Tema 1: Els presocràticsLa cultura grega: característiques i períodes

El problema del moviment o canviEls milesis: Tales, Anaximandre, Anaxímenes.

Les escoles italianes: el pitagorisme.Un nou llenguatge de la raó: Heràclit i Parmènides.

Els pluralistes: Empèdocles, Anaxàgores, l’atomisme de Demòcrit.

Montse López

Institut de Celrà

La cultura grega: característiques i períodes

• Origen de la filosofia occidental: Milet, Jònia, Grècia, segle VII a.C

Celrà

Celrà

Etapes de la cultura grega

• La Jònia, a les costes de l’Àsia Menor, i a la Magna Grècia, al sud d’Itàlia: els presocràtics.(VII-V a.C)

• Atenes, seu de la filosofia clàssica (V-IV a.C): Sòcrates, Plató i Aristòtil.

• Atenes, Alexandria, Roma: l’època hel·lenística i romana (III a.C-II d.C).

Celrà

1.Els Presocràtics

Els Pitagòrics

Parmènides

EmpèdoclesEls milesis

Heràclit

Demòcrit

Celrà

Anaxàgores

2.Filosofia clàssica

Sòcrates i sofistesPlatóAristòtil

Celrà

3.Filosofia Hel·lenística

EpicureismeEstoïcismeEscepticisme

Celrà

El pas del mite al logos

• El mite• Es vol explicar la totalitat d’allò existent• S’ utilitza la fantasia• Les causes són antropomòrfiques i transcendents

(déus)• La realitat així explicada resta arbitrària

(no necessària)• Es tracta, pròpiament, d’un pensament preracional

i no pas irracional• Homer i Hesíode en són exemples

Homer

Hesíode: Teogonia

La Ilíada-L’ Odissea

Celrà

El pas del mite al logos

• El logos• Es vol, també, explicar la totalitat d’allò existent, PERÒ• S’utilitza la raó• Les causes són immanents (físiques o metafísiques)• La realitat així explicada es revela com a necessària• Parlarem, ara, de pensament racional (indistintament ciència i

filosofia)• Els filòsofs presocràtics en són l’exemple (milesis, pitagòrics etc)

Logos = pensament, raó, paraula

λóγος

Celrà

Mite vs LogosContinuïtat i ruptura

Celrà

REALITAT

ARBITRÀRIA

REALITAT

NECESSÀRIA

EXPLICACIÓ

TRANSCENDENT

EXPLICACIÓ

IMMANENTDESTÍ

TEOGONIA

DÉUS

PHYSIS

MITE LOGOS

MITE VS LOGOSQüestionari sobre el fragment de Cosmos, una sèrie de Carl Sagan:

1ª/ A la vora de quin mar va néixer la filosofia?

2ª/ L’origen del pensament és descrit com “una revolució que va treure.........................................................................................................”

3ª/ Per què, se’ns diu, és l’univers cognoscible?

4ª/ Si l’univers és un cosmos, llavors, hi ha unes lleis ..............................

...................................................................................................................

5ª/ Aquí es produeix el primer conflicte entre ciència i................................,

Naturalesa i.................................................................................................

6ª/ Per què aquesta revolució es produeix justament en aquesta regió i en aquest moment?

7ª/ El fragment no arriba a explicar la relació entre els viatges i l’aparició de la reflexió crítica, en particular sobre la qüestió dels déus. Intenta una explicació pròpia.

Celrà

Origen de la filosofia• Causes materials del “miracle grec”:

1. Raó política: organització pròpia o POLIS (= ciutat-estat)

Foment de l’individualisme i la llibertat

2. Raó econòmica: país pobre en recursos, abocat al mar i al comerç

Enriquiment, aparició de la moneda, viatges Foment del pensament abstracte, obertura d’esperit, esperit crític

3. Raó religiosa: no hi ha llibres sagrats ni casta sacerdotal Interpretació

i reinterpretació dels mites fins a la desmitificació.

