’aproven, per tal de trobar un llenguatge comú que els/ens enriqueixi a tots
plegats amb la disponibilitat de les dades urbanístiques tant del seu municipi com del
sistema urbà al qual pertanyen, la Direcció General d’Urbanisme ha elaborat i publicat
al web uns criteris de sistematització dels codis d’identificació en el planejament
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 3 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
urbanístic, sense caràcter vinculant. Aquesta codificació és la que s’ha aplicat fins ara,
amb caràcter experimental, a tots els plans subvencionats per la DGU.
D’acord amb al nou marc legal, a la mateixa demanda d’homogeneïtzació feta pels
professionals i agents urbanístics que intervenen en l’ordenació del territori i per tal de
prosseguir amb eficàcia en la construcció del Sistema d’informació territorial
d’urbanisme de Catalunya assenyalat, és necessari establir un model vinculant de
codificació que faciliti la sistematització de la informació urbanística i, en general, dels
mateixos documents dels instruments de planejament.
PUBLICACIÓ DELS DOSSIERS
L’objectiu d’aquest document és establir el model de codificació que ha d’identificar
diferents aspectes del règim urbanístic del sòl.
Els criteris de sistematització s’aniran publicant mitjançant dossiers periòdics, per
donar resposta a la necessitat de sistematització de la informació urbanística.
El primer dels dossiers se centrarà en la concreció dels codis d’identificació dels
diferents aspectes bàsics que regulen el règim urbanístic del sòl.
El segon se centrarà en l’estructuració i formats de lliurament de la informació
urbanística en format digital.
El tercer determinarà els aspectes bàsics a regular en el catàleg de masies.
El quart se centrarà en la concreció de les proteccions i altres criteris gràfics
relacionats amb les condicions d’ordenació, gestió i execució del planejament.
Seguiran dossiers monogràfics i fitxes detallades que permetran sistematitzar els
documents bàsics dels instruments de planejament.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 4 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
1. L’ESTRUCTURACIÓ DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA
1.1. COMPLEXITAT DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA
Tres aspectes condicionen la sistematització d’informació urbanística d’un territori:
1.- La diversitat de contingut i escales de l’urbanisme
Planejament, gestió, execució, recursos, etc. Planejament general o derivat
2.- La vigència o no dels documents
Vigents (vinculats a l’execució del planejament) Àmbits en tràmit (vinculats a la gestió d’expedients) Històrics (vinculats a contenciosos i a l’arxiu del planejament)
3.- La diversitat de formats i autories
En paper: blanc i negre o color Digitals en formats vectorial i raster: pdf, dwg, dgn, etc. Treballs d’autor molt personalitzats
4.- El nou marc legal
1.2. ELEMENTS BÀSICS DEL PLANEJAMENT
Prèviament a la codificació dels aspectes més rellevants del règim urbanístic del sòl, és necessari relacionar alguns aspectes previs, no estrictament urbanístics, que també hauran de ser objecte de codificació i sistematització, per ser la base de referència sobre la qual es proposa l’ordenació urbanística i /o són condicionants de l’ordenació.
Les bases cartogràfiques Els límits administratius i la seva relació escalar L’estat actual d’ocupació i ús del territori El cadastre (rústic i urbà) La informació sectorial generadora de servituds i limitacions El planejament territorial i la mapificació de les directrius europees Planejament urbanístic vigent / històric Planejament urbanístic proposat Els mecanismes urbanístics de gestió del territori Seguiment i control dels espais i de l’ocupació del sòl
Ens centrarem en l’estructuració de la informació directament relacionada amb el planejament urbanístic proposat que, una vegada aprovat definitivament, esdevé planejament vigent.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 5 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
1.3. PROBLEMÀTICA D’ESTRUCTURACIÓ
Per estructurar la informació urbanística cal tenir clars els conceptes i fases següents:
ELS CONCEPTES URBANÍSTICS
És necessari un glossari de conceptes urbanístics i de la seva jerarquia.
TIPUS D’INSTRUMENT DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC
D’acord amb l’article 55 de la LUC, la planificació urbanística del territori es porta a terme mitjançant:
a) Planejament general:
Pla director urbanístic (art. 56 LUC)
Pla d’ordenació urbanística municipal (art. 57 a 59 LUC)
Programa d’actuació urbanística municipal (art. 60 i 61 LUC)
Normes de planejament urbanístic (art. 62 LUC)
b) Planejament derivat:
Pla de millora urbana (art. 68 LUC)
Pla parcial urbanístic (art. 65 i 66 LUC)
Pla especial urbanístic en totes les variants (art. 67 LUC)
PROCÉS DE PLANEJAMENT
Del procés de planejament i informació pública en resulten els diversos expedients tècnics en les diferents etapes.
Hi ha un primer seguiment: acord de formulació, sol·licitud d’informació de base, cartografia, dictamen de risc i altres estudis sectorials. Recollida d’informació demogràfica, dels assentaments i les activitats. Treball de camp. Qüestionari de deficiències i necessitats. Elaboració d’objectius, del programa de participació pública, períodes de participació pública per suggeriments i al·legacions, etc., dels quals en deriven els documents següents:
Document d’avanç- amb propostes alternatives, procés de participació pública, consulta organismes.
El document inicial- , amb els processos transversals de participació pública/indicadors de sostenibilitat i mobilitat, amb la proposta de règim urbanístic del sòl a avaluar.
El document finalment aprovat- , que serà el vigent a publicar, base del futur desenvolupament del municipi.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 6 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 7 de 47
El document finalment aprovat tindrà un format digital i també en paper. Aquests formats podran ser editables o protegits. En el cas de la informació urbanística en format editable, es fa necessari normalitzar de manera expressa la informació en format vectorial.
EL SEGUIMENT DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT
Per fer el seguiment de la informació urbanística, un altre aspecte que en dificulta l’estructuració és la diversitat de continguts i les escales de planejament, tant si es vol donar una visió detallada com si es vol informació generalitzada de la situació final i real del planejament vigent.
Per tant, és també necessari estructurar la proposta urbanística del pla de manera que es faciliti la coherència amb la resta de documents vigents del municipi i es faciliti la seva actualització.
En resum, en l’estructuració de les dades urbanístiques cal tenir clar quin sistema d’informació geogràfica d’urbanisme volem.
Prèviament a la confecció del SIG, és necessari definir els conceptes, els codis identificadors de cada classe i el tipus de sòl, fixant els criteris gràfics i alfanumèrics dels codis, les línies, les trames i les cel·les resultants.
2. CRITERIS BÀSICS
2.1. LA JERARQUIA
La descripció de la codificació dels conceptes urbanístics bàsics que intervenen en la generació d’un document de planejament, s’ajustarà a la jerarquia que s’exposa a continuació, segons les determinacions definides a la LUC per al POUM:
Informació de base cartogràfica, línies administratives, cadastrals i d’altres que condicionen la qualitat del document
Classificació del sòl Sectors de desenvolupament Qualificacions del sòl Condicions d’ordenació: d’urbanització, edificació i paisatge Proteccions Condicions de gestió Àmbits dels expedients
Aquesta jerarquia s’ha de tenir en compte a l’hora de confeccionar la proposta gràfica del pla.
