Post on 09-Mar-2016
description
GRUP E1, 6 Ariadna Donate Berta Esteve Clara Sastre Júlia Ferrer Maria Suazo
TALLER DE CREACIÓ I Estructura modular a partir de Rhinoceros
2
“En vez de una sola imagen inclusiva de todo el medio ambiente, parecía haber conjuntos de imágenes que más o menos se superponían e interrelacionaban. Estos conjuntos estaban típicamente dispuestos en una serie de niveles, aproximadamente conforme a la escala de la superficie de que se tratara, de modo que el observador pasaba como
necesariamente de una imagen al nivel de una calle a los niveles de barrio, de ciudad o de región metropolitana”
“La imagen cambiante” (La imagen de la Ciudad). Kevin Lynch.
3
1. Idees preliminars i referents
2. Presentació de la proposta
(conceptualització, anàlisi formal, justificació)
3. Procés de treball: desenvolupament de la idea
(gràfics, esbossos)
4. Desenvolupament constructiu
(fotografies)
5. Resultats de la peça acabada
(fotografies de la instal·lació i fitxa tècnica)
6. Conclusions
4
1. Idees preliminars i referents
En aquest apartat, més que referents inclourem una sèrie d’artistes els quals un
cop feta la peça o durant el seu procés de construcció hem trobat prou relacio-
nats amb ella. Es tracta d’artistes com Malevich, Le Corbusier o Mondrian i ens
evoquen a l’estructura que hem creat i al model inicial perquè tenen en comú
una concepció similar de la geometria i l’espai.
Eixample de Barcelona dissenyada per Ildelfons Cerdà “Noi amb motxilla”, composició de Malevich (1915)
5
“Broodwal Boogie Boogie”, Piet Mondrian (1942-43) Oli sobre tela 127 x 127 cm
Le Corbusier treballant al seu estudi
6
2. Presentació de la proposta
L'obra de la qual estem parlant, té, fonamentalment, un sentit conceptual. De
bones a primeres no és fàcil comprendre com s'ha arribat a modificar la peça
estructuralment si no se sap prèviament la connotació d'aquesta.
Així doncs, tot neix a partir d'un hexàgon, el qual al seu torn feia referència als
ruscs d'abella. El què ens n'interessa principalment és la forma, l'estructura me-
tòdicament composada de les diferents cel·les dins dels panells. Resulta sor-
prenent observar com es genera tot una matriu poligonal de manera natural, o
dit d'una altra manera, com les abelles, sense tenir una concepció del món com
la que tenim els humans, ordenen i organitzen el seu hàbitat. La forma modular
i repetitiva encaixa perfectament amb l'enunciat d'aquesta proposta, el qual ens
demanava crear una escultura modular partint de poques formes que s'anessin
succeint.
Ara bé, l'obra que presentem no és hexagonal i costa remetre-la a primera ins-
tància als ruscs. Com s'ha donat aquest procés? En primer lloc comentar les
dificultats tècniques que explicarem tot seguit, però, de fet, aquesta nova forma
(de quadrat) ens va obrir encara més portes sobre la conceptualització i, fins i
tot, noves reflexions. No estàvem deixant de fer el mateix que fan les abelles,
però aquest cop formàvem una espècie de retícula més que un panell d'hexà-
gons. Aquesta visualització ens va dur de seguida a pensar en les ciutats.
7
Per tant, la peça ha adquirit un sentit nou i creiem que més potent. Mentre si
reproduíem hexàgons fèiem una mimesis (si es vol, una mica subjectiva) de la
natura, amb els quadrats aconseguíem portar el tema de l'organització al nostre
terreny, a l'humà. I no només això, sinó que ens permetia fer una crítica de les
maneres de viure de la societat occidental actual. D'alguna manera, ens donava
més peu a parlar de la distribució de l'espai urbà com allò que ens empresona,
ens aliena, ens unifica, ens transforma en peces d'una cadena sense dotació
de personalitat, tot empresonant-nos físicament i mentalment. Igualment, a la
peça, els mòduls s'empresonen i s'estanquen, ja que alguns d'ells, depenent de
com es muntin queden bloquejats i només es poden desfer, per tal de retirar-la,
si es deconstrueix tot de nou i se li dóna una nova forma. És interessant experi-
mentar la sensació d'incertesa que hom viu al plantejar-se la impossibilitat de
tornar a reproduir la construcció exactament igual.