2. Raó econòmica: país pobre en recursos, abocat al mar i al comerç

Celrà

El problema del moviment o canvi

• Constatació empírica: experiència del canvi, la finitud i la mort enfront d’una visió estable del firmament: DUALISME

•CEL (regular, estable, etern i perfecte)= COSMOS_______________________________________________ TERRA (sotmesa al moviment, finita i imperfecta)= CAOS

La fulla ÉS verda La fulla ÉS groga

CANVI: ja NO és verda, encara NO és groga

Celrà

COSMOS

El problema del moviment

• Requisits o condicions del coneixement

OBJECTEconegut

APARENÇA: mòbil, múltiple, accidental, il·lusòria

ESSÈNCIA: permanent, una, essencial, verdadera

SUBJECTEque coneix

La RAÓ, el LOGOS, que és la funció pròpia del NOUS (ment), part divina de l’ésser humà, estable i permanent.

Els SENTITS del cos, part finita de l’ésser humà, inestable i mòbil.

Celrà

Qüestió ontològica:

Què és real?

Qüestió gnoseològica:

Com es coneix la realitat?

El problema del moviment

LA REALITAT L’EINA DE TIPUS DECONEIXEMENT CONEIXEMENT

APARENÇA SENTITS “DOXA”, OPINIÓ(múltiple, mòbil (saber aparent)Sembla-ser)

ESSÈNCIA NOUS CONEIXEMENT(Una, immutable (Esperit) (saber real)Ser)

La qüestió queda, doncs, plantejada així:

Celrà

Els milesisLa qüestió fins ara

comentada:Hi ha quelcom de permanent, etern i cognoscible en un món on tot sembla canviant, moridor i incognoscible?

Nou plantejament Existeix un primer principi o arkhé que reuneixi aquestes característiques?

ARKHÉ

Allò d’on tot prové, origen

Allò que és, en el fons, tot; essència

Els milesis van respondre: sí, aquest arkhé existeix i es troba en la physis , en la naturalesa

Celrà

Els milesis

• Què és la physis?• 1/ En ella tot està sotmès a la necessitat. Es tracta d’un

cosmos i no pas d’un caos: tot està en el seu lloc perquè tot té l’essència, la naturalesa, que li correspon.

• 2/ No es tracta d’una cosa inert, quieta, sinó dinàmica; ho veiem en el moviment dels astres, en el pas de les estacions i les generacions, on tot se succeeix ordenadament.

• 3/ A més, aquesta activitat que defineix la physis no prové de fora, sinó que li és pròpia, interna. El model de la physis seria, així, la d’un gran organisme viu; d’aquí el terme HILOZOISME (=doctrina que atribueix vida pròpia a la matèria).

Celrà

Els milesis: TalesCelrà

1/ L’arkhé és l’aigua

Explicacions d’Aristòtil:

•Diferents estats de l’aigua (líquida, sòlida, gasosa)

• Supervivència

•Fascinació pel Nil

•Influències mítiques

2/ “Tot és ple de déus”

Exemple d’hilozoisme. Magnetisme?

Cosmologia de Tales

Tales de Milet

Els milesis: Tales

Essència o arkhé: aigua

Aparença: aigua, gel, aire

GEL AIGUA AIRE

Celrà

Els milesis: Anaximandre

1. L’arkhé és l’apeiron, allò indeterminat

La generació no s’explica com alteració d’un element, sinó com separació de contraris

Si l’arkhé fos un element determinat, com s’explicaria l’existència del seu contrari?

2. Primera formulació sobre l’origen de la vida: l’home hauria estat abans un peix...

Celrà

Els milesis: AnaximandreCelrà

APEIRON

FRED HUMITCALOR SEC

Món visible

i determinat

1.Arkhé

2.Separa-ció de

contraris

3. Món visible

Els milesis: AnaxímenesCelrà

1. L’arkhé és l’aire

2. Les diferències qualitatives poden reduir-se a diferències quantitatives

AIRE

FOC

AIGUA TERRA

Procés de rarefacció: de + a -

Procés de condensació: de – a +

Anaxímenes

Pitàgores

El teorema de Pitàgores

Els pitagòrics

*Magna Grècia, fundador llegendari, influència òrfica, organització sectària,

esperit aristocràtic.

