Post on 24-Nov-2015
Manresa, maig 2014
Exemplar nmero 17 Coordinaci Josep Xicota
Premi Regi7 de Comunicaci 2013
El reportatge Josep Xicota Rdio Club Manresa?
Doncs si, l'emissora degana de la Catalunya central
amb 80 anys d'histria, va anomenar-se durant un
perode molt llarg de temps, Rdio Club Manresa,
en lloc de Rdio Manresa a seques. La seva entrada
oficial a lespai hertzi, amb lindicatiu EAJ 51 (1), es
produ el dia 21 de novembre de 1933.
Tot comen, per, una dcada abans, el 27 de juliol
de 1923, amb una tertlia a lAteneu Obrer Manres
en la qual shi aplegaren alguns industrials i operaris
electricistes amb altres persones que sentien afici
al modern invent de la telefonia sense fils. El seu
objectiu era escoltar rdio ms que no pas fer-ne.
Aix doncs els Isidre Punt, Ferran Boixads, Antoni
Garriga, Manel Tard, Eusebi Torra, Josep Guitart o
Enric Corrons, veritables apassionats de les ones sonores, es reunien cada vespre per escoltar, si podien, les
campanades horries del Big-Ben londinenc mitjanant un aparell receptor de construcci artesanal. Probablement
amb alguna Rdio de galena. Ja tenim el club muntat, que qued constitut formalment el 18 de mar de 1925,
amb Paul Gros com a primer president, i el desllorigador del perqu de Rdio Club Manresa.
Abans de lestrena oficial, lany 1930, lembri de lemissora comen les primeres emissions de prova, que es feien
normalment els diumenges de dos quarts de dotze fins a la una del migdia. El dia de Reis del mateix any se'n va
efectuar una des del teatre de lAteneu Manres. Presentat pel speaker Joan Sanfeliu, hi actuaren els msics
manresans Nicanor Prez (pianista), Mari Homs (violinista), Francesc Mas (tenor) i Emili Font (cantant baix), el
poeta Josep Vil, ngel de Montserrat rapsode dels seus propis versos- i el cor de nens de la Casa Caritat.
Poc desprs, l11 de febrer, la Direcci General de
Comunicacions autoritzava la installaci duna
estaci radioelctrica de 5a categoria a la qual
sassignava lindicatiu SAR 175 i una potncia de
cent watts.
La novella emissora sexercit a partir de llavors en
les esmentades emissions de prova, en les quals
hi participaven poetes i rapsodes, msics, cantants
i actors amateurs, alternant amb la radiaci de
discos de fongraf que eren cedits per botigues de
la ciutat com ara Torra i Garriga.
Repartiment de mones a crrec dels Magatzems Jorba a la primera seu de lemissora, lAteneu Manres. (Arxiu Comarcal del Bages).
El fams barton dominic Eduardo Brito i la seva esposa, Rosa Elena Bobadilla, a la seu de Rdio Manresa, en el transcurs de la gira que feien per lestat espanyol. (Arxiu Comarcal del Bages).
Arriba lestrena oficial
El 10 de maig de 1934, festa de lAscensi i fira de primavera a Manresa,
sestrenava la nova emissora, de la que ara en celebrem els seus primers
80 anys. El mes de gener anterior shavia adherit a la Federaci
dEmissores de Catalunya. El 25 de setembre del mateix any tingueren
lloc les proves per a proveir les places de locutor que van recaure en
Eliseu Barandalla i Ricard Martinez, mentre que Josep Vil i Ortonobes
(el fecund poeta i dramaturg que signava amb el pseudnim ngel de
Montserrat), secretari aleshores de Rdio Club, fou nomenat locutor
complementari. El sou era de trenta pessetes setmanals per al que
realitzava lemissi duna a dues del migdia i de cinquanta, per a qui
sencarregava de les vuit a les deu de la nit.
En els programes hi collaboraven diverses entitats teatrals de la ciutat i
va prendre un especial relleu el quadre escnic de la rdio, que actuava
en directe un cop cada quinze dies. A banda del radioteatre, la
programaci es completava amb retransmissions musicals, emissions
infantils i noticiaris. Com que lemissora no disposava de discoteca pr-
pia, cada dia baixava un missatger a Barcelona, a recollir discos (de ba-
quelita i de 78 revolucions), que tornava lendem i en recollia de nous.