Un límit d’un concepte sempre és també límit de qualsevol concepte d’ordre inferior.
Una norma aplicable a un concepte és aplicable també a qualsevol concepte d’ordre inferior inclòs en el seu àmbit. Per exemple: un límit de classificació sempre podrà ser límit de sector, de qualificació i de condicions d’edificació; un límit de sector, ho podrà ser també de qualificació i de condicions d’edificació, etc.
Per tant, se entén que no s’hauran de superposar mai límits dels nivells de conceptes jerarquitzats.
No serà necessari utilitzar polilínies, ja que aquestes no estaran tancades en general. Per exemple, un àmbit de sòl amb la mateixa qualificació es pot tancar amb un sector que l’englobi; un àmbit de sòl amb qualificació homogènia però dividida per un límit de sector, esdevindrà dos polígons, que s’hauran de codificar independentment.
Els conceptes no jerarquitzats es poden lliurar amb polilínies tancades i els seus límits poden superposar-se amb els d’altres conceptes de capes diferents.
Les proteccions Condicions de gestió Àmbits dels expedients
La mida del text identificador del codi està vinculada amb l’escala de representació i la jerarquia dels conceptes urbanístics.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 9 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
2.2. INFORMACIÓ DE BASE
El suport de la informació urbanística, especialment la seva codificació, en cap cas ha de dificultar la interpretació del contingut del pla. En aquest sentit, es recomana l’ús de colors neutres i simbologies ben diferenciades en la cartografia de base per tal que no interfereixi o neutralitzi el contingut urbanístic.
La informació de base (cartografia, línies administratives, cadastrals i d’altres) condicionaran la qualitat del document.
LA CARTOGRAFIA
S’entén per cartografia base, la cartografia utilitzada com a referència geomètrica per a la digitalització del planejament. Aquesta cartografia s’haurà d’ajustar als criteris de la disposició addicional 5a del RLUC.
Normalment hi haurà dues cartografies base.
Una escala més gran (1/1.000) per a la representació de l’ordenació urbanística del sòl urbà, i l’ altra d’escala més petita (1/5.000) per a la representació de les determinacions del sòl no urbanitzable.
Aquestes cartografies s’han de conservar com a arxius independents del planejament.
LES LÍNIES ADMINISTRATIVES
Cal remarcar la importància de la precisió en la representació de la línia de límit municipal, per ser la referència de totes les superfícies del municipi.
Sovint hi ha més d’una versió de límit de terme municipal, com a conseqüència de la transposició de la línia de delimitació oficial a escala (base ICC 1:50.000). Una altra versió pot ser conseqüència de la pèrdua de referències geogràfiques o bé d’un atermenament no oficial a escala més petita.
Les altres versions d’atermenament municipal, poden grafiar-se en el pla, a efectes informatius durant el procés de tramitació.
El document finalment aprovat ha de contenir una única delimitació municipal, que servirà de referència per al càlcul de les superfícies del municipi.
La delimitació oficial (base ICC escala 1:50.000) transcrita a escala 1:5.000 s’ha de codificar amb una línia d’estil: ratlla i creu.
En el cas de discrepància en l’atermenament del municipi, convé demanar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya quin és, al seu criteri, el límit a considerar com a vàlid.
Aquest límit municipal serà el que figurarà als plànols d’ordenació definitivament aprovats.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 10 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 11 de 47
3. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
En la regulació del règim urbanístic del sòl definit en l’art. 24 de la LUC, el primer rang en la jerarquia de línies d’un pla correspon a la classificació del sòl.
La totalitat del territori d’un municipi de Catalunya està classificat en una o altra classe de sòl: urbà consolidat, urbà no consolidat, urbanitzable delimitat, urbanitzable no delimitat i no urbanitzable (art. 25 LUC).
Cada classe de sòl s’identifica amb el text o codi identificador corresponent a un polígon de sòl, el perímetre del qual es presenta amb una línia vermella gruixuda.
Cada tipus de sòl pot identificar-se també amb el codi i el polígon colorejat amb una trama. Les trames de les diferents classes de sòl seran d’una sola gamma de colors.
La intensitat del color de la trama serà gradual, indicant si es tracta de SUC (color més intens) o SUD (intensitat mitjana) o SNU (intensitat de color baixa).
La mida del codi dependrà de l’escala de representació per tal que sempre sigui visible.
Es recomana que, a escala 1:1.000, la alçaria impresa dels codis estigui compresa entre 2,5 mm i 5 mm.
SÒL URBÀ CONSOLIDAT Codi identificador: SUC
SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT Codi identificador: SNC
SÒL NO URBANITZABLE Codi identificador: SNU
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT Codi identificador: SUD
SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT Codi identificador: SND
Vegeu els dos documents A3 annexos.
4. SECTORS I ÀMBITS DE GESTIÓ
El segon rang en la jerarquia de línies d’un pla són els sectors de planejament i, per extensió, els àmbits de gestió.
Els àmbits de les figures de planejament, derivat i de gestió, s’identifiquen amb un polígon i un text.
El color i la simbologia de la línia ha de permetre diferenciar si es tracta d’un àmbit de planejament o bé de gestió.
4.1. SECTORS
Els sectors de planejament derivat que habitualment delimita un pla d’ordenació urbanística o POUM s’identifiquen amb els codis següents:
PLA DE MILLORA URBANA
En sòl urbà Codi identificador: PMU
PLA PARCIAL URBANÍSTIC
En sòl urbanitzable delimitat Codi identificador: PPU
PLA PARCIAL DE DELIMITACIÓ
En sòl urbanitzable no delimitat Codi identificador: PPD
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC
En qualsevol classe de sòl Codi identificador: PEU
Alguns PEU, per la seva especificitat, cal identificar-los de la manera següent:
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
En desenvolupament de l’article 50 de la LUC Codi identificador: PEM
PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES
Previst a la LUC. Codi identificador: PEI
PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE PATRIMONI I DEL CATÀLEG
En qualsevol classe de sòl Codi identificador: PEP
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 13 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
4.2. ÀMBITS DE GESTIÓ
Els àmbits de gestió que habitualment delimita un pla d’ordenació urbanística són:
POLÍGON D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA
En sòl urbà Codi identificador: PAU
ACTUACIÓ AÏLLADA
En qualsevol classe de sòl Codi identificador: AA
ÀREA DE TANTEIG I RETRACTE
En qualsevol classe de sòl Codi identificador: ATR
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 14 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
5. QUALIFICACIONS DEL SÒL
5.1. TIPUS DE SÒL
El tercer rang en la jerarquia de línies d’un pla són les qualificacions del sòl.
La codificació dels diferents tipus de sòl s’ordena segons els usos predominants i segons el teixit o estructura urbana que generen, sempre tenint en compte les tipologies d’edificació resultants.
La primera aproximació als diferents tipus de sòl es fa diferenciant els sistemes de la resta de tipus i zones.
