OSTEOPATIA EN PEDIATRIA

CARME VALLÉS QUINTILLÀ

FISIOTERAPEUTA COL 5251

OSTEOPATA CO

PRESENTACIÓ

Fisioterapeuta per la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI DE REUS

Osteopata per la ESCOLA DE OSTEOPATIA DE BARCELONA i la EUROPEAN SCHOOL

En curs, Psiconeuroinmunologia Clínica (PNI) al centre REGENERA DE BARCELONA

Actualment; treballo en el centre propi OSMUS CENTRE de LES BORGES BLANQUES

OBJECTIU DE LA XERRADA

Aportació d’una visió més osteopàtica de la preparació perinatal.

Donar a conèixer com l’osteopatia també pot ser d’ajuda als nadons.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ A L’OSTEOPATIA

2. EMBARÀS

3. OSTEOPATIA OBSTÈTRICA

4. PART

5. AFECTACIONS DEL NADÓ

6. OSTEOPATIA CRANEAL

INT

RO

DU

CC

IÓ A

L’O

ST

EO

PA

TIA

INTRODUCCIÓ A L’OSTEOPATIA

L’osteopatia és la ciència basada en la comprensió de l’anatomia, la química, la física i la biologia relacionades amb el manteniment de la salut i la prevenció de la malaltia.

El cos és una unitat (tensegritat)

L’estructura governa la funció

La regla de l’artèria és suprema

El cos te els seus propis mecanismes d’autoregulació i auto curació.

RECORDATORI ANATÒMIC

EM

BA

RÀ

S

ADAPTACIONS FISIOLÒGIQUES DE LA MARE

Cardiovascular

Disminueix la TA i augmenta el 3er trimestre

Pseudo anèmia per augment de retenció de líquids

Dificultat del retorn venós

Gastrointestinals

Relaxació de la musculatura llisa i alentiment del trànsit intestinal.

Metabòlics

Augment de pes matern primer, després fetal.

ADAPTACIONS ESTRUCTURALS

Intestí prim es desplaça a l’esquerra

Els ronyons pugen i es separen de la línea mitja

Posició i forma de l’úter

Exemple alteracions menstruals i embaràs.

Ovaris (a partir de 25ª setmana es situen a fossa ilíaca) Problemes menstruals poden generar adherències en l'embaràs. A partir de la 14ª setmana poden aparèixer dolors inguinals. El tractament mèdic és progesterona i repòs cosa que pot donar problemes en el part.

Els lligaments sacre uterins tenen funció contràctil que s’activa amb l’orgasme i les

contraccions uterines.

Mobilitat ilíacs,

sacre, còccix, pubis.

Fàscia toraco

lumbar.

CANVIS EN L’ANATOMIA DE LA MARE

ALIMENTACIÓ EN EMBARASSADES

Àcid fòlic

Iode

Fe (< 10)

Omega 3 (peix blau)

Multinatal (vitamines i minerals)

DHA (omega 3)

Probiòtic

Hematonil (Fe)

Evitar col, coliflor, bròquil, julivert...

OS

TE

OP

AT

IA

OB

ST

ET

RIC

A

És important tenir cura de la mare i del nen abans del naixement a través de la panxa, perquè el part vagi de la millor manera possible per als dos.

TREBALL SOBRE EL NADÓ A TRAVÉS DE LA MARE

Normalitzar el sistema nerviós autònom.

Alliberar estrés.

Integració dels estímuls externs.

Millorar la integració emocional de la mare en el canvi emocional que implica la gestació.

OSTEOPATIA OBSTÈTRICA

Optimitzar els recursos fisiològics per preparar un part fluid.

Treball respiratori, diafragmes.

Mobilitat de sacre, còccix, ilíacs i vertebres lumbars.

Flexibilitat i relaxació de la musculatura pelvica.

Minimitzar l'estrès en l'embaràs i en el part.

Asimetries pèlviques poden perjudicar el crani del nadó i alterar l’aportació vascular, sobretot als últims mesos.

Falta de flexibilitat pot acabar en part dolorós i sofriment fetal.

EMBRIOLOGIA

Fins la 3ª setmana, formació embrió.

Fins la 8ª formació SNC

i SNP; epiteli sensorial,

epidermis, pèl, ungles. (30mm)

A la 12ª s, definició del

sexe.

A la 20ª INICI RESPIRACIÓ

PRIMARIA

A la 24ª , ja es xupa

el polze, tus, i pot tenir

sanglot.