El trngol i les conseqncies de la Guerra Civil
Amb lesclat de la Guerra Civil, lany 1936, el 19 dagost la Generalitat confisca lemissora, suspn la Junta Directiva i,
des del 21 de setembre, queda gestionada pels treballadors sota el control del Comit Antifeixista, amb el nom
dEmissora de la Setena Regi de Catalunya, EAJ-51-Rdio Manresa. Aquest mateix any es munta el centre emissor
al Castell de Puigterr, es redacten els nous estatuts, i Enric Corrons ns nomenat nou president.
El 24 de gener de 1939 Rdio Manresa canvi el seu nom per passar a dir-se Radio Espaa de Manresa, durant cinc
anys. Lemissora va ser decomissada quan lexrcit de Franco va entrar a la ciutat. La Falange Espaola tenia cura
dels mitjans de comunicaci i Justo Pastor Barros va ser nomenat delegat local de premsa i propaganda de F.E.T. i de
les J.O.N.S., amb la qual cosa es convert en el seu director. Lemissora torn a adquirir el seu antic nom el mar de
1943. Ms endavant es constitu una Comissi Gestora presidida per Cristfol Talavern i Sol, que reform els
Estatuts. El 31 doctubre de 1945 prengu possessi la nova Junta Directiva de Radio Club Manresa.
Rdio Manresa, l'any 1950. A la peixera, desquerra a dreta Joan Llort, Enric Tatj, Carme Colomer, Josep Mira -qui seria anys ms tard el director- i Naval. (Fons Montserrat Mira Pruns).
Retransmissi d'un partit a peu de camp, al Pujolet, l'any 1950. (Fons Montserrat Mira Pruns).
Centre emissor del castell de Puigterr, que es comen a muntar el 1936 i entr en servei labril del 1937. (Foto dels anys 60 d'Antoni Quintana i Torras).
Als anys quaranta comena una etapa de renovaci tcnica i una gradual professionalitzaci que culmina el
novembre de 1953 amb el trasllat dels estudis i les oficines a la Plana de lOm. La programaci s bsicament
musical, i els informatius propis hauran desperar encara un temps ats que el Rgim els t prohibits. Els nics que
arriben als receptors sn els de Rdio Nacional de Espaa (RNE), que han de ser retransmesos per totes les
emissores de lEstat obligatriament.
Lany 1963 Rdio Manresa sassocia amb la Sociedad Espaola de Radiodifusin (SER), la xarxa privada ms
important de la radiodifusi a Espanya. Daquesta manera comena una etapa amb una graella ms variada en els
seus continguts i, com sempre, emetent des del dial 1539 de lOna Mitja. Tres anys ms tard, concretament el 2 de
setembre de 1966, lemissora bagenca rep la llicncia per emetre en freqncia modulada des del 95.8 de la FM. A
partir daquest punt..., s una altra histria.
(1) Segons usos i costums internacionals dels primers temps de la radiodifusi, les inicials E.A. eren el distintiu
corresponent a Espanya, les lletres J. i R. expressaven si lemissora era de 4a categoria de radiodifusi o b de 5a
radioaficionats, respectivament. Aix, lindicatiu EAJ 51 ha de traduir-se com: Espanya, emissora de 4a categoria,
registrada amb el nmero 51.
Lentrevista Aires de Catalunya, gaireb 60 anys en antena!
Aires de Catalunya va nixer l11 doctubre de 1955, com a portaveu de
lanomenada aleshores Agrupacin Manresana de Folklore lactual Agrupaci
Cultural del Bages-. Lentitat editava, llavors bimensualment, un butllet per als socis
de lentitat..., per la seva intensa activitat cultural els va empnyer a lluitar per
aconseguir un espai a Rdio Manresa. Francesc Soler i Mas va ser-ne el fundador, la
veu, el realitzador, el director i, fins i tot tamb el tcnic de lemissi.
Germ dun altre gran impulsor de la cultura popular a Manresa, el polifactic artista
Agust Soler i Mas, qui amb un grup d'amics va muntar la primera innocentada
representada lany 1957, en Francesc va dedicar-se de ple al mn de la sardana. Aix, i al llarg de 42 anys seguits, va
conduir el programa, que tot i tenir lgicament la sardana com a referent principal, va saber esquivar sempre el
tpic catal de la barretina i lespardenya.
