• BIBLIOGRAFIACARBÓ F.-SIMBOR V.: “La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972).

Universitat de València. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.LACUEVA LORENZ MARIA: “Jo vinc d’un temps perdut”: escriptores en català al País

Valencià durant el franquisme”, Líquids, 1, jul-des.2007.GRANELL MARC, ADOLF BELTRAN: “ Antologia d’Escriptors Valencians-2 ”. Ed. Gregal.FREDERIC MARTÍ GUILLAMON: “El carrer de Rubiols” i “La ciutat trista” SIMBOR VICENT: ”La literatura actual al País Valencià”. Universitat de València.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.PÉREZ MONTANER JAUME: Beatriu Civera i la narrativa Valenciana de postguerra.

Pròleg a “CONFIDENCIAL”. Ed. Gregal, pàgs.5-16.RIERA LLORCA V.: “Pròleg” a Vides Alienes, pàgs. 5-10; Ed. Selecta.SANCHIS GUARNER M.: “Pròleg” a UNA DONA COM UNA ALTRA, pàgs. 9-11. • SUPORT GRÀFICLEVANTE; Historia del pueblo valenciano.FILLOL:”Después de la refriega”GENOVÉS: “El abrazo”MANUELA BALLESTER

El 29 d’abril de l’any 1914, a València, va nàixer Empar Beatriu Martínez Civera, més

coneguda pel seu nom literari:

Beatriu Civera.

Al carrerde les Monges

Va nàixer molt a prop de la plaça del mercat, aleshores centre

neuràlgic de la ciutat.

…i de l’Església de Sant Joan, on la van batejar i on es va casar.

…a pocs metres de l’esplèndida Llotja de la Seda.

Per placetes, carrers i

carrerons, degué jugar, com feien

totes les xiquetes i tots

els xiquets…

Les circumstàncies del seu entorn la deguen influir com a tots els veïns i a totes les veïnes:

• L’esclat de la primera guerra mundial i les repercusions econòmiques a València,

les revoltes socials,… el naixement del

valencianisme polític,… la major violència de la lluita social arribarà el 1919. Hi ha

morts per trets de la Guàrdia Civil, atemptats contra comerciants i policies, bombes als diaris, cafés, teatres i comerços, arribant a quantitats importants tant de morts com de ferits. Joan Baptista Cruanyes, mort per la Guàrdia Civil i simpatitzants d’ella al carrer de la Carda.

…

Segons testimonis escrits, ja des de menuda, els seus pares i mestres li van proposar estudiar una carrera però ella

va preferir l’ofici de modista.

“…va treballar com a encarregada de saló, de relacions públiques que en diríem ara, del modista Gamborino…”

Arribada la República i acabada definitivament la Belle Époque, el modista Gamborino va haver de tancar.

Beatriu entrà a treballar, com a redactora, al diari “LA VOZ VALENCIANA”, diari republicà i d’esquerres on va col·laborar fins l’any trenta-nou.

Fou la primera dona que va escriure en un diari de la nostra terra. S’hi va especialitzar en temes relacionats amb la dona.

…1 d’abril de 1939

Jove, amb vint-i-sis anys, visqué la imposició de la dictadura franquista, un règim que perseguí

durament l’ús públic del valencià…

… i reprimí implacablement els ideals que havien defensat persones tan significatives com

Carles Salvador,

Enric Soler i Godes,

M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Enric Valor, Nicolau Primitiu,

…. i un llarguíssim etcètera.

L’any 1945 es va casar amb Josep Guillamon.

Un bon orfebre que va conéixer l’ofici de jove treballant en una acreditada joieria de la plaça Emili Castellar

(actualment Pl. de l’Ajuntament)

Però pel seu temperament, Beatriu no podia estar quieta… I va tornar a l’ambient d’alta

costura.

• Al taller que la seua antiga mestra, Isabel Martín, tenia al carrer de les Comèdies.

En aquests anys de novençana i de postguerra, li van demanar una col·laboració per a la revista

“Pensat i Fet”. I hi va col·laborar.

Tothom va reconéixer la potencialitat dels seus escrits en expressar-se en Valencià.

Fruit d’aquests

esforços van ser les

primeres novel·les:

• Publicada el 1956

(Una tercera, “La crida indefugible”, guanyadora del premi

Joan Senent de l’any 1969: encara està sense publicar).

• Publicada el 1961

A partir dels 60 compaginà la seua tasca literària amb un treball de caire periodístic. Col·laborà als

fascicles de “Nostres Faulelles”

Són narracions curtes, amb personatges principals femenins (I-III-IV-IV).

L'any 1974, amb 60 anys, va guanyar el

Premi Víctor Català amb “VIDES ALIENES”

• Retorn• Maria Eulàlia• Professor Adjunt• Tardoral• El partit• Llibertat !• Una veu que

clama en el desert

…1976

Pel 1982/83, ja iniciada la

democràcia, i dintre el procés de

recuperació històrica, Beatriu treballà al

setmanari EL TEMPS. Eren els primers anys de la

dècada dels vuitanta.

L’any 1986, publica, sota el títol genèric de CONFIDENCIAL, un recull de narracions

que Beatriu ha tingut sempre presents, com en Vides alienes, i incloent-hi una narració

més llarga, “Ella i els altres”, on amb claredat proposa el trencament amb tot allò

d’injust que hi ha al nostre món.

• Confidencial• La perla de la deessa Kumari• Sacrilegi!• Diada de difunts• Pilareta Peris = Natala

Xakowa• Un dia de reivindicacions• Última mirada• Ella i els altres

Empar Beatriu Martínez Civera

ens va deixar l’any 1995.....