*L’arkhé és el nombre, l’univers està harmònicament constituït i la

matemàtica ens revela el seu secret.

Celrà

La Magna Grècia

Pitagòrics vs MilesisMilesis Pitagòrics

Saber individual i obert al debat públic

Saber col·lectiu i secret, revelat pel mestre

Concepció monista i biologista de la natura

Concepció dualista i matemàtica

Saber obert a l’experimentació: aplicació tècnica

Saber que menysprea l’experiència: preocupacions espirituals (salvació de l’ànima)

Celrà

L’orfisme

�Religió d’origen oriental que va introduir-se

a Grècia cap al segle VI a.C. Forma part de

les religions mistèriques.

�El nom prové d’Orfeu, però la base doctrinal

barreja creences procedents, sobretot, de

Dionís.

� Es creu en la naturalesa dual de l’ésser

humà, feta d’elements titànics i dionisíacs,

i també en una culpa original que hem de

d’expiar.

Celrà

L’orfisme

�Des del punt de vista filosòfic, la novetat

d’aquesta teoria rau en l’afirmació de la

superioritat de l’ànima i la seva immortalitat.

Es defensa, així, la reencarnació.

�Quant a la purificació de l’ànima, es propo-

sen dues vies El model ascètic

El model intel·lectual

Apol·lo

El naixement de Dionís

Apol·lo

La concepció pitagòrica del nombre

CONCEPCIÓ ACTUAL CONCEPCIÓ PITAGÒRICA

El nombre és una abstracció; ens el representem com a relacions d’unitats: 1+1+1=3

El nombre té una entitat, una personalitat pròpia. Resulta de la divisió de la unitat

El nombre expressa una quantitat; és qualitativament neutre

El nombre és quantitatiu però també qualitatiu

Concepció aritmètica Concepció més aviat geomètrica

Celrà

La filosofia pitagòricaEls pitagòrics associen els nombres a figures i expliquen així l’origen del món

L’1 és el punt, el dos la línia, el tres el pla i el quatre el cos sòlid.

La realitat es compon de cossos sòlids;

els sòlids provenen de la unió de plans;

els plans de la unió de línies i les línies

de la unió de punts

Celrà

Astronomia pitagòricaCelrà

La crisi de la teoriaCelrà

Descobriment dels nombres irracionals: per exemple, √2.

Aplicació del teorema de Pitàgores

Carl Sagan: els pitagòrics�1/ D’on era Pitàgores?

�2/ Quines raons, segons Sagan, haurien portat Pitàgores a creure

que la terra era un globus?

�3/ Quin famós terme va ser utilitzat per primer cop per aquest filòsof?

�4/ Quina és la principal diferència entre el mètode de la ciència actual i

el de Pitàgores?

�5/ Quants cossos sòlids regulars hi ha? A quins elements es fan

correspondre?

�6/ De què estava fet l’univers?

�7/ Quan va produir-se la crisi de la teoria?

�8/ Quins són els dos sentits del terme irracional?

�9/ Qui va ser el més famós pitagòric? Què defensava?

Què criticava?

Un nou llenguatge de la raóLa tradició va considerar-los autors contradictoris, però avui destaquem també

les seves semblances.

HERÀCLIT PARMÈNIDES

Efès, tradició jònica Elea, tradició mística

L’essència és l’esdevenir L’essència és l’ésser

En ells trobem una major abstracció que en els precedents:del “què són les coses” a

“què vol dir que les coses són”

Inici, doncs, de la metafísica

Celrà

HeràclitCelrà

Conegut com “Heràclit l’obscur”, degut al seu estil hermètic

i la fama d’arrogant.

Atribució d’un llibre Sobre la physis, col·lecció d’aforismes

de to dèlfic.