Des de la mort de lnima del programa, la Nria Soler (la seva filla) i lAnna Ballesteros prenen el relleu i la filosofia
de lespai, encabint a banda de sardanes, altres aspectes de la nostra cultura popular com la msica darrel, la
informaci dels esbarts o peces innovadores de msica per a cobla.
P.- Un viatge per lespai hertzi de gaireb 60 anys est aviat dit!
N.S.- s tot un perode de la nostra vida, explicada a travs de la msica i la dansa. Hem de tenir en compte que el
programa va comenar en plena dictadura, lany 1955. Els guions shavien de presentar a la censura abans de ser
radiats i shavia danar amb molt de compte amb el qu es deia. Afortunadament, en aquells moments el programa
es va guanyar la simpatia de molta gent que es sentia molt orfe daquest tipus dinformaci.
P.- s dels pocs programes de rdio que ha arribat als cinquanta-vuit anys demissi ininterrompuda cada setmana i
dels primers que va ser radiat en catal. Cal destacar que al llarg dels anys ha comptat amb una colla de
collaboradors inestimables, que hi intervenien parlant de temes com la Nova Can, amb Manel Camp, excursions
o rutes per Catalunya a Camins, amb Josep Camprub, en Sanmi dEls Tirallongues i els seus castells...
A.B.- Aix vol dir que a Catalunya les tradicions, la msica popular i la sardana en concret, malgrat que alguns
considerin que agonitza, est ms viva que mai. Durant tot el segle passat hi va haver molta activitat a lentorn del
mon de la sardana i encara hi ha, sens dubte, corda per estona.
P.- Nria, lany 1.964, i sense encomanar-se ni a la Moreneta, el teu pare es va llanar a emetre el programa en
catal. I la censura?
N.S.- En aquells moments els permetien parlar en catal si llegien alguna cosa textual i citant la font. Ell ja feia
temps que llegia moltes coses textuals, algunes poesies o fragments dalgun llibre... A ttol dancdota, en el
programa de m que es va editar al voltant de celebraci a Manresa com a ciutat Pubilla de la sardana, lany 1963,
ja shi va fer una llarg exposici en catal esmentant lhipottic llibre: La sardana en Manresa, de prxima
publicacin. Daltra banda ell pensava que no lescoltava gaire gent no amant del catal i, per tant, shi va llanar.
Sembla que no sen van adonar, perqu mai li van dir res...
P.- Al llarg daquests anys sha aconseguit el reconeixement en forma de diferents premis, el que sempre s
gratificant, sobretot per a continua. Quins han estat alguns daquests guardons?
N.S.- Nhi ha hagut forces, afortunadament. Per a mi magradaria destacar-ne, com a important i emotivament
entranyable la medalla al mrit sardanista, lany 1972, (el ms alt guard de lObra del Ballet Popular), que va rebre
el meu pare.
P.- Sembla increble poder omplir cada setmana un espai duna hora. Com us ho feu?
N.S.- Afortunadament, encara que no ho sembli, hi ha molta activitat sardanista i cada vegada ms grups i
formacions dedicades a la msica darrel. El programa el tenim estructurat, podrem dir-ne, en quatre parts; la
primera s la pea musical que ens han demanat ja sigui per escoltar o per dedicar a una altra persona. La segona
part s una secci que varia cada setmana, aix una setmana hi tenim els castells, laltra la msica de cobla sense ser
sardanes, una altra la msica darrel, les sardanes cantades un altre dia, lentrevista i compositors (explicant vida i
obra del mateix). La tercera part i, normalment la ms llarga s la dedicada a notcies del mn de la cultura popular
catalana i, normalment acabem amb lagenda. Tot plegat procurem amanir-ho amb molta msica.
A.B.- Aix s, encara ens falta temps per fer tot el que voldrem, la gent que no est ficada en aquest mn, no es pot
arribar a imaginar que ns de gran. No es redueix a una cobla tocant i la gent ballant, hi ha molt ms a lentorn de
la sardana i de la cobla, on cal afegir-hi la msica d'arrel i danses tradicionals.... podrem fer un programa cada dia
de ms durada i ben variat.
P.- Per acabar estaria b situar als nostres lectors al dia, hora i freqncia perqu tots aquells de ho desitgin es
puguin incorporar a la vostra audincia.
