Post on 08-Mar-2016
description
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 11
PONÈNCIA ESTRATÈGICA
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 12
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 13
LES SOCIETATS LABORALS: PASSAT, PRESENT I FUTUR
La figura de la Societat Anònima Laboral (SAL) apareix a Espanya durant la
dècada dels seixanta, però podem afirmar que comença a tenir una projecció
real, amb contingut social i ideològic a partir de 1977, que és quan la crisi
econòmica comença a aparèixer amb tot el seu rigor, precisant noves solucions
davant l’augment de l’atur i és així com l’Administració articula la fórmula de la
Societat Anònima Laboral (SAL) com a pal·liatiu al problema.
En aquesta primera etapa no existeix una consciència clara per part dels
protagonistes de base del nou procés que han d’afrontar o crear, la
preocupació principal dels col·lectius és la d’intentar mantenir el seu lloc de
treball. És a partir de definir la solució del manteniment del lloc de treball,
encara que sigui de forma circumstancial, en forma de SAL, que es comença a
reflexionar sobre el que representa aquesta fórmula. El procés exigeix una
maduresa en els col·lectius de treballadors, que es manifesta mitjançant la seva
combativitat davant la complexitat, davant l’Administració, al compliment de les
garanties, petició de crèdits, adquisició d’actius, acomodació de les plantilles
amb el cost social més baix i una infinitat de necessitats òbvies. El temps i
l’esforç necessaris en aquesta primera etapa.
Els primers contactes entre les empreses provenen de la conscienciació dels
dirigents de les mateixes i de la necessitat objectiva de realitzar esforços
comuns davant un medi hostil en el que es desenvolupen. Hostil perquè la
fórmula SAL és desconeguda i sovint prové de suspensions de pagaments o
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 14
situacions altament deteriorades de l’antiga Societat Anònima (SA), generant la
lògica desconfiança en el seu medi natural. Davant aquests problemes es
constitueix la USALC com agrupació d’empreses amb la intenció de crear una
entitat reivindicativa i representativa de les SAL.
Al ampliar-ne el ventall i forces que participen en l’esforç de configurar un grup
de SAL fort i cohesionat que integra a totes les Anònimes Laborals de
Catalunya de forma organitzada, que sintonitzi i solucioni els seus problemes i
necessitats, apareix com a necessitat de superació el fet d’anar a una fórmula
tan àmplia i oberta en quant a la participació i gestió com és la d’una Federació
de Societats Anònimes Laborals de Catalunya (FESALC) aglutinada d’un
moviment fonamentalment unitari i aglutinador dels diferents interessos i àmbits
que desitgen participar en aquest anomenat moviment. Una Federació que
representa, organitza i defensa a les SAL de Catalunya que la seva
organització i propietat es basa en els principis de cogestió i autogestió.
No era fàcil establir una definició política de la FESALC, fonamentalment, per la
joventut i novetat del fenomen SAL i pel marc econòmic en el que es
desenvolupaven d’evident situació de crisi. Crisi econòmica que repercutí
quantitativa i qualitativament de manera molt concreta i especial en la petita i
mitjana empresa; sector, precisament, on es produïa fonamentalment el
fenomen SAL amb major intensitat. Sense oblidar, alhora, que l’anomenat
sector suposava el 80% de la població activa ocupada, és a dir, un sector
generador d’ocupació. En aquells moments les SAL varen demostrar la seva
efectivitat pel manteniment de llocs de treball i la FESALC no només haurà
d’accentuar aquesta política de manteniment sinó també la de generació
d’ocupació. La Federació és l’instrument que potencià els recursos existents en
les SAL afiliades, creà els plans sectorials necessaris, profunditzà les relacions
interempresarials i tots aquells projectes necessaris. En definitiva, es
transformà en l’organisme representatiu i de defensa de les SAL davant
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 15
l’Administració i tota mena d’empreses, societats mercantils i organitzacions de
tot tipus per consolidar-les i fiançar-les.
La Federació de SAL de Catalunya plantejà a l’Administració les inquietuds i els
problemes de les nostres empreses i obtindria resposta de solució de caràcter
estructural i evitar les solucions conjunturals, ser l’interlocutor adequat per
definir les reglamentacions que poden afectar a les SAL, incidir en els
organismes nacionals estatals e internacionals que li siguin afins, incrementar
les mesures tècniques, financeres i humanes que solucionin i capacitin tant a
les empreses com a la pròpia Federació i millorar la seva competitivitat i
rendibilitat.
Les SAL assimilen les estructures de capital i treball en una sola unitat
desenvolupant un conjunt econòmic de nova planta que suposa un esforç
complex i difícil i que la FESALC concretà davant les necessitats. En definitiva,
es tractava de rendibilitzar un projecte econòmic basat en la força del treball,
sempre de caràcter voluntari i no coactiu.
La Federació, independentment de les ideologies i característiques de les
persones i empreses que la conformen i participen, és l’instrument unitari que
portarà a bon fi els projectes econòmics, socials i polítics que es realitzen dia a
dia en les SAL, i que consolidarà econòmica i empresarialment a les mateixes.
És precisament pel seu caràcter, obert, pluralista i integrador, en definitiva
unitari el que dóna la FESALC. És un instrument molt valuós per configurar un
moviment d’economia social creatiu i sòlid. És la lliure iniciativa de les SAL la
que constitueix aquesta Federació, que avança com a expressió de la
creativitat del moviment obrer català per cometre altres cotes que satisfacin les
aspiracions de les empreses i els seus components, tant humans com
econòmics, tècnics i polítics.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 16
La FESALC és una organització d’empreses, que s’atribueix les competències
que les mateixes li deleguen i, per tant, tots els problemes que afecten als seus
components tant els de la Federació con els de les empreses. Per tant la
FESALC ha de promocionar i defensar la solidaritat interna dels diversos
components de les empreses, com tanmateix la cooperació i solidaritat entre
les empreses que es configuren sota la forma jurídica SAL ,que significa un
projecte del qual l’objectiu és social. La seva finalitat no és la d’obtenció de
dividends, sinó la de ser propietaris i artífexs del nostre treball i perdre el
caràcter de màquina o pur nombre comptable dins d’una abstracció econòmica
opressiva i que tan sols és possible a partir de la força que de la unitat,
respectant sempre la llibertat i autonomia necessària que permeti unes
relacions de igual a igual. Aquesta independència no ha de ser entesa com una
formulació autàrquica i/o autosuficient, doncs ens abocaria a una situació
aïllacionista que suposaria la desaparició palatina de la FESALC i els seus
components o un estat de letargia estèril. És per això que la FESALC és un
organisme obert i participatiu, tant pels seus components com per aquelles
institucions afins als nostres principis, on premen els conceptes de racionalitat
econòmica, entesa com a benefici de tots els components de l’empresa, i els
valors ètics sobre els purament mercantilistes i economistes.
El 1r Congrés de la FESALC, al juny de 1985, amb la reconversió industrial en
marxa, amb quasi tres anys de Govern del PSOE, amb diversos decrets de
reconversió i reindustrialització que afectaven fonamentalment a les grans
empreses sense entreveure resultats de les accions i recolzament a les pimes,
es varen aplicar polítiques de xoc a sectors com tèxtil i metall a Catalunya,
polítiques en la nova economia que afectava a:
• Reconversió Industrial.
• Orientació de la producció en funció de la demanda interna.
• Major flexibilitat en el mercat de treball.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 17
En situació tan complexa, les societats laborals, varen ser un bàlsam o sortida
al manteniment de moltes empreses i ocupació, com a resposta a la crisi
industrial, assumint els treballadors nous reptes i canvis de ser treballadors a
treballadors-empresaris.
La Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC), va definir
propostes i objectius a seguir:
• Enfortir la interlocució amb els administradors.
• Disseny i creació de comissions sectorials.
• Creació dels serveis d’estudis i programes.
• Generar els instruments per a realitzar plans de formació, així com
col·loquis i taules de debats.
• Adequar l’estructura financera de Fesalgestió.
Aquestes propostes que varen realitzar, varen ser un fre que va ajudar a pal·liar
la duresa de la crisi a principi dels anys 80. La presència de la FESALC en les
empreses va ser significativa, es requeria interlocució en els projectes per la
complexitat dels mateixos, les empreses que es creaven o es transformaven en
Societat Anònima Laboral la plantilla de treballadors estava entre 6 i 500, la
seva distribució per mida o nombre de treballadors:
• De 0 a 25 treballadors el 34%.
• De 26 a 75 treballadors el 37%.
• De 76 a 150 treballadors el 19,6%.
• Més de 150 treballadors el 9,4%.
Les Societats Anònimes Laborals per comarques, amb la distribució percentual:
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 18
• Barcelonès 44,33%
• Baix Llobregat 18,86%
• Vallès Occidental 10,20%
• Vallès Oriental 6,20%
• Maresme 5,15%
• Osona 3,10%
• Tarragonès 2,00%
• Segrià 2,00%
• Altres comarques 8,46%
El 2n Congrés, 5 i 6 de maig de 1989, amb tres anys de vigència amb la
promulgació de la Llei 15/1986, de 25 d’abril, les societats laborals arribaren a
la majoria d’edat. No solament es va regularitzar, convertint-se en llei el que ja
era una pràctica, va contribuir a la creació de noves empreses, amb el decret
de capitalització de l’atur; també va suposar una font de finançament positiva,
per la creació i consolidació de les empreses. En aquest període, les empreses
representades per la Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC)
es diferenciaven en dos grups:
1. Aquelles empreses que tinguessin relació amb alguna activitat
empresarial ja existent.
