Post on 06-Oct-2020
BUTLLETÍ NÚM 134 · 1er Trimestre 2018 · HIVERN · SANTA COLOMA DE GRAMENET
Sumari ditorialeRecuperar lesnostres institucions
Vivim moments convulsos i trepidants. En tres mesos hem votat un
referèndum per la independència, violentat per una desproporcionada
intervenció policial i judicial; s'ha proclamat una República Catalana al
Parlament; s'ha derogat; s'ha aplicat l'article 155 de la constitució espanyola, que
ha portat a la destitució del Govern de la Generalitat (amb l'empresonament de
consellers i l'exili d'altres i del president); s'ha intervingut la Generalitat i es
depuren responsabilitats polítiques empresonant líders d'associacions socials i
cíviques, s'investiguen alcaldes, regidors, mestres... i s'ha instaurat una mena de
Causa General... I al final, fa pocs dies eleccions al Parlament, que deixen una
escena semblant amb el reforç de les posicions independentistes... Tornem a estar
en un atzucac, on la democràcia no es pot defensar violentant la divisió de poders
i donant respostes policials a reptes polítics enquistats. La democràcia no és un
formalisme legal retorçat a conveniència. La reacció popular és contundent i
exemplarment cívica. Per la força, per la imposició, no es podrà fer callar la veu
d’un poble pacífic, una societat que no està disposada a renunciar ni al seu
autogovern ni a votar el seu futur. Les crides al diàleg han resultat estèrils i la
posició de l’Estat mai no ha passat per l’acceptació d’un marc de negociació. I
malgrat la indignació, cal recalcar que només el diàleg, el civisme i la democràcia
seran les eines per superar aquest moment.
El problema de fons és la incapacitat endèmica de la classe política majoritària
espanyola d’acceptar l’autèntica naturalesa plurinacional de l’Estat i, en tot cas,
d’afrontar des del diàleg polític aquesta realitat per a ells incòmoda.
Per tot això, davant l’agressió de l’Estat, l’única resposta possible és defensar amb
fermesa les nostres institucions, treballar per una democràcia i un país de qualitat
i mantenir amb tenacitat i civisme la voluntat de ser un sol poble, davant els
intents de divisió pels orígens. El primer és reclamar la retirada de l'infaust article
155, constituir un nou parlament amb tots els presos polítics alliberats i que
s'apliqui la democràcia real.
Els reptes del 2018La nostra entitat iniciarà l'any amb una assemblea extraordinària on es
constituirà una junta directiva de continuïtat, donat que no hi han nous candidats
al lloc de president. Cal dir que un dels reptes principals és el de la salut econòmica
de l'entitat, amb despeses que s'incrementen i unes quotes que no s'han mogut
des de fa molts anys, i que potser caldrà retocar. La vitalitat de les diverses
seccions és també un dels aspectes prioritaris.
A nivell de ciutat seguirem implicats en les noves intervencions al Poblat Ibèric i
els seus entorns, que es faran sobretot al planell de les Alzines. També restarem
amatents a projectes de ciutat, com la continuació del Parc de Can Zam i altres.
MUNTANYASerra de Pàndols i Cavalls 4Serra de Curull 5La Mola de la Roca... 6Grup de muntanya “Baby” 7A l’Alta Garrotxa 8Curs d’iniciació de Muntanya 2017 9CULTURAExposició commemorativa Ricard Rex 10Visita al sitges de Lola Anglada 1125ena vetllada de nadal 13VIDA DEL CEP Esmorzar ibèric 14Empar Cachà 15CEL OBERT En record d’en Genís poeta 16Documental: 30 anys del Consorci del Besòs 17Trobada d’entitats del Parc Serralada de Marina 17CIUTAT El patrimoni en venda... 18Intervenció al Ple municipal 19Jornada de senderisme.... 20COL·LECTIU CIUTADÀ Una olivera.. 22Notícies del Poblat 23Ofrena floral 25GRUP INFANTIL 24-25AULA CAMINA 26AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA 27AULA 28SARDANES 29RETALLS D’HISTÒRIA LOCAL 30-31VIDA DEL CEP Projecció “Wake up Europa! 32FLORA I FAUNA 33MIRADOR 34AGENDA 35
BUTLLETÍ núm. 134Centre Excursionista Puigcastellar
Dipòsit Legal: B-33928-94
Impressió i composició:Impremta Varela
Disseny i maquetació:Quim Varela
Direcció: Ferran LópezEquip de redacció:
Climent PrietoManel Galgo
Albert NogueraXavi Padró
Roser VicenteAgustina Rico
Seu local: C/ Sant Josep, 2008922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
Nota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.
Portada: “Alpinistes i arestes” Alps de Berna.Aresta Est del Mönch, 4.107 m.Foto: César Armengod
- 3 -
El 22 d’octubre anem a unesserres -em penso que inèditesper a la Secció de Muntanya-,
les Serres de Cavalls i Pàndols, a laTerra Alta, escenari de sagnantsepisodis a la batalla de l’Ebre de laguerra civil, l’any 1938.
Sortim de Gandesa en direcció al cim dela Mort i ascendim ràpidament a labaixa carena, que anem seguint fins elpuig de l’Àliga, des d’on baixem cap avall de les Carruves, que travessem perficant-nos sota la Mola d’Irto i despréstravessar la carretera, deixant enrere laSerra de Cavalls i endinsant-nos en lade Pàndols.
Allà comencem la pujada forta, unaascensió gairebé sense pausa, gaudintd’unes vistes espectaculars, tant de laserra de Cavalls -a la nostra esquena-com de les terres i serres de l’altrabanda de l’Ebre, fins que arribem al’ermita de Santa Magdalena, on dinema l’àrea de pícnic que hi ha als seuspeus.
Després de dinar pugem els últims centmetres que ens separen del magníficmirador de la Punta Alta, on hi ha elmonument a la Pau. Des d’aquí ja“només” ens queda seguir elGR-171 fins el balneari de laFontcalda, on hem deixatels cotxes.
Aquest GR ens porta per laserra de Pàndols,flanquejant-la per l’est, ifent-nos passar per collsinversemblants enmig de laroca, amb vistesespectaculars fins que entravessar la pista asfaltadaque porta a la Fontcalda,ens endinsa a la vall deNavarro per un camípreciós, tot i que a estonesforça malmès per l’erosió.En arribar al riu Canaletes,passem pels encisadorsestrets de Dalt per arribarfinalment a la Fontcalda.
Arribant a la Fontcalda Foto: Mireia Martínez
Una excursió que val la pena, tot i queté l’inconvenient d’haver de combinarcotxes entre Gandesa i la Fontcalda.
- 4 -
Serra de Pàndols i Cavalls
Text: David Buils
Serra de Pàndols i Cavalls
untanyam
Baga de Curull Foto: Toni Gómez
Ens trobem a Can Zam més de 29excursionistes amb les sevesmotxilles. En total omplim 6
cotxes per a fer-ne un bon ús i no carregarles carreteres de Catalunya de mals fums.És un trajecte de 1h 20 minuts, i fem unaparada a Sant Quirze de Besora per agafarforces. A les 9:00 h arribem al bell poblede Vidrà, a la comarca d’Osona. Un poblettranquil i acollidor que viu el dia a dia pelsseus habitants i no pas pel turisme.Comencem el camí al costat de la fusteriadel poble, per un trencall i un corriolagradable que ens allunya ràpidament delpoble. Fem via pel bosc, i a Can Puig ensdesviem, començant la pujada per lafageda, a la cara nord de la Serra de Curull.Ens sorprèn la manca d’aigua en aquestariera tan obaga. I és que si revisem lesdades meteorològiques, ens trobàvemimmersos en un període d’absència deprecipitació que ha superat el rècord de1950; en total hem passat 87 dies sensepluja. Aquest fet queda ben palès alsotabosc sec i la manca de rierols icascades, tan bonics en aquesta zona.Tot pujant per la fageda, arribem a lacoma de Coll. Deixem les motxilles i
- 5 -
Serra de Curull
Text: Marta Hernández
aprofitem per enfilar-nos al cim de lesÀligues. Aquest pic modest és un “centcims”, amb vistes del mar de núvols de lacomarca. Divisem des del pic el Santuaride Bellmunt, que surt eixerit entre laboira. Tenim una temperatura que ens faanar en màniga curta, inusual peraquestes dates de finals d’octubre, però ala que el canvi climàtic ja ens téacostumats en la darrera dècada.
Baixem fins a Can Salgueda, un mas albell mig del bosc que compta amb unnucli abandonat i un edifici restaurat ihabitable... com s’ho faran per arribar-hi?Seguim el camí per la Riera de Salgueda igirem cap al nord, per agafar una pistarefeta recentment. Una mica mésendavant trobem un trencall cap al Saltdel Molí, on el riu Ges descarrega en unabassa després de una caiguda de 20metres. Per sort el riu porta aigua deforma contínua, alimentant-se no nomésde la pluja sinó també de les aigüessubterrànies.Aprofitem per dinar a la zona de dalt dela cascada. Hi ha nombroses marques iforats a les roques del llit del riu quedeurien servir per a clavar estructures defustes, rodes de molí i diferents enginyshidràulics. Això ens indica que aquesta vaser una zona molt activa en la economialocal.Finalment, després de creuar un pont depedra gairebé màgic que travessa el riuGes, arribem xino-xano al poble de Vidrà.De fet, aquesta darrera part de la ruta ésun clàssic per a la gent del poble irodalies, ja que des de Vidrà, el Salt delMolí els queda a un pas. És una ruta moltconcorreguda per famílies amb nenspetits.Acabem la nostra ruta, on hem fetalgunes referències al canvi climàtic...Sabríeu trobar-ne tres en aquest text?
- 6 -
untanyam
La Mola de la Roca...
