Post on 01-Jul-2015
PROJECTE D´OBSERVACIÓ A
L´ESCOLA MESTRE DURANMONTSE JUANEDA
JOSEP MUÑOZ
NATÀLIA VINENT
BREU PRESENTACIÓ DEL
CENTRE
Escola Mestre Duran aAlaior.
Centre públic d´unalínea.
De P3 a P5 ple (tresaules de 25 infantscada una).
De primer a cinquèsense omplir.
Centre nou , segonany en funcionament
JUSTIFICACIÓ Escoliim aquest centre
perque na Natàlia hiduu els seus fills.
Grup de quatre anysper motius personalsNatàlia Vinent
Idea focus observaciósurt d´una necessitatdel centre: arreglarproblemàtica amb lesentrades i sortides al´aula
Finalitats i funcions Veure relacions i interaccions
entre infants, adults i mestra. Com es relacionen, comunicació Aquest temps d´interacció és
educatiu? Observar conflictes Observar com és la relació infant
adult durant aquest interval L´ objectiu fonamental: mirar si
l´espai realment condiciona o noles relacions entre infant-infant;infant-adult; adult-adult; adult-mestra; mestra-infants, i com sónaquestes interaccions especialmenten els moments d´entrada a l´aulaa les 8´30 i a les 13,30 en el momentde sortida.
Aquest és l´espai destinat a les
entrades
Espai destinat a les sortides
Hipòtesi de les que partim Possibilita l´espai que els infants entrin sols a
l´aula?
Possibilita l´espai el joc al moment d´entrar ?
Seria convenient cercar un altre espai de relació?
Es generen conflictes a causa de l´espai?
Per qué es produeixen?
Com es resolen els conflictes?
Suposa un moment angoixant per l´infant?
Poden llevar-se la jaqueta sols? Ho fan?
Poden penjar la jaqueta sols? Ho fan?
Hi ha interacció entre els adults?
I entre els infants?
Com és la benvinguda de la mestra cap a l´infant?
I cap al seu acompanyant?
Sempre s’ajunten els mateixos infants?
Accepten nous companys en el moment de l’accés?
Es relacionen el més grans amb els més petits.
Quin temps dura el moment de l’entrada? / sortida?
Afavoreix l´espai el moment d´entrada?
Afavoreix el de sortida?
Informació de la que partim
en relació a l´espai
Entenem que el moment del’entrada i sortida a l’aula, ol’accés a l’escola, és sens dubteun moment de caire social, on hiha una interacció clara idinàmica, entre infants ipares/mares. Hem fet recull dediferents autors, que parlen sobreaspectes interessants, que tenena veure amb les relacions socialsentre els infants, i que ens serveixper poder situar de manerateòrica el nostre “focus”d’observació:
Goleman: De Vries (1995): Weber: Loris Malaguzzi:
Vigotsky: R. Farina
Loris Malaguzzy
sentia una especial preocupació pel mobiliari, els colors i l´adequació del´espai per tal que fossin agradables.
Parlava d´una “arquitectura escolar” on es facin partíceps del projecte, a lespersones que seràn els protagonistes de l´educació.
crear una escola amable
Parla d´espais que recullin impremtes , presències i memòries dels seus co-habitants.
l´espai és un educador més, i ha de permetre a l´infant expresar-se idesenvolupar-se com un membre més de l´escola
Estructura articulada, unitària i familiar, que l´infant pugui recórrer sensetrobar límits.
L´espai ha de possibilitar que les persones que hi conviuen es puguin trobarfàcilment
Espais per fomentar relacions intergeneracionals
La plaça és el lloc emblemàtic a les escoles de Reggio, i possibilital´intercanvi d´idees, comunicació, ..
Eliminar passadissos.
Informació de la que partim en
relació al moment d´entrar a l´aula
Model de Loczy Bandura
Nerea Azola i Juanjo Otaño David Altimir Àngels Zamora Carme Thió de Pol i Pep Llenas « El valor educatiu de les coses de cada dia, és com la
pedagogia de la vida quotidiana, que es centra en l´altpotencial educatiu de les situacions que habitualmenttenen lloc durant una jornada qualsevol, en les qualsparticipen conjuntament infants i adults» (M. Jubete)
«Les frisseres són enemigues dels processosd´ensenyament-aprenentatge, i fatals per la construccióde la pròpia autonomia» (P. Ritscher)
Disseny de projecte Hem anat cada dia al
centre durant dues setmanes, realment han estat més, per estar presents en el moment d’entrada (8:30) i al de sortida (13:30) .
Tècniques que hem fet servir: enregistrament en vídeocàmara, fotografies i notes de camp.
Un exemple d´observació Registre fotogràfic
Algunes de les dificultats més
destacables a l´hora d´observar: Espai estret i molta gent i
informació en poc temps(més o manco 10 minutsdura l´entrada).Difícilprendre notes.
Un pare es va oposar a queprenguéssim fotos a l´horade la sortida, per tant notenim cap constànciagràfica del moment com elsadults reben els seus fills i fillesa la sortida.
Problemes amb la ubicacióde l´observador al momentd´entrades, sobretot.
