Post on 05-Jul-2020
IDENTIFICACIÓ
Catàleg del P
atrimon
i Històric d'A
ndratx
PÀGINA 1 de 6
1 LOCALITZACIÓ
CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat
2
GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental
www.elements-arq.com
AC116Molí hidràulic de Can ToniPauBéns etnològicsS. XIII- XVIIIProtecció. Integral
REF CADASTRAL. 07005A015005030000RB
CODI. EE116NOM. Molí hidràulic de Can Toni Pau
ADREÇA. Camí de So Na Vidala, 2CODI POSTAL. 07150
ELEMENTS PROTEGITS
TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell
GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible
ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica
TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental
Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica
3
COORDENADES UTM.Pt. Central:449867.65 ; 4382091.90
S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats aixícom totes les parts que els integren
POLÍGON. 15PARCEL·LA. 502, 503
www.elements-arq.com
Cat
àleg
del
Pat
rim
oni
His
tòri
c d'
An
drat
x
PÀGINA 2 de 6
AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. s. XIII- XVIII
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
DESCRIPCIÓ
ESTIL. Molí hidràulic
OBSERVACIONS.07005A015005020000RA
DESCRIPCIÓ.
Dins un camp marjat aferrat a la vessant dreta del torrent de Sa Coma Freda. Emmarcat entre aquest torrent i els camins de So NaVidala i de sa Font d’en Xina. Es troba entre uns 160 i uns 170 m.s.n.m. Els terrenys on s’ubica es troben actualment molt modificats perla construcció de habitatges unifamiliars. Aquí localitzam les restes d'unes estructures hidràuliques que corresponen a un molí hidràulicfariner de roda horitzontal de probable origen andalusí. De tot el conjunt només es conserven molt modificats el cub, l’obrador i part dela sèquia de possible traçat fòssil medieval.El cub es presenta amb una torre troncopiramidal d’uns 7 m. aproximats d’altura màxima. La seva fàbrica és de paredat en verd referitamb cantoneres de marès disposades a saltacavall, on es pot destriar dos possibles fases constructives. És la única torre que presenta unelement decoratiu a la part més alta del cub, on trobam una bolla cilíndrica massissa. La canal que conserva el cub té unes dimensionsd’un 6 metros de llargària amb una ample de quasi tres metres d’amplària i una profunditat d’uns 2 m., amb restes d’un morterhidràulic interior singular amb coloració vermellosa realitzat amb pols de test. Les parets d’aquesta canalització mesuren entre 0,60 i0,80 m. de grossor i desguassen a un cup quadrat de 2 m. per cada costat on trobam la caiguda de l’aigua de planta circular i undiàmetre de 0,90 m., encara que la caiguda original es troba a 2 m. a baix. Per tant, l’altura del cub només representa un fet per donar-liimportància al molí, però no té cap funcionalitat. Possiblement el molí original només tingués una alçada d’uns 5 m.L’obrador es troba, actualment, totalment reformat. Correspon a una edificació de planta rectangular d’un aiguavés amb teula àrab, ifàbrica de paredat en verd sense referir però molt modificat amb cimentades actuals. De l’estructura interior només es conserva l’arcrodó realitzat amb dovelles de carreus de marès que configurava l’espai on s’ubicava les moles del cacau i el carcavà. No queden restesdel trespol que separava la part del obrador del carcavà, i només es pot apreciar, a la paret de carreus de maresos que forma part delcub, la canal d’abocament de l’aigua al rodet. Una de les curiositat d’aquest molí es troba dins l’obrador, degut a que l’arcada de lesmoles es troba esgrafiada marcant un tipus de frontó o timpà.La mola volandera es conserva a l’exterior del recinte emprada com a taula.Degut a que, a la darrera inspecció, no s’ha pogut accedir al interior d’aquesta parcel·la no hem pogut documentar la sèquia de traçatfòssil medieval que ve des del torrent de Sa Coma Freda. Tal com havien descrit a la Carta Arqueològica de 1994.
UrbàUrbanitzable
RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres
4
HISTÒRIA.No hem pogut trobar documentació exacta d’aquest molí. No obstant, es troba ubicat entre les terres del rafal del Badaluc id’un antic rafal conegut com Lo Molinàs. Topònim que ens indica l’existència d’estructures arquitectòniques hidràuliques desd’època islàmica. Però no podem emmarcar cronològicament la construcció d’aquest molí.
