Post on 25-Oct-2014
Prevenció i Control de Malalties a Horticultura Ecològica
Per. Xavier PérezTècnic Agrícola
1) Que és una malaltia i com es genera
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Primera Part: les Malalties
1) Que és una malaltia i com es genera
D’origen parasitari:
Danys causats per fitopatògens (patògens que ataquen als vegetals)
Grups de patògens que poden provocar malalties:
•Fongs (MICOSIS) ex.: cendrosa, mildiu, ...
•Bacteris (BACTERIOSIS) ex.: prodritures aquoses,...
•Virus (VIROSIS) ex.: Virus del Bronzejat,etc
•Micoplasmas (micoplasmosis) ex: Stolbur
1) Que és una malaltia i com es genera
1) Que és una malaltia i com es genera
1) Que és una malaltia i com es genera
Mecanismes de penetració del patogen al vegetal
Mecanisme Patògen Mecànicament FONGS ( i Nemàtodes) DIRECTE Químicament (substàncies que digereixen els teixits vegetals)
Apertures naturals de les plantes (estomes,...)
INDIRECTE
Ferides (d’esporga, pedregada, sortida d’arrels sucundàries)
TOTS (Única via per Bacteris)
Malalties NO PARASITARIES (FISIOPATIES)
• Alteració o desordre no desitjat produït per efecte de factors no biòtics
(Climàtics, nutricionals, fisiològics, etc. )
• (Sovint) Efecte directe o actuació conjunta de varis factors interelacionats
• El comportament i ajust de la varietat escollida a determinades condicions de
cultiu es sovint un bon sistema per evitar fisiopaties
• Més pròpies de Agronomia i Fisiologia que de Patologia vegetal
o Carències (veritable o induïda) (ex.: carències de Ca: “cul cagat” del
tomàquet)
o Excés de Nutrients (ex: mal cabdellat de l’enciam per excés de N)
o Accidents climàtics (ex.: glaçades, pujada a flor,...)
o Salinitat excessiva (sòl i aigua de reg)
o Efecte de contaminants (pesticides, ozó, ....)
1) Que és una malaltia i com es genera
Tip burn
Mal cadellat
Pujada flor
Fisiopaties: Enciam i Escalora
Fisiopaties: Tomàquet
Plantxat de sol
“Cul Cagat”
Fisiopaties: Tomàquet
Alteracions dels fruits
Fisiopaties: Tomàquet
Esquerdes
Carències
Fisiopaties: Cucurbitàcies
Ratllat fruit
Deformacions fruit
Abortament fruit
Fisiopaties: Cucurbitàcies
Insolació intensa
Excés salinitat
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Característiques principals FONGS Patògens • Causen el MAJOR número de malalties vegetals
• Estructura general: MICELI, ESPORÀNGIS, ESPORES
• Reproducció
o Vegetativa (asexuada; forma Imperfecta)
Tipus espores:
� Disseminació passiva: Conidies (Conidiofors);
Clamidospores
� Disseminació activa: Zoospores (amb flagels)
o Sexual (forma perfecta):
Ex.: Oospores, Zigospores, Ascospores, Basiodiospores
• Organs de conservació: Espores (p.ex.Clamidiospores), Esclerocis
“MILDIUS” (“malura”, “llampadura”) • Fongs causants i cultius afectats:
o Fongs del gènere Phytophthora que s’han adptat a la vida aèria
� Mildiu de la Patata i la tomaquera (Phytophthora infectans)
o Peronosporàcies (paràsits estrictes)
� Mildiu de l’enciam (Bremia lactucae)
� Mildiu de les cucurbitàcies (Pseudoperonospora cubencis)
� Mildiu de les crucíferes: (Peronospora parasitica)
� Mildiu de la ceba (Peronospora destructor)
� Mildiu de l’espinac (Peronospora farinosa)
• Simptomes i danys:
o Sobre fulles i també fruits
o Desenvolupament intern: El micel·li evoluciona dins del teixit vegetal enviant
òrgans succionadors a l’interior de les cèl·lules (destrucció del teixit vegetal)
o Taques grogues que presenten pel revers un “polsim blanc” (Conidiofors
arbusculars amb espores) que posteriorment s’assequen (moren)
o Localització inicial dels símptomes (principalment)a les parts baixes de la planta
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o Òptimes (varien per cada espècie): Aigua líquida, poca radiació, temperatures de
10 a 20ºC (condicions de primavera i tardor)
o Desenvolupament molt ràpid en condicions òptimes (es pot tancar el cicle en 7
dies)
o Les espores es poden dispersar pel vent o per contacte entre plantes mullades
