5. PANTEÓ

5.- PANTEÓ AGRIPA

ART ROMÀ

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Marta Gestoso (2n A)

Revisió 2014-15

Professora: Assumpció Granero

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Panteó Agripa.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

C.- Panteó d’Agripa de Roma És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també,

el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 5).

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC I ESTILÍSTIC (0’5 pt)

1.1.- CONTEXT HISTÒRIC

1.2.- L'ARTISTA

2.- ANÀLISI FORMAL (3 pt)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)

2.1.1.- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS (1 pt)

2.1.2.- ESPAI EXTERIOR I INTERIOR (1 pt)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)

(finalitat i temàtica iconogràfica)

3.- JUSTIFICACIÓ DE L'ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

4.- ALTRES OBRES D'APOL·LODOR (pujar nota)

ÍNDEX

5.- Panteó d’Agripa, possiblement Apol·lodor de Damasc. 1

(2008, juny); 2 (2012, juny); 3 (2014, juny).

6.- Colosseu o Amfiteatre Flavi. 1 (2004, juny); 2 (2008, juny).

7.- Ara Pacis Augustae, comitent el Senat

8.- August de Prima Porta

ÍNDEX

EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i

inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)

DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA

6 AMFITEATRE FLAVI o

COLOSSEU (72-80 dC)

DESCONEGUT

ROMA (a la vall del

Colosseu). ITÀLIA

FITXA TÈCNICA

PANTEÓ AGRIPA

FITXA TÈCNICA

Documentació general: catalogació i anàlisi formal Títol El Panteó d’Agripa: 1v (2008, juny); 2v (2012, juny); 3v (2014, juny)

Arquitecte autor Desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc).

Comitent 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià i després el comitent i

inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina

(76-138 dC)

Cronologia L’any 27-25 aC, el gendre i amic de l’emperador August, Marc

Vipsani Agripa, va bastir un primer Panteó. Destruït per un incendi

l’any 80, fou restaurat per Domicià, i devastat novament per un

segon incendi. Entre els anys 118- 125 dC, Adrià erigí un nou

Panteó sobre el lloc on hi havia el d’Agripa.

Estil Edifici d’estil romà tardà, de l’Alt Imperi

Localització d’origen

i actual

Camp de Mart, a Roma (Itàlia)

Tipus d’obra i funció Temple, edifici de culte dedicat a totes les divinitats planetàries i

que honrava a tots els déus romans antics. Avui custodia les

restes dels reis d’Itàlia i les de l’artista Rafael Sanzio.

Sistema constructiu Arquitravat i voltat

Material Principals són: pedra, maó i fusta; marbre i granit per a crear una

rica decoració i per a cobrir les zones més nobles; la cúpula feta de

formigó i pedres volcàniques.

Dimensions Pòrtic: 35 m ample. Columnes: 18 m alt. Tambor planta circular: 58 m

diàmetre. Cúpula: 43’3 m diàmetre i 43’3 m alt. Òcul 8’92 m diàmetre.

PREGUNTES PAU:

inserció en el context històric i justificació de l’estil (1 pt),

qüestions constructives i tècniques (2 pt),

funcionals i simbòliques (1 pt).

He posat 0’5 pt a CONTEXT HISTÒRIC i 0’5 pt a l’apartat 4, JUSTIFICACIÓ ESTIL,

MODELS I INFLUÈNCIES, tot i que l’enunciat de les PAU li donava 1 pt a context

històric junt a estil, i oblidava models i influències.

PANTEÓ AGRIPA

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

PANTEÓ AGRIPA

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

ALT IMPERI

(27 aC -193 dC).

Màxima extensió imperial i completa

romanització amb Trajà (117 dC).

L’Imperi Romà expandí, notablement,

els seus territoris i, per tot arreu, va

desenvolupar una arquitectura d’obres

públiques i monumentals, deixant

gran quantitat de testimonis que

encara es conserven i contribueixen al

progrés en moltes àrees.

Un d'aquests monuments és

el conegut com Panteó

d’Agripa, que du el nom del

cònsol que va impulsar la

seva construcció l'any 27 aC.

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

El PANTEÓ és considerat

un temple, construït en

honor a tots els déus

romans antics perquè,

antigament, els temples

de Roma eren considerats

les cases on habitaven

els déus (PANTEÓ, edifici

de culte dedicat a totes

les divinitats planetàries).