2. Les que es van crear exclusivament en termes generals les SAL.
Aquestes seran d’un tipus o d’un altre, adequaven les seves plantilles a
les mides possibles, aconseguint viabilitzar els projectes, efectuant
aportacions econòmiques dels socis treballadors, per diferents fonts; la
capitalització de l’atur, l’aportació de la seva indemnització laboral i
crèdits personals.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 19
En aquest període, les dades comparatives de les estructures econòmiques de
Catalunya respecte a les de l’Estat, destacava l’important pes que té el sector
industrial, i encara s’observa el creixement del sector serveis.
La població ocupada en percentatges per sectors de producció a Espanya i
Catalunya, és la següent:
Sector Primari Sector Industrial Serveis Catalunya 5,6 43,1 51,3
Resta comunitats 32,3 15,6 52,1
En aquests últims quatre anys, cap a la meitat o tercer trimestre de l’any 1992,
amb les inversions dels Jocs Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla, el
creixement de la demanda interna va ser important. El març de 1992, a fi de
complir amb les exigències d’adeqüació al Tractat de Maastricht, el Govern va
presentar el seu pla de Convergència, que perseguia objectius
macroeconòmics, control de l’IPC, reducció del dèficit públic i exterior i, al
mateix temps, millorar la competitivitat del país.
El 3r Congrés, al juny de 1993, se celebra un pla de recessió econòmica, el
creixement real al 1992 va ser del 0,8 per cent a Espanya i a la CEE el 0,4 per
cent. A l´any 1993 no va haver creixement, va ser negatiu, l’1% per cent a
Espanya i a la CEE tampoc va haver creixement, també va ser negatiu en 0,3
per cent. La taxa de desocupació del país és la mes alta de tota la Comunitat
Econòmica Europea, segons l’enquesta de Població Activa (EPA), 3 milions de
parats. Segons l’INEM, 2.471.412 persones, mig milió menys. Segons l’INEM, a
finals de febrer de 1993, 16,27 per cent, la taxa d’aturats a Catalunya 11,98 per
cent. L’Índex de Preus al Consum té una actitud alcista, a l’any 1992 el 5,9 per
cent i al 1993, el 4,6 per cent. Les dades sobre les dificultats empresarials,
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 20
valorable en el creixement de la morositat, l’augment en les suspensions de
pagaments tenien una evolució alarmista, amb la fluctuació de l’economia
espanyola i europea; el panorama era poc propici per a les Societats Anònimes
Laborals.
El 4r Congrés de la FESALC, el 4 de juliol de 1997, amb nou marc econòmic,
creixement constant de l’economia, fruit de l’alliberament econòmic, amb una
certa estabilització a Amèrica Llatina i Àsia, apareixen amb força als mercats
globals o globalització, aliances entre les fortes corporacions internacionals, per
aconseguir avantatges i mercats internacionals. A Espanya una certa
desregularització laboral, es crea a Catalunya el Servei Català de Col·locació;
l’INEM perd funcions o competències, junt amb el paper del treball temporal
(ETT). Aquest escenari fa que es valori el paper de les Societats Laborals. A
partir del 4t trimestre de 1997 es produeixen canvis en la creació de les
societats laborals, amb la Llei 4/1997, de 24 de març, apareix la figura de les
Societats Laborals Limitades junt a les Societats Anònimes Laborals.
S’incrementa la creació d’empresa tenint un auge molt important la Societat
Limitada Laboral (SLL).
En el període 1998-2000 els objectius se centren en la creació d’empreses
d’anomenada Nova Economia d’Internet, en concepte d’oportunitats
empresarial i econòmica, s’incrementa la comunicació per Internet, correu
electrònic i les empreses s’adapten a les noves tecnologies.
Fins l’aprovació de la Llei 4/1997, de 24 de març, en els últims anys la creació
de Societats Laborals estava estancada, després de varis cicles econòmics i
canvis en el teixit productiu català, espanyol i europeu, les pimes i més
concretament la microempresa Societat Limitada i, en concret, a l’Economia
Social, la Societat Limitada Laboral a Catalunya i Espanya. Tenen un auge
important, com demostren les estadístiques, on major impuls tenen a Catalunya
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 21
i en la resta d’Espanya és en el sector de serveis, en la creació de Societats
Laborals i Cooperatives.
Els models més participatius i distributius a l’Economia Social, societat laboral i
cooperativa, encara que en formes jurídiques diferents marquen amb la
mateixa variació la propietat dels socis, treballadors amb lliure adhesió al
projecte i participació democràtica. En aquestes empreses la participació no ha
de ser interpretada o mal utilitzada com un dret a l’enteniment, a la gestió i visió
empresarial que marquin objectius estratègics en benefici de l’empresa i per
tant dels seus socis treballadors.
Com podem observar mitjançant la informació d’aquesta Ponència, la tipologia
d’empresa ha canviat. Neixen més societats laborals (SLL), microempresa en
més del 95 per cent de nova creació i no precedeixen de crisi d’altres models
empresarials, els emprenedors són cada vegada més creatius i molts opten per
crear la seva autoocupació, perquè no troben sortida professional o és més
gratificant treballar en la teva empresa, ja que l’autogestió és la riquesa que ha
d’estimular al soci-treballador.
Aquest model empresarial no ha de ser utilitzat com a pont i trànsit vàlid per a
uns objectius que no són d’Economia Social, utilitzant els ressorts i medis
perquè en la meitat del camí es produeixi un gir de 360 graus, modificant-se la
voluntat inicial. Creiem que amb la proposta de modificació de la Llei de
Societats Laborals ha de tenir en compte mesures que incentivin la
permanència com a model d’empresa i, per altra part, limitar la sortida sobretot
en aquells projectes que s’han creat a partir dels beneficis establerts per
normes del sector. Hem de ser imaginatius en les nostres propostes que
millorin la visió del sector i la credibilitat de les empreses.
Les organitzacions de les diferents Comunitats Autònomes i Confederació
Empresarial de Societats Laborals (CONFESAL) a nivell d’Estat, han de jugar
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 22
un paper dinamitzador, la nova Llei de Societats Laborals que s’està treballant,
CONFESAL, amb totes les organitzacions de l’Estat, és la base del nou model
d’empresa societat laboral en els pròxims anys. Per al sector no és suficient
amb tenir una llei que ha de ser la millor possible, que sigui capaç d’enfortir el
sector. Les organitzacions hauríem de donar passes de futur amb estratègies
comunes en àmbits com el formatiu, grups d’empresa, futurs projectes
interempresarials de les nostres empreses; hem de compartir coneixements,
medis i valors empresarials de l’Economia Social, adquirir compromisos de
participació i cohesió en els projectes, actualitzant els nostres coneixements i
mètodes. El model de Societat Laboral s’ha de conèixer com un sector
competitiu, que connecta amb l’interès general de participació, ocupació,
creació i creació de riquesa. La Societat Laboral, amb més de 30 anys
d’història, ha penetrat en el teixit empresarial d’Espanya, ha sabut adaptar-se
als canvis, reptes, amb un creixement en empreses i ocupació.
Això no es pot fer sense el compromís del Govern de Catalunya, amb les
organitzacions del sector, concretament amb la FESALC i les empreses
Societats Laborals. El pacte del Govern d’Esquerres i els acords que fan
referència a l’Economia Social, han de tenir l’impuls del Govern del Tripartit, ha
d’augmentar de forma substancial el recolzament a aquestes empreses, és
necessari augmentar el pressupost per a la millora de la competitivitat. El
sector, mitjançant les seves organitzacions, ha d’estar a les taules de
concertació:
1. En el pacte per a la competitivitat de l’Economia Catalana.
2. En el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb polítiques concretes
per potenciar l’ocupació en el sector.
3. Presència del sector de forma activa en el Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya.
4. Potenciar l’Economia Social a partir de les seves estructures federatives.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 23
5. Reconèixer el sector com a Agent Social en tots els marcs de
negociació.
6. Crear programes d’acord amb les federacions i organitzacions de suport
a les noves societats.
7. Impulsar polítiques de finançament adequades al Sector.
8. Impulsar la marca “Economia Social” com a estratègia de futur.
Les propostes de futur del funcionament de la Federació passa per:
1. La Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC), ha
d’adequar les seves estructures i medis als nous reptes, implantació de
serveis adequats a les necessitats i dimensió de les empreses, aplicant
les noves tecnologies. Hem d’efectuar un Pla Director, per als pròxims
quatre anys, marcant objectius a curt i llarg termini, des de la nostra
realitat com a sector.
2. Hem de tenir major aplicació i implantació en les empreses Societats
Laborals coneixent les dificultats.
3. La Fundació FESALC ha de contribuir amb aportacions al sector, amb
reflexions on tinguin cabuda en el patronat altres persones i institucions
pròximes a les Societats Laborals.