...O com un temporal de vent i fredpot convertir l’ascensió al PuigSobirà de la Canalda en unamatinal a Gallifa.Després de les previsions de baixadesde temperatures i vent per diumenge 3de desembre, vam decidir fer unamatinal mes apropet. Abans d’arribar al
petit poble de Gallifa hi trobem l’ermitade Sant Sadurní de Gallifa, que s’enlairasobre el cim i mirador de la Mola de laRoca.Comencem en un revolt de la carreteraon es pot aparcar i d’on surt la pista queens apropa a la base de la Mola.Comencem a pujar pel dret i aviat ens
desviem a l’esquerra per voltar elscingles i trobar un camí que, seguint laCanal de Sant Sadurní, ens permetpujar fins a sota les parets de la Mola.Allà, una pista descoberta ens deixavoltar aquest cop cap a l’esquerra itrobar un camí que s’enfila directe capamunt, travessant diverses pistes perun bosc maquíssim.Un cop a dalt, som a una pista des d’onagafem el camí directe que ens portaper sota els arbres fins a l’ermita deSant Sadurní de Gallifa, restaurada, onavui el centre excursionista de SantFeliu de Codines hi celebra un aplec.Les vistes des del mirador sónespectaculars: veiem el mar, elMontseny enfarinat, i cap al nord, elPirineu totalment nevat.Baixem del cim agafant un camí queens portarà cap al nord del petit massís,deixant el Serrat Punxegut a la dreta iarribant al Collet de Pedra. Des d’aquí,ens endinsem en un bosc humit peracabar de fer la volta a la Mola abans detornar al cotxe.
El grup a Sant Sadurní Foto: Jordi Martin
Text: David Buils
untanyam
- 7 -
CEP Baby Foto: Isabel Gómez
Després de l’aturada de lesvacances, els petits del CEPBABY van retornar a
l’activitat amb moltes ganes, encaraque amb algunes absències per culpadels maleïts virus que arriben amb elfred. Aprofitant que la tardor estavaen el seu màxim esplendor, ens vamendinsar en el bonic paratge del Sotde l’Infern, dins el Parc Natural delMontseny. Una ruta molt senzilla iben marcada que va permetre a lamajoria dels nens fer pràcticamenttot el recorregut a peu.La ruta comença a l’àrea d’esplai de laplana del Coll, on de seguida ensendinsem en el bosc per trobar unbon grup de vells castanyers, onpetits i grans juguem a amagar-nos
en les seves cavitats. De castanyes,però, ja no en quedava ni una. Seguimel recorregut per arribar a un alzinar,i en el pla de la Pomera aprofitem permenjar una mica i descansar. Allàtrobem la reconstrucció d’una barracacarbonera que ens recorda els tempson s’aprofitava la fusta de les alzinesper elaborar-ne carbó vegetal.Recuperades les forces, seguim lanostra ruta fins assolir el Sot del’Infern, que dóna nom al recorregut.Creuem la riera, molt minvada per lasequera, tot i que gaudim del paratgefresc i característic d’un bosc deribera, on els verns i les falgueres sónabundants. Aquí les forces jacomencen a estar més tocades... hi haalgunes que demanen pujar a la
El grup de muntanya“Baby” al Sot de l’infern
motxilla, com la Vera i la Leia, i altrescom l’Arnau, el més petit, que tot justcomença a despertar-se de la becaina.L’Aran i la Xerta, les mésexperimentades, enfilen moltvalentes la pujada fins al càmping deFontmartina. D’aquí al punt on hemdeixat els cotxes només hi ha unsospir. El dia ha estat esplèndid, ambun cel blau sense núvols, i això enspermet dinar a l’àrea d’esplai i allargaruna mica l’estada, aprofitant perjugar. Aquests petits no es cansenmai!Aquesta ha estat la darrera sortida del’any. Han estat 4 excursionsfantàstiques on mica en mica hemanat veient com el grup s’ampliava.No patiu però, perquè ja estempensant en el calendari de l’any queve. Estigueu atents a la web i alfacebook del CEP perquè volem seguirgaudint de la natura amb els nostrespetits excursionistes. Si ens voleuacompanyar us hi esperem!
Text: Toni Gómez
Del 20 al 23 de novembre, enManel Galgo, l’HéliosChavarria i jo vàrem trepitjar
bona part del cor de la Garrotxa, lesterres aspres i de mala petja al límitoriental de la serralada pirinenca. Elpaisatge, pel seu magnífic relleu icobertura forestal, és veritablementespectacular. És molt recomanableendinsar-se en el seus boscos d’alzines
i faigs i pujar alguns dels seus cims.Tenint per base Sant Feliu de Pallerols,el primer dia ens traslladem al coll deBracons per pujar al conegutPuigsacalm, de 1519 m. Optem per laruta del Puig del Tosell i el Puig de lesCivaderes o Puigsacalm Xic, amb unaforta pujada que guanya desnivell ambrapidesa a cada esbufec. La baixada lafem per la ruta clàssica de Font
- 8 -
untanyam
Tornadissa. L’endemà volem arribar al cim El Ferrande 983 m. Per la riera d’Oix passem elPont Trencat, a 360 m. i ens enfilem perSanta Maria d’Escales per senders icorriols que s’enfonsen entre unavegetació humida i profunda, en la quehi ha trams que de ben segur els raigs desol no han arribat mai a tocar terra. Peraquesta ruta assolim el cim.Per finalitzar les nostres jornades demuntanya, el dia següent pugem al cimde l’emblemàtic Bassegoda (1373 m.)per la seva vessant sud, més directa iescarpada, i que requereix alguns passosde grimpada tot passant per l’esglésiaromànica de la Mare de Déu de lesAgulles. La baixada la fem per la vessantcontrària, seguint algun tram del GR11fins a trobar el molt recorregut camí deSant Aniol d’Aguja.Finalment, fem una passejada per lacomarca, visitant el conegut volcà deSanta Margarita i allarguem la nostracaminada fins a les grederes delCroscat, el més alt d’aquesta zonavolcànica. Una passejada querecomanem a tots els nivells, i fins i totper famílies amb canalla, tot gaudint delpaisatge volcànic de fa milers d’anys.
EL passat 21 de novembre es va projectar a la Sala d’Actes delCEP l’audiovisual TRAVESSIA DELS TATRAS. Na LauraLlorente i en Pedro Alcaraz ens van fer participar del seu viatge
a les Serralades de l’Alt Tatras, a la frontera entre Polònia i Eslovàquia.La sala es va omplir de socis que van poder compartir amb els viatgersla seva travessa de 84 km de longitud i més de 6.000 m de desnivellpositiu, repartits en 5 etapes que, des del poble eslovac de Zdiar fins elpolonès de Zakopane, els va fer gaudir d’un paisatge meravellós, curullde llacs, circs, canals i arestes.Si també voleu compartir amb la resta de socis els vostres viatges,expedicions o sortides, no dubteu a posar-vos en contacte ambnosaltres.
Grup de Muntanya del CEP
Audiovisual Travessiadels Tatras
A l’Alta GarrotxaText: Ramon Jordan
A l’Alta Garrotxa Foto: Helios Chabarria
- 9 -
untanyam
Curs d’iniciació de Muntanya 2017
Text: Toni Gómez
Del 25 de setembre al 2 de
novembre s’ha impartit al
Centre Excursionista el
XXIIIè curs d’iniciació a la muntanya.
En aquesta edició hem tingut vuit
alumnes molt eixerits, que han gaudit
de la muntanya mentre aprenien a
conèixer-la una mica més.
Com ja sabeu, aquest curs, de
periodicitat anual, té com a principal
objectiu introduir els alumnes en el
món de la muntanya, dotant-los de les
eines necessàries per garantir la seva
autosuficiència i seguretat. Les
sessions teòriques (material,
orientació, alimentació, primers auxilis
i seguretat) es complementen amb 3
sortides pràctiques, una d’orientació,
una sortida a alta muntanya amb
pernocta en refugi i una sortida a mitja
muntanya amb pernocta en tendes.
En breu estaran disponibles les dates
per al curs de l’any vinent. Per a més
informació poseu-vos en contacte amb
la Secretaria del Centre. Al Refugi Coma de Vaca Foto: David Buils
Calendari d’excursions Gener - Abril 2018
La secció de muntanya es reuneix els dimarts a les 20.30h al local del CEP.Hi ha servei de biblioteca, amb un munt de mapes actualitzats a la vostra disposició.
Disposem d'un petit servei de lloguer de material de muntanya per als socis.
- 10 -
Exposició commemorativa d’en Ricard Rex Quintana en el 20è aniversari de la seva mort
Text: Roser Vicente i Ferran LópezulturaC
Ales 8 del vespre del 14 dedesembre, a la sala d’actes delCEP i organitzada pel grup de
Cultura, es va inaugurar l’exposició dequadres de Ricard Rex, que recull unabona selecció de l’obra pictòrica de quiva ser un referent localinternacionalment reconegut.El nostre president, l’Albert Noguera,va presentar l’exposició i la personalitatdel pintor. Després, la Isabel Ibáñez, enrepresentació del grup de Cultura va ferentrega d’un petit obsequi a la sevavídua, la Pepita López, per la seva grandisposició per a la realització d’aquestaexposició.En Ricard Rex, nascut a Barcelona, peròcolomenc des de molt petit, n’estavaenamorat de Santa Coloma i va saberreflectir en els seus quadres la partbonica, de vegades amagada, d’unpoble que esdevingué ciutat en poctemps, i d’aquesta manera canviar elconcepte que es tenia de ciutatdormitori.A l’any 1981, juntament amb altrespintors i aficionats, crearen el grup “ElsColoristes”. Durant uns anys fou tambéun dels mestres dels nous alumnes i undels principals puntals de l’entitat.
