filarem una mica més...

Post on 10-Jan-2016

23 views 0 download

description

filarem una mica més. prejudici lingüístic. “ Opinió o actitud no fonamentada i intolerant exterioritzada de manera emocional cap a altres llengües , pel fet de ser percebudes com a diferents .”. exemples de prejudicis lingüístics. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of filarem una mica més...

filarem una mica més...

prejudici lingüístic

“Opinió o actitud no fonamentada i intolerant exterioritzada de manera emocional cap a altres llengües, pel fet de ser percebudes com a diferents.”

2

exemples de prejudicis lingüístics

Dante (s. XIV): “La llengua dels romans és la pitjor de totes, la qual cosa no ens sorprèn perquè és una gent corrompuda que fa ferum”.

Carles I (s. XVI): “Cal parlar amb Déu en castellà: als amics, en francès; als enemics, en alemany; a les dones, en italià”.

Adolfo Suárez (s. XX): “Física cuántica en catalan? No me hagan reir!”

L'alemany és una llengua dura i l'italià és una llengua dolça.

... 3

actituds

Les actituds resideixen en la consciència dels individus, formen part del seu món cognitiu i afectiu i es mostren en societat.

Són, per tant, conjunts específics i organitzats, sovint socialment compartits.

4

5

Ideològics i ètics Emocionals Cognitius

valors conscients valors

inconscients

plaer acceptació

rebuig

coneixements creences

components de les actituds

Les actituds predisposen a una actuació concreta front a un fet o a un context. Els components són:

5

6

L'adquisició de consciència lingüística requereix d'un procés de canvi d'actituds i de normes d'ús lingüístic. Segons Cassany, Luna i Sanz (1993) es poden distingir tres fases en el procés de canvi d'actituds:

Fase de coneixement

Fase de vivència Fase de convivència

Ens feim conscients de tenir una conducta negativa en situacions quotidianes i del seu significat. En veim les conseqüències

Desenvolupam de forma conscient i amb esforç una altra conducta que sigui positiva en les mateixes situacions. Comprovam la seva eficàcia.

Canviam l'actitud de forma habitual i rutinària. Ens activam com a partícips del procés de normalització

6

actituds lingüístiques

Autoodi : desconsideració envers la pròpia llengua.

Es dóna en el context de les comunitats lingüístiques minoritzades. Si l’ús d’una llengua determinada li ha comportat a una persona, repetidament, situacions incòmodes, aquesta persona -o aquesta comunitat lingüística- acabarà no volent usar la pròpia llengua.

7

actituds lingüístiques

Xovinisme: és l’efecte contrari, l’altra cara de la moneda de l’autoodi. És l’actitud prepotent dels parlants de llengües majoritàries, que consideren que han de ser entesos pertot arreu en la seva llengua, que la seva llengua és la millor i fins i tot que ha de ser l’única de l’estat del qual són ciutadans. El concepte, nascut a França, es pot aplicar pràcticament a tots els parlants de les llengües de llarg abast.

8

actituds lingüístiques

Lleialtat lingüística: Lleialtat lingüística: actitud normal de defensa i ús habitual de la pròpia llengua. Ser lleial a la pròpia llengua implica, sense considerar-la ni més ni menys que cap altra, usar-la amb normalitat.

És l’actitud més habitual entre els pobles amb llengües normalitzades.

ÚS NORMAL I ÚS NORMAL I DESACOMPLEXAT DESACOMPLEXAT DE LA LLENGUA DE LA LLENGUA

CATALANACATALANA

9

normes d'ús lingüístic

Són les pautes de conducta lingüística derivades de les diferents actituds. Són normes dictades, imposades com un fet social, com si fossin impersonals i objectives i que per tant semblen naturals.