Problemes en la ubicació dela càmera per enregistrar elpassadís i poder-ho veure totbé
Anàlisi de les observacions de
les entrades No afavoreix l´autonomia personal de l´infant ni la de relació. La intervenció
de l´adult en alguns casos és total.
Moments de molta pressa per part dels adults
No afavoreix el desenvolupament psicomotor de l´infant, infants passius(Carmen Fleta)
No permet la correcta rebuda dels infants per part de la mestra.
L´entrada a l´aula hauria de ser un moment lent i tranquil ja que representauna separació per l´infant i s´ha de fer de forma alegre i no estressant.
L´Entrada a l´aula suposa la «trobada entre els dos mons més importants delsinfants: la família i l´escola». (C Thió i P Llenas) . Per tant ha d´oferir seguretat
El reduït espai del passadís no possibilita l´acurada observació de plafonsinformatius per la qual cosa es veu perjudicada la bona comunicació escola-família.
A més els adults entren dins l´aula quan han de parlar amb la mestra.Proposem una possible observació per comprovar fins quin punt pot serpositiva aquesta intromissió.
Una altra pregunta que deixem oberta és si l´espai condiciona realment alsadults o si en un altra espai més ampli seguirien actuant igualment.
Anàlisi de les observacions de
les sortides
En un principi no ens va agradar gens aquest estil de
sortida amb «entrega personalitzada d´infants» però a
mida que hem anat observant ens hi hem acostumat i
ha acabat agradant-nos, per que permet la
comunicació escola-família, facilita el tracte personal
tant de l´adult com de l´infant per part de la mestra i
viceversa, i a més possibilita un breu i còmode
intercanvi d´idees entre els adults i la mestra i amb
quests i els infants.
Tot i això, trobem a faltar plafons informatius a la paret
exterior de les aules, ja que és un espai que es pot
aprofitar per que és gran, i per que els adults hi esperen
davant i es podria produir aquest intercanvi .
Elaboració del sistema d´anàlisi
Tres grans categories:
1. Coses que fan els
infants
2. Coses que fan els
adults
3. Coses que fa la
mestra
COSES QUE FAN ELS INFANTS:
Accions de relació
- Saluda als altres infants
Accions motores
- Entra corrents
Accions comunicatives
- Parla amb la mestra
Accions de cura personal
- Llevar jaqueta
COSES QUE FAN ELS
ADULTS
Accions de relació
- Saluda a un altre adult
Accions de comunicació
- Parla amb l´infant
Accions motores
relacionades amb l´espai
- Espera dret
- Espera passejant pel pati
Accions posturals
- S´asseu
- Se recolza a la paret
COSES QUE FA LA MESTRA
Accions de relació
- Saluda a l´adult
Accions de comunicació
- Parla amb l´adult
Accions motores
relacionades amb l´espai
- Entra dins l´aula
- Surt a mirar defora
ANÀLISI I INTERPRETACIONS
Comportament observat en els infants
• Infants passius no autònoms
• Excepció fillets i filletes de «l´escola matinera»
• Acomiadament de forma breu a la porta de l´aula (en general)
• Els infants esperen el moment de sortida sense conflictes, interactuant
entre ells
Comportaments observats en els adults-es
• Condicionat per l´espai i frissa?
• No observa els plafons amb atenció
• Entra a l´aula
• Acomiadament amb l´infant breu
• Poca comunicació verbal amb la mestra
• Els adults esperen pacientment parlant entre ells
Comportaments observats en la mestra
• No pot rebre els infants individualment però si els acomiada
• Comunicació amb l´adult escassa durant l´entrada
• Tolera que els adults entrin a l´aula
Fase de Feed-back: revisió
d´hipòtesi No ha quedat prou clar que sigui l´espai qui condiciona únicament, tenim l´exemple de
l´escola matinera. L´espai no possibilita el moment de joc durant l´entrada. Seria convenient cercar un altre espai de relació i poder comprovar com actúen les
persones allà. No hem observat conflictes a causa de l´espai No hem observat cap infant angoixat per l´estretor de l´espai, tot i que es podria focalitzar
més cap aquí una propera observació Els infants es poden llevar la jaqueta sols i penjar-la però no ho fan La interacció social entre adults es dóna bàsicament durant els moments d´espera La benvinguda individual de la mestra no es pot dur a terme amb tots els infants ni amb tots
els acompanyants No hem pogut observar algunes estones de joc que es donen entre els infants mentre
esperen al porxo o al pati
Tampoc hem pogut observar si es donen relacions intergeneracionals El temps d´entrada dura entre 8-10 i 15 minuts Si l´espai afavoreix el moment d´entrada depén de si volguem que l´entrada sigui ràpida o
lenta Si afavoreix el de sortida per que és un moment que propicía les interaccions adult –
mestra-infant i hi ha una atenció més individualitzada.
Algunes propostes de millora
Entrades i sortides per la zona de pati
Deixar passadís zona de pas i extensió de l´aula com un racó més
Eliminar barres del pati
Convertir el pati en una plaça tapada i distribuït en racons diversos
Crear una zona de porxos a continuació de les portes de les aules que donen al pati
Acondicionar l´entrada d´infantil com un lloc d´espera acollidor