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Devers els anys 27-25 aC, el gendre, general i amic de l’emperador Octavi

August, Marc Vipsani Agripa, va bastir un primer Panteó, dedicat als déus de la

gens Júlia; l’edifici molt afectat per l’incendi de l’any 80 dC, fou reconstruït per

Domicià.

Agripa

I va ser devastat, novament, per un segon incendi.

Finalment, entre els anys 118-125 dC, l’emperador Adrià erigí un nou Panteó

(dedicat a tots els déus), sobre el lloc on hi havia el d’Agripa (reconstruït al segle II

dC, possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per Adrià, Antoní), i va

conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa (MARC VIPSANI

AGRIPA, FILL DE LUCI, QUE EL VA FER DURANT EL SEU TERCER

CONSOLAT).

Adrià

MARC VIPSANI AGRIPA, FILL DE LUCI, QUE EL VA FER DURANT EL SEU

TERCER CONSOLAT.

Els segells amb què es marcaven els maons de l’obra porten el nom d’Adrià i

estan datats entre el 118 i el 125 dC, per la qual cosa la datació de l’obra és

força segura.

El Panteó demostra el gran avanç que havien fet els romans respecte dels grecs

en les tècniques de construcció, sobretot en l’ús de l’arc per fer estructures

voltades i cúpules.

Enorme cúpula amb cassetons.

En aquests context de recerca

de monumentalitat, que

caracteritzava els romans, la

construcció de la cúpula del

Panteó comportà un repte a

tots els nivells.

ÉS L’OBRA CULMINANT, QUE JUGÀ AMB ELS MATERIALS AL LÍMIT DE LA

RESISTÈNCIA I POSÀ A PROVA TOTA LA SAVIESA DE L’ENGINYERIA

ROMANA.

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

1.2.- L’ARTISTA

PANTEÓ AGRIPA

1.2.- L’ARTISTA

No es coneix de manera segura qui va

construir el Panteó d’Agripa, però es

creu que fou Apol·lodor de Damasc,

també conegut com “el damasceno”, a

les ordres de l’emperador Trajà.

Trajà

Apol·lodor de Damasc

1.2.- L’ARTISTA

Provenia de Damasc, Síria. Va viure

aproximadament entre els anys 60 i 130

dC. Segons l’historiador Dion Casio, va

ser condemnat a mort? per l’emperador

Adrià per haver-li increpat l’afany per

l’arquitectura. Però no està clar del tot

Adrià

Apol·lodor de Damasc

1.2.- L’ARTISTA

Va ser un dels arquitectes més importants de Roma.

Rebé una clara influència hel·lenística. Va dur a

terme nombroses obres, entre les més conegudes cal

destacar La columna de Trajà, inaugurada el 113 dC.

Estàtues de Trajà i de Sant Pere

Apol·lodor de Damasc ? (60-130 aC). Columna de Trajà (107-113).

1.2.- L’ARTISTA

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.1.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

2.- ANÀLISI FORMAL

PANTEÓ AGRIPA

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.1.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

2.1.- QÜESTIONS

CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES

PANTEÓ AGRIPA

2.1.1.- Elements de suport i suportats

Cel·la circular

Pòrtic d’entrada

pròpylon

El Panteó d’Agripa consta de dues parts:

a) Un pòrtic octàstil molt desenvolupat.

b) Una enorme cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual

descansa la cúpula.

La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon, que

s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor.

ESTRUCTURA Imposta

superior

2.1.1- Elements de suport i suportats

Pòrtic d’entrada

Perípter, octàstil,

rectangular i

arquitravat.

Cel·la circular,

tambor cilíndric

i cúpula.

Consta de dues parts:

a) Un pòrtic d’entrada perípter i octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que

estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que

augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja

que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de

18 m d’alt, i...

b) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres

de diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central, en la part superior, per a

la il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els

murs (tan sols es recolza en els laterals).

Panteó Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-128).

ESTRUCTURA

Pòrtic perípter i octàstil,

rectangular i arquitravat, amb

única columnata del temple

formada per 16 columnes

gegantines monolítiques de granit

egipci, de fusts llisos i 18 metres

d’alçada amb capitells,

originàriament, revestits de bronze i,

ara, capitells rosats i bases de

marbre blanc; columnes

disposades en files, una d’exterior

de 8 columnes exemptes suporten

un entaulament.

A l’entaulament hi ha una inscripció

que fa referència a l’antic temple

d’Agripa i que sosté el frontó

triangular de la façana, frontó

sense decoracions.