�A la natura li plau amagar-se

�Vaig investigar-me a mi mateix

�Els ases prefereixen deixalles abans que l’or

�Mals testimonis són per als homes els ulls i les oïdes

quan es tenen bàrbares les ànimes

HeràclitCelrà

1/ Quin és l’arkhé, l’ésser profund de tot?

Resposta: l’arkhé és el foc, entès com a símbol de l’esdevenir

Aquest món, el mateix per a tots, cap dels déus

ni dels homes l’ha fet, sinó que ha existit sempre, existeix i existirà

com a foc sempre viu, encenent-se amb mesura i amb mesura apagant-se

(fragment 741)

Heràclit: l’esdevenirCelrà

Als qui entren en els mateixos rius els corren per damunt

aigües diferents cada vegada (fragment 12)

Heràclit: la dialècticaCelràCelrà

2/ Si tot flueix, si tot canvia contínuament,

com és que la realitat sembla estable?

RESPOSTA: perquè l’aparent quietud és

el resultat d’un moviment doble, en sentit

oposat, i momentàniament en equilibri, com

l’arc i la fletxa.La guerra és el pare i el rei de totes les coses

(Fragment 53)

L’heraclitismeAnomenem heraclitisme la manera en què els contemporanis d’Heràclit van

interpretar la seva teoria, considerada sinònim de fenomenisme (res no és

real, sinó mera aparença), relativisme (els valors morals absoluts no existeixen)

i irracionalisme (la raó és incapaç de revelar-nos la veritat)

CANVI: ja NO és verda,

encara NO és grogaLa fulla ÉS verdaLa fulla ÉS groga

L’ésser seria el no res?

Celrà

Contra l’heraclitismeContra aquesta interpretació, els historiadors actuals destaquen els fragments

on Heràclit parla del LOGOS com a mesura, l’ordre del desordre

Després d’escoltar el logos i no a mi,

és fàcil reconèixer que totes les coses en són una

LOGOS

Objectiu: mesura de la realitat

Subjectiu: raó-eina que pot mesurar la realitat

Celrà

Influències posteriors

La dialèctica

L’etern retorn,

El fenomenisme

Heràclit

Hegel Marx

Nietzsche

Segle XIX

Celrà

Parmènides�Elea, Magna Grècia

�Influències místiques (Xenòfanes) i pitagòriques

�Atribució d’un llarg poema sobre l’ésser,

compost d’un proemi i dues parts

�Considerat el fundador de la lògica

Elea

Celrà

El poema de Parmènides

Proemi: una deessa ens durà cap al camí de la Veritat.

Primera part: la via de la veritat. “El ser és; el no ser no és”

“Ser i pensar és el mateix”

Segona part: la via de l’error; els sentits

L’esfera eleàtica representaria el ser:

immòbil i massís

Celrà

El poema de Parmènides

El fet que una deessa ens acompanyi mostra l’autoritat de

la veritat enunciada, que es presenta com a revelada, doncs,

indubtable

Celrà

Zenó d’Elea:Aquil·les i la tortuga

Celrà

L’argumentació de Zenó opera per reducció a l’absurd

Tesi a demostrar: el moviment que veiem és contradictori;

per tant, no pot existir

I com és, que Aquil·les no atrapa mai la tortuga?

a/ Suposem que Aquil·les vol atrapar una tortuga que es troba a certa distància d’ell

b/ Quan Aquil·les comença a córrer cap a la tortuga, aquesta corre en la mateixa direcció que ell.

c/ Quan Aquil·les arriba al punt 2, la tortuga ha avançat fins al punt 3. I quan Aquil·les arriba a aquest punt 3, la tortuga ha recorregut, de nou, una certa distància (4). I així contínuament, fins a l’infinit: la distància disminuirà sempre, però mai podrà desaparèixer (1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32 etc)

CelràELS PLURALISTES

Tots aquests pensadors comparteixen el model conceptual

que permet harmonitzar:

El concepte d’ésser El concepte de canviPARMÈNIDES HERÀCLIT

IDEA BÀSICA I COMUNA:

La pluralitat de l’experiència sorgeix d’una pluralitat de principis

El canvi en el món visible es redueix al moviment

de partícules immutables

Celrà EMPÈDOCLES D’AGRIGENT

Segueix la tradició eleàtica i pitagòrica.

