LA SÍNDROME DEL HIKIKOMORI

TRACTAMENT A LA XARXA

-HEAD SHRINKERS-

MEMBRES DEL GRUP:

Cristian QuetglasLaura Barrera

Beatriz DíazEsther Cobos

La síndrome del Hikikomori

Societat Japonesa

Factors de Risc

Conseqüències Tractament

La Síndrome

al Japó

La Síndrome fora de Japó

Introducció

Descripció de la

síndrome

Hikikomori i Internet

Tractament de dades

Recerca d’informació a Internet

Conclusions

Arxiu Excel

Gràfiques

MAPA CONCEPTUAL

BibliografíaPer saber-ne més

INTRODUCCIÓ❏ “ Hikikomori ” terme que s’utilitza al Japó

per a referir-se als joves retirats de la societat.

❏ Síndrome més freqüènt entre els homes adolescents i adults joves.

❏ Aïllament social i falta de contacte amb el món exterior.

❏ No pateixen trastorn psiquiàtric o neurològic.

SOCIETAT JAPONESA❏ Precarietat econòmica i laboral.

❏ Societat i sistemes molt rígids i competitius.

❏ Altes expectatives i manca d’oportunitats.

❏ Ús nociu de les noves tecnologies.

FACTORS DE RISC❏ Factors Psicològics: Encara no hi ha consens entre

psiquiàtres en relació a les causes.

❏ Factors familiars i escolars: Pressió familiar i fracàs escolar.

❏ Factors econòmics: Precarietat econòmica i manca de ofertes laborals.

❏ Factors Socio-culturals: Competitivitat acadèmica i mercat laboral precari.

CONSEQÜÈNCIESA partir de l’anàlisi de bibliografía consultada es poden extreure les següents conseqüències en funció del grau d’aïllament social:❏ Depressió crònica (soletat)❏ Pèrdua dels contactes de les relacions personals❏ Dificultats i problemes d’aprenentatge (TDA)❏ Manca d’eines d’afrontament i resolució de problemes❏ Afavoriment a l’aparició de certs transtorns de la

personalitat degut a la manca d’interacció amb les situacions socials que per a un correcte desenvolupament cognitiu

❏ Ralentització dels moviments psicomotors (baixa interacció i aprenentatge social)

TRACTAMENTTractaments duts a terme (Kato et. al, 2011; Miravalles, J.) :

❏ Psicoteràpia psico-dinàmica: tractament majoritàri❏ Teràpia de grup: basat en la socialització i la

interacció❏ Teràpia familiar i de suport psicològic.

LA SÍNDROME AL JAPÓL’estimació de la prevalença dels casos de Hikikomori al Japó es pot veure esbiaixada per (Furlong, A. 2008):

❏ L’acord entre els experts sobre el concepte de Hikikomori ❏ Prevalença del sexe: aïllament de la dona japonesa a casa

(xifra negra)❏ Fiabilitat de les fonts estadístiques

Tot i així, la xifra estimada més fiable és la de 410.000 casos, valorada per la Universitat d’Okinawa (2002).

LA SINDROME FORA DE JAPÓ

❏ Trobem casos de hikikomori a països com Corea del Sud, Omán, EEUU, Espanya, Itàlia, Australia, Bangladesh, Índia, Iran, Taiwan i Tailàndia.

❏ A Corea del Sud alguns psiquiatres defineixen pacients diagnosticats amb Hikikomori com casos d’addicció a Internet (Kato et al, 2011).❏ Als estudis científics que

hem trobat no hi ha un consens sobre si internet és una influència important o no ens els casos de Hikikomori. Podem analitzar-lo en la següent taula.

-HIKIKOMORI I INTERNET-

TRACTAMENT DE DADES (I)Basant-nos en la informació extreta de diferents webs, hem intentat respondre a les següents preguntes:

TRACTAMENT DE DADES (II)Basant-nos en la informació extreta de diferents webs, hem intentat respondre a les següents preguntes:

CONCLUSIONS❏ L’aïllament dels hikikomoris és degut principalment a la

naturalesa de la societat japonesa y la rigidesa del sistema educatiu.

❏ Manca de consens al món psiquiàtric respecte el tractament i diagnòstic de la síndrome.

❏ Controvèrsia respecte la influència d’internet en l’aïllament, encara que podem considerar les noves tecnologies com una part de l’entorn social.

❏ L’experiència de treballar en grup ha estat molt enriquidora i satisfactòria.

● DE MICHELE, F. et, al. (2013) Hikikomori: a culture-bound syndrome in the web 2.0 era. NCBI, PubMed.gov. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24056835

● FURLONG, A. (2008) The Japanese hikikomori phenomeon: acute social withdrawal among young people. The Sociological Review, num 56 pp. 309 – 323.

● GALLAGHER, P. (2010) Hikikomori – The Silent Suffers. Dangerous Minds.http://dangerousminds.net/comments/hikikomori_the_silent_sufferers

● GARCÍA-CAMPAYO, J. et, al. (2007) Un caso de Hikikomori en España. Elsevier, vol. 129, núm. 08. doi: 10.1157/13109125. http://zl.elsevier.es/es/revista/medicina-clnica-2/articulo/un-caso-hikikomori-espana-13109125?referer=buscador

● JIMÉNEZ, D. (2014) “Hikikomori” hasta la muerte: Miles de japoneses han sobrevivido a dos décadas de completo aislamiento social. El Mundo, Madrid. Catàleg UOC, Biblioteca Virtual. http://0-search.proquest.com.cataleg.uoc.edu/docview/1519086531?accountid=15299

● KREMER, W. i HAMMOND, C. (2013) Hikikomori: Why are so many Japanese men refusin to leave their rooms?. BBC World Service. http://www.bbc.com/news/magazine-23182523

● MIRAVALLES, J. Hikikomori.http://www.javiermiravalles.es/Hikikomori/Causas%20y%20efectos%20de%20Hikikomori.pdf

● ODISSEIA. Hikikomori, jóvenes invisibles. Documental de Youtube.https://www.youtube.com/watch?v=Xx5K7PBg-jI

● OXFORD REFERENCE, Hikikomori. Catàleg de la UOC. http://0-www.oxfordreference.com.cataleg.uoc.edu/view/10.1093/oi/authority.20110803095936483

● OZAWA-DE SILVA, C. (2008) Too lonely to die alone: internet suicide pacts and existential suffering in Japan. Cult Med Psychiatry 32(4),516–551.

● PELÁEZ, J. (2014) Los dos casos del síndrome de Hikikomori en España. Cuaderno de Cultura Científica. http://culturacientifica.com/2014/02/28/sindrome-de-hikikomori-en-espana/

● TAKAHIRO A, K., et, al. (2012) Does the “hikikomori” syndrome of social withdrawal exist outside Japan? A preliminary international investigation. Soc Psychiatry Psychiatr Epidemiol (2012) 47:1061–1075. Research Gate.http://www.researchgate.net/publication/51250811_Does_the_%27hikikomori%27_syndrome_of_social_withdrawal_exist_outside_Japan_A_preliminary_international_investigation

● TATENO, M. et, al. (2012) Hikikomori as a posible clinical term in psychiatry: a questionnaire survey. BMC Psychiatry. 2012; 12: 169. NCBI, PMC.http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3507694/

BIBLIOGRAFÍA