Transcript of David vicente Alex grance
- 1. NDEX Qu era una colnia industrial del segle XIX, per qu es
van fer? Qu era la colnia Vidal. On est situada i per qu. Quan es
va construir. A qu es dedicava la seva fbrica. Quina font d'energia
feia servir. Per qu es va construir al costat de la fbrica. Quines
sn les seves parts. Qui i com vivien i treballaven a la
colnia.
- 2. QU ERA UNA COLNIA INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX, PER QU ES VAN
FER? Les colnies industrials van ser un dels models de poblament
caracterstics -existent a molts pasos de l'Europa occidental- del
procs industrialitzat. Les colnies es caracteritzaren per estar
formades per un doble espai: l'espai productiu, on hi havia la
fbrica i els elements necessaris per a transformar la fora de
l'aigua en energia i, per altra banda, l'espai on les famlies
treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que
tenien. En aquest espai de la colnia hi havia els habitatges,
l'escola, el caf, les botigues, l'esglsia, el safareig i altres
serveis i equipaments.
- 3. QU ERA LA COLNIA VIDAL La Colnia Vidal es una de les colnies
txtils que es van installar al peu del riu Llobregat durant l'ltim
ter del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar
la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que
quedava lliure entre Navs i Berga, la zona on es va crear la
principal concentraci de colnies d'Europa.
- 4. ON ES T SITUADA I PER QU. La colnia Vidal est construda al
costat del Llobregat, considerat el riu ms treballador del mn perqu
s'hi concentren moltes colnies. Es troba al municipi de Puig-reig,
a la comarca del Berqued, per est situat entre aquest i Navs.
- 5. QUAN ES VA CONSTRUIR El fundador de la Colnia Vidal va ser
Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva famlia, els "Vidalets".
L'any 1882 la famlia Vidal va comprar els terrenys necessaris per
la construcci de la Colnia. La construcci d'aquesta va comenar al
1892 per no es va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal
va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als
seus dos fills. La colnia va estar en funcionament 80 anys, des del
1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
- 6. A QU ES DEDICAVA LA SEVA FBRICA La Colnia Vidal es va
especialitzar en fabricar teixits per a llenols de qualitat i en
d'altres fets amb la tcnica del piqu, que s un tipus de teixit que
disposa de dos ordits diferents per tal d'aconseguir dibuixos amb
relleu tibant-ne un ms que l'altre. Tamb feia l'ltima operaci de
tot el procs d'un teixit, la teixidura: altres fbriques portaven
les grans peces sortides dels telers a la Colnia Vidal i all feien
diferents operacions i processos termomecnics, per tal de donar-li
un aspecte ms agradable i bonic. Desprs d'aquesta ltima operaci les
peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es podien
posar a la venda.
- 7. QUINA FONT D'ENERGIA FEIA SERVIR A la Colnia Vidal es va
haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia necessria per
fer anar les mquines, illuminar la fbrica i pel consum domstic de
la Colnia. Als primers anys de la Colnia Vidal se seguia el segent
procediment per produir l'energia: L'aigua emmagatzemada en una
presa que era situada ms amunt que la central de la colnia tenia
una energia potencial acumulada, en un emmagatzemament que requeria
un treball contra la fora de la gravetat. Aquesta aigua baixava pel
canal fins la central, on l'aigua queia pel tub d'entrada d'aigua
cap a la turbina i agafava energia cintica. L'energia potencial i
energia cinetica de l'aigua es transformaven en energia mecanica
quan era engolida per la turbina hidrulica horitzontal, que s una
maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben
l'aigua a molta pressi. Aquesta turbina feia girar l'arbre dret,
que era un eix de ferro calibrat on hi havia uns engranatges de
ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la fbrica per
distribuir l'energia a cada planta. Els engranatges feien crrer els
embarrats i les corretges, que donaven l'energia mecnica necessria
per fer funcionar totes les mquines de la fbrica.
- 8. PER QU ES VA CONSTRUIR AL COSTAT DE LA FBRICA Com la colnia
s'ubicava en espais rurals allunyats dels nuclis de poblaci i
propers al riu, i com les comunicacions que existien llavors no
eren com les d'avui dia, es construen habitatges en l'entorn de la
fbrica amb la finalitat de proporcionar allotjament als
treballadors.
- 9. QUINES SN LES SEVES PARTS. escola, esglsia, botigues,
dutxes, safareigs, cinema, teatre, biblioteca, sala de jocs,
l'escola, casal de la dona i una zona esportiva.
- 10. QUI I COM VIVIEN I TREBALLAVEN A LA COLNIA Al principi de
tot, quan va comenar a funcionar la colnia, les condicions de
treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir
habitatges, escola, esglsia i botigues. Aix va tenir algunes
conseqncies com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.
Ms tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van
oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament,
el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Per
no va ser fins alsegle XX que els treballadors van viure amb menys
conflictivitat i agrament envers els seus amos. L'edifici Fundaci
Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi
el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el
casal de la dona i una zona esportiva. Tot i aquestes millores dels
serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perqu
treballaven moltes hores i tamb el dissabte. Si alg arribava tard a
treballar li podien assignar una feina ms precria o si es produa
molt freqentment el podien arribar a despatxar. A ms a ms si alg es
feia mal amb alguna mquina i no podia treballar no cobrava. Perqu
poguessin viure amb totes les necessitats bsiques (alimentaci,
vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una
famlia a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt
pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la
Colnia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colnies de
Puig-reig eren els segents: Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
Les dones 15 pessetes. Els nens 9 pessetes. A la vida quotidiana la
gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'nic
dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatriament perqu
els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns
els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per
una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la
colnia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis,
sin que hi havia de comunitaris.
- 11. FI