Inauguració de l’exposició al CEP Foto: Roser Vicente
Ricard Rex, 1974 Foto: Joan Guerrero
- 11 -
Visita al Sitges de Lola Anglada Text: Rodolfo del Hoyo
El passat 18 de novembre, un bongrup de colomenques icolomencs del CEP, vam fer una
visita a Sitges, en el marc delCorrellengua, dedicat enguany a lail·lustradora i escriptora Lola Anglada.Volíem fer una visita guiada per lacol·lecció de nines que l’artista va donara Sitges, però el Museu Romàntic està enobres i les nines no es podran veure finsel 2018.Però a Sitges hi ha art i història de la LolaAnglada més enllà de les nines. Vam serrebuts per la Vinyet Panyella, doctora enfilologia, magnífica poeta i Directora-gerent del Consorci del Patrimoni deSitges (Museus de Sitges). Na Vinyet ensva saludar amb una conferència querememorava els anys que la LolaAnglada va viure a Sitges, i va explicar-nos-en anècdotes personals, ja que ellaera molt petita, però la visitava cada diaperquè sempre tenia galetes i xocolataper oferir a les visites. La Vinyet ens vaexplicar que una de les coses que mésrecordava era l’estudi amb una taulaplena de llapis de colors. Ens va parlar,també, del catalanisme i del feminismemilitant de la Lola Anglada, dels seus
llibres, com ara La Margarida o El méspetits de tots, i també de la seva pintura.Després de la conferència ens va dur aveure tres quadres que representavendones en un ambient rústic. La LolaAnglada sempre pintava fons querepresentaven espais treballats perl’home, com ara els camps de conreu,però també el fons del mar, el seu marde Tiana i de Sitges.Vam aprofitar per visitar els magnífics
museus de Maricel i Cau Ferrat i vamconèixer de prop el món delmodernisme i el que va representar dinsla història cultural del nostre país,sobretot a partir de les figures de Casesi Rusiñol. Gràcies a la Vinyet Panyella vam podervisitar, també, el magnífic palau Maricel,situat al davant del museu i a on el grupens vam fer la fotografia de record.
L’Antoni Boronat, actual president dels“Coloristes”, entre altres anècdotes, ensexplicà en la seva intervenció a l’acteque quan encara no tenien el local, esreunien al CEP.El nombrós públic que omplia la sala,va gaudir i elogiar una obra plena dellum i color.Si us interessa l’adquisició d’algunquadre en especial, dirigiu-vos alresponsable de sala, que us en facilitaràla descripció, reserva i preu. L’exposició es podrà visitar fins el 27 degener de 2018.
El President amb la Pepita López Foto: Roser Vicente
Palau Maricel, Sitges Foto: Antonio Enrique
ulturaC
- 12 -
El Forn de laMarta
Avda. Pallaresa, 136Tel. 93 468 38 79
Santa Coloma de Gramenet
Servei de granja i cafeteriaPans artesans i especialitats
Pastes, pastissos i pa sense gluten
. . . Tornem als nostres origens
El dimecres 20 de desembretingué lloc al local del CEP laVetllada de Nadal, l’esperada
tradició que va començar el 1993 i quedes del seu inici fins ara s’ha anatarrelant amb solidesa com un acteimprescindible en les activitats delGrup de Cultura.Un record pels empresonats i elsexiliats polítics, a càrrec d’en FerranLópez, coordinador i ànima delmuntatge, i acompanyat per unaimprovisació d’en Josep Pascual alpiano sobre El cant dels ocells, va ser eltoc d’inici de la vetllada.Seguidament s’esmentaren lespersones que durant l’any 2017 hanestat homenatjades dins de l’àmbitcultural, fent especial menció al músicEnric Granados i al poeta MàriusTorres, dels qui es va fer una breuintroducció biogràfica, completant-laamb la interpretació al piano de la peçade Granados Al meu fill Eduard i larecitació del poema de Torres “La ciutatllunyana. 1939”, mentre sonava unfragment de la seva Cançó a Mahalta,musicada per Lluís Llach. Tot aixòmentre es projectaven apropiadesimatges, preparades per en Josep MªRosset, que arrodoniren totes lesintervencions. L’obligada representació, enguanyconsistia en l’adaptació d’un conte deNadal titulat El naixement de NostreSenyor, i que ens transportà apresenciar l’entrevista que unaperiodista li fa a l’Àngel anunciador, unàngel de poca paciència que acabamarxant enfadat amb l’entrevistadora.La segona part de la vetllada es dedicàa celebrar els seus 25 anys d’història,homenatjant les persones que en elsseus inicis van fer possible arribar a ladata d’avui, mantenint la buscadacalidesa i la intimitat de la trobada al
25ena vetllada de nadalText: Joan Llagostera ulturaC
local del CEP.Una conjunció entre poetes i rapsodesde tots aquests anys va oferir acontinuació una selecció de versospropis o de reconeguts autors. Com acloenda, l’Orfeó Tanit, sota la direccióde l’Àngel Villagrasa, interpretà un
recull de nadales amb el puntculminant del Noi de la mare, cantadaper tots els assistents.El president del CEP, l’Albert Noguera,tot desitjant unes bones festes, vaconvidar al pica-pica ofert pel grup deCultura a tots els assistents.
- 13 -
Vetllada poètica, coral Foto: Albert Noguera
Les nadales al CEP Foto: Pilar Manzanares
Vetllada poètica, homenatge als iniciadors Foto: Albert Noguera
- 14 -
Esmorzar Ibèric: 2017ida del CEPV
Matí de diumenge 17 de
desembre, toca esmorzar al
planell de les Alzines, a
redós del Turó del Pollo. El dia s'aixeca
una mica emboirat i amb fred com de
costum,però mica en mica el sol ens deixa
un dia esplèndit.
Amb aquesta original manera d'
acomiadar l’any, ens vàrem aplegar, socis
i amics. És una trobada –gairebé
institucionalitzada– de tots els que
formem part del Centre, i que amb el
pretext del plat de botifarra amb seques,
ens permet retrobar els amics. Aquest
esmorzar prové de quan fa unes quantes
dècades, els qui formaven la secció
d'Estudis i es cuidaven del jaciment es
trobaven per fer un esmorzar, una
“mongetada”. Poc a poc va anar
congregant a més socis, i fins avui.
L’animació i la música va anar a càrrec
dels amics grallers de Santa Coloma, que
entre d’altres cançons i nadales ens van
interpretar l’esperada jota de Lo Tio Pep.
Als Grallers hem d’agrair que fa anys que
no falten a la cita. Al final el president de
l’entitat va adreçar unes paraules als
assistents i desitjà a tothom un millor
any. A destacar, també, l’equip
«d’intendència» que prepara les
botifarres i les seques, el cafè amb llet, les
infusions i les pastetes. Un matí distès en
plena natura, amb un bon àpat i bona
companyia: bona manera d’acomiadar
l’any.
Els grallers de Santa Coloma
Text i fotos: Albert Noguera
Reconeixement a la fidelitat delsanunciants del Butlletí
Amb aquest Butlletí iniciem un nouexercici de la nostra publicació per a l’any2018. Cada exemplar que arriba a les
vostres mans amaga darrere seu un llarg treball,que sota una discreta Redacció, composta peralguns –poquets- dels nostres socis, es vanrecopilant, corregint i ordenant articles ifotografies de les diferents activitats de lesSeccions del Centre, així com els obligatsposicionaments davant els destacats fets socialsi ciutadans que sorgeixen en el dia a dia, i amb lafinalitat de posar negre sobre blanc la història dela vida de l’Entitat i de la seva ciutat, dirigint-lasobretot als socis i simpatitzants del CEP. Aquesta publicació, en la que any rere any estem
treballant-hi per millorar-la, no seria possiblesense l’ajut dels anunciats, que per la seva estimai simpatia envers el Centre, hi col·laboreneconòmicament número rere número,generosament, sense considerar-ne el rèdit queen puguin treure en la seva activitat econòmica.Volem deixar constància del nostre més sinceragraïment als que, per la seva fidelitat al llarg del2017 ho han fet possible: la LLIBRERIA DELCARRER MAJOR, EL FORN DE LA MARTA,AUDIOTEK, CASAL ESPORTIU TORRIBERA,FRUITES I VERDURES MEYA i IMPREMTAVARELA.
MOLTES GRÀCIES!
- 15 -
ida del CEPV
Aquest mes de desembre ens hadeixat l’Empar Cachà Carbobell, al’edat de 90 anys. L’Empar era una
de les sòcies més veteranes de l’entitat, ons’hi va inscriure de ben jove amb el seumarit Miquel Pedragosa. Dona de tarannàalegre i obert, li agradava prendre part ensortides culturals, les xerrades i el món deles sardanes. Descansi en Pau.
Ens ha deixat l’Empar Cachà.
NOTA INFORMATIVAAssemblea gener 2018
i Convocatòria d’eleccions a la presidència i secretaria
El proper 27 de gener del 2018 tindrà llocl’assemblea anual de socis, en la que s’inclouràla convocatòria d’eleccions a la presidència de
l’Entitat i la de secretari/a, anomenant-se a tal efectela corresponent Junta Electoral.Aquesta Junta atendrà les candidatures a la secretariai, o bé la reelecció de l’actual president, (els estatuts lipermeten tornar-se a presentar per un segonmandat) o bé la presentació de nous candidats ocandidates per designar la convocatòria d’eleccions.
- 16 -
En recordd’en Genís,tambépoeta
El nostre amic Genís Ibáñez, molts
el recordem con un dels pioners
de l’arqueologia de Santa
Coloma, que amb el seu esforç van treure
a la llum els fonaments de la nostra
història. Però ben pocs coneixen la seva
faceta de poeta.
Durant molts anys va anar reflectint les
seves impressions em emotives poesies i
que, animat per Joan Vicente, recollí en
un llibre. Moltes d’elles parlen del Puig
Castellar, aquell indret que ell sentia una
mica seu i que tant estimava. Aquí us en
oferim una petita mostra:
el obertC
Despertes a l'apuntar el dia.Surto cap el Puig Castellaramb la motxilla a l'esquenai el bastó a la mà.
Sempre amb un pensamentque res el pot aturar,al cim d'aquesta muntanyajo vull arribar.
Faci fred, tempestao vent que no deixa caminar,amb aigua i neu pels caminsamunt sense parar.
Arribo dalt del turómolt es pot observar,veig coses que em meravellen,a la gent no els deu agradar.
En sortir el sol per l'horitzóels ocells es posen a cantar,hi ha concert de matinadaque delecta escoltar.
La rosada sobre les herbescom a diamants les veig brillar.Tot té perfum de farigolaque tan grat és respirar.
Jo estic solitari.La gent on estava?Jo voldria veure gentper la muntanya caminar!
