A l’Educació Infantil la noció del temps s’adquireix a partir de la durada, és a dir, de manera vivencial: a través de les rutines i dels canvis els infants capten que hi ha un abans, un ara i un després. Segons Jean Piaget, aquesta etapa s’anomena allò viscut; els infants no són capaços de captar més enllà de la seva pròpia vivència degut al seu egocentrisme i sincretisme propis d’aquesta edat. L’egocentrisme infantil és un fenomen cognitiu en el que l’infant percep una realitat confusa tant de sí mateix com del món que l’envolta. El sincretisme consisteix en partir de casos aïllats que no estan connectats en el temps. Aquesta etapa forma part de l’evolució psicològica de les persones, és necessària però al mateix temps cal que es vagi abandonant progressivament per tal que es pugui entendre el món des d’un punt de vista objectiu, amb un major domini de les coses i de les relacions humanes. El treball a partir de les nocions de temps i espai ajudarà als infants a sortir poc a poc d’aquesta visió única del món que l’envolta. Per això partirem de la pròpia experiència des del moment i l’espai viscut i així anar introduint altres categories temporals i espacials cada cop més complexes.

Així doncs, cal oferir als infants la construcció del seu temps percebut, és a dir, prendre consciència del temps personal, orientar-se i mesurar el temps i conèixer els continguts d’aquest concepte.

Robert Smithson i l’Spiral Jetty Henry Moore i el Hill Arches

Theo Jansen i les “Strandbeest” Jorge Oteiza

A continuació ens vam

preparar per jugar a ser

artistes i fer les nostres

pròpies escultures…

Així hem pogut

comprovar que

nosaltres mateixos

podem generar forats

del no res i fins i tot

donar-les vida en

forma d’obres d’art!

P3 Blaus

Escola La Sínia, Molins de rei.