4. Contribuir de forma activa amb propostes per al sector de l’Economia
Social, col·laborant amb altres organitzacions de Catalunya, espanyoles,
europees i cooperació internacional.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 24
LA COOPERACIÓ I L’ECONOMIA SOCIAL
El concepte de cooperació, en l’àmbit de l’Economia Social, forma part de
l’essència, del ser de les empreses. La cooperació voluntària en pla d’igualtat
entre les persones és la forma superadora de l’autoritarisme i dóna pas a la
gestió participativa, al principi de l’autogestió, és a dir, a què la propietat de
l’empresa i la capacitat de decisió estigui en mans dels treballadors.
La cooperació es pot donar tant en l’àmbit intern de l’empresa, com a font de
relació entre les persones, com en l’àmbit de relació amb el seu entorn.
Al mateix temps, la cooperació entre empreses, no és tant sols un principi
ideològic, sinó que esdevé una necessitat estratègica per aconseguir mantenir-
se i créixer, una necessitat per poder aconseguir el pes específic i per poder
competir en els mercats actuals. Una necessitat per a consolidar l’Economia
Social.
Cal tenir en compte que en l’actual evolució de l’organització de la producció a
la UE tendeix cada cop més a unitats de producció petites i especialitzades, i
d’aquesta tendència no se n’escapa l’Economia Social.
Dins d’aquest context, la creació de grups d’empreses no és una qüestió de
principis, és una qüestió de supervivència, que sols es pot aconseguir amb la
maduresa tant de les empreses com de les persones. És aquest, sens dubte,
un dels grans reptes que la FESALC haurà d’abordar en els propers temps.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 25
Crear grups no vol dir necessàriament fusions, també vol dir cooperació en
determinats temes que siguin de benefici mutu. Per poder avançar en aquesta
línia de cooperació, cal centrar els objectius a assolir, i que la situació de les
empreses permeti fer aquest plantejament de forma clara.
En la cooperació entre empreses, per tal de poder competir en els mercats
actuals, no es pot oblidar la visió global de l’economia actual, on la relació entre
mercats és cada cop més oberta. Sovint sembla que, parlar mes enllà del
nostre territori o país, resulti una quimera fora del nostre abast o de les nostres
possibilitats sobretot si les empreses tenen una dimensió petita.
Primer, va ser la Unió Europea que ens va marcar el camí d’un mercat més
ampli, i, ara és la situació de globalització de les relacions econòmiques la que
ens obra una nova situació.
Hem de preguntar-nos si en aquesta nova situació, només les grans
multinacionals poden fer internacionalització. La realitat ens diu que un gran
nombre de petites i mitjanes empreses tenen relacions mes enllà de les
fronteres, i que aquesta relació és bona i recomanada des de tots els
organismes de la UE. En concret, en les recents directives de la UE cap a
Lisboa, es recomana justament aquesta relació.
La cooperació entre empreses neix de la necessitat de sobreviure i la
cooperació entre empreses d’Economia Social, neix de la necessitat de ser
empreses fortes dins de la seva especificitat.
Així doncs, encetem una etapa en la que l’actual dimensió de les empreses,
cada cop de mida més petita, fa evident que necessiten més suport i, al mateix
temps, com que dominen menys part dels processos productius de béns o
serveis, necessiten tenir aliats per a poder competir.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 26
La possibilitat de buscar aliats, s’ha d’enfocar des de totes les línies d’actuació
que tenim al nostre abast, tant en l’entorn català, com estatal, com de la Unió
Europea, com internacional.
Facilitar els mecanismes de suport a les petites empreses, tal com es
recomana en totes les directives europees, és un element clau per consolidar-
les i poder mantenir l’ocupació.
Un dels conceptes més importants a mantenir és el de territorialitat, és a dir,
empreses que estan arrelades en un territori i que el seu àmbit d’actuació i
fortalesa és justament la proximitat amb els seus usuaris i clients, i és
justament l’experiència acumulada en aquest tipus de gestió, el que ens fa
pensar que justament, lo local és lo global, i que aquesta capacitat d’actuació
ens pot donar la força per transmetre l’experiència i/o intervenir en d’altres
llocs.
La cooperació ens la plantegem doncs de dins cap enfora. Des de la pròpia
necessitat per seguir sent projectes vius.
Podem parlar doncs de diverses cooperacions, la cooperació en l’interior de
l’empresa entre les persones per intentar millorar les seves condicions de vida
a partir d’una participació directa en la gestió, i la cooperació entre empreses,
per millorar la situació global en els mercats de cada una d’aquests tipus
d’empreses.
Per aconseguir l’objectiu de facilitar l’accés a nous mercats, cal centrar i definir
objectius i mitjans perquè l’esforç que es realitzi sigui útil a les empreses de
petites dimensions, i afavorir el treball conjunt en xarxa en temes puntuals o bé
sectorials de forma continuada.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 27
Un dels factors que cal analitzar és que a tota la UE, i també als EUA, el
principal client és l’Estat. L’Estat fa les grans inversions en infrastructures, els
grans contractes d’investigació i els grans contractes de serveis. Les empreses
d’Economia Social han estat absents d’aquestes possibilitats.
Només si es té una dimensió adequada i una bona capacitat de gestió es pot
intentar optar en condicions d’igualtat en el gran mercat, o com a mínim en
situacions que no siguin de tercera, quarta, o cinquena subcontractació com es
dóna actualment.
La cooperació és una proposta de supervivència i de futur.
En aquests últims anys, la FESALC ha viscut l’experiència de participar en un
projecte de cooperació a Colòmbia, amb l’entitat CECAN finançat pel COPCA,
dins la línia d’internacionalització de l’empresa catalana, on els objectius eren
transmetre l’experiència de la FESALC en processos de reconversió, processos
d’acollir i fomentar projectes d’empresa, en especial de petita empresa, actuar
de forma consorciada amb d’altres entitats, crear serveis per a empreses i
fomentar les relacions entre empreses d’ambdós països. Els resultats d’aquests
dos anys han estat els següents, s’han format 5 persones tècniques a Cali,
s’han creat empreses d’Economia Social, que ocupen a més de 340 persones, i
segueix el creixement, s’ha consolidat una organització d’empreses d’Economia
Social i tenim obertes les possibilitats de relacions comercials entre empreses,
algunes de les quals han iniciat els primers passos.
L’experiència ens ha dit que el potencial existent en les relacions
interempresarials és molt important, i no només des de la perspectiva de
comprar i vendre, sinó també es poden trobar formes de producció conjunta i
d’accés conjunt a nous mercats, però cal estudiar cada cas i dimensionar les
possibilitats de forma acurada.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 28
Actualment, la FESALC està en un projecte de col·laboració amb l’organització
cooperativa UNISOL de Brasil, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i
fomentar la relació entre empreses. En aquest cas, és una organització amb
empreses funcionant, amb productes en el mercat, amb els seus punts forts i
dèbils, com les que formen part de la FESALC.
Un dels reptes per als propers anys és el d’aconseguir fomentar la cooperació internacional entre empreses, per aconseguir ser més eficients,
per tenir més capacitat de penetració en els mercats i, en definitiva, per enfortir
l’Economia Social.
El fomentar la cooperació entre empreses comença a casa nostra amb
propostes concretes sobre alguns sectors, com el del reciclatge i la construcció
a Catalunya, sense oblidar les possibilitats de l’Estat espanyol, la Unió Europea
i l’àmbit internacional.
En aquesta direcció, cal felicitar-nos per l’acord de cooperació signat amb
ANCST-Legacoop, ANCPL-Legacoop, CGSCOP i CONFESAL que caldrà
omplir de continguts concrets.
Afavorir aquest apropament entre empreses de l’Economia Social és, sens
dubte, un dels reptes de la FESALC per als propers anys.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 29
RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA I ECONOMIA SOCIAL
La necessitat de crear condicions perquè totes les nacions, comunitats i
individus puguin accedir al desenvolupament continua sent una demanda
sense resoldre.
Tot i que la quantitat de persones que viuen en l'extrema pobresa ha disminuït,
la globalització ha tendit a radicalitzar les desigualtats entre els éssers humans.
La comunitat internacional haurà de revisar les polítiques de cooperació i de
relació econòmica, i generar les condicions perquè siguin les mateixes nacions
pobres les que defineixin els seus models i estratègies de desenvolupament.
Les 50 corporacions internacionals més grans gestionen una quantitat de
recursos econòmics superiors als gestionats per molts dels governs dels països
del planeta. Els avanços del liberalisme econòmic i de la globalització del
comerç durant els últims anys han incrementat el poder de les empreses
davant del dels governs, de manera que ha augmentat la prioritat d’interessos
privats sobre interessos públics.
Durant els últims anys l’empresa de manera general i l’Economia Social han
anat consolidant la seva posició com a element principal de generació de
progrés i desenvolupament, motiu pel qual és necessari que en aquest segle
que ara comença dugui a terme un paper de més responsabilitat social.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 30
Amb els mal entesos avanços experimentats pel liberalisme econòmic i la
globalització durant els últims anys, sembla que l’empresa guanyi pes davant
de governs i altres institucions, mentre es consolida la seva consideració com a
principal motor de creació de riquesa, progrés i desenvolupament. Per tant,
l’empresa i l’Economia Social inicia el segle XXI amb un poder més gran del
que ha exercit mai anteriorment.
En aquest context s’entén, des d’un creixent nombre d’actors socials, que
aquest poder més gran comporta també més quotes de responsabilitat.