EMBRIOLOGIA EVOLUCIÓ

La gestació passa

per un recordatori

evolutiu de tot

allò que ens ha

portat a ser

avui com som.

A l'espècie

humana.

PA

RT

“Sortir o no sortir aquesta

és la qüestió”

El part es el nostre primer gran trauma.

El nostre cap suporta grans pressions a cada contracció. Qualsevol petita alteració de la posició en el part pot provocar lesions en el moviment i creixement del crani repercutint a la llarga a tota la columna.

La norma és que el cos te els seus mecanismes d’autoregulació i s’adapta, seguint un creixement normal.

Des del naixement a la pubertat estem sotmesos a molts canvis i on les influencies internes i externes són de gran importància.

En els 6 primers mesos de vida és quan més potencial de canvi presenta el nadó i més efectives poden ser les tècniques d’osteopatia.

PART POSICIÓ ÒPTIMA

Cap a baix.

Esquena a l’esquerra.

Mirant cap a la panxa de la mare

Cames i braços

replegats en el costat

dret

Occipital a pubis

esquerra i frontal

a sacroilíaca dreta.

PART La part condiliar de occipital es cartilaginosa.

Orifici jugular.

Venes jugular.

Nervis glossofaringi,

vago i espinal

accessori.

Rotació dreta

sobre C2, el centre

neurològic,

foramen magno.

PART POSICIÓ DE LA MARE- ENTORN

Som la única espècie que es posiciona en horitzontal. (No de manera natural)

Això obliga a traccionar del cap del nadó per sortir .

Poden aparèixer tensions excessives a mediastí i compressions cranials.

A vegades el Nv. Glossofaringi

es comprimit i s’afecta

la funció de succió del nadó.

PART FASES Prodròmic

Augment en freqüència i intensitat de contraccions

Tap mucós

Pressió pelvis

Dilatació Fins a 24h

Contraccions de 30 s

Fins a 10 cm

Contranutacio sacre

Expulsió

Naixement de 20’ a 2h

Nutació sacre

Donar a llum Placenta i cordó

PART

VAGINAL

CESÀRIA

PART CONSIDERACIONS OSTEOPATIQUES (CONT..)

Moviment del nadó

Flexió

Rotació interna de 45º a 90º

Extensió del cap pivotants sobre l’occipital recolzat a pubis

Restitució (moviment en espiral i entre cintures)

Sortida espatlla (1er la superior)

Simulació part natural:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v

=-PWGxk6MIl4

Cessària:

http://www.

youtube.co

m/watch?fe

ature=playe

r_detailpage

&v=ifNj-

S60KUg

PART Part a

l’aigua:

http://www

.youtube.c

om/watch?

v=E3KOW

dDHRbA

PART CONSIDERACIONS OSTEOPATIQUES

El anar de part prepara tant la mare com el nadó per afrontar les fases del part. Prostaglandines:

Relaxació muscular i lligamentosa.

Pujada de la llet.

Quan el nadó s’encaixa entre els ilíacs i sobretot en el part vaginal, es generen unes tensions en el crani del nadó que ajuden a un correcte desenvolupament.

El nadó participa activament.

PART CONSIDERACIONS OSTEOPATIQUES (CONT..)

El nadó surt mirant al recte i desprès gira a anterior per agafar la flora intestinal i vaginal de la mare.

Els pulmons s'alliberen del tot el líquid amniòtic amb el primer al·lè i s’activa el sistema respiratori.

El contacte pell amb pell posterior i immediat es imprescindible per captar la flora cutània

Aquí el primer contacte visual amb la mare generarà el vincle d’amor.

L'instin de cercar el pit és viu.

ALTRES PRESENTACIONS Si s’encaixa molt aviat (lesions intraòssies).

Dificultaran el part.

Implicacions en el

nadó i en la mare.

ALTERACIONS DEL PART

Fòrceps

Ventoses

Volta de cordó

Presentació del nadó

Cesària

Compressions per shock

Estrès del SNA

Prematuritat

Epidural

Problemes psicològics de la mare

AF

EC

TA

CIO

NS

DE

L N

AD

Ó

AFECTACIONS AL NADÓ

Alteracions del sistema musculo-esquel·letic: la marxa,postura, torticolis congènita. Asimetries en la forma del cap i el moviment del cap. Plagiocefàlies. Asimetries entre cintures. Asimetries en el moviments de braços i cames.