Sòl rústic comú
codi
JA01Es Puig BlancJaciment ArqueològicTalaiòtic, Romà, Medieval.Protecció. Integral
Rústic protegit
AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)
ANEI (Àrea natural d'especial interès)
ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)
JA04Es Talaiot de BiniorellaJaciment ArqueològicTalaiòticProtecció. Integral
JA05Son SampolaJaciment ArqueològicRomàProtecció. Integral
JA06S'HortetJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral
JA09S'Hort de Son EsteveJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral
JA14Can Toni PauJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral
BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (1994): Carta arqueològica de les Illes Balears. Municipi d’Andratx. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura.Servei de Patrimoni.
·BORDOY BORDOY, M.J.; LLADÓ CAPÓ, J.C.; MARTÍNEZ GALLARDO, S.; MÁS FLORIT, C. (2006). El patrimoni arqueològic d´Andratx: breu aproximació. En I Jornadesd´estudis locals d´Andratx. Palma: Ajuntament d´Andratx.
·CARBONERO GAMUNDÍ, M.A. (1992). L´Espai de l´aigua. Petita hidráulica tradicional a Mallorca. Palma: Consell Insular de Mallorca.
·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen.Inca: Ajuntament d’Andratx.·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d´Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.
AC116Molí hidràulic de Can ToniPauBéns etnològicsS. XIII- XVIIIProtecció. Integral
Catàleg del P
atrimon
i Històric d'A
ndratx
INTERVENCIONS PREFERENTS.
Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt etnològic conformat per les síquies i canals, les marjades, el cup, l'obrador ila resta de construccions relacionades que l'envolten.Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt. En particular, aquelles obres quesuposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu, les ornamentacions i texturesdels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits, i els materials originals dels elements que constitueixen aquest conjunt (ambespecial atenció a l'acabat vermellós del parament interior del cup). Substitució de certs elements dissonants incorporats a l'obrador enintervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de la construcció (enespecial, la utilització de morter gris en obres recents de restauració de les façanes). Retirada de l'excés de vegetació que emmascara elconjunt i impedeix la seva correcta contemplació, a més de créixer de forma aleatòria afectant la conservació dels elements que elconformen. Condicionar l'entorn més immediat.Pel que fa a l'interior de l'obrador, obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el seu deteriorament i permetrela íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que el constitueixen així comd'aquells elements que tot i ser producte de reformes posteriors confereixen al lloc el caràcter d'una determinada època històrica i realcenel seu valor estètic (en especial, el sistema de sostres i parets, els materials, les textures, la morfologia de les obertures i els pavimentsoriginals, els arcs, les fusteries, etc). Recuperació de la maquinària original.
DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6
OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc
www.elements-arq.com
PÀGINA 3 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ
DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna
DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna
DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna
DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna
DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna
DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna
DELS ESPAIS COMUNS
BóDolentMitjàRuïna
DE L'ENTORN
BóDolentMitjàRuïna
AC116Cases de possessió de SonMiquelArquitectura civil privadaS. XVIIIProtecció. Integral
ENTORNS DE PROTECCIÓ
L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcterarquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres quecomporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.
INTERVENCIONS ADMISSIBLES.
Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, espermetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directriusestablertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixicaldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, seràpreceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacionsadients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i debastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.
CAUTELA ARQUEOLÒGICA.
Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevolllicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorcarelatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran perdeterminar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.
AC116Molí hidràulic de Can ToniPauBéns etnològicsS. XIII- XVIIIProtecció. Integral
TIPUS
INTERVENCIONS (data)7
www.elements-arq.com
ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construccióReforma (Finals s. XX- inicis s. XXI)RehabilitacióRestauracióAltres
PROTECCIÓ9
USOS8
OBSERVACIONS.
CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ
Integral
2014
TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic
ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública
OBSERVACIONS.
Cat
àleg
del
Pat
rim
oni
His
tòri
c d'
An
drat
x
PÀGINA 4 de 6
ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa laclassificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries delPlanejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.
AC116Cases de possessió de SonMiquelArquitectura civil privadaS. XVIIIProtecció. Integral
OBSERVACIONS.Jaciment recollit a la Carta Arqueològica amb la fitxa 04/14Carta Arqueològica- Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei dePatrimoni. 1994
AC116Molí hidràulic de Can ToniPauBéns etnològicsS. XIII- XVIIIProtecció. Integral
Catàleg del P
atrimon
i Històric d'A
ndratx
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10
www.elements-arq.com
PÀGINA 5 de 6
AC116Cases de possessió de SonMiquelArquitectura civil privadaS. XVIIIProtecció. Integral
AC116Molí hidràulic de Can ToniPauBéns etnològicsS. XIII- XVIIIProtecció. Integral