Post on 28-Jul-2020
Institut Narcís Monturiol
Passeig Salvat Papasseit 5 Tel: 933107226
a8034709@xtec.cat
08003 BARCELONA Fax: 933151310 www.bcn.es/narcismonturiol
II JORNADA TÈCNICA DE FP QUÍMICA:
Dimarts, 27 de març del 2012
ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA
“Medicaments i biotecnologia” A càrrec del Dr.Suné, director del Servei de Desenvolupament del Medicament de la Facultat de Farmàcia de la UB
I. Introducció: principi actiu, fàrmac i medicament. II. Concepte de biotecnologia. III. Obtenció de medicaments biotecnològics. IV. Caracteristiques dels medicaments biotecnològics. V. Exemples de medicaments biotecnològics.
Després d'establir els conceptes bàsics de principi actiu, fàrmac i medicament i del que s'entén per biotecnologia, s'exposa la manera com es poden obtenir i dissenyar medicaments biotecnològics. Existeixen diferents tipus d'aquests medicaments en funció del fàrmac utilitzat i de la formulació dissenyada, si bé en qualsevol cas tenen unes característiques que han de fer possible la seva administració al pacient de forma segura i eficaç, tot mantenint la màxima estabilitat possible. Al costat de les noves estratègies que s'estan investigant per poder assolir aquesta correcta administració, es presenten exemples de medicaments biotecnològics actualment disponibles a l'arsenal terapèutic.
“Biotecnologia, els seus colors i la biotecnologia verda” A càrrec de la Sra. Elena Genescà de l’empresa Leitat Technological Center de Terrassa
VI. Introducció a la biotecnologia i als seus colors. VII. Aplicacions de la biotecnologia verda. VIII. Aplicacions realitzades a Leitat
Existeixen processos biotecnològics des de l’antiguitat, però en els últims anys les seves aplicacions s’han estès de forma important. La classificació de la biotecnologia en colors permet dividir les activitats biotecnològiques segons el seu àmbit d’aplicació en biotecnologia blanca (industrial), verda (agrícola) o vermella (mèdica), entre altres. La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia verda són molt variades: la bioremediació (eliminació de contaminants), la producció de biopesticides i biofertilitzants o en el camp de l’alimentació. No obstant, l’àrea de la biotecnologia verda més cèlebre per la controvèrsia que entorn a ella s’ha generat és la producció de plantes transgèniques (organismes genèticament modificats).
A les 10h i a les 17’45h a
la Sala d’Actes:
A les 10h i a les 17’45h a l’Aula d’Audiovisuals:
“Aplicacions i perspectives de la biotecnologia en el marc de la indústria agroalimentària” A càrrec de la Dra. Sussana Buxaderas del Departament de Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB
I. Aplicacions de la biotecnologia en la producció d’aliments II. Millora genètica de varietats i espècies III. Obtenció de ingredients alimentaris IV. Aprofitament de residus i subproductes agrícoles i
industrials L’home porta tota la seva existència millorant i ampliant l’elaboració d’aliments i la varietat de productes. La llei de l’herència genètica de Mendel i el descobriment dels microorganismes per part de Pasteur, varen facilitar l’aplicació de la biotecnologia en l’obtenció d’aliments, en un principi d’una forma empírica governada per l’atzar (processos d’hibridació i fermentatius), però en l’actualitat utilitzant l’enginyeria genètica. Bàsicament, la biotecnologia alimentària consisteix a modificar algun dels gens de la matèria prima, vegetal o animal, o bé transferir-hi un nou gen de altre espècie, a fi i efecte d’obtenir un aliment amb millors característiques (nutritives o organolèptiques) o per cultivar varietats vegetals més resistents a l’atac dels insectes o fins i tot espècies animals amb menor risc de patir malalties.