Mildiu del Enciam
Mildiu de les cucurbitàcies
Mildiu tomàquet i patata
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Mildiu terrestre en fruit
Mildiu aeri en fruit
Mildiu en tubercle
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
OIDIS (“Cendrosa”) • Fongs causants i cultius afectats:
Fongs de la família dels Erisifacis:
o Leveillula taurica (Oidi de la tomaquera)
o Sphaeroteca fuliginea i Erysiphe cichoracearum (Oidi de les
Cucurbitàcies)
• Simptomes i danys:
o Sobre fulles principalment
o Desenvolupament EXTERN: El micel·li evoluciona sobre la fulla dins
del teixit vegetal enviant òrgans succionadors (haustoris) a l’interior
de les cèl·lules superficials
o Taques rodones de polsim blanquinós que poden confluir i donen
“olor de fong”
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o Òptimes: absència a de pluges, humitat relativa baixa, temperatures
relativament altes (condicions d’estius secs)
o El Microclima de l’Hivernacle es molt favorable pel seu
desenvolupament.
o Tendència regresiva en condicions de pluja o regades per aspersió
Oidi del tomàquet
Oidi de les cucuribitàcies
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
ANTRACNOSI • Fongs causants i cultius afectats:
Fongs del gènere Colletotrichum sp.
o Colletotrichum lindemuthianum (Artracnosi de la mongeta)
• Símptomes i danys:
o Taques fosques, arrodonides o ovals, i deprimifrd sobre els fruits
(tavella) Sobre les fulles les taques s’estenen sobre les nervadures
adquirin forma de quadrícula o de rombe.
o Colletotrichum coccodes provoca en tomaqueres necrosis radiculars
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o Condicions òptimes: temperatures temperades (óptima 20ºC),
Primaveres i tardor mediterrànies.
o Disseminació per la pluja (més encara si
va acompanyada de vent fort)
Antracnosi de la Mongeta
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
ALTERNARIOSIS • Fongs causants i cultius afectats:
Fongs del gènere Alternaria sp.
o Alternaria dauci (Alternariosis o cremada de les fulles de pastanaga)
o Alternaria solaci (Alternariosis de la patata, tomàquet i altres solanàcies
en menor grau)
o Alternaria porri (Alternariosis del porro)
o Alternaria sp. (Sapròfit: ataca a fruits amb ferides o esquerdes)
• Símptomes i danys:
o Taques negres i ben delimitades més o menys circulars sobre fulles.
o Lesions a les tiges que en el cas de plàntules poden portar a la seva
mort.
o Taques negres a fruits (principalment madurs i/o amb ferides)
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o Espores molt resistents a la sequera i gran longevitat
o Es conserven sobre restes de plantes malaltes i més difícilment al sòl
o Particularment afavorides per les alternances de pluja i sol
o Es propaguen fàcilment pel vent i la pluja
o Condicions pel desenvolupament: higrometries elevades,
temperatures entre 18ºC i 25 ºC. , precipitacions (encara que sigui
febles, però repetitives)
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Alternaria sp. a fruits de tomaquera
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Alternaria a patatera
Alternària a tomaqueraAlternaria a pastanaga
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
FONGS DEL SÒL (Paràsits de llavors, arrels i coll d e les plantes) • Fongs causants i cultius afectats:
o Pitiacies : Phytium sp, Phytophtora sp: Phytophtora capcisi (“tristesa” del pebrot)
Phytophtora nicotinidae (Mildiu terrestre del tomàquet; que també ataca a fruits)
o Fusarium: Fusarium solani, Fusarium oxysporum sp radicis
o Rizoctonia: Rhizoctonia violacia, Rhizoctonia solani (Rizoctonia parda)
o Sclerotinia: Sclerotinia sclerotiorum, (Podritura blanca coll d’enciams,
pastanagues i altres), Sclerotium cepivorum (Podritura blanca de les liliacies)
o Altres: Macrophomina phaseolina, Thielaviopsis basicola, Didymella licopersici,
“Corcky root” (Pyreonochaeta lycopersici), Colletotrichum coccodes, Botrytis
cinerea, Etc.