Com hem comentat, formalment la peça ha evolucionat molt des de la primera
proposta. Vàrem iniciar el procés basant-nos amb l'hexàgon (recordem el signi-
ficat primer que volíem transmetre), més tard, degut a que les eines de les
quals disposaven no podien fer determinades operacions, vam passar al trian-
gle, mantenint una reminiscència de l'hexàgon. Malgrat tot, els problemes d'ine-
ficiència formal i conceptual, per una banda, i dels nombrosos problemes que
presentaven els encaixos, per l'altra, vam acabar veient que la millor manera
era partir del quadrat..
8
Finalment, es tracta d'una obra de peces de fusta simples que a partir dels
seus encaixos generen la complexitat. Així, construim una sèrie de peces de
21'5 cm d'allargada i 7'1 cm d'amplada, que a través del forat central s'encai-
xen. Hi ha dos tipus de forat: els quadrats (molt més estàtic visualment) i els
quadrats girats 45º, els quals aporten dinamisme gràcies a la diagonal a la pe-
ça. Però que al seu torn poden portar petites problemàtiques d'encaix que es
resolen no encaixant algunes peces fins al seu màxim.
Els mòduls s'uneixen entre sí a partir d'un únic forat central el qual necessita
dues peces per tal de produir l'ensamblament.
Creiem que hem fet una peça molt oberta. Amb això volem dir que és una peça
canviant i dinàmica, la qual no té un final decidit. Així depèn de qui la munti
l'estructura global que adquirirà, de la mateixa manera que les ciutats es creen
de manera seqüencial i estratificada, per la qual cosa cadascuna de les peces
no és conscient que està generant aquest tot estructural. Segurament té limita-
cions, no hem calculat quantes posicions màximes existeixen, però tenint en
compte que disposem de 85 peces, les combinacions són molt amplies. Mal-
grat tot, com dèiem, es tracta d'una peça infinitament variable, així com les es-
tructures de les ciutats i canvien i es modifiquen.
9
L’ordre que vam seguir per al desenvolupament de la nostra primera idea ha
estat el següent:
-Partint de la forma d’hexàgon, vam començar a fer esbossos per veure les
possibilitats d’encaix de les peces entre sí. La forma d’hexagon ens recordava
a un rusc d’abelles, però a l’hora de posar-nos a construïr la maqueta vam
anar localitzant alguns inconvenients en la forma. Poc a poc vam anar desen-
volupant la peça per tal de reestructurar l’encaix a partir d’una nova forma, el
triangle. Vam necessitar diferents maquetes i nombrosos esbossos per arribar
a una conclusió sòlida amb la que poder treballar.
3. Procés de treball: Desenvolupament de la idea
10
Problemes amb els que ens vam trovar:
1. Estàvem limitades pels moviments de la màquina en el taller de construc-
ció, i vam haver de canviar la forma de la peça per sol·lucionar aquesta
problemática.
2. Hi havien casos on l’encaix era fluix i poc consistent, i no ens acababa de
convencer.
3. Complexitat de la forma de les figures escollides per als encaixos i la
construcció
Després de molt meditar i debatre entre els membres de grup vam arribar a la
conclusió que el triangle no responia adequadament a les nostres necessitats.
Així doncs, vam canviar la forma de base del triangle per la del quadrat.
Un cop el grup es va tornar a reunir per arribar a
una proposta definitiva, vam anar descobrint
que el principal problema apareixia en l’encaix, i
que e l t r iang le e ra una fo rma
molt complicada per la màquina que l’havia de c
onstruir. El motiu rau en el fet de que l'angle
interior que preteniem donar-li era impossible de
realitzar per la fresadora amb laa qual ho durí-
em a terme. La fresadora no és capaç ni de per-
forar ni de tallar en angle agut intern, per la qual
11
La nova estructura ens permetia un encaix molt més net, ja que les peces s’a-coblaven entre si de manera més rígida i consistent. A més a més, aquesta nova ens oferia un tipus d’encaix que fa que el conjunt de mòduls creixin en totes direccions. Malgrat que es tracta d'un encaix molt senzill, permet un triple encaix, enlloc del doble incial.
12
4. Desenvolupament constructiu
Un cop escollida la peça final: un quadrat amb forat quadrat al centre amb dues
extensions o extremitats, una superior i una altra d'inferior. Vam creure que l'en-
caix era molt simple i que podiem reconvertir-lo en un molt més interessant
fent que s''hi impliquessin 3 peces en lloc de 2. D'aquesta manera al quadrat
interior de la peça hi cabrien dues extremitats de dues peces diferents.
