H a g a c l i c p a r a m o d i f i c a r e l e s t i l o d e s u b t í t u l o d e l p a t r ó n

Aqüeducte de Segòvia

Fitxa tècnica

Títol: Aqüeducte de Segòvia. Autor: desconegut. Cronologia: 90 - 105. Estil: romà. Tipologia: aqüeducte. Material: granit. Localització: Segòvia (Espanya).

Obres de la mateixa època: Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable, a Tarragona (S. I d. C.)

Context històric

Sobre les tres arcades més altes hi havia una inscripció on probablement figurava el nom de l’arquitecte responsable de l’obra.

A partir dels estudis del professor Blanco Freijero dels orificis de les grapes que aguantaven les lletres de la inscripció commemorativa, s’ha pogut determinar la llegenda “IMP[ERATOR] NERVA CAESAR”que permetria datar l’aqüeducte durant el breu mandat d’aquest emperador l’any 97.

No obstant això, altres estudis avancen la data al 90, en temps de Dioclecià, o bé la retarden fins els primers anys del segle II, durant el mandat de l’emperador Trajà.

Descripció formal

L'aqüeducte a un 16 km als afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, on pren l’aigua del riu Frio. Des d’aquest punt parteix un canal de 30 cm de diàmetre que arriba fins a una torre (El Caserón) construïda a la ciutat de Segòvia on s’eliminava la brutícia que arrossegava l’aigua.

A partir d’aquest punt, la part visible i arquitectònica de l’aqüeducte dividida en dos grans trams:1. 78 arcs de mig punt que van prenent alçada fins a la plaça de

Díaz Sanz. 2. 44 arcades dobles sobreposades que, en l’època romana,

desaiguava en un estany.

Fa un total de 78 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i màxima (plaça del Azoguejo) de 29. L’arqueria superior es manté sempre invariable, mentre que els pilars de l’arqueria inferior varien de mida per tal d’adaptar-se a les irregularitats del terreny.

Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units els uns amb altres sense cap tipus d’argamassa que en procuri l’adherència, llevat de l’opus caementicium utilitzat a l’àtic, on hi ha la canalització de l'aigua.

A sobre de la inscripció commemorativa, avui desapareguda, situada al capdamunt dels tres arcs inferiors de més alçada, s’hi obre una fornícula a cada banda, on, en època romana, es guardaven imatges de déus pagans o del mateix emperador. Actualment, una de les fornícules és ocupada per la imatge de la Mare de Déu.

Entorn i integració urbanística

L'aqüeducte és la imatge principal del paisatge urbà Segòvia i les seves arcades travessen una part important del centre de la ciutat, i el monument és especialment espectacular el tram que s’eleva sobre la plaça del Azoguejo.

Funció, contingut i significat

L'aqüeducte de Segòvia fou construït per proveir d'aigua la part alta de la ciutat, on s’havia construït un enclavament militar d'importància estratègica. Després d’haver-se rehabilitat i adaptat, l'aqüeducte continua en funcionament.

Una llegenda medieval atribueix la seva construcció al diable que, segons la tradició, hauria fet un pacte amb una noia pel qual ella li entregaria la seva ànima si Lucífer construïa l'aqüeducte en una sola nit, però quan anava a col·locar l’última pedra, el gall cantà i ella salvà la seva ànima.

Models i influències

L’aqüeducte de Segòvia és l’obra d’enginyeria romana més important de la Península Ibèrica i una de les més rellevants d’Europa, només comparable al Pont du Gard, que forma part de l'aqüeducte de Nimes.

S’ha de remarcar l’us de l’opus caementicium, utilitzat en l’arquitectura romana des del segle II a. C. i que estava format per petites pedres que es disposaven en un encofrat, sobre el qual s’abocava una argamassa formada fonamentalment de calç i sorra.