• Simptomes i danys:
o “Marras” de naixença: atacs a llavors abans de germinar
o Damping-off (mort de les plàntules) :per atacs a l’arrel i al coll de plantes petites
o Taques necròtiques de formes i colors diversos a arrels i coll i fulles baixes
(enciams)
o Podritures d’arrels, coll i fulles baixes (Sclerotinia, Brotrytis, etc.)
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
FONGS DEL SÒL (Paràsits de llavors, arrels i coll d e les plantes)
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o La majoria de fongs del sòl es mantenen en formes de resistència (esclerocis,
clamidospores, etc) sobre les restes vegetals i no poden subsistir en forma de
micel·li.
o Condicions de temperatures fresques i humides (sols humits i freds)
o En general en forma de roderes i sovint definida pel tipus de distribució de l’aigua
de reg
Fusariosis a tubercles de patataRizoctonia a l’enciam
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Botrytis planter d’enciam
Pythium sp a planter enciam
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Botrytis al coll de tomaquera
“Corcky root a arrels de tomaquera
Fusariosis al coll de tomaquera
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Sclerotinia a enciam
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
MICOSIS VASCULARS (TRAQUEOMICOSIS) • Fongs causants i cultius afectats:
o Fusarium oxysporum (Fusariosis vascular de tomaquera, meló, cogombre,síndria i
altres)
o Verticillium dahliae (Verciliosis d’alberginia i altres solanàcies)
• Simptomes i danys:
o Son deguts a l’invasió del conductes llenyosos de la planta per part del fong
o Marsiment, esgrogueïment i necrosis de fulles amb asimetria espacial (localitzats
a una part d’una fulla o una part de la planta).
o Gomosis a les tiges
o Secció de la tija que presenta alteracions del color (bandes fosques o necrosis)
o Mort de la planta col·lapsada.
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o Les clamidospores (Fusarium) i el microesclerocis (Verticillium) es conserven
durant llargs períodes de temps al fons de sòl.
o Penetren per les arrels. Poden aprofitar ferides de les arrels o atacs de
nemàtodes.
o Amb poc germens es suficient per contaminar i matar una planta sensera.
o Temperatures òptimes variables: 30ºC per Fusarium en tomàquet i 20ºC al meló, i
20ºC per Verticillium (per sobre de 25ºC les plantes es poden recuperar)
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Fusariosis vascular en mongetera
Fusariosis vascular en meló
Fusariosis vascular en tomaquera
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
BOTRYTIS (PODRIDURA GRISA) • Fongs causants i cultius afectats:
o Botrytis cinera . Fong paràsit i sapròfit que afecta a molt cultius
hortícoles :solanàcies, mongeta, ceba (B. alli , B. scamosa),
cogombre, carbassó
• Símptomes i danys:
o Sobre fulles, fruits, tiges: podridura gris
• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:
o El inocul es troba molt estès per la natura.