Per això, paral·lelament al creixement de la nostra força, es demana a
l’empresa del segle XXI més implicació social en la seva condició de
“ciutadana”.
En el segle que comença no n’hi ha prou que l’empresa i l’Economia Social
creï valor només per als seus accionistes, també ho haurà de fer per al conjunt
de la societat en la qual actua, amb iniciatives que vagin més enllà del que fins
al moment ha estat el seu estricte àmbit d’actuació. En direm responsabilitat social corporativa.
Dues posicions bàsiques es recullen davant d’aquesta demanda:
La primera creu que els problemes socials del món pertanyen únicament a
l’àmbit de responsabilitat dels governs de demandar a les empreses més
obligacions i responsabilitats de les que assumeixen els mateixos governs.
La segona considera que les empreses van més de pressa que els governs a
l’hora de modelar el món en què vivim i que, per tant, les empreses han de ser
part activa de la solució dels problemes que afligeixen el planeta.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 31
Però existeix una veritable voluntat per a dur a terme aquest nou paper?
Molts dels representants del món empresarial repeteixen que sí, que detecten
en els alts executius i en els consells de direcció una voluntat de canvi.
D’altres, els més escèptics, recordant actuacions presents i passades, insistim
que “el canvi a les empreses no serà efectiu si no existeix una autèntica pressió
social”.
Però, entre les posicions d’uns i altres, el concepte més repetit i amb més
possibilitats de convertir-se en veritable motor d’aquesta transformació
necessària és el del pragmàtic “altruisme egoista”. Aquesta idea entén que,
donant per fet, que entre estàndards ètics i increments de benefici, els segons
tenen les de guanyar a les empreses per la seva mateixa raó de ser, serà per
tant necessari fer que els negocis es beneficiïn financerament de la seva
consciència social o, almenys, els perjudiqui econòmicament la manca
d’aquesta.
El context de l’actual globalització econòmica i comercial, cada vegada més
contestada socialment, suposa un primer i nou territori en el qual posar en
pràctica des del món de l’empresa aquest altruisme egoista.
Mentre s’entén que l’empresa del segle XXI ha de ser gairebé per obligació una
empresa global, i són molts els que considerem que en la globalització hi ha la
solució a la pobresa dels països en vies de desenvolupament, també existeix
un consens gairebé general sobre el fet que l’obertura de fronteres al comerç
exterior no soluciona per ella mateixa la falta de desenvolupament.
La globalització és positiva, es considera des del món de l’empresa, però la
responsabilitat social corporativa demana un tipus de globalització diferent del
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 32
dut a terme fins al moment. Es tracta, per exemple, d’entendre com una font
d’oportunitats de negoci l’anomenada base de la piràmide, els 4.000 milions
d’habitants de la Terra que viuen en la pobresa amb ingressos inferiors als
quatre dòlars diaris.
Només així, es considera, poden aquests milers de milions de persones
excloses d’uns mercats tradicionalment dissenyats per a poders adquisitius
més elevats, accedir al desenvolupament social i econòmic que pot suposar-ne
l’accés a béns i serveis bàsics.
Es tracta, no obstant això, d’una oportunitat de negoci a la qual cal apropar-se
amb propostes que perquè siguin rendibles han de ser també originals i
imaginatives.
Perquè per aprofitar aquest potencial l’empresa ha de saber que cal un
paradigma de negoci diferent a l’habitual, tal com demostren nombrosos
exemples d’èxit.
Es tracta d’un paradigma que requereix comptar amb la col·laboració d’actors
diferents als habituals, en el qual el màxim benefici, no ha de ser
necessàriament el principal objectiu empresarial.
És en aquest nou paradigma en què sembla moure’s amb més facilitat la
reivindicada figura de l’emprenedor social, un nou tipus d’empresari que inclou
la responsabilitat social en la seva estratègia de negoci.
Però, més enllà de la convergència entre progrés i negoci a la base de la
piràmide i als països en vies de desenvolupament, el debat sobre el paper de
l’empresa al segle XXI se centra també en el problema de com aplicar aquest
altruisme egoista a l’anomenat primer món, on realment es produeix el 90% de
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 33
l’activitat empresarial i es troben els òrgans de decisió que podrien ser el motor
d’una veritable transformació.
És en aquest debat on algunes veus parlen d’autoregulació, alhora que d’altres
demanen un increment de lleis i d’elements de control per part dels governs,
mentre la majoria torna a coincidir en la necessitat de fer convergir
responsabilitat i oportunitat, atenent a la complexitat i competitivitat d’un entorn
cultural en què durant dècades el màxim benefici ha estat la raó de ser de les
empreses.
En aquest context, en el qual es constata l’enorme valor econòmic de la marca
o reputació, es dibuixa com a empresa socialment responsable aquella que
troba un nou model d’integració social afegint la necessitat de comptar també
amb un capital social i mediambiental a la seva tradicional obligació de generar
capital financer.
En aquest sentit no hi pot haver una empresa reeixida en una societat
fracassada.
Amb aquesta premissa l’empresa del segle XXI entén la responsabilitat social
com a imprescindible per a la seva supervivència a llarg termini, ja que veu
sotmesa la seva actuació a l’escrutini no només dels seus accionistes sinó
també d’altres elements, com ara els empleats, governs locals, regionals o
nacionals, els mitjans de comunicació, ONG, sobretot, els mateixos
consumidors.
Però perquè guanyem veritablement el pes han anat perdent els governs
davant de les empreses, cal superar el problema de la falta d’informació.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 34
En aquest sentit, les noves tecnologies i la constitució d’una societat en xarxa
en la qual participen més veus que mai anteriorment, faciliten i potencien noves
formes de control social sobre la responsabilitat de les empreses.
En aquest entorn, la transparència i el fet de retre compte de tota actuació
empresarial, esdevé per tant un element imprescindible de bon govern
empresarial. I amb això la necessitat, reiteradament reclamada, d’una
metodologia universalment adoptada per a valorar empreses des de l’òptica de
la seva responsabilitat social.
Una demanda gens trivial quan, per exemple, en la idea d’unir benefici
econòmic a la responsabilitat, apareixen fons d’inversió i índexs de referència
borsària especialitzats en companyies considerades ètiques o socialment
responsables que inverteixen recursos per poder formar part d’aquests fons.
Una component ètica que s’ha de potenciar des de les mateixes escoles de
negoci, i que ha de contagiar una nova manera d’actuar amb la promoció de les
nombroses històries d’èxit que demostren que és possible obtenir beneficis
aplicant models de negoci sostenibles.
Un líder ètic que, “és el que quan arriba a casa pot explicar als seus fills el que
ha fet aquell dia a la feina”.
L’empresa és motor principal de desenvolupament econòmic i de progrés, però
ha d’exercir el seu poder d’una manera ètica, sense prioritzar el benefici
econòmic sobre aspectes reprovables des d’un punt de vista social o
mediambiental.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 35
La idea de responsabilitat social corporativa, entén que l’increment de poder
de les empreses comporta un increment de la responsabilitat sobre la seva
actuació en la societat i el medi ambient.
L’empresa socialment responsable no ha de retre comptes únicament i
exclusiva als seus accionistes, sinó que, a més, ha de prendre decisions tenint
en consideració altres actors socials, treballadors, governs, consumidors,
organitzacions, socials, etc.
La responsabilitat social corporativa demana un nou model d’integració social
de les empreses, un model que entén que no és possible l’existència
d’empreses que tinguin èxit en societats fracassades.
L’empresa socialment responsable sap que ha de tenir cura del seu mercat i
que tan important per a la seva supervivència a llarg termini és la generació de
capital econòmic, com la creació de valor social i mediambiental, ja que la
marca o prestigi n’és el principal actiu i la seva pèrdua crearia consumidors que
no volen consumir els seus productes, treballadors que no volen treballar a les
seves instal·lacions i inversors que no volen invertir en les seves accions.
Cal que la responsabilitat social corporativa sigui rendible o que almenys la
manca d’aquesta resulti econòmicament negativa perquè sigui realment posada
en pràctica.
Cal que l’empresa d’Economia Social trobi l’oportunitat en la responsabilitat.
Unir finançament i responsabilitat social són elements que generaran un
avantatge competitiu per a aquelles empreses que optin per comportaments
ètics i socialment responsables. Cal més transparència per part de les
empreses.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 36
La informació sobre les seves polítiques i pràctiques resulta fonamental perquè
els consumidors puguin “votar” amb les seves decisions de compra i serveis
sobre l’actuació ètica de les empreses.
Com supervisar la responsabilitat social de les empreses?
No hi ha una metodologia universalment adoptada per a valorar empreses des
de l’òptica d’un triple resultat econòmic, social i mediambiental, per la qual cosa
resulta complicat jutjar quines empreses són realment socialment responsables
i quines no.
És difícil que el que no pot ser mesurat pugui ser gestionat. L’actual i creixent
entorn empresarial en general, està format per una complexa xarxa de
relacions entre empreses, clients, proveïdors, inversors, etc.
En aquest entorn en xarxa resulta difícil delimitar les responsabilitats socials de
cada un dels actors. Una demanda més gran de responsabilitats socials a les
empreses pot fer que els governs, a qui realment corresponen aquestes
responsabilitats en primer lloc, es retirin i retrocedeixin en el seu deure
d’assumir-les.