Dintre d'aquest poble mil·lenarisembla que les pedres vulguinparlar...Són els sorolls del ventque em volen enganyar!
Potser en aquestes pedresgravat hi va quedarl'esperit d'aquest pobleque no va poder tornar.
Per això sento sorollscoses del meu pensar.Sempre sentiré sorollssempre que hi torni a passar.
Passa la vida, passa el temps.Abans no m'amoïnavaara m'amoïno per res.
Els anys passen,m'he tornat vell.Se m'afluixen les camesflaquegen els turmells.
Abans res m'aturavaara m'espanto per res.Tant si és per unes branqueso per uns simples esbarzers.
La pluja no m'espantava,amb ella feia camí.Pujava les muntanyessense sentir cap patir.
Ara, amb res ensopegosia una arrel, sia una pedra.Perdo l'equilibrii ja he caigut a terra.
Això em fa tenir tristor,tot això molt m'amoïna.Sento molta tremolor,és el cor que té fatiga.
A fora segueix plovent,tot és silenci, soledat...Les boires tapen les muntanyesi el vent entra gelat.
El temps tot ho canvia.Abans volia soledat,una hora o tot el dia.Ara vull companyia...
Algú que em doni la màquan em trobi cansat,o m'aixequi de terrasi he ensopegat.
Molt m'agradava estar solal cim d'aquesta muntanya.Ara sento tristorsi no tinc qui m'acompanya.
EL BASTÓ, LA MOXILLA I JO
ÀNIMA TRISTA(Reflexions dins la cabana de Puig Castellar en un dia fred i plujós, 1990)
15 de març de 1978
25 de març de 1990
el obertC
L'any 1988 es fundava el consorcidel Besòs-La Tordera, un enssupramunicipal, que des
d'aleshores vetlla perquè la conca fluvialdel Besòs tingui bona salut. Per celebrarl'efemèride s'han realitzat 30 entrevistesa professionals i persones de diferentsàmbits amb alguna vinculació amb el riuBesòs. El CEP ha pres part en unad'aquestes entrevistes, amb el seupresident Albert Noguera, que va serentrevistat a la Font del Regàs, un indretlligat estretament a l'entitat i on hi hauna estela de fusta que assenyala la font,allà on es considera que emana el primerraig de la Conca Fluvial del Besòs. Ambtotes les entrevistes es construirà un relatque servirà per fer un documental i unllibre que explicarà un riu d'històries.
Documental sobre els 30 anys del Consorci del Besòs
El CEP va ser una de la vintena
d'entitats que van assistir a la VI
Trobada d'Entitats del Parc de la
Serralada de Marina, entre les que també
hi havia els colomencs Centre d'Estudis
de la Natura i la Plataforma, i entitats
excursionistes, naturalistes, de caçadors,
o esportistes, de Tiana, Badalona,
Montcada i Sant Fost, que desenvolupen
alguna activitat dins del parc natural. La
sessió va tenir lloc el dijous 14 de
desembre, a la seu del Consorci del Parc a
la Conreria i es fa per sisè any consecutiu.
Cinta Pérez, directora del Parc, va iniciar
la sessió amb un breu resum sobre els
aspectes més destacats de la gestió i de les
actuacions realitzades al llarg de l'any
2017. Després, els tècnics del parc van
Trobada d'entitats del Parc de laSerralada de Marina
introduir la sessió sobre l'aplicació de
criteris de bones pràctiques en les
activitats a peu que s'organitzen al Parc.
També es va fer una anàlisi de la
conservació dels hàbitats, la zonificació
per fragilitat i vulnerabilitat. En la
cloenda, els participants de les diverses
entitats van poder compartir la seva visió
del Parc, des del punt de vista de cada
municipi, amb els tècnics del parc, on es
denota que cada entitat treballa
localment i que aquesta trobada ajuda a
donar la visió de globalitat del parc.
- 17 -
A la font del Regàs amb el president del CEP
Parc Serra de Marina
Text: ANC
Text i foto: ANC
- 18 -
iutatC
Ala muntanya, i a cavall entre
Badalona i Santa Coloma, en
molt pocs kilòmetres
quadrats, gaudim d’un petit paratge
excepcional que ens ha arribat fins als
nostres dies en bones condicions de
conservació. Parlem de l’espai que
comprèn de Torribera i la Pallaresa
fins a Canyet, passant pel monestir
de Sant Jeroni; i per l’altre, de la
Bastida a la Vall de Betlem passant
per la serra de Mosques d’Ase i la
masia de Can Butinyà. És un petit
mosaic conformat per bosquets
d’alzina i pineda, turonets, petites
clarianes i antics camps de vinya, on
hi trobem antigues masies, restes
d’ermites... i fins un palau
renaixentista com la Pallaresa i un
monestir gòtic. Tot i la proximitat de
la ciutat, s’ha preservat tot l’espai
sense construccions que n’alteressin
l’aire rural, i on s’han mantingut
dempeus la majoria de les antigues
masies i altres construccions,
exceptuant la penosa deixadesa de ca
l’Alemany, petites ermites, fonts i
altres elements patrimonials. Avui
l’espai està preservat pel Parc de la
serra de Marina, però no així els seus
elements patrimonials més destacats,
com Sant Jeroni i Can Butinyà, que
no tenen definit un ús públic, ja que
les administracions no hi han parat
prou atenció.
En el darrer ple municipal,
l’Ajuntament de Santa Coloma es va
sumar a la demanda de protecció
El patrimoni en venda: SantJeroni i Can Butinyà
integral del monestir de Sant Jeroni
de la Murtra, després que sortís a la
llum que una part del cenobi s’havia
posat a la venda. El conjunt medieval
ja té la consideració de Bé Cultural
d’Interès Nacional, protecció que el
salvaguarda de la destrucció, però en
canvi no disposa d’un pla d’usos i que
en determini la rehabilitació... així
doncs, avui es podria reconvertir en
hotel, apartaments o restaurant... La
demanda per a què es tingui un pla
director és per garantir el seu valor
cultural, religiós, històric i
monumental. El monestir va deixar
de pertànyer a l’ordre religiosa dels
Jerònims el 1848 a causa del decret
de desamortització dels bens
eclesiàstics, confiscat per l’estat i
venut a famílies riques o
aristocràtiques. Més de cent anys
després, la propietat pertany a una
amalgama de més de 45 propietaris
entre els que es troben els Senillosa o
els hereus del comte Güell. Una de les
opcions és que passi a ser de
titularitat pública, operació que
costaria uns 5 milions d’euros.
En aquesta situació d’incertesa està
també Can Butinyà. Fa unes
setmanes apareixia al portal
d’Internet de l’empresa immobiliària
Engel & Volkers, el lot de la finca i
masia de Can Butinyà. S’hi explicita
que és en venda per un import de
1.300.000€, que inclou la vella masia
de l’any 1350, la masoveria, els
edificis annexes i la parcel·la que els
rodeja, de 5 Ha de bosc i camps de
cultiu. S’hi fa esment dels 1000 m2
construïts i les possibilitats per a
transformar-la per activitats
d’hostaleria, residència geriàtrica,
sanitària o d’ús turístic...
Text i fotos: Albert Noguera
Sant Jeroni, claustre i murtra centenària, a l’esquerra
- 19 -
iutatCCan Butinyà té una estreta relació
amb Santa Coloma, a més de la
proximitat, per haver-hi acollit l’Aplec
de la Sardana durant dècades. Can
Butinyà és un mas d’estil noble, on
s’hi conserven gran quantitat de
troballes d’èpoques variades, des de
ceràmiques i estris de feinejar fins a
documents, lligalls i llibres d’història
de gran valor, a més de conservar
l’habitació i el llit on -la llegenda diu-
que hi va dormir Cristòfor Colom
quan va visitar als Reis Catòlics al veí
monestir de Sant Jeroni.
L’any 2007, l’Ajuntament de Santa
Coloma i la propietària de la casa
pairal de Can Butinyà, Elisa Reverter,
van signar un conveni per tal
d’impulsar la conversió d’aquest mas
en un centre cultural, el qual es
coneixeria amb el nom de Can
Butinyà-Casa Museu Elisa Reverter.
L’objectiu era el de convertir la masia
en un centre d’atracció cultural en què
el coneixement de la nostra història,
el nostre passat i els nostres orígens,
s’oferís als ciutadans de manera
natural i organitzada. L’oposició de
l’Ajuntament de Badalona, al·legant
que la masia està en terme badaloní,
la mort de la propietària i la deixadesa
de les administracions, han fet que
aquell projecte caigués en l’oblit, i es
perdés l’oportunitat que aquest
patrimoni passés a domini públic.
Sembla que les administracions han
posat fil a l’agulla per a adquirir el
monestir de Sant Jeroni, però de can
Butinyà no se n’ha dit res, i potser
caldria que les administracions hi
prestin interès a fi d’arribar a una
entesa amb la propietat pel bé comú.
Intervenció al Ple municipal sobre el futur de can Zam
Text i foto: Albert Noguera
La nostra entitat va intervenir alPle municipal extraordinari quees va fer el passat 30 d'octubre,
per parlar i debatre sobre el futur delparc de can Zam.Entre les intervencions dels diferentspartits i entitats de la ciutat, hi vahaver la del CEP, feta per en Rafel Trias,en què va dir que no volem que el
nostre ajuntament s’allunyi del modelde parc que sempre ha defensat laciutadania. Estem a favor del debat, ireclamen que es faci seriós, obert i enprofunditat, sobre què és un parc iquins són els seus valors, convençutsque Santa Coloma necessita un parchomologable als grans parcs que tenentotes les ciutats.