Quines actituds i normes d'ús consideram positives, innòcues i negatives cap a l'ús de la llengua?

activitat 5: Donar fum o donar llum ?

depèn de nosaltres...AQUÍ DESCANSA LA LLENGUA

CATALANA

El seu poble la va deixar morir…12

actituds lingüístiques habituals dels catalanoparlants (F. Suay)

DEFECCIÓDEFECCIÓ

FIDELITAT MÍNIMAFIDELITAT MÍNIMA

FIDELITAT TÍMIDAFIDELITAT TÍMIDA

LLEIALTAT LINGÜÍSTICALLEIALTAT LINGÜÍSTICA

SUBMISSIÓ

LINGÜÍSTICA

DIMISSIÓDIMISSIÓ

13

14

interaccions lingüístiques en català?

USUARIEL QUI ATÉN

Atén en castellà sempreA

Atén en català sempreB

Canvia de llengua segons qui té davantC

1 Catalanoparlant que mantén el català

CAT/ CAST CAT CAT

2 Catalanoparlant que comença la conversa en castellà quan no coneix l'interlocutor

CAST CAT CAST

3 Catalanoparlant que canvia de llengua quan li parlen en castellà

CAST CAT CAT/CAST

4 Castellanoparlant que canvia de llengua quan li parlen en català

CAST CAT CAST

5 Castellanoparlant monolingüe però entén el català

CAST CAT CAST

6 Castellanoparlant monolingüe que no entén el català

CAST CAST CAST

7 Estranger que parla castellà però entén el català

CAST CAT CAST

8 Estranger que parla català CAST CAT CAT

9 Estranger que només entén i parla castellà

CAST CAST CAST

...

... 0 % 77 % CAT 27,7 % CAT 14

banc d’èxits

Un entorn normalitzador i acollidor (vídeo)

“Les voltes que fa la vida” (Biografia lingüística)

15

LLEIALTAT LINGÜÍSTICALLEIALTAT LINGÜÍSTICA

ASSERTIVITAT ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICALINGÜÍSTICA

16

models predominants en la relació interpersonal

Assertiu o hàbil socialment: El subjecte expressa els propis sentiments, les necessitats i els drets i alhora respecta els drets de les altres persones.

Agressiu: El subjecte defensa els seus drets personals i expressa els seus sentiments, pensaments i opinions de manera que sovint viola els drets de l’altra persona.

Passiu o no assertiu: el subjecte no expressa ni les seves necessitats, ni els seus desitjos, ni les opinions, ni tampoc no sap defensar els seus drets. No es tenen conflictes, però comporta insatisfacció i baixa autoestima.

17

estils de comunicació i relacions interpersonals: l’assertivitat

Conducta que permet a una persona actuar en base als seus interessos o necessitats.Capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.Afirmació de la pròpia personalitat, confiança en si mateix, comunicació segura i eficient.

18

Definir el nostre espai lingüístic personal és una reivindicació de l’autoestima, una actitud assertiva que implica esser capaços d’elegir quina conducta lingüística mantindrem sense experimentar malestar i sense sotmetre’ns automàticament a la llengua de l’interlocutor.

19

espai lingüístic personal

com es pot assolir?

Només pot assolir-se si, a més d'estar-hi ideològicament a favor, ens dotem dels recursos conductuals que ens permeten no únicament d’expressar-nos en català, sinó també sentir-nos bé quan ho feim.

20

Necessitam recursos de diversos tipus (cognitius, de comunicació, de control emocional...), que poden aprendre's en poc temps i que, una vegada apresos, continuen desenvolupant-se i generant-ne de nous a mesura que els anam aplicant dia a dia.

recursos

21

el català com a llengua comuna i vehicular

Llengua inicial, primera llengua o llengua familiar La primera llengua que aprenem i amb la qual configuram la nostra visió del món.

Amb el temps tenim l’oportunitat d’anar sumant llengües.

Les llengües tenen dos grans avantatges: són adoptables i acumulables (C. Junyent, 1998).

Aprendre una llengua no ens porta a renunciar a una altra.

adoptar la llengua

Una llengua, inicialment aliena per a nosaltres, passa a ser també la nostra llengua.