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT

ESTRUCTURA EXTERNA

Altres 8 columnes divideixen el

pòrtic en tres naus, la central més

ampla.

frontó

M · AGRIPA · L · F · COS · TERTIVM · FECIT

M. AGRIPPA ,FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL

SEU TERCER CONSULAT

Frontó llis

Capitells

corintis

Columnes granit egipci i base marbre blanc

Alçat Octàstil, rectangular, arquitravat

Pòrtic d’entrada

pròpylon Cel·la circular

ESTRUCTURA EXTERNA

Semi-cúpules

nínxols

pòrtic

Altres 8 columnes

divideixen el pòrtic en

tres naus, la central

més ampla que les

laterals, ja que és la que

condueix a la porta

d'accés a l'interior, i està

coberta per una volta de

canó de fusta, i les 2

naus laterals, amb

coberta plana, culminen

en sengles nínxols

oberts a la massa del

mur del pròpylon i

destinats a allotjar

estàtues colossals

(probablement d’Agripa i

d’August).

pròpylon

Nau central d’accés a la zona cupulada

Les 2 naus laterals, amb coberta plana, culminen en sengles nínxols oberts a la massa del mur

del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colossals (probablement d’Agripa i d’August).

Sostre, columnes i pilastres

corínties de I’interior del pòrtic

d’entrada.

Nau central d'accés amb volta de

canó de fusta, i les 2 laterals

amb coberta plana.

2.- ANÀLISI FORMAL

Interior del pòrtic d’entrada.

2.- ANÀLISI FOMAL

Sistema constructiu.

ESTRUCTURA La secció del Panteó és un cercle inscrit en un quadrat.

Així, la cel·la és circular, l’altura de l’edifici és la mateixa que la del diàmetre de la cúpula, 43’30 m, cúpula de mitja esfera que, en el seu punt zenital, arriba a la mateixa alçada que el diàmetre, cosa per la qual es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia.

43,30 mts

43,30mts

ESTRUCTURA

Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.

2.- ANÀLISI FORMAL TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.

La bella porta d'accés a l'interior de la rotonda està feta de bronze i és l’original d'època romana, encara que va haver de ser restaurada en el segle XVI, concretament en l'any 1563.

ESTRUCTURA Encara que el pòrtic compta amb una gran bellesa i espectacularitat, el que veritablement ha convertit el Panteó en una de les obres simbòliques de l'art romà és la gran rotonda de la cel·la o nau central, coberta per una cúpula que cobreix l'espai interior.

Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància

que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a

l’interior que a l’exterior.

2.- ANÀLISI FORMAL

Alçat, estructura, interior i exterior.

Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa

sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que

contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues

verticalment a la cimentació a través dels murs. Tambor Semi-cúpules

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- ANÀLISI FORMAL

El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la

grandiosa cúpula de mitja esfera. L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre

tan alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de SÒLIDA GEOMETRIA PURA. La

sustentació d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana, que portà ELS MATERIALS

ENPRATS FINS AL LÍMIT DE LA RESISTÈNCIA.

cilindre

43,30mts

La massa del mur del tambor cilíndric, de més de 6 metres de grossor, està construïda amb formigó,

morter i maó, i al seu interior hi ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega per alleugerir la massa

del mur, i constitueixen uns veritables contraforts interns, que distribueixen la pressió de la cúpula i la

concentren en vuit gruixuts pilars, repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la.

Cilindre 3 pisos

Arcs descàrrega

Mur + 6 metres

8 pilars suport

2.1.1.- Elements de suport i suportat

ESTRUCTURA EXTERNA

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

2.1.- QÜESTIONS

CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES

PANTEÓ AGRIPA

2.1.2.- Espai exterior i interior

Per entendre l’EXTERIOR del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la

combinació impossible d’un quadrat i un cercle, s’ha de saber com fou

concebut en el temps en què va ser construït. En els primers temps estava

precedit per un pòrtic rectangular.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.1.2.- Espai exterior i interior

Així, igual que en els

fòrums imperials,

l’edifici havia de

ser precedit per

una immensa plaça

porticada, que

només havia de

deixar veure el

pòrtic d’entrada.

ESTRUCTURA EXTERNA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

INSERCIÓ URBANÍSTICA

El pòrtic, mirat de front, amagava totalment el cos

principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull, es

podria confondre amb un temple grec clàssic, amb

pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (tot el

que posseeix el Partenó, si bé, aquest és dòric)...