Can Butinyà 2017
- 20 -
Jornada de senderisme amb elS.R.C. “Martí Julià” Text: Ferran López
Fotos: Sergio Guzmán
Julià, situat al carrer Lluís Companys, és undels serveis dels Centres Assistencials EmiliMira, Institut de Neuropsiquiatria iAddiccions del Consorci Parc Mar de Salut,de Barcelona.”“El seu origen es de 1916, quan laMancomunitat de Catalunya, presidida perEnric Prat de la Riba, va endegar unprojecte per a l’atenció de persones ambtrastorn mental greu (TMG). En tenir-neconeixement l’aleshores batlle de SantaColoma de Gramenet, en Llorenç Serra, vaoferir a la Mancomunitat uns terrenys delMas Torribera, de 33 hectàrees. La primerapedra es va posar el 1926, i es va inaugurarel 1930 amb el nom de Clínica MentalProvincial, assistint inicialment a 90persones. De 1930 a 1972 es van construir5 pavellons perifèrics, un de central, unazona esportiva i un tanatori. A la dècadadels 70 el nombre d’usuaris erad’aproximadament 800 residents. Escrearen 36 tallers laborals (granja,impremta, hort, fleca...), contractant moltstreballadors, coordinats per un psiquiatra.”“Als anys 80, influenciats pel movimentitalià de l’antipsiquiatria, es van tancar lamajoria dels tallers. En aquest període, lalínia de treball es va centrar en l’enfocamentbiologista i d’atenció bàsica, fentdesaparèixer la d’oportunitatsocupacionals.”“El 2007, el centre passa a dir-se CentresAssistencials Emili Mira i López (CAEMIL)i finalment, el 2010 son traspassats alConsorci Parc Mar de Salut i es tornen areorganitzar internament. Actualment elprograma de rehabilitació atén una poblacióde 207 persones hospitalitzades i 55d’atenció comunitària”
R: Així doncs, quina és la vostrafeina en aquest Centre derehabilitació psicosocial?SG;“Els terapeutes ocupacionals,quetreballem en la gestió i execució delprograma de rehabilitació psicosocial als
iutatC
A Sant Jeroni de la Murtra
El passat 2 de novembre, i per sisèany consecutiu, vuit voluntaris delCEP varen acompanyar la
tradicional activitat de senderisme queorganitza el Servei de RehabilitacióComunitària “Martí Julià” de la nostraciutat.A les 9:30 h en punt, els nostresvoluntaris, repartits en quatre grupsd’usuaris amb TMG, i els seus terapeutes,partien de diversos punts de la ciutat pertal de fer els itineraris de sender adaptatsa les possibilitats de cada un. Així doncs,sortint del centre de la vila, uns es vandirigir cap al Poblat Ibèric i d’altresdirectament al monestir de Sant Jeronide la Murtra, en uns recorreguts d’entre9 i 12 km. pel nostre tram mes proper dela Serra de Marina.Finalment, tots els grups, que sumavenunes 150 persones en total, varen anarconvergint a l’entrada del monestir delsjerònims, a la Vall de Betlem. A mida que
van anar arribant, els voluntaris del CEPvaren fer el guiatge cultural per l’interiordel recinte, al final del qual, elsresponsables del SRC “Martí Julià” vanfer una donació econòmica al monestir,agraint-los-hi així la seva hospitalitat.No cal dir que la gent del CEP estemcontents de participar en aquestaactivitat comunitària, i agraïm quecomptin amb nosaltres per fer la sevaJornada de Senderisme. Restarem, doncs,a la seva disposició per a les futuresactivitats que ens proposin.
R: Per complementar l’activitat, hemparlat amb el seu responsable, enSergio Guzmán, terapeutaocupacional del Servei deRehabilitació Comunitària “MartíJulià”, perquè ens expliqui què es elCentre, la seva història i el projecteque duen a terme:SG: “Molt resumidament, el SRC Martí
Centres Assistencials Emili Mira,conjuntament amb altres professionals delprocés, hem optat per afrontar la cultura del’organització i el desenvolupament demètodes per a l’accés i la participació dins lacomunitat,a través de projectes basats enl’esport, la relació amb els animals, l’art, etc.”R: L’objectiu final ha de ser nomésinserir els malats en un entornlaboral i comunitari?SG;“Entenem la vida com la sumad’il·lusions,valors i oportunitats que unapersona vol tenir en el seu projecte
existencial, sigui quina sigui la seva realitat,i aquí és on l’ocupació es perfila com la clau.En aquest sentit es tracta de facilitar eldesenvolupament i la reconstrucció deprojectes de vida amb les personeshospitalitzades i els serveis comunitaris.L’objectiu és compartir una experiènciapràctica, transformant la realitat, creantoportunitats on el context és ple deresistències i barreres. La gran qüestió éscom millorem el difícil món de l’assistènciasanitària dels malalts de trastorns mentalsgreus i subaguts.”
Donem per acabada la trobada ambla sensació que hem descobert unmagnífic món d’esforços id’experiències, massa sovintdesconegut, i que la discreta labor demolts professionals com en Sergioens posa en evidència que al nostrecostat hi ha persones a les quals hemde aplanar-los la inclusió en aquestasocietat tant i tant complexa. Ensacomiadem desitjant-los-hi moltsd’èxits en la seva labor.
iutatC
- 21 -
Al interior del cenobi de Sant Jeroni de la Murtra
- 22 -
ol·lectiu ciutadàCUna oliverasingular
Els Bruixots del Torrent ens
informen que han plantat un
ullastre, però que es tracta d’un
arbre amb un curriculum singular.
L’ullastre és una mena d’olivera
silvestre, i aquest que han plantat és un
plançó regalat per en Martí Boada, una
de les màximes autoritats en divulgació
ambiental a Catalunya i bon coneixedor
de la tasca al Torrent de les Bruixes des
de fa molts anys. Boada explica que el
plançó prové del parc Natural de
Doñana i que és fill d’una de les oliveres
més antigues de la Península, per tant
potser mil·lenària.... Bona arrelada! L’Ullastre replantat al Torrent Foto: Pep Palacios
Text: ANC
- 23 -
Notícies del Poblat i el seu entorn4rt TrimestreJORNADA DE TREBALL El 4 de novembre es va fer una novajornada de treball. Aquest any hemaprofitat per ampliar la franja de proteccióal voltant del Planell de les Alzines -ambun resultat magnífic a criteri nostre- ambl’eliminació de ginesteres i gatoses, quecom sabeu, són altament perilloses en casde incendi. A la vegada, ha servit perpodar i millorar un bon nombre d’alzines,roures i pins, tots ells adults i que estavenmolt perjudicats per la mala vegetació queels envoltava. Agraïm al departament deMedi Ambient de l’Ajuntament la sevacol·laboració en retirar totes les restes dematèria vegetal generades per aquestaactivitat. Aprofitem també per fer-vos saber que jahem donat per acabades les feines deneteja i reforestació de l’entrada delPoblat, que com recordareu, va patir unincendi provocat a l’estiu de 2015. En totalhem plantat 8 xiprers, 2 lledoners, 4oliveres mitjanes i 3 de petites. Quanvisiteu el Poblat podeu observar i gaudirde tot això.
REUNIÓ A L’AJUNTAMENTD’acord amb el que es va establir al convenide col·laboració i en representació del CEP,el passat 10 d’octubre ens vàrem reuniramb representants de l’Ajuntament, elMuseu i l’arqueòloga Conxita Ferrer,responsable de les actuacions derestauració i excavació fetes últimament alPoblat.Els vàrem transmetre la nostra satisfaccióper la important i acurada feina derestauració feta en el mur de tancament dela vesant nord del Poblat i la consolidaciói millora als habitacles d’aquesta mateixazona. Val molt la pena que ho visiteu.A la reunió es van comentar temesd’interès general, que us resumim: (L’actacompleta la podeu veure a la pàgina webdel Centre):1. Resultats de la campanya d’excavacions
ol·lectiu ciutadàC
estiu’17. Ens enviaran informe complet.2. Expressem la nostra gran preocupaciópel greu estat dels murs dels habitaclesdel sector sud del Poblat. Comuniquenque està en estudi per a una properaactuació.3. Vialitat: Insistim en demanar ladelimitació de les zones de vialitat al’interior del poblat.4. Senyalització: Incorporar un rètol ambles normes de ús i visita a l’entrada deljaciment arqueològic.5. Accessos: Millorar l’accés de petitamaquinària i materials per als treballs derestauració. Es farà un estudi tècnic.6. Armari didàctic: En procés derestauració.7. Obres i vegetació al planell de lesAlzines: Està previst fer les obres el 2018;en una primera fase, es faran les demillora del planell i del tancament delPoblat, i a la tardor es farà el tractamentde la vegetació.8. Vigilància: Es renovarà el contracteamb en Pere Sors, que haurà finalitzat eldesembre. 9. Freixes i Font del Drapet: Es demana lareplantació de freixes a l’inici del Torrentde les Bruixes. Ens informen que es faràa la tardor de 2018. També els hi femsaber que la Font del Drapet no raja.Esbrinaran les causes i miraran derecuperar-la.
VISITA DE LA DIRECTORA DEL PARCSERRA DE MARINA La senyora Cinta Pérez, Directora delParc de Serra de Marina, ens va honoraramb la seva visita al CEP el dia 1 dedesembre. La trobada es va aprofitar percomentar-li algunes de les mancancesque afecten la nostra muntanya, que enbona part ja coneix, i sobre les que s’estàactuant. Ens preocupa especialment unatorre elèctrica situada a tocar deTorribera, que en repetides ocasions i peraveria, se n’incendia la part més alta. Liremarquem també la importànciad’ampliar la protecció de les finquesparticulars que són al voltant del Parc -que “de facto” ja en formen part- pergarantir el seu futur i evitar possiblesoperacions especulatives. Per la seva part, ens informa que tenenprevista la repoblació amb freixes a lapart baixa del Torrent de les Bruixes il’arranjament d’algunes fonts.
MANTENIMENT DEL TORRENT IVOLTANTSAltrament, seguim amb les tasques demanteniment de camins, poda i neteja atot el nostre àmbit de treball. Comsempre, ens hi trobareu cada dissabte permillorar aquest privilegiat i estimat espaide la nostra ciutat. Hi sereu benvinguts!
En un descans de la jornada de treball dels Bruixots Foto: Albert Noguera
- 24 -
RUTA CIRCULAR
El curs s’iniciava el dia 7 d’octubre amb una atrevidaruta circular a la comarca del Baix Llobregat, quecomençava a Molins de Rei, travessava El Papiol iacabava a la primera localitat.