Algunes empreses poden fer servir la seva adscripció a determinades entitats o
la posada en marxa d’alguna iniciativa de responsabilitat social com a forma de
màrqueting social o element per a rentar la seva imatge davant de
comportaments o polítiques generals no transparents i poc ètics.
L’emprenedor social representa un nou tipus d’empresari que integra a la seva
integració el benefici social i l’econòmic, entenent l’activitat empresarial com a
la millor eina de desenvolupament i una resposta eficient a la manca
d’eficiència de l’administració pública.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 37
L’empresari d’Economia Social pretén integrar l’aspecte social i l’econòmic. Es
considera emprenedor social la persona o grup de persones que inicien i
desenvolupen una iniciativa empresarial des d’una perspectiva que prioritza la
responsabilitat social i la creació de riquesa del territori en què actuen, per
sobre de l’objectiu de la maximització del benefici econòmic propi.
L’emprenedor social no és una ONG, però tampoc actua com un empresari
tradicional. Es podria dir que ens trobem a mig camí entre les dues figures.
Com a empresari, l’emprenedor social entén l’empresa com un important motor
de creació de desenvolupament i progrés. Per això considera que l’activitat
empresarial és la millor resposta a la manca d’eficiència de l’administració
pública, especialment en els països en vies de desenvolupament.
Per altra banda, l’emprenedor social tampoc no té cabuda en el model
d’empresa tradicional. Ens caracteritza el mostrar un gran compromís amb la
nostra visió, però per convertir-la en realitat hem de desafiar els models i
sistemes tradicionals d’empresa.
L’emprenedor social ha d’operar a les parts més complicades dels mercats,
aconseguint l’èxit dels seus objectius on han fallat tant les iniciatives públiques
com les privades. L’emprenedor social, és un gran coneixedor en primera
persona del seu entorn i concedeix gran importància a la xarxa social en què
actua, als seus nexes i contactes, en contrast amb la filosofia individualista i
que predomina a l’empresa tradicional.
Finalment, més enllà de les noves o velles formes, s’apel·la també a la
component ètica del nou empresari social, de l’emprenedor, el directiu o el
consell de direcció del segle que ara comença.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 38
MEDI AMBIENT I ECONOMIA SOCIAL
Amb l’aparició progressiva durant la segona part del passat segle d’una
progressiva i àmplia consciència ambiental, es va inaugurar un procés social
que ha finalitzat per implicar fortament el teixit industrial, fonamentalment a
Europa, Canadà i EUA.
El tir reivindicatiu dels moviments ecologistes davant les amenaces que
suposen la reducció de substàncies tòxiques, el deteriorament dels nostres
ecosistemes i el nostre paisatge i l’enverinament del mar i la terra amb les
deixalles que generem, també ha acabat per impregnar i implicar als
empresaris, sindicats i agents econòmics de tot tipus i que des dels anys
noranta es traslladen a l’àmbit productiu, amb l’objecte de limitar al màxim els
seus efectes més nocius, tant per al medi natural com per a la salut dels
treballadors i treballadores.
D’aquesta manera, i ja restringint-nos al marc europeu, s’han anat forjant
sobretot en els últims quinze anys, diverses línies d’actuació i iniciatives
legislatives, amb la fi de posar fre al desordre mediambiental en el món de
l’empresa industrial i de totes les activitat que d’una o altra forma afecten al
nostre medi ambient.
Encara que el camí per recórrer és gaire més gran que el recorregut, les
interessants experiències acumulades ens han de permetre assentar les bases,
esperem que sòlides, per imprimir un nou i estratègic impuls mitjançant el qual
poder introduir un marc de responsabilitat social i ambiental en les empreses.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 39
Exercir la responsabilitat social i ambiental de les empreses requereix de la
creació d’un marc on la producció pot créixer econòmicament de manera
sostenible, amb més i millors feines i amb una gran cohesió social.
Fins ara l’acció mediambiental s’ha basat fonamentalment en l’adopció de
bones pràctiques i la posada en marxa de Sistemes de Gestió Mediambiental,
tant la certificació internacional ISO, com el sistema europeu EMAS, molt més
exigent al fer obligatori el compliment total de la legislació ambiental i implicar
directament als treballadors i treballadores, posant en relació dins de les
empreses la salut laboral i el medi ambient.
Aquests instruments de gestió que en el cas del Reglament EMAS va
començar el seu caminar a l’any 1996, en ser molt útils i haver constituït un
avanç respecte de la situació anterior, no han resolt la base del problema. Al
ser instruments de caràcter voluntari tan sols les grans empreses han iniciat i
conclòs processos d’acreditació d’un sistema productiu i generalment per raons
encaminades a millorar la seva imatge corporativa en els mercats. Ja sabem
que el que ven millor.
Tota la ingent legislació sobre ecoetiquetes, és a dir, la certificació
mediambiental del producte, també ha suposat un avanç però tampoc ha
aconseguit implantar-se fins el moment actual de manera generalitzada. Abans
de seguir, seria convenient tenir en compte, per la seva importància, la posada
en marxa de la Directiva IPPC (de Control Integral de la Contaminació) encara
que amb un retràs de 3 anys (cosa que li ha suposat a l’Estat espanyol
l’obertura d’un procés sancionador a Europa) està en aquests moments
començant a aplicar-se.
Això suposarà que els sectors i empreses afectades estan situades en un àmbit
legislatiu obligatori que de manera directa, els obligarà a introduir millores en el
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 40
seu sistema productiu mitjançant l’adopció de les Millors Tècniques Disponibles
pel seu sector, en un procés de Millora Contínua que a la fi significa una porta
d’entrada OBLIGATÒRIA al SGMA i a la RESPONSABILITAT ambiental. Aquí
en la meva opinió radica la seva importància.
És evident que tots els mecanismes i mesures posades en marxa fins al
moment han complert i compleixen una funció que és important ressaltar, però
al mateix temps també hem de constatar la seva insuficient capacitat per
promoure canvis i transformacions profundes. D’aquí que, sense renunciar al
que s’ha fet, necessitem un nou marc on contemplar la responsabilitat social i
ambiental de les empreses d’una manera conjunta i global. Global perquè
l’efecte transfronterer, sobretot de les grans corporacions industrials, és
evident.
D’aquí que considerem la necessitat d’establir un marc regulador vinculant internacional que controli i responsabilitzi jurídica i econòmicament a les
empreses.
Aquest marc, hauria d’establir la capacitat de les societats per imposar-les
obligacions socials i ambientals, exigint que les empreses es facin
responsables davant la ciutadania i les comunitats afectades per les
conseqüències de les seves activitats.
Evidentment, aquest enfocament transcendeix les iniciatives que s’acaben
d’anomenar, ja que el que pretén és consagrar la responsabilitat jurídica i
econòmica de les empreses davant la ciutadania com un dret reconegut per la
llei.
No hi ha dubte que ens trobem davant un procés de canvi enormement
dificultós, ja que les activitats de les empreses sovint s’escuden darrere la
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 41
protecció de les legislacions dels països que les acollien i encara que
l’economia es comporti de manera global i sense fronteres per les capitals i
encara que les emissions d’aigua i a l’atmosfera tampoc tinguin límits
geogràfics, no passa el mateix amb la responsabilitat de les empreses que les
generen.
L’escenari internacional en el que es mouen, per exemple, els acords signats
en el Protocol de Kyoto per combatre el Canvi Climàtic, podrien ser una mostra
de la forma en què compromisos signats lliurement per determinats països els
afecten després econòmicament i els vinculen al compliment d’aquells acords.
Per exemple, a l’Estat espanyol li costarà –ens costarà a tots i a les nostres
empreses- la barbaritat d’entre 3.000 i 4.000 milions d’euros a l’any
l’incompliment per Espanya dels seus compromisos per la reducció d’emissions
de gasos d’efecte hivernacle
Sense ànim de profunditzar en els mecanismes que poden conduir a un país o
empresa a ser sancionat, el que es pretén ressaltar és que Kyoto ha obert un
camí que té molt a veure amb que les empreses, finalment, no poden al·ludir la
seva responsabilitat social i ambiental i que aquesta és una dinàmica que és
necessari seguir profunditzant i generalitzant.
En aquest moment existeixen importants iniciatives per establir el marc adequat
on desenvolupar la responsabilitat social i ambiental corporativa de les
empreses. A títol d’exemple, cal assenyalar el Llibre Verd de la Unió Europea i
també en la passada Cimera de la Terra a Johannesburgo, celebrada a l’agost
de l’any 2002, per primer cop va estar present el món de l’empresa, encara que
finalment, els avançaments experimentats no foren de l’abast esperat.
És evident que necessitem organismes internacionals reconeguts per canalitzar
i tutelar el procés. Potser les Nacions Unides seria l’organisme dotat d’aquella
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 42
autoritat i reconeixement internacional, ja que d’altres organismes
internacionals, o bé són excloents com l’OCDE o no reuneixen les condicions
d’equanimitat necessàries com l’OMD, ja que el seu manament és el de
promoure l’alliberació econòmica, assumpte que provoca constants tensions en
el seu si.
Així doncs, l’ONU sembla ser l’organisme internacional i el marc. L´ONU, a més
a més, du a terme programes que estan relacionats/implicats amb el Programa
de Nacions Unides pel Medi Ambient.