o Inicia l’infecció sobre parts velles o senescents del cultiu (pètals de
flors, fruits i fulles) i aprofitant petites ferides
o Condicions òptimes de desenvolupament: humitat relativa alta i
temperatures entre 15 i 20 ºC
Botrytis en tomàquet
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Botrytis en fruits de
cogombre
Botrytis en tomàquet
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
ALTRES MICOSIS Destacables Nom micosis Fong(s) patogen(s) Cultius afectats Característiques principals SETORIOSIS Septoria apicola Api Temperatures suaus, humitat i pluja CERCOSPORIOSIS Cercospora beticola Bleda, remolatxa Condicions plujoses (tardor CLADIOSPORIOSIS Fulvia fulva Tomaquera Condicions favorables d’hivernacle
Cladiosporiosis en tomàquet
Septoriosis del api
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
BACTERIS (BACTERIOSIS) • No causen moltes malalties, però algunes son difícils de controlar
• Morfologia senzilla i tamany petit (manca de núcli diferenciat)
• Penetració del per mecanismes indirectes
• Simptomatologia variada:
o Traqueobacteriosis (Pseudomonas solanacearum)
o Taques “olioses” i necròtiques a fulles, tiges i fruits (Pseudomonas,
Xantomones)
o Podridures toves a fruits i tubercles (Erwinia)
• Transmissió de l’infecció per llavors
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Principals BACTERIOSIS dels CULTIUS HORTÍCOLES:GÈNERES DE BACTERIS
Patogens destacats Nom comú malaltia Obserbacions
Corynebacterium sp C. michiganensis Pansiment bacterià del
Tomàquet
Es trasmet per la llavor. De recent
aparició a Catalunya. Propagació per la
pluja, reg per aspersió i operacións de
cultiu com l'esporga.
Pseudomonas sp P. syringae Taques bacterianes Taques a fulles i fruits. Propagació per la pluja, el reg aspersió, el vent (que porta gotes d'aigua) Presència de pel·licula d'aigua sobre les fulles, afavoreix bacteriosis
Xantomonas sp X. campestris Sarna bacteriana Òptim tèrmic superior a Psedomones
(25ºC). Humitat elevades i reg per
aspersió o pluja l'afavoreixen
Erwinia sp E. carotova Podritures toves de organs
carnosos
Acció d'enzims pectinolítics molt polífags
Temperatura òptima de 22 ºC i HR
elevada. Es conserva al terra sobre restes
vegetals de plantes malaltes
Streptomyces sp S. scabies Sarna del tubercle de la patata
Afecta a la pell de la patata.
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Xanthomonas compestris
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Pseudomonas syringae
Streptomices scabies
Pseudomonas cichorii
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Clavibacter michiganensis
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Erwinia carotova
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
VIRUS (VIROSIS) • Els patògens més simples: bàsicament informació genètica
• No hi ha tractaments curatius
• Simptomatologia variada (diagnosis molt complexa):
o Mosaic a fulles i fruits
o Esgrogueiment
o Taques necròtiques
o Bronzejat
o Filimorfisme
o Canvi de la forma de les fulles (cullera, enrotllament)
o Enanisme
o Apex en roseta
o Deformacions del fruit
• Transmissió : principalment per insectes (picadors), també per via mecànica i fongs del sòl
o Pugons
o Mosca blanca
o Trips o Cicadèlids
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
VIRUS (VIROSIS)
• Tipus de Transmissió :
o NO PERSISTENT: Després de picar una planta virosada pot transmetre a les següents
plantes que piqui durant un breu període de temps (algunes hores)
Ex.: Potyvirus, Cucumovirus
o PERSISTENT: Requereix un temps d’adquisició més llarg i un temps d’incubació dintre
de l’insecte perquè sigui infecciós. El període de transmissió pot ser:
• més llarg (CIRCULATIU) Ex: TSWV
• pot ser tota la vida de l’insecte (el virus es reprodueix dintre d’ell): (PROPAGATIU)
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
ALGUNS VIRUS IMPORTANTS DELS CULTIUS HORTÍCOLES Grup Virus Transmissió Cultius afectats Observacions Tospovirus TSWV Virus del Bronzejat del
Tomàquet Trips (F. occidentalis) (Persistent circulatiu)
Pebrot Tomàquet Enciam
No hi ha varietats resistents.