A aquesta sortida van assistir l’impressionant xifrade 41 infants, dels quals alguns eren nous. En ladarrera part de l’excursió vam aturar-nos a la vorad’una riera, on vam realitzar diverses dinàmiquesamb l’objectiu que infants i monitors ensconeguéssim millor.
PRIMERS CAMPAMENTS!
Si la primera excursió va ser tot un èxit, el ques’aproximava no ens decebria... Van arribar elsprimers campaments! La incertesa que generavaaquesta nova proposta va esfumar-se tan bonpunt vam arribar a Cardedeu, a Can Puigoriol. Elsinfants van participar satisfactòriament en elmuntatge de les tendes, i molts d’ells van gaudirde la seva primera experiència acampant a l’airelliure. Els primers campaments del GICEP vandonar a conèixer els nous noms grupals: Ara elspetits són Vent, els mitjans passen a ser Terra,els grans es transformen en Foc i els jovesesdevenen Aigua. No podem oblidar-nosde les nostres pre-monitores, que a partird’ara seran conegudes com a Energia. Allàtambé vam fer diferents activitatsrelacionades amb el Dia Universal dels Dretsdels Infants, com ara una petita representacióteatral de diversos drets i un debat de reflexió.Especialment divertit va ser el joc de nit, en quèels monitors esdevinguérem animals amagats albosc i els infants havien d’identificar-nos per elsnostres sorolls. L’endemà, després de dinar, vamprocedir a recollir les tendes en famílies i totseguit, vam iniciar la tornada a casa.
El curs va continuar i va arribar l’esperat Dia del’Amic! Aquest any, a diferència dels anteriors on
Aquest any el GICEP és més supervivent que mai!
rup InfantilG
Campaments
Dia de l’amistat
- 25 -
Text: Andrea Vilar i Guillem Hidalgo. - Fotos: Monitors/es del GICEP
es realitzaven una sèrie d’activitats ala plaça de la Vila, vam decidir fer unaexcursió a Canyet perquè els infants,acompanyats pels seus amicsconvidats, poguessin copsar elvertader esperit excursionista delPuig.
Finalment, aquest 17 de desembreel GICEP va participar, com cadaany, en l’Esmorzar Ibèric del CEP,revitalitzat i ple d’il·lusió. Al’acabada, es va procedir arealitzar la cerimònia de l’Amigainvisible.
Com podeu veure, al GICEP ensho hem passat d’allò més bé enaquest primer trimestre. Tot iaixí, podem garantir que elproper serà encara millor.
T’ho vols perdre?
- 26 -
Sant Jeroni i Sant ClimentEl dimarts 21 de novembre vam
fer un altre recorregut delsmolts que té la Serralada de
Marina.Vam sortir de la Plaça de la Vila pelscarrers de Sant Carles, Sant Jeroni,Prat de la Riba, Parc de la Bastida iMonestir de Sant Jeroni, on ens vamaturar per recuperar forces ambentrepans i un gotet de vi. Desprésvàrem seguir camí cap a l’ermita deSant Climent, i començàrem a baixarper la Font de la Bóta, Torrent de lesBruixes i Ramon Berenguer, finsarribar al Parc d’Europa.Va estar un matí molt agradable, pelbon temps i per la companyia.
ula caminaA
De Sant Climent al dolmen d'en Genís Foto: Antonio Enrique
Serralada de MarinaAvui, 17 d’octubre de 2017,
caminant en companyia, hedescobert algunes coses de Santa
Coloma que no sabia que existien, tot ique ja fa cinquanta-dos anys que visc enaquesta ciutat.Però sobretot, vull destacar el grup dejoves amb molts anys, molt marxosos i ambmolts quilòmetres al damunt, que haestat molt agradable conèixer-los; esperogaudir de la seva companyia en el futur.Aquest grup m’ha ensenyat coses que finsara desconeixia, com per exemple, elfunicular que hi ha a Can Franquesa i lesrutes per les muntanyes dels voltants deSanta Coloma, amb unes vistesenvejables i una natura meravellosa.Però vull remarcar, per damunt de tot, lacompanyonia que hi ha entre tots. I jo,que només coneixia una persona -gràciesMercedes-, m’he sentit una més del grup.En aquests moments de la meva vida,l’experiència ha estat molt reconfortant.Una salutació molt afectuosa per a tots.Planell de les alzines Foto: Antonio Enrique
Text: Guzmana Santiago
Text: Antonio Enrique
- 27 -
Inici del curs acadèmic 2017 -2018Amb la presència del Tinent
d’Alcalde Executiu de l’Àrea
d’Educació, Drets Socials,
Infància, Joventut i Esports, Diego
Arroyo, de la Vice-rectora de la
Universitat Pompeu Fabra, Mònica
Figueras, la secretària de l’Associació
d’Aules de Catalunya, Carmen Andreu, i
del President del Centre Excursionista
Puigcastellar, Albert Noguera, el passat 4
d’octubre es va iniciar el curs 2017 / 2018.
La sala de conferències de la Biblioteca
de Singuerlín va acollir l’acte.
La professora Victòria Medina, Dra. en
Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
per la UB, impartí la primera classe, a la
qual hi van assistir uns cent alumnes.
La classe, amb el títol d’ “Arqueologia
urbana - Barcelona sota terra”, es va
centrar en les troballes dels orígens
poblacionals urbans, fent especial esment
en el cas del subsòl de Barcelona, i que
ens aclareixen moltes de les incògnites del
nostre passat.
Fent un petit resum del contingut de la
classe, podem dir que l’arqueologia
urbana es basa a vegades en troballes
casuals, com va passar després de
l’atemptat a les torres bessones de Nova
York, on aparegueren restes d’un vaixell
del segle XVIII. Altres vegades es troben
a partir de documents conservats o indicis,
com en el cas de les muralles de
Barcelona, on hi trobem restes visibles en
alguns punts de la ciutat, fins i tot sota els
lleons de l’estàtua a Colom... El Born és
un exemple de treballs arqueològics
museïtzats, que ens donen una idea molt
completa de la història de Barcelona des
de l’època romana fins a principis del
segle XVIII, en què la zona fou
enderrocada per ordre de Felip V. Un altre
exemple a mig camí entre els treballs
arqueològics que s’hi fan cada estiu i la
museïtzació el trobem en el nostre poblat
ibèric del Puig Castellar, al cim del Turó
del Pollo. En definitiva, la primera classe
del curs va estar summament interessant.
ula d’extensió universitàriaA
PROGRAMA DEL 2n TRIMESTRE
Sessió Inici del curs Foto: Antonio Enrique
Text: MG i FLR
- 28 -
Tertulia literària
El passat novembre la secció de
Tertúlia Literària de l’Aula va
celebrar las ja habituals tertúlies,
aquesta vegada a la Biblioteca Central. El
grup, encapçalat per la Roser Martí, va
comentar el llibre CAROLUS-REX, de
Ramón J. Sender.En aquesta novel·la, Sender ens narra larelació del rei Carles II i la seva primeraesposa, Maria Lluïsa d’Orléans. A travésd’aquest fil ens descobreix com era lamonarquia hispànica del moment. CarlesII va ser el darrer rei de la dinastia delsHabsburg: Felip III, Felip IV i Carles II vanportar al poble a la més estricta misèria.
Text: Roser MartíFotografia: Manel Garrido
Carles II, tant en el seu físic com en laseva personalitat era el resultat genèticde la consanguinitat que durantgeneracions havien concorregut enaquesta família.Sender descriu una Espanya sense
govern, arbitrària, on la Inquisició i lessupersticions hi tenien el terreny abonat.Literàriament no és una gran novel·la,però la seva lectura val la pena, ja que ensfa reflexionar sobre l’època i ens anima aindagar més sobre aquesta.
ulaA
ActivitatssardanistesXXX APLEC DE LA SARDANA ATOSSAL’anada a l’Aplec de Tossa de Mar del8 d’octubre, en un agradablediumenge de tardor, va ser una bonaoportunitat per voltar pels carrers dela vila sense el brogit dels dies d’estiu,gaudir-ne tranquil·lament, pujarmuralla endins fins el far per apreciarles magnífiques vistes del mar i lapoblació que s’estenen als seus peus i,principal objectiu de l’excursió,participar en el XXX Aplec de laSardana, en el que la rotllana que es vaformar amb la nostra gent vaclassificar-se en sisè lloc -d’un total decatorze- en el concurs de collesimprovisades celebrat a l’acollidorindret del passeig de Mn. CintoVerdaguer, recinte de l’aplec.
ardanesS
NOU CURSET DE SARDANESEl 4 de novembre s’inicià al local delCEP el nou curset per aprendre iperfeccionar el coneixement del ball ila història de la sardana, queimparteixen monitors de la CollaLaietans i que es va desenvolupant els
dissabtes al matí de 10:30 a 12:00 h,amb una bona quantitat departicipants, aplicats i entusiastes.
ASSEMBLEES DE SOCISLes assemblees de socis de les duesentitats, Patronat i Amics, celebrades
Text i fotos: Joan Llagostera
Aplec de Tossa de Mar
- 29 -
el 25 de novembre, van comptar ambl’escalf d’un reduït nombred’assistents, als qui agraïm lavoluntat d’acompanyar-nos, ja que niaquesta anual oportunitat de posar-nos al dia, expressar queixes isuggeriments sempre útils per a labona marxa, ni el pica-pica decortesia, no semblen suficientsatractius per convidar a passar unaestoneta junts. Per això demanem asocis i sòcies que, en el dinar-ball deCa n’Armengol, que enguany serà el25 de febrer, aprofiteu per manifestarles vostres opinions.
AUDICIÓ DE FESTA MAJORD’HIVERNHem acomiadat el 2017 amb l’audicióde la Festa Major de Santa Coloma,amb la Cobla Contemporània, el 31de desembre a les 12 del migdia, a laplaça de la Vila. Ha estat un èxitespectacular, donat que a la primerasardana la plaça ja era plena, ambgran nombre de rotllanes ballant.Amb un repertori de qualitat, vaatraure sardanistes d’arreu, queacompanyats per les animacions de laContemporània -que mai en falten-,
van poder celebrar amb la gent decasa la festa del Cap d’Any, que clou lacommemoració del bicentenari delnaixement de Pep Ventura, en honordel qual es va incloure la sevacomposició “El cant dels ocells”. Alfinal de l’Audició la cobla ens varegalar unes tirades de “La SantaEspina” i un galop de sortida, detallsque agraïm de tot cor.