Els objectius bàsics d’un futur pel conveni sobre el control de la responsabilitat
de les corporacions i empreses hauria d’atendre als següents objectius en un
marc de responsabilitat globalitzada.
1. Establir mecanismes perquè les parts interessades o afectades
negativament puguin obtenir indemnitzacions, mitjançant l’exercici dels
seus drets. Per això seria necessari que es fixaren obligacions
ambientals i socials per les incorporacions que tinguessin, en el cas
d’incomplir-se , una traducció econòmica.
2. Establir sòlides normes d’alta qualitat sobre el comportament intern i la
transparència de les corporacions. Les empreses hauran de retre
comptes clars, públics i transparents davant els seus accionistes, els
treballadors i la societat, mitjançant un sistema d’indicadors precisos i
vàlids internacionalment i amb sistemes independents de verificació.
3. Crear mecanismes de mercat mitjançant els quals les companyies
progressistes i geloses del respecte ambiental, puguin disposar de
millors medis per progressar i desenvolupar, reduint i eliminant les
possibilitats de pressió que sobre els governs exerceixen les
corporacions en general i, en particular, les que no guarden el degut
respecte ambiental.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 43
4. Establir procediments sancionadors per aquelles empreses que
incomplissin reiteradament els acords internacionals i pels estats que ho
permetessin.
5. Gramatitzar que els estats desenvolupats paguin el deute ecològic
contret amb els països pobres a través de l’explotació secular dels seus
recursos.
6. Garantir la justícia ambiental per aquelles comunitats amenaçades o
exposades a injustícies ambientals en la totalitat del planeta.
Les perspectives obertes per l’exigència d’una responsabilitat social i ambiental
cada vegada més gran de les empreses no estan predeterminades per ningú
aliè a l’activitat dels agents socials progressistes.
En gran mesura depèn de la nostra capacitat per pressionar, arribar a acords
dignes i sòlids i orientar les transformacions en la bona direcció, abarcant tots
els nivells de la producció i la societat, des de la presència de l’Economia
Social en tots els fors mediambientals fins la negociació en els organismes
nacionals i internacionals.
Múltiples fronts estan oberts en aquests moments, amb diferents graus
d’implantació. Existeixen accions que podent semblar sense connexió, la tenen
i van en la mateixa direcció, per exemple, el creixement de les inversions en
fons ètics, socials i ambientals justs i sostenibles, poden ser una mostra de què
alguna cosa està canviant en el si de les societats.
El desenvolupament cada vegada més gran del Comerç Ètic i el Comerç Just
és, sens dubte, un altre important indicador que també empeny en la mateixa
direcció al tenir com objectiu garantir unes millors condicions de feina i de
desenvolupament sostenible dels productors exclosos o desfavorits en zones
pobres del planeta.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 44
Son només una mostra de les sensibilitats existents en la nostra societat
desenvolupada i que tenen allí la seva expressió.
En altres casos, són acords internacionals com per exemple la Directiva, avui ja
llei sobre el control Compostos Orgànics Volàtils o l’aplicació definitiva de
sancions als estats i empreses que incompleixen el protocol de Kyoto.
Com s’indica al començament, hem recorregut un llarg camí per una producció
més neta i sostenible, però ens queda un immensament gran per aconseguir
que les corporacions, les empreses i els estats adquireixin comportaments de
responsabilitat social i ambiental en les seves activitats.
Per això, comptem amb una font important d’experiències acumulades que ens
han de permetre assentar unes bases, esperem que sòlides, per imprimir un
nou i estratègic impuls mitjançant el qual poder introduir un marc de
responsabilitat social i ambiental obligatori en les empreses i especialment en
les de l’Economia Social.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 45
EL SECTOR D’INSERCIÓ I L’ECONOMIA SOCIAL
En el 5è Congrés descrivíem que en la nostra societat existien grups de
ciutadans/nes que, per diferents motius, no disposen dels recursos suficients,
tant econòmics com de relacions socials, que els impedeix accedir a les
oportunitat que ens està oferint el nostre Estat de Benestar. Definim el que per
nosaltres és el tan anomenat Tercer Sector com un conjunt d’entitats i
institucions que agrupen a una tipologia de col·lectius que, trobant-se aquests
en situació d’exclusió o de risc, s’organitzen produint respostes socials i
institucionals que van directament encaminades a compensar una situació que
produeix un cost social i econòmic per a la Comunitat.
Així mateix, vàrem veure quines eren les polítiques que en l’entorn de les
Polítiques Actives, es donaven des de les Administracions i quins eren els
nivells de resistència de la societat, dels empleadors, dels propis destinataris
per modificar aquelles posicions que condueixen, de no fer-ho, a situacions
cronificades de difícil solució, impedint accedir a les oportunitats necessàries
per modificar els signes d’exclusió que configuren la seva vida.
La Unió Europea i més en concret els països que patim un tradicional atur han
entrat en una espècie d’impotència per poder sortir del cercle viciós del
Creixement, Competitivitat i Atur i, lluitant també contra altres característiques
del Mercat Global, les deslocalitzacions industrials i la desregulació financera, i
poder mantenir, també un cost social “tolerable” a les nostres conquestes de
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 46
l’Estat de Benestar que hem arribat i a les quals s’ha instal·lat la nostra
Societat.
A la UE, en aquests moments, es localitzen tres tipologies de persones, uns
(més o menys) 18 milions de persones a l’atur, i que estan esperant les seves
oportunitats. La majoria de les polítiques actives es dirigeixen per atendre
concretament aquest problema. Fa falta assenyalar que no solament no hi ha
hagut increment net en l’ocupació sinó que a més a més, existeix un segon
grup (9 milions de persones) que no són demandants actius d’ocupació, és a
dir, són aquells que emergeixen com a demandants quan la conjuntura política i
econòmica els indica que poden trobar algun treball i inclús regularitzar els
seus currículums. A aquests grups de ciutadans europeus, fa falta afegir-ne un
tercer grup que és el conjunt de persones que ni tan sols es poden imaginar
una situació de futur desitjable i que és de difícil quantificació. La gran majoria
d’aquest últim grup són els que s’instal·len amb més facilitat en l’exclusió social,
aquells pels que tan sols existeix el reducte de l’atenció social com a punt
d´enganxall amb la nostra societat, democràtica i participativa.
És en aquest grup on hem de fer una reflexió profunda i plantejar-nos que per a
la construcció de la UE no podem negar a ningú el dret a la seva participació, a
l’aportació de les seves capacitats, al dret a restablir-se com agents actius i a
recuperar la seva dignitat com a persones partícips d’un projecte comú: la
construcció de l’Europa de les Persones, dels grups heterogenis, de la
transversalitat , de la dimensió local i no solament del Capital i del Mercat.
La idea que s’està formant en general entre tots els agents socials és que és
necessari arribar a un consens d’intervenció comú en “lo social”, que ens
permeti contribuir a la creació del que anomenem com la Inserció per
l’Econòmic, dintre del que anomenem Economia Social i que la concebem com
un conjunt interrelacionat de processos que van produint un resultat social
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 47
constatable, amb la incorporació d’actius socials a activitats econòmiques i que
provenen de sectors d’exclusió social.
Com a conseqüència de la col·laboració entre lo públic i lo social, podem
assenyalar aquell conjunt de respostes que s’han anat articulant, girant al
voltant de tres models:
1. Les iniciatives on la formació professional és prioritària i que estan
sostingudes per un entorn pedagògic, tenint aquesta formació una
relació directa amb el treball.
2. Les iniciatives on l’activitat principal gira a l’entorn de la intermediació
amb el mercat de treball, compartint activitats laborals amb més o menys
durabilitat.
3. Les iniciatives que amb una dimensió territorial implantada en un context
de desenvolupament econòmic local, i on el conjunt de les accions, amb
un sentit horitzontal, tenen com a objectiu l’ocupacionalitat dels sectors
més dèbils.
Passar a l’acció des d’una òptica moderna, suposa tractar els problemes amb
un criteri de participació activa. Es tractaria d’aconseguir, mitjançant projectes
empresarials innovadors, que els col·lectius en situació d’exclusió, passin
d’actituds passives a actituds actives, incorporant-se a la comunitat per sumar
totes les seves capacitats.
Només mitjançant una incorporació activa en la Comunitat, la persona és capaç
de desenvolupar processos que contribueixin a ser “reconegut” com a subjecte
positiu i participar plenament dels drets i els deures que el “subjecten” a la
mateixa.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 48
Avui la societat industrial té com a valor positiu i fonamental el treball, que
produeix la capacitat d’autonomia que genera tota activitat econòmica dins de
la comunitat. A la nostra societat no li agrada que es col·loquin en el seu entorn
persones o col·lectius “dependents” i als quals, d’alguna forma, fa falta
atendre’ls desviant recursos públics i privats. No obstant, últimament estan
apareixent idees com Responsabilitat Social de les empreses que, més per
motius de marketing, estan aportant recursos econòmics que no acaben
d’encertar amb la clau de compartir dita corresponsabilitat amb les entitats que
treballen en l’entorn de la inserció per l’econòmic en el mercat. Trobem més
decidida i reguladora per produir inserció directa, l’actitud del Govern de la
Generalitat a la proposta del seu Departament de Treball i Indústria de no
permetre cap adjudicació pública a empreses que no compleix el 2% de
reserva de discapacitats. Així com el que queda de manifest en l’article 19 de la
Llei 7/2004 de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives de contractació
preferent, fins el 20% dels contractes menors.