Cucumovirus CMV Virus del Mosaic del Cogombre
Pugons (No persistent)
Tomàquet, pebrot, cucurbitàcies, mongeta, etc.
Molt polífag. Hi ha varietats resistents per alguns cultius (cogombre)
Tobamovirus ToMV Virus del Mosaic del Tomàquet
Llavor i/contacte Tomàquet Pebrot
Hi ha varietats resistents
Geminovirus TYLCV Virus de la Cullera del Tomàquet
Mosca Blanca (B. Tabaci) (Persistent circulativa)
Tomàquet Hi ha varietats resistents
Potyvirus PVY Virus Y de la patata Pugons (No persistent)
Patata Pebrot Tomàquet
Hi ha varietats resistents
Potyvirus ZYMV Virus del Mosaic groc del Carbassó
Pugons (No persisitent)
Cucurbitàcies Hi ha varietats amb tolerància
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus del Mosaic Groc del Carbassó
Cogombre
Meló
Carbassó
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus del Mosaic del Cogombre
Carbassó
Meló
Síndria
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus del Mosaic de la Síndria - 2 (a Carbassó)
Virus del Mosaic del Cogombre
Cogombre
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus del Mosaic del Cogombre
TOMAQUERA
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus Y de la Patata
PATATERA
TOMAQUERA
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus del Mosaic del Tabac
TOMAQUERA
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus de la Cullera del Tomàquet
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Enciam
Virus del Bronzejat de la tomaquera
2) Principals Malalties del cultius hortícoles
Virus del Bronzejat de la tomaquera
Pebrot
Segona Part: Prevenció i Control
1) Orientacions principals per PROTECCIÓ SANITÀRIA de MALALTIES
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
3) Prevenció i Control de
MALALTIES DE LA PART AÈRIA
4) Prevenció de VIROSIS
5) Protecció Sanitària de malalties en Cultius PROTEGITS
Recordatori:
OBJECTIU GENERAL: Crear agrosistemes el màxim de sostenibles possibles (que depenguin el menys possible d’imputs externs)
ESTRATÈGIA A SEGUIR: LA PREVENCIÓ COM A BASE
1) Orientacions principals per PROTECCIÓ SANITÀRIA de MALALTIES
1) Orientacions principals per PROTECCIÓ SANITÀRIA de MALALTIES
1. MILLORAR LES PRÀCTIQUES DE CULTIU per :
• Fer-les desfavorables als patògens
• Estimular els antagonistes naturals
• Augmentar la resistència fisiològica de la planta de la planta
2. SUPRIMIR LES TRANSMISIONS PER LLAVORS I MATERIAL DE REPRODUCCIÓ
• Desinfecció
• Selecció sanitària
3. UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora ge nètica)
4. CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS
• Mètodes FÍSICS
• Tràctaments amb productes fungicides i bactericides
• Control BIOLÒGIC
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
MILLORAR LES PRÀCTIQUES DE CULTIU per :
• Rotacions
La repetició de cultius sensibles a un determinat patogen tendeix a fer augmentar el seu número al sòl
• Alternativa
Una bona alternativa de cultius pot limitar o disminuir el risc de dispersió de una malaltia a la parcel·la
• Aigua i reg
Reg per gravetat (solcs e inundació):El terra massa temps anegat afavoreix l’atac de certs fongs
del terra com Phytium , Phytophthora sp. i Rhizoctonia.
• Adobat
Aportació de Matèries Orgàniques ben compostades
Aportació de materials orgànics rics en N (impacte amoniacal): perjudica a patògens del sòl ( Phytium ,
Phytophthora sp., Sclerotinia sp. Pseudomonas solenacearum, etc.) Indicat per cultius que son tolerant i
rentabilitzen nivells alts de N assimilable al sòl (ex.: cucurbitàcies, albergínia). No aplicable a
Lleguminoses i Liliàcies.