Problemes respiratoris: bronquitis, otitis, asma, sinusitis. Trastorns digestius: còlics, restrenyiment, gasos,

regurgitacions freqüents. Dificultats en la succió, oclusió. Plor excessiu Trastorns del comportament: inquietud, hipersensibilitat als

estímuls, desenvolupament lent. Estrabisme Problemes d'oïda

“mai ens recuperem

completament d’haver nascut”

A.T. Still ( Creador de l’osteopatia)

OS

TE

OP

AT

IA

CR

AN

IAL

“ L’esforç respiratori està

dividit entre l’àrea abdominal,

toràcica i cervical però això

passa secundàriament a

l‘esforç respiratori primari

cranial, que pot actuar

independentment”

W. G. Sutherland

EL PREU PER UN CRANI MAJOR

Som l'espècie amb major capacitat cerebral.

Amb més dependència els primers mesos de vida.

Això es perquè naixem amb els Sistema Nerviós central immadur per permetre el pas pel canal del part.

Els ossos de la base del crani són cartilaginosos i la calota membranosa.

D’aquí que els nadons tenen un creixement exagerat del cap en els primeres mesos.

OSTEOPATIA CRANIAL

MECANISME RESPIRATORI PRIMARI

Motilitat inherent del cervell i medul·la (6 /min).

Fluctuacions del líquid cefaloraquidi.

Mobilitat de les membranes intracraneals.

Mobilitat dels ossos del crani.

Mobilitat del sacre entre ilíacs.

CRANI D’UN RECENT NASCUT

Proximitat de tota l'esfera

oro facial.

LA PRIMERA RESPIRACIÓ

Primera inspiració i amb el plor, l’espiració Recuperació de l’obertura de la membrana dels ossos del

crani.

Tancament dels ductus i foramen oval.

A tenir en compte:

Plor vigorós, plor amb el tòrax encara per sortir, respirador invasiu, mucositat a la gola, tancament del ductus…

Cesària:

No neteja dels fluids pulmonars, menor estimulació centre respiratori, menor producció de catecolamines i sulfactant alveolar.

LACTÀNCIA OMS és una forma inigualable de facilitar l'alimentació

ideal per al creixement i desenvolupament correcte del nen.

La succió ajuda al remodelatge del crani i a disminuir tensions.

Desenvolupament del crani per les pressions des del paladar del nadó. No igual amb biberó.

Millor recuperació de la mare.

Calostre: líquid groguenc i espès, ric en proteïnes i pobre en grassa. Protegeix d’infeccions (IgG)

La llet materna està composta de lípids, proteïnes (caseïna /suero), lactosa, vitamines, minerals, citoquines antiinflamatòries.

AFECTACIONS SEGONS SISTEMES

PROBLEMES EN LA LACTÀNCIA

SISTEMA GASTROINTESTINAL

Còlic

Restrenyiment

SISTEMA MUSCULOESQUELETIC

Plagiocefàlies

OTORRINOLARINGOLOGIA (ORL)

Otitis

Sinusitis

Asma

FALTA DE LLET EN LA MARE

La inducció del part.

Estrès (augmenta el cortisol que frena l'oxitocina; hormona responsable de la sortida)

Alteracions cranials de la mare (Control des de la hipòfisis)

Problemes de la mama o estructurals costals.

El nen al mamar fa disminuir el cortisol de la mare afavorint la producció de més llet.

PROBLEMES DE SUCCIÓ

En nens prematurs s’ha d’insistir per la immaduresa del nadó.

Falta de mobilitat dels ossos del crani, forma del paladar.

Frenell de la llengua curt.

Falta de coordinació entre llengua, faringe i hioides.

ALIMENTACIÓ

Fins als 6 mesos llet materna exclusiva.

A partir de 6 mesos ja s’han d’introduir verdura i peix blanc per recuperar el Ferro que el nen disposa en reserves hepàtiques. Ja que la llet és pobra en Fe.

Paulatinament peix blau, carn i fruita. (de proximitat)

A partir de l’any menjar sòlid que porta la llengua endarrere i amb això afavorim el llenguatge.

La introducció gradual i variada d’aliments evita les reaccions al·lèrgiques.

Cereals i làctics no són nutrients essencials i s’han d’introduir en coherència amb la maduresa intestinal.

SISTEMA GASTROINTESTINAL

La flora intestinal es forma en els 2 primers anys

de vida.