Avui la societat civil, i de manera excepcional en casos com l’ONCE, està
articulant solucions socieconòmiques que estan aconseguint resultats de
reincorporació laboral i social importants, sobretot per als col·lectius més
desfavorits, però una característica d’aquestes solucions és la seva difícil
visibilitat al estar molt difoses en el territori. Com la idea de sentir-se abrigades,
aquestes experiències es van organitzant al voltant d’un nou concepte que,
partint dels debats que s’han generat des de l’Economía Social, s’està
denominant com Economia Social i Solidària.
Amb els ulls de l’Economia Social, és aquí on podrem identificar el conjunt de
respostes que des de diferents racons s’estan organitzant davant al repte que
suposa pels governs, per la societat, pels agents socials i pels ciutadans, i que
ocupen espais d’activitat econòmica i de corresponsabilitat social; està produint
un sector que ve a complementar al del treball protegit dels centres especials
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 49
de treball i que a Catalunya, queda recollit com les Empreses d’Inserció,
mitjançant la Llei 27/2002 de 20 de desembre de 2002.
Les recents investigacions socials en matèria de serveis comunitaris, han posat
en evidència que els canvis que han patit l’oferta i la demanda de serveis,
sobretot els de proximitat, han determinat l’exigència de disposar de noves
formes d’organitzacions que permetin concentrar els avantatges d’una gestió
privada amb l’orientació de l’interès col·lectiu. Entre les noves formes
d’organització, estan les empreses amb un objectiu social, que poc a poc es va
transformant en el que avui diem Empreses Socials o Empreses d’Inserció ja
anomenades. El paper d’aquestes organitzacions té un futur important.
En un recent informe realitzat per CCOO en el qual s’analitzen els diferents
dispositius d’inserció que es fan servir , el de les empreses d’inserció, és el que
més alta valoració arribar a tenir. Aquestes empreses, creades mitjançant la
corresponent llei aprovada pel Parlament de Catalunya, les enquadra i els
permet un àmbit legal d’intervenció, venen a contribuir a les polítiques actives
posant a disposició de les administracions els seus recursos humans, tècnics i
financers provenint dels seus promotors, per participar en projectes innovadors
que tinguin com a objectiu la incorporació d’actius socials a la nostra comunitat.
Aquestes empreses d’Inserció, a diferència d’altres sectors, han estat capaços
de transformar recursos de subsidiarietat en recursos econòmics i mercantils,
destacant per les bones pràctiques que venen desenvolupant en activitats
econòmiques i mercantils que agafen amplis sectors, moltes d’aquestes bones
pràctiques estan afiliades a la nostra Federació.
A més a més, i a diferència de les empreses ordinàries on el treball és un factor
de producció en moltes ocasions d’estrès i marginació i on és una utopia
pensar en trobar una feina que sigui creativa per al ser humà i, per tant, el més
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 50
allunyat de l’objectiu fonamental com la formació d’un projecte personal i de
vida, al tenir aquest un caràcter precari i superficial, en canvi en les empreses
d’Economia Social (on recollim les noves formules de c.e.t.s. i de e.i.) és tot el
contrari al tenir l’objectiu de produir precisament itineraris personalitzats i també
d’inserció i al tenir una funció participativa i de redistribució dels recursos
laborals i un funcionament democràtic.
El resultat és una contribució a la dignitat de la persona com “un jo” participatiu,
i on l’activitat laboral no ha de ser solament una transacció de recursos, sinó
una font de relacions identificatòries entre les persones i una xarxa de relacions
socials normalitzades i socialitzants que garanteixin qualsevol procés de
permanència en la societat i més d’integració social.
Des d’aquests objectius, les Empreses Socials, per tant, contribueixen no
solament a recuperar actius socials, sinó que recuperen actius societaris al
inculcar un sentit de participació social als treballadors i també actius
econòmics al transformar recursos procedents de les prestacions amb caràcter
d’assistència social en recursos ordinaris amb valor afegit mitjançant plus-
vàlues socials.
Si mesurem tot l’anterior amb els nostres principis i el nostre esperit al iniciar
l’experiència en les nostres empreses, veurem que l’esperit amb el que es
creen les empreses d’inserció, s’identifica plenament amb els principis de
l’Economia Social, democràtica i participativa.
La nova Empresa Social és un espai específic que permet configurar des de la
competència individual fins la intel·ligència col·lectiva, mitjançant una
cooperació creativa basada en la confiança de tots els seus membres i
fonamentada sobre l’articulació dels desitjos individuals i les aspiracions
col·lectives.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 51
És evident que si l’aventura emprenedora de la inserció per l’econòmic no
tingués riscos i fos més fàcil, la nostra societat i el nostre teixit econòmic i
industrial estaria ple d’empreses d’inserció, donat el nombre de llocs de treball
necessaris. Si això no és així és perquè existeix una càrrega cultural important
en la nostra societat que es reprodueix i penetra en totes les escletxes de la
nostra economia i que prové d’un rebuig inconscient al “diferent” que es
tradueix en una oposició frontal a tota aquella forma d’organització productiva
incòmoda i no “lògica” perquè exigeix explicacions comprensibles.
Davant aquest nou repte que suposa la creació d'espais econòmics possibles
per a les empreses d'inserció, és evident la necessitat de reivindicar la formació
d'un nou perfil professional que és el d'Emprenedor Social. Sobre això, en la
nostra Federació saben i molt.
Aquests perfils hauran d’estar capacitats per a la realització de projectes
innovadors en un context de desenvolupament econòmic i local. Hauran
d’assumir el compromís de compartir i de participar dels mateixos valors i
cultura d'empresa amb persones procedents de situacions d'exclusió. Hauran
de ser capaces d'experimentar nous models d'organització, en la mesura que
sigui possible, i compartir els riscos que suposen unes noves regles de joc en
els terrenys monetari, financer, jurídic, econòmic i social, diferents fins ara a les
normes més relacionades amb situacions de serveis socials. Una altra de les
seves habilitats serà el posseir la capacitat d'oposar enfront dels models plans,
repetitius i lineals, models que facin de l'aprenentatge actiu, basat en
l'experimentació, l'avaluació, la valorització i la difusió de situacions noves o
inèdites en la creació de riqueses, un model generador d'aires nous en
l'economia del desenvolupament participatiu i democràtic.
És evident que l’esforç d’aquests nous emprenedors, haurà d’estar
acompanyat, al marge d’un marc normatiu desenvolupat, per les propostes
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 52
realitzades des de les nostres administracions, que incloguin instruments que
permeten facilitar el desenvolupament d'aquest tipus de projectes empresarials:
Les Clàusules Socials i el Finançament Solidari.
Les Clàusules Socials vénen a representar l'aportació de recursos des de les
administracions públiques, com a reserva tutelada i procedents dels
pressupostos ordinaris destinats en el capítol de les inversions i del
subministrament de béns i serveis. Aquests recursos es disposen en forma de
condicions reservades en els plecs de les clàusules particulars recollides en els
Concursos Públics.
Les pròpies condicions de productivitat, qualitat i eficàcia que imposa el Mercat,
fan difícil la competitivitat de les empreses d'inserció en el mateix pel que
aquestes han de trobar aliances estratègiques que, recolzant-se en una bona i
permanent especialització de les seves activitats així com una dedicació al
territori on presten els seus serveis, aconsegueixin fer-se un nínxol en l'activitat
econòmica en la qual desenvolupa les seves propostes d'inserció social i
laboral.
Aquests recursos esmentats són les condicions d'accessibilitat a les activitats
econòmiques esmentades de les empreses d'inserció directament o en
col·laboració amb les empreses ordinàries mitjançant convenis específics.
Existeix el risc que si aquestes empreses d'inserció no se senten protegides per
una legislació, encara inexistent a l’Estat, es converteixin en prestadores de mà
d'obra barata per a sobreviure. És necessari, doncs, que el consens al que
s'arribi en la pràctica d'aquestes condicions de mercat, sigui el més ampli
possible i acceptat per tots els agents socials.
Avui en un context de l’Economia Global i a on el neoliberalisme ocupa un
espai ideològic important, les iniciatives que des de l’Economia Social estan
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 53
apareixent i que se les coneix com Economia Solidària, és la conseqüència
d’una resposta social a la lògica capitalista.
Aquest conjunt de respostes empresarials, contribuïen a demostrar que encara
existeix democràcia i solidaritat econòmica i que una altra globalització és
possible.
Per a tot això, i des del nostre 6è Congrés, haurem de recollir l’esforç realitzat
pel conjunt d’entitats promotores d’aquestes experiències i oferir-les el nostre
més ferm recolzament i la nostra indiscutible solidaritat. L’experiència que la
nostra Federació porta en la seva història, ens permet reconèixer quan una
empresa és solidària i democràtica i, per tant, rebre el més fort dels nostres
desitjos d’èxit empresarial. Ben segur que qualsevol d’aquestes empreses que
s’apropi a la nostra organització, tindrà els serveis i l’assessorament necessaris
per contribuir al seu èxit, perquè darrera del nom segur que trobarem persones.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 54
LA FORMACIÓ, EINA DE FUTUR EMPRESARIAL
L’estratègia de futur que avui presentem no pot oblidar que dins de l’Estratègia
Europea per a l’Ocupació, fruit del Consell de Lisboa de març del 2000,
s‘adopta com a objectiu estratègic l’aprenentatge permanent al llarg de la vida,
com a mesura per aconseguir una economia europea dinàmica i competitiva,
capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors
ocupacions i major cohesió social, en l’horitzó del 2010.