• Retirar i compostatge de restes de cultiu (si es posible)
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
SUPRIMIR LES TRANSMISIONS PER LLAVORS I MATERIAL DE REPRODUCCIÓ
• Tractament de llavors
Objectius:
o Impedir el desenvolupament de gèrmens presents al material de reproducció
(llavors)
o Protegir a la planta contra patògens ja presents al sòl.
Tècniques:
o Termoteràpia (amb calor)
-Amb aigua calenta; 50ºC durant 1 h. (fongs, bacteris i nemàtodes)
-Calor sec: Ex tomàquet 80 ºC de 24 a 48 h. (per virus i algun bacteri)
o Tractament amb àcids. Ex Clavivacter michiganensis a tomaquera
o Tractament amb fungicides minerals (Cu); per Phytium
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora genèt ica)
• CONCEPTES:
o Resistència: Evitar l’infecció del patògen.
o Tolerància : No evita l’infecció però la malaltia no es desenvolupa de manera molt
perjudicial pel cultiu.
• MÈTODES:
o Sembrar llavors de varietats amb resistències a patògens
(Fusasium, Verticilium, etc)
o Empeltar la varietat amb un porta-empelt resistent (Solanàcies i Cucurbitàcies)
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS
• Mètodes FÍSICS
Desinfecció per Vapor d’aigua
SOLARITZACIÓ
o Escalfament de la superficie del sol per acció de l a radiació solar (efecte
hivernacle)
o Requeriments:
• Sòl humit
• Terreny lliure de cultius (mínim 30 dies) durant pe ríode estival (juliol –
agost)
• Cobertura amb plàstic (PE) de 150 a 400 galgues
o Efectes
• Temperatures obtingudes (Maresme): De 35 a 52 ºC (m itjana 40ºC)
• Control de fongs, nemàtodes patògens i algunes adve nticies
• No te un efecte dràstic sobre l’equilibri biològic del sòl
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
Temps d’exposició necessaris per reduir el 90 % de la població d’alguns fongs Fong patògen 37ºC 50ºC Verticilium dahliae 28 dies 25 min. Pytium ultimum 18 dies 33 min. Thielaviposis bassicola 34 dies 68 min.
Altres Fongs sobre els que te eficàcia o Sclerotinia minor o Rhizoctonia solani o Fusarium oxysporum o “Corcky root” o altres
2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL
CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS
• Control BIOLÒGIC
Tricoderma (harzianum i viride)
o Fong del sol antagonista de fitopatògens del sòl
o Colonitza les arrels de les plantes
o Efecte secundari: increment del sistema radicular, increment de absorció
de nutrients i aigua
o Tractaments preventius (planter o substrat) per controlar atacs de Pytium,
Rhizoctònia, Fusarium, Sclerotinia, Phytophthora , etc.
3) Prevenció i Control de MALALTIES DE LA PART AÈRIA
MILLORAR LES PRÀCTIQUES DE CULTIU per :
• Rotacions
La repetició de cultius sensibles a un determinat patogen tendeix a fer augmentar el seu número al sòl
• Alternativa
Una bona alternativa de cultius pot limitar o disminuir el risc de dispersió de una malaltia a la parcel·la
• Aigua i reg
Reg per ASPERSIÓ:
Desafavoreix els atacs d’OIDI
Propaga directament bacteriosis foliars (Psudomones i Xantomones))
En general afavoreix la proliferació de micosis foliars
• Adobat
Aportació excessiva de N (augment del vigor) fa la planta més susceptible de ser atacada per patògens
• Retirar i compostatge de restes de cultiu (si es posible)
• Altres:
o Cicles de cultiu on no es donin condicions favorables pel desenvulupament de
malalties
o Plantar o sembrar una barreja de varietats.
3) Prevenció i Control de MALALTIES DE LA PART AÈRIA
UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora genèt ica)
Sembrar llavors de varietats amb resistències a patògens (mildiu,etc.)
CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS
• Control BIOLÒGIC
Ampelomices quisqualis
o Fong que controla oidi
o Pendent de registre (autorització d’utilització).