EXTERIORMENT el tambor, contràriament

a la manera de treballar dels romans, no té

la gràcia ni la proporció perfecta que

aporta el seu interior espectacular.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA

Les tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs superposats, es

poden reconèixer perfectament.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA Actualment, sense el revestiment de

marbre i estuc, es mostra com un cilindre

mancat d’ornamentació, coronat per la

cúpula (des de fora només se’n veu una

part, ja que la inferior queda integrada en

la massa del mur del tambor).

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA

L’INTERIOR del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda

parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la

cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre

de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar,

una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis

cobert per cúpula de forn o de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart,

de Venus i de Juli Cèsar.

Els murs interiors,

estan revestits de

marbres luxosos.

Cúpula de quart

d’esfera.

Absis.

ESTRUCTURA INTERNA

És a dir, que el mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures,

alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta

d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de forn.

porta absis

ESTRUCTURA INTERNA

Panteó d’Agripa,

Roma (Apol·lodor, s.

II dC, 118-125).

Les altres sis obertures corresponen a

sis nínxols profunds, a mena de

capelles a l’interior, emmarcades per

pilastres corínties, i tancades per dues

columnes del mateix ordre a cada

nínxol.

Pilastres corínties.

Columnes corínties.

En els espais tancats de la paret

sobresurten templets rematats per

frontons triangulars o de segment de

cercle alternativament, que no aguanten

res (ornamentals).

ESTRUCTURA INTERNA

Tota la resta, que es veu a l’INTERIOR de baix a dalt, és una planta circular i

simètrica, la planta baixa en forma de façana fictícia, ornamentada a base de

marbres i materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc.,

ESTRUCTURA INTERNA

A l’INTERIOR: part baixa en forma de façana fictícia.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa.

Murs de maó i “opus caementicium”, revestit de marbre.

ESTRUCTURA INTERNA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

INTERIOR de baix a dalt: planta circular i simètrica, part baixa en forma de

façana fictícia. En el “primer pis” del tambor (una mena d’atri) se segueix una

sèrie, que alterna finestres tancades amb la continuació del mur, l’enorme cúpula

decorada a base de cassetons, símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.

ESTRUCTURA INTERNA

INTERIOR: un atri amb finestres cobertes i continuació del mur.

ESTRUCTURA INTERNA

Detall de l’atri amb finestres cobertes.

Aquest conjunt ornamental tan grandiós i luxós

amaga completament tot el sistema de

càrregues que manté dret l’edifici, i revela

l’ADMIRACIÓ PER L’ARQUITECTURA

ARQUITRAVADA GREGA.

ESTRUCTURA INTERNA

INTERIOR: enorme i meravellosa

cúpula semiesfèrica, decorada a

base de cassetons, símbol de la

cúpula celestial.

ESTRUCTURA INTERNA

Enorme cúpula amb cassetons.

ESTRUCTURA INTERNA

La semiesfera de la CÚPULA està

feta de formigó barrejat amb

fragments de pedres volcàniques

molt lleugeres i recobert a la part

exterior per paret de maons,

posseeix una estructura d’anells i

nervis que configura els cassetons.

Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc

sèries per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en

sentit ascendent, conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció:

1) Alleugerir el pes de la cúpula.

2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera,

gràcies al joc de llums i ombres.

8,92mts

L’òcul proporciona

una llum tranquil·la i

difusa.

Cinc fileres de 28

cassetons a cada

filera.

ESTRUCTURA INTERNA

El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular

de gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m), a la part superior

de la cúpula, protegit per làmines d’alabastre, que

il·lumina el recinte i el ventila.

8,92mts

L’òcul proporciona

una llum tranquil·la i

difusa.

La construcció de la cúpula es va fer

amb un encofrat de fusta.

L’òcul proporciona una llum

tranquil·la i difusa.

8,92mts

El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a

les parets de l’edifici

La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar

i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el

Cúpula

Tambor

Cassetons

Pròpylon

Pòrtic

Vuit obertures

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I

SIMBÒLIQUES

PANTEÓ AGRIPA

Finalitat i temàtica iconogràfica

El Panteó és una obra

representativa de l’art romà

tardà, del període d’esplendor

de l’emperador Adrià. Era la

tercera reconstrucció que se’n

va fer (devastat per dos

incendis, primer restaurat per

Domicià).