No és només una llengua que hem après i que usam en determinades situacions (quan viatjam, amb un turista, amb un client estranger, etc.).

La usam amb normalitat absoluta en el nostre dia a dia i la sentim, també com a nostra.

aprendre o adoptar la llengua?

Llengua d’identificació. Independentment de quina sigui la llengua inicial i de les llengües que s’hagin anat aprenent, n’hi ha una que consideram la nostra i la citaríem si ens demanassin quina és la nostra llengua.

Generalment és la llengua inicial, però en determinats casos es produeix el fenòmen de la transferència adopció com a llengua d’identificació d’una de les llengües apreses amb posterioritat.

La llengua d’identificació no és fixa.

la llengua, eina d’acollida

“Nosaltres hem adoptat el català perquè és la llengua que ens ha donat accés a la catalanitat, és una de les coses que ens fa veure’ns a nosaltres mateixos, i ens fa ser vistos pels altres, com a catalans o catalanes.”

“La llengua catalana ens ha obert les portes a moltes coses des d’un punt de vista social [...] no hem canviat de llengua, perquè no hem canviat ni renunciat a cap llengua.”

Veu pròpia, 2002 Josep Anton Fernàndez

25

les dificultats

“Començar a parlar una llengua que no és la teva no és fàcil, i quan aquesta llengua està en la peculiar situació del català, encara ho és menys [...] la baixa autoestima dels catalanoparlants, que els duu a canviar de llengua així que detecten un accent.”

Veu pròpia, 2002 Josep Anton Fernàndez 26

una metàfora per a l’acollida

27

un compromís recíproc

La llengua dels immigrants és el seu territori i se’ls ha de facilitar poder mantenir aquest vincle. S’ha de respectar i prestigiar.

L’aproximació a la cultura del país que els acull serà gradual.

Han de trobar facilitats per aprendre i usar la llengua catalana.

S’interessaran per la llengua i el país d’acollida si hi troben persones per fer coses interessants en companyia.

28

l’hora de la confessió...

29

funció normalitzadora de les institucions i de les persones que hi

treballen

30

la vostra tasca és necessària

Sou professionals que incidiu en uns col·lectius determinats i teniu un paper molt important com a agents actius en dos processos estretament relacionats:

La integració de les persones nouvingudes.La normalització de l’ús del català a Mallorca.

model de comunicació responsable

Els comportaments lingüístics fidels i assertius desenvolupen una funció de modelatge i, per tant, provoquen un efecte expansiu que incideix en els hàbits lingüístics dels altres parlants.

32

els objectius

Facilitar el procés d’inclusió de les persones immigrades a la societat catalana, mitjançant l’adopció del català.

Fer del català la llengua comuna de la vida pública, en el context d’una societat multilingüe que percebi la diversitat com un factor d’enriquiment.

Promoure l’intercanvi intercultural i fomentar la participació social de les persones nouvingudes a través de l’adopció de la llengua catalana. 33

+ Responsabilitzar la societat d’acollida en les

tasques d’acolliment lingüístic fomentant l’ús del català en la relació amb les persones nouvingudes.

Impulsar l’acolliment lingüístic en els àmbits de l’educació i del treball, i promoure la inclusió de l’acolliment lingüístic en els programes i polítiques de l’Administració pública.

34

és possible concretar

Llengua vehicular de la comunicació i de la dinamització de les activitats

Ús de les llengües al nostre àmbit de treball: diagnosi sociolingüística de treballadors i usuaris, quines llengües, percentatges d’ús en les diferents activitats, etc.

Crear un model d’ús de les llengües i actituds lingüístiques positives envers la llengua catalana i la diversitat lingüística

Normativa vigent

Pautes de la direcció i dels responsables superiors

Documents de planificació lingüística:

Projecte lingüístic de ...

Projectes concrets i pautats propis del nostre àmbit d’actuació: formació, protocols, campanyes, activitats, etc.) 35

una frase de Gandhi:

“El que jo faci no canviarà el món però és molt important que ho faci”

36