3) Prevenció i Control de MALALTIES DE LA PART AÈRIA
CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS
• Tràctaments amb productes fungicides i bactericides
o Substàncies d’origen vegetal i animal:
• Preparats vegetals casolans (purí de cua de cavall)
• Inductors de defenses (Productes comercials)
• Azadiractina (oli de neem)
• Propolis
o Substàncies d’origen mineral
• Coure
• Sofre
• Argil·les
�Pròpolis
�Substància obtinguda de les abelles�Efecte bactericida i fungicida�Aplicacions interesants en situacions on la planta pot presentar ferides que poden facilitar l’entrada de patògensd’estrés per la planta (danys per pedragades, ferides de creixement) i post-collita.
�Preparats casolans a base de plantes. �Decocció de Cua de Cavall (Equisetum arvense)
Substàncies d’origen vegetal i animal
�Extractes d’Azadiractina i olis de neem�Efecte fungicida (algun fongs del terra)
Substàncies d’origen mineralSubstàncies d’origen mineral
•Sofre
� Fungicida (contra oidis) i acaricida (aranya roja,...)�Tractaments principalment preventius, no curatiu�Actua per sublimació de les sals a vapors sofrats.�Fitotòxic a temperatures superiors a 30ºC�No pot barrejar-se amb olis minerals ni amb sabó potàssic ni altres substàncies alcalines.�Es pot reduir la fitotoxicitat barrejat amb bentonita�Tractaments més eficients en vegetació seca.�Diferents formulats:
�En pols: Menys fitotòxics. Millor per aplicacions estivals�Mullables: mes fitotòxics. Millor per aplicacions primaverals
•Coure
�Fungicida i bactericida amb efecte sobre varies malalties :(mildiu, septoria, antracnosi, alternaria,....) no sobre Oidi�Tractaments preventius, no curatiu�Relativament persistent�Fitotòxic per alguns cultius: cucurbitacies, enciam, api, pastanaga�Evitar tractaments en cultius sensibles especialment en temps fred i humid.�D’utilització limitada per la Normativa.�Diferents formulats:
�Caldo bordales (sulfat cuprocàlcic): el més pesistent però també el més fitotòxic�Oxiclorur de coure: menys persistent però menys fitotòxic.�Hidròxid de coure: major efecte de xoc.
Substàncies d’origen mineralSubstàncies d’origen mineral
•Argil·les (bentonites, caolins,...):Com a desecant i mullant de brous de tractament fúngics.
Substàncies d’origen mineral
4) Prevenció de VIROSIS
•Conèixer els riscos de la nostre zona
•Erradicació de les fonts de virus-Utilitzar material vegetal sa (Platers)
•Restes de cultius
•Vigilar associacions (alternatives) i rotacions
•Disminució de l’eficàcia del vector
•No es possible el control de vectors (principalment quan la transmissió es del tipus No persistent
•Dissuadir que el vector arribi a la planta: acotxats blancs o al·luminitzats, tractament amb productes repel·lents
•Alternatives i rotacions amb prou diversitat
•Barreres físiques: Malles anti-trips
4) Prevenció de VIROSIS
•Retardar la contaminació 6 - 8 dies pot duplicar la col lita
•Estratègies de posar en marxa varis mètodes de prevenció de manera simultània dona resultats superior s a mètodes aïllats.
•FONGS DEL SÒL:
Major risc d’infecció en condicions primaverals on pot haver unadiferència considerable entre temperatura del aire i del sòl (fusariosis per exemple)
•VIROSIS :
Major afectació en transmissions per contacte
Possibilitat de instal·lar malles anti-insecte vector
•MICOSIS i BACTERIOSIS DE LA PART AÈRIA
Ausència de pluja limita la difussió alguns fongs patògens: Antracnosi, septoriosi per exemple.
Les condicions higromètriques altes accentua problemetiques: Botrytis, mildiu, etc.
A l’estiu major incidència de Oidis
5) Protecció Sanitària de malalties en Cultius PROTEGITS