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES

Adrià

Agripa

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES

Domicià

Adrià

Entre els anys 118 i 125 dC, Adrià l’erigí en el mateix indret originari d’Agripa,

però a causa de la presència de les termes en féu girar l’entrada 180º per poder

construir una plaça porticada que ressaltés la façana de l’edifici.

ICONOGRAFIA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Agripa

Adrià

ICONOGRAFIA

El temple no podia tenir altre

nom més adequat. EL

PANTEÓ, és un edifici de

caràcter religiós, dedicat a

tots els déus (“CASA DE

TOTS ELS DÉUS”), tant als

propis, com als de les terres

conquistades en les batalles

i guerres, i incloent-hi els

emperadors divinitzats.

ICONOGRAFIA

Temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina

sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics

de Roma i a la gens Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ICONOGRAFIA

El seu INTERIOR és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa

sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció

cosmogònica d‘Aristòtil).

ICONOGRAFIA

Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia

romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i

Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.

Els set nínxols que rodegen la cel·la

contenien les estàtues dels déus.

ICONOGRAFIA

La forma de la cúpula

representava per als romans la

volta celest, una visió que

fàcilment es pot extrapolar a

Roma, la del Panteó simbolitzava

que Roma era, en aquells

moments, el centre de l’univers

entorn del qual girava el món

conegut.

8,92mts

La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també

es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema

planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el

cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.

ICONOGRAFIA

Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.

8,92mts

ICONOGRAFIA

D'una banda, el món

infralunar correspon

a la meitat inferior

de l'edifici.

El món supralunar,

l’esfera celeste, és

la volta, en la qual

l'òcul central fa de

Sol i il·lumina des

del centre.

ICONOGRAFIA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Tot i que el temple tenia una

clara funció religiosa,

servia també per a celebrar

cerimònies polítiques, a

més de ser una manera de

retre culte, no tan sols als

emperadors anteriors ja

divinitzats, sinó també, la

forma de glorificar

indirectament a l’emperador

viu, és a dir, a Adrià.

ICONOGRAFIA

El PANTEÓ estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb

l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.

ICONOGRAFIA

La seva supervivència es deu al fet que l’emperador bizantí Focas en féu donació

al papa Bonifaci IV, l'any 609, i el temple es va consagrar al culte cristià sota

l’advocació de Santa María dels Màrtirs. Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia

i les de l’artista Rafael Sanzio.

ICONOGRAFIA

ICONOGRAFIA Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia.

ICONOGRAFIA

Tomba de Rafael.

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL,

MODELS I INFLUÈNCIES

PANTEÓ AGRIPA

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

PANTEÓ AGRIPA

3.1.- Models

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Roma hereta de Grècia els

principis de la seva arquitectura,

però l’esperit pràctic del poble

romà s’imposarà en l’arquitectura.

3.1.- MODELS

Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb la

utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant, Mesopotàmia).

3.1.- MODELS

Allò important de l’arquitectura

romana és l’espai intern, i la

captació i organització d’aquest

espai.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.1.- MODELS

És una arquitectura funcional, que es

manifesta en l’arquitectura civil

d’obres públiques: carreteres,

aqüeductes, ponts, banys públics

(termes), teatres, amfiteatres, circs, etc.

En època imperial es va desenvolupar,

també, una arquitectura commemorativa,

simbòlica, evocadora i monumental que

representava el poder imperial: fòrums

imperials, arcs de triomf, columnes

commemoratives, mausoleus.

INSERCIÓ URBANÍSTICA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

3.1.- MODELS

És una arquitectura funcional i urbana.

Concretament, els antecedents més directes del PANTEÓ són els antics tholoi grecs (temples circulars i monòpter), que eren temples funeraris dedicats a herois.

Temple de Minerva, Roma.

3.1.- MODELS: ANTECEDENTS TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

La coberta en forma de cúpula també és d’influència oriental, de Mesopotàmia (origen de l’arc de mig punt), micènica (falsa cúpula tomba Atreu) i etrusca (necròpoli de Cerveteri), ja utilitzada pels romans en les estructures paradigmàtiques de les termes o els banys públics, que necessitaven de tècniques estructurals adequades per a cobrir espais de grans dimensions.

3.1.- MODELS: ANTECEDENTS

Termes de Dioclesià, Roma

Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma

3.1.- MODELS TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Però, El PANTEÓ és un edifici clarament únic,

fruit de la combinació d’elements de diverses

influències i de l’originalitat, el treball dels espais

interiors i els coneixements tècnics romans.

EL PANTEÓ de Roma presenta

una excepcional utilització de la

volta per cobrir un espai tan

ample. L’espectacular entrada

de llum per dalt ha estat una font

d’inspiració per a obres

posteriors.

3.1.- MODELS

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

PANTEÓ AGRIPA

3.2.- Influències

Fins al segle XIX, en plena revolució de l’arquitectura del ferro, no va ser

possible superar les dimensions de la cúpula del PANTEÓ.

3.2.- INFLUÈNCIES

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES

Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns

problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres

edificis que amagaven el mur exterior de la cel·la.

Actualment aquests edificis han estat eliminats i el mur es mostra a l’espectador

descarnat, sense el revestiment de marbre i estuc original.

3.2.- INFLUÈNCIES

També es van perdre, ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien

la cúpula rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la

construcció del baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc, Bernini li va

afegir dues torres campanar.

3.2.- INFLUÈNCIES TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

El PANTEÓ d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de 2000

anys d’existència) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel papa

Bonifaci IV (609 dC), i influirà molt en la història de l’art.

Durant el Renaixement (Brunelleschi), el Barroc (Borromini) i el Neoclàssic,

aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes, en la

utilització de cúpules.

3.2.- INFLUÈNCIES

Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429),

església de Santa Croce, Florència.

Durant el Renaixement i el Barroc

aquesta construcció exercí una

fascinació permanent en els arquitectes i

va influir en obres importants.

3.2.- INFLUÈNCIES

RENAIXEMENT

Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429),

església de Santa Croce, Florència.

3.2.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa

Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.

3.2.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa

Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per

Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada

per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Diàmetre de 42,5 m i una alçada de 132 m,

acabada l’any 1626.

3.2.- INFLUÈNCIES BARROC TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.

3.2.- INFLUÈNCIES BARROC

3.2.- INFLUÈNCIES BARROC TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES BARROC

Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME

Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME

3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME

3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1.2.- L'ARTISTA

3.1.- MODELS

3.2.- INFLUÈNCIES

ÍNDEX

4.- ALTRES OBRES

D’APOL·LODOR DE DAMASC

PANTEÓ AGRIPA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- ALTRES OBRES

Mercats del Quirinal

Pont Trajà sobre el Danubi

Termes de Trajà

Fòrum de Trajà

Basílica Ulpia

Columna de Trajà

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada

per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Com s’ha esmentat, EL PANTEÓ va servir d’inspiració

a Miquel Àngel a l’hora de dissenyar la gran cúpula

de Sant Pere del Vaticà, entre d’altres.

El gran Miquel Àngel Buonarroti, que

considerava EL PANTEÓ com un...

... “disegno angelico e non

umano” (Miquel Àngel).

El Panteón de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen,

por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como

iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antaño estaban estatuas

de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte

y entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos,

como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todavía su pavimento

antiguo de mármoles y restos de policromía sobre los relieves del pórtico. De

cualquier forma lo más extraordinario del Panteón es el hecho de ser el

primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura

como "arte creador de espacios interiores". Es la primera construcción de la

Antigüedad en la que claramente se pretende crear un caparazón, no

preocupándose en extremo de los volúmenes exteriores. La arquitectura griega

creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reunía el

pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panteón, por el contrario, se

crea un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses

aislándose del universo exterior porque el cosmos está bajo su cúpula.

Realmente la obra es una perfecta síntesis de armonía e inteligencia

constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos después, el hombre

se había atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel Ángel dijo de este

edificio que tenía "un diseño angélico y no humano".

…”la arquitectura romana es resultado de una síntesis.

Hombres nutridos en las tradiciones estéticas y técnicas

de Grecia supieron resolver los problemas inéditos que

planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de

Roma. Su imaginación, servida por el progreso técnico,

creó formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar

las formas helénicas tradicionales. La posición que

adoptan, nos asombra a menudo por su acento moderno,

pero la ejecución, que se caracteriza ordinariamente por el

afán de decoración, demuestra que nunca tuvieron

conciencia de una ruptura con el pasado. En este sentido,

su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues

demuestra que la audacia no es incompatible con el

respeto a la tradición.”

René Huyghe

Podríem dir que el pòrtic està a fet a mida humana ...

..., però l’interior ...

..., amb l’alçada de ...

..., la cúpula ...

..., el rellotge ...

..., el pas del temps ...

..., crea un espai unitari ... i ...

..., i..., màgic, ... que ...

..., que..., ens sobrepassa!

http://www.slideshare.net/mbigorra

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda

Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears.

Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

El Panteó, en un gravat de Giovanni Battista Piranesi

EL MEU ALUMNAT.

PER TOTS VOLSALTRES… Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

5. PANTEÓ

Education

Transcript of 5. PANTEÓ

RUTA DELS INDIANS DE CALONGE I SANT ANTONI · costat, el panteó de la família Vilar, amb la columna trunca, simbologia cubana per quan es moria algú jove. Avinguda dels Països

CEMENTIRI DELS CAPUTXINS MATARÓ · 2017. 10. 27. · Panteó de Pere Sans i Falguera (1899-1996) i la seva família, dedicat a Miguel de Cervantes i al Quixot, de qui va ser un fervent

Història del panteó dels comtes d’Urgell del monestir de Bellpuig … · 2017-12-17 · El present article tracta dels orígens, formació i de la marxa cap als Estats Units del

3 «La ciutat del perdó» u · 2017-08-24 · son els quatre espais interiors mes impressionants que coneix: Santa Sofia de Constantinoble, el panteó de Roma, Santa Maria del Mar

IMATGE DE LA COMARCA El panteó de la família Samà, recuperat · de Difunts, vam publicar una Imatge de la Comarca dedicada als arbres del cementiri de Vilanova i la Geltrú. En

Ajuntament d’Aitona Carrer Major, 6 25182 Aitona (Lleida ...media.seu-e.cat/acteca/2503870005/2017/b103c233... · • 352/2016, d’adjudicació d’un dret funerari sobre el panteó

B?5 S nowm b il e thE c ad M u s B? of Ca tr ug s n y S C3 ...€¦ · !5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5 !5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5!5 !5!5!5!5!5!5!5!5!5 !5!5!5!5!5!5!5!5!5!5

15. EL PANTEÓ (Marta Roig)

MERCADET DE SEGONA MÀ El Lledoner 8 · meravellosa sala capitular del Castelnuovo, que aspirava a ser el seu Panteó romà, amb la seva cúpula sense clau... A mi m’agraden aquestes

1 R U W K % U D Q F K · 5 3 5 5 5 5 3 5 5 $ % 5 5 $, 5 , 5 % 5 5 3 5 5 % 5 % % 5 5 5 , 5 5 $ * 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 $ * $ * 5 % 5 $ * 3 % % % 5

Recintes del cementiri / Cemetery Premises · 2017-03-29 · nÍnxol de carles munts niche of carles munts 23. tomba de pere alagret tomb of pere alagret 24. panteÓ de ramon marimon

~3595432 - Familia Vidal-Quadras · El mes de novembre del 1884, el panteó d'Aleiö Vidal Quadres s'estaba construint (9). Nesho- res ja es podia admirara el panteó, si bé encara

Vista interior del Panteó de Roma, dedicat a totes les ...€¦ · 8 Fem un repàs Hem volgut començar aquest llibre amb un seguit d’activitats de morfo-sintaxi per tal de refrescar

Monasterio de Poblet - ebiketours.catebiketours.cat/wp-content/uploads/2014/02/Poblet... · esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Coro na d'Aragó, tot i que també acull

Fitxa 15 panteó d'agripa

ecoledz.weebly.com€¦ · Web viewEva Tim STEPS OF THE LESSON Tasks Strategies competencies . 5 5 5 . 5. 5. 5. 5. 5. 5. 5 5 5 5 5 5 5. 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Panteó d'Agripa (Història de l'art)

Panteó de Roma

5 Comptage permanent 5 3 5 Lég end 5 !. 5 - travaux.public.lu · 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 55 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

ganduridinortodoxie.files.wordpress.com · ²(50 , 5 -./#5 (5 5 0/.5&) 5ú(5 , . 5/(5-#() 5 , 5-7 5*, .#(-5 5 @5* (),.) )2> * -.5-#() 5 5 *,) .5 /' (#-'/&5 5 ),'ç5 5, & # 5 5 #-

ganduridinortodoxie.files.wordpress.com · ²(50 , 5 -./#5 (5 5 0/.5&) 5ú(5 , . 5/(5-#() 5 , 5-7 5, .#(-5 5 @5 (),.) )2> * -.5-#() 5 5 *,) .5 /' (#-'/&5 5 ),'ç5 5, & # 5 5 #-