“La biotecnologia blanca: aplicacions i situació del sector” A càrrec de la Sra.Elena Genescà de l’empresa Leitat Technological Center de Terrassa
I. Introducció a la biotecnologia blanca II. Aplicacions de la biotecnologia blanca III. Aplicacions realitzades a Leitat IV. Situació del sector biotecnològic a Espanya i Catalunya.
Es defineix la biotecnologia blanca com la biotecnologia industrial, és a dir, l’aplicació de la biotecnologia a la indústria i processos industrials per a substituir els processos habituals per processos biotecnològics menys contaminants i més eficients. La biotecnologia blanca està present en àrees molt diferents del nostre dia a dia com l’alimentació, el tèxtil o la síntesis de productes químics. A nivell espanyol, s’ha observat en els últims anys un increment considerable del nombre d’empreses usuàries de la biotecnologia o purament biotecnològiques.
A les 11’30h i a les 19h a la
l’Aula d’Audiovisuals:
A les 11’30h i a les 19h a la Sala d’Actes:
TAULA RODONA DE PRESENTACIÓ DELS PROJECTES D’INNOVACIÓ DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ Intervindran a la taula rodona: Com a moderadors: Carles Saura, director de l’Institut Narcís Monturiol (sessió de matí) Núria Aragay, coordinadora de FP de l’Institut Narcís Monturiol (sessió de tarda) Com a ponents: Laura Arbós, Mariana Dubra i Cristina García, alumnes de segon curs de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat, participants del Projecte “ESTRATEGIAS DE E-LEARNING Y DE M-LEARNING PARA EL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS MÁS SENSIBLES” Ravi Sharma i Rubén Núñez de Pardo, alumnes de segon curs de Química Industrial, participants del Projecte “BIOREACTORES COMO EXPERIENCIA PREVIA Y APLICABLE A LA INDUSTRIA QUÍMICA: DISEÑO, ANÁLISIS, CARACTERIZACIÓN, MONTAJE Y CONTROL”
Proyectos de innovación y transferencia del conocimiento
Subvención concedida por la Resolución de 21 de octubre de la Secretaria de Estado de Educación y Formación Professional (BOE 26.10.2011)
A les 12’45 i a les 16h a la Sala d’Actes:
II
JO
RN
AD
A T
ÈCN
ICA
DE
FP Q
UÍM
ICA
: E
ls co
lors
de
la b
iote
cnol
ogia
D
imar
ts, 2
7 de
mar
ç de
l 201
2 H
ora
Ent
itat
Con
fere
ncia
nt
Acte
Ll
oc
Coo
rdin
ador
s G
rups
Pr
ofes
sors
re
spon
sabl
es
10-1
1 h
Serv
ei d
e Des
envo
lupa
men
t del
M
edic
amen
t de
la F
acul
tat d
e Fa
rmàc
ia d
e la
UB
Dr.
Jose
p M
aria
Suñ
é Co
nfer
ènci
a so
bre
biot
ecno
logi
a ve
rmel
la
Sala
d’a
ctes
D
iego
Ros
a C
arlo
s G
alle
go
Tots
els
grup
s de
mat
í A
ntòn
ia V
ia
Raq
uel V
all
MªJ
esús
Esc
uder
o A
na G
alla
rdo
Luci
Cam
paña
C
arol
Gra
cia
Pila
r Rab
at
Man
el G
arcí
a B
enet
Med
ina
Pila
r Góm
ez
M.À
ngel
s Q
uera
l Fi
na E
lena
Te
resa
Can
tare
ll N
eus L
ópez
Sí
lvia
Rom
ero
10-1
1 h
Le
itat T
echn
olog
ical
Cen
ter
Sra.