ACTIVITATS PREVISTES*El Concert d’Hivern del 2018 serà en
dissabte, el 27 de gener a les 7 delvespre al Teatre Sagarra, amb unespectacle amb músiques diverses decançons populars i cinema, a càrrecde la Cobla Contemporània.*I ja entrats de ple en l’any vinent, el4 de març, la Cobla Ciutat de Gironaens interpretarà les sardanes queprogramarem amb motiu del dia deles dones. Això serà a les 12 a la plaçade la Vila.
No hi falteu!
ardanesS
El grup de Santa Coloma a l’Aplec de Tossa de Mar
Audició de la Festa Major d’hivern de la Pl. la Vila
- 30 -
Segle XV: La guerra civil catalana a Santa Coloma de Gramenet
Només 50 anys després de laconstrucció del monestirde Sant Jeroni de la
Murtra, a la població de SantaColoma de Gramenet, -fundada elsegle XI al voltant de l’església deSant Josep Oriol- hi havia una fortaoposició a les tropes del rei d’AragóJoan II, pare de Ferran el Catòlic.Els pobladors de la Santa Colomadel segle XV van participar en laGuerra Civil Catalana presentantuna forta batalla ofensiva el 26 denovembre de 1471.
En aquells anys, el camp català,despoblat per l’emigració a les ciutats iper l’alta mortaldat causada per la pestanegra, es va alçar contra els “mals usos”,un conjunt de gravàmens, servituds isubordinació humiliant cap al senyorfeudal. A Catalunya, els remences erenpagesos sotmesos a la servitud de lagleva, i no podien abandonar el massense haver-se redimit del seu senyor.La redempció o remença era la taxa quehavien de pagar i que també afectava alsfills, una condició hereditària. El reiJoan II donava suport interessat a lesreivindicacions remences, per debilitarals senyors feudals.
La societat catalana es va dividir entrepartidaris i detractors del rei. Entre elspartidaris hi trobem els barons de lacort, els mercaders i artesans de laBusca de la ciutat de Barcelona, i elspagesos de remença. Entre elsdetractors trobem els barons i cavallersfeudals, l’església i els integrants de laBiga.
Així doncs, la Guerra Civil catalana(1462-1472) és l’enfrontament armatentre Joan II d’Aragó i els remences
La guerra civil catalana s. XV
d’una part, i les institucions catalanesdel Consell del Principat (Diputació delGeneral i Consell de Cent) de l’altra, pertal de tenir el control polític delPrincipat de Catalunya.
La mort de Carles de Viana –protegit deCatalunya i enfrontat amb el seu pareJoan II- serà l’excusa per iniciar unenfrontament que es venia covant desdel seu predecessor Alfons elMagnànim.
La batalla de Santa Coloma deGramenet, o de Torre Balldovina, va
ser un combat lliurat el 26 de novembrede 1471 entre el bàndol reialista deJoan II d’Aragó i el bàndol antireialista,amb la Diputació del General deCatalunya al capdavant, a lesproximitats de la torre.
Aquell mes, Joan II va conquerir lafortalesa de la torre Balldovina amb uncontingent fidel. El príncep Ferran, filldel monarca i futur rei Catòlic, va ferpresoners a 30 cavallers i els teniacaptius a la torre. La Generalitat hi vaenviar 150 cavallers i 4.000 soldats peralliberar-los. Encapçalats pel Capità
etalls d’història localR
Torre Balldovina i can Jané anys 20 Foto: Pau Guinart Serra
- 31 -
Text: Adrià Aleix Ballesté I Ferran López
General de l’exèrcit de Barcelona,Jacobo Galioto, hi havia aristòcrates,oligarques barcelonins i antics vassallsde Manaut de Guerra i Francesc iJoanot de Santjust, del bàndol barceloníde la Biga. El bàndol reialista fouencapçalat per Alfons d’Aragó, fillil·legítim de Joan II.
La batalla, una carnisseria, és conegudacom “la destrossa de Santa Coloma”.Joan II va obtenir el triomf,representant un gran èxit per almonarca. Els antireialistes van serderrotats severament; això va significarel preludi de la seva capitulació, i l’anysegüent es va posar fi a la guerra. Lavictòria reialista s’atribueix a Alfonsd’Aragó, lluitant i encoratjant els seussoldats. A la batalla hi va morir el batllede Begues, i van ser fets presoners alvoltant de dos mil soldats, entre ells elmateix Galioto.
Torre Ballldovina i Can Jané
Placa pels Remences, Amer Joan II d’Aragó
- 32 -
Projecció del video “Wake upEuropa! viatge a Brussel·les”
ida del CEPV
El passat 11 de gener, el CEP vaacollir la projecció del vídeo“WAKE UP EUROPA! VIATGE
A BRUSSEL·LES”. Aquestdocumental, elaborat perGramenet.tv, es un recull de lesvivències de més d’un centenar decolomencs a la capital d’Europa, itambé un bon document d’un delsepisodis més rellevants delindependentisme polític actual, en elque molts milers de catalans vanportar a Brussel·les, massivament ipacífica, els seus anhels de llibertat idemocràcia, sent l’admiració de moltspobles d’arreu del mon.Les més de cinquanta persones queomplíem la sala del CEP varen fruird’unes imatges que traslluïen, sensecap mena de dubte, com el dia 7 dedesembre de 2017 va estar un delsdies mes significatius en la ja llargallista de dates històriques deCatalunya. Potser, juntament amb lade l’1 d’octubre anterior, la que hainternacionalitzat mes el “cas català”.Després de la projecció, la Marta
Vallverdú ens va fer un emotiu resumde les vivències col·lectives viscudesen aquell viatge, i a continuació, enManel Galgo, va oferir-nos una visióa vol d’ocell sobre les contradiccionsde la Comunitat Europea,contradiccions entre els seus
objectius fundacionals i la realitat delclub d’estats en que s’ha convertitavui.Finalment, una bona participació delnombrós públic assistent va cloure unsenzill acte curull d’emocions iesperances.
Projecció del video al CEP
Text: Ferran LópezFotos: Josep Pitarque i Josep Mª Rosset
Fotograma del video
- 33 -
Cotxa fumadaCast.: Colirojo TizónCientífic: Phoenicurus ochruros
Text: ANC auna i floraF
La carbassa
La Carbassa és una verdura dolça,plena de minerals i vitamines iamb unes propietats
terapèutiques molt interessants.Sembla ser que es va començar aconrear a l’Àsia i que d’allà va passar aAmèrica. Al segle XV els espanyols lavan introduir a Europa.PROPIETATS NUTRICIONALS :Conté un 90% d’aigua, poques calories,hidrats de carboni i molta fibra,vitamines A i C i quantitats elevadesde vitamines E, B1, B2, B3 i B6. És ricaen potassi, calci, magnesi, ferro, cobalt,bor i zenc. També conté àcid fòlic,betacarotens (responsables del seucolor taronja) i diversos àcids com ellinoleic, aspàrtic, oleic, palmític ialguns aminoàcids.EFECTES SOBRE L’ORGANISME:La carbassa és útil en casos d’èczemes iedemes, ajuda a regular el sucre a lasang i beneficia el pàncrees, bonadoncs en casos de diabetis i
hipoglucèmia.A les personesamb tendènciaa fer mocs -enespecial elsnens i nenesque prenen lletde vaca-, les ajuda a expectorar. Nosubstitueix cap medicament, però enalguns casos millora lleugerament elsquadres d’asma, i les seves llavors sónmolt efectives contra el cucsintestinals, les quals també ajuden altractament de la hiperplàsia depròstata i contra la irritació de labufeta.ALGUNES PROPIETATS MÉSDESTACADES DE LA CARBASSA :
Anticancerígena.Diürètica, depurativa i lleugerament
laxant.Sistema immunològic: forma
anticossos i produeix glòbuls blancs ivermells.
La cotxa fumada és un ocell passeriforme,de la família dels túrdids, que viu enambients rocallosos, però que també
podem observar fàcilment en qualsevol poble ociutat. És molt present als mesos d’hivern, ambl’arribada de migradors del centre i nordd’Europa. De fet, a Santa Coloma són fàcilsd'observar, ja que són força confiats i passenmoltes estones saltironejant al terra.El seu aspecte grisenc o com fumat i la seva cuade color rovell-vermellós fan que sigui un ocellmolt fàcil de reconèixer. El seu reclam és tac! tac!tac! com el soroll que fan dues pedres al picarentre elles, o de bosses rebregades; tot i així, elcant és força melodiós.Per alimentar-se, guaita des d’un punt enlairat,tot esperant caçar coleòpters, formigues,papallones, larves, petites aranyes i fins i totcargols. També menja fruits i glans. Fa niu alsforats dels edificis o als roquissars, on ponen unscinc ous.
Millora la visió, pel seu contingut enbetacaroté (vitamina A).
Es bona per l’aparell digestiu iprotegeix l’estómac de l’acidesa i lagastritis.VARIETATS :Hi ha més de vuit-centes seixantavarietats de carbasses. A Catalunya, lesmés conegudes són la clàssica carbassade rabequet i la carbassa de violí (a lafoto), en forma de cacauet. Escolliu-nesempre exemplars ferms i amb la pellintacta. Les varietats d’hivern tenenmenys aigua i la pell gruixuda, i esconserven millor. Les d’estiu poseu-lesa la nevera dins un recipient o bossaperforada.
Text: Pepi
- 34 -
Torna a estar de moda l’humor polític.