Alhora, el Memoràndum sobre l’aprenentatge permanent fixa entre les seves
prioritats augmentar els nivells generals de formació i qualificació en tots els
sectors, garantint la formació de qualitat i assegurant al mateix temps que els
coneixements i les capacitats dels ciutadans s’ajustin a les transformacions
dels requisits laborals.
En aquesta línia, la FESALC, des de la seva creació i més intensament en els
darrers quatre anys, ha estat treballant aquesta estratègia en benefici de
l’Economia Social.
L’escenari formatiu actual té dues fonts principals de finançament de la
Formació. Per una banda, comptem amb la formació Contínua de Reciclatge
del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, que en l’últim any i com
a conseqüència dels canvis polítics de les darreres eleccions, ha sofert canvis
considerables que han afectat als diferents centres homologats de forma
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 55
diferent, però que la FESALC ha mantingut els ingressos referents a aquesta
formació encara que distribuïts en poques especialitats.
D’altra banda i on s’ha treballat intensament aquest any ha estat en “estar”
entre els gestors dels Contractes Programes gestionats pel Consorci per a la
Formació Contínua de Catalunya. Aquest organisme gestiona els fons
transferits a la nostra comunitat autònoma, que abans gestionava la Fundación
Tripartita para la Formación en el Empleo, anteriorment FORCEM.
El treball presentat per la FESALC va estar entre els tretze expedients
aprovats, essent el nostre el cinquè en millor puntuació tècnica de sol·licitud. La
FESALC va poder accedir a la sol·licitud d’aquest fons com a Federació
representativa de l’Economia Social a Catalunya i la qualitat de la sol·licitud
presentada va donar els resultats esmentats.
Però un cop arribat a aquest punt, ens troben davant d’una problemàtica molt
important que condiciona el futur de la formació com a servei en general. En
aquest Contracte Programa, la FESALC només té la possibilitat de gestionar
formació d’empreses d’Economia Social, tenint en compte que hi ha altres
sol·licitants que poden ofertar formació dels seus Contractes Programes a tots
els treballadors de totes les empreses i, entre elles, les d’Economia Social. És a
dir, ens trobem limitats al nostre entorn empresarial sense poder sortir als
altres, mentre que patronals i sindicats sí poden entrar a treballar en el nostre.
Amb aquests antecedents coneguts caldria fer una reflexió conjunta sobre
diferents aspectes:
La FESALC fins a la data gestionava una oferta de formació contínua de
reciclatge subvencionada per la Generalitat i el Fons Social Europeu dirigida a
les PIME, sense diferenciació de la seva forma jurídica. De les PIME que hi han
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 56
participat, només un 6% han estat empreses d’Economia Social en el darrer
any 2004. La resta de les PIME participants han considerat que l’oferta
formativa ofertada i en la forma presentada s’adaptava a les seves necessitats.
La qualitat oferta queda demostrada en els resultats obtinguts en les diferents
valoracions que des del departament de formació es realitzen basant-se en els
procediments establerts en el nostre sistema de qualitat. Els nivells de
satisfacció han estat el darrer any d’un 79,6 %, dada que es veu reforçada per
la fidelització observada per part d’algunes empreses i treballadors que fan
formació amb nosaltres any darrera any.
Les PIME d’Economia Social són empreses amb les mateixes necessitats que
qualsevol PIME que vulgui ser competitiva en el seu mercat. Per tant, i igual
que la resta de teixit empresarial, han d’estar preparades per donar resposta a
les necessitats del seu procés productiu o servei i a les demandes del seus
clients, però també han de poder estar preparades per anar-se adaptant i, si fos
necessari, a avançar-se als canvis del seu entorn empresarial.
La Formació Contínua és l’instrument per garantir que el capital humà de les
empreses, tant els treballadors de base com els equips gestors, s’adapti a la
societat del coneixement i de les noves tecnologies i que mantinguin la seva
capacitació professional davant dels canvis dels processos productius. És a dir,
que estiguin en millor posició davant de les exigències del mercat actual o futur.
És la interiorització d’aquest fet per part de les empreses i els seus recursos
humans el que ha de possibilitar afrontar amb èxit les dificultats o les
expansions en les que en un moment donat es puguin trobar les nostres
empreses.
La FESALC està treballant intensament en donar aquest recolzament a totes
les empreses d’Economia Social, possibilitant la formació de les persones que
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 57
les integren mitjançant la utilització dels recursos econòmics disponibles i
obtinguts de les diferents administracions públiques en base a una gestió de
qualitat dels mateixos.
D’altra banda, seguim treballant per millorar, fet pel qual el Departament de
Formació es va certificar per AENOR en la norma UNE-EN ISO 9001:2000
durant el febrer del 2004 i aquest febrer passat ha renovat la seva certificació.
Aprofito per felicitar al Departament de Formació per la feina feta i a la vegada
animar a la resta de companys de la Federació que ha iniciat el procés de
certificació aquest any.
En la línia de millorar també ens volem adaptar, i ens volem adaptar a les
necessitats de les PIME d’Economia Social, a les vostres necessitats. Com a
concreció d’aquest propòsit vàrem presentar un projecte a la convocatòria per a
la realització d’Accions Complementàries i d’acompanyament a la formació
promoguda pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. El projecte
presentat i aprovat és una acció d’investigació i prospecció de caràcter
transversal i intersectorial, concretament, és un estudi de les necessitats de
formació de les Societats Laborals de Catalunya.
Durant aquest any 2005 estem desenvolupant l’esmentat estudi amb un primer
objectiu que és el d’identificar, descriure i analitzar les problemàtiques generals
i les necessitats reals de les Societats Laborals de Catalunya per poder
implementar nous criteris en el disseny i planificació dels plans i actuacions de
formació.
D’altra banda, i com a segon objectiu ens hem proposat conèixer i analitzar les
competències específiques que requereix l’exercici de la funció gerencial en les
Societats Laborals i definir les accions i processos formatius que són
necessaris per atendre-les.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 58
L’estudi proposat ens ha d’ajudar a tots, empreses i Federació, a fer una
reflexió conjunta i a posicionar-nos al respecte. Les conclusions de la feina
realitzada es presentaran en una jornada de difusió de l’estudi cap el mes
d’octubre d’enguany, jornada a la que esteu tots convidats i de la que
s’informarà puntualment.
La FESALC, a més de treballar per millorar i adaptar-se, també treballa per
innovar. Al voltant d’aquesta consigna gira el projecte europeu en el que la
FESALC està participant des del Departament de Formació.
En aquest cas, participem en un “Leonardo da Vinci”, projecte que s’ha batejat
amb el nom de “@languages: Virtual Learning Languages in a Multicultural
Professional Environment” dirigit al desenvolupament de les competències
lingüístiques en anglès de les PIME.
El projecte està liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i comptem
com a socis amb la Charles University, Institute for language and Preparatory
Studies, Foreing Languages Teaching Department INTEX de la República
Checa, la Hellenic Organization for Small and Medium Size Enterprises and
Handicraft S.A (HOMMEH S.A) d’Atenes i la Fondazione Aldini Valeriani de
Bologna (FAV).
L’objectiu del mencionat projecte és el de desenvolupar una eina formativa
innovadora i d’alta qualitat per a l’aprenentatge de l’anglès utilitzant les noves
tecnologies, adaptada als requeriments del personal de les PIME,
concretament dels departaments comercials.
La utilització de les noves tecnologies en aquest projecte està dirigida a dos
aplicacions: sobre el material didàctic i sobre l’entorn virtual d’aprenentatge.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 59
Treballar amb la UOC, universitat capdavantera en la utilització de les noves
tecnologies a l’àmbit formatiu, i amb els altres socis d’aquest projecte ens
permetrà beneficiar-nos d’altres experiències que, sens dubte, ens enriquiran a
tots; al mateix temps que podrem aportar una visió d’empresa molt útil, real i
necessària en l’àmbit de l’ensenyament representat en aquest projecte per les
dues universitats.
El compaginar els interessos del món educatiu i el món empresarial és un dels
objectius indirectes d’aquest projecte en el que la FESALC, com a representant
de la nostra realitat, aportarà les vostres experiències, necessitats i inquietuds.
Per aquesta nova etapa que iniciem, des de Formació, ho fem amb l’esperit de
desenvolupar la nostra capacitat d’innovació, de competitivitat i d’iniciativa
pròpia dels nous projectes.
És un moment de reptes, faran falta noves idees i noves formes de pensar però
tirar endavant no serà possible sense la col·laboració de les empreses.
És per això que us convidem a participar en totes les propostes ara
presentades i futures amb el convenciment que a major implicació i participació
de les empreses d’Economia Social, majors beneficis per a totes les persones
que la formem.
6è Congrés Som Societat, Fem Economia
Ponència Estratègica 60