SISTEMES
Els sistemes generals o locals descrits en l’article 34 de la LUC es poden localitzar en qualsevol classe de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
Per a la codificació dels sistemes es proposa utilitzar lletres majúscules.
A efectes de codificació els agrupem de la manera següent:
- Mobilitat: recull tots els tipus d’infraestructures lligades als eixos de comunicació i la mobilitat: viàries, ferroviàries, aeroportuàries, i portuàries.
- Espais oberts: espais lliures públics (o zones verdes), hidrogràfics; costaners; i sistema de protecció.
- Equipaments: equipaments comunitaris; i serveis tècnics, ambientals i del transport.
- Habitatge de dotació pública: actuacions destinades a satisfer demandes temporals de col·lectius amb necessitat d’assistència o emancipació (art. 1 LUC).
ZONES I TIPUS DE SÒL
Les zones o tipus de sòl es determinen agrupant-les en primer lloc per a l’ús principal del teixit que generen i, en segon lloc, segons la tipologia d’edificació i la seva intensitat.
Per a la codificació de les zones en sòl urbà i els diferents tipus de sòl urbanitzable i no urbanitzable, es proposa utilitzar números.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 15 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
S’agrupen segons la classe de sòl:
- En sòl urbà (claus de la 1 a la 19)
- En sòl no urbanitzable (claus de la 20 a la 26)
- En sòl urbanitzable (claus de la 30 a la 39)
Els tipus de sòl urbà i no urbanitzable són determinacions tancades del pla, només ajustables en funció de la necessitat de cada municipi. Mentre que en sòl urbanitzable són indicatives del tipus de desenvolupament. Les qualificacions definitives les concreta el corresponent planejament derivat. L’assignació d’un codi al sòl urbanitzable facilita la identificació i posterior quantificació de la totalitat dels usos del sòl del municipi.
5.2. SISTEMES
MOBILITAT I COMUNICACIONS
En qualsevol classe de sòl localitzem els sistemes de la mobilitat (M) que identifiquen les infraestructures de comunicacions: aeroports, ports ferrocarrils, carreteres, camins i carrers i altres infraestructures relacionades amb el transport col·lectiu definides en l’article 34 de la LUC.
Són els sistemes definits com a aeroportuari, ferroviari, portuari i viari que es codifiquen com es detalla a continuació:
AEROPORTUARI (Codi A)
Sistema que identifica el sòl reservat per a la navegació aèria: aeroports comercials, aeròdroms esportius, heliports, terminals, zones d’activitats logístiques, centres de control, etc.
Convé diferenciar les zones de servei directament relacionades amb el moviment i amb la seguretat de les aeronaus, de les altres activitats i instal·lacions aeroportuàries que es poden identificar en funció de les característiques de l’aeroport. També cal diferenciar els sòls de reserva sense un ús concret assignat:
A1 Moviment d’aeronaus
A2 Activitats aeroportuàries
A3 Reserva i protecció
A4 Petits aeròdroms i heliports
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 16 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
El codi A1 correspon a la zona de servei: moviments d’aeronaus.
El codi A2 correspon a la zona de servei: activitats aeroportuàries.
FERROVIARI (Codi F)
Sistema que identifica el sòl destinat a la xarxa ferroviària i les estacions: espais necessaris per garantir el correcte transport per ferrocarril.
També formen part d’aquest sistema les zones de servei directament relacionades amb el transport de viatgers:
F1 Xarxa ferroviària
F2 Estacions
F3 Reserva ferroviària
El codi F1 correspon a la xarxa ferroviària i les zones de maniobres.
Les servituds que es deriven de la Llei 4/2006 de 31 de març, ferroviària, es reflecteixen com a proteccions derivades de les infraestructures, aspecte que es codifica en un document a part (Proteccions).
PORTUARI (Codi P)
Sistema que identifica el sòl destinat al transport marítim, inclou els ports d’interès general, els ports i instal·lacions marítimes regulats per la Llei 5/1998 i els decrets que la desenvolupen, així com els ports fluvials.
Els diferents subtipus podran identificar els ports comercials, esportius, zones d’activitats logístiques associades i terminals de passatgers, dels ports esportius marítims i fluvials, àrees d’embarcadors de les marines i activitats directament relacionades.
P1 Ports comercials
P2 Ports esportius
P3 Reserva i protecció
P4 Ports fluvials
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 17 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
VIARI (Codi X)
Sistema que inclou el sòl necessari per assegurar un nivell adequat de mobilitat terrestre.
Comprèn les infraestructures de transport terrestre per a qualsevol modalitat de trànsit, com són les carreteres, els camins, els carrers i els aparcaments. L’ús global d’aquest sistema és fonamentalment el de transport i comunicació terrestre.
X1 Xarxa territorial bàsica
X1p Xarxa territorial projectada
X2 Xarxa local bàsica
X3 Xarxa complementària
Xr Viabilitat de trànsit restringit
Xa Àrees d’aparcament
En general, la vialitat es deixa en blanc als plànols. No es trama, llevat que es vulguin destacar les superfícies de trànsit restringit. No obstant això, els diferents tipus de sistema viari s’han de poder identificar i quantificar, les línies de viari s’han de poder poligonar separant cada tipus de xarxa, la territorial, la bàsica i la complementària. També s’ha de poder diferenciar la xarxa viària territorial projectada sense projecte aprovat.
El codi X1, xarxa territorial bàsica, representa la vialitat de caràcter supramunicipal dels catàlegs oficials de carreteres que juntament amb la bàsica conforma l’estructura general del territori.
Amb el codi X1p representem la proposta de xarxa territorial, sense projecte aprovat, que condiciona l’estructura del territori. Es representarà amb punts.
El codi X2, xarxa local bàsica inclou la vialitat interurbana i urbana estructurant; carrers, camins principals i les carrerades.
El codi X3, xarxa complementària, inclou la vialitat urbana d’ús local, així com camins agrícoles i senders que el pla reconeix.
El codi Xr, correspon a la vialitat de trànsit restringit o de prioritat invertida; pot formar part de la xarxa territorial, de la bàsica o de la complementària. Inclou les àrees de passeig i de vianants que el POUM determina amb característiques especials.
Les àrees d’aparcament identificades amb el codi Xa són els espais públics lligats a la xarxa viària, diferents dels estacionaments lineals al llarg de les vies, que poden ser específics per a l’aparcament de vehicles, bicicletes, camions, autobusos, etc. (vegeu annex DIN A3).
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 18 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
ESPAIS OBERTS
S’agrupen en aquest conjunt, per a la identificació en els plànols, els espais lliures o oberts vinculats als cursos d’aigua, platges, els espais de protecció de determinades infraestructures territorials i els espais lliures públics definits a la LUC.
Són els sistemes següents: espais lliures públics, costaner, hidrogràfic i el sistema de protecció.
ESPAIS LLIURES / ZONES VERDES (Codi V)
Comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais de lleure, oci i esport actuals o de nova creació que conformen el sistema d’espais lliures públics definit a l’article 34.6 de la LUC.