Finalment, vam obtar també per crear una variant en la que l'estaticitat de l'es-
tructura quedés descol·locada, deixant de ser tan freda i racional. És així com
vam girar el quadrat del forat del centre 45º, i vam obtenir una peça diferent,
però amb el mateix encaix que donava moviment en la construcció.
Per tal de realitzar la peça, vàrem haver de fer-la amb un progra-
ma de CNC (control numèric computat), el qual en aquest cas va
ser el Rhinoceros. A partir d'aquí, ho vàrem passar a la màquina
fresadora que ens proporcionava el taller Medio design. Aquesta
agafava les referències de punts interns i llavors retallava la silu-
eta de la nostra peça deixant-nos tres tipus de resultats: les pe-
ces, el negatiu i els quadrats centrals. Per últim, només quedava
provar les diferents combinacions i escollir la que més bons re-
sultats ens proporcionés.
13
14
5. Resultats
Com hem comentat la peça podria tenir diversos resultats, malgrat tot, després de les proves, hem arribat a la conclusió que la que presentem és la de més inte-
rès. En primer lloc juga amb un concepte que considerem bàsic, com és ara el fet de l'equilibri. Això es dóna perquè tota l'estructura s'apuntala en només tres
punts, i es reforça la constructivitat i una forta tensió als extrems inicials. Tot plegat ens evoca a la materialització de la llum i el volum
15
16
17
18
19
Altres
CERCLE
Aquesta ens resulta curiosa per la forma de niu que genera, oposant-se així la fredor inicial dels cantells, àdhuc de la idea de ciutat que volí-
em treballar. Té reminiscències de les formes que s'autogeneren a la natura com per exemple les roses del desert. A més de la contradicció
harmònica de crear quelcom circular partint de rectes.
20
Altres
NUCLIS
La dispersió en l'espai de diferents nuclis conforma un territori de poblacions desannexades que malgrat tot segueixen un mateix patró
opressor i que creen entre elles una tensió i diàleg.
21
El negatiu
No podem oblidar que també hi ha hagut un treball per la producció d'un negatiu o orígen on hem economitzat espai distribuint les peces de
forma autoencaixada. Aquesta peça sobrant ens permet pensar l'obra des d'una nova perspectiva. La materialització del concepte és refor-
mulada en aquesta involuntària creació, reafirmant l'encertada evolució de la bidimensionalitat a l'estructura tridimensional.
22
7. Conclusions
La nostra emoció la nit de muntatge de l'obra en falcar l'última peça re-
sumeix el perquè d'aquest projecte. Cinc caps pensen més que un de
sol i si són ben exprimits són capaços de materialitzar idees increïbles.
La confluència però, no acostuma a ser fàcil i és aquí precisament, on
aquest projecte cobra més valor.
Des del primer minut, assegudes al voltant de la taula i construint men-
talment totes les possibilitats que ens oferia aquesta proposta, vam des-
estimar la possibilitat de sumar dissenys individuals, volíem crear quel-
com que xucles el millor de cadascuna i al final ho vam aconseguir.
Aquest fou un pas decisiu, probablement la millor de totes les decisions.
Aprendre a treballar en equip ens dota d'un conjunt de destresses que
són enormement valuoses i aquesta és la primera de totes les coses
que hem après durant aquest procés.
No podem oblidar, a més, que un dels punts clau del nodriment que
aquesta pràctica ha suposat per nosaltres és l'obertura d'una nova por-
ta. Introduir-nos en la impressió digital ens dota de recursos i d'un nou
llenguatge per a materialitzar les nostres idees. Malgrat tot, les limita-
cions físiques del material i de la proposta, han encés la creativitat i ens
han impulsat a treballar amb pensament divergent, enormes dosis d'hu-
mor i d'energia.
Malgrat les dificultats, haver aconseguit estar tan satisfetes del resultat
constructiu de l'obra i del seu sòlid missatge conceptual ens motiva a
continuar treballant juntes. L'actitud és la meitat de l'èxit, i quan s'acon-
segueix fer tangible tot el que transita els nostres pensaments, l'emoció
que ens envaeix és d'un valor incalculable.
Això al que avui posem punt i final, o si tenim sort punt i principi, ens ha
ensenyat que quan es treballa de valent i es perd la noció del temps,
arriba un moment en que de sobte t'adones que estas gaudint com mai
del que se suposava que no havia de ser més que una feina. No és fàcil
fer de la obligació, la passió, però quan es treballa en un bon equip, no
és impossible.
Barcelona, 2012