L’actualitat, com sempre, mana. Campen
els acudits i els vídeos per les vastes
xarxes dels mitjans tecnològics. I entre
material de nova creació, una vinyeta
d’en Cesc, recuperada de fa molts anys,
torna a posar el dit a la nafra. Cesc ara
seria centenari. Francesc Vila i Rufas
(1917-2006), va ser un ninotaire, com ell
mateix es definia, que amb dibuix de traç
ben marcat i poques paraules –de
vegades cap- feia tot un diagnòstic, tot
un article d’opinió. Durant molts anys, el
seu treball ( no de tira, on es pot
desenvolupar més la idea, sinó de vinyeta
única, a l’estil també de Perich ) va
aparèixer en portada de diaris catalans
molt influents (Tele/eXprés, El Correo
Catalán, Avui) i en importants revistes de
caire molt divers (Por Favor, Gaceta
Ilustrada, Mundo, Serra d’Or, Tele/Estel,
El Jueves, Cavall Fort, París-Match...)
També era un excel·lent cartellista: la
Setmana del Llibre, el Saló Nàutic... Era
dur i tendre alhora, crític i reflexiu. No
feia riure, somriure com a molt, i
sobretot feia pensar. Potser us ha arribat
el seu “acudit” repescat: mentre un
despenja el cartell on es demana “català
a l’escola” un altre aconsella que no el
llencin dient “no fos cas que d’aquí a uns
quants anys ens tornés a fer falta”. Al
febrer del 1976, el fotògraf José Juan
Pastor i jo vam anar a fer-li una
entrevista per Grama. Al final, ens va fer
un dibuix per a cada un: ràpid, precís,
d’un sol cop. El meu em va sorprendre.
Esperava un d’aquells de senyals de
trànsit amb missatge -les “sagetes de la
vida”, una de les seves especialitats- o un
nen fent una pregunta incòmoda ... i em
va fer una de les seves vinyetes mudes:
un guàrdia civil dels de llavors, amb
tricorni, que sembla emergir per la part
baixa del foli.
Plou. Cau mansament una cortinad’aigua o bé es precipita, breu i furiosa,sobre un territori ben delimitat. Deseguida, potser qüestió de minuts, arribaun informe breu i precís de com aquestapluja ha estès la seva mà, gairebé sempresuau i benigna, pel Torrent de lesBruixes. El missatge pot dir:” Ahirdissabte van caure 17 l/m2. És el 6èepisodi de pluja de l’estiu, i el 15èd’enguany. Els arbrets que hem plantatles dues darreres setmanes ja han estatregats tres vegades per St Pere, i així elsva: estan preciosos, i fins i tot alguns jatenen nous brots.”O bé: “Entre dimecresi dijous van caure 85 l/m2 al Torrent deles Bruixes: tot un senyor temporal detardor, el primer de la temporada.” Il’alegria s’estén en consideracions, ambexemples clars, sobre la fortuna hídricadel Torrent en comparació amb la minvad’aigua generalitzada que es manifesta enfonts i voltants. I tot seguit, s’hi va perfeina: “ El que toca és aprofitar l’aigua almàxim: fer i mantenir “olles” ben gransper als arbres, dur-hi els reguerots per almanteniment de camins i pistesforestals. Entre la cura del tresorhidràulic i el control dels arbustospiròfits (que esclaten en cas de foc, quanhem tingut 22 incendis en 31 estius), jatenim el programa fet”. De vegades, s’hianuncia la realització de tasquestècniques molt necessàries: “Jornada deTreball: continuar l’anella de prevenciódel foc per sota del Planell de les Alzines,avantsala del Poblat Ibèric.”Enmig de la pila de missatges d’altrescaires, s’agraeix aquesta alenada frescadel “parte” meteorològic del Torrent queens fa arribar en Pep, un dels bruixots.Apressats, ocupats, atrapats en la nostrapròpia roda, molts no estem gaire al casde la roda de les estacions ni de com lesviu la natura que ens és més propera.Sort dels bruixots i amics que tenen cura,generosa i constant, d’aquest jardí detots. Gràcies per aquests WhatsAppsperfumats de terra mullada.
M’he assabentat per casualitat, comacostuma a passar, que un dels autors dela cançó Fumando espero era de SantaColoma. I buscant, buscant, es trobeninformacions col·laterals que tenen laseva gràcia i el seu significat històric. Lamúsica de la cançó és de Joan Viladomati Massanes, compositor i professormanlleuenc establert a Barcelona. El seugermà Josep també era artista, escultor,autor d’obres realistes molt conegudesubicades a espais públics. Entre altres, aBarcelona hi ha La puntaire (a Montjuïc),i Dona amb nen i flautí (dins el conjuntde la Plaça de Catalunya), Pau Casalstocant (prop del Turó Parc), La República(originàriament coronant el monumenta Pi i Margall al Cinc d’Oros de Passeig deGràcia-Diagonal i recuperada a NouBarris) i l’estàtua eqüestre del GeneralFranco (Castell de Montjuïc, actualmentretirada).La lletra del Fumando… era de FélixGarzo, nom artístic d’Antoni Josep GayàCardús, periodista, llibretista desarsueles, operetes i revistes musicals, illetrista de cançons. Segons laViquipèdia, nasqué a Santa Coloma deGramenet però no hi consta l’any. Segonsuna pàgina de Móra d’Ebre, amb mésinformació, la família s’instal·là a lapoblació i allà va viure la seva infantesal’Antoni Josep (no queda clar si hi vanéixer o hi va arribar molt petit). Jacasat, va viure a Sta. Coloma i treballavaal “mundillo” musical de Barcelona.Segur que en Miquelet (MiquelSaladrigas), bon coneixedor del teatrebarceloní d’abans i després de la guerra,en trauria l’aigua clara de tot plegat i ensabria mil anècdotes.Popularitzat per Sarita Montiel, elbolero/tango Fumando espero ha quedatper a la història com una cançó de fortacàrrega eròtica, tot i censurat, ja que lapostguerra no admetia la lletra completa,la dels anys 20, més llarga i de mésvoltatge. La cantava llavors RamoncitaRovira, una noia lleidatana que haviavingut a servir a Barcelona i va passar deminyona a cupletista; tota una estrelladel Paral·lel. La mateixa que popularitzàuna tendra cançó de bressol, La Mare(recuperada per Dyango, qui la té com acançó preferida) i el Tango de la Cocaïna,impensable en una altra època. Cosesd’aquells anys 20, recuperades pelYoutube.
Agustina Rico
Cesc, “Humor”recuperat
iradorm
Plou al Torrent Fumando espero
- 35 -- 35 -
La foto retrobada
Web del CEP:www.puigcastellar.cat
Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
Cabana feta i utilitzada pels voluntaris del CEP al poblat Ibèric del PuigCastellar cap a mitjans dels 70 per aixoplugar-se de la pluja. Jaaleshores, els voluntaris feien tasques de guàrdia, guia i manteniment deljaciment.
PROPERES ACTIVITATS
GENERDissabte 20: -Secció de Cultura: Sortidamatinal al Museu Caixa-Fòrum, de Barcelona.Dijous 25: -Aula Universitària de la Gent Gran:Tertúlia literària.Dissabte 27: -Patronat Pro-aplec i Amics dela Sardana: Concert d’hivern al teatre Segarra.Espectacle de músiques populars i de cinema,amb la Cobla Contemporània.-Vida del Centre: Assemblea anual. Eleccionsa la presidència i al secretariat.Diumenge 28: -Orfeó Tanit: Concert d’hivern,a l’Auditori Can Roig i Torres.
FEBRERDissabte 3: -Secció de Cultura: Matinal culturalal Museu d’Història de Barcelona.Dijous 15: -Aula Universitària de la Gent Gran:Sortida cultural al Museu de Badalona.Dijous 22: -Aula Universitària de la Gent Gran:Tertúlia literària.Diumenge 25: -Patronat Pro-aplec i Amics dela Sardana: Dinar-ball a Ca n’Armengol, ambel Duet Dominó.Dimarts 27: -L’Aula camina: lloc a determinar.
MARÇDiumenge 4: -Patronat Pro-aplec i Amics de laSardana: Audició amb motiu del Dia de laDona. Plaça de la Vila, 12:00 h.Dijous 15:-Aula Universitària de la Gent Gran:Teatre llegit. “El malalt imaginari”, de Molière.Dimarts 20: -L’Aula camina: lloc a determinar.Dijous 22: -Aula Universitària de la Gent Gran:Tertúlia literària.Dissabte a determinar: -Secció de Cultura:Visita guiada a l’Ajuntament de Barcelona.
ABRILDiumenge 8: -Patronat Pro-aplec i Amics dela Sardana: Sortida a l’Aplec de Breda.Dimarts 10: -Secció de Cultura: Conferència:El recinte de Torribera, la Mancomunitat deCatalunya i Enric Prat de la Riba, a càrrec deRamon Alquézar, catedràtic de la Universitatde Barcelona.Dissabte 14: -Secció de Cultura: Visita alrecinte de Torribera, als Servei deRehabilitació, Ecometròpoli i Facultat deNutrició, Salut i Hostaleria.Diumenge 15: -Patronat Pro-aplec i Amics dela Sardana: “Vencimiento del dragón”,col·laboració amb la Casa de Aragón, per lafestivitat de Sant Jordi, a la plaça Pau Casals.Diumenge 23: -Patronat Pro-aplec i Amicsde la Sardana: Audició de sardanes, 19:00 h,a la plaça de la Vila, amb la Cobla Premià.
Notes:• El calendari d’activitats de la secció deMuntanya el trobareu a la pàgina 9• Les classes de l’Aula Universitària de la GentGran, les podeu consultar a la pàgina 27
Octubre ‐ abril 2018
gendaa
Octubre 31,6º dia 3 11,8º dia 24 º
Novembre 25º dia 2 2,8º dia 30 º
Desembre 22º dia 30 2,1º dia 3 º
Dies de pluja Total litres
Octubre 4 102,3 litres
Novembre 2 18 litres
Desembre 2 4,9litres
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESTercer Trimestre 2017
Màxima Mínima Mitjanes
màximes 26,1º
mínimes 15,6º
màximes 19,3º
mínimes 8,1º
màximes 14,1º
mínimes 5,5º
Total dies pluja: 8Total trimestre: 125,2 l.
BUTLLETÍ NÚM 134 · 1er Trimestre 2018 · HIVERN · SANTA COLOMA DE GRAMENET