La qualitat de la flora intestinal del nadó depèn:

Tipus de naixement

Nutrició

Higiene

Medicació

SISTEMA GASTROINTESTINAL CÒLIC

10- 40% nounats

Plor durant 3 h/ dia, 3 dies / setmana

Símptomes:

Plor característic

Distensió abdominal, gasos

Irritabilitat

Dolor gàstric

Cames encongides

Immaduresa SN, intolerància a la llet.

Ansietat materna prenatal, fumadora...

SISTEMA GASTROINTESTINAL CÒLIC

Obstrucció del orifici rasgat posterior (sortida del Nv. Vago)

Apareix normalment al 1er mes quan la musculatura suboccipital es requerida

Desapareix als 5 mesos quan la musculatura ha madurat.

Consells per reflux

Incorporar el nadó després de menjar

Espai entre menjades

LLET DE VACA

LLET DE VACA // LLET MATERNA

LLET DE VACA

No hi cap altre espècie que utilitzi la llet d’un altre animal i menys en edat adulta

Els enzims preparats per degradar la llet tenen plena eficàcia en edat de creixement.

El aport de substàncies al·lergètiques no compensa la capacitat nutritiva.

Genera confusió al nostre sistema immunitari propiciant malalties des d’al·lèrgies, afeccions cutànies a malalties autoimmunitàries.

SISTEMA GASTROINTESTINAL RESTRENYIMENT

Duresa de la femta per excés de temps a l’intestí.

Dolor .

Distensió abdominal.

Motilitat incompleta per tensions musculars.

Immaduresa del plexe mesentèric i submucós del colon distal fins als 2 anys.

SISTEMA MUSCULOESQUELETIC PLAGIOCEFÀLIA

Asimetria provocada per pressió constant sobre una mateixa zona del crani. Pot ocasionar asimetria facial.

Per deformació

Craneosinostosis

Tancament prematur de les sutures, asimetria major.

Requereix intervenció quirúrgica.

Preferible dormir panxa amunt, la posició asimètrica pot generar deformacions.

Tractament osteopàtic abans dels 6 mesos.

PLAGIOCEFÀLIA SIGNES I SÍMPTOMES

Problemes oculars (estrabisme)

Irritació parells cranials (nàusees, regurgitacions, vòmits)

Hipertensió endocraneal

Alteracions de la conducta

SISTEMA ORL OTITIS 2 presentacions

Supuració:

Mucosa, purulenta (Crònica i bacteriana)

Clara i fluídica (Vírica)

No supuració

Valorar tipus d’alimentació per la relació de la mucosa gàstrica amb la ORF. Evitar carbohidrats refinats (pa de motlle, pasta...)

CONSELLS

Dormir del costat sa per airejar el costat afectat.

Ensenyar jocs amb la llengua.

Evitar que entri aigua a les orelles.

Tractament osteopàtic quan es problema traumàtic.

Millora de la mobilitat dels ossos del crani.

Millora de la circulació.

Fase no aguda, quan hi ha mocs per prevenir la otitis.

En Otitis de repetició evitar el xumet o retirar-lo abans dels 6 mesos.

SISTEMA ORL SINUSITIS

Disminuir làctics

Disminuir gluten

Disminuir productes refinats

SISTEMA ORL ASMA

Consells

Jocs d’espiració (inflar globus, bombolles de sabó).

En nens més grans; respiracions lentes i profundes, apnees

en relaxació perquè siguin conegudes.

Mantenir higiene postural.

Dieta.

AFECTACIONS EDAT ESCOLAR

Hiperactivitat

Dèficit d’atenció

Dislèxia

Escoliosis

EDAT ADULTA

Depressions

Migranyes

Sinusitis

Dolor esquena

RESU

M

Embaràs tranquil i conscient.

Un part el més natural possible

(segons cada cas).

Observar asimetries en el nadó.

Que passi per cada fase del

desenvolupament (lactància, volteig

bilateral, gatejar, marxa, parla...)

GRÀCIES

PER LA VOSTRA ATENCIÓ

BIBLIOGRAFIA

Osteopatía: modelos de diagnóstico, tratamiento y práctica.

ED.ELSEVIER 2007

Jon Parsons-Nicholas Marcer

OSTEOPATIA Y PEDIATRIA . PANAMERICANA 2005. François Ricard.

CURS EMBARAS BILBAO 2010, Caroline Stone

CURS PEDIATRIA EOB 2011, A. Quintana i D. Minguez

El mono Obeso, DRAKONTOS BOLSILLO 2011. Jose Enrique

Campillo Alvarez

OSTEOPATIA CRANEAL, Usted y su bebé. ED. INOIGO. Yves Castaing

Haëring