Fama de profeta i místic; llegenda sobre la seva mort.

L’arkhé són els quatre elements:

la terra, l’aire, el foc i l’aire

Les forces que actuen sobre ells per donar lloc

al món visible són: L’Amor i l’Odi

El procés seria etern; d’aquí la defensa de la immortalitat

de les ànimes (Purificacions)

CelràANAXÀGORES DE CLAZÒMENES

Natural de la Jònia; procés per impietat a Atenes.

Segons Plató, hauria estat primer admirat i després rebutjat per Sòcrates

Dues idees bàsiques:

1ª: “En tot hi ha de tot”

LES HOMEOMERIES (Aristòtil)

2ª: El NOUS Principi ordenador que no es barreja

amb res, diferent de la resta.

(Finalisme i no mecanicisme?)

CelràDEMÒCRIT I L’ATOMISME

Natural d’Abdera, fama de “rialler”, gran influència a la seva època,

Deixeble d’un llegendari Leucip, que li hauria llegat el concepte d’àtom.

Atribució de l’obra: Petit sistema del món

Poden les substàncies dividir-se fins a l’infinit?

NO: concepte d’àtom

Els àtoms son indivisibles, sòlids, plens;

qualitativament idèntics;

es distingeixen per la figura, l’ordre i la posició

L’ATOMISME DE DEMÒCRIT

Els àtoms són l’arkhé de què tot està fet:

Són indivisibles, sòlids,plens,qualitativamet idèntics i eterns.

L’univers no ha estat creat ni cal cap força exterior per explicar-ne l’existència: tot deriva del àtoms que es mouen des de sempre i per sempre en el buit.

El moviment dels àtoms està més enllà de tota causa

i és la causa de tot

Explicació aristotèlica: A#N per la figura

AN#NA per l’ordre

Z#N per la posició

Celrà

DEMÒCRIT: ANTROPOLOGIA I ÈTICA

L’ésser humà és un microcosmos

L’ànima és material, està feta d’àtoms subtils i mou el cos

Defensa d’una teoria empirista del coneixement

Defensa d’una ètica optimista i humanista: la filosofia ha de servir-nos

per deslliurar-nos de la por que ens fa infeliços

La por als déus,

que no s’ocupen de nosaltres

La por a la mort

ja que la mort no és res

Celrà

CelràCOMPARACIÓ ANAXÀGORES I DEMÒCRIT

Els presocràtics

1 Elea: Parmènides2 Crotona: Escola pitagòrica

3 Agrigent: Empèdo-cles4 Leontini: Gòrgies5 Siracusa:6 Estagira: Aristòtil7 Abdera: Demòcrit; Protàgores8 Atenes: Sòcrates; Plató9 Clazòmene: Anaxà-gores10 Colofon: Xenòfa-nes11 Èfes: Heràclit12 Milet: Tales; Anaximandre;

Anaxímenes

Aquí teniu un quadre per resumir i repassar els filòsofs grecs...

Celrà

ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS

Els filòsofs grecs

W. Heisenberg

Étienne Klein

Celrà

ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANISCelrà

1ª/ La teoria ...de cordes seria una teoria única que podria explicar-ho

tot, des dels moviments dels ...àtoms fins a la vida de les ...galàxies

2ª/ Segons aquesta teoria hi ha móns... paral·lels i ...... 11 dimensions,

la majoria de les quals no les hem percebut mai.

3ª/ En quin sentit pot dir-se que la teoria de Newton és unificadora?......

4ª/ Què va buscar Einstein tota les seva vida i per què? Ho va aconseguir?

...........

Newton

Einstein