Inclou els espais lliures que determinats planejaments preveuen de localització obligada en sòl urbanitzable.
El pla pot optar per concretar la tipologia d’espai lliure; en aquest cas s’aplicaria el criteri següent:
V1 Parcs
V2 Places
V3 Parcs esportius
V4 Parcs supramunicipals
V5 Espais de jocs infantils
V6 Jardins urbans
V7 Parcs de nova creació / reserva.
El codi V2 correspon al sòl no necessàriament arbrat on es admès l’aparcament soterrat.
El codi V3 correspon als espais lliures públics amb predomini de l’activitat esportiva a l’aire lliure
El codi V6 correspon a jardins urbans o espais lliures que no compleixen les dimensions mínimes establertes del POUM pel que fa al còmput estàndard;
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 19 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
COSTANER (Codi C)
Comprèn els espais lliures costaners com les platges i altres similars dins la delimitació maritimoterrestre.
Les servituds que es deriven de la legislació vigent es reflecteixen com a proteccions, aspecte que es codifica en un document a part (Proteccions) (vegeu annex DIN A3).
HIDROGRÀFIC (Codi H)
Comprèn el conjunt d’espais lliures que conformen les làmines i els cursos naturals de l’aigua (canalitzats o no): rius, rieres, torrents, llacs, estanys i/o fonts naturals que estructuren el territori.
Cal fer coincidir l’àmbit del sistema H amb el domini públic hidràulic definit per la confederació hidrogràfica corresponent (en les conques internes és l’ACA) i tenir presents altres determinacions de la Llei d’aigües en la seva delimitació. Inclou necessàriament les reserves que determina l’article 6.2 del RLUC. En qualsevol cas, tots els sòls dins l’àrea inundable en un període d’avinguda de 10 anys han de ser qualificats amb el codi H.
Les servituds que es deriven de la legislació vigent es reflecteixen com a proteccions, aspecte que es codifica en un document a part (Proteccions) (vegeu l’annex DIN A3).
SISTEMA DE PROTECCIÓ (Codi S)
Espais lliures generalment al llarg de les vies de comunicació, no edificables, amb servituds de protecció d’aquestes vies i/o de reserva.
Són espais disponibles per al pas de xarxes lineals de serveis tècnics i ambientals com són les conduccions de llarg recorregut de subministrament d’aigua, energia, telecomunicacions, galeries de serveis o rakcs. També són espais de reserva disponibles, com a vies de comunicació de trànsit restringit (vianants, bicicletes, etc.).
Es recomana utilitzar aquesta clau S només en casos excepcionals quan el sòl que es vol qualificar té unes característiques tan específiques que no pot acollir-se a cap altre tipus de zona o sistema.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 20 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
EQUIPAMENT I SERVEIS TÈCNICS
Agrupem en aquest conjunt, pel que fa a la identificació en els plànols, els sistemes definits en l’article 34.5 de la LUC.
Són els sistemes definits com a equipaments i serveis tècnics.
EQUIPAMENTS (Codi E)
Comprèn els centres públics, de caràcter docent, sanitari, assistencial administratiu, cultural, religiós, esportiu, etc. així com els altres equipaments privats que siguin d’interès públic i social.
El codi identificador variarà segons sigui l’ús principal de l’equipament:
E1 docent
E2 sanitari - assistencial
E3 administratiu / proveïment
E4abc cultural - social – religiós
E5 esportiu
E6 funerari / cementiri
E7 reserva sense ús assignat
E8 transport
E9 seguretat i defensa
El codi E1 s’aplica als sòls destinats a escoles bressol públiques, centres d’educació primària i secundària, ensenyament universitari i escoles d’art, música, idiomes, escoles de natura i centres d’educació especial.
El codi E2 s’aplica als hospitals, centres d’assistència primària (CAP) i en els petits municipis, als espais destinats a l’atenció mèdica.
El codi E3 inclou els mercats públics, escorxadors, centres administratius de les diferents institucions estatals, l’autonòmica o la local, com els ajuntaments, les administracions d’hisenda, els consells comarcals, etc.
El codi E4 s’aplica als centres culturals, centres cívics, espais polivalents públics, biblioteques i arxius, ludoteques, mediateques, teatres, auditoris, museus, centres assistencials, centres d’inserció social, casals, residències per a la gent gran i centres de dia. També inclou els centres per a la pràctica de la religió com els de culte ecumènic, esglésies, mesquites, etc. Així si es tracta d’un equipament destinat a un sol ús, per exemple el religiós, s’identificarà com E4c.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 21 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
El codi E6 correspon als sòls destinats a tanatoris, els cementiris, crematoris, etc.
Emprarem el codi E7 per identificar aquells sòls que el planejament reserva per a equipaments comunitaris de tipus social d’acord amb l’article 34 de la LUC.
El codi E8 comprèn les estacions d’autobusos, bascules municipals, etc.
El codi E9 comprèn els espais destinats a la seguretat, defensa i protecció civil, com la policia, els bombers, les casernes militars, les presons, els jutjats, etc.
SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS (Codi T)
Comprèn els equipaments destinats a serveis tècnics, ambientals i de suport al transport d’aigua per al reg, com són les instal·lacions complementàries a les xarxes de subministrament d’aigua, planta de captació d’aigües, dipòsits d’aigua, subministre d’energia (subcentral elèctrica, estació transformadora, parc eòlic, etc.), instal·lacions de depuració i tractament de residus (abocadors, planta de classificació, etc.), de telecomunicacions, radioemissió i georeferenciació (instal·lacions fixes de GPS, antenes de telefonia, etc.).
El codi identificador variarà segons el tipus de servei tècnic o ambiental:
T1 Aigua
T2 Energia
T3 Depuració
T4 Residus
T5 Comunicacions
T6 Infraestructures de reg
T7 De nova creació / reserva
El codi T1 s’emprarà per als espais necessaris per al tractament i el subministrament d’aigua potable o de boca.
El codi T2 correspon als espais destinats a la generació d’energia, tant elèctrica com de gas o altres modalitats: centrals elèctriques, subcentrals, estacions transformadores, plantes de cogeneració, molins eòlics, dipòsits de gas, etc.
El codi T3 s’emprarà per al sanejament i la depuració d’aigües residuals com les depuradores, les estacions de bombeig, les plantes de tractament de llots, etc.
El codi T4 correspon al dipòsit i tractament de residus com les deixalleries i les plantes de reciclatge, les plantes de triatge, els ecoparcs, les plantes de compostatge, els abocadors controlats, els abocadors de residus especials, etc.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 22 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
El codi T5 correspon als centres i instal·lacions radioelèctriques destinades a la comunicació i la informació com: els centres de telecomunicacions, les centrals de telefonia, les antenes, els repetidors, etc. També inclou els elements de georeferenciació.
El codi T6 s’emprarà per identificar els sòls ocupats per infraestructures d’aigua per al reg com els grans canals, les estacions de bombeig, els centres de control, etc.
El codi T7 correspon a les reserves sense ús assignat. Serveis tècnics de nova creació.