N.S i A.B.- Des de sempre el programa ha estat en antena a travs de les ones de Rdio Manresa. Va comenar a la
ona mitjana i ara ja som a la F.M. i tamb a travs de internet.
Estem en antena cada dijous, desprs de les notcies de les tres en els segents dials:
- Rdio Manresa OM: 1.539
- Rdio Manresa FM : 95.8
- Ser Osona FM: 92.3
- I des del novembre de 2013, sens pot escoltar a travs de internet, des de la web de Canal taronja,on
trobareu tamb un bagul histric de programes.
Finalment us recordem la pgina del facebook on hi pengem un bon gruix dinformaci, fotografies, programes
d'actes culturals i diferents enllaos dinters.
Editorial
Igual que el Bara, Rdio Manresa s ms que un club! Bromes a part el cert s que 80 anys equivalen a milers
dhores dinformaci i entreteniment, amb bones noticies o no tan bones, dhistria no escrita i magradaria
destacar sobretot all que es deia abans: la rdio fa tanta companyia!
A ms la rdio t molts factors al seu favor que la televisi mai podr assolir. La llibertat danar fent la teva sense
necessitat destar atrapat per una pantalla, la immediatesa informativa i un factor que magradaria destacar: en ser
noms so cadasc es lliure dimaginar al locutor/a com vulgui, el que compte s la veu. De tota manera ja ens
hagus agradat disposar duna pantalleta per poder veure la bellesa de la nostrada Maria Matilde Almendros fent
les seves primeres passes a Rdio Club Manresa, oi? Per aix s un secret, no ho digueu a ning!
Canviant de tema, daqu fins el 10 i l11 de maig tenim loportunitat danar pensant sobre el nostre vot de cara al
futur del Teatre Conservatori. La veritat s que no ens agrada gens ni mica la deriva que han agafat els balls de
xifres que mostra lajuntament, han anat a tocar precisament el que ms pot decantar lopini dels manresans: la
butxaca. No s un joc net, sincerament. Els columnistes i editorialistes no paren de dir que s un exercici molt bo de
praxis democrtica. No hi podem estar dacord tampoc, no es veu debat per enlloc excepte el dels mitjans
informatius que, al damunt, ja shan contradit un munt de vegades. La posici daquesta editorial s clara. Un NO
rotund a lenderroc del Teatre Conservatori!
Finalment, igual que vam fer lany passat, ens acomiadem amb aquest exemplar de maig fins el proper mes de
setembre. Un perode dedicat a altres afers, vacances en diuen..., per com sempre seguirem en contacte a travs
de la pgina Fotografies antigues de Manresa, que ha assolit recentment la bonica xifra de 5.000 fans!
Un altre cop d'ull Galdric Sala
Sense nim de molestar Mala educaci, o manca de respecte? Enric Sarradell
Quantes vegades no hem dit: s
un mal educat, o aquesta gent no
te educaci? Moltes oi? Per
realment aquestes persones han
estat mal educades, o b tenen
un greu problema de manca de
respecte envers els altres?
Siguem realistes. La majoria de
nosaltres, ha rebut una educaci;
ja sigui dins de la famlia, o b a
lescola, alhora que som prou
coneixedors de les lleis i les
normes bsiques de convivncia
en una societat. Per ja quelcom
que grinyola. s una barreja
dautisme, de vaig a la meva i,
naturalment, de manca de
respecte cap els altres.
La manca de respecte, com els
pecats, la podem dividir en
mortal i venial. En el primer cas
hi trobem aquells que tenen el
trist guard dimportants, o sigui
amb pedigr. En aquest cabs hi
podem encabir els comesos per
politics, empresaris, banquers,
etc., que els deixa sovint fora de
la llei i, no sempre, perseguits per
la justcia. Per avui magradaria
parlar de la manca de respecte
venial, la urbana, la del dia a
dia..., vaja, de proximitat! Noms
cal sortir a fer un tomb per la
ciutat, per comprovar el nostre
nivell de respecte envers els
altres. Som-hi?
He quedat amb uns amics a
dinar. Al sortir de casa, el primer
que em trobo es la meva
entranyable amiga de cada dia
La caca de gos. Unes passes
ms enll una bossa
descombraries al peu dun arbre,
b, les que ms conec sn les
que sempre estan dins una
paperera. El ms esperpntic de
la qesti, s que els contenidors
estan all mateix, a menys de
quaranta metres don em trobo.