Ele
na G
enes
cà
Conf
erèn
cia
sobr
e bi
otec
nolo
gia
verd
a A
ula
d’au
diov
isual
s C
arle
s Sau
ra
Mª M
ercè
San
z
Tots
els
grup
s de
mat
í 11
-11’
30 h
Pa
usa
11’3
0-12
’30
h D
epar
tam
ent d
e Br
omat
olog
ia
de la
Fac
ulta
t de F
arm
àcia
de
la
UB
D
ra. S
usan
a Bu
xade
ras
Conf
erèn
cia
sobr
e bi
otec
nolo
gia
grog
a (a
limen
tària
) Sa
la d
’act
es
Mª T
eres
a C
anta
rell
Pila
r Rab
at
Tots
els
grup
s de
mat
í
11’3
0-12
’30
h Le
itat T
echn
olog
ical
Cen
ter
Sra.
Ele
na G
enes
cà
Conf
erèn
cia
sobr
e bi
otec
nolo
gia
blan
ca
Aul
a d’
audi
ovisu
als
Núr
ia A
raga
y To
ts e
ls gr
ups d
e m
atí
12’4
5-14
’15
In
stitu
t Nar
cís M
ontu
riol
Prof
esso
rs i
alum
nes i
mpl
icat
s en
els
Proj
ecte
s
Taul
a ro
dona
de
pres
enta
ció
dels
Proj
ecte
s d’
inno
vaci
ó de
l M
inist
erio
de
Educ
ació
n
Sala
d’a
ctes
C
arle
s Sau
ra
Núr
ia A
raga
y
Tots
els
grup
s de
mat
í
14’1
5- 1
6 h
Paus
a
16-1
7’30
h
Inst
itut N
arcí
s Mon
turio
l Pr
ofes
sors
i al
umne
s im
plic
ats
en e
ls Pr
ojec
tes
Taul
a ro
dona
de
pres
enta
ció
dels
Proj
ecte
s d’
inno
vaci
ó de
l M
inist
erio
de
Educ
ació
n
Sala
d’a
ctes
C
arle
s Sau
ra
Núr
ia A
raga
y
Tots
els
grup
s de
tard
a N
eus E
scof
et
Enric
Gom
áriz
M
alós
Góm
ez
Neu
s Lóp
ez
Xav
ier R
odríg
uez
José
Rei
na
Rob
erto
Lóp
ez
Jesú
s A
riza
Jose
p M
ª Gim
eno
Olg
a A
lons
o B
enet
Med
ina
Isab
el M
enén
dez
17’4
5-18
’45
h
Serv
ei d
e Des
envo
lupa
men
t del
M
edic
amen
t de
la F
acul
tat d
e Fa
rmàc
ia d
e la
UB
Dr.
Jose
p M
aria
Suñ
é Co
nfer
ènci
a so
bre
biot
ecno
logi
a ve
rmel
la
Sala
d’a
ctes
D
iego
Ros
a C
arlo
s G
alle
go
Tots
els
grup
s de
tard
a
17’4
5-18
’45
h Le
itat T
echn
olog
ical
Cen
ter
Sra.
Ele
na G
enes
cà
Conf
erèn
cia
sobr
e bi
otec
nolo
gia
verd
a A
ula
d’au
diov
isual
s C
arle
s Sau
ra
Mª M
ercè
San
z
Tots
els
grup
s de
tard
a
19-2
0 h
Dep
arta
men
t de
Brom
atol
ogia
de
la F
acul
tat d
e Far
màc
ia d
e la
U
B
Dra
. Sus
ana
Buxa
dera
s Co
nfer
ènci
a so
bre
biot
ecno
logi
a gr
oga
(alim
entà
ria)
Sala
d’a
ctes
M
ª Ter
esa
Can
tare
ll Pi
lar R
abat
Tots
els
grup
s de
tard
a
19-2
0 h
Leita
t Tec
hnol
ogic
al C
ente
r Sr
a. E
lena
Gen
escà
Co
nfer
ènci
a so
bre
biot
ecno
logi
a bl
anca
A
ula
d’au
diov
isual
s N
úria
Ara
gay
Tots
els
grup
s de
tard
a