HABITATGE DE DOTACIÓ PÚBLICA
HABITATGE DE DOTACIÓ PÚBLICA (codi D)
Recull les reserves de sòl destinades a habitatges públics temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació, justificades en les polítiques socials tal com estableix la LUC. Si es creu convenient, el POUM pot especificar la seva destinació:
D1 gent gran
D2 joves
Podran establir-se més subtipus en funció de les seves especificitats.
5.3. ZONES EN SÒL URBÀ
A més dels sistemes, les zones són les qualificacions urbanístiques que concreten l’ordenació del sòl. Les qualificacions dels terrenys destinats a un ús diferent dels sistemes, generalment d’aprofitament privat, s’agrupen en primer lloc per raó de la classificació del sòl en el qual s’emplacen, en segon lloc per raó de l’ús predominant, i en tercer lloc pel teixit que generen.
A diferència dels sistemes, les zones i el tipus de sòl , tant si són vinculants com si són indicatius, s’identifiquen amb un codi numèric acompanyat de subíndex, el qual permetrà precisar la tipologia del teixit que regulen, així com les condicions d’ordenació i les normatives que se’n deriven.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 23 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
A continuació es descriuen, un per un, els codis identificadors de cada tipus de sòl:
Per a la descripció de les zones en sòl urbà s’utilitzen dinou codis agrupats segons l’ús predominant. Si descriuen teixits predominantment residencials s’utilitzen els codis de l’1 al 6, diferenciant les estructures antigues (codis 1 i 2) dels teixits moderns (codis 3, 4 i 5) i dels teixits més dispersos de cases aïllades, unifamiliars i/o bifamiliars, que s’identifiquen amb el codi 6.
D’acord amb els criteris de la LUC i de l’art. 17 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, de l’habitatge, en totes les zones de sòl urbà s’estableix una subzona amb el subíndex hp per tal d’identificar les reserves de sòl destinades a qualsevol de les modalitats d’habitatge de protecció.
Es reserva per als teixits destinats a activitat econòmica els codis 7, 8 i 9, segons les diferents tipologies i usos.
Es reservaran els codis 10 a 19 per a aquelles estructures urbanes, tipologies singulars o mixtes i altres específiques de cada població que no poden encaixar-se en cap dels nou codis anteriors. És el cas dels indrets previstos de conservació de l’estructura urbana i d’edificació (codi 11), les àrees de transformació (codi 10), les noves zones d’usos mixtos (codis 12 a 17), o les pròpies derivades de la singularitat del municipi (codis 18 i 19).
D’acord amb les possibilitats que atorga la legislació actual (art. 32 de la LUC) d’admetre més d’una qualificació en una mateixa parcel·la, segons es tracti del sòl, el subsòl o el vol; el criteri de codificació a seguir és el de relacionar les claus separades per un guió, si es donen en el mateix nivell; i de separar les claus amb una contrabarra, si la clau és a diferent nivell. Per exemple, clau V-E5 per una finca amb usos compatibles a un mateix nivell; i/o clau E3/4a per una finca de blocs aïllats residencials amb un equipament a la planta baixa.
RESIDENCIAL
NUCLI ANTIC (codi 1)
Trames urbanes i ordenacions antigues corresponents als nuclis fundacionals i històrics de les poblacions, de les quals convé mantenir l’estructura urbana d’edificació.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 24 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
En cas d’existència de recinte murat, centre històric o altres zones tradicionals més disperses amb verd privat o amb característiques singulars, es definiran les subzones necessàries. En aquest sentit, especialment en els municipis amb més d’un nucli o veïnat, es recomana afegir una lletra que caracteritzi cada nucli:
1a Recinte murat
1b Nucli compacte
1c Nucli obert
1hp Habitatge protegit en nucli antic
El codi 1a correspon al centre històric i nucli fundacional de la població; habitualment correspon a un recinte murat.
El codi 1b correspon a les ordenacions antigues de cases entre mitgeres i en alineació de vial que conformen el recinte del nucli antic.
El codi 1c correspon al nucli obert o ordenació tradicional que conforma el nucli antic combinant edificació més o menys mallada, amb espai lliure privat sovint confrontant el vial.
EIXAMPLE (codi 2)
Teixits antics d’eixample tradicional generalment amb edificacions entre mitgeres i en alineació de vial o creixements aïllats del nucli fundacional, d’estructura anterior a 1960, normalment situats a l’entorn del nucli fundacional, al llarg d’una carretera o un pol d’activitat econòmica.
2a Eixample entre mitgeres
2b Eixample semiaïllat
2c Raval i colònies
2d Eixample de baixa densitat
2hp Habitatge protegit en eixample
El codi 2a identifica els eixamples tradicionals de creixements a l’entorn del nucli antic, amb cases entre mitgeres.
El codi 2b representa el creixement dens del nucli antic de cases en juxtaposició de volums, s’identifica amb el codi 2b on l’edificació semiaïllada s’ordena dins la parcel·la buscant l’optimització de l’assolellament situant normalment el volum principal en alineació de vial. També formarien part d’aquesta clau els teixits dels quals es pretén la conservació de l’estructura urbana i edificatòria, com són les cases amb jardí integrades al nucli.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 25 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
El codi 2d identifica els eixamples dels nuclis en illa oberta i baixa densitat.
ILLA TANCADA (codi 3)
Eixample modern amb ordenacions en illa tancada, normalment amb edificació en alineació de vial. Correspon als creixements en eixample regular. Caldran tantes subzones com exigeixi l’estructura del municipi, ordenades de més a menys densitat.
3a Illa densitat alta
3b Illa densitat mitjana
3c Illa densitat baixa
3hp Habitatge protegit en illa tancada
Per tal d’identificar els subcodis, s’entén per alta densitat les ordenacions amb una densitat superior a 140 h/ha, normalment correspon a illes amb edificacions de 6 plantes o més. S’entén com a densitat baixa les illes d’una densitat inferior a 40 h/ha.
ILLA OBERTA (codi 4)
Eixample modern de creixements en edificació aïllada o semiaïllada ordenant la parcel·la i els espais lliures privats en funció de l’ús predominant. Correspon als blocs o torres plurifamiliars, normalment amb jardí comunitari.
Les subzones es definiran en funció de les diferents tipologies i intensitats d’edificació de més a menys:
4a Blocs de densitat alta
4b Blocs de densitat mitjana
4c Volumetria consolidada
4hp Habitatge protegit en illa oberta
El codi 4a identifica les ordenacions en blocs plurifamiliars lineals o en torre que conformen àrees de densitat alta.
El codi 4c correspon a les tipologies unitàries consolidades en illa oberta.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 26 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
CASES AGRUPADES (codi 5)
També inclou les agrupacions de cases en filera unifamiliars o bifamiliars, en alineació de vial o retirades en alineació que conformen volums importants (de més de 15 m de façana)
5a Alineades al vial
5b Configuració flexible
5hp Habitatge protegit en cases agrupades
CASES AÏLLADES (codi 6)
Ordenacions extensives de baixa densitat, de cases unifamiliars (o bifamiliars adossades) aïllades en una parcel·la amb jardí.
Les subzones es definiran en funció de les diferents superfícies de parcel·la de menys a més.
És recomanable mantenir els rangs assenyalats, és a dir, tenir sempre en compte el mateix tall, d’ 1 m2 a 400 m2, de 401 a 800 m2, i de més de 800 m2:
6a Parcel·la inferior a 400 m2
6b Parcel·la de 401 a 800 m2
6c Parcel·la superior a 800 m2
Pot ser que cada POUM no inclogui tots els tipus de subzona; també per les característiques del seu territori el POUM pot incloure diferents tipus segons la seva densitat:
Quan convingui diferenciar parcel·lacions del mateix subgrup el codi s’acompanyarà amb subíndex numèrics que l’indiquin de menys a més. Per exemple: 6a1 < 250 m2 ; 6a2 < 300 m2; etc.
ACTIVITAT ECONÒMICA
INDUSTRIAL (codi 7)
Correspon a les àrees d’activitat econòmica destinades predominantment a l’ús industrial; també a les zones de tallers.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 27 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Segons siguin les tipologies d’edificació i teixits en què es recolzen, es reconeixen els subtipus següents:
7a Industrial històric
7b Industrial entre mitgeres o semiaïllada
7c Indústria aïllada
El codi 7a correspon a la indústria tradicional integrada a la trama urbana; normalment correspon a indústries històriques, zones de tallers en un volum edificat independent que incorporen diversos establiments de petita dimensió.
El codi 7b correspon a les àrees industrials entre mitgeres o en edificació semiaïllada, amb una densitat d’establiments mitjana alta, ordenada en tipologies alineades al vial que conformen un únic volum edificat, amb diversos establiments industrials de petita dimensió.
El codi 7c corresponent a les àrees amb indústria aïllada en la parcel·la, on independentment de la seva mida, hi poden haver diversos establiments o un establiment sol per parcel·la.
Quan convingui diferenciar teixits o parcel·les d’un mateix subtipus , el codi s’acompanyarà amb subíndexs numèrics que els identifiquin, de menys a més tenint en compte la parcel·la mínima i el nombre d’establiments per parcel·la.
SERVEIS (codi 8)
Inclou les àrees urbanes d’activitats econòmiques diferents de la industrial o la logística amb predomini d’un ús concret com és el cas dels usos terciaris, comercials, centres de recerca d’activitats, les relacionades amb el turisme i lúdiques, així com les de dotació pública.
Les subzones es definiran en funció dels diferents usos predominants.
8a Residencial temporal
8b Terciari / comercial
8c Dotacions socioculturals
8d Investigació i recerca
8e Lúdic / recreatiu
El codi 8a correspon a les àrees d’hotel i/o altres modalitats d’allotjament col·lectiu temporal. També s’hi pot incloure l’habitatge assistit o de temporers de titularitat privada. No inclou l’allotjament de titularitat pública, que queda adscrit al sistema d’equipaments d’habitatge de dotació pública (codi D).
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 28 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
El codi 8b correspon a les àrees de terciari, comercials i d’exposició.
El codi 8c correspon a les dotacions culturals i socials diferents dels equipaments, com la fundació privada, el centre espiritual privat, etc.
El codi 8d correspon als centres d’investigació i recerca, fundacions privades, etc.
El codi 8e correspon a dotacions recreatives, esportives, lúdiques i altres serveis turístics diferents de l’allotjament com: la restauració, la pista de bitlles, els centres lúdicoesportius, els balnearis, etc.
LOGÍSTICA (codi 9)
Àrees d’activitat econòmica destinades a activitats de logística i manufactura i comercialització a l’engròs de productes. Són tipologies específiques integrades en estructures urbanes, en general adaptades al trànsit prioritari de vehicles de transport de mercaderies i/o de camionatge pesant.
Les subzones es definiran en funció de l’ús predominant:
9a Centres d’intercanvi modal
9b Àrea de magatzems
9c Agrupació d’activitats econòmiques
El codi 9a correspon a les àrees específiques per a l’emmagatzematge i la manufactura associades a les infraestructures de transport de llarg recorregut.
El codi 9b correspon a la logística local, els teixits industrials amb predomini de l’emmagatzematge. Sovint són àrees amb tipologies aptes per a l’emmagatzematge robòtic.
El codi 9c correspon a les àrees d’activitat econòmica molt diversificada, amb predomini de la logística, la manufactura i la comercialització, per sobre de les activitats d’elaboració i transformació de productes.
ALTRES USOS O TEIXITS
TRANSFORMACIÓ (codi 10)
Teixits en desús o amb activitat, que tenen una expectativa de transformació i renovació de l’estructura urbana a llarg o mitjà termini.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 29 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
També poden qualificar-se com de transformació els sòls que no poden ser adscrits a un ús predominant concret, atès que la necessitat de rehabilitació de la seva estructura urbana i d’edificació demana una anàlisi detallada més en consonància amb un instrument de planejament derivat.
Segons la modalitat de transformació que requereixin, es reconeixen els subtipus següents:
10a Remodelació integral
10b Transformació d’ús
10c Transformació de teixit
El codi 10a correspon a terrenys en ús, que requeriran una transformació de teixits i usos una vegada cessi l’activitat, en els quals el pla considerarà idoni no concretar les característiques d’ordenació i/o ús futures.
Quan la tendència de transformació es concreta en el planejament, es podrà identificar amb una doble clau afegint a la de transformació la clau del nou ús proposat (exemple: 10b/8a, si la transformació prevista és un centre d’investigació o 10c/4a si es preveu un nou teixit residencial en blocs plurifamiliars).
Per tal de facilitar la concreció de l’ordenació i l’execució del planejament, es recomana utilitzar la clau 10 només en els casos en què sigui inevitable.
CONSERVACIÓ (codi 11)
Àrees, teixits urbans, parcel·les i/o edificacions que, per les seves peculiaritats tipològiques i d’ús o pel seu valor històric i cultural, demanen un especial tractament i conservació.
Les subzones es definiran en funció del grau de conservació que demanen de les estructures urbanes en què s’emplacen:
11a Conservació integral
11b Conservació parcial
Quan convingui diferenciar teixits o edificacions d’un mateix subgrup, el codi s’acompanyarà amb un subíndex numèric.
En els casos qualificats amb el codi 11a, serà la normativa de subzona la que determinarà les actuacions possibles en funció de l’entorn i les estructures urbanes en les quals s’emplaça el valor.
El codi 11b pot correspondre tant a àmplies àrees com a parcel·les individuals, edificacions, jardins i/o altres elements.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 30 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
MIXT AMB PREDOMINI RESIDENCIAL (codis 12 a 14)
Àrees urbanes amb trama i tipologies que admeten usos diversos i compatibles amb predomini de la tipologia residencial d’habitatge en general.
Segons es tracti d’ordenacions amb major o menor densitat d’habitatges, es diferenciaran segons el teixit resultant:
12 Mixt residencial alta densitat
13 Mixt residencial densitat mitjana
14 Mixt residencial densitat baixa
MIXT AMB PREDOMINI D’ACTIVITAT ECONÒMICA (codi 15 a 17)
Zones de tolerància industrial (casa + taller) i/o usos mixtos on ha de predominar l’activitat econòmica sobre l’ús d’habitatge permanent.
Segons es tracti d’ordenacions amb major o menor densitat d’establiments d’activitat, es diferencien les subzones següents:
15 Mixt activitat alta densitat
16 Mixt activitat densitat mitjana
17 Mixt activitat densitat baixa
MIXT ESPECÍFIC DEL MUNICIPI (codi 18)
Codi reservats per a altres previsions del planejament en sòl urbà.
Teixits urbans amb usos mixtos, especificats pel municipi o bé, previstos pel planejament derivat aprovat amb anterioritat, del qual deriven tipologies i/o usos que no poden acollir-se a cap de les qualificacions anteriors.
18a Predomini habitatge
18b Predomini activitat econòmica
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 31 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
ÀREES MIXTES ESTRATÈGIQUES (codi 19)
Codis reservats per als teixits i les àrees resultants d’actuacions especials o pal·liatives. Correspon també als sòls urbans reservats per a polítiques de sòl concretes en les quals el teixits i els usos es defineixen directament a través del planejament derivat.
19a Preexistents – centres direccionals
19b De nova creació
5.4. TIPUS DE SÒL NO URBANITZABLE
En desenvolupament dels articles 32, 47 i 58.9 de la LUC, els diferents tipus de sòl no urbanitzable s’agrupen en funció del seu valor, seguint els criteris de planificació territorial:
- De protecció preventiva o de menys valor intrínsec (codi 20 ).
- De protecció territorial (codis 21, 22, 23 i 24 ) en reconeixement dels valors del territori.
- De protecció especial o màxima protecció derivada de la legislació sectorial (codi 25 ).
Deixant els sòls d’usos específics, identificats amb el codi 26 per als usos legalment implantats en SNU, amb la protecció pròpia del seu entorn immediat. El codi 26 també pot identificar sòls molt característics del municipi (sòls contaminants, etc.) que convé diferenciar dels restants tipus de sòl no urbanitzable descrits anteriorment. El planejador, optarà per un o altre codi, en aplicació de la LUC i altres directrius territorials.
A continuació, es descriuen un a un els codis identificadors dels diferents tipus de sòl no urbanitzable.
PROTECCIÓ PREVENTIVA
RÚSTIC ( Codi 20)
Sòls de protecció preventiva que el planejament, per tal de garantir l’ús racional del territori, decideix mantenir lliures i no incorporar-los en els processos urbans.
Almenys podem identificar quatre subtipus bàsics:
20a Rústic o erm comú
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 32 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
20b Agrícola comú
20c Forestal comú
20d Matollar comú
20e Hivernacles
20f Explotació intensiva agropecuària
20g Àrea per a periurbans
El codi 20e correspon a grans extensions d’hivernacles sobre sòl sense valor intrínsec.
El codi 20g s’ha d’emprar al mínim possible.
PROTECCIÓ TERRITORIAL
AGRÍCOLA DE VALOR (codi 21)
Sòls que el pla delimita amb la finalitat de donar-los protecció per raó dels seus valors agrícoles.
21a Agrícola de secà
21b Agrícola de regadiu
21c Plana deltaica
21d1 Agrícola- ramader
21d2 Altres
21e Recuperació agrícola
El codi 21c correspon a la plana deltaica. Terrenys agrícoles en què el cultiu es fonamenta en la seva condició d’inundable o que són un aiguamoll.
El codi 21d correspon als sòls que s’utilitzen de forma mixta, aprofitant el seu valor agrícola.
El codi 21e correspon al sòl que actualment té un ús diferent de l’agrícola, si bé és susceptible de recuperar aquesta activitat i d’incorporar els processos agrícoles a mitjà termini.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 33 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
FORESTAL DE VALOR (codi 22)
Sòls que el pla delimita per donar-los protecció per raó dels seus valors forestals. Comprèn les àrees amb masses arbòries i arbustives en les seves diferents qualitats i circumstàncies, quan l’activitat forestal és la principal.
Podem distingir, almenys, quatre subtipus segons es tracti de masses boscoses frondoses, bosc clar, bosc cremat que requereix repoblació i, finalment, àrees arbustives de matoll. Es reconeixen de la manera següent:
22a Bosc dens
22b Bosc clar
22c Bosc de repoblació
22d Matollar
PRATS (codi 23)
Àrees de muntanya, amb predomini de prats, dels quals podem distingir, almenys, tres tipus per raó de l’ús dominant agrícola, de pasturatge o d’ús específic segons temporada, com seria el cas dels dominis esquiables:
23a Prats i matollar
23b Pastures d’ús temporal
23c Pastures
El codi 23a correspon a prats de predomini agrícola.
El codi 23b correspon a les àrees on es compatibilitza l’activitat ramadera extensiva i altres activitats pròpies del medi rural d’alta muntanya, amb activitats temporals relacionades amb el turisme (esquí, etc.).
El codi 23c correspon als prats i pastures de predomini ramader.
D’INTERÈS ECOLÒGIC I PAISATGÍSTIC (codi 24)
Correspon al sòl que, sense remarcar l’ús predominant ni l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa, defineix el paisatge i l’estructura del territori, en atorgar la personalitat que li és pròpia.
El seu valor pot estar reconegut en part pel planejament territorial i pels estudis sectorials, si bé generalment és el mateix pla el que preserva voluntàriament els valors d’aquests sòls, reconeixent les seves especificitats en relació amb la seva posició
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 34 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
respecte del nucli, o les característiques del territori. Així, es reconeixen, almenys, cinc subtipus:
24a De valor reconegut
24b De preservació
24c Ambientals del nucli
24d Riberals
24e Fondalades i espadats
El planejament pot optar en reduir al màxim el tipus de sòl no urbanitzable d’interès ecològic i paisatgístic i en el seu lloc potenciar els tipus 20, 21, 22, 23 i 25, sobreposant a les àrees de valor identificades un tramat de protecció sectorial paisatgística tal com es preveu a l’apartat 2.4.1 d’aquest document.
PROTECCIÓ ESPECIAL
ESPAIS NATURALS PROTEGITS (codi 25)
Són els sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu. Denominats també de protecció especial, tenen aquesta designació reconeguda sectorialment mitjançant una llei o decret, com els parcs nacionals i naturals, les reserves naturals integrals, etc., i la resta dels espais PEIN. També poden incorporar els espais reconeguts a la Xarxa Natura 2000.
Poden delimitar-se tants subtipus com defineixi la regulació específica:
25a Espai PEIN
25b Zona humida
25c Costaner
25d Connector
25e Altres
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 35 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
ALTRES
ALTRES USOS EXISTENTS (codi 26)
Codi reservat per als àmbits de sòl, en els quals s’hi emplacen altres usos existents específics del sòl no urbanitzable legalment implantats i autoritzats, que convé remarcar per raons d’estructura territorial del municipi:
26a Explotació de recursos naturals
26b Dotacions esportives
26c Dotacions lúdiques
26d Residencial
26e Serveis
26f Altra activitat econòmica
La clau 26 s’ha d’utilitzar al mínim possible, només en casos excepcionals de gran ocupació (+1 ha)
Són les àrees d’ús extractiu , golf , serveis xarxa viària, plantes de captació energètica, hotel, recinte de monestir, càmping i altres legalment implantades en el medi rural.
5.5. TIPUS DE SÒL URBANITZABLE
Correspon als sòls pendents de desenvolupament. La seva codificació, que pot abastar la totalitat o part d’un sector, és orientativa. Els plans parcials dels sectors dels quals formen part els sòls identificats com “de desenvolupament”, definiran les qualificacions concretes de l’indret, dins el marc dels apartats 5.2 i 5.3 d’aquest document.
DESENVOLUPAMENT RESIDENCIAL
(codis 30 a 32) DESENVOLUPAMENT RESIDENCIAL (DR)
30 DR amb PPU aprovat
El codi 30 correspon a la totalitat o part dels sòls urbanitzables delimitats, reservats preferentment per a usos residencials, ordenats per un pla parcial urbanístic aprovat i Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 36 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
pendents d’execució. En tant que aquests sòls no adquireixin la condició d’urbans, s’identificaran amb un subíndex corresponent a la clau urbana que els pertoca segons la zonificació del PPU. Per exemple 304 o 30E .
31a DR densitat alta: superior a 75 h/ha
31b DR densitat mitjana: entre 74 i 40 h/ha
32a DR densitat baixa: entre 39 i 12 h/ha
32b DR densitat molt baixa: inferior a 12 h/ha
En el supòsit que aquests àmbits estiguin reservats per habitatge protegit s’utilitzarà el subíndex hp.
DESENVOLUPAMENT ACTIVITAT ECONÒMICA
(codis 33 i 34) DESENVOLUPAMENT ACTIVITAT ECONÒMICA (DAE)
Correspon a la totalitat o part dels sòls urbanitzables delimitats, reservats per a establiments d’ús industrial i altres activitats econòmiques:
33 DAE amb PPU aprovat
34a DAE alta densitat
34b DAE densitat baixa
DESENVOLUPAMENT PER A USOS MIXTOS
(codis 35, 36 i 37) DESENVOLUPAMENT MIXT (DM)
Correspon a la totalitat o part dels sòls urbanitzables delimitats, reservats per a usos mixtos.
35 DM amb PPU aprovat
36 DM amb predomini residencial
37 DM amb predomini d’activitat econòmica
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 37 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
( codi 38) ALTRES DESENVOLUPAMENTS
Correspon a la totalitat o part dels sòls urbanitzables delimitats, reservats per a usos específics, que han de ser ordenats per un pla parcial.
38 Altres desenvolupaments
Una vegada aprovat i executat el pla parcial urbanístic aquests tipus de sòl esdevenen sistemes o zones urbanes amb la corresponent codificació dels apartats 5.2 i 5.3.
SÒL NO DELIMITAT
(codi 39) URBANITZABLE NO DELIMITAT
Correspon als sòls urbanitzable reservats per a futurs desenvolupaments no delimitat, pendent de pla parcial de delimitació i de pla parcial urbanístic.
39 Urbanitzable no delimitat
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 38 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
6. ACRÒNIMS
A – Sistema aeroportuari
AA – Actuació aïllada
C – Sistema costaner
CAP – Centre d’assistència primària
CAD – Disseny artístic per ordinador
D – Habitatge de dotació pública
E – Sistema d’equipaments
F – Sistema ferroviari
H – Sistema hidrogràfic
LMU – Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria
d’urbanisme
LUC – Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei d’urbanisme
MUC – Mapa urbanístic de Catalunya
P – Sistema portuari
PAU – Polígon d’actuació urbanística
PEI – Pla especial d’infraestructures Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 39 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
PEP – Pla especial de protecció
PEM – Pla especial del catàleg de masies i cases rurals
PEU – Pla especial urbanístic
PMU – Pla de millora urbana
PPD – Pla parcial de delimitació
PPU – Pla parcial urbanístic
POUM – Pla d’ordenació urbanística municipal
RLUC – Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament
de la Llei d’urbanisme
S – Sistema de protecció
SUC – Sòl urbà consolidat
SNC – Sòl urbà no consolidat
SNU – Sòl no urbanitzable
SUD – Sòl urbanitzable delimitat
SND – Sòl urbanitzable no delimitat
T – Sistema serveis tècnics i ambientals
V – Sistema d’espais lliures (zona verda)
X – Sistema viari (xarxa viària)
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 40 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
1 – Nucli antic
2 – Eixample
3 – Illa tancada
4 – Illa oberta
5 – Cases agrupades
6 – Cases aïllades
7 – Industrial
8 – Serveis
9 – Logística
10 – Transformació
11 – Conservació
12 – Mixt residencial alta densitat
13 – Mixt residencial densitat mitjana
14 – Mixt residencial densitat baixa
15 – Mixt activitat alta densitat
16 – Mixt activitat densitat mitjana
17 – Mixt activitat densitat baixa
18 – Específic del municipi
19 – Àrees mixtes estratègiques
20 – Rústic
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 41 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
21 – Agrícola de valor
22 – Forestal de valor
23 – Prats
24 – D’interès ecològic i paisatgístic
25 – Espais naturals protegits
26 – Altres usos existents en SNU
30 – Desenvolupament residencial amb PPU
31 – Desenvolupament residencial densitat alta i mitjana
32 – Desenvolupament residencial densitat baixa
33 – Desenvolupament activitat econòmica amb PPU
34 – Desenvolupament activitat econòmica
35 – Desenvolupament mixt amb PPU
36 – Desenvolupament mixt predomini residencial
37 – Desenvolupament mixt predomini activitat
38 – Altres desenvolupaments
39 – Urbanitzable no delimitat
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 42 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 43 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Aquest document ha estat elaborat pels serveis tècnics de la DGU.
Barcelona, gener 2008.
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 44 de 47
SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT CODIS D’IDENTIFICACIÓ EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 45 de 47
ANNEXOS
Annex 1: síntesi dels codis (A3)
Annex 2: síntesi rgb dels codis (A3)
Documentació i Estudis de la DGU –SPT – PTOP – Gener 2008 Pàgina 47 de 47
DOSSIERS DE SISTEMATITZACIÓ DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
1. CODIS: ASPECTES BÀSICS
Dossier guia que permet sistematitzar la identificació i codificació dels diferents teixits – en el marc de l’ordenació urbanística del territori - que constitueixen els aspectes fonamentals del règim urbanístic del sòl. El dossier concreta les claus d’identificació i la seva representació gràfica.
Propers dossiers:
2. FORMATS DE LLIURAMENT DELS DOCUMENTS URBANÍSTICS
3. ASPECTES BÀSICS A REGULAR EN EL CATÀLEG DE MASIES
4. CODIS: CONCRECIÓ DE LES PROTECCIONS EN ELS DOCUMENTS URBANÍSTICS
5. EL POUM