De sobte comena a ploure, que
rar! Fa un mat esplndid, no hi
ha ni un nvol, Ah! Doncs no... Es
una vena que est regant les
flors!
Segueixo de cam al lloc de
trobada, sortejant a la gent que
va fent taps a les voreres
estretes, xerrant tranquillament
sense importar-los gens ni mica si
els altres vianants poden passar o
no.
Per fi arribo i, com sempre, soc el
primer, i s que tinc el rar costum
de ser puntual. Passats vint
minuts apareix per fi el primer
dells que, com era desperar em
deixa anar la tpica frase: Fa
molt que tesperes? A tu que et
sembla? Dons vint minuts! Un
quart dhora ms tard, apareix el
segon, i aquest se supera a si
mateix amb la frase: Ja esteu
aqu? Carai que puntuals! Molt
bona aquesta, si senyor! El tercer
es ja lapoteosi final. Veient que
no apareix el truco per telfon i
em deixar anar la genialitat del
dia: Ah, per..! Era avui..?
Perdona eh? Doncs no podr
venir.
Les tifes dels gossos, les bosses
descombraries fora de lloc, les
dutxes no desitjades, les tertlies
enmig del pas, la manca de
puntualitat, de paraula..., sn
nomes una petita mostra dun
amplssim ventall de variades
agressions, que no sn noms
una qesti de mala educaci,
ms aviat duna manca absoluta
de respecte envers els altres. Tot
i que..! Ben mirat, potser si que
no sens ha educat prou en tenir
respecte pels demes...
Taulell dactivitats
CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa Calendari 2013-2014
Fa ms de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreat als adults (pares, mestres, bibliotecaris) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d1/4 de 7 de la tarda. El calendari daquest curs s el segent:
15 de maig. Hi ha novetats!
10 de juny
Programaci del Cine Club Manresa Del 4 al 25 de maig de 2014
Dg. 4 AMARCORD
DIRECCI: Federico Fellini Teatre Conservatori 18:30h. / 5
Dj. 8 OMG. ORGANISME MODIFICAT GENTICAMENT
DIRECCI: Jeremy Seifery Auditori Plana de lOm 20:00h. / Entrada gratuta
Dg. 11 RASE UNA VEZ EN AMRICA
DIRECCI: Sergio Leone Teatre Conservatori 18:30h. / 5
Dg. 18 FRESAS SALVAJES
DIRECCI I GUI: Ingmar Bergman Teatre Conservatori 18:30h. / 5
Dg. 25 MULHOLLAND DRIVE
DIRECCI I GUI: David Lynch Teatre Conservatori 18:30h. / 5
Clicant al ttol de la pellcula (en negreta) en veureu la sinopsi.
Maig al Museu Comarcal de Manresa "Joaquim Amat i Piniella. L'exili interior ". Recuperem aquest mbit de l'exposici que durant l'any passat varem dedicar a Joaquim Amat i Piniella. A l'Espai Memries del Museu Comarcal de Manresa, l'hem reconstrut i el presentem com a motiu per a afavorir la lectura de les obres literries d'aquest autor. Cal recordar que duran l'any del centenari es va assolir la publicaci completa de totes les obres que Amat va escriure. A partir del 3 de maig: Horaris: dimarts a divendres de 10 a 2 del migdia. Dissabtes 5 a 8 del vespre. Diumenges de 10 a 2 del migdia.
EXPOSICI PERMANENT: Un passeig per l'art i la histria. Dimarts a divendres visites concertades. Dissabtes de 10 a 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre. Diumenges de 10 a 2 del migdia.
EXPOSICIONS TEMPORALS: "Aurlia Muoz. Recerques infinites" L'exposici ens mostra aquelles tcniques artstiques d'arrel artesanal que tornen a ser apreciades, valorades i reivindicades en tant que "fetes a m", "naturals" "autntiques". Del 9 de maig al 29 de juny.
ACTIVITATS PER A PBLIC FAMILIAR: Manresa 1724. Reconstrum la ciutat cremada. Joc de taula per jugar en famlia. Dissabtes de 10 a 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre. Diumenges de 10 a 2 del migdia.
Els museus de Manresa
Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tcnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Gratuta: jubilats, menors de 16 anys i el primer diumenge de cada mes per a tothom.
Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuta.
Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Reduda: 1,5 per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuta: menors de 12